Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8115episodis
Entrevistes de la Justa del 5/5/2021 — 70 anys de l’Orfeó Enric Morera: exposició a Can Ginestà, l’estendard restaurat i la memòria d’Els Segadors - episode art
Entrevistes de la Justa
23'

Entrevistes de la Justa del 5/5/2021 — 70 anys de l’Orfeó Enric Morera: exposició a Can Ginestà, l’estendard restaurat i la memòria d’Els Segadors

Panorama general Punts clau • Celebració del 70è aniversari de l’Orfeó Enric Morera amb una exposició històrica a Can Ginestà (6 de maig – 11 de juny de 2021). • Eixos destacats: reconeixement als cantaires i directors, la primera gravació d’Els Segadors (1976), i la història de l’estendard (1953), recentment restaurat. • Tast musical a la inauguració: peces en català, italià i l’“Hallelujah” de Cohen. • Orígens: impuls de Josep Piquet, amistat amb Enric Morera (que autoritza el nom), trasllat a l’Ateneu i benedicció de l’estendard (1953). • Activitat coral: calendari anual consolidat (Música Coral – FCEC, fi de curs, 11 de setembre, intercanvis, Concert de Nadal). • COVID-19: aturada el març 2020 i adaptació d’assajos (distàncies, mascareta, durada i horaris); el 2021 es recuperen la majoria d’activitats. "El que fem millor nosaltres és cantar." L’exposició del 70è aniversari Objectiu i enfoc • Reconeixement a les persones que han cantat, dirigit i ensenyat música a l’Orfeó durant 70 anys. • Doble lectura: cronològica però amb focus temàtics en moments clau (p. ex. mestre Antoni Coll, estendard, gravació d’Els Segadors). Continguts destacats • Primera gravació d’Els Segadors (1976) després de la Guerra Civil: espai específic a l’exposició. • L’estendard/senyera: beneït el 1953; peça central amb història pròpia i restauració al Museu Tèxtil de Terrassa. • Fotografia final del cor actual (Orfeó Enric Morera i Coratge) en concert de Nadal recent. Orígens i evolució de l’Orfeó Naixement i nom • 1951: trobades a casa de Josep Piquet (pagès, músic i promotor) cantant cançó catalana (molta d’Enric Morera). • Crecement: l’“efecte crida” obliga a cercar espai i identitat. • 1953: pas a l’Ateneu com a secció coral i inauguració de l’estendard. Intercanvis i repertori • Tradició coral catalana (p. ex. “L’Empordà”, “Les muntanyes del Canigó”), amb aportacions de cada director. • Internacionalització: intercanvis (p. ex. Montfalcone – Itàlia, Coral Hermes Grion); incorporació de repertori en italià. Calendari d’activitats i comunitat • Música Coral (FCEC): ronda al carrer (febrer/març). • Concert de fi de curs amb corals convidades. • Diada Nacional (11-S): participació alterna amb altres cors del municipi. • Intercanvi (octubre): anada i tornada amb un altre cor. • Concert de Nadal a l’església de Sant Just. Impacte de la COVID-19 • Març 2020: aturada total per l’estat d’alarma. • Retorn progressiu: distància entre cantaires, mascareta, assaigs més curts i avançats d’horari pel toc de queda, i en espais diversificats per no concentrar 43 persones. • 2021: recuperació de la major part del pla d’activitats. Agenda i activitats especials • Exposició: del 6 de maig a l’11 de juny de 2021, al celler de Can Ginestà. • Tast musical a la inauguració: una peça en català (“Sense vent”, d’origen noruec), una en italià (“La verge de la Xina/dels cims”) i l’“Hallelujah” de Leonard Cohen. • Xerrades: - 14 de maig, 19:00 (Ateneu, Sala del Cinquantenari): història de la gravació d’Els Segadors. - 21 de maig, 19:00 (Celler de Can Ginestà): la història i restauració de l’estendard, amb historiador i la restauradora. • Visites guiades per cantaires, amb component pedagògic i un quadern amb el llistat alfabètic de cantaires (per actualitzar contactes i convocatòries, p. ex. concert d’aniversari). Dades i xifres • Membres actuals: fins a 43 cantaires (quan la situació sanitària ho permet). • Històric: 395 registrats (probablement entre 400–500 al llarg de la història). • Direcció musical: una dotzena de directors al llarg de 70 anys (p. ex. Teo Roure, Ricard Macià, Emili Fortea, Jofre).

Entrevistes de la Justa del 4/5/2021 — Entrevista a Mercè Salom sobre el seu primer poemari “No, gràcies, faig tard” (Ràdio Desvern, 4 maig 2021) - episode art
Entrevistes de la Justa
13'

Entrevistes de la Justa del 4/5/2021 — Entrevista a Mercè Salom sobre el seu primer poemari “No, gràcies, faig tard” (Ràdio Desvern, 4 maig 2021)

Resum de l’entrevista Context Dimarts 4 de maig de 2021, al magazín matinal “Just a la Fusta” de Ràdio d’Esvern, s’entrevista la santjustenca Mercè Salom —escriptora, artista, dramaturga i documentalista— arran de la publicació del seu primer poemari, “No, gràcies, faig tard” (Editorial La Gamberra). Punts clau Primer poemari de Mercè Salom: “No, gràcies, faig tard”, publicat per La Gamberra. Origen del projecte: període d’escriptura intensa fa 6–8 anys, amb uns 400 poemes; el llibre en recull aproximadament 40. Inspiració principal a Berlín (zones de Kreuzberg i Neukölln, vora el canal); també poemes escrits a Barcelona, Sant Just i en viatges per feina amb Desigual. Temàtiques centrals: vida, mort i amor, tractades en clau poètica i amb un caràcter intimista que “se t’escapa de les mans”. Estructura del llibre: 5 blocs temàtics; el primer gira entorn de la inspiració i el “primer cop” que arriba la poesia. El títol sorgeix d’uns versos d’un poema del quart bloc, vinculat a la mort. Lectura d’un poema en antena i defensa d’una interpretació oberta: la poesia és un “mirall intern” que canvia segons l’estat del lector. Procés editorial: connexió fluida amb La Gamberra (sota Tremendes), enfoc en poesia jove en català. Trajectòria híbrida: llicenciada en Belles Arts; combina projectes artístics i audiovisuals amb la feina a la farmàcia familiar; associació Malseriosa Films i documental en muntatge a Berlín; formació en artteràpia, escenografia i direcció. Projectes nous: llibre col·lectiu a vuit mans sobre rituals per a la vida moderna amb opcions d’autopublicació. Cita destacada "Qui serà el següent? Qui alçarà les cames i s'incorporarà? Recollirà tots els casquets d'errors i traïcions, i d'ells em farà foguera? Qui riurà tot enfollit de mi, i en un breu sospir passaré a ser oblit, mentre l'ombra li amanyaga el llom i la cara se li omple de vespre." Dades del llibre Títol: “No, gràcies, faig tard” Autoria: Mercè Salom Gènere: Poemari Editorial: La Gamberra (ecosistema Tremendes) Contingut: selecció d’uns 40 poemes d’un corpus de ~400 Estructura: 5 blocs per temàtiques Origen del títol: versos d’un poema del bloc 4 relacionat amb la mort Temes i imatges recurrents Connexió amb l’aigua i el canal de Berlín com a espai de contemplació i escriptura Dialèctica vida–mort–amor com a nucli La poesia com a experiència personal i mutable La cerca de la veu pròpia i l’inspiració Mobilitat i viatge com a context creatiu Trajectòria i projectes Llicenciada en Belles Arts; experiència en documental, escenografia, direcció i artteràpia Associació audiovisual: Malseriosa Films; documental pendent d’estrena Feina combinada amb la farmàcia familiar a Sant Just Proper llibre: rituals per a la vida moderna (projecte a vuit mans, vies d’autopublicació) Publicació i Sant Jordi 2021 Llibre disponible des de mitjans d’abril 2021; autora a Berlín en muntatge de documental Participació limitada a Sant Jordi per PCRs i logística de viatge Conclusió Un debut poètic madurat en el temps, arrelat a la experiència vital i a espais concrets de Berlín, que aposta per la intimitat, l’obertura interpretativa i una estructura temàtica clara. Paral·lelament, Mercè Salom manté una trajectòria multidisciplinària i presenta nous projectes literaris i audiovisuals.

Entrevistes de la Justa del 3/5/2021 — Romanent i inversions, residus amb targeta, reforma de l’Ateneu i mobilitat — amb la polèmica de La Bona Aigua: balanç del ple d’abril a Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 3/5/2021 — Romanent i inversions, residus amb targeta, reforma de l’Ateneu i mobilitat — amb la polèmica de La Bona Aigua: balanç del ple d’abril a Sant Just

Context de l’episodi Entrevista al magazín matinal “Justa, la fusta” de Ràdio d’Esvern (dilluns 3 de maig de 2021) amb Josep Maria Cortés, regidor de Junts per Catalunya a l’oposició de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Conversa centrada en els temes clau del ple municipal d’abril. "Dóna la sensació que anem rectificant i tard." Temes clau del ple (visió general) Romanent i inversions (3,4 M€): Junts s’afanya a remarcar l’abstenció per manca de criteris transparents en la tria de carrers a arreglar i per l’absència d’un pla comercial clar que connecti inversions i reactivació econòmica. Reactivació econòmica i teixit productiu: alerta per la pèrdua d’activitat industrial i la necessitat de definir eixos comercials per mantenir la identitat local. Punts positius d’inversió: connexió del carrer Ponce de León amb Mas Lluí i segona escola bressol; es reclama més celeritat (projecte anticipat i terminis). Neteja viària i residus: suport al canvi de contenidors i al sistema de càrrega lateral per evitar avaries del lector de targeta i millorar accessibilitat i higiene; cauteles sobre la reducció de bateries, la logística i la freqüència d’obertura per targeta. Ateneu (sala municipal): vot favorable a la millora, però crítica al cost global (~4 M€) sense tenir definits els usos futurs; es demana prioritzar necessitats reals i accessibilitat eficient. Mobilitat sostenible: acord amb ajuts a targetes d’estudiants i a patinets/bicis elèctriques per a joves, amb el matís d’obrir-ho també a desplaçaments interns i valorar bicicletes convencionals. La Bona Aigua (servei d’aigües): revisió de preus vinculada a l’IPC i denúncia de tractes de favor (recurs per 100.000 €) i mancances de compliment de la concessió; s’esperen rectificacions municipals. Benestar laboral municipal: el Comitè Conjunt exposa riscos psicosocials i desorganització; es reclama organigrama clar i atenció prioritària al benestar del personal. Ple presencial: prudència i coherència amb les mesures sanitàries; valoració positiva del format telemàtic mentre persisteixin limitacions. "Què vols fer d’aquesta sala? Primer saber què vols que sigui i després planteges l’obra." Anàlisi per blocs Pressupost i romanent d’inversions • Posició: abstenció per una suma de motius. • Clau: cal un rànquing objectiu de carrers a arranjar i un pla comercial per orientar la inversió cap a la reactivació econòmica. Teixit productiu i identitat • Alarmes per la sortida d’empreses i la pèrdua de teixit industrial. • Defensa d’una identitat pròpia de Sant Just, evitant esdevenir un «barri» més de la metròpoli. Punts d’acord dins les inversions • Ponce de León com a eix de connexió amb Mas Lluí. • Segona escola bressol per cobrir el dèficit de places; es demana accelerar projectes i terminis. Neteja viària i residus (contenidors i targeta) • Suport a la càrrega lateral per evitar avaries del lector i millorar higiene i accessibilitat. • Precaucions: menys bateries de contenidors pot allunyar punts; freqüències d’obertura limitades poden saturar els contenidors i requerir redimensionament. Reforma de la sala de l’Ateneu • Inversió agregada prevista d’uns 4 M€ (compra, obres i sostenibilitat). • Demanda prèvia de definició d’usos (local vs circuits professionals) per prioritzar intervencions. • Exemples crítics: baixar vestíbul i lavabos al soterrani (cost alt); ascensor i flux de persones amb mobilitat reduïda durant la mitja part. Mobilitat sostenible • Acord amb ajuts a transport públic d’estudiants i a micromobilitat elèctrica. • Matís: obrir criteris a desplaçaments dins Sant Just i considerar bicicletes convencionals segons distàncies i climatologia. La Bona Aigua • Revisió de preus per IPC (descens) i abstenció. • Denúncia de possibles irregularitats (recurs per 100.000 €) i demanda de rectificació municipal. Benestar laboral i organització • Informe de riscos psicosocials: estrès per ordres difuses i manca de priorització. • Exigència d’un organigrama explícit i comunicat; atenció al benestar emocional com a part de la salut laboral. Ple presencial i mesures COVID-19 • Crida al sentit comú: si es demanen restriccions als veïns, cal coherència al ple. • El format telemàtic funciona i evita aglomeracions de llarga durada. Conceptes clau Romanent de tresoreria: estalvi acumulat que ara es pot destinar a inversions. Càrrega lateral: sistema de recollida que evita cops a la tapa i protegeix el lector de targeta. Bateries de contenidors: agrupacions de contenidors en un mateix punt. Riscos psicosocials: factors organitzatius que poden generar estrès o malestar al treball.

Entrevistes de la Justa del 30/4/2021 — Romanent i Pla d’Inversions, Reglament del Nomenclàtor, Ajuts a la Mobilitat, Canvi de Contenidors i Reforma de la Sala de l’Ateneu a Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 30/4/2021 — Romanent i Pla d’Inversions, Reglament del Nomenclàtor, Ajuts a la Mobilitat, Canvi de Contenidors i Reforma de la Sala de l’Ateneu a Sant Just

Visió general del ple Ple municipal amb diversos punts clau. Destaquen: la modificació del pressupost per invertir 3,4 M€ del romanent de tresoreria 2020, l’aprovació inicial del reglament del nomenclàtor, les bases d’ajuts per fomentar el transport públic i la mobilitat sostenible, la modificació del contracte de residus per canviar els contenidors i l’aprovació inicial del projecte de reforma de la Sala Municipal de l’Ateneu. "dibuixar el Sant Just del demà" 1) Modificació del pressupost i Pla d’Inversions 2019-2023 Objectiu i context • Canvi normatiu que permet destinar romanent a inversions (en lloc de deute). • Assignació de 3,4 M€ a diverses partides per redefinir i calendaritzar el Pla d’Inversions 2019-2023. • Enfoc en complir el PAM i les necessitats actuals i futures del municipi. Àmbits prioritzats • Educació: nova escola bressol i reformes a l’Escola Montseny (lavabos) i altres centres. • Cultura: posada en marxa d’un centre cívic, millores a Can Ginestar i com a gran projecte, la Sala de l’Ateneu. • Esports: ampliació del camp de futbol. • Seguretat: policia local, càmeres lectores de matrícules. • Espai públic i mobilitat: reurbanitzacions, millores d’enllumenat, carrils bici (Ponce de León) i passera de Mas Lluí. • Sostenibilitat: actuacions transversals per millorar la mobilitat i l’eficiència. Impacte • Execució del PAM i del Pla d’Inversions amb visió de futur. • Infraestructures i equipaments més moderns, accessibles i sostenibles. 2) Reglament del Nomenclàtor municipal Què s’aprova • Aprovació inicial d’un reglament que crea una comissió per avaluar i proposar noms de carrers, places i equipaments. • Inclusió d’una perspectiva de gènere per incrementar la presència de noms femenins. • Possibilitat de participació ciutadana a criteri de la comissió. • Participació de persones expertes (p. ex. del Centre d’Estudis), més enllà del personal municipal. Per què importa • Més consens i transparència en el nomenclàtor. • Equitat simbòlica i reconeixement a figures locals i dones. • Enforteix la identitat i la memòria col·lectiva. 3) Ajuts per al transport públic i la mobilitat sostenible Línies d’ajut • Foment del transport públic per a estudiants (a partir de 16/18 anys) que cursen estudis reglats fora del municipi: suport a la compra de títols/bitllets. • Impuls als vehicles de mobilitat personal (VMP) per a menors de 30: compra de patinets i bicis elèctriques. Criteris i tramitació • Criteris de renda de la unitat familiar per modular la intensitat de l’ajut. • Aprovació inicial de les bases amb exposició pública prèvia a l’aprovació definitiva. • Objectiu: reduir l’ús del cotxe i la moto, augmentant el transport públic i els VMP. 4) Neteja viària i residus: canvi de contenidors Què canvia • No es renuncia al model de contenidor amb xip. • Canvi de morfologia: contenidors més grans i accessibles per millorar la recollida. • Modificació del contracte aprovada per activar el desplegament. Impacte • Millora del servei de recollida i facilitació de l’ús per al veïnat. 5) Sala Municipal de l’Ateneu: rehabilitació integral Línies mestres del projecte • Mantenir l’essència i la fisonomia (platea, balconades, grades), però amb so i llum moderns. • Accessibilitat i confort millorats (per públic i artistes; camerinos nous). • Polivalència: cadires abatibles, platea aplanable per balls, sopars i presentacions. "respectem la sala però alhora la dotem d’unes capacitats..." Obres previstes i calendari • Substitució de la coberta d’Uralita i encavellades noves. • Vestíbul reconfigurat i lavabos al soterrani; reforma integral de la sala i camerinos. • Durada estimada: 15–16 mesos (subjecta a imprevistos). Governança i usos • Pla funcional i d’usos per definir programació, públics i freqüència. • Voluntat de programació de qualitat i d’involucrar l’Ateneu Santjustenc com a actor clau. Tancament • Punts aprovats de gran abast que es perllongaran en les setmanes, mesos i anys vinents. • Seguiment previst a mesura que es despleguin inversions, ajuts i obres.

Entrevistes de la Justa del 29/4/2021 — Sota Pont: muralisme experimental, perifèria i límits del grafiti amb Xeon Town Kids (B.Murals, Nau Bòstic) - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 29/4/2021 — Sota Pont: muralisme experimental, perifèria i límits del grafiti amb Xeon Town Kids (B.Murals, Nau Bòstic)

Visió general Entrevista a Víctor Vallès i Jan Vallverdú (Xeon Town Kids) al magazín matinal Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern). Parlen de l’exposició Sota Pont a B.Murals (dins la Nau Bòstic, La Sagrera), el seu enfocament de muralisme i art urbà, el treball en espais perifèrics i el debat sobre el grafiti. "A Sota Pont no hi ha cap mural; és tot instal·latiu" "No busquem simplement una decoració" "El que ens enduem a casa és una foto" "Hi ha com aquest buit legal" L’exposició “Sota Pont” (B.Murals, Nau Bòstic) Concepte i enfocament • Trasllat de la metodologia del carrer a la galeria: treball col·lectiu, resposta al context i experimentació. • Caràcter experimental: aplicació de pintura a medis no 2D (instal·lació i escultura), fugint del mural tradicional. • Peça central: gran estructura que fa de xopluc/paraigües per a escultures, com un “sostre” sota el qual “passen coses”. • Referents i joc conceptual: broma interna “Under the Brook” inspirada en el moviment expressionista de Die Brücke i el motiu del pont. Dades pràctiques • Visible fins al 29 de maig. • Horari: dimecres a dissabte, 11:00–19:00. • Lloc: B.Murals (espai expositiu dins la Nau Bòstic, La Sagrera, Barcelona). Muralisme: més enllà de decorar Visió del col·lectiu • Voluntat estètica pròpia i exploració de la superfície plàstica en gran format. • No és decoració: sovint obres barrueres o agressives que no busquen “quedar bé”, sinó expressar una idea i el seu llenguatge. • Impacte en l’espai: intervenir espais deixats o abandonats els aporta color i personalitat. Terreny de joc: perifèria i espais deixats On pinten i per què • Sota ponts i perifèria de Barcelona: grans superfícies, tranquil·litat i menys trànsit de gent. • Objectiu principalment personal: es pinta per ells; el que queda sovint és la documentació fotogràfica. • Diferència amb el grafiti “de nom”: no juguen a la lògica de repetir el tag com fa la publicitat; prefereixen llocs mig deixats. Legalitat i recepció • Límit legal: encara que no molesti, no sempre està permès; han rebut multes. • Acceptació social: expectatives de “flors i colors” xoquen amb propostes més experimentals; tensions en convocatòries. B.Murals i Nau Bòstic Paper de les institucions • B.Murals: centre d’art urbà que dinamita activitats i gestiona l’espai expositiu dins Nau Bòstic. • Connexió: a través d’una convocatòria; van presentar portfoli de pintades en fàbriques i van ser convidats a exposar. • Orientació: els van animar a no fer una mostra comercial de quadres, sinó una instal·lació alineada amb el seu treball col·lectiu. Continguts i producció de “Sota Pont” Què s’hi veu • Instal·lació + escultures, sense mural pintat. • Estructura-paraigües que recull i protegeix les peces, evocant l’arquitectura d’un pont i el que “passa sota”. Procés i calendari • Mural exterior a la Nau Bòstic al gener (convocatòria guanyada) i 1 mes d’ideació de l’expo. • 2 mesos intensos de taller per produir la instal·lació. • Durada de l’expo: aproximadament mes i mig (fins al 29 de maig). Trajectòria i identitat de Xeon Town Kids Orígens i evolució • Grup d’amics de Sant Just (4 de Sant Just i 1 del Masnou) que comencen a la Riera de Sant Just. • Segona exposició com a col·lectiu (la primera, a l’espai de la Carme Malaret a Sant Just, fa un parell d’anys). • De la pintura cap a escultura, instal·lació i vídeo; mantenen la pintura com a línia forta però sumen disciplines. • Fora de l’escena de grafiti central (Barcelona ciutat): prefereixen espais perifèrics i abandonats. Condicions laborals • Precarietat del sector a Catalunya i Espanya; compaginen amb altres feines i aspiren a viure de l’art. Localització d’espais • Metodologia: observar el paisatge urbà, Google Maps per guardar punts, boca-orella i rutes en tren. • Criteri: llocs amb buit legal (p.ex., murs d’autopistes) on no molesta i es pot treballar amb calma. Grafiti vs street art • Defensen el valor del grafiti i la seva capacitat de trencar l’“afredor” del ciment. • El grafiti té múltiples variants estilístiques i pot ser molt innovador. • Legalitat ≠ valor artístic: hi ha street art legal amb menys força que algunes accions de grafiti il·legal. Xarxes i nom del col·lectiu • Es poden seguir a xarxes socials com a col·lectiu. • Origen del nom: bateig informal del grup d’amics als 15–16 anys; amb els anys ha quedat com a identitat pública. Apunt final • Tanca el programa una peça musical: “Vicio a domicilio” (lletra en castellà) sobre el món del repartiment a domicili.

Entrevistes de la Justa del 28/4/2021 — Trànsit i Felicitat: identitat, família i sexualitat en un rodatge orgànic que trenca estereotips - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 28/4/2021 — Trànsit i Felicitat: identitat, família i sexualitat en un rodatge orgànic que trenca estereotips

Panorama general Trànsit i Felicitat és un documental coral i proper que segueix la vida de Rosa Maria Maristany en el seu procés de trànsit de gènere, posant l’accent en la normalització, el respecte i la diversitat. Dirigit per Jonás Benarroc, el film evita el dramatisme i adopta un rodatge orgànic al llarg d’un any i mig, explorant l’esfera íntima, familiar, laboral i social de la protagonista. "El trànsit no s’acaba mai." — Rosa Maria Maristany Temes principals Motivacions i objectius del director • Trencar estereotips: la Rosa Maria desmunta la hiperfeminització i altres idees preconcebudes sobre la transsexualitat. • Mirada íntima: el director se centra en la personalitat i la vida quotidiana més que no pas en un tractat temàtic. • Punt de partida: el viatge a Tailàndia per a la reassignació genital als 57 anys (retornant amb 58) marca l’obertura narrativa. Experiència de la Rosa Maria davant la càmera • Espontaneïtat per damunt de la posada en escena: les escenes sobreactuades es van descartar; es prioritza el naturalisme. • Documental coral: hi apareix “molta gent del poble”, amb context a Sant Feliu i Sant Just. Família i emocions • Pes de la part familiar: escenes dures amb opinions dels germans que la Rosa insisteix a incloure per honestedat. • Relació amb les filles: procés de diàleg, estima i escolta; una mirada al pare que esdevé més sensible i present. Vida quotidiana, feina i habitatge • Feina: continuïtat laboral; dificultats actuals per autoritzar rodatge a la feina (canvi de context). • Habitatge: discriminació directa en la recerca de pis. "El propietari no qui era puticlubs." — Comentari rebut en una visita de lloguer Educació, referents i respecte vs acceptació • Referents joves: més xerrades i presència de la diversitat als centres educatius; contacte amb menors trans. • Respecte per damunt de tolerància/acceptació: el missatge de la Rosa és respectar la diversitat, no només “tolerar-la”. • Transversalitat: la transsexualitat travessa tots els estrats socials i professionals. Trànsit com a procés vital i sexualitat • Procés continu: el trànsit és aprendre i reajustar-se al llarg de tota la vida. • Sexualitat i cos: canvi de mecànica sexual i aprenentatge corporal després de la cirurgia; la reassignació és un pas definitiu. "No vam néixer amb un cos equivocat; vam néixer amb uns genitals equivocats." — Distinció clau que fa la Rosa i que el director recolza Expressió de gènere i estereotips • Allunyada de la ‘pluma’ i l’hiperfemení: defensa que hi ha moltes maneres de ser dona, sense encaixar en un 90-60-90 ni en codis rígids. • ‘Captor’ i màscara social: anys de camuflatge per complir expectatives; eventual trencament quan el gènere sentit “vol sortir”. Producció i distribució • Rodatge orgànic: sense guió tancat; un any i mig filmant i muntant en paral·lel per detectar mancances. • Qüestions legals: gestió complexa de drets d’imatge i veu a posteriori; suport de l’Ajuntament de Sant Feliu. • Estrena i festivals: estrena al Cinebaix; pas per festivals com Salerno.

← Torna a tots els podcasts