Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Veus Parròquia del 15/5/2013 — Lectors laics: tasca, formació i vocació a Sant Just
Tema central: el ministeri dels lectors laics a la parròquia — què fan, com es preparen, com s’organitzen i quin impacte tenen — amb una lectura especial de l’Evangeli de Pentecosta. Presentació i marc • Programa: Veus de la Parròquia — “L’hora dels laics” a Sant Just • Convidats: Pere Oliver i Ramona Cortés (lectors laics) • To inicial poètic i invitació a la col·laboració laical en la litúrgia La tasca del lector • El lector puja a l’ambó i proclama la Paraula de Déu a la comunitat (missa dominical i altres celebracions) • Pot llegir: primera/segona lectura, salm responsorial, monicions, avisos i, si escau, pregàries dels fidels • No pot llegir l’Evangeli (tasca del celebrant) Estil i criteris de proclamació • Dicció clara, ritme pausat i entenedor; evitar precipitacions • To “neutre” per servir la Paraula i evitar teatralitats “La paraula el lector l’ha de dir neutre.” • L’objectiu és que la Paraula arribi al cor de qui escolta, no el lluïment del lector Preparació i formació • Cursets de lectors al Bisbat de Sant Feliu (4 dissabtes), amb pautes i pràctica • Preparació prèvia a casa: repàs de textos, control dels nervis, consciència litúrgica • Concepte clau: servei i discreció alhora que qualitat de lectura Organització a la missa • Sovint hi ha un/a monitor/a que assigna lectures, salm i pregàries segons l’assistència • En ocasions s’improvisa amb voluntaris (cal una mínima preparació) • Les pregàries dels fidels poden ser redactades per laics i aprovades pel celebrant Impacte personal i comunitari • Lectura que transforma: testimonis d’oients que canvien de vida en sentir un text bíblic • Viscut com a fraternitat i servei: emoció i creixement espiritual dels lectors “Aquesta lectura me ha llegado tan hondo que voy a cambiar mi estilo de vida.” Trajectòries dels convidats Pere Oliver • Inicis com a lector d’adolescent, abans del Concili Vaticà II; experiència en català paral·lela al llatí • Etapes d’allunyament i acostament; pas per l’església evangèlica i reflexió crítica sobre l’excés d’emotivitat • Retorn al servei lector a Sant Just amb l’acollida de mossèn Miquel Ramona Cortés • Va començar per necessitat estival; va superar la vergonya escènica • Implicació familiar: el marit, antic escolar, també s’hi ha sumat Necessitats de la comunitat • A Sant Just fan falta més lectors: sovint llegeixen els mateixos • Cares noves generen més atenció i renovació del servei • Sanitat del ministeri: saber retirar-se a temps, evitar rutines i compromisos que superin les forces Lectura especial: Evangeli de Pentecosta (demostració) • La Ramona i el Pere proclamen, a tall d’exemple radiofònic, fragments sobre el Defensor, l’Esperit de la veritat, i la missió dels deixebles “Pau a vosaltres... Rebeu l’Esperit Sant.” Anècdotes i aprenentatges • Errades que passen: fulls girats i lectura del text equivocat; mantenir la calma i corregir amb humilitat • Primat de la Paraula sobre la veu: el missatge perdura més enllà del lector “Jo me’n vaig, però us deixo el meu Esperit...” — clau de Pentecosta: amor, pau, concòrdia i domini propi Conclusions • El ministeri del lector laic és un servei discret i essencial que demana preparació, neutralitat i esperit de comunitat • Crida oberta: més voluntaris per enriquir la vida litúrgica i fer que la Paraula arribi millor a tothom
Cinema sense condicions del 14/5/2013 — Estrenes, Stoker vs La caça, independència i salut mental
Panorama del programa • Format en 3 parts: crítiques d’estrenes, independència dels pobles al cinema i salut mental al cinema. Crítiques i propostes de “pel·lícula del mes” Stoker (Park Chan-wook) vs La caça (The Hunt) • Valoracions molt altes de “Stoker”; es proposa fer dues pel·lícules del mes: Stoker i La caça. • “Stoker” explora la maldat i la violència com a pulsió interna; comparada amb Hitchcock i Haneke (“Funny Games”). • Referències i connexions: La sombra de una duda (Hitchcock), Cosmopolis (Cronenberg), Holy Motors (Carax). “Aquí coneixereu què és la maldat en tota la seva potència.” • Apunts de trama (sense espòilers clau): mort del pare, aparició de l’oncle, records/flashbacks emocionals, tensió familiar i social. Estrenes de la setmana La Mula (Espanya) • Producció conflictiva: director anònim després de la sortida de Michael Radford; baralles legals i retard d’estrena. • Basada en la novel·la de Juan Eslava Galán; tema: Guerra Civil i vivència real del pare de l’autor. • Reacció crítica desigual; tot i ser irregular, “es pot veure”. Objetivo: La Casa Blanca (Olympus Has Fallen) • Acció “americanada” d’Antoine Fuqua; rebuda molt crítica a la taula (“inversemblant”, “horterada”). • Morgan Freeman desaprofitat; comparacions amb “Independence Day” i el cinema de Roland Emmerich. Crítica: Bárbara (Christian Petzold) • Context: RDA, 1980. Metgessa vigilada per voler marxar; clima de sospita i vigilància constant. • Punts forts: atmosfera austera, posada en escena d’angles rectes i fredor; interpretació de Nina Hoss excel·lent; fotografia en contrast natura/duresa social. • Comparació: diferent de “La vida de los otros” (guió d’aquesta és menys robust). Tot i ser previsible, recomanable per ambient i actuacions. Tema principal: Independència dels pobles al cinema Repertori de títols clau • Irlanda: Michael Collins (Neil Jordan), “The Devil’s Own/La sombra del diablo”, “En el nombre del padre”, The Boxer. • Algèria: La batalla d’Argel (Gillo Pontecorvo). • Índia: Gandhi (Richard Attenborough). • Escòcia: Braveheart. • Altres: “Queimada”, “El viento que agita la cebada” (Ken Loach), “El Libertador” (Veneçuela, sobre Simón Bolívar). Vies d’accés a la independència: pacífica vs violenta • El cinema sovint privilegia la via violenta (més “cinematogràfica”). • La realitat europea recent: prepondera la via pacífica i pactada (Noruega-Suècia, Islàndia-Dinamarca, Txèquia-Eslovàquia, Montenegro, etc.). • Cas Kosovo (2008): declaració unilateral; el TIJ (2010) n’avalà la legalitat; reconeixement ampli internacional i no reconeixement d’Espanya (malgrat suports de CCAA com Catalunya, País Basc i Galícia). Anàlisi comparada: Michael Collins vs La batalla d’Argel • Estructura i estil: - “La batalla d’Argel”: to pseudodocumental, actors no professionals, gran flashback central, realisme cru. - “Michael Collins”: narració lineal amb muntatge paral·lel per intensificar; ficció realista amb repartiment estel·lar (Liam Neeson, Julia Roberts, Aidan Quinn, Stephen Rea). • Autoria i context: - Neil Jordan: formació en història i literatura; cicles entre Irlanda (obres més substancials, p. ex. “Juego de lágrimas”) i Hollywood (projectes més comercials). - Gillo Pontecorvo: filmografia escassa però destacada; pel·lícules marcades per pressions polítiques (França vs “Batalla d’Argel”; censura franquista a “Queimada”). • Tesi compartida: als processos d’independència hi ha joc brut i mentides tant abans com després de la creació del nou estat. Irlanda com a cas paradigmàtic • El conflicte mal tancat prolonga la violència i la fractura social; films com “The Boxer” ho retraten amb força. • “The Devil’s Own” (Pakula) posa el xoc IRA vs valors americans. “Això no és un final feliç de pel·lícula americana… perquè sóc irlandès.” Mitjans, poder i finançament • Denúncia de manipulació mediàtica (poder centralitzat a Madrid) i els seus efectes en la percepció de Catalunya a l’Estat. • Dificultats de finançar relats incòmodes; exemples: crowdfunding a “Fènix 11-23”; “Braveheart” s’acaba produint als EUA. Salut mental i cinema Marc general • El cinema sovint explora desequilibris, pors i angoixes; diferència entre trastorns puntuals i patologia. Casos i diagnòstics a través de films • Psicosi i lideratge: El motín del Caine — incapacitat d’afrontar el conflicte i fugida de la realitat. • Doble personalitat i psicoanàlisi: Psicosis i Recuerda (Spellbound) (Hitchcock) — tractament psicològic del trauma i les identitats. • Obsessió professional: Tesis sobre un homicidio — compulsions del control que deriven en desequilibri. • Esquizofrènia i identitat trencada: Spider (Cronenberg) — retrat colpidor. • Institucions i deteriorament: One Flew Over the Cuckoo’s Nest — crítica a l’impacte institucional en la salut mental. • Vincle terapèutic i límits: Lilith (Robert Rossen) — relació complexa en entorn psiquiàtric (Warren Beatty, Jean Seberg). • Psicopatia i consumisme: American Psycho — ritualització del cos i la imatge com a símptoma d’un buit violent. • Identitats latents: Stoker — arquetips i múltiples selves que emergeixen sota pressió. Reflexió • Proliferació de pel·lícules que conviden a la violència; cal distància crítica per no normalitzar-la. Tancament i proper programa • Proposta: dues pel·lícules del mes (Stoker i La caça). • Anunci de convidat i concurs de curtmetratges de Cornellà. • Recuperació del programa al blog: CinemaSenseCondicions.blogspot.com
