Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8106episodis
Entrevistes de la Justa del 5/2/2019 — Paul Celan amb Arnau Pons, tast de poesia i vi amb Joan Elies Adell, i 50 anys de l’AEiG Martin Luther King - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 5/2/2019 — Paul Celan amb Arnau Pons, tast de poesia i vi amb Joan Elies Adell, i 50 anys de l’AEiG Martin Luther King

Resum general Episodi amb dos blocs principals: Cultura literària: presentació de dues cites de la llibreria abans de la “setmana blanca”: un vespre dedicat a Paul Celan amb l’intèrpret i traductor Arnau Pons (6 de febrer), i un tast de poesia i vi amb Joan Elies Adell i presentació de Sam Abrams (13 de febrer). Escoltisme i comunitat: entrevista a Roger Prunera i Roser Sánchez (AEiG Martin Luther King) sobre el col·loqui “Els valors escoltes en el món d’avui” amb Maria Jesús Comelles (7 de febrer) i el programa d’activitats del 50è aniversari de l’agrupament. Inclou un interludi musical amb “Material Girl” (Madonna) i falques radiofòniques. Paul Celan: vespre de clàssics (6 de febrer) Per què és rellevant • Paul Celan, poeta jueu nascut a Txernòvits (aleshores Romania; avui Ucraïna), sobreviu als camps nazis i escriu una obra canònica en alemany del segle XX. • Escriu en la seva “llengua enemiga” per denunciar l’Holocaust i el nazisme, amb una poesia densa, exigent i radicalment innovadora. • La seva obra ha requerit grans intèrprets (Heidegger, Adorno, Jean Bolac), i avui Arnau Pons n’és un dels principals especialistes i traductor al català. El llibre presentat • Tercer volum a l’editorial L’Abreu: “Reixes de llenguatge”. • Diàleg amb Adorno sobre “la impossibilitat de fer poesia després d’Auschwitz”. “Com que no, jo en puc fer, però no pot ser la mateixa poesia d’abans.” • Edició amb notes i estudi preliminar per orientar la lectura d’una obra altament simbòlica. Tast de poesia i vi amb Joan Elies Adell (13 de febrer) Acte i context • Recital + tast amb l’últim poemari d’Adell, “Res no és personal” (Sal Donar). • Presentació a càrrec de Sam Abrams; selecció de vi a càrrec de l’Àstrid. • Poesia accessible i propera, que “llisca molt bé”. Trajectòria d’Adell • De la fornada dels Imparables (amb Alzamora, Bofill, etc.), i pont cap a la generació de Pedrals i Anna Gual que ha consolidat el recital poètic. “Allò que fan els joves: trencar amb la generació passada perquè no volen fer el mateix tipus de poesia.” Llibreria: “setmana blanca” i ritmes del sector • La llibreria fa una aturada de 10 dies després del 13 de febrer: el febrer és un mes fluix (fred, caiguda de targetes post-Nadal) i cal “parar una mica” per tornar amb força cap a Sant Jordi. “El cos necessita parar una mica.” AEiG Martin Luther King: col·loqui i 50 anys Col·loqui (7 de febrer, 19:30, Sala Piquet – Ateneu) • Maria Jesús Comelles (mestra, doctora en psicologia, UAB) parla sobre “Els valors escoltes en el món d’avui”. • Format col·loqui i debat participatiu obert a tot el poble. Es recomana arribar amb temps per si cal afegir cadires. 50è aniversari: programa d’activitats • Exposició inaugural sobre la història del cau. • Estimem l’entorn, cuidem Collserola: activitats per branques amb entitats de la serra (febrer-abril). • Campaments conjunts de Setmana Santa (Can Sants de Fallines, zona Girona) amb membres, excaps, famílies i amistats del cau. • Caminada de 50 km a Montserrat (maig). • Pujada al Pedraforca amb “50 foulards” (29-30 de juny). • Sopar de cloenda al Casal de Joves (obert al poble) i estrena d’un documental (26 de juliol) amb veus de 50 anys d’història del cau. Organització i comunitat • Comissió dels 50 anys amb caps, infants i joves, famílies, exmembres i veïnat. • Participació de Daniel Gros, un dels fundadors (proposta d’invitar-lo a la ràdio). • Gran esforç logístic per coordinar uns campaments massius amb moltes generacions. Interludi musical i falques • Interludi amb “Material Girl” (Madonna). • Falques: “Cinema sense límits” i campanya del Servei Català de Trànsit. Informació pràctica (dates clau) • 6 de febrer: Vespre Paul Celan amb Arnau Pons (L’Abreu – “Reixes de llenguatge”). • 7 de febrer, 19:30 (Sala Piquet – Ateneu): Col·loqui “Els valors escoltes en el món d’avui” amb M. J. Comelles. • 13 de febrer: Tast de poesia i vi amb Joan Elies Adell (presenta Sam Abrams). • 26 de juliol: Sopar de cloenda i estrena del documental dels 50 anys.

Entrevistes de la Justa del 4/2/2019 — Judicis del Procés, conveni de la Vall i model de Sant Just: habitatge, mobilitat i IBI amb Laia Flotats - episode art
Entrevistes de la Justa
30'

Entrevistes de la Justa del 4/2/2019 — Judicis del Procés, conveni de la Vall i model de Sant Just: habitatge, mobilitat i IBI amb Laia Flotats

Resum general L’entrevista amb Laia Flotats (PDeCAT) repassa temes clau de l’actualitat de Sant Just Desvern: els judicis del Procés, el controvertit conveni de la Vall i la manca de participació ciutadana, la mobilitat i les obres al centre, el model de poble de baixa densitat, les polítiques d’habitatge i VPO, la fiscalitat local (increment encobert del valor cadastral i l’IBI) i la memòria de l’1 d’octubre. La conversa tanca amb la visita de Flotats a Carles Puigdemont a Waterloo. Punts clau Judicis del Procés: Flotats els qualifica de «judicis polítics» i critica que es «vesteixin» amb el Codi Penal. Conveni de la Vall: denúncia de manca de transparència i participació ciutadana en la modificació d’un pacte del 2004 que ara fa aterrar uns 50.000 m² edificables dins el municipi. Mobilitat i obres: alerta de col·lapse al centre per execució simultània d’obres, que atribueix a presses pre-electorals. Model de poble: defensa un poble residencial de baixa densitat, segur i familiar; adverteix del risc de massificació amb blocs de 9–11 plantes. Habitatge i VPO: accepta el nou sòl residencial amb reserves; reclama planificació i equipaments (apunta l’exemple de Mas Lluí com a mala praxi a no repetir). Fiscalitat (IBI/valor cadastral): denuncia una pujada encoberta de bases cadastrals malgrat anunciar IBI congelat; proposa congelar impostos i millorar la gestió davant el superàvit municipal. 1 d’Octubre: critica un homenatge «d’amagatotis» amb plaques poc visibles; demana un reconeixement més digne. Waterloo: visita a Puigdemont per agraïment, suport i conversa sobre municipals i la República. Detall per temes Judicis del Procés i marxa de suport • Descripció dels judicis com a polítics i crítica a la seva «farsa» en termes penals. Són judicis polítics. Urbanisme: el conveni de la Vall i la participació • El pacte del 2004 preveia treure fora de Sant Just prop de 50.000 m² edificables; ara recauran al municipi. • Es denuncia que la modificació s’ha negociat només des de l’alcaldia «amb els interessats», sense procés participatiu obert ni criteris transparents de requalificació del sòl privat. • Proposta: repartir edificabilitat en una superfície més gran per evitar alçades excessives; exigir pla de mobilitat i pla d’equipaments actualitzat (l’actual és dels anys 90). L’especulació creix en l’obscurantisme i l’opacitat. Mobilitat i obres al centre • Crítica a l’execució simultània d’obres que provoca col·lapse i perjudica el comerç local; atribueix la pressa a l’apropament de les eleccions. Model de poble • Defensa d’un model residencial de baixa densitat, tranquil i segur, amb diversitat de tipologies i sense massificació; factor clau de la qualitat de vida i de la demanda. • Risc que el nou desenvolupament trenqui aquest equilibri. Habitatge i VPO • Reconeix la manca d’habitatge com a problema metropolità, no exclusiu de Sant Just. • Accepta l’entrada dels 50.000 m² i la generació de VPO, però critica la mala planificació i demana equipaments i mobilitat a l’alçada (exemple negatiu: Mas Lluí, amb carrers ja tensionats i equipaments insuficients). Fiscalitat local: IBI i valor cadastral • Denúncia que, mentre s’anunciava IBI congelat, s’hauria demanat al Ministeri apujar les bases cadastrals prèviament. Ens havien pres el pèl. • La ponència de valors (1996) estaria «mal feta» (reconegut per l’alcalde) i genera injustícies; apujar bases «per igual» les agreuge. • Proposta: congelar impostos (com altres municipis durant la crisi) i gestionar millor davant un superàvit proper als 9 M€. Memòria de l’1 d’octubre • Crítica a l’homenatge municipal: plaques col·locades sense acte ni avís als grups, i en llocs poc visibles. Les van posar d’amagatotis. • Reclam d’un reconeixement digne per als presos i exiliats. Visita a Puigdemont (Waterloo) • Motiu: agraïment per la seva intervenció a Sant Just, suport polític i conversa sobre municipals i República. Obsequis: llibres de Sant Just.

Entrevistes de la Justa del 1/2/2019 — Nou bus exprés E30: connexió directa Maslluí–Parador amb la Diagonal de Barcelona (finals de febrer / principis de març) - episode art
Entrevistes de la Justa
4'

Entrevistes de la Justa del 1/2/2019 — Nou bus exprés E30: connexió directa Maslluí–Parador amb la Diagonal de Barcelona (finals de febrer / principis de març)

Resum de la conversa Anunci principal: Posada en marxa del nou bus exprés E30, que allarga l’actual línia Maslluí–Parador fins a Barcelona, amb arribada a la cruïlla Numància–Diagonal. "Això està aprovat i signat amb dotació pressupostària" Detalls clau del servei Calendari d’entrada en funcionament: primers dies de març (possiblement finals de febrer), pendent del detall tècnic amb Rosambús i l’AMB. Recorregut: des de Maslluí i el Parador, segueix la Rambla, passa pel Brogi, agafa la B-23 i entra a Barcelona fins a Numància amb Diagonal. Connexions principals: metro L3 a Zona Universitària, Palau Reial i Maria Cristina, a més d’altres línies d’autobús. Integració tarifària: dins la xarxa de TMB (mateix preu i títols que un bus TMB). Freqüència: cada 20 minuts. Beneficis per a la ciutadania Trajecte més directe i ràpid cap a Barcelona per als veïns de Maslluí i la resta de santjustencs. Millor intercanvi amb la xarxa de metro i altres busos a la Diagonal. Impuls a la mobilitat sostenible i reducció de la dependència del cotxe. Millores futures i compromisos Reivindicació en curs per allargar l’E30 fins a la “Rència de Sant Feliu” (per facilitar l’accés a Plaça de Catalunya i a la xarxa de Rodalies). Bona sintonia amb l’AMB per materialitzar aquesta ampliació en el proper any. Sobre la taula: que el “Jus Metro” funcioni també diumenges. "El futur no és el cotxe, el futur són les alternatives en transport públic" Missatge final L’Ajuntament reafirma el compromís amb el transport públic, amb l’E30 com a bona notícia immediata i noves millores en perspectiva per a la mobilitat sostenible del municipi.

Entrevistes de la Justa del 1/2/2019 — Transformació de la Carretera Reial i habitatge assequible a Sant Just; retribucions i mocions del ple; obres al Centre i Consell de Salut; i secció de cinema amb l’Institut - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 1/2/2019 — Transformació de la Carretera Reial i habitatge assequible a Sant Just; retribucions i mocions del ple; obres al Centre i Consell de Salut; i secció de cinema amb l’Institut

Destacats • Aprovació definitiva del conveni per transformar la Carretera Reial en un eix cívic i integrar Torreblanca, amb la protecció de la Vall de Sant Just i generació d’habitatge de lloguer assequible lliurat “claus en mà”. • Habitatge dotacional públic (PGM): pas provisional per permetre fins a 66 pisos assequibles entre Canigó 35 i c/ Generalitat, amb tipologies d’uns 60–62 m². • Retribucions públiques: pujada del 2,25% a treballadors i càrrecs electes, amb efectes des de gener. • Mocions: suport a drets civils i al Pacte d’Estat contra la violència de gènere; rebutjada la moció de Cs contra indults futurs. • Precs i preguntes: gestió d’obres al barri Centre, millores de mobilitat i accessibilitat (La Miranda, c/ 2 de Maig i c/ Sant Josep). • Salut comarcal: adhesió per unanimitat al Consell de Salut del Baix Llobregat. • Secció final de cinema (Institut): tres pel·lícules a evitar: Ghostbusters (2016), Skyscraper i Death Note (2017). Urbanisme i habitatge Transformació de la Carretera Reial i protecció de la Vall • El ple aprova definitivament el conveni de col·laboració per transformar la Carretera Reial en un eix cívic de mobilitat sostenible, millorar l’entrada per la B-23 i integrar el nou barri de Torreblanca. • Es blinda la Vall de Sant Just: es tanca “definitivament la possibilitat que s’hi construeixi res”, reubicant gairebé 40.000 m² de sostre (procedents del conveni de 2004) mitjançant la transformació de sòl privat i garantint espais de zones verdes i equipaments. • Habitatge assequible: part del sostre es materialitza en pisos de lloguer assequible que l’Ajuntament rebrà construïts (claus en mà). Una part tindrà cessió per 20 anys; la voluntat és que passin al parc d’habitatge públic. • Properes passes: inici de planejaments urbanístics i de la planificació d’equipaments, zones verdes i mobilitat. "Salvar la vall, construir el nou barri i començar a treballar en equipaments, zones verdes i mobilitat." Habitatge dotacional públic (modificació PGM) • Aprovació provisional per qualificar com a equipament dotacional dos solars i permetre-hi lloguer assequible (sense superar el 10% del sòl d’equipaments): - c/ Canigó, 35 (antics “pisos dels mestres”): fins a 24 habitatges (màxim). - c/ Generalitat de Catalunya, 8: fins a 42 habitatges (màxim). • Total potencial: fins a 66 habitatges assequibles per retenir veïnat jove i famílies al municipi. • Tipologies previstes: pisos d’uns 60–62 m² (ajustats a lloguer assequible i a la normativa de protecció). • S’obre període d’al·legacions abans de l’aprovació definitiva. Govern i economia Retribucions públiques (2,25%) • En base als PGE, augment del 2,25% per al personal municipal, amb efecte des de gener (nòmina de febrer amb regularització de gener + febrer). • El mateix percentatge s’aplica a regidors amb dedicació i a dietes per assistència de regidors sense dedicació. Mocions del ple • Rebuig a detencions arbitràries d’independentistes (ERC, amb transaccions de Movem): aprovada; PSC s’absté; Cs i PP hi voten en contra. • Suport al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere (ERC, Movem i PSC): aprovada; compromís d’esgotar eines i millorar el Pacte si cal. "Contra la violència masclista s’hi ha d’anar sempre, a totes, amb tot el que s’hi pugui." • Moció de Cs per rebutjar la impunitat i futurs indults als encausats del 2017: rebutjada (14 en contra, 1 a favor de Cs, 1 abstenció del PP) per anticipar sentències d’un judici encara no celebrat. Veïnat i via pública Obres al barri Centre i comerç • Queixes per aparcament, mobilitat i enllumenat en un context d’obres públiques i privades coincidents. • L’Ajuntament demana paciència i es compromet a millorar senyalètica i recorreguts; seguiment diari des de Comerç i Via Pública. "Quan no hi havia diners per fer inversions a la via pública ens reclamaven que en féssim; i ara que en fem, ens reclamen que no." La Miranda i carrers 2 de Maig i Sant Josep • C/ 2 de Maig: projecte en preparació. • C/ Sant Josep: voreres estretes i afectades per arrels i pals de serveis; projecte costós (referència c/ Pont: 700–800 mil €) i necessari per a accessibilitat. • Mobilitat a hores punta a l’entorn de la Institució La Miranda: reunió política l’11 i posterior taula amb veïnat per definir solucions. Salut comarcal • Adhesió per unanimitat al Consell de Salut del Baix Llobregat (òrgan del Consell Comarcal) per compartir experiències entre ajuntaments i entitats. Representació de Sant Just: Gina Pol. Interludi musical • Pausa musical i falca promocional del programa. Secció “Cinema” amb l’Institut (Àngel, Marco i Elías) • Tres pel·lícules a evitar segons l’alumnat: - Ghostbusters (2016): remake amb protagonistes femenines percebut com a decebedor i avorrit. - Skyscraper: acció amb Dwayne Johnson, previsible, massa llarga i inversemblant. - Death Note (2017): adaptació americana de l’anime considerada pobra, amb canvis de personatges i to que en desvirtuen l’essència. • Comiat del grup: últim programa de la seva secció de cinema.

Entrevistes de la Justa del 31/1/2019 — Sant Just en clau feminista: Consell de Dones, 11-F i 8-M, ciència i referents; tertúlia sobre 155 i corrupció - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 31/1/2019 — Sant Just en clau feminista: Consell de Dones, 11-F i 8-M, ciència i referents; tertúlia sobre 155 i corrupció

Panorama general del capítol Dos blocs principals: Feminisme municipal a Sant Just: balanç del Consell Municipal de les Dones, impuls arran del 8M 2018, noves generacions (Espai Lila, Grup d’Empoderament Lila), i programació del 11-F (Dones i Nenes en la Ciència) i del 8-M (Dia Internacional de les Dones). Tertúlia política: reaccions a propostes recentralitzadores (article 155 indefinit, TV3, escola catalana, Mossos), debat sobre corrupció i referents polítics. Consell Municipal de les Dones de Sant Just: impuls, generacions i reptes Participació i noves veus • Després del 8M 2018 hi ha una revifada clara de participació. • Apareixen i/o es consoliden col·lectius locals com Espai Lila i el Grup d’Empoderament Lila a l’Institut. • S’hi incorporen veus de dones de partits polítics que abans no hi participaven. "És molt d'agrair tenir moltes veus femenines per poder escoltar i fer propostes." Generacions i enfocaments • Perfils històrics (60+) amb bagatge feminista i trajectòries reivindicatives clau. • Joves d’institut: més combatives i orientades a l’acció. • 20-30 anys (grup Lila): treball d’autoconeixement i reflexió sobre cicles, emocions i rols. • S’evidencia que la violència masclista i la resposta institucional insuficient continuen essent urgències. 11-F: Dones i Nenes en la Ciència — per què és clau i què es farà Per què importa • El PEC (Pla Educatiu de Ciutat) impulsa la línia dona i ciència. • Sense dones en STEM i tecnologia, es perd representació en els camps de futur (robòtica, medicina, enginyeries). • Cal detectar i dinamitar els “murs” al llarg de la carrera: des de les matrícules fins a l’accés a càtedres i lideratges. "Si la dona no entra en l'àmbit tecnològic... estarem perdent un paper de futur fonamental." Accions concretes (11-F) • Mentoratge entre iguals: noies d’institut de via tecnològica visiten 5è de primària per actuar com a referents propers. • Jocs i cartes per visibilitzar científiques invisibilitzades (ex.: Hedy Lamarr, inventora vinculada al Wi-Fi; més enllà de Marie Curie). • Xerrada de referent local: la científica Anna Canyo a l’Institut, explicant trajectòria, obstacles i lideratge en recerca europea. 8-M: Proposta d’actes per a una celebració intergeneracional • Sopar de dones al Casal de Joves: objectiu de barrejar generacions i renovar el format. • Espai artístic-reivindicatiu: opció de monòleg feminista o actuació per compartir manifestos (Institut, grup Lila, Consell). • Festa amb DJs femenines locals (i alguna de fora): espai mixt per ballar, fer xarxa i enfortir vincles comunitaris. "El 8 de març ha d'haver la part reivindicativa però també la part de disfrutar i de fer xarxa." Miscel·lània "Sant Justenques": memòria i referents locals • Presentació d’una miscel·lània amb 66 dones (majoritàriament 60–65 anys) entrevistades a Ràdio Desvern (programa "Sant Justenques"). • Trajectòries vitals que abracen del franquisme a la plena democràcia, amb aportacions clau a serveis públics, empresa i arts. • Radiografia de desigualtats sectorials: molta presència en pedagògic/mèdic i escassetat en ciències i recerca. Tancament: crida a la perseverança feminista • Tot i dades pessimistes, missatge de no defallir. • S’assenyala la reacció antifeminista global (ex.: Trump, Bolsonaro, canvis a Andalusia) com a resposta a cada avenç. "Quan jo pujo, algú voldrà que baixi... Doncs és igual, bullirem fins a sobrepassar el got i reclamar el que és nostre." • Invitació oberta a participar en el moviment en múltiples formes. Tertúlia dels dijous: política espanyola i emocions Recentralització i 155 • Indignació davant propostes de 155 indefinit i desmantellament d’institucions catalanes (escola, TV3, Mossos). • Es percep com una amenaça a l’autogovern i a la cohesió social. Corrupció i coherència política • Crítica a casos de corrupció (especialment en l’àmbit valencià) i a l’hipocrisia d’alguns dirigents. • Contrast entre models de austeritat (ex.: referència a Julio Anguita) i figures sancionades per especulació (crítica a Josep Borrell, multa de 30.000 €). Emocions i cura • Reconèixer l’impacte emocional de la política i la necessitat de resistir amb humor, suport mutu i autocura.

Entrevistes de la Justa del 30/1/2019 — Jove campió d’esquaix i tradició Sàlvia; regles i olimpisme de l’esport; prèvia Barça-Sevilla, Girona-Madrid i el cas Reus a la tertúlia - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 30/1/2019 — Jove campió d’esquaix i tradició Sàlvia; regles i olimpisme de l’esport; prèvia Barça-Sevilla, Girona-Madrid i el cas Reus a la tertúlia

Entrevista: Oriol (10 anys), campió internacional d’esquaix U11 Triomf al Czech Junior Open i ambició • Victòria internacional a la República Txeca (Czech Junior Open), categoria Menors d’11, després de 5 partits molt exigents (final i semifinals, les més dures). • Juga a esquaix des dels 5 anys; s’entrena 5-6 dies per setmana al Mèl·lic Esports Club. • Compagina estudis i esport: primer els deures, i els companys li passen apunts quan viatja per competir. • Objectiu declarat: “guanyar el Campionat del Món”. "Papa, jo vull jugar i vull entrenar." Entrenament i tradició familiar • L’esport ve de nissaga escuaixística: avis pioners a l’antic Camp Mèl·lic, pare (Oriol Sàlvia) excompetidor internacional i campió d’Espanya amb títols al circuit mundial. • El pare és també l’entrenador del jove Oriol; entrenen junts sessions d’uns 60 minuts. • Filosofia educativa del pare: respectar la decisió i la motivació del nen, acompanyant i facilitant el camí. Normes bàsiques i visibilitat mediàtica de l’esquaix • Explicació senzilla de les regles: pista tancada tipus frontó, tres línies (fora per dalt, servei per sobre una línia, i la xapa com a zona nul·la). Joc amb raqueta i pilota, tots dos mirant a la paret frontal. • Reivindicació de més presència a la TV per a esports no majoritaris com l’esquaix. • Referents: el colombià Miguel Ángel Rodríguez i el pare com a model proper. Properes cites i estatus olímpic • Proper repte: Campionat d’Espanya (Lugo), 17 de febrer. Abans entrenava alguns matins; amb l’horari escolar nou (8:30), és més difícil. • Aparició de l’avi Joan Sàlvia: reforça la idea de tres generacions vinculades a l’esquaix. • Estat de l’esport: reconegut internacionalment (Jocs Panamericans i Commonwealth), però encara sense reconeixement olímpic del COI. Tertúlia esportiva: Copa del Rei i estat de la Lliga Barça-Sevilla (tornada de Copa del Rei) • Partit molt exigent després de la derrota a l’anada i les rotacions de Valverde (Messi fora de la convocatòria, Busquets a la banqueta a l’anada). Ara, aniran amb el millor onze per intentar la remuntada. • Clau: si el Sevilla marca primer, es complica molt. La Copa, imprevisible: el cas València-Getafe • Final trepidant: el València remunta amb dos gols al descompte després que el Getafe fregués la sentència. Exemple de la imprevisibilitat i emoció de la competició. Girona vs Real Madrid i diagnosi • Girona amb bon joc però poc premi i especialment feble a casa (només dues victòries). Remuntar al Madrid és molt difícil: si el Madrid marca, pràcticament s’acaba. L’Espanyol i una Lliga comprimida • L’Espanyol ha passat de l’eufòria inicial a dinàmica negativa. La Lliga està molt apretada: del 10è al 20è hi ha pocs punts; un parell de mals resultats t’acosten al descens. Vila-real: gir a la banqueta • Moviment sorprenent: destitució i retorn del tècnic acomiadat feia ~50 dies. Debat sobre la lògica esportiva i econòmica d’aquestes decisions. Cas Reus: sanció i coherència disciplinària • Expulsió temporal de la competició professional i multa: es considera una resolució molt dura i poc coherent si es compara amb casos pretèrits a Primera. • Possibles recursos i entrada d’un inversor americà; discussió sobre el criteri federatiu i el tracte diferenciat segons la categoria.

Entrevistes de la Justa del 29/1/2019 — David Buenacassa i la Mountain Spain Race (430 km): resistència mental, son i al·lucinacions en una ultra a Anglaterra - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 29/1/2019 — David Buenacassa i la Mountain Spain Race (430 km): resistència mental, son i al·lucinacions en una ultra a Anglaterra

Resum de l’entrevista "Vaig sortir molt il·lusionat i vaig acabar molt destrossat." Context i cursa Cursa: Mountain Spain Race (a Anglaterra), uns 430 km des de Manchester fins a la frontera amb Escòcia. Dificultat clau: no hi ha un punt tècnic extrem; és un “martell constant” de condicions adverses. Condicions: fins a 16 hores de nit per jornada, pluja i vent sostingut, terreny molt humit i, en molts trams, sense camí marcat. Estructura: checkpoints cada ~70 km amb menjar i llit; temps molt limitat per descansar. Gestió de la son i al·lucinacions Descans: només 1,5–2 hores de son al dia durant 7 dies; sovint dormia de dia i corria gairebé sempre de nit. Episodis greus: a 12 km de meta, va patir desorientació i al·lucinacions (creia necessitar una “clau” per arribar, veia “gent” i llums inexistents). Un veí borratxo el va orientar i un membre de l’organització li va confirmar que li quedaven 300 m. Exemple aliè: un català que anava segon va activar el SOS pensant que era al Pol Nord; el van rescatar amb hipotèrmia. Condicions extremes i salut Vent sostingut d’uns 50 km/h amb ratxes de 80–90 km/h els primers dies. Va perdre la visió d’un ull temporalment pel vent i l’exposició. Peus mullats constantment; lesions i ferides múltiples. Material obligatori (~9 kg): sac, funda de bivac, GPS i dispositiu amb botó SOS, menjar i roba de recanvi. Estratègia i entrenament Preparació curta però específica: va perdre ~20 kg en 3 mesos i va treballar sobretot el cap i el core. Entrenaments nocturns amb frontal a Penyamoro/Collserola per simular fred i foscor; pals i força de tronc superior. Sense entrenador formal; autogestió amb consells d’amics. Moments clau de la cursa Punt de trencament a meitat de cursa: neu, aigua congelada, rius sense ponts i desesperació; volia abandonar. Trucada a la seva dona i suport dels companys: punt d’inflexió; a partir d’aquí, va “saber” que acabaria. Dades i resultats Inscrits: ~150; finalitzen aprox. la meitat cada any. Temps límit: 7 dies per 430 km (uns 60+ km/dia), amb punts de tall intermedis. Alimentació: va menjar molt i bé; tot i així, va perdre 5–6 kg en una setmana. Postcursa: esgotament mental, peus insensibles, moltes ferides; dificultat per caminar. No té intenció de repetir aquesta cursa a curt termini. Suport i motivació Clau el suport de la dona; va comunicar l’aventura a amics i feina amb poca antelació; volia viure l’experiència sol. Muntanyenc de base; el trail running li serveix com a entrenament en entorn natural (evita l’asfalt). "No soc ni el més ràpid, ni el més fort, ni el més jove, però tenia clar que la volia fer." Missatge final Motivació i voluntat per sobre del talent pur: "Si tu vols fer alguna cosa, ho pots fer. Només has de proposar-t'ho." Punts destacats en una ullada 430 km, 7 dies, 16 h de nit/dia: resistència extrema més mental que física. Son mínima (1,5–2 h/dia) i al·lucinacions: el repte més dur és el cervell. Vent 80–90 km/h, terreny humit i sense camí: ús constant de GPS i cura de peus. Autogestió de l’entrenament: pèrdua de 20 kg i focus en core i frontal nocturn. Suport familiar decisiu i punt d’inflexió quan vol abandonar. No repetirà la prova a curt termini; busca noves experiències diferents.

← Torna a tots els podcasts