
Sant Just Notícies (edició migdia) del 22/6/2022
L'actualitat de Sant Just Desvern
Episodis etiquetats amb Principals

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama general Entrevista amb en Luca, jugador sub-8 d’escacs, que comparteix els seus èxits recents a Barcelona i Catalunya, la seva rutina d’entrenament, la manera com pensa 5–7 jugades per endavant, i les seves apertures preferides com el Gambit de Dama. També parla de l’ús de Lichess, de l’ambient dels campionats, de l’anotació de jugades, i de com afronta el rànquing en línia i les derrotes per seguir millorant. • Campió en tres tornejos recents (Barcelona i Catalunya) i podis destacats. • Entrenament constant: 1–2 hores al dia i 1 hora setmanal amb professor; molta pràctica a Lichess. • Pensament estratègic: calcula 5–7 jugades; es concentra en les millors respostes del rival. • Apertures clau: Gambit de Dama amb blanques; conversa sobre Gambit del Rei i Caro‑Kann amb negres. • Competicions: silenci a sala, famílies al darrere d’un vidre; anotació obligatòria en clàssiques, no en ràpides 10+5. • Millora contínua: revisa partides, identifica errors concrets i entén el sistema de puntuació/rànquing a Lichess. • Escola i reptes: vol fer una simultània contra els 18 companys de classe; també li agrada la música. • Futur: vol seguir progressant per categories fins a sub‑20 i més enllà. Temes clau Palmarès i inicis • Ha competit en diversos tornejos: primer a la classificació de Barcelona, primer a Catalunya, i un altre segon lloc a Barcelona. • Juga des de fa uns 3 anys (va començar amb 5). Va iniciar-se al col·legi i a casa, i amb l’avi com a primer guia. • Practica a Lichess: pot jugar amb qualsevol edat i nivell. "Puedo jugar con mayores y con cual sea la edad, porque no hay límite de edad." Entrenament i suport familiar • Professor setmanal (1 h) i exercicis d’alta dificultat (fins a 7 jugades calculades). • Durant la pandèmia, va intensificar el joc en línia; abans feia extraescolars al col·legi. • Concentració: s’asseu, no es mou i manté el focus durant llargues sessions. Apertures i càlcul de variants • Apertura preferida: Gambit de Dama amb blanques. "Yo el Gambito de Dama siempre lo juego... Es una apertura." • També discuteix el Gambit del Rei i la Caro‑Kann (per exemple, resposta 1...c6 contra 1.e4). • Capacitat de visualitzar el tauler i anticipar 5–7 jugades en línies com el Gambit del Rei. • Estratègia mental: pensa en les millors opcions del rival per triar després la resposta òptima. Competicions: ambient, temps i anotació • Famílies separades per un vidre; silenci a la sala, només se sent el soroll de les peces. • En partides clàssiques s’han d’anotar les jugades; en ràpides 10+5 no cal, per no perdre temps. • Després, es poden intercanviar còpies i fer un repàs de la partida. Anàlisi d’errors i rànquing en línia • Revisió a Lichess d’una derrota: un mate per desconcentració (ex.: rei a h8, cavall a e2 amb escac i mat). • Entén que el rànquing pot fluctuar molt al principi (va baixar de ~1500 a 1100 i després va remuntar) i que la puntuació dels rivals pot enganyar. • Accepta que no sempre es pot guanyar: el rival pot estar més concentrat en un moment donat. Escola i reptes personals • Vol fer una simultània contra els 18 companys de classe de La Miranda. • Combina els escacs amb altres interessos, com tocar instruments. Futur i aspiracions • Vol continuar competint i millorant pel camí de sub‑8, sub‑10... fins a sub‑20. • Manté una vocació clara per seguir als escacs i ampliar repertori i nivell en tornejos.

Resum general "Benvinguts al lloc on només entra la llum" L’artista santjustenc Ernest Prat presenta l’exposició Mons sense ombres, una sèrie nascuda durant el confinament que transforma la solitud i l’angoixa en color, llum i joc formal. La mostra combina un procés de creixement personal i artístic, una reflexió sobre la salut mental i el paper ambivalent de les xarxes socials, i una experiència participativa amb el públic. Idees-força • La pintura com a “espai de cures”: pintar va ser el refugi d’Ernest per preservar el benestar emocional durant i després del confinament. • Estètica de “pur color” i baix contrast: gairebé sense negres ni ombres; predomini de tons vius com a antídot davant un món fosc. • Transició cap al “mosaic”: composicions en fragments i parcel·les de color que simbolitzen persones i fronteres subtils entre elles. • Participació del visitant: llibre obert per compartir els propis espais de cures i codis QR amb la música escoltada mentre pintava. • Salut mental i xarxes socials: lectura equilibrada del seu impacte; poden alleujar la solitud o profunditzar-la segons l’ús. • Tècnica i format: acrílic sobre tela, majoritàriament formats petits; dues àrees expositives (sèrie principal al celler i set estudis de l’església al vestíbul). Procés creatiu i llenguatge visual Espais de cures, llum i color • Ernest concep l’exposició com un refugi emocional on només entra la llum; la pintura concentra les emocions del moment. • Colors vius per fer brillar allò que és fosc; el resultat és una pintura directa, intuïtiva i sense pes teòric explícit. Del gest al mosaic • Evolució cap a un mosaic de fragments de color: metàfora de persones aïllades però connectades per línies subtils (canvis de color com petites fronteres). • Refusa assignar significats fixos als colors; convida a una lectura oberta del públic. Salut mental, jovent i xarxes socials • Diagnòstic generacional: més dificultats socioemocionals postpandèmia, especialment en infants i joves. • Xarxes socials: - Pros: troballa d’afinitats, comunitats i suport contra la solitud. - Contres: oci infinit i risc d’aïllament si no hi ha equilibri. "Ens podem passar el dia sencer menjant oci..." Participació del visitant • L’exposició inclou un llibre perquè el públic escrigui o dibuixi el seu propi espai de cures i pugui contactar amb l’artista. • Diverses peces incorporen QR amb la música que l’artista escoltava mentre pintava; algunes obres són representacions pictòriques de cançons. Tècnica, formats i dispositiu expositiu • Acrílic sobre tela (assecat ràpid, ritme àgil de treball). • Sèrie principal (Celler): majoritàriament formats petits (p. ex. 20×15 cm), incloent-hi peces reconvertides en “quadra paleta” (quadres no satisfets reutilitzats com a paletes). • Vestíbul: 7 estudis de l’Església de Sant Just i Pastor (treballats des dels 17 anys), mostrant una evolució zigzaguejant. Recorregut recomanat • Itinerari numerat començant per la dreta per seguir el procés cronològic de l’artista (amb llibertat total per trencar-lo). Origen i context • S’estrena al Celler de Can Ginestà després de presentar-se diverses vegades a la convocatòria; hi accedeix per renúncia d’un seleccionat (els “astres” s’alineen). • Ernest és autodidacta (formació no reglada); valora espais locals que fomenten desinhibició i experimentació. Detalls clau de la mostra • Títol: Mons sense ombres • Lloc: Celler de Can Ginestà (Sant Just Desvern) • Inauguració: dijous 30 de juny, cap al vespre (aprox. 19 h) • Durada: fins al 5 d’agost (coincideix amb Festa Major) • Obres: 56 exposades (de més de 150 produïdes) • Elements interactius: llibre de cures i QR de música

Temes principals • Sants Market i cooperació intermunicipal (Sant Just, Sant Feliu, Sant Joan d’Espí) al Parc de Torreblanca, amb millores proposades per a l’ombra i la circulació. • Equipaments i espai públic: obertura del Centre Cívic Soledat Sans i estat de la passera de connexió de Mas Lluí amb el sud i Av. Indústria. • Educació i cohesió: augment de les beques per extraescolars fins als 100.000 € i millora de criteris amb focus en famílies monoparentals. • Serveis Socials: acte de reconeixement a entitats i professionals després de la pandèmia. • Medi ambient i territori: proposta de transició cap a Collserola amb mosaic agroforestal, recuperació d’horta i gestió ramadera per a prevenció d’incendis i economia de proximitat. • Patrimoni i usos socials: rehabilitació de la Masia de Can Freixas, implantació de la Casa de la Dona i procés participatiu per a la resta d’usos. • Cultura i festa: Festa Major 2022 amb format prepandèmia i novetats com l’activitat de piles de caixes de cervesa amb mesures de seguretat. Sants Market i comerç local Valoració i millores (Parc de Torreblanca) • Iniciativa celebrada per la seva xarxa entre municipis i la promoció del comerç i la restauració locals. • Millora proposada: recol·locar parades sota l’arbreda (com l’any anterior) per evitar sol i colls d’ampolla, especialment amb onades de calor. "La crítica constructiva sempre suma" — es manté el projecte i es proposa millorar l’emplaçament per a futures edicions. Equipaments i espai públic Centre Cívic Soledat Sans • Obertura recent amb aula d’estudi molt utilitzada i activació progressiva d’entitats veïnals. • Valoració positiva: el veïnat ja n’està traient profit. Passera de Mas Lluí – Sud – Av. Indústria • Passera col·locada; pendent d’il·luminació (retards de subministrament) i de connexions viàries als carrers Ponce de León, Ramon i Cajal i Juan Ramón Jiménez. • Calendari: obertura imminent de la passera; la continuïtat bici/peatonal completa dependrà de les obres d’asfaltat i voreres. Pla operatiu: retorn a l’escola (setembre) com a horitzó segur per tenir-ho tot integrat. Educació i cohesió social Beques per activitats extraescolars • Increment pressupostari de 60.000 € a 100.000 € per alta demanda. • Concepció d’educació més enllà de l’escola: dret d’infants i joves a l’oci educatiu, convivència i treball en equip. • Accés universal i progressiu: no només perfils vulnerables; també classe mitjana per evitar renúncies en moments de dificultat econòmica. Criteris i equitat • Millora del tractament a famílies monoparentals amb criteris diferenciats per reflectir la major càrrega i complexitat de situacions. "El terreny de joc no pot ser igual per a tots, sinó just" — adaptació de criteris per equitat real. Serveis Socials: reconeixement • Acte a La Vagoneta amb la regidora Quima Jiménez per posar en valor una tasca "inconmensurable" d’entitats i professionals, especialment després de la pandèmia. • Falta d’hàbit de reconèixer la feina social; el municipi vol normalitzar el reconeixement en aquest àmbit. Medi ambient i Collserola Transició agroforestal i economia de proximitat • El 51% del terme és bosc (Collserola, amb nou planejament/PEMNAT) i es proposa zona de transició entre trama urbana i parc. • Projectes clau: - Recuperació de 7.000 m² d’horta als antics horts d’Isart. - Centre ramader amb ramat d’ovelles per neteja del sotabosc i prevenció d’incendis. - Suport a masies en activitat com Can Baró (horta amb masovers). • Objectiu: crear un mosaic agroforestal per fer el bosc més resilient als incendis i impulsar producte de proximitat amb menor petjada de carboni. • Limitacions i planificació: recursos de terra i d’aigua limitats; es farà un estudi hidrològic de la conca abans d’ampliar usos agraris. Patrimoni i usos socials: Masia de Can Freixas Rehabilitació i criteris arquitectònics • Projecte en fase d’aprovació per rehabilitar sense buidar l’interior ni alterar la morfologia. • Assessorament de Valldaura Labs: ús de materials de proximitat, integració d’elements estructurals dins murs, reutilització de bigues i elements originals. Usos previstos i procés participatiu • Planta baixa (≈300 m²): Casa de la Dona, aposta del govern per un espai feminista central. • Resta d’espais: pla d’usos obert, converses amb grups municipals i previsió de procés participatiu amb entitats i veïnat (inclosa la demanda d’usos populars com els suggerits per La Sala o la CUP). • Debat obert sobre bar/restaurant: es valora que ja hi ha concessions properes (Can Ginestar i El Mil·lenari), per tant caldrà analitzar-ne la necessitat i l’impacte abans de decidir. Cultura i tradicions: Festa Major 2022 • Retorn al format prepandèmia: dia blau de l’Esplai, barraques (c. Narcís Monturiol, prop del camp de futbol), concerts, Quina Barra, Corre Bars, passada literària, Laberint de contes, havaneres i la Guerra de Titans (grocs vs blaus). • Novetat destacada: activitat de piles de caixes de cervesa amb grua i mesures de seguretat. Les caixes són de plàstic i buides. "A veure si la gent li agrada i vol mantenir aquest format" — aposta per continuïtat i avaluació col·lectiva després de la represa.


L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama general “Mil incendis” (A Thousand Fires) és el Documental del Mes. L’entrevista amb la Salima (Docs del Mes) aprofundeix en un film que segueix, de manera íntima i observacional, una família de Myanmar que extreu petroli manualment per subsistir, alhora que obre una mirada més àmplia sobre família, política, religió i crisi climàtica. “Quin és l’ús que fem d’aquests recursos naturals i quin impacte tenen?” Sinopsi i mirada del director Director: Saeed Taji Farouky (britànic-palestí), conegut per mostrar punts de vista alternatius en conflictes que creiem conèixer. Ubicació: Myanmar (Birmània). Trama: seguiment d’una família que viu de l’extracció manual de petroli (pozos artesanals), en un retrat íntim i humanista. Capes temàtiques principals Familiar: el fill rebutja l’ofici dels pares i somia ser futbolista. Sociopolítica i religiosa: pes del budisme al país i context polític marcat pel cop d’estat i la dictadura (encara que en el rodatge no era el focus principal). Ambiental i recursos: reflexió sobre l’ús de recursos naturals i el futur de les energies fòssils. Reconeixements i referents Guardons: Setmana de la Crítica de Locarno (2021). Inspiració: el director cita “There Will Be Blood” (Paul Thomas Anderson) per explorar el món del petroli i la seva dimensió ètica i energètica. Context dels pous i economia local A la zona d’Ayanme (topònim mencionat), els pous antics es van assecar, però fa uns 10 anys i arran de moviments sísmics, van tornar a rajar. No n’hi ha prou per a multinacionals, però sí perquè famílies puguin sobreviure amb l’extracció manual. Dades de projecció i accés Durada: 90 minuts. Subtítols: en català o castellà segons la seu. Webs: programació i informació a docsdelmes.com (esment també de l’Ateneu de Sant Just per a la sessió local). Calendari: passis fins al dia 30 del mes en diverses poblacions. Sant Just: Ateneu de Sant Just, 20:00 h (demà, segons s’indica a l’entrevista). El títol i la seva lectura El títol “Mil incendis” pot generar equívocs amb els incendis a Catalunya, però aquí s’entén en clau metafòrica (tensions familiars, pressions del petroli, canvi climàtic). El film arriba com a traducció del títol original en anglès (“A Thousand Fires”, esmentat en antena amb una variació), sense intenció d’al·ludir al context local actual. Calendari del programa El cicle Docs del Mes fa pausa a juliol i agost; retorn al setembre amb el nou curs. Tancament Acomiadament i agraïments. El programa es tanca amb una peça musical (“That’s What I Like”, Bruno Mars).

Visió general de l’episodi Conversa mensual amb Jaume Vidal (Associació de Salut Mental del Baix Llobregat) i Lola Castany (vicepresidenta i coordinadora del Club de Lectura Online) estructurada en tres blocs: activitats i recursos locals, cinema i salut mental i literatura en primera persona. "Aquesta tarda, dos quarts de set, Carrer Maloquer, 2 (Sant Joan d’Espí): presentació del curs de gestió emocional." Bloc 1 — Activitats i recursos Grups d’ajuda mútua (GAM) • Per a familiars: espais d’alleujament i contrast d’experiències que ajuden a gestionar la problemàtica a casa. • De primera persona: grup actiu a Cornellà (coord. Maria Àngels Horta), amb dinàmica de suport mutu i socialització. Taller de gestió emocional • On i quan: Sant Joan d’Espí, Carrer Maloquer, 2. Presentació avui a les 18:30. Cicle durant el mes de juliol. També es fa a Molins de Rei i a Sant Just (La Vagoneta). • Objectiu: dotar d’eines pràctiques per transformar pensaments negatius i gestionar l’estrès del dia a dia. Metodologia (Conxita Safon) • Inici amb vídeo + música per a la relaxació. • Treball grupal i individual per orientar les emocions cap a la resiliència i evitar obsessions perjudicials. • Tècniques aplicables al quotidià; experiències prèvies molt positives (programació interrompuda pel COVID i reprès). Bloc 2 — Cinema i salut mental Pel·lícules recomanades • El solista: música i trastorn mental a l’espai públic. • Innocència interrompuda: irrupció d’un trastorn en plena joventut. • El costat bo de les coses: mirada amb humor i tendresa sobre la recuperació. • El cigne negre: perfeccionisme, dualitat i lluita interna. • Una ment brillant: geni i esquizofrènia. • A qui estima Gilbert Grape: cures, responsabilitat i diferència. • Loco por ella: comèdia romàntica amb clínica de fons. • Un amor intranquil (Filmin): família amb pare bipolar i l’acompanyament de la parella. • El motí del Caine: exemple de paranoia/obsessió en context de guerra i alta pressió. Aclariment terminològic • Diferenciar “bogeria” (ús col·loquial i imprecís) de psicopatia (fredor emocional i conducta instrumental). La confusió estigmatitza i no ajuda a comprendre els trastorns mentals. Bloc 3 — Literatura en primera persona Còmics i poesia • Majareta i Traga Mentero: còmics en primera persona sobre salut mental, molt accessibles per a joves. • Rupi Kaur — “todo lo que necesito existe ya en mí”: poesia breu i dibuixos sobre la depressió i l’autocura. • Rosa Montero — “El peligro de estar cuerdo”: mirada híbrida entre experiència i divulgació sobre creativitat i trastorn. Lectura destacada: “Yoga” (Emmanuel Carrère) • Inici amb un retir de silenci de 10 dies (meditació) i desplegament d’un autoretrati íntim. • Reflexions sobre estrès, presses i la cura mental a les empreses; relacions afectives i límits de la fidelitat. • Viatge a Egeu (Eros/Lesbos) i trobada amb persones migrants: ajudar els altres no sempre resol el malestar intern. • Nocions com la “taquipsiquia” (cervell accelerat) per descriure l’experiència de crisi. Altres recomanacions • Els dits dels arbres: mirada sensible sobre experiències de salut mental. • Vides lentes (Anna Ximeno): imprescindible per comprendre agorafòbia, depressió i la vida domèstica amb por. Recursos i contactes • Taller de Gestió Emocional: Carrer Maloquer, 2 (Sant Joan d’Espí). Presentació avui 18:30. Accessible amb Tram. • Contactes per inscripcions: - Jaume: 659 96 10 16 - Lola: 630 64 25 23
Resum Conversa amb Laia Margós (Carrau Blau) sobre la jornada de portes obertes del 29 de juny, la inauguració del Centre Cívic Soledat Sants i la continuïtat del projecte artístic al mur inspirat en la fauna i flora de Collserola. Context i novetats Inauguració del Centre Cívic Soledat Sants i intervencions al mur exterior amb temàtica de Collserola. Participació comunitària en tallers des de la tardor: rajoles de ciment, adob (fang + ciment + cola + palla) i peces amb volum (cartró, benes de guix, pintura). Estat del projecte: fauna col·locada; falta completar la flora a la paret llarga (material ja preparat a Carrau Blau). Incidències de vandalisme; manteniment en curs. > "Va ser dues vegades que ho van treure… va fer molta pena" Espai i filosofia d’obertura El pas del centre cívic es vol mantenir obert per respecte al projecte arquitectònic: > "És una llàstima, perquè l’equipament està pensat obert a la muntanya" Carrau Blau continua a La Vagoneta (Plaça de la Pau, s/n); al centre cívic no hi faran classes de plàstica, només la intervenció del mur. Implicació comunitària i inclusió Conviden el col·lectiu ucraïnès resident a Sant Just a participar en la paret (sessió específica prevista l’endemà de les portes obertes, si es confirma) i en el projecte de flora. Espai obert per a diverses edats i per a famílies: activitats que transcendeixen l’idioma i fomenten la creativitat compartida. Portes obertes – 29 de juny (17:00–20:00) Ubicació: Carrau Blau – La Vagoneta, Plaça de la Pau, s/n. Accés: obert; recomanada reserva prèvia per correu ([email protected], segons el transcript). Sense límit estricte d’aforament, però pot restringir-se si hi ha molta afluència. Activitats destacades (per edats) Petit Carrau (2–3 anys) Pintar el mar en gran format sobre paper. Intervenció a la paret del pati amb taps decorats, petxines i una base de ciment. Pinjells de fang i joc amb metacrilat pintat amb fang i grafies. Gravats amb planxes de porexpan. Mitjans i grans (4–15/16 anys) Gravat sobre goma amb gúbies i estampació amb rodet. Tinta xina amb canya a partir d’observació d’insectes. Empremtes de sabata amb fang/impressió i transformació creativa de la petjada. Composicions amb fustes reciclades sobre planxa. Racons de pintura i dibuix lliure. Activitat extra: cases estil africà sobre cartró amb adob (fang + palla + cola) i elements naturals. Calendari i recursos 29 de juny: Portes obertes (17–20 h). L’endemà (pendent de confirmació): sessió amb el col·lectiu ucraïnès al mur. Juliol: possible trobada al mur amb el col·lectiu ucraïnès per continuar la flora. 14 i 15 de setembre (17–20 h): noves portes obertes. Vídeo dels 40 anys del Carrau (autoria de la Lua, exalumna): es publicarà al web de l’Ajuntament. Inscripcions: comencen al setembre per iniciar a l’octubre; formulari a www.carreoblau.cat. Beques extraescolars municipals disponibles fins al desembre; recomanen demanar-les com més aviat millor. Punts clau Projecte artístic comunitari al mur del Centre Cívic: de la fauna a la flora com a proper repte. Educació artística inclusiva i intergeneracional, amb tècniques variades: gravat, fang, metacrilat, tinta xina, assemblatge. Portes obertes com a porta d’entrada al Carrau Blau i a la seva metodologia. Crida a la participació de famílies i nous públics, posant el focus en la creativitat i el vincle amb l’entorn (Collserola).


L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de la conversa Context i ubicació La Bombonera és una pastisseria de Sant Just Desvern (Plaça Montserrat Roig — Carretera Reial 159, Local 3), amb terrassa i parasols blau cel. Botiga jove, amb 1 any i mig de trajectòria, en creixement i amb clientela del Baix Llobregat i Barcelona. "La terrassa triomfa... a la una ja no ens dona el sol i això es nota." Punts clau Protagonista: la coca de Sant Joan, amb 7 varietats disponibles. Producció limitada de petit comerç: es demana reservar per evitar malbaratament i assegurar disponibilitat. Qualitat i proximitat: farines top, fruita confitada a casa, ous de productors locals i masses mares pròpies. Preus ajustats malgrat la pujada de costos (especialment llum): interval 20 € – 40 €. Crida al comerç local i alerta sobre productes de grans superfícies que no respecten la tradició. "Ara paguem més de llum que de lloguer." Varietats de coques (7) Tradicionals: Sucre i pinyons (opció sense fruita, la més econòmica) Fruites confitades (fruita confitada a la pròpia pastisseria) Crema per sobre Llardons (amb llardons “de veritat”, no triturat industrial) Farcides (format més gran, aprox. 10–12 racions): Nata Trufa Crema vainillada (més suau que la crema d’ou tradicional) Reserves i recollida Canals: telèfon o presencial (preferentment amb pagament per garantir la reserva). Polítiques: Les reserves pagades es poden recollir fins a l’últim moment. Les no pagades es poden posar a la venda si no es recullen dins l’horari establert. Horari festiu de recollida: 8:30 – 14:30. "No podem estar pendents de si una persona compleix o no la seva paraula per telèfon." Preus i mides Forquilla de preus: 20 € – 40 € segons tipus i farcit. No farcides: mida mitjana (8–10 persones). Farcides: mida gran (10–12 persones) i més pes. Augment moderat d’1–2 € tot i l’increment generalitzat de costos. Transport i conservació Coques més resistents: llardons, fruites, sucre i pinyons. Més delicades: crema i farcides (millor fredes i refrigerades després). Consells: Transportar-les a l’interior del vehicle i amb aire condicionat (sense aire directe). Es poden gaudir fins a 2 dies (les farcides, refrigeració obligada). Qualitat i origen del producte Farina de màxima qualitat; fruita confitada a casa des de zero; ous de gallines de proximitat; traçabilitat certificada. Masses mares pròpies: una de freda (més líquida) i una de calenta (més sòlida), base del caràcter del producte. Comerç de proximitat vs grans superfícies Reivindicació de la qualitat artesana i del valor del petit comerç. Advertiment sobre ofertes low cost que poden sacrificar qualitat i tradició. "Que no us enganyin." Demanda i abast Previsió d’almenys 100 coques, amb expectativa d’augmentar via reserves. Clientela de Sant Just, Sant Joan d’Espí, Sant Feliu, Molins i Barcelona (boca-orella). La coca de llardons destaca per acceptació i qualitat del farcit. Missatge final Invitació a reservar amb antelació, apostar pel producte de qualitat i gaudir de la Revetlla amb coques artesanes de proximitat.