Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 27/9/2021
L'actualitat de Sant Just Desvern
Principals
Episodis etiquetats amb Principals
8115episodis
Entrevistes de la Justa
23'
Entrevistes de la Justa del 27/9/2021 — 30 anys Sant Just–Camoapa: cooperació resilient davant la repressió a Nicaragua, llegat de projectes i presentació de “Los niños de Babel”
Panorama general Entrevista a Lluís Casals (president de Sant Just Solidari) sobre el 30è aniversari del germanament Sant Just–Camoapa, l’impacte de la COVID-19 i de la repressió a Nicaragua en els projectes, el llegat de tres dècades de cooperació i la presentació del llibre “Los niños de Babel”. També s’ofereix una mirada global sobre desigualtats, fam i canvi climàtic, amb un missatge d’esperança basat en la mobilització juvenil. "Els germans són per sempre." 30è aniversari i celebració en temps de pandèmia Data clau: 6 d’octubre (30 anys de germanament Sant Just–Camoapa). Format: celebració discreta per la pandèmia; es planteja fer actes més grans quan sigui possible. Objectiu: fer visible 30 anys de feina i obrir camins a la ciutadania amb sensibilitat solidària. Diversificació de projectes Eix troncal: germanament amb Camoapa (Nicaragua). Altres àmbits: Gàmbia, Cuba, Sàhara. Projecte local destacat: Vici Sensedat (lluita contra la soledat de la gent gran i persones amb dificultats motrius a Sant Just). Nicaragua: repressió i projectes afectats Context polític dramàtic sota el règim Ortega–Murillo: • expulsió d’ONGs, clausura de mitjans (ex.: La Prensa), oposició empresonada o arrest domiciliari. Contrapart local (Sodermo) sense personalitat jurídica; impossibilitat absoluta de transferir fons. "No podem enviar ni un dòlar." Impacte humà i vies de contacte Casos concrets de persecució de periodistes; restriccions severes de drets i procediments (habeas corpus allargat). Comunicació amb Camoapa via WhatsApp, amb discreció per seguretat. Què continua malgrat tot Alguns projectes resisteixen per autososteniment: • Casa de la Mujer: sostinguda en part pel seu forn de pa i l’esforç de les dones. • La ràdio local segueix, tot i el risc. Llegat de 30 anys a Camoapa: de les bases al desenvolupament Filosofia: no generar dependències; "triomfem quan el projecte continua sense nosaltres". Puntals històrics: salut, educació, comunicació, dones/gènere. Resultats tangibles: hospital, universitat (500 alumnes), escola d’adults, aigua potable a la ciutat, entre d’altres. Gran aposta: projecte d’Aliances (desenvolupament socioeconòmic) → iniciatives que perduren: • Cooperativa de la Unió (neix d’Aliances), operativa. • Terreny transferit a la cooperativa per al processament/assecat de cacau; bons preus i clima favorable. • Sinergies amb la universitat: estudiants fan TFG dins d’Aliances, assessorant camperols. • Tècniques ramaderes (farratge en època seca) → més llet i més vedells. Teixit econòmic local implicat Exemples de col·laboració: Amat Immobiliaris va contribuir (des de 1999 a la Casa de la Dona), mostrant la força del teixit empresarial local. Valoració de 30 anys i model de cooperació Balanç: molt positiu; s’ha traçat un camí replicable per altres municipis del nord. Model: cooperació descentralitzada, proper i de llarg recorregut. Crítica a la cooperació frívola: cal constància i compromís vital. "La cooperació i el desenvolupament vol esforç, vol constància." Acte del 6 d’octubre: “Los niños de Babel” Presentació del llibre “Los niños de Babel” d’Álvaro Badillo (enginyer agrònom, Nacions Unides). Lloc i hora: Sala Cinquantenària, 6 d’octubre, 19:00. Tema: recorregut per les ferides i conflictes del món; crida a prendre consciència. Referència clau: El Hambre de Martín Caparrós; recordatori que cada dia moren 25.000 persones de fam. "Hem de transitar per les ferides del món." Mirada global: desigualtats, fam i canvi climàtic Paradoxa macro vs. realitat: les dades globals poden millorar per efectes com el creixement de la Xina, però augmenten les desigualtats. Factors d’agreujament: canvi climàtic i escalfament global especialment a zones subsaharianes. Notes d’esperança: moviments juvenils pel clima impulsen anàlisi socioeconòmica i política. • Referència: Naomi Klein ("Esto lo cambia todo"). • Cap a un futur més crític i amb més capacitat de reacció. Crides a l’acció i recursos Participació: consultar justsolidari.cat per informar-se, implicar-se i aportar. Assistir a la presentació de “Los niños de Babel” (6/10, 19:00, Sala Cinquantenària). Mantenir el compromís amb Camoapa i amb les persones grans a Sant Just via Vici Sensedat.
Entrevistes de La Rambla
22'
#2 - Entrevistes de La Rambla del 24/9/2021 — Inici de temporada de l'Atlètic de Sant Just
En aquesta entrevista amb el president de l'Atlètic de Sant Just, Pep Paracios, es parla sobre l'inici de temporada del club i les expectatives per aquest any. També es tracten temes com les mesures per al Covid-19, el nombre d'inscripcions i el suport als equips femenins. El programa acaba amb la reproducció d'una cançó que representa els valors del club
Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 24/9/2021
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa
16'
Entrevistes de la Justa del 24/9/2021 — Torneig d’homenatge a Jordi Molinos i present-futur del Club Handbol Sant Just
Resum de la conversa Context i motiu de l’entrevista Primer torneig d’handbol en homenatge a Jordi Molinos, fundador del club el 1958 i vinculat durant gairebé 60 anys. Ambient emotiu amb la participació de la família: filla i neta van lliurar els premis. "Cada dia de partit que arribaves al pavelló, ell ja hi era... és la nostra manera de donar-li les gràcies." El torneig i el seu sentit Va guanyar el Sant Joan d’Espí; el Sant Just va arribar a la final i va perdre amb justícia. Objectiu principal: crear una cita anual de pretemporada i retre homenatge a Molinos. Iniciativa impulsada per l’actual president, José María Luz, situant el torneig a finals d’estiu. Estructura del club i pedrera Actualment, el club disposa d’un sènior masculí a Tercera Catalana. Manca de base (pedrera) i d’estructura per créixer. S’està treballant un conveni amb l’Handbol Esplugues per: Alimentar la base local. Rebre jugadors que no tinguin lloc als sèniors d’Esplugues. Captació i competència local Dificultat per fidelitzar jugadors per la competència d’altres esports (bàsquet, hoquei, futbol) i clubs potents del Baix Llobregat (ex. Atlètic Sant Just amb gran base). El club es mou amb 14-16 fitxes: sempre hi ha algú que marxa i algú que arriba; costa mantenir continuïtat. "Som un club petit i no ens sobren jugadors; més aviat en falten." Cohesió i identitat Dues generacions unides (veterans ~40 anys i joves ~28 anys) amb gran pinya i ambient de família. Valor afegit per a nous fitxatges: integració social (sopars, activitats). Exemple d’un jugador de Còrdova que s’ha quedat i s’ha integrat molt. "Som pràcticament una família." Impacte de la Covid-19 Llarg període sense entrenar (d’octubre a febrer) i pèrdua de ritme. A la final de la Copa Federació (juny), la Covid va afectar la preparació: tres positius, menys entrenaments, derrota a la pròrroga. Expectativa de normalitat amb la vacunació i certificats. Instal·lacions i suport Ajudes municipals limitades: depenen del volum de jugadors; comparativament, menys que entitats amb gran base. Entrenaments a La Bona Aigua: dimarts parquet, dijous pista coberta exterior. Dèficit de pistes al poble; la nova pista ajuda però és insuficient. S’esperen noves instal·lacions. Temporada i objectius esportius Inici de lliga: 3 d’octubre a Ripollet (Tercera Catalana). Objectiu esportiu: competir bé i, si és possible, pujar a Segona; enguany l’equip sembla més just, sobretot a porteria. Crida a la participació El club busca nous jugadors i reobre la porta a pedrera. Entrenaments: dimarts i dijous, 21:30, a La Bona Aigua (parquet dimarts, pista coberta dijous). Com contactar: per WhatsApp amb el representant o anant directament a l’entrenament amb roba esportiva. També recomanen running previ com a reforç físic. "Esperem venir al juny a celebrar-ho."
Entrevistes de la Justa
30'
Entrevistes de la Justa del 24/9/2021 — 25 anys de Salut Mental al Baix Llobregat Sud: suport a famílies, treball comunitari, art, Covid i lluita contra l’estigma
Context i convidats • Entrevista a Enriqueta Vidal (presidenta de la Federació de Salut Mental a Catalunya; ve com a membre de l’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Sud) i Jaume Vidal (membre històric de l’associació). • Correcció inicial: l’entitat és del Baix Llobregat Sud (no Nord). "Orientar vol dir escoltar, bàsicament" — Jaume Vidal 25 anys: valoració i evolució • Celebració del 25è aniversari: balanç molt positiu, amb orgull pel treball d’equip i pel creixement personal i col·lectiu. • L’associació ha evolucionat d’ajut a famílies a més àmbits: xerrades, conferències, activitats comunitàries. Objectius i metodologia: acollida i suport mutu • Missió nuclear: acollir persones i famílies que necessiten informació, acompanyament i suport mutu. • Metodologia clau: escolta activa, generació de confiança i orientació pràctica per millorar l’entorn familiar. De famílies a protagonistes • Incorporació progressiva i decidida de persones amb trastorn mental com a sòcies i protagonistes de l’associació i del moviment comunitari. Treball en xarxa i suport institucional • Complicitats territorials: ajuntaments, altres entitats i Consell Comarcal. • Suport municipal real i pragmàtic: ajudes econòmiques i diàleg obert continu (participació en consells i taules de salut mental). • Iniciatives de visibilització (ex.: actes pel Dia Mundial de la Salut Mental). Reconeixements i compromís comunitari • Homenatges a persones clau (inclòs Jaume Vidal, reconegut com a fill predilecte de Cornellà). • Exemple de compromís: acompanyament a domicili en moments crítics, fins i tot en cap de setmana. "Una persona de l’associació va venir a casa un diumenge a fer-me companyia i a ajudar-me" — Testimoni d’una usuària Accés i consells pràctics per a famílies • L’accés sol iniciar-se de les famílies cap a l’associació; atenció preferentment presencial. • Necessitat de combatre la desinformació sobre què fer i quins recursos existeixen. • Recomanacions: - Evitar el desafrontament directe en situacions de tensió. - Esperar moments de relaxament per abordar límits i acords. - Respectar drets i escoltar la persona amb trastorn; treballar conjuntament. Impacte de la Covid-19 • Continuitat del suport via telèfon i digitalització ràpida dels grups d’ajuda mútua (videoconferència fins i tot amb persones grans, amb suport tècnic). • Retorn progressiu a la presencialitat. • La pandèmia ha afectat especialment els joves. Volum i abast • Prop de 80 socis; acompanyament directe a unes 60 persones cada 15 dies. • Servei obert a tothom: primer s’atén, després s’explica la possibilitat de fer-se soci. Art i comunitat • Mostra "Art per la salut mental" amb obres de persones amb experiència en salut mental (especial protagonisme del Club Social de Cornellà). • Exposicions itinerants (Sant Feliu, Cornellà, Sant Joan d’Espí; Espai 3). • Projectes transversals: pintura + taller d’escriptura (relats i poesia). • L’art facilita expressió i connexió comunitària. Estigma, drets i realisme • L’estigma persisteix socialment; cal normalitzar i defensar drets. • Missatge realista: avenços clars, però amb mancances de recursos i de desplegament de bones pràctiques. • Les associacions són interlocutors vàlids, amb coneixement i capacitat d’incidència. Recuperació a la comunitat i coordinació • La recuperació real passa per la comunitat: educació, serveis socials, salut, policia (formada), entitats esportives i culturals. • Importància de les taules de salut mental municipals i del treball de proximitat. Activitats i espais • Integració en esports (p. ex., bàsquet) i música (guitarra). • Espai "Serenó": enfocament a calma i pensament positiu. Tancament i futur • Reconeixement a 25 anys de compromís i necessitat social. • Crida al relleu generacional i a seguir celebrant els avenços fins que, ojalà, "no calgui" l’associació.
Entrevistes de La Rambla
10'
#1 - Entrevistes de La Rambla del 23/9/2021 — Novetats en el programa de mobilitat de l'Ajuntament de Sant Just
En aquesta entrevista a Ràdio Desvern, Aroa Carmona, responsable del servei de mobilitat de l'Ajuntament de Sant Just, parla sobre els nous projectes i iniciatives que s'estan duent a terme en aquest àmbit. Destaca l'èxit del viatge a Croàcia amb joves, l'arribada d'una nova voluntària europea i l'organització d'un curs de formació sobre feminisme i xarxes socials. També es menciona una jornada oberta per presentar els resultats d'aquest primer projecte a Croàcia
Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 23/9/2021
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa
22'
Entrevistes de la Justa del 23/9/2021 — Jan Vallvardó: del llençol reutilitzat al circuit Art Nou — procés creatiu, murals i reptes d’un artista emergent
Resum de la conversa Context i presentació Artista emergent que recentment ha exposat a Barcelona dins del circuit d’Art Nou amb la Galeria Malboro. Comparteix el seu procés, materials, experiències de residència i els reptes de sostenibilitat professional. "No tinc una intenció prèvia del que vull dir; la figuració és una excusa per treballar la part plàstica." Exposició a Art Nou i trajecte fins a la galeria Participació dins el circuit d’Art Nou (galeries de Barcelona que presenten artistes menors de 30-35 anys). L’oportunitat neix d’una cadena de contactes arran d’una exposició a la Sagrera i l’interès de la Galeria Malboro. La mostra és un recull d’obres dels últims dos anys, moltes fetes durant el confinament, sense que aquest en sigui el tema central. "No m’agradava que el confinament fos el motiu central." Materials i procés creatiu Pintura sobre llençols reutilitzats procedents d’una bogaderia d’hospitals: dona segona vida al material i facilita formats diversos. Motius per triar llençols: Llibertat i menys pressió que el bastidor gran i car. Facilitat d’emmagatzematge (es poden enrotllar). Possibilitat de cosir llençols per crear grans formats. Origen en grans murals amb el col·lectiu Silent Town Kids; els llençols li permeten experimentar sense el condicionant del cost. Llenguatge visual i temàtica Imaginari de figures carnavalesques, amb to satíric i oníric. La figuració és una excusa per investigar la pintura com a matèria i el llenguatge plàstic. No hi ha un missatge premeditat; hi ha segones lectures a posteriori. Escultura i interpretacions Peça exposada també a Malboro, nascuda d’una instal·lació amb Silent Town Kids. Material: DM tallat, arrebussat i lacat en negre, amb acabat brillant que pot semblar metall. Composició guiada per l’atracció de la silueta humana; interpretacions possibles (fins i tot sadomasoquisme) no eren intencionades. Experiències de residència i projectes Residència a Dinamarca (Art House) via l’associació El Corralito (Terrassa): 15 dies, treball col·lectiu sobre temes d’immigració amb participants de diversos països. Mural a Viena en un festival d’arts, peça sobre la Barcelona dels anys 20 (Charleston, cabarets) amb el seu llenguatge propi. Viabilitat, COVID i futur Dificultat de viure de l’art: formats grans i sortides limitades, necessitat de picar pedra i constància. COVID: anul·lacions d’exposicions; tot i així, va continuar treballant al taller. L’exposició li dona una treva econòmica i temps per seguir creant amb calma. Objectius a curt termini: Continuar pintant i explorant nous llenguatges. Mantenir el treball en murals i instal·lació. Projectar-se internacionalment (contactes oberts a Suïssa; voluntat de moure obra fora d’Espanya). "Ara estic tranquil: tinc temps per seguir treballant sense precipitar-me." Idees clau Reutilització creativa: llençols d’hospital com a suport flexible, econòmic i sostenible. Experimentació per sobre del missatge literal: la forma i la matèria condueixen l’obra. Resiliència i gestió del temps: alternar producció, convocatòries i recerca d’oportunitats. Internacionalització com a horitzó: més murals i exposicions fora.