Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8115episodis
Entrevistes de la Justa del 17/9/2021 — Entrevista a Justfos Salva sobre el curs polític 2021-2022 a Sant Just: medi ambient, educació, cultura i equipaments - episode art
Entrevistes de la Justa
14'

Entrevistes de la Justa del 17/9/2021 — Entrevista a Justfos Salva sobre el curs polític 2021-2022 a Sant Just: medi ambient, educació, cultura i equipaments

Resum de continguts Context: Entrevista amb el regidor Justfos Salva (Movem Sant Just) al nou magazín matinal La Justa de Ràdio d’Esvern, per repassar les prioritats del curs polític 2021-2022 i l’estat de diversos projectes municipals. Prioritats de govern fins al 2023 Medi ambient i residus: Instal·lacions de fotovoltaiques en marxa. Entrada a TERSA com a operador metropolità. Nova deixalleria i canvi del sistema de recollida de residus. Educació: Nova escola bressol (fins a 107 places) amb obertura gradual en 3 cursos. Impuls de Ciutat Educadora, espais de participació infantil i reconeixement com a Ciutat Amiga de la Infància. "El que cal és acabar d'encarar tots els temes per arribar al 2023 amb els reptes proposats sobre la taula o en desenvolupament." Activitat del partit i agenda cívica Recuperació d’activitat després de la Covid: Escola d’estiu sobre salut mental i retorn a assemblees presencials. Repartiment d’un butlletí de mig mandat amb balanç d’accions. Participació a la manifestació contra l’ampliació dels aeroports a Barcelona. Festes de Tardor i cultura (format adaptat) Es manté l’essència: Sant Just al Carrer, Nit de Sant Just i concerts per a joves. Mesures sanitàries (segons Procicat): espais més amplis, control d’aforament, distància, mascareta i seients assignats. Implicació d’entitats: Correllengua, Setmana d’Extremadura, 25 anys d’acció logística i solidària. Obertura del nou espai expositiu Marc Art amb l’exposició itinerant “Alta Fidelitat” sobre l’art del vinil i el seu disseny. "No deixarem perdre l'oportunitat de celebrar Festes de Tardor." Equipaments i obres Sala municipal de l’Ateneu: projecte aprovat i licitació en curs. Es destaca que la rehabilitació és més lenta i cal respectar els terminis administratius. Escola bressol: plecs preparats per a la licitació i desplegament per fases per ajustar-se a la demanda i a les limitacions de capítol 1 (personal). "Hem de complir terminis; no ens podem saltar les normes del joc." Centre cívic Soledat Sans (Mas Lluí) Inauguració prevista cap a finals d’any. Disseny de serveis amb participació veïnal i obertura gradual per assegurar ús real i sostingut. Intervenció artística de Carrer Blau; el projecte principal es manté a la Vagoneta. — Claus destacades: - Continuïtat de projectes clau fins al 2023 amb focus en medi ambient, educació i cultura. - Adaptació a la pandèmia sense renunciar a esdeveniments i serveis. - Rigor administratiu en licitacions i obres per garantir transparència i drets.

Entrevistes de la Justa del 16/9/2021 — El Prat entre capacitat, medi ambient i futur del trànsit: entrevista a Pau Marí (USCA) des de Ràdio Desvern - episode art
Entrevistes de la Justa
13'

Entrevistes de la Justa del 16/9/2021 — El Prat entre capacitat, medi ambient i futur del trànsit: entrevista a Pau Marí (USCA) des de Ràdio Desvern

Resum de l'entrevista Entrevista a Pau Marí, controlador al Centre de Control de Gavà i portaveu d’USCA, sobre la no ampliació de l’aeroport del Prat, l’estat del trànsit aeri postpandèmia i els reptes operatius i ambientals. Punts clau Recuperació del trànsit: Barcelona opera al voltant del 60–70% de 2019 (unes 600–700 operacions/dia versus 1.000 prepandèmia). Coll d’ampolla: la capacitat efectiva és d’aproximadament 78 moviments/hora; el disseny original permetria arribar a 90/h però les restriccions acústiques ho limiten. Ampliació aturada: el debat s’ha polititzat; USCA manté una posició tècnicament neutral: "Treballarem amb la infraestructura i els procediments que se'ns posin a disposició." Impacte ambiental: l’allargament de 500 m de la pista del mar afecta La Ricarda (Natura 2000). Caldria un debat amb criteris tècnics i compensacions adequades. Model econòmic i de rutes: sense condicions òptimes és difícil ser hub; aquesta decisió depèn d’aerolínies, no només d’infraestructura. Formació i seguretat: per la pressió i responsabilitat del lloc, els controladors s’han reentrenat amb simuladors per no perdre habilitats durant la baixada de vols. Dades i xifres rellevants 2019: 52 milions de passatgers; capacitat teòrica de terminals: ~55 M. Capacitat actual de pistes: ~78 mov/h; objectiu amb el disseny original: ~90 mov/h. Recuperació 2021: Barcelona 60–70%; Eivissa ha superat alguns dies els nivells de 2019. AENA havia anunciat una inversió d’uns 1.700 M€ per a l’ampliació. Pes econòmic estimat de l’aeroport: ~9–10% del PIB català (abans de la Covid). Contribució del transport aeri al CO2 global: 2–4% (segons estudis esmentats). Operativa i horaris punta Franges més tensionades: primera hora del matí i a la nit. El sistema d’slots regula l’afluència quan la demanda supera la capacitat. "L’aeroport de Barcelona és capaç de moure uns 78 avions per hora." El rol invertit de pistes (per soroll) redueix l’eficiència; els wide-bodies de llarg radi sovint necessiten la pista llarga per enlairar-se, interferint arribades. Medi ambient, territori i patrimoni L’allargament de la pista impacta La Ricarda (espai protegit Natura 2000). Es plantegen compensacions ecològiques; caldria valoració experta i tècnica. Preocupació per la Casa Gomis (La Ricarda) com a patrimoni arquitectònic. Model aeroportuari i hub Sense ampliació, es tendeix a vols de curt radi i baix cost; l’ampliació facilitaria llarg radi però no garanteix el hub. "Que l’aeroport sigui un hub depèn d’una companyia aèria, no dels polítics." Seguretat, pressió i reentrenament La feina a la torre/centre de control es fa sota alta pressió i amb gran responsabilitat. Durant la pandèmia s’han intensificat sessions de simulador per mantenir competències i preparar la tornada a volums alts. Conclusió El futur del Prat se situa en un equilibri complex entre capacitat, medi ambient, model econòmic i acceptació social. USCA demana debats tècnics i es compromet a operar amb seguretat i eficiència amb els mitjans disponibles.

Entrevistes de la Justa del 16/9/2021 — Sergi Seguí (ERC) marca les prioritats a Sant Just: recuperació, residus, equipaments i segon institut - episode art
Entrevistes de la Justa
9'

Entrevistes de la Justa del 16/9/2021 — Sergi Seguí (ERC) marca les prioritats a Sant Just: recuperació, residus, equipaments i segon institut

Resum Conversa entre la conductora Mireia i Sergi Seguí (ERC Sant Just) sobre l’inici del nou curs polític a Sant Just. Es repassen les prioritats immediates, els reptes pressupostaris i els projectes educatius i d’equipaments, amb referència al context d’entrevistes també amb altres portaveus com Josep Maria Ranyer (PSC). "Hem de cuidar molt la salut mental de la ciutadania d’aquests mesos que ha estat patint." Prioritats immediates Canvi del model de recollida de residus: previst abans de final d’any; l’oposició vetllarà pel compliment del plec de condicions i les conseqüències del canvi. Centre Cívic Soledat Sants (Mas Lluí): posada en marxa amb atenció a la despesa de funcionament i consums; demanda d’un pla funcional i previsió al pressupost 2022. Quotes del gimnàs de la Bonaigua: objectiu de reduir tarifes; les opcions passen per major aportació municipal. Educació i demografia Segona escola bressol municipal: projecte encarrilat; cal seguir els tràmits urbanístics i de projecte. Segon institut de secundària: prioritat estratègica davant el creixement de l’alumnat de 12–18 anys; l’actual institut és al límit. Primària a Mas Lluí: amb el nou decret d’admissions, les famílies poden optar en igualtat de condicions al Martí i Pol (Sant Feliu); opció addicional, sense substituir les preferències locals (p.ex., Canigó). Esports i equipaments Pla d’inversions: l’oposició exigeix compliment i calendaris. Camp de futbol 7 i vestidors: obres no fetes aquest estiu; es projecten per l’estiu vinent i s’hi farà seguiment. Pavelló de la Bonaigua i pistes: ús al límit; cal planificació i ampliacions. Metodologia de l’oposició Treball propositiu i de consens: prioritzar propostes concretes i l’execució real per sobre de l’estridència. Seguiment de projectes aprovats: p.ex., sala de l’Ateneu (projecte aprovat pel ple); reclama licitació i execució. Context polític Recuperació econòmica i anímica com a marc transversal del curs polític. Calendari: segona meitat del mandat; eleccions municipals 2023 i previsió d’inauguracions. Compromís de seguiment: tant des de l’equip de govern com des de l’oposició i els mitjans locals.

Entrevistes de la Justa del 16/9/2021 — Represa de la normalitat a Sant Just: pressupost, projectes de barri i reforma integral de la sala de l’Ateneu - episode art
Entrevistes de la Justa
16'

Entrevistes de la Justa del 16/9/2021 — Represa de la normalitat a Sant Just: pressupost, projectes de barri i reforma integral de la sala de l’Ateneu

Resum executiu Entrevista amb Josep Maria Ranyell (PSC Sant Just) sobre el nou curs polític a Sant Just Desvern, marcat per la represa de la normalitat postpandèmia, l’orientació del pressupost i l’impuls de projectes clau (deixalleria, canvi de contenidors amb xip, zona verda d’aparcament, equipaments de barri) i la reforma integral de la sala municipal de l’Ateneu. "Aquest nou curs l’enfoquem des d’una perspectiva de represa de la normalitat." Temes clau Pressupost 2022 i represa: reorientació de partides per recuperar activitats culturals i reduir mesures de xoc socials vinculades a atur/ERTO, atesa la millora de dades. Projectes en execució: Escola bressol (continuïtat), deixalleria, canvi de contenidors (i desplegament progressiu del xip), zona verda d’aparcament. Centre cívic de Mas Lluí (Soledat Sans): obertura com a peça clau per donar identitat de barri i ordenar necessitats. Participació: retorn a processos presencials amb veïnat i entitats. Festes de Tardor i activitats al carrer: mantenint distàncies i possible canvi d’ubicació a espais més amplis com l’avinguda Indústria (ex. Shopping Night). Barri de Mas Lluí: de projecte a vida de barri: Colmatació de la construcció i aparició d’activitat econòmica als baixos. Millores de microcirurgia urbana: pilones per evitar incivisme, ajust d’stops, cura de voreres. Coordinació amb Generalitat: garantir que el centre de primària de Sant Feliu dona servei a residents de Sant Just a la zona límit. Mobilitat: increment de freqüència del bus E30 (de 20’ a 15’ aquest any) i perllongament fins a l’estació d’Adif de Sant Feliu en ~1 any per millorar la connectivitat del barri. Altres inversions a carrers (més integrals): Verge del Pilar, il·luminació a Bonavista (entre Creu i Major), Caçadors (Baixolla i la Plana), i carrer Bruc (la Miranda). Sala municipal de l’Ateneu: Acord majoritari per una reforma integral (no només “xapa i pintura”), per garantir seguretat, funcionalitat i polivalència. Objectiu: sala nova, potent i actualitzada, però reconeixible per la ciutadania. Calendari immediat: licitació i adjudicació; acceptació de molèsties temporals d’obra per un guany col·lectiu posterior. "No és una reforma de xapa i pintura, sinó una reforma integral." "Volem una sala nova i actualitzada, però que tothom sigui capaç de reconèixer com la sala de l’Ateneu." Context i to de l’entrevista Conversa breu de posada al dia després de l’estiu, amb to constructiu i de consens amb la resta de grups per desbloquejar projectes. Marc general: millora sanitària (impacte de la vacunació) i reactivació econòmica (atur en nivells pre-pandèmia), que permeten reorientar polítiques i recuperar la vida comunitària de 2019 amb actitud vigilant.

Entrevistes de la Justa del 15/9/2021 — La Rosada Negra del Cos: paper, so i negre en diàleg poètic a l’Espai Carme Malaret (16–19 setembre) - episode art
Entrevistes de la Justa
15'

Entrevistes de la Justa del 15/9/2021 — La Rosada Negra del Cos: paper, so i negre en diàleg poètic a l’Espai Carme Malaret (16–19 setembre)

Resum de la conversa Què és "La Rosada Negra del Cos"? Una mostra express on l’artista presenta l’estrena de les seves escultures sonores de paper: peces tridimensionals que surten a l’espai i incorporen el so com a nou llenguatge de manera lúdica i intuïtiva. Dates: del 16 al 19 de setembre Lloc: Espai de Lliure Creació Carme Malaret (c. Bonavista) Format: primera presentació pública d’aquestes peces (fins ara només al taller) Materials i llenguatge El paper és el suport i material principal: aparentment fràgil, però robust i d’una riquesa que creix amb el treball. Durant el confinament, l’obra va evolucionar cap a la tridimensionalitat, donant lloc a una mena d’escultures. El so s’integra com a eina per jugar, expandir i fer créixer l’obra, sense una jerarquia rígida entre imatge i àudio. Títol i referència literària El títol s’inspira en La mort i la primavera de Mercè Rodoreda i opera en un registre poètic. "La rosada negra del cos" — una frase que l’artista fa seva, per la seva ambigüitat i intimitat corporal, amb un rerefons de penombra. L’ús intensiu del negre com a color és clau: ple de matisos i vibració. La connexió entre títol i obra no és literal ni científica, sinó poètica i oberta a la lectura del públic. Procés creatiu i relació amb l’espai El treball combina intuïció i planificació, amb espai per a accidents fèrtils. Exposar és necessari per completar l’obra: la mirada aliena n’acaba de revelar sentits i fronteres. El canvi d’espai reconfigura l’obra: algunes qualitats es potencien o s’afebleixen fora del taller. "On el punt d’arribada és sempre el punt de partida cap a un altre lloc" — una recerca infinita que rebutja la repetició mecànica. Trajectòria i context Exposicions a Barcelona, Equador i Japó; darrera gran mostra a The Broken Gallery (Tòquio, 2019). El context pandèmic va aturar temporades d’exposició, però també va catalitzar noves direccions. Ser artista avui és exigent: alta densitat de creadors i pocs espais; cal perseverança enmig de la incertesa. Informació pràctica Inauguració: dijous 16, 19:30 — acció en directe on es construeix una peça amb intervenció sonora. Visites: fins al 19 de setembre. Possibilitat de diàleg amb l’artista durant la mostra, per ampliar lectura i experiència.

Entrevistes de la Justa del 15/9/2021 — Nous contenidors, gestió municipal a examen i ambició d’alcaldia: entrevista exprés amb Quico Ferrer - episode art
Entrevistes de la Justa
10'

Entrevistes de la Justa del 15/9/2021 — Nous contenidors, gestió municipal a examen i ambició d’alcaldia: entrevista exprés amb Quico Ferrer

Resum de l’entrevista Context Entrevista breu amb Quico Ferrer en el marc de l’inici del curs polític 2021-2022 a Sant Just, amb focus en residus, gestió municipal i prospectiva política. Nous contenidors i recollida de residus Implantació de nous contenidors a Sant Just: 5 unitats per bateria, més grans i amb espais prèviament adequats (pintura, borneig, etc.). Calendari: posada en marxa prevista cap al 7 de desembre. Nous camions automatitzats: 3 vehicles que operen amb pinça robotitzada, amb un sol operari (xòfer) per recollida. Impacte en recursos: estalvi de recursos per l’automatització, però caldrà suport addicional per gestionar residus deixats fora dels contenidors. Volum d’operativa: unes 170 bateries repartides pels barris; actualment només 3 persones amb 3 vehicles recullen el que queda a l’exterior. Targetes d’ús i atenció a la ciutadania S’implanta sistema de targetes per obrir contenidors. Protocol previst per repartiment domiciliari, pensat especialment per a la gent gran, per evitar neguits d’accés. Retards en instàncies i burocràcia Ferrer denuncia retards excessius en la resposta a instàncies: fins a 3 mesos per una simple contestació. Cas concret: un projecte privat presentat al març sobre un xiringuito encara sense resposta al setembre, malgrat la inversió prevista (70.000–100.000 €). Missatge clau: falta de gestió i fluïdesa en l’administració municipal. "No podem tardar sis o set mesos en contestar. Això és un pecat mortal." Obres municipals i criteris desiguals Crítica als vestidors: "improvisació sobre improvisació" per complir terminis. Possible tracte de favor en tràmits d’obra: un forat de façana (2,5 m x 2 m) per a una unitat d’aire condicionat s’hauria d’haver tramitat com a permís d’obres menors, però es va fer amb comunicat d’obra. Reclam de criteris iguals per a concessionàries i particulars. Millores proposades i ambició política Proposta d’auditoria externa de departaments per detectar colls d’ampolla i millorar la gestió interna. Declaració d’intencions: aspiració a l’alcaldia per implementar aquests canvis. "Ja ho faré quan sigui alcalde."

Entrevistes de la Justa del 15/9/2021 — Inici de curs polític a Sant Just Desvern: pendents a Mas Lluí, serveis municipals, esport, residus i reactivació econòmica - episode art
Entrevistes de la Justa
12'

Entrevistes de la Justa del 15/9/2021 — Inici de curs polític a Sant Just Desvern: pendents a Mas Lluí, serveis municipals, esport, residus i reactivació econòmica

Resum La conversa amb Laia Flotats fa un repàs dels principals reptes del nou curs polític a Sant Just Desvern en un context postpandèmia, amb la normalitat recuperada i la vacunació al voltant del 70%. Es posa l’accent en projectes encallats, mancances de serveis i equipaments, i la necessitat d’impuls econòmic. Temes principals Context post-Covid Normalització de rutines i entorns escolars. Inici de curs amb funcionament escolar esperançador com el curs anterior. Esport i instal·lacions Saturació de pistes esportives i poliesportiu promès (Bonaigua) aturat des de fa 4 anys. Infants obligats a entrenar fora del municipi per manca d’espais. Residus i neteja viària Deficiències persistents: contenidors saturats, 5 anys de retard en el nou contracte amb targeta/xip. Canvis previstos al novembre: contenidors més grans, implantació de xip i ampliació de la neteja. Es demana seguiment i resultats visibles. Barri de Mas Lluí Desconnexió amb el nucli de Sant Just i manteniment insuficient en un barri nou (bancs, voreres, neteja). Passarel·la per a vianants i ciclistes aprovada però no executada; el pont projectat segueix bloquejat. Manca d’equipaments: en marxa el nou Centre Cívic Soledat Sants; es reclama institut d’escola; l’escola bressol descartada. Transport escolar i públic L’E30 connecta amb Montseny i Montserrat, però Cap connexió amb l’Escola Canigó. Propostes: petició a l’AMB, bus urbà, o modificar rutes (Just Tram/Just Metro). Gestió municipal i tràmits Lentitud i endarreriments en llicències, respostes a instàncies i pagament de factures. El teletreball no ha de degradar el servei: cal organització i responsabilitat de l’equip de govern. Reactivació econòmica i comerç local Impuls immediat al comerç: mantenir ampliacions de terrasses i explorar noves iniciatives. Revisió de plans d’ocupació i negociació de pressupostos en els pròxims dos mesos. Polígons industrials i fons europeus Pont Reixat i polígon sud-oest: estudi de modernització i usos encarregat a la Diputació, però sense novetats al ple. Cal activar-ho i vincular-ho als fons Next Generation per a la reindustrialització (també de pimes). Prioritats clau Executar equipaments (poliesportiu, passarel·la de Mas Lluí) i millorar manteniment. Resoldre el contracte de residus amb xip i reforçar la neteja viària. Garantir connexions de transport per a l’alumnat (inclosa l’Escola Canigó). Agilitzar tràmits i pagaments municipals amb criteris d’eficiència. Reactivar el comerç i polígons aprofitant Next Generation. Cites destacades "El teletreball és una manera de treballar, però el resultat ha de seguir sent el correcte." "Aquest és l’any en què s’ha de reactivar la nostra economia i el nostre comerç local." Propostes d’acció Posar terminis i seguiment públic a les obres de la passarel·la de Mas Lluí i al poliesportiu. Implementar al novembre el xip de residus i monitorar indicadors de neteja per barri. Establir connexió directa Mas Lluí–Escola Canigó (via AMB o bus urbà propi). Pla de xoc administratiu: terminis màxims, traçabilitat de llicències i pagaments. Mantenir terrasses ampliades i impulsar bonificacions/campanyes pel comerç local. Activar l’estudi dels polígons al ple i lligar projectes als fons Next Generation.

← Torna a tots els podcasts