Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8115episodis
Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — Envasar el temps: projecte participatiu a Sant Just per preservar la memòria en pots - episode art
Entrevistes de la Justa
16'

Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — Envasar el temps: projecte participatiu a Sant Just per preservar la memòria en pots

Resum de l’entrevista Context i objectiu Conversa amb la Carme Malaret i la Teresa Ferró sobre l’acció participativa Envasar el temps a l’Espai de Lliure Creació de Sant Just. Proposta oberta a tothom per preservar records i vivències en un pot, creant una peça col·lectiva que sigui una “fotografia” d’un temps i d’una comunitat. "preservar-lo de l'oblit" Concepte clau: què vol dir “envasar el temps”? Encapsular en un pot allò que cadascú vol salvar de l’oblit: objectes, textos, olors, idees o fins i tot deixar-lo buit. S’assembla a una càpsula del temps o a la “primera pedra” d’un edifici, però aplicada a la vida i sentiments de cada participant. Doble dimensió del temps: el de l’acció (decidir i omplir el pot) i el de la perdurabilitat (que perduri i es pugui revisitar). Participació i abast Obert a tothom: no cal ser artista ni ser de Sant Just. Es pot enviar per correu si no es pot venir. Es recullen i reparteixen pots idèntics per garantir la unitat formal de la peça col·lectiva. Calendari i logística Presentació del projecte: demà, 19:30 h (dos quarts de vuit), a l’Espai de Lliure Creació. Data límit de retorn dels pots: 2 de juny (coincidint amb la presentació de “Les noves claus”). Exposició col·lectiva de tots els pots rebuts: 18 de juny a l’Espai. Voluntat de donar la peça al poble per a una instal·lació permanent en espai públic. Format del pot i instruccions Dimensions aproximades: 9 cm de diàmetre x 12 cm d’alçada; pot transparent amb tapa metàl·lica. Es pot posar qualsevol cosa que hi càpiga: objectes, escrits, fotos adaptades, una llavor, perfumar-lo, o deixar-lo buit. Es pot intervenir l’interior (pintar-lo, folrar-lo) per preservar la intimitat; l’exterior no es toca. Dins del pot hi ha instruccions mínimes; informació ampliada al web: L’Espai C&M. Recursos i volum de participació Subvenció guanyada del programa municipal de Foment de la Creació (1a edició), que ha permès comprar pots i fer disseny i web. Disponibilitat aproximada: 330 pots (inicialment 240; ampliats per demanda). Equip impulsor (8 persones) Laura Beringo: idea inicial i disseny. Quim Déu: disseny gràfic. Olga Álvarez: comunicació. Janira Romero; Pau Vinguet: textos i conceptualització. Toni Malaret: logística. Carme Malaret: conceptualització i coordinació de l’equip. Teresa Ferró: tresoreria i gestió de llistats/logística de pots. Idea força La uniformitat del continent (pots iguals) ressalta la diversitat del contingut: una obra col·lectiva feta d’individualitats. "Com va el teu pot?" Com participar (en breu) Vine a la presentació, recull el teu pot, pensa què vols envasar i retorna’l abans del 2 de juny. L’obra completa s’exposarà el 18 de juny i es buscarà perdurar al poble.

Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — May the 4th: Star Wars, del mite de 1977 al fenomen Disney — orígens, trilogies, merchandising, The Mandalorian i la sèrie d’Obi‑Wan - episode art
Entrevistes de la Justa
23'

Entrevistes de la Justa del 4/5/2022 — May the 4th: Star Wars, del mite de 1977 al fenomen Disney — orígens, trilogies, merchandising, The Mandalorian i la sèrie d’Obi‑Wan

Resum de l’episodi Entrevista especial del 4 de maig (May the 4th) amb Santi (Cine Actual) sobre Star Wars: l’origen de l’efemèride, el naixement de la saga el 1977, el seu impacte com a game changer, l’estructura en trilogies, l’era Disney i l’univers expandit (The Mandalorian, Obi‑Wan), l’evolució de l’humor, i el paper combinat d’art + indústria (merchandising, innovació tècnica) que ha convertit la franquícia en un fenomen intergeneracional. Idees clau May the 4th: joc de paraules amb "May the Force" que s’ha consolidat com a dia oficial (i comercial) per celebrar Star Wars. 25 de maig, Dia de l’Orgull Friqui: vinculat a l’estrena de 1977, símbol de normalització de la cultura friqui. Star Wars com a aventura universal: inspirada en el camí de l’heroi (Joseph Campbell) i influències com "La fortalesa amagada"; més aventura que ciència-ficció dura. Impacte industrial: George Lucas combina art i indústria, innova en tecnologia i consolida el model de merchandising (un percentatge per l’autor, productes omnipresents). Saga en tres trilogies: originals, preqüeles i seqüeles (era Disney), amb to més familiar per captar nous fans. Univers expandit: èxit de The Mandalorian a partir d’un personatge mínim a pantalla; nova sèrie d’Obi‑Wan amb el retorn de Darth Vader. Efectes especials: equilibri actual entre CGI i efectes pràctics (maquetes, maquillatge) per reforçar la versemblança emocional. Humor en evolució: present a totes les èpoques, adaptat al temps; l’última trilogia pren un to més proper al model MCU. Fenomen intergeneracional: icones (Stormtroopers, Chewbacca, Amidala…) presents en disfresses i cultura popular; arriba a totes les edats. Context i orígens El 4 de maig s’aprofita per celebrar i, també, per impulsar el diàleg i el consum al voltant de la saga. El 25 de maig (Orgull Friqui) connecta directament amb l’estrena del 1977, marcant l’inici del fenomen i la seva “democratització”. Star Wars beu del camí de l’heroi i d’arquetips clàssics: heroi en descobriment, princesa, malvat absolut; d’aquí la seva universalitat. La saga i el model industrial Trilogies: originals (70–80), preqüeles (finals 90–2000) sobre l’origen de Darth Vader i la família Skywalker, i seqüeles (era Disney) orientades a nous públics. Lucasfilm sota Disney expandeix l’univers amb sèries i spin-offs (The Mandalorian, The Book of Boba Fett, Obi‑Wan Kenobi), consolidant un model a l’estil MCU. El merchandising és clau: de motxilles a fruita tematitzada; Star Wars és sinònim d’ecosistema de producte. Estil i tècnica Més aventura que ciència-ficció dura: coherència interna de noms, idiomes i sons (anècdotes com la veu de Chewbacca en postproducció). Efectes especials: del 1977 fins avui, cada entrega introdueix innovació; retorn intel·ligent a pràctics per millorar el link amb el públic. Cultura i recepció Intergeneracional i transversal: de pares a fills, de disfresses a esdeveniments; icones reconeixibles arreu. Taquilla i plataformes: les seqüeles entre les més taquilleres de la història; a Disney+ figuren entre el més vist. Humor adaptable: del duet C‑3PO/R2‑D2 a l’estil més familiar de l’era Disney. Recomanacions i recursos Santi celebra el dia veient Una nova esperança (1977), recordant el mític crawl groc. Podcast del convidat: Cine Actual (Spotify, iVoox, Apple Podcasts…), amb notícies, especials i sèries dedicades a sagues. Cita destacada "La fórmula Star Wars no falla… Ho té tot: aventura, humor, drama i amor. Arriba a tothom." Conceptes clau Camí de l’heroi, merchandising, preqüeles, seqüeles, spin-off, CGI, efectes pràctics, univers expandit.

Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Mont Reflex: dualitats, miralls i prejudicis al cicle Mons — sis artistes entre el Mitwelt i el Selbstwelt - episode art
Entrevistes de la Justa
30'

Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Mont Reflex: dualitats, miralls i prejudicis al cicle Mons — sis artistes entre el Mitwelt i el Selbstwelt

Context i objectiu de l’episodi Entrevista a la Laura Baringó i en Quim Déu, comissaris de la segona part del cicle “Mons”, titulada “Mont Reflex”, que s’inaugura el dissabte 7 de maig a les 12 h a l’Espai Mercart (Sant Just). L’episodi explica el marc conceptual, la selecció d’artistes, el disseny expositiu, les activitats educatives i un dispositiu anomenat “el prejudici”. "La indiferència és molt avorrida." Marc conceptual de Mont Reflex • Inspirat en Martin Heidegger: Umwelt (món que ens envolta), Mitwelt (món amb els altres) i Selbstwelt (món propi). • “Mont Reflex” se situa entre el Mitwelt i el Selbstwelt: relació amb l’altre com a “efecte mirall” que activa la pròpia identitat. • Idea central: dualitats i diàlegs entre obres que generen tensió, preguntes i relacions més que no pas una lectura “de vitrines”. Els 6 artistes i les seves aportacions Pete Sans (disseny, iconografia i dualitat funcional/escultòrica) • Peça icònica: cadira “Coqueta” (Delta d’Or 1986 de l’ADI-FAD) posada en diàleg amb una cadira actual funcionalista d’exterior. • Contrapunt: disseny escultòric dels 80 vs. disseny apilable, econòmic i d’ús massiu contemporani. • Clau: mirall de qualitats (el que té una, li falta a l’altra) per pensar el disseny com a llenguatge artístic. María María Acha-Kutscher (obra nova, activisme i llenguatge visual) • Artista visual i activista feminista; recent exposició al Reina Sofía. • Obra nova per a l’exposició: tres impressions enganxades a la paret amb aire de cartell urbà. • Clau: reflex del moment actual (contingut social i feminista) i potència visual immediata. Dominica Sánchez (paper, pastel, emoció i línia) • Trajectòria internacional (França, EUA); aquí menys coneguda. • Tècnica: paper, pigments de pastel i llapis; dialèctica entre corba-línia i compactes quasi-geomètrics. • Reivindicació: trencar tòpics d’edat i gènere en l’art contemporani (dona, 76 anys) i donar veu a discursos potents. Alfonso Alzamora (escala, color i diàleg emocional) • Tres peces grans, color molt potent; en diàleg amb Dominica Sánchez. • Al centre, una escultura “buida” com a punt de connexió/relació entre ambdós universos. Alberto Peral (llindars, dualitat i abstracció) • Del cos humà a formes pures i geomètriques; treball constant de la dualitat. • Vincle amb la seva mostra a Tecla Sala; obres actuals en sala. Mar Arza (paraula, paper imprès i repetició) • Materialitat apropiada: llibres, factures, papers de loteria, llenguatge i frase. • Presentació principal en vídeo en loop (~6’), subratllant la repetició i el caràcter efímer de les seves “escultures” de paper. També peça petita de record. Muntatge i criteris curatorials • Aposta arriscada: no mostrar “convencionalment” sinó provocar preguntes i lectures múltiples. • Diàlegs/tensions deliberats entre peces (pintura amb pintura, disseny amb disseny, etc.) per activar el “reflex”. • Disseny expositiu com a procés viu: col·locar obres i descobrir-ne diàlegs emergents a la sala. • Espai: el “córner” educatiu és més petit perquè les peces necessiten respirar i més espai. "Volem que el públic entri en diàleg i es qüestioni coses." Activitats i programes educatius • Escola Canigó: visites el 9, 10 i 11 de maig; exposició de treballs infantils el 25 de maig. • Integració del teixit cultural i pedagògic local (escoles d’art i projectes del municipi) amb treballs i mostres. • Objectiu: activar comunitat i vincular públics diversos a l’art contemporani. El “prejudici” com a experiència de visita • Dispositiu expositiu: desplaçar la cartela de l’autor per convidar a mirar “en blanc”. • Pregunta clau: t’agrada o no abans de saber qui ho ha fet? • Crítica al culte pop a l’autoria: valorem peces per la signatura més que per l’obra. • Reflexió: els artistes tenen cicles i obres mestres puntuals; cal netejar biaixos i escoltar la mirada pròpia. Balanç de “Món Propi” (fase 1) • Durada: 2 mesos i 3 setmanes; ~800 visitants. • Moltes visites comentades (escoles i particulars) i xerrades (Anadot & Miquel Planas amb Alberto Peñín; Museu de Solsona; poesia i música amb Joan Olpinell, etc.). • Valor afegit: el públic surt tant amb l’activitat (xerrada/poesia) com amb la descoberta de l’exposició i el llibret. Dades pràctiques i cloenda • Inauguració “Mont Reflex”: dissabte 7 de maig, 12 h, Espai Mercart (Sant Just). • Música: Clara Aguilar (DJ set a l’exterior). • Presència d’artistes: la majoria hi seran (dubte amb Acha-Kutscher des de Madrid i Peral per agenda). • Missió curatorial: contemporaneïtat, diversitat de narratives i transversalitat (disseny, arquitectura, dansa, música) al llarg de les tres parts de “Mons” (3a part: utopies, a la tardor).

Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Parcs metropolitans (AMB 2020): absorció de CO2, biodiversitat i confort tèrmic; crida a participar en el futur d’Europa - episode art
Entrevistes de la Justa

Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Parcs metropolitans (AMB 2020): absorció de CO2, biodiversitat i confort tèrmic; crida a participar en el futur d’Europa

Visió general Butlletí amb el focus en un estudi de l’AMB sobre els parcs metropolitans (dades 2020) i, més endavant, un anunci institucional que convida a participar en la Conferència sobre el Futur d’Europa. La resta de l’àudio inclou fragments repetits de comiat. Informe socioambiental dels parcs metropolitans (16s–74s) Dades clau (any 2020) • Absorció anual: 132 tones de carboni. • Accessibilitat: més d’1,4 milions de persones viuen a 15 minuts a peu d’un parc metropolità. • Biodiversitat: 195 espècies d’ocells observades als parcs i entorns. • Confort tèrmic: la presència d’un parc pot reduir la temperatura fins a 1,3 °C. • Residus: 0,64 kg/m² recollits. Abast de l’estudi • 32 indicadors repartits en 7 àmbits: característiques generals, ecologia, residus, qualitat ambiental, aigua, energia i ús públic. Utilitat per a la gestió "Aquests indicadors són un instrument molt útil per avaluar l'estat dels parcs i poder definir objectius desitjables i projectar polítiques de gestió integral... per fer-ne una millora contínua." Anunci institucional: Futur d’Europa (541s–570s) Missatge clau • Catalunya es reivindica europea i es convida la ciutadania a participar en el disseny del nou futur d’Europa. • Temes destacats: canvi climàtic, salut, drets civils, protecció del català, migracions. • Crida a entrar al portal de la Conferència sobre el Futur d’Europa i dir-hi la teva. • Eslògan: > "Escolta Europa, Europa ets tu." Fragments no editorials i tancament Altres trams • (92s–95s) Tancament del butlletí i avís del següent informatiu (12 h). • (626s–965s) Repeticions de "Fins demà!". • (986s–2995s) Repeticions de "Bona nit" fins al final de l’àudio.

Entrevistes de la Justa del 2/5/2022 — Sororitat i creativitat als tallers d’escriptura: conversa amb Maria Rosa Sorribas i Carolina Urgillers sobre el Premi Delta, “Una nova vida” i l’associacionisme literari - episode art
Entrevistes de la Justa
10'

Entrevistes de la Justa del 2/5/2022 — Sororitat i creativitat als tallers d’escriptura: conversa amb Maria Rosa Sorribas i Carolina Urgillers sobre el Premi Delta, “Una nova vida” i l’associacionisme literari

Resum de l’entrevista Context i protagonistes Conversa amb Maria Rosa Sorribas i Carolina Urgillers sobre els tallers d’escriptura creativa per a dones vinculats al Premi Delta i la dinamització de la literatura en clau femenina al Baix Llobregat. Es destaca el paper de la Mònica Cano com a docent i dinamitzadora. "És bianual" — sobre la periodicitat del Premi Delta. Experiències als tallers: sororitat, aprenentatge i motivació Ambient de sororitat i confiança: espais només per a dones on es comparteixen inquietuds, lectures i processos creatius. Metodologia inspiradora de la Mònica Cano: propostes temàtiques i exercicis curts (p. ex., 30 minuts per escriure i lectura en grup). Lectura compartida com a clau de millora: es rep feedback i es reconeixen estils propis. Continuïtat prevista del taller a Sant Just a la tardor (setembre-octubre). "Ens vam quedar totes amb ganes de més." Impacte personal i creatiu: dels exercicis al llibre publicat La Carolina Urgillers publica dos llibres: Entre Xemeneies i Talers i Una nova vida (el més recent). Els tallers han estat determinants per atrevir-se a escriure i finalitzar obres llargues. Feedback del públic: acollida molt positiva del darrer llibre. "És molt important... que algú el llegeixi i ho comparteixi; si no, no té sentit l’escriptura." “Una nova vida”: temàtica i marc històric Novel·la ambientada entre 1914 i 1935: de la Primera Guerra Mundial a l’entrada dels nacionals. Trama que entrellaça dues generacions d’una família amb la història de Catalunya/Espanya. Contextos clau: grip espanyola (1918), Exposició de 1929 i transformacions socials. Possibles elements autobiogràfics? La autora ho deixa obert: "Això no es pot dir." Associacionisme: dones escriptores d’Esplugues Naixement d’una associació de dones escriptores d’Esplugues arran dels tallers: presentacions, sortides culturals, escriure després de visitar museus, miniconcursos per Sant Jordi. Aturada per la pandèmia; intenció de reactivar activitats al setembre i captar noves sòcies. Organigrama: Anna Maria (presidenta), Carolina Urgillers (secretària), Maria Rosa Sorribas (sòcia). On trobar els llibres i properes presentacions Disponibilitat a la Llibreria Esplugues (carretera, prop de l’Ajuntament) — especialment per a Entre Xemeneies i Talers. Sant Jordi complicat; voluntat de fer noves presentacions. Ja s’ha fet una presentació a la biblioteca d’Esplugues amb bona resposta del públic. Possible futura presentació a la Biblioteca Joan Margarit (Sant Just), pendent de gestionar. "La professora... et motiva i et fa somiar."

Entrevistes de la Justa del 2/5/2022 — Sant Just: nou contracte de jardineria, protecció de Collserola (PEPNat), Biblioteca i Centre Cívic, pla anti-grafitis, llicències i CAP - episode art
Entrevistes de la Justa
30'

Entrevistes de la Justa del 2/5/2022 — Sant Just: nou contracte de jardineria, protecció de Collserola (PEPNat), Biblioteca i Centre Cívic, pla anti-grafitis, llicències i CAP

Resum general Entrevista amb Laia Flotats (Endavant Sant Just) sobre l’actualitat municipal. Es destaquen el nou contracte de jardineria, la moció de protecció de Collserola i l’aplicació del PEPNat, l’actualització del conveni de la Biblioteca Joan Margarit, la posada en marxa d’aules d’estudi al Centre Cívic Soledat Sants, la reclamació d’un pla de neteja contra grafitis, i les millores en tramitació de llicències i al CAP. "El 51% del terme municipal és Parc de Collserola." "Hem perdut l’oportunitat d’aterrar la moció al que ja fem a Sant Just." Tornada a la presencialitat i agenda local Recuperació d’activitats al carrer després de la pandèmia: Dia de la Dansa, Sant Jordi i la Festa del Comerç (8 de maig). Ambient de normalitat: alguns amb mascareta, d’altres sense; èmfasi en la vida comunitària a places i carrers. Ple municipal: punts clau Contracte de jardineria i espai públic Aprovats els plecs de la nova licitació amb ampliació del servei. Es corregeix una mala planificació de l’antic contracte que no va preveure nous desenvolupaments (p. ex. Mas Lluí). Inclou la previsió d’espais a incorporar en 4 anys (p. ex. Garrofers i la zona Bómer i Frigicói, amb un nou barri de ~600 habitatges). Objectiu: parcs nets i ben mantinguts, amb atenció especial a les zones infantils. Relació amb la qualitat de vida i els impostos locals. Protecció de Collserola i PEPNat Moció aprovada per unanimitat; Endavant reclama “aterrar-la” a nivell local. Recordatori: el PEPNat (pla especial) és recent (aprov. definitiva juny 2021); cal temps d’aplicació abans de demanar reforços genèrics. Finançament i competències: paper de AMB, Diputació de Barcelona i Generalitat. Accions locals ja en marxa a Sant Just: • Ramaderia per a gestió agroforestal: equipament per a un ramat de 500 cabres i ovelles (2018) per a neteja de sotabosc. • Franges de protecció d’incendis als barris limítrofs, impulsades arran d’una moció del propi grup. Convivència amb la natura: porcs senglars visibles a Mas Lluí; orgull i cura del parc. Biblioteca Joan Margarit i Centre Cívic Soledat Sants Conveni actualitzat amb la Diputació (ajust normatiu) sense canvis pràctics per a l’usuariat. 15.000 € anuals per renovar el fons bibliogràfic. Sinergies de la xarxa: préstec interbibliotecari i activitats, especialment per a infància. Aules d’estudi: ampliació d’horaris (fins a 2–3 h en períodes d’exàmens) també al Centre Cívic Soledat Sants. Inauguració del Centre Cívic: 14 de maig. Neteja i grafitis (“brutícia vertical”) Denúncia de grafitis en parets públiques i privades, senyals i mobiliari urbà; manca d’un pla de neteja específic. Petició d’assignar recursos (brigada/neteja) i d’explorar mesures preventives i tractaments per facilitar manteniment. Proposta d’espais habilitats per a grafit artístic per evitar pintades vandàliques. "Si s’ha decidit que una paret ha de ser blanca, ha de ser blanca." Llicències d’obres i d’activitats Queixes recurrents per retards, comunicació deficient i criteris poc clars en els requeriments. Demanda de millora d’atenció al públic, compliment d’horaris i transparència en els criteris per evitar esmenes repetides. Compromís de portar el tema a ple amb propostes concretes. CAP de Sant Just Amb >20.000 habitants i canvis post-COVID, es percep que els serveis no s’han recuperat del tot. Voluntat d’abordar-ho, possiblement també al ple. Agenda i comiat Recordatori d’esdeveniments imminents: Festa del Comerç (8 de maig) i Festa de l’escola Canigó. Cloenda amb esperit de normalitat i activitats sense mascareta.

← Torna a tots els podcasts