Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8115episodis
Entrevistes de la Justa del 9/5/2022 — La Vall Festival 2022: retorn després de la pandèmia, objectius, organització i novetats - episode art
Entrevistes de la Justa
17'

Entrevistes de la Justa del 9/5/2022 — La Vall Festival 2022: retorn després de la pandèmia, objectius, organització i novetats

Resum Context i retorn Després de dos anys d’aturada per la pandèmia, torna la segona edició de La Vall Festival a Sant Just. L’objectiu és reprendre el projecte amb més ambició i un salt qualitatiu respecte al 2019. "La segona edició és més important que la primera… és com un examen també per nosaltres." Objectius i identitat Festival de petit format que promou la música emergent i la cultura alternativa. Integració d’activitats culturals (xerrades i tallers) a més dels concerts. "És important que tant música com activitats culturals formin part de la identitat del nostre projecte." Data i horari Data confirmada: 9 de juliol de 2022. Horari previst: tarda–nit (inici aproximat a les 18:30–19:00 i final cap a les 03:00), per evitar la calor de juliol. Programació i artistes Cartell encara no anunciat, però amb propostes avançades i enfoc en artistes en creixement que ja comencen a tenir nom. Es busca obertura de gèneres mantenint coherència d’estil i context. Anuncis d’artistes i activitats previstos aviat a les xarxes socials del festival. Emplaçament i format Es manté l’emplaçament del 2019: entorn del Complex Esportiu La Bonaigua i el Molí Fariner. El Molí seguirà sent espai clau: les escaletes actuen com a petita grada, ideal per a formats propers i intimus. Es preveuen dos espais actius i equilibrats en qualitat d’oferta. Públic destinatari Festival obert a tothom, amb especial atractiu per a públic jove. Possibilitat d’atreure públic de fora (pobles veïns i Barcelona) segons el cartell. Organització i equip Col·lectiu local de disseny, arts i música (professionals i aficionats) amb gestió col·lectiva i democràtica. Tasques distribuïdes per competències (contractació, comunicació, disseny, xarxes, imatge). Membres destacats: Contractació/artistes: Guillem Albaric, Jaer Izquierdo, Júlia Aguilar, Pol Gómez. Comunicació, disseny i imatge: Pèl Pérez, Carolina, Quisic, Amador. Finançament i futur Finançament principal via ajuda de l’Ajuntament de Sant Just (proposta iniciada el 2018–2019). A mig termini, possible obertura a patrocinis i noves vies de finançament, segons resultats d’aquesta edició. Impacte de la pandèmia El 2020 es va fer un concert online, però el projecte va quedar aturat per la incertesa. Amb la llum verda per tornar a la normalitat, l’equip recupera la motivació i s’implica fortament, tot compaginant-ho amb les seves feines. Participació i voluntariat Per a aquest any, l’equip està tancat; la dinàmica ja està en marxa. Es preveu equip de voluntariat per a funcions diverses (logística, barres, etc.) amb informació properament. Oberts a propostes i a sumar nous perfils en el futur. Properes passes Guardar la data: 9/07/2022. Seguir el festival a Instagram i xarxes per als anuncis del cartell i programació d’activitats.

Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Picant Pedra: mines d’aigua, barraques de vinya i grutes a Sant Just (13a edició del Curs de Coneixements) - episode art
Entrevistes de la Justa
16'

Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Picant Pedra: mines d’aigua, barraques de vinya i grutes a Sant Just (13a edició del Curs de Coneixements)

Resum Entrevista amb Juli Ochoa (Centre d’Estudis Sant Justencs, Comissió de Patrimoni) sobre el cicle de tres conferències "Picant Pedra", dedicat a tres elements del patrimoni menys visibles però essencials per entendre la història local: les mines d’aigua, les barraques de vinya (pedra en sec) i les grutes o hipogeus de les masies. "Tots els hem posat sota un mateix títol de Picant Pedra, ja que el seu origen i la seva tècnica és picar pedra." Què és "Picant Pedra" Cicle monogràfic de la 13a edició del Curs de Coneixements Sant Justencs. Enfocat a patrimoni sovint oblidat però clau per al paisatge i la memòria preindustrial. 1) Mines d’aigua (passat, present i recerca actual) Estudi pioner a Sant Just publicat fa uns 30 anys després de prop de 20 anys de treball. Des de llavors hi ha hagut descobertes noves i també pèrdues per esfondraments. Equip actual (Jaume Campos, Josep Menargues, Oriol Valls) fa el catàleg executiu de les mines a Sant Feliu, que es connecten amb les de Sant Just (p. ex. Torre Blanca, l’Egasma). Juli Ochoa recomana aquesta sessió per la seva visió actualitzada. 2) Barraques de vinya i la pedra en sec Construccions fetes amb pedra sobre pedra, sense morter; la gravetat i la tècnica ancestral en garanteixen l’estabilitat. Ús tradicional: eixopluc, magatzem d’eines, vigilància; aprofitaven les pedres retirades dels camps. Juli Ochoa va inventariar prop d’una vintena de barraques a Sant Just quan gairebé no se’n parlava. Ara la pedra en sec es valora com a patrimoni arquitectònic (parentiu amb nuraghi de Sardenya, talaiots de Balears, etc.). També anomenades: bordes, cocons, barraques montessinyes, etc. 3) Grutes o hipogeus de masies Cavitats subterrànies artificials sota masies: hipogeus utilitzats com a fresqueres, refugis o vies d’escapada. Estructura típica: galeria curta (12–20 m) en lleuger zig-zag que acaba en una petita sala (“l’olla”) amb banc repicat. Exemples locals: Can Ginestà, Can Carbonell, hostal de la carretera. No són de visita pública; requeririen condicionament i mesures de seguretat. Datació difícil (poques inscripcions), sovint no consten a escriptures. Context geològic de Sant Just: a la part baixa margues i argiles quaternàries; a muntanya licorelles/pissarres paleozoïques. "Era la nevera." Quan i on (totes a les 19.00 h, Ateneu – Sala del Cinquantenari) Divendres 13 de maig: Mines d’aigua (equip Campos–Menargues–Valls). Divendres 10 de juny: Barraques de vinya (pedra en sec) – ponent: Juli Ochoa. Divendres 17 de juny: Grutes/hipogeus – ponents convidats del Maresme (Pere Benito, Laura Bosch, Joaquim Grau-Pera) + Daniel Cardona (casos de Sant Just). Inscripció i accés Obert a tothom i gratuït. Inscripció (control d’aforament): [email protected]. Assistència flexible: es pot venir a una, dues o totes les sessions. Per què és rellevant Posa en valor un patrimoni discret però fonamental per entendre els usos del sòl, l’agricultura tradicional i la vida a les masies. Aporta coneixement actualitzat (mines) i inventaris locals (barraques, grutes) amb voluntat de conservació i difusió.

Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Anna Abril Paltré: del diari personal al llibre “Si te sientes identificada, huye” — 15 anys de violència de gènere, presa de consciència i reconstrucció - episode art
Entrevistes de la Justa
19'

Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Anna Abril Paltré: del diari personal al llibre “Si te sientes identificada, huye” — 15 anys de violència de gènere, presa de consciència i reconstrucció

Resum de la conversa Context i presentació L’Anna Abril Paltré, mestra i escriptora, presenta el seu llibre Si te sientes identificada, huye (editorial Autografía), nascut a partir d’un diari personal que va començar com a teràpia. Entrevista a Ràdio d’Esvern després d’una primera conversa a Sant Jordi als Jardins de Can Ginestà. De la vivència al llibre L’Anna explica que va patir violència de gènere durant 15 anys amb la mateixa persona. No en va ser conscient fins que, fora de la relació, va escoltar la història d’una altra dona i s’hi va sentir profundament identificada. Davant l’espera llarga per rebre atenció psicològica al 016, va escriure com a teràpia. En acabar, va decidir publicar per ajudar altres dones. Va enviar el manuscrit a una sola editorial (Autografía) i en tres dies li van confirmar la publicació. Com es manifesta la violència (especialment la psicològica) La violència psicològica és subtil, progressiva i sostinguda: comença amb comentaris i esdevé un degoteig que va minant l’autoestima. Tècniques habituals: Aïllament: comentaris sobre amistats i família per trencar vincles. Menyspreu i devaluació: atac al físic o a la capacitat personal. Xantatge emocional i control, adaptant-se a allò que “funciona” amb la víctima. Efecte: destrucció de l’autoestima i creença que “sense ell no ets ningú”. El clic i la comparació L’Anna comença a adonar-se’n quan coneix algú que la tracta amb respecte i pot comparar. Entén que allò viscut no era amor. Dins de la relació és molt difícil identificar l’abús: el cervell entra en mode supervivència i manté la inèrcia. Sortida, por i protecció En dir prou, va tenir por sobretot de “no saber ser ningú” fora de la relació. Moment crític: quan ell li aixeca la mà, la seva gossa Bimba la protegeix mossegant-lo. Tot i la por, decideix “saltar al buit” i reconstruir-se. Xarxa de suport i teràpia Va recuperar família i amistats (amb alguna pèrdua). Destaca el paper de la mare i el cercle proper. Procés d’atenció: després de mesos, inicia teràpia amb una psicòloga (Raquel) cada dues setmanes, centrada en eines, comprensió de tècniques d’abús i reconstrucció de l’autoestima. Fins rebre teràpia, una tècnica del servei la trucava mensualment per seguiment. Missatge i contacte L’Anna convida a demanar ajuda i ofereix orientació per privat a Instagram: ann.expected. Objectiu del llibre: si alguna dona s’hi identifica, que pugui veure-ho i actuar. Fragment destacat "No hablamos más, se instaló en el sofá recuperando su trono y yo me fui a la cocina a preparar la cena. Lo que decía: él un completo rey y yo una total esclava. Pero lo que no preven los reyes es que los súbditos, cuando están hartos de que los aprieten, se rebelan, y eso estaba a punto de hacer yo. Había empezado mi pequeña gran revolución y él ni siquiera lo sospechaba." Idees clau 15 anys de violència de gènere, sobretot psicològica i invisible. El maltracte avança lentament i es basa en aïllament i devaluació. La comparació amb un tracte sa ajuda a prendre consciència. Escriure com a teràpia i el llibre com a eina d’ajuda a altres dones. Teràpia especialitzada i xarxa de suport com a pilars de la recuperació.

Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Txell Ribas exposa «dibuixos plens de pandèmia» al Centre Social Milenari: procés creatiu, estil i inspiracions - episode art
Entrevistes de la Justa
14'

Entrevistes de la Justa del 6/5/2022 — Txell Ribas exposa «dibuixos plens de pandèmia» al Centre Social Milenari: procés creatiu, estil i inspiracions

Resum Txell Ribas, il·lustradora de Sant Just, presenta una exposició de vinyetes sobre la pandèmia al Centre Social Milenari. La mostra recull una selecció d’una col·lecció de 20-25 il·lustracions nascudes a Instagram durant els mesos de COVID-19, on el virus és personificat com un personatge vermell amb vida pròpia. “Són dibuixos plens de pandèmia” Punts clau Exposició: selecció d’uns 10-15 dibuixos (de 20-25 totals) creats durant la pandèmia. Estil: paleta limitada a vermell, negre i blanc, amb el virus en vermell com a protagonista visual. To i intenció: aportar una mirada més amable i, en part, lúdica a una etapa dura, sense perdre el context. Inspiracions: contes clàssics (Caputxeta, Blancaneu, Flautista de Hamelin) i moments del calendari (p. ex. Carnaval o Cap d’Any). Procés creatiu: idees que sorgeixen en moments quotidians; esbossos digitals (sovint directes a tauleta) i, ocasionalment, en llibreta. Temps per peça: entre 1 i 3 hores, més si hi ha escenes complexes (com el Flautista amb la “corrua” de virus). Trajectòria: treball habitual en il·lustració infantil (molt color); aquesta sèrie és una excepció cromàtica i conceptual. Organització: proposta de l’Associació de Gent Gran (Pep Quintana) arran de la difusió a xarxes. “El personatge del virus, que és vermell, és el que domina cada il·lustració.” Detalls destacats Naixement del personatge: a partir de la presència constant del tema a mitjans; bona acollida a Instagram → continuïtat i evolució del personatge. Clàssics reinterpretats: Caputxeta amb el virus al lloc del llop. Blancaneu amb el virus en comptes de la poma. Flautista de Hamelin amb una multitud de virus que el segueixen. Color i impacte: el vermell crida l’atenció i vehicula el missatge d’urgència/alerta; el blanc i negre contextualitzen i emmarquen l’escena. “Donar-li una altra cara a la pandèmia… la part més simpàtica.” Visita i contacte On: Centre Social Milenari (Sala d’Exposicions). Fins quan: 2 de juny. Adquisició: es poden sol·licitar còpies o informació contactant la il·lustradora via Instagram: @RibesTxell (o a través de l’emissora). Context i antecedents Anteriorment, Ribas havia exposat en col·lectiva a Can Ginestar (temàtica Nicaragua, estil més pictòric i colorista). Treball diari en contes per a escoles i aprenentatge de la lectura: dibuix clar, infantil i molt color. — Conclusió: Una mostra coherent i accessible que transforma la vivència col·lectiva de la COVID-19 en narratives visuals amb humor lleu, claredat gràfica i una icònica paleta de tres colors.

Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Pere Oliver Zaragoza: 40 anys de Planeta Còmic, del quiosc al manga i el futur del sector - episode art
Entrevistes de la Justa
11'

Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Pere Oliver Zaragoza: 40 anys de Planeta Còmic, del quiosc al manga i el futur del sector

Resum de l'entrevista Context i convidat Pere Oliver Zaragoza, exdirector creatiu de Planeta Còmic, aclareix que està jubilat, però continua col·laborant amb la Vall d’Avers (Sant Just), el Xurro Ilustrado (Madrid) i altres projectes. "Jo ja no sóc director artístic ni treballador de Planeta. Sóc ex..." 40 anys de Planeta Còmic: onades i punts d’inflexió Evolució en onades: pujades i baixades del mercat. Anys 80: apogeu del producte de quiosc (revistes d’història, humor, eròtica, fascicles, TVOs). Des de 1995: davallada sostinguda del quiosc. Rebranding i memòria de marca: d’Ediciones Fórum a Planeta Còmic i viceversa (revista informativa gratuïta amb el segell “Fòrum”). Cinema i vendes: les pel·lícules impulsen superherois i títols com La Espada Salvaje de Conan. Del quiosc a la botiga especialitzada i a la xarxa Avui el còmics es venen sobretot en botigues especialitzades i al Saló del Còmic. Revistes gratuïtes amb novetats de Planeta disponibles als estands. Xarxes socials i internet han substituït en part el quiosc des de finals dels 90. "Les xarxes socials... han substituït, en certa manera, el quiosc." El boom de Bola de Drac i la salut actual del còmic 1992: irrupció de Bola de Drac amb tiratges setmanals massius: 85.000 en català i 80.000 en castellà. 30 anys després, vigència del personatge i del seu univers. Estat actual: salut bona però de nínxol, amb lectorat col·leccionista (ja no es veuen còmics “tirats al carrer”). Mercats: en castellà, públic repartit a Espanya i Amèrica Llatina; en català, funcionen títols amb gran coixí com Bola de Drac, Detectiu Conan, Shin-chan, Doraemon i revistes com Cavall Fort. Públics, gènere i manga Les noies han entrat massivament al còmic amb el manga. El manga destaca per diversitat i representació LGTBIQ+ (personatges trans, gais, lèsbics), trencant amb l’antic model de “herois supercatxes”. Recordatori dels còmics per a noies d’abans (Florita, Elita), amb rols de gènere i noms cursis propis de l’època. Mitjans, titulars i premsa escrita Canvi d’hàbits: la Generació Z tendeix a consumir titulars en línia i no llegir articles de fons. Defensa de la premsa escrita per a l’anàlisi profunda. Moltes revistes especialitzades han migrat a llibreries més que a quioscos. "El titular et diu... Però el que explica en profunditat... és la premsa escrita." Amenaces i radicalismes Històricament, redaccions amb amenaces tant de l’extrema dreta com de l’extrema esquerra. Denúncia del patriarcat i regressions en drets (p. ex., debat sobre l’avortament als EUA). "El radicalisme mai és bo... Els que per defensar una idea volen que desapareixin les altres, malament anem." "La dona vesteix la llar i els homes la ciutat." Territori i comerç local Sant Just Desvern: desaparició de punts de venda; l’antic Pedroseta va tancar. Dificultats per trobar material de dibuix (p. ex., pèntel pinzell). Carrera de Pere i projectes actuals Com a dibuixant “recreatiu”, va treballar en personatges aliens: Picapedra, Ós Yogui, Doraemon, Shin-chan. Ara crea personatges propis: Perot Correcuit (Vall d’Avers, Sant Just) Perico Correlimos (Xurro Ilustrado, Madrid) Perot Llobarro (Calella de Palafrugell) Col·laboracions amb el butlletí del Club Natació Mediterrània Celebracions i agenda del Saló 40 anys de Planeta Còmic, 40 del Saló del Còmic, 30 de Bola de Drac, 20 de l’Associació d’Autors de Còmic d’Espanya. Activitats: productes a bon preu, revistes gratuïtes (Fòrum), còctel al Saló, festa al Museu Marítim. Recorregut d’estands: Panini, Norma Editorial, Dolmen, Down Entertainment, i editorials petites. Recomanació: visitar estands per obsequis, novetats i actes fins diumenge a la tarda.

Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Sant Just: Ple d’abril, reciclatge amb xip, nous equipaments i Festa Major 2022 amb Jaume Plensa - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 5/5/2022 — Sant Just: Ple d’abril, reciclatge amb xip, nous equipaments i Festa Major 2022 amb Jaume Plensa

Resum Conversa d’actualitat municipal amb èmfasi en el balanç del ple d’abril, la implantació del reciclatge amb xip, l’obertura i dinamització de nous equipaments (25 anys del Casal de Joves i inauguració del Centre Cívic Soledat Sants), els ajustos de zona verda/blava i l’avanç de la Festa Major 2022 amb pregó de Jaume Plensa. "El xip funciona" "És una bona notícia, però té algunes consideracions que s’han de tenir en compte" (sobre la gratuïtat d’I2) "Jaume Plensa serà el pregoner" Punts destacats del Ple d’abril Aprovacions clau: el SAT i el ple de jardineria (contracte imprescindible per al manteniment de zones verdes). Canvi de denominació: el grup municipal passa a dir-se oficialment Sant Just en Comú. Mocions: es van aprovar un parell de mocions sense grans polèmiques. Durada: ple àgil, finalitzat cap a les 22:00. Gratuïtat d’I2 a escoles bressol A partir del setembre (si hi ha acord de govern), l’escolarització del grup de 2 anys (I2) serà gratuïta als centres públics; el menjador i serveis complementaris es continuaran pagant. El Departament d’Educació aportarà 1.600 € per infant; impacte i corresponsabilitat per a ajuntaments i famílies. Valoració: bona notícia, amb consideracions a tenir en compte sobre el finançament i la implementació. Reciclatge amb xip als contenidors Dades: mentre el municipi recicla un 48%, els barris amb xip arriben al 60% (+12 punts). Amb la deixalleria s’acostaria al 70% que demana la UE. Acceptació alta: en dues setmanes, >90% de targetes repartides a Mas Lluí, Plana-Bisolats i Torre Blanca (millor que experiències similars a Tarragona/Girona, ~70–75% en un mes). Incidències: casos minoritaris però visibles d’ús incorrecte (bosses fora, manca de targeta). Suport i feedback constant de les associacions veïnals per resoldre averies i incidències. 25 anys del Casal de Joves Trobada de “casaleros” amb més de cent persones. Reconeixement a una aposta pionera d’un equipament exclusiu per a la joventut fa 25 anys, ara model estès. Centre Cívic Soledat Sants (inauguració 14 de maig) Equipament de barri amb obertura de la planta baixa: Aules d’estudi amb horari ampli (i futura obertura amb mòbil). Espai de l’Associació de Veïns. Sala polivalent/expositiva per xerrades i conferències. Programació per testets: activitats com ioga i esport per ajustar l’oferta. Intervenció artística del Carrer Blau; voluntat d’acabar el mur aquest maig. Vandalisme (peces arrencades, grafitis): es rebutja tancar l’espai; es demana convivència, empatia i corresponsabilitat veïnal. Mobilitat i aparcament: zona verda/blava Ajustos recents (p. ex. carrer Bonavista): places blaves poc usades passen a verdes per cobrir la residència. Criteri: la blava és per a rotació comercial; si no hi ha ús, es converteix a verda. Enfoc de prova–error i avaluació contínua. Festa Major 2022 (3–7 d’agost) Recuperació del format prepandèmic: punt de trobada, gincana pagesa, dinar popular, barraques (divendres i dissabte), correfocs, havaneres, i activitats grocs vs. blaus. Pregó a càrrec de Jaume Plensa; ubicació a decidir entre Plaça Verdaguer i Can Ginestà.

← Torna a tots els podcasts