L'episodi analitza la recent derogació de la llei Roe vs. Wade als EUA, que elimina el dret a l'avortament i possibilita que cadascun dels estats legislin al respecte. Es posa en relleu la importància del dret a decidir sobre la pròpia maternitat, així com les conseqüències negatives que aquesta decisió pot tenir sobre les dones. També es discuteix com l'antipatia cap a l'avortament sovint prové d'arguments ideològics i religiosos, i es destaca la necessitat de garantir drets reproductius sense condicions
Resum de la conversa Context i motivació L’entrevista presenta el nou llibre d’Antoni Jalong, «Sartre versus Camus», que es presenta dimecres 29 de juny a les 20 h davant de la llibreria. L’autor destaca la importància de l’intercanvi amb el públic i l’oportunitat de debat crític i constructiu en les presentacions. La trilogia dels «debats pendents» a la societat catalana 1) Reforma protestant i Luter (2018): Europa es divideix entre un nord protestant i un sud catòlic, amb implicacions teològiques, socials i de relació amb la transcendència. 2) Revolució, Napoleó i els catalans: Reflexió sobre la pervivència d’institucions i actituds d’Antic Règim (més enllà de la monarquia), especialment conductes desconsiderades del poder envers els administrats. 3) Camus versus Sartre: Escissió de l’esquerra europea entre una línia més liberal/anarquitzant (Camus) i una més dogmàtica (Sartre), en ple context de la Guerra Freda. «Debatre o elogi del matís»: capítol final on l’autor defensa el matís com a condició de debat democràtic i civilitat. Camus vs. Sartre: eixos del desacord Preguntes clau: «El fi justifica els mitjans?» «Es pot legitimar la violència política?» Posicions: Sartre: tendeix a legitimar la violència si el fi és un «bé superior» (p. ex., triomf de la classe obrera/idees comunistes). Camus: s’hi oposa; rebutja que el fi justifiqui els mitjans i la legitimació de la violència. Del diàleg a la ruptura (1943–1951): Relació cordial fins a «L’home revoltat» (1951), que Sartre llegeix com un text contra la revolució. A partir d’aquí, ruptura i trinxeres intel·lectuals. Guerra Freda i hegemonies: Sartre: icona intel·lectual vinculada al bloc comunista (congressos «per la pau»). Camus: referent de llibertat als països occidentals. Hegemonia canviant: Sartre predomina fins als anys 80; després del 1980 i la caiguda del Mur, les tesis de Camus guanyen centralitat. «Una societat que creu que hi pot haver solucions simples a problemes complexos és una societat abocant als extrems.» Orígens, trajectòries i caràcter Camus: origen humil a Algèria, pare mort a la I Guerra Mundial; es defineix com a «fill de la misèria i del sol»; tuberculosi; progrés gràcies a ser pupil·le de la nació (educació i salut garantides). Sartre: burgesia parisenca (16è districte), preceptors, bones escoles i accés a l’École Normale Supérieure. Relació mútua: al principi complementaris; amb el temps, antagònics. El pensament de cadascun es construeix en oposició a l’altre. Metodologia i recerca de Jalong Treball extensiu amb 350 cites i fonts originals en francès. Lectura gairebé completa de l’obra de tots dos i de textos de confrontació. Polèmiques: versions divergents sobre la mort de Camus (accident vs. conspiracions en plena Guerra Freda); l’autor exposa, no sentencia. Desmitificacions: matisa el mite d’un Sartre incorruptible, citant conductes de convivència amb jerarques nazis en determinats moments. Criteri ètic: alerta contra jutjar només a posteriori i reivindica una mirada informada i matisada. Elogi del matís i alerta sobre la polarització Crítica al debat «a crits» i a les frases enginyoses que anul·len l’altre. Risc democràtic: el rebuig del matís porta a solucions simplistes, extrems i polarització. Exemple actual: preocupació per França, país estimat per l’autor, que veu creixentment polaritzat. «Debatre» implica respecte, matís i transacció; sense això, no hi ha cultura democràtica sòlida. Presentació del llibre Quan i on: dimecres 29 de juny, 20 h, davant de la llibreria. Format: presentació amb espai obert de preguntes i intercanvi d’idees. Convidats: tothom qui vulgui pensar i debatre amb confort i respecte.
Resum de l’entrevista Conversa amb Noelia Torreblanca, gimnasta rítmica santjustenca de 16 anys, que afronta el seu darrer Campionat d’Espanya (Saragossa) abans de fer una pausa en la competició per centrar-se en els estudis i iniciar-se com a entrenadora. "Ja diré adéu... Oficialment" "Tu jugues tot en un minut i mig" Trajectòria i èxits Inicis: va començar als 5 anys (interescolar) i competeix des dels 6. Nivell: del Nivell 7 (des dels 8 anys) fins a Nivell 8 als 16. Medalles: moltes primeres posicions; el record més especial, amb 8 anys, quan va ser subcampiona d’Espanya al seu primer nacional. Especialitat i equip actual Ha treballat amb els 5 aparells; aquesta temporada competeix amb cèrcol (aro) i pilota. Competeix “per equips”: suma de notes individuals. La seva companya és la Zahida (Canàries), amb qui es van classificar per al nacional. Entrena al club de Santa Coloma de Cervelló. Entrenaments i exigència competitiva Càrrega: 4–5 dies/setmana, 3–4 h per sessió. Exercicis: cada rutina dura 1:30; màxima precisió sota el judici dels jutges. Gestió d’errors: si cau l’aparell, cal continuar i minimitzar noves errades. Truc mental: buscar amb la mirada pares/germana a la grada per calmar-se. Coreografia, música i codi El mallot i la música s’escullen segons l’estil; els mallots són a mida i reflecteixen la temàtica. La coreografia la munta l’entrenadora per complir el codi: unes 10 dificultats, amb salt, gir, equilibri, 2 sèries de passos rítmics i grups fonamentals de l’aparell. Música de la pilota d’aquest any inspirada en la BSO de 50 sombras de Grey (tema concret no recordat). Futur i vinculació amb l’esport Deixa la competició per prioritzar estudis i obtenir el curs d’entrenadora (la seva germana també entrena i vol treure’s el títol de jutge). No es desvincula: vol formar noves generacions i acompanyar-les a campionats. Altres apunts La gimnàstica rítmica és majoritàriament femenina, però hi ha més nois cada cop. L’elasticitat és clau. Records especials: viatge a Londres per competir i l’actual rutina de pilota, molt desitjada. Dades clau Edat: 16 Club: Santa Coloma de Cervelló Aparells 2024: cèrcol i pilota Competició clau: Campionat d’Espanya (Saragossa) Objectiu: estudis + curs d’entrenadora Èxit destacat: Subcampiona d’Espanya (8 anys, primer nacional)
Resum principal Conversa amb en Guillem Alvaric (Casal de Joves de Sant Just) sobre l’èxit de les inscripcions de les activitats d’estiu i la presentació del Teen Fest d’aquest divendres 1 de juliol. Punts clau Inscripcions online exhaurides molt ràpidament en diverses activitats populars. Format flexible del casal: cursos al matí, sortides de tarda els dimarts i sortides de dia sencer els divendres. Sortides estrella: PortAventura (dues convocatòries, plenes), kàrting (ple), paintball (ple), Water World (ple), Illa Fantasia (quasi ple), Bosc Vertical (algunes places), Jumping Room i Tingle (esgotats). Teen Fest (12–18 anys, obert a més grans): concerts, DJ, torneig de Clash Royale, tallers de rap i estampació; entrada lliure, sense inscripció prèvia, sense alcohol. "No cal inscripció. Entrada lliure i gratuïta. No es pot consumir alcohol." Detalls del casal d’estiu Inscripcions: Tot el procés és online i en obrir-se les places, algunes activitats es van omplir el mateix dia. Estructura setmanal: Matins: cursos. Dimarts tarda: sortides de tarda. Divendres: sortides de tot el dia. Estat de places i activitats Kàrting: demà, ja complet. PortAventura: s’ha substituït la sortida a Tibidabo per una segona a PortAventura per alta demanda; totes dues, plenes. Paintball: ple. Parcs aquàtics: Water World: ple. Illa Fantasia: queda 1 plaça (divendres vinent). Altres sortides de tarda: Bosc Vertical: queden algunes places. Jumping Room i Tingle: esgotats. "Quan vam obrir, ja hi ha coses que es van esgotar. Hi ha activitats que triomfen més que altres." Teen Fest (divendres 1 de juliol) Horari i lloc: de 19:00 a 23:30 aproximadament, al Casal de Joves de Sant Just. Públic: principalment 12–18 anys (hi poden assistir joves més grans també). Programa: Tallers: rap i estampació de bosses. Torneig de Clash Royale. Concerts + DJ (fins a les 23:30). Accés: entrada lliure, gratuïta, sense inscripció prèvia. Normes: sense consum d’alcohol. Artistes: no s’anuncien prèviament; sorpresa. "Ha sorgit de l’espai de participació d’adolescents juntament amb l’Ajuntament; són propostes dels mateixos joves." Missatge final Si vols plaça a activitats populars, cal inscriure’t de seguida quan s’obren. Per al Teen Fest, només cal venir i gaudir de les activitats amb responsabilitat.
Resum destacat de la conversa Entrevista amb l’artista basc Alberto Peral sobre la seva participació al cicle d’art contemporani i modern Món Reflex a l’Espai Mercart (Sant Just), on exposa una peça integrada arquitectònicament i orientada a la interacció física del públic. La mostra es pot visitar fins al 16 de juliol. Idees clau Art “modern” com a treball amb el present i conceptual com a dimensió implícita de tota obra: sempre hi ha una idea al darrere. Relació bidimensional–tridimensional: fotografies convertides en escultura mitjançant forats que generen espai. Integració amb l’arquitectura: la peça s’incrusta en plafons i tabics modulars, habitant l’espai expositiu. Interacció amb l’espectador: buits que conviden a mirar i tocar (amb delicadesa), trencant la distància obra–públic. Comissariat i diàleg col·lectiu: selecció de peces conjuntament amb Laura Baringo i Quim Deu; el muntatge, moment clau de concertació. Títols mínims i interpretació oberta: prefereix descripcions neutres perquè parli la peça i l’espectador la faci seva. Trajectòria: des dels 90 (Fundació Joan Miró, 1992, Espai 13) fins avui, treballant en escultura, fotografia, instal·lació i vídeo. Visió de l’escena: aposta per una identitat menys personalista i més col·lectiva, treballant en xarxa i retroalimentant-se amb altres artistes. Cites rellevants "Siempre hay una idea detrás de una obra." "Una fotografía que al final la hago escultura, porque hago un agujero dentro de la fotografía." "Tú tienes como que habitarlas [las piezas y el espacio]." "Generas como un cuestionamiento... de lo que significa una escultura." "Cuanto menos cerrada la construyas, más posibilidades tiene de que el espectador la haga suya." Informació pràctica Lloc: Espai Mercart (darrere del Mercat Municipal de Sant Just) Cicle: Món Reflex Fins: 16 de juliol Punts clau en vinyetes Escultura com a forma i espai: del pla al volum; del concepte a la materialitat. Muntatge com a acte creatiu: ubicar, integrar, dialogar amb l’entorn i les altres obres. Interacció: tocar, descobrir, participar sense fer malbé l’obra. Comunitat artística: menys èmfasi en noms i més en processos i ecosistema creatiu.
Panorama general Objectiu: fer un tram de la Ruta del Cid (ruta oficial del destierro) combinant ciclisme de muntanya i turisme cultural. Participants: grup de 12 amics (majoritàriament jubilats, 60–81 anys) de Sant Just, Sant Feliu i rodalia. Durada i distància: 6 etapes, del 23 al 30 de maig, total d’uns 338 km, tot per muntanya i carreteres rurals. "Érem 12... les 12 apòstoles, quasi." Itinerari i ritme Sortida a la zona de Vivar del Cid / Sotopalacios (Burgos) i descens seguint la ruta oficial. Etapes variables: de 20 km (per fer turisme a Burgos) fins a 78 km. Horaris: sortida 8:30 h; arribada al migdia per descansar i fer turisme. Condicions: fred a Burgos (fins a 6 °C), traçat per camins rurals en zones de l’Espanya buidada. "Hi havia pobles que eren quatre cases i no trobàvem a ningú." Logística clau (ben planificada) Furgoneta de suport per a equipatge i bicicletes; hotels i àpats reservats prèviament (places limitades a pobles petits). Desplaçaments: els ciclistes amb AVE fins a Burgos i taxi fins a l’inici; 3 van portar la furgoneta el dia abans. Torns de conducció: cada etapa, dos conductors feien 25–30 km cadascun; tothom va conduir algun tram. Turisme: guia local a Burgos i tardes lliures per visitar els pobles. Navegació i seguretat Seguiment amb GPS i tracks oficials de la Ruta del Cid; senyalització acceptable però ocasionalment amagada per la vegetació. Petites desviacions puntuals, però sense pèrdues significatives. Mecànica i incidències Pocs contratemps: algun punxament i una cadena trencada, resolts sobre el terreny. Ús de rodes tubeless (anomenades «tubulers») amb líquid segellant, que evita la pèrdua d’aire. Cas destacat: roda amb clau clavat va permetre continuar uns 150 km gràcies al segellant. Una incidència amb la furgoneta (cop a un cotxe del poble fent marxa enrere), sense conseqüències greus. Cultura de grup i experiència Perfil: ciclistes veterans, en bona forma; mitjana d’edat 60–70; un membre de 81 anys. Ritme anual: sortides dimarts i dijous (i sovint dissabtes), 35–50 km per sortida; unes 140–150 km setmanals. Cohesió: sopars i turisme junts; esperit de col·laboració per fer fluir la logística. Salvoconducte: com al Camí de Santiago, segells a hotels i ajuntaments; de vegades calia “caçar” l’alcalde per segellar. "Controlar deu persones jubilats és una mica complicat." Documentació del viatge Al grup hi havia un ex-fotògraf i un editor de vídeo. Vídeos per etapa i resum final d’1 hora (ús privat; no publicats en obert). Historial i properes rutes Precedents: Camí de Santiago (fet en dues parts) i Ruta de la Plata. Voluntat de repetir: el grup demana una nova ruta l’any vinent (a definir). Grup obert: comunitat viva (60–70 persones al WhatsApp); obert a noves incorporacions via contacte amb l’emissora i en Sebastià. Punts més destacats Sèniors en gran forma: 12 ciclistes de 60–81 anys completant 338 km en 6 dies. Logística robusta: furgoneta de suport, reserves i torns de conducció ben coordinats. Ciclisme + cultura: pedalar i fer turisme (Burgos amb guia), amb ús de salvoconducte. Autonomia mecànica: gestió d’avaries menors i prevenció amb rodes tubeless. Experiència a l’Espanya buidada: pobles minúsculs, carreteres rurals i natura en estat pur.
