
Sant Just Notícies (edició migdia) del 26/4/2021
L'actualitat de Sant Just Desvern
Episodis etiquetats amb Principals

L'actualitat de Sant Just Desvern

Entrevista a Sara Cáceres (ACADIP) Què són les immunodeficiències primàries (IP) i per què importen • Conjunt de més de 400 malalties minoritàries on el sistema immunitari no funciona bé. • Exemples que ressonen més: síndrome de Bruton, atàxia telangiectàsia, immunodeficiència comuna variable (ICV). • Molts casos encara sense nom i cognom malgrat saber que el sistema immunitari falla. "No té res a veure diagnosticar i tractar aviat que fer-ho després d’una sepsi o quan el risc de mort és alt." Setmana Mundial i objectius clau • Sensibilitzar població i, sobretot, metges per millorar el diagnòstic precoç. • Donar a conèixer els tractaments: immunoglobulines (hemoderivats, via subcutània o endovenosa) i trasplantament de moll de l’os en casos greus. • Crida a la donació de sang i plasma: la Covid ha fet caure les donacions i preocupa l’abastiment. "Les immunoglobulines són un medicament essencial per a l’OMS." Activitats d’ACADIP durant la Setmana Mundial • Tallers lúdics per a joves (p. ex. campionat de videojocs) i taller de galetes per als petits. • Trobada d’adults per compartir experiències. • Xerrada amb el Dr. Xavier Solanich (Hospital de Bellvitge) sobre signes clínics d’IP en adults. • Plans de formació per a metges residents d’immunologia i infermeria. Manca de difusió i detecció tardana • Encara hi ha diagnòstics massa tardans que es podrien haver sospitat amb hemograma i immunoglobulines. Recerca, diagnòstic i experiència personal • Hi ha recerca en nous tractaments i millores en diagnòstic. • Testimoni: fill de la Sara amb IP sense classificació concreta malgrat estudis a diversos centres; evolució menys agressiva del previst i seguiment estricte. Tractaments actuals • Teràpia substitutiva amb immunoglobulines per transferir defenses. • En casos autoinflamatoris: immunomoduladors. • Antibiòtics profilàctics (sovint de per vida, 3 cops per setmana). • Trasplantament de moll de l’os en casos molt greus. Infants vs adults i evolució històrica • Són malalties genètiques: es neix amb elles però l’expressió pot ser infantil o adulta. • Avui hi ha més adults amb IP perquè els tractaments (immunoglobulines i trasplantaments) han millorat la supervivència. Complicacions i efectes adversos • Risc elevat d’infeccions recurrents, càncer, autoimmunitat i al·lèrgies. • Tractaments: baix risc d’efectes adversos (mal de cap transitori, rares reaccions anafilàctiques a immunoglobulines; via subcutània pot mitigar). Tasca d’ACADIP durant l’any • Formació a pediatres (presencial abans; ara online a la tardor) i futur a adults. • Acompanyament psicològic: projectes com “No estic sol” i suport a pacients pediàtrics a Vall d’Hebron, amb plans per estendre’l a adults de Catalunya (modalitat online). • Trobades de pacients (ara telemàtiques) per “trobar la teva tribu”. Vacunació Covid-19 i IP • Les persones amb IP són col·lectiu de risc i han començat a ser vacunades (>16 anys). • No poden rebre vacunes vives i sovint fan mala resposta humoral; es confia en certa immunitat cel·lular. • Convivents es vacunen per intentar protegir, tot i que la protecció indirecta encara no és concloent. Vivència durant la pandèmia • Precaucions extremes: confinament precoç, desescalades més lentes, Nadals reduïts; famílies amb IP ja tenien hàbits de protecció més estrictes. Pausa musical i publicitat • Bloc musical amb cançó en català (lletra narrativa, to íntim i emotiu). • Anuncis i serveis públics: nou model de recollida de residus amb targeta, consells Covid-19 i Voluntariat per la Llengua. Secció de vins amb l’Astrid Goldstein (Celler de Can Mata) Observació del vi: netedat, terbolesa i pòsits • En vins blancs és més fàcil veure si el vi és net i brillant o presenta tèrbolesa. • Alguns viticultors redueixen tractaments per preservar personalitat; una certa tèrbolesa pot ser acceptable si el vi és bo. • En vins negres poden aparèixer pòsits foscos (matèria colorant precipitada) amb el temps; és normal. Cristalls al tap o a l’ampolla: els precipitats tartàrics • Els cristallets brillants no són sucre ni un defecte “artificial”, sinó precipitats tartàrics (bitartarats), naturals del vi. • El vi és una barreja complexa (sucres, àcids, alcohols, fenols…). Segons solubilitat, temperatura, alcohol i temps, alguns components acaben precipitant. • Tipus habituals: tartàrics, proteics i col·loidals. Els tartàrics són els més visibles com a cristalls. • Afectació sensorial: normalment cap; és sobretot estètic. Es pot minimitzar amb estabilització o decantant si cal separar sòlids. "Aquests cristallets creen curiositat, però són naturals del vi i no en comprometen la qualitat."

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general En una edició especial de Sant Jordi, el magazín Just a la Fusta conversa amb Gina Pol (Regidora de Cultura) sobre l’efervescència cultural a Sant Just Desvern. Es destaquen activitats amb aforament complet, noves polítiques culturals i equipaments, la reforma integral de la sala de l’Ateneu i la notícia destacada de l’arribada de l’escultura “Chloe” de Jaume Plensa al parc de la Rambla. La segona part del programa ofereix un bloc de poesia i música amb veus locals i poetes catalans. "La cultura moltes vegades ens omple l’esperit" "Si no avança [la vacunació] a altres punts del món, aquí no la resoldrem" Sant Jordi 2021: activitats i reflexió social Aforaments complets i gran acollida de les activitats: senyal de gana cultural. Autors i autores locals posen en valor la memòria del poble i problemàtiques actuals. La intervenció de Mònica Parra remou consciències: refugiats, dignitat, drets humans i la mirada global sobre la Covid-19. Idea central: la cultura com a eina per obrir els ulls i fer-nos pensar. Punts clau • Activitats distribuïdes al llarg de setmanes per adaptar-se a restriccions. • Èmfasi en la responsabilitat global de la vacunació. La cultura en temps de pandèmia: exposicions i música Exposicions recents: escultures de Pep Plaza a Can Freixes; fotografies de Francesc Fàbregas sobre un any de Covid. Concerts que “tornen a la vida” (Germans Puerta, Big Mama): la música com a energia vital. Reivindicació que Ajuntament i entitats promoguin música, escriptura i arts per fer-nos sentir vius. "Gràcies a la cultura, la vida té un altre caire..." Sala Mercat i El Carrau: infància, cultura i art Balanç de la nova sala expositiva del Mercat: del col·lectiu Set Just a F. Fàbregas. Properament: exposició d’El Carrau (preparada l’any passat), que uneix infància, cultura i art. L’anècdota de Joan Turu: descobrir el Carrau el va portar a viure de crear. La importància de la motxilla creativa que transforma la mirada. Reforma de la sala de l’Ateneu: projecte, accessibilitat i sostenibilitat Inversió de 2,5 M€ amb finançament extern com l’IDAE per eficiència energètica i climatització. Obra de 15-16 mesos (objectiu: cap a estiu de 2023), pendent d’aprovació en ple (treball amb ERC). Millores clau: Excavació de ~3 m i nous nivells d’ús. Platea amb cadires retràctils (sala diàfana per dansa, etc.). Caixa escènica més profunda, magatzems laterals, control de so i llum renovats. Accessibilitat total (ascensor a vestidors i entrada) i vestuaris dignes. Projectes en marxa: carrers i nous equipaments Ple d’abril: obres a carrer Caçadors i carrer Bonavista (tram Major–Creu) per iniciar al 2n semestre. Nou Centre Cívic Bellsoleig (La Plana): equipament sostenible i integrat al parc. Detall d’usos de Bellsoleig: Sala ampla (60–70 persones), espai de reunions i magatzem; lavabos; volum baix (~4 m). Pensat per a trobades, projeccions i tallers coberts, complementant l’espai obert del parc. Reordenació d’espais culturals i nous usos Avaluació d’encaixos entre necessitats i espais disponibles: Algueró: la policia s’hi trasllada parcialment; un altre espai quedarà lliure a consensuar. Can Freixes: planta baixa com a Casa de la Dona (acord polític); part superior en estudi per a infància, lectura i creació. Mas Lluí: centre cívic amb espai potent d’infància i programació adulta a definir amb el veïnat. Mirada de futur: espais per a teletreball, co-working i activitats en format híbrid (presencial + online). Jaume Plensa a Sant Just: l’escultura “Chloe” Cessió d’una obra per part de l’artista (resident i vinculat al municipi): “Chloe”. Emplaçament: parc de la Rambla, en un punt interior amb control social i assegurances. Acte de presentació previst a mitjans de juny, amb acompanyament musical. Valor simbòlic i cultural: diàleg entre l’obra i l’espai públic, prestigi internacional. Cloenda i recomanacions de Sant Jordi Recordatori del confinament comarcal i invitació a passejar pel poble i consumir cultura local. Punts suggerits: zona Bonavista (llibreries), Parador i Camuapa (flors), Maragall; a la tarda, activitats amb El Carrau i música barroca. Missatge d’optimisme: vacunació que avança, esperança i aprenentatges socials. Bloc de poesia i cançons (post-entrevista) Fragments poètics i cançons amb veus locals i clàssics catalans. Obres destacades: Versos inicials dedicats a Catalunya (rosa i drac). “Abril” de Miquel Saleric Torrents. “Literatura” de Mireia Calafell. “No llencis les cartes d’amor” de Joan Margarit. Poema d’Elisabet Giné i Zapata. Poema de Miquel Martí i Pol (“Un dels 27 poemes en tres temps”). "Tenir uns ulls màgics de creació [...] fa que tot brilli més"

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general Entrevista a la Cinta (Casal Popular La Sala) sobre el naixement, objectius i estat del projecte a Sant Just, l’organització interna i la presentació pública del 29 de maig. La conversa també aborda la relació (independent) amb l’Ajuntament, la campanya de sòcies, i la nova enquesta ciutadana sobre els usos de la masia de Can Freixas, amb propostes concretes i crítica a la manca de participació institucional. "La nostra idea és desvincular-nos totalment de la institució... anar amb la nostra, amb les sòcies." Temes principals tractats Casal Popular La Sala: qui són i què volen • Objectiu central: ser un aglutinador d’entitats i persones, un punt de trobada i de treball per fer créixer el poble en cultura, infraestructura i alternatives. • Necessitat detectada: Sant Just té fama de “poble dormitori” i cal enfortir el teixit cultural i associatiu amb un projecte comú. • Suports locals: diables, cau/esplai, gegants i altres col·lectius han mostrat interès per fer assaigs, projeccions, cessió de material i activitats compartides. Organització i sostenibilitat • Sòcies i quotes: unes 50-60 sòcies (unes 40 amb aportació econòmica). Quota anual voluntària amb domiciliació. • Estructura interna: assemblea amb 4 comissions; reunions setmanals i tasques definides per comissió. • Finançament i local: en recollida de sòcies per cobrir lloguer i reformes. Locals mirats, pendent de recursos per tancar ubicació. • Xarxes actives: Twitter i Instagram (Facebook menys actiu). Acte del 29 de maig i referents • Presentació pública: el 29/05, amb tres ponències: Estudis Sant Justencs (origen del nom i memòria de “la sala”), Ateneu Popular d’Esplugues (projecte referent) i La Sala (estat del projecte). • Aprenentatges clau: campanya de sòcies, negociació de local amb immobiliàries i estratègia comunitària agafades com a referència de l’Ateneu d’Esplugues. Impacte de la Covid-19 • Retard en l’obertura (prevista octubre 2020), però ha permès enfortir la campanya de sòcies i presència a xarxes abans d’obrir. Can Freixas: enquesta i debat d’usos • Objectius de l’enquesta: - Mesurar l’interès en propostes d’activitats (tallers, gimnàs popular, espai d’entitats, tallers d’antifeixisme, etc.). - Escollir espais preferents per a cada proposta (Can Ginestà, centres cívics, Can Freixas). • Metodologia: valoració de l’1 al 5 per proposta i tria d’emplaçament. • Crítica: es percep decisió unilateral de l’Ajuntament (pista sobre Promunsa i instal·lació de la Casa de la Dona) sense participació. "Volem que el poble tingui l’oportunitat de participar en la decisió." • Posicionament de La Sala: si el poble vol que Can Freixas sigui aglutinador d’entitats, la definició encaixa amb el Casal; en qualsevol cas, respectaran el que decideixi el poble. Relació amb l’Ajuntament i participació • Independència total: sense subvencions, només els vincles legals imprescindibles. • Participació ciutadana: el Casal reclama més eines participatives. Si una entitat petita pot enquestar el poble, l’Ajuntament podria arribar a tothom amb més recursos. Com sumar-s’hi • Fer-se sòcia: via formulari a les xarxes socials, per correu electrònic, o a les paradetes (inscripcions també el 29/05). • Difusió i resultats de l’enquesta: oberta fins al 26 d’abril; després anàlisi i publicació (inclosa possible difusió a la revista “La Vall d’Avers”).

L'actualitat de Sant Just Desvern

Visió general Episodi amb dues parts: primer, un repàs a les estrenes de cinema del cap de setmana de Sant Jordi; després, una entrevista en profunditat amb Just Fosalba, regidor de Medi Ambient, Espais Naturals i Gestió de Residus de Sant Just, sobre el nou model de recollida de residus, la tecnologia de contenidors amb xip i targeta, el canvi a contenidors de càrrega lateral amb pedal, i la campanya de conscienciació “Coneix el que llences”. Estrenes de cinema (abans de l’entrevista) Península (Train to Busan 2) • Seqüela d’acció/terror que situa l’acció 4 anys després de l’epidèmia zombi a Corea. • Protagonista: un soldat que retorna a Seül per recuperar un objecte valuós i hi descobreix supervivents. • Participació a Sitges 2020 (Secció Oficial). Mamà Maria (La Daronne) • Comèdia dramàtica francesa de Jean‑Paul Salomé. • Sinopsi: una traductora de la brigada antidroga de París s’implica en un tripijoc i acaba gestionant una pila de cànnabis mentre continua treballant… i es converteix en camell. • Nominada als Premis César 2020 (millor guió adaptat). Entrevista a Just Fosalba: nou model de residus a Sant Just Model híbrid i objectius • Sant Just impulsa un model híbrid: porta a porta comercial + contenidors tancats amb xip i targeta per a resta i orgànica. • Objectiu clau: millorar la recollida selectiva i els índexs de reciclatge. • Fort acompanyament comunicatiu: xarxes socials, telèfon, informadors de carrer i assessorament continuat. Dades i impacte de la pandèmia • Seguiment del porta a porta comercial via PDA a cada recollida; al ciutadà, registre d’obertures per targeta. • Distribució de targetes: 75–80% al barri pilot (La Miranda i Canigó). • Efecte 2020 vs 2019: +23% paper, +20% vidre, +35% envasos, +22% orgànica (més de +25% de reciclable total). • Causes: més consum a casa i auge de la compra online (cartró voluminós). Desbordaments i servei extra • Servei extra diari amb camioneta per retirar desbordaments als punts de contenidors. Nous contenidors: capacitat, accessibilitat i tecnologia • Modificació de contracte per passar de càrrega posterior a càrrega lateral amb contenidors de 2.000–3.000 L (abans 1.000 L). • Increment de capacitat setmanal: envasos +58%, paper +45%, orgànica i vidre amb contenidors molt més grans. • Amb pedal (menys contacte), més accessibles per a PMR i sistema de xip/targeta integrat. Impacte a l’espai públic i calendari • Reorganització de bateries: de 211 a 174 punts (mantenint proximitat). • Pèrdua neta estimada: 54 places d’aparcament (p. ex. Barri Sud: 11 de 410; Barri Nord: 3 de 110). • Obres a l’estiu (pintura, pilones, fanals, voreres) per tenir-los a punt al novembre (condicionat a aprovació al Ple d’abril). Implantació per barris i targetes • Es manté el pilot a La Miranda i Canigó fins als nous contenidors. • Desplegament per fases, més ràpid que el pilot, i canvi de logística: la targeta anirà al domicili (més àgil), amb suport de l’Agència de Residus de Catalunya. Incidències i duplicats de targeta • Canals: Instagram, correu residus@santjuscat, telèfon específic i tramitació a l’OAC (duplicats sense problema). Voluminosos (mobles i trastos) • Dues opcions gratuïtes: deixalleria o recollida concertada (deixar a la via pública la nit abans al punt acordat). • Crida al civisme: el camió de residus no recull voluminosos; cal usar el servei específic. Restes vegetals • Empreses de jardineria: han de gestionar per via pròpia (no als contenidors municipals). • Particulars: servei gratuït amb bujol de 120/240 L; deixar-lo setmanalment al costat de la bateria i el camió el recull. Nous contenidors: boques i consells • Boques més grans per evitar problemes amb les bosses. • Paper/cartó: cal plegar les capses per optimitzar espai. Campanya “Coneix el que llences” (Know as you throw) • Programa voluntari amb prop del 50% d’adhesions al barri pilot. • Informació i retorn personalitzat via Telegram/WhatsApp a partir de dades d’ús per millorar hàbits. • Forma part d’un projecte europeu compartit amb municipis d’Itàlia i d’arreu d’Europa. Cites destacades "Nosaltres, com a municipi, tenim un repte gegantí... i per això aquest canvi de model de recollida." "Com més coneixement tens del que llences, millor et comportaràs en el futur."

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama general de l’episodi "L’Ajuntament t’acompanya" és la idea força: ajudar sense paternalismes, amb corresponsabilitat i enfoc comunitari. • Data i context: dimarts 20 d’abril de 2021, magazín matinal de Ràdio d’Esberna, entrevista a Josep Maria Ranyer (PSC Sant Just) • Fil conductor: repàs a l’actualitat municipal amb focus en cultura, serveis socials, via pública, mobilitat, habitatge i inversions del proper ple Sant Jordi i cultura en temps de pandèmia Idees clau • Recuperació d’actes culturals amb protocols estrictes a Sant Just (exemple: activitats a Mas Lluí) • Compliment i responsabilitat col·lectiva: l’afluència ha estat bona i les mesures sanitàries s’han seguit correctament • Resultat observable: sense repunt de contagis associats als actes; la gent manté l’esforç perquè veu la recompensa Campanya social “L’Ajuntament t’acompanya” Per què cal? • La renda mitjana alta de Sant Just amaga desigualtats: existeix dispersió amb llars molt per sobre i llars molt per sota de la mitjana • Evidència: amb la tarifació social de l’escola bressol s’ha detectat presència de famílies en trams de renda baixos Objectius i enfoc • Acostar ajudes universals als col·lectius vulnerables i millorar la difusió (s’han detectat ajuts amb poca demanda per desconeixement) • Àmbits destacats: gent gran, educació i bretxa digital (llibres, ordinadors i recursos per a la igualtat d’oportunitats) • Metàfora de la cordada: acompanar no és proteccionisme passiu, sinó seguretat compartida amb esforç personal i suport comunitari Pla d’accessibilitat de la via pública Radiografia i criteris • Sant Just parteix d’una situació "no negativa" però amb marge de millora: objectiu d’accessibilitat del 100% dins les limitacions tècniques (p. ex., pendents màximes) • Problemàtiques típiques: voreres estretes, arbrat i escossells que impedeixen el pas, rebaixos de guals inexistents, paviments i botoneres per a persones cegues • Recomanació tècnica: plataforma única en carrers < 7 m d’amplada entre façanes Execució i costos • Pla en exposició pública; document molt extens (anàlisi punt per punt, fotos i fitxes tècniques) • Horitzó de 10 anys i cost estimat d’uns 5 M€ si es fes tot de cop • Estratègia: aprofitar obres programades per incorporar millores (p. ex., carrers Caçador i Bonavista) i eliminar barreres per a vianants, cadires de rodes i cotxets Corredor Mas Lluí – Barri Sud (a peu i en bicicleta) Traçat i finançament • Itinerari: baixada de Mas Lluí fins a la Riera, passera sobre l’avinguda de la Riera cap a c. Juan Ramon Jiménez, enllaç a Xabaca/Indústria/Salvador Espriu i baixada per av. Indústria amb passos compartits vianants-bici • Pressupost: 1,2 M€, amb aportacions de AMB (suport bici), FEDER (via Illidae) i fons de l’urbanització de Mas Lluí Estat i impacte • Projecte a punt d’aprovar-se al ple i licitar-se; inici d’execució previst enguany • Benefici: recorregut més amable i amb menor diferència de cota que l’actual itinerari per Ponce de León, fomentant mobilitat activa Habitatge: mercat de lloguer tens i resposta pública Mesures de contenció • Suport a la declaració de zona de mercat d’habitatge tens a l’AMB (lloguer supera el 30–40% dels ingressos en molts casos) • Objectiu: limitar increments i facilitar l’aplicació de topalls i mesures estatals/catalanes Política d’oferta • Clau de fons: augmentar l’oferta de lloguer assequible perquè el mercat privat moderi preus • Operació destacada: a l’antiga Ceres Bergada s’hi faran 200 pisos de lloguer, amb 50% de titularitat municipal (habitatge social) i la resta lloguer amb protecció oficial i preus regulats Avanç del ple d’abril: romanents, carrers i Ateneu Finançament i projectes • Modificació de crèdit per incorporar romanents (prop de 3,4 M€) i finançar obres i projectes • Actuacions viàries: Bonavista, Caçador, Verge del Pilar, i connexió Mas Lluí – Barri Sud • Equipaments: Ateneu — inversió d’uns 2,5 M€ (al voltant de 15 mesos d’obra) per a una nova sala amb requisits tècnics actualitzats, vestuaris, accessos i accessibilitat millorats Tancament i transició musical • Cloenda de l’entrevista amb felicitació de Sant Jordi • Inici de novetats musicals amb l’Andrea Esmeralz, presentació amb el tema "Juramento Eterno de Sal" d’Álvaro de Luna

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general Entrevista amb Toni Moreno (Mossos d’Esquadra, Esplugues de Llobregat) sobre el nou servei via WhatsApp (601 00 11 22) per a informació i assessorament en casos de violència masclista. Es remarca que és un canal 24/7, però no és d’emergències, no admet trucades i no té caràcter de denúncia; serveix per orientar tant a dones com al seu entorn proper, i deriva al Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) de la comissaria de referència. També s’explica la coordinació amb ajuntaments i el procés després de la denúncia (valoració de risc, proteccions, assistència lletrada). La part final del programa inclou música, falques i una peça d’enologia sobre la maceració i les diferències entre vi blanc, negre i rosat. No és un servei d’emergències; no té consideració de denúncia; i no admet trucades. Per emergències, sempre 112. Temes principals Servei WhatsApp 24/7 dels Mossos (violència masclista) • Objectiu: informació i assessorament policial a víctimes i entorn proper. • Disponibilitat: 24 hores, 365 dies. • Canal: exclusiu via WhatsApp; no rep trucades; no substitueix el 112. • Número: 601 00 11 22. Denúncies i emergències: com actuar • Les denúncies s’han de formalitzar a comissaria (qualsevol comissaria). El seguiment l’assumeix el GAV del domicili. • Emergències: sempre trucar al 112. Si arriba una urgència pel WhatsApp, s’activa el 112 i patrulles. Derivació i acompanyament: GAV • Les consultes es deriven a l’Oficina/Grup d’Atenció a la Víctima (GAV), present a totes les comissaries. • El GAV atén en primera instància, fa seguiment (denúncia, ordres de protecció) i treballa en circuit amb serveis locals (socials, jurídics, cases de la dona, etc.). Difusió i públics • Eina pensada per acostar-se a les víctimes (inclosa gent jove) i reduir barreres d’accés a comissaria. • Difusió a través de xerrades preventives en instituts i espais locals; iniciativa d’àmbit autonòmic. Procés després de posar la denúncia • Avaluació inicial amb test de risc i, si cal, protecció imminent abans de judici. • Opció d’assistència lletrada en dependències policials; connexió amb recursos del circuit. Formació dels agents i paquet de mesures • Formació específica (ex. actualització legislativa) per a agents dels GAV. • El WhatsApp s’emmarca en un paquet de ~20 mesures del Departament per millorar l’atenció a la violència masclista. Altres continguts del programa • Música en castellà: dos talls (1065–1221 i 1383–1553). • Falques i promocions de programes i campanyes municipals (1228–1373). • Tancament/jingle “Fins demà!” (1553–1697). • Enologia: explicació de la maceració i diferències entre vi blanc, negre i rosat (1702–1849). Dades clau • Telèfon WhatsApp: 601 00 11 22 • Canal: informació, orientació i assessorament; no emergències; no denúncies; no trucades. • Derivació: GAV de la comissaria de referència. • Emergències: 112.