
Sant Just Notícies (edició migdia) del 22/9/2021
L'actualitat de Sant Just Desvern
Episodis etiquetats amb Principals

L'actualitat de Sant Just Desvern

Idea principal En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que vol reduir la soledat de la gent gran oferint-los sortides en tricicles motoritzats conduïts per persones voluntàries. A Sant Just, el projecte creix i fa una crida per sumar més mans i pedals. "Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l’oblit." Per què és important La soledat és el principal repte per a moltes persones grans. Les sortides fomenten relacions intergeneracionals, benestar emocional i memòria viva del poble. El voluntariat també hi guanya: experiències gratificants i aprenentatge constant. "Et necessiten. I tu a ells, també." Què és i com funciona Sortides en tricicles assistits per recórrer el municipi i revisitar espais significatius per a les persones usuàries. Activitat oberta a: Gent gran i persones amb mobilitat reduïda. Persones que viuen soles o amb necessitat d’acompanyament. Persones amb diversitat funcional (centres ocupacionals i particulars). Organització robusta i clara: calendari, protocols i suport des de l’associació catalana en xarxa. Testimoni en primera persona (Toni Montesinos, voluntari) Va iniciar-se amb un curs de formació (abril/maig) i destaca que és “supergratificant”. Remarca que els tricicles són molt fàcils de conduir i estan motoritzats: la dificultat tècnica és mínima. Subratlla els beneficis compartits: “No sé qui s’ho passa millor, si ells o nosaltres”. "És una qüestió de voler-ho fer." Estat del projecte a Sant Just (Carles Sánchez, coordinador) Activitat intensa fins i tot a l’estiu, adaptant horaris, recorreguts i capota per la calor. 56 persones voluntàries en total: aproximadament 50 conductores, 3 acompanyants i 2 de logística; tot i això, cal créixer. Flexibilitat màxima: hi ha qui ve només dues hores un cop al mes. Canvis i substitucions, fàcils. Treball amb institut local: s’esperaven 8-9 estudiants i se’n van apuntar 40; acompanyen amb bici/patinet i alguns s’hi han quedat de voluntaris fixos (conducció a partir dels 18 per assegurança). Iniciatives en marxa: Recollida d’històries per a un possible llibre/testimoni. Trobada anual de capítols: pedalada Barcelona–Sant Just, bici-disco, jocs d’aigua, cajut i reconeixement al voluntariat. Crida a nous voluntaris: formació i inscripcions Nou curs de voluntariat: 1 d’octubre (17:00–19:00), part teòrica online i pràctiques locals. Info i inscripcions: justsolidari.cat i bicisenseedat.cat. Barreres habituals i respostes: “No tinc temps”: model molt flexible; tu tries la teva disponibilitat. Por tècnica/física: tricicles assistits, mentoria amb voluntaris experimentats i recorreguts adaptats. "Que sigui tan flexible és fantàstic… però per això hem de ser molts." Proper esdeveniment solidari 22 d’octubre (Festes de Tardor): concert solidari a les Escoles. Taquilla inversa en benefici del projecte; grups locals i col·laboració d’espais de música. Horari previst: de 21:00 a 23:00; sonorització perquè es pugui gaudir també des de la plaça Malaret. Com pots ajudar avui mateix Inscriu-t’hi com a voluntari/ària a les webs indicades. Fes difusió de la crida i assisteix al concert solidari. Proposa històries i testimonis per preservar la memòria de la gent gran. "Dóna’ls vida; que tornin a sentir el vent a la cara."

Context i convidats • Entrevista amb Sergi Centelles (fill) i Agustí Centelles (net) sobre el llegat del fotògraf Agustí Centelles, l’exposició a Sant Just Desvern i la preservació del seu arxiu. "El principal valor que tenia la fotografia era el negatiu." Origen de l’arxiu i l’obra de guerra (1936–1939) • Centelles va fotografiar la Guerra Civil (front d’Aragó, rereguarda i bombardejos), primer pel seu compte i després mobilitzat al Departament de Premsa i Propaganda de la Generalitat. • Va prioritzar el valor del negatiu i el va salvar malgrat ordres de destrucció. Punts clau: - 6.000 negatius conservats durant l’exili a França. - Convicció artística i ètica: el negatiu és propietat de l’artista. Silenci familiar i redescobriment (1975–1976) • La família desconeixia gairebé tot el seu fotoperiodisme fins a la recuperació de l’arxiu (1975–76). • L’empenta de nous fotoperiodistes i historiadors va fer veure el valor històric i documental de l’arxiu. "Era un document no solament gràfic, sinó també de la història del país." La maleta i el pas de frontera • Història de la recuperació dels negatius a Carcassona (amb Eduard Pons Prades): - Negatius guardats en llaunes de llet condensada, reagrupats en un paquet dins la maleta. - Trànsit fronterer tens i fortuïtament superat; després, la reclassificació va ser una gran feinada. Persecució franquista i acusació de maçoneria (1946–48) • El règim el va inhabilitar i acusar de francmaçoneria (ser mesó comportava risc de pena de mort). • Gràcies a contactes familiars, la condemna es va reduir a 2 mesos de presó i presentacions mensuals a policia. Idees clau: - Orígens humils, gran esperit de superació i capacitat de sobreviure a l’adversitat. Reorientació professional i llegat familiar • Després, Centelles es consolida com a fotògraf professional, industrial i publicitari (treball per marques com Xupa Chups o Anís del Mono) i per grans agències. • Tres generacions de fotògrafs: avi (Agustí), fill (Sergi) i net (Agustí), traslladant l’ofici de pares a fills. Reconstrucció pública: premis i exposicions • Premi Nacional de Fotografia (1984) atorgat pel Ministeri de Cultura; Centelles va morir el 1985. • Exposicions clau: Palau Robert (1988) i gran retrospectiva a La Virreina (2006), itinerant a Conde Duque (Madrid), València, Terol, etc. Clau: - Reconeixement ciclílic, amb períodes d’apaivagament per sensibilitats polítiques. La mostra a Sant Just: memòria del camp de Bram • L’exposició actual (fins al 16 d’octubre) destaca la part del camp de concentració de Bram (França), molt emotiva i amb forta identificació local. • El públic aporta testimonis que ajuden a documentar persones retratades. Arxiu i difusió: propietat i intencions • La família conserva les exposicions ja creades; el fons original és al Centre Documental de la Memòria Històrica (Ministeri), i no poden crear noves mostres del fons. • Objectiu: difusió no lucrativa, cobrint només costos logístics i de manteniment. "Això no és un negoci; és una forma de difondre la seva obra." Mirada actual i funció pedagògica • La mostra serveix per entendre el passat i reflexionar sobre paral·lelismes amb desplaçaments i camps actuals. • Tasques educatives en escoles i municipis per combatre l’oblit de la Guerra Civil. Activitats vinculades i debat analògic-digital • Agenda paral·lela a Sant Just: presentacions de llibres (p. ex., "Girona 1939. Porta de l’exili"), xerrades i sessions de l’Agrupació Fotogràfica. • Conversa sobre el pas de l’analògic al digital amb testimonis i professionals del sector. Trajectòria d’Agustí (net) i l’ofici avui • Agustí (net) continua l’ofici en digital, amb estudi traslladat a Premià de Dalt i clients arreu. • Record de la visió estratègica de l’avi en la ubicació d’estudis (Diagonal, Avinguda de la Llum) i l’aprofitament d’infraestructura (ramals elèctrics) per treballar sense interrupcions. Tancament • Invitació a visitar la mostra al Mercat de Sant Just (fins al 16 d’octubre) i a seguir la itinerància futura. • Agraïments a l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just i a la biblioteca Joan Margarit per la mostra bibliogràfica.


L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum Context i objectiu La conversa gira al voltant de la segona edició de tardor del cicle de concerts La Virse a l’Ateneu de Sant Just, impulsat per la col·laboració entre activitats.cat i l’Ateneu. L’objectiu és portar veus femenines de primer nivell del panorama català al municipi, amb preus assequibles i un format proper i de qualitat. "La finalitat de l’Ateneu és fer cultura, no és fer diners" L’edició de tardor: artistes i dates Gemma Omet – Dissabte 2 d’octubre, 19 h Veu amb "llum i personalitat", pop mediterrani amb sintetitzadors i un segell molt personal. Alba Armengou – Dissabte 23 d’octubre, 19 h Cantant i també trompetista i saxofonista; trajectòria vinculada a la Sant Andreu Jazz Band. Format quartet i caràcter dolç i proper. Suu – Dissabte 6 de novembre, 19 h Una de les artistes més populars; presenta el nou disc Ventura. Premi Enderrock Artista Revelació. Entrades a través d’Entràpolis (enllaç també a la web de l’Ateneu). Preus ajustats per facilitar l’accés i fomentar la cultura local. "Que entrin a Entràpolis i que comprin entrades, que en gaudiran" Format dels concerts: proximitat i context Entrevista prèvia de 10 minuts davant la platea, per apropar l’artista al públic abans de l’actuació. Manteniment del format estrenat a la primavera: contingut breu, íntim i introductori. "Aquests 10 minutets de presentació íntima de la persona, els va agradar molt" Preus, risc i vocació pública Preus molt ajustats i risc assumit: si no s’omple, no surten els números. El cicle no busca benefici econòmic, sinó oferir cultura de qualitat al poble. La primera edició (primavera) va quadrar despeses i generar bon feedback (enquesta positiva). El públic va demanar Suu; l’organització ha respost a aquest desig. Reptes: públic, difusió i coordinació Rerefons: proximitat a Barcelona dificulta fidelitzar públic local. Necessitat de millorar la difusió i coordinar la programació entre Ateneu, Ajuntament i entitats per evitar contraprogramació. Proposta d’explorar mecenatge i fórmules tipus Verkami per reforçar el teixit cultural. "Ens dol quan no veiem una sala plena" L’Ateneu: un programa estable i exigent Documental del Mes: selecció premiada i de qualitat (sovint visible després a TV3 o Filmin). Cicle Gaudí (Acadèmia Catalana de Cinema): cinema català recent. Jazz: programació amb noms de nivell, encara amb reptes d’assistència. Música clàssica: col·laboració amb l’Orquestra Barroca i solistes internacionals; Exemple de contrast de preus: 10 € a l’Ateneu vs 50 € al Palau per programes equivalents. Crida a fer-se socis de l’Ateneu: descomptes i suport a un centre centenari clau per a la cultura local. Obres a la Sala Municipal i impacte Obres inminents a la Sala Municipal de l’Ateneu amb afectació a l’operativa, el Pati del Roura i la logística. Compromís de coordinar programacions un cop reoberta per evitar solapaments entre l’oferta municipal i la de l’Ateneu. Crida final Comprar entrades a Entràpolis o via ateneudesvern.cat. Assistir al cicle i omplir la sala per consolidar un projecte de qualitat i arrelat. "Fem cultura de proximitat amb artistes de primer nivell — us hi esperem!"


L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de l’entrevista Context i presentació Entrevista a Aleix Abadia, anunciat com a futur regidor de la CUP Sant Just, en relleu de Carles García. Conversa centrada en prioritats municipals, medi ambient, participació ciutadana i drets. "Aprendrem dels errors i dels encerts i comencem un nou cicle per construir la unitat popular del nostre poble." Perfil i visió política Abadia és físic teòric i militant de l’esquerra independentista (Arran, CUP) i ex delegat sindical (COS a CosmoCaixa). Entén la regidoria com a militància, no com a carrera; no serà de dedicació plena. Visió crítica de la institució: la CUP veu el consistori com un espai de lluita política més que no pas de professionalització. "Cada quatre anys es tria qui serà el gestor del capital a Sant Just." Eixos programàtics i temes clau Medi ambient i riscos: Oposició a la ubicació de la nova deixalleria a la Riera de Sant Just; defensa d’una bassa de laminació per prevenir inundacions. Argumenten que el canvi climàtic pot reduir els períodes de retorn (de 100–500 anys a escenaris molt més freqüents). Tot i el vistiplau de l’ACA, consideren que la legalitat no sempre reflecteix la realitat tècnica i els riscos. Residus i recollida selectiva: Seguiment crític del nou sistema de contenidors amb xip i grans dimensions; reclam de millores i control. Participació i teixit associatiu: Proposta de consulta popular sobre els usos de Can Freixes; gran inversió i oportunitat per enfortir el teixit associatiu i combatre el model de poble dormitori. Educació: Davant la nova Escola Bressol (≈107 places), la CUP sosté que són insuficients i proposa recuperar La Vagoneta com a solució d’impàs. Drets i convivència Denúncia d’una agressió feixista patida per Abadia; crida perquè l’Ajuntament es personi com a acusació particular. Alerten de l’augment de la catalanofòbia i d’agressions LGTBIQ+. Crítica a la cessió d’equipaments municipals a tornejos vinculats a grups amb antecedents d’agressions; retret a la regidoria d’Esports. Relació amb el govern i horitzó polític La CUP mantindrà una oposició constructiva: donarà suport a les bones propostes i presentarà contrapropostes. Crítica al PSC local (gestió "d’empresa" i lògica de partit); defensa del projecte de independència, socialisme i feminisme. Abadia serà un dels regidors més joves; preveu assumir el càrrec fins a mitja legislatura i després donar relleu. Calendari i burocràcia Nomenament previst al ple del 30 de setembre; tràmits condicionats per renúncies personals davant la Junta Electoral. — Punts clau en 5 bales Deixalleria: reubicar i prioritzar bassa de laminació per risc d’inundació. Can Freixes: consulta popular i impuls del teixit associatiu. Escola Bressol: places insuficients; recuperar La Vagoneta temporalment. Antifeixisme: denúncia d’agressions i exigència de personació municipal. Model CUP: regidoria com a militància, no carrera; oposició crítica i propositiva.

Visió general La conversa a Ràdio d’Esvern amb Natàlia Parés-Vives (tresorera de l’associació i redactora en cap) pivota sobre la presentació del segon número de la revista Transbaix Power. La publicació vol ser plural, oberta i comarcal, donant veu a temes que afecten el col·lectiu LGTBIQ+ i a qüestions socials generals (aeroport, treball, educació, transport, cultura) amb un enfocament inclusiu i no sectari. "Nosaltres no som una revista sectària... ens agradaria tocar els temes d'una manera plural... i que participés molta gent." Objectiu i naturalesa de la revista Número 2 (no 1): El primer va ser un fanzine per provar capacitat editorial; ara combinen format digital i paper. Abast: Temàtica trans en sentit ampli, però oberta a persones cis i a tota la ciutadania. Finalitat: Donar veu pròpia a col·lectius minoritzats sobre temes que els afecten directament i també sobre assumptes socials compartits. Principis editorials Pluralisme i independència: No alineada amb cap partit ni corrent tancat dins del mateix col·lectiu. Crida a la participació: Obertura a col·laboracions, amb un comitè de redacció garantint qualitat i diversitat de punts de vista. "Que tothom trobés alguna cosa que li fos d’interès i que il·lustrés... per fer-nos una opinió més formada." Temes destacats del número 2 Ampliació de l’aeroport del Prat L’eix del número ha estat l’ampliació de l’aeroport, per coincidència temporal. Publicació de l’article de l’alcalde del Prat amb posició contrària a l’ampliació; la revista busca també la veu a favor per contrastar. VIH i estigma Recordatori que la problemàtica no ha desaparegut: persisteixen desinformació i estigmes envers persones seropositives. Objectiu: fer pedagogia sobre la situació mèdica actual i reduir la discriminació. Treball sexual i feminisme (Bea Espejo) Article “Prostitució, promiscuitat i caça de bruixes” amb una visió poc habitual dins del feminisme hegemònic: defensa el reconeixement de les treballadores sexuals. Peça amb capacitat de debat i trencadora amb el to sovint paternalista dels mass media. Producció, equip i procés editorial Redacció coral (unes 13 persones); gran tasca de maquetació de la Susana Canet. La presidenta, Rosa Maria Maristany, i la xarxa de contactes faciliten col·laboracions. Missatge clau: avui, amb eines digitals, qualsevol col·lectiu pot editar una revista. Finançament i sostenibilitat Reptes econòmics: el cost del paper és el coll d’ampolla. Tirada inicial de 200 exemplars (~400 €). Plans de créixer (400–1.000 exemplars) mitjançant: • Publicitat (sectorial i institucional) • Activitats pròpies i micromecenatge • Merchandising Compromís: revista gratuïta per garantir accessibilitat al col·lectiu (moltes persones amb pocs recursos). "El gran problema d’aquestes publicacions... són els diners." "La volem fer gratis; això és una premissa." Difusió i canals Articles al web amb versió electrònica i referències per autor. Voluntat d’ampliar a vídeos (YouTube) i altres formats digitals. Web: transbaixpower.cat • Contacte: [email protected] • Reunions obertes. Aliances i comunitat Entitats amigues: Sant Boi en Positiu, i relació amb Ivar Herrador dins la xarxa d’entitats. L’associació es defineix com a oberta, no corporativa, i activa al Baix Llobregat. Visibilitat i normalització social Sobre l’escultura LGTBI a Sant Just i altres accions simbòliques (bancs, banderes, mocions): • Com a actes de solidaritat i visibilització, són útils per normalitzar el col·lectiu. Denúncia de barreres laborals: rebuig d’entrada i prejudicis que dificulten l’accés a la feina, malgrat capacitats demostrables. Apunt final: el vessant escaquístic de Natàlia Parés Natàlia és subcampiona de Catalunya (també ha estat subcampió en masculí, campió d’Espanya juvenil, etc.). Els escacs, des de petita, li han aportat autonomia, concentració i confiança. Idees clau Revista plural, oberta i gratuïta que combina paper i digital. Debat rigorós amb veus diverses (ex. aeroport) i temes socials amplis. Crida a la participació: tothom pot escriure i contribuir. Sostenibilitat: finançament mixt amb vocació d’accés universal. Visibilitat com a via de normalització i contra la discriminació.


L'actualitat de Sant Just Desvern