
Sant Just Notícies (edició migdia) del 17/1/2019
L'actualitat de Sant Just Desvern
Episodis etiquetats amb Principals

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum Punts clau Riu presenta el seu quart disc, Delta, i anima a la votació popular dels Premis Enderroc (categoria Folk). Cançons i categories: “La minyona del Rosselló” (millor cançó) i Delta (millor disc de folk). Evolució sonora: incorporen efectes de rock i hereten part del treball immersiu de Riu 360 (so en 3D), sense abandonar l’arrel acústica. Concert especial al Tradicionàrius el 29 de març (25 anys del CAT). Tertúlia de l’Esquadró Jove: impacte del temps en la salut (dolors, articulacions), valoració del programa El Temps de TV3 i meravelles naturals com les aurores boreals. Detalls de l’entrevista a Ricard Ros Premis Enderroc i votacions Modalitats: Votació de la crítica (ja realitzada). Votació popular (llista oberta per a tothom amb disc registrat a Enderroc). Termini: fins avui a les 12 h del migdia. Com votar: web d’Enderroc → Premis → Votació popular → categories de Folk. "Si ens voleu votar, podeu entrar a la web d’Enderroc i anar a la part de Premis de Votació Popular i votar-nos." El disc «Delta»: significat i so Metàfora central: el delta com a acumulació de sediments que el riu porta fins al mar, símbol de 9 anys de trajecte del grup i de l’evolució artística. Joc semàntic: quarta lletra de l’alfabet grec (quart disc). Arrel territorial: activitat (assajos, gravacions) al Delta del Llobregat —homenatge a la terra i al Baix Llobregat. Identitat sonora: Núcli de folk i música tradicional catalana. Noves capes: distorsions, delays, bombos i tractaments “més rock”. Herència del projecte Riu 360 (so en très dimensions). "El Delta és l’acumulació de sediments de tot el que porta el riu… i acaba guanyant espai al mar." Instruments i col·laboracions Ricard Ros: flautes irlandeses, gaita irlandesa (uilleann pipes) i sac de gemecs. Col·laboracions destacades: Manu Sabater (gralles i vents), Pau Benítez (flabiol), Josep Maria Ribelles (arpa), Luis Peixoto i Fernando Barroso (cordes), Pablo Vergara (bodhrán), i Balkan Paradise Orchestra (versió del Cant dels ocells). Agenda i objectius 29 de març: concert al Tradicionàrius (25 anys del CAT com a “aparador del folk” als Països Catalans). Gira: tancant dates d’estiu, amb la voluntat de tocar fora de Catalunya —objectiu de portar el folk català més enllà. "Un dels objectius de Riu era portar el folk català fora de les nostres fronteres." Tertúlia de l’Esquadró Jove (post-entrevista) Salut i clima: Dolors d’ossos i artrosi exacerbats pels canvis de temps. Importància de la musculació per descarregar els ossos i millorar la mobilitat. El Temps de TV3: Alta credibilitat i audiència; Valoració de Tomàs Molina i l’ús de fotografies d’espectadors. Natura i espectacle visual: Fascinació per sortides de sol i aurores boreals: bellesa efímera i difícil de capturar tal qual en fotografia. Informació pràctica Votació Enderroc (popular): fins avui a les 12 h. Categories: Folk → Millor cançó (“La minyona del Rosselló”) i Millor disc (Delta). Concert: 29 de març, Tradicionàrius (25 anys del CAT).

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama general Programa amb tres blocs destacats: Entrevista amb el jove director Marc Cabella (15 anys) i la Mireia Domingo sobre el curtmetratge Toque de Queda — concepte, producció, estrena, i futur en festivals. Interludi musical amb clàssics: Hooked on a Feeling i London Calling. Tertúlia esportiva: Copa del Rei (Getafe, València) i focus en Jordi Alba (guardó i renovació). Inclou servei públic 012 de l’Institut Català de les Dones. Toque de Queda – el curtmetratge de Marc Cabella Sinopsi i temes Trama: Un nen surt de l’escola i es troba amb conflictes inusuals en un context de toque de queda. Punt de vista: Des de la mirada infantil, la innocència el porta a prendre decisions que un adult no faria. Evolució: El conflicte desencadena un procés de maduració en el protagonista. "La capacitat que tenim els joves a realitzar coses d’aquest estil... i que el nen fa un procés d’evolució i passa de ser un nen a ser una mica més madur." • Temes clau: innocència, maduresa, família i comunicació pare/fill, adaptació davant l’adversitat. Producció, equip i recursos Projecte autònom impulsat per Marc, fora de l’àmbit estrictament escolar (l’institut cedeix espais per a algunes escenes). Patrocinis tècnics: Edison (Cornellà) i Visual Pro (Barcelona) cedeixen equip — el curt no ha tingut cost econòmic directe. Equip: Col·laboració central de la Martina i l’Emma; suport tècnic en rodatge del Xavi. Elenc: La Mireia Domingo entra al projecte de forma casual substituint una absència al càsting i acaba interpretant la mare del protagonista. Rodatge i calendari Rodatge: 2 dies a l’estiu, jornades de 14–15 hores per optimitzar cessions de material i compatibilitzar estudis. Postproducció i preparació d’estrena: Procés de 6–7 mesos per compaginar amb obligacions escolars. Acte d’estrena tipus “premiere” amb presentació i pica-pica (format de llarga durada per a un curt de ~15’). Estrena i repercussió Estrena: Divendres 18 de gener, 19:00, Palau Falguera (Sant Feliu de Llobregat). Auditori ple. Patrocinis de l’acte: Coca-Cola, Diet Radisson, Xabata, escola Canigó (material lumínic). Mitjans: Entrevista prèvia a Onda Cero amb la Júlia Otero, amb bona repercussió. Materials promocionals: Tràiler a YouTube i cartell de Jorge Botella; destaquen les actuacions (especialment l’expressió de la Mireia al cartell). Futur i festivals Objectiu: presentar el curt a festivals. Repte: pocs certàmens específics per a joves (sovint o molt escolars i casolans, o massa professionals). Experiència de la Mireia i retrat del lideratge del Marc Primera experiència de la Mireia davant la càmera; confia en la direcció del Marc tot i no considerar-se fotogènica. La Mireia no és mare a la vida real, però té un perfil maternal com a professora de dansa (treballa amb nens de 4 a 10 anys i adolescents), fet que aporta versemblança al paper. Elogi al lideratge del Marc: organització, gestió de contactes, tràmits amb ajuntaments i mitjans, coordinació d’equip i patrocini. Interludi musical • Hooked on a Feeling — Blue Swede • London Calling — The Clash Servei públic 012 – Institut Català de les Dones Orientació i recursos per a dones: salut, àmbit afectiu/sexual, dret de família (separacions, custòdies, pensions), violència masclista. Serveis gratuïts: atenció psicològica i assessorament jurídic. Informació: gencat.cat/atencioalesdones. Tertúlia esportiva Obertura i to de la taula Broma inicial: falta incorporar un perico per equilibrar la tertúlia. Copa del Rei i actualitat Resultats destacats: Getafe vs Valladolid. València remunta (3–0) a l’Sporting de Gijón a la tornada; l’entrenador Marcelino “salva els mobles” en una temporada discreta. Barça: setmana de Copa; es comenta el cansament de parlar només del Barça i la necessitat de pluralitat. Focus Barça – Jordi Alba Jordi Alba, premiat a la “festa de l’esport”. Renovació pendent i posició poc doblada a la plantilla. Trajectòria: formació al Barça, sortida al Cornellà, pas al València i retorn al Barça. El Cornellà es va beneficiar pels drets de formació. Idees clau Empenta juvenil: un equip d’adolescents lidera una producció audiovisual amb qualitat i patrocini. Narrativa amb mirada infantil: la innocència i la maduresa com a eixos dramàtics del curt. Comunitat i suport: escola, empreses i amics fan possible el projecte sense cost directe. Cultura i esport en un mateix programa: cinema emergent, clàssics musicals, servei públic i actualitat futbolística.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general Episodi de la segona hora de "Just a la Fusta" amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà. Es fa un repàs ampli a polítiques locals clau: participació ciutadana amb la nova plataforma Fem Sant Just, model de policia del segle XXI amb tecnologia i proximitat, neteja viària i contenidors intel·ligents, places d’escola bressol i el finançament de la Generalitat, mobilitat sostenible (tramvia, bus exprés, bicicletes i patinets), urbanisme verd i parcs, i gestió econòmica municipal condicionada per la regla de despesa. L’entrevista tanca amb l’anunci de la seva candidatura per a les pròximes eleccions. "Escoltar la gent, doncs, és una obligació." Participació ciutadana: plataforma "Fem Sant Just" Nova eina participativa per apropar les decisions municipals a la ciutadania i millorar processos. Exemples recents: • posada a nom del parc entre el carrer Major i la Rambla, • co-disseny de parcs i carrers amb veïnat, • definició del nou pavelló de la Bonaigua amb entitats esportives. Resultat: canvis concrets de projecte gràcies a l’aportació experta d’usuaris quotidians. "Ens han fet veure coses que nosaltres no havíem vist." Seguretat i policia local 2.0 Nou cap i projecte de policia amb més proximitat, mediació i prevenció; més agents al carrer i optimització de recursos. Tecnologia: càmeres de lectura de matrícules (LPR), geolocalització de patrulles (GPS) i aplicació de gestió per a reaccions més àgils. Coordinació amb Mossos: es reclama a Interior cobrir vacants a la comissaria Esplugues–Sant Just per garantir els objectius. Robatoris: mitjanes baixes, incidents aleatoris per barris; es prioritza anticipació i prevenció. Neteja viària i residus Situació actual: impugnació de la licitació del servei paralitza l’entrada de la nova empresa; la sortint continua de manera obligada. L’Ajuntament intensifica el control per mantenir el servei. Full de ruta: increment de neteja viària amb el nou contracte i transició a contenidors intel·ligents. Educació: places d’escola bressol Voluntat municipal de construir una nova escola bressol (amb avantprojectes presentats). La Generalitat comunica "no" al finançament de noves places ara, prioritzant el pagament de deutes als ajuntaments (deu a Sant Just prop de 600.000 €). Efecte: famílies que queden fora han d’optar per privada o municipis veïns. Compromís: l’Ajuntament farà la nova escola quan hi hagi un acord de finançament. "Va ser un no rotund que no ens va agradar gens." Mobilitat: tramvia, bus exprés i micromobilitat Tramvia per la Carretera Reial i compatibilitat amb bus L’ATM avança l’estudi informatiu del tramvia per l’Eduardo A. Miró/Carretera Reial fins a Esplugues. Referent de Saragossa: espai on mana el vianant i la convivència amb el tramvia. Novetat clau acceptada per l’operador: bus i tramvia en la mateixa plataforma (freqüència prevista del tramvia: cada 12 min), facilitant la pacificació i l’eficiència del transport públic. Bus exprés i alternatives al cotxe Treball avançat per a una línia exprés (Mas Lluí–Barcelona) per l’autopista. Estratègia: reduir dependència del cotxe amb més opcions de transport públic. "El cotxe ens està menjant." Bicicletes i patinets Implantació imminent del servei "Ebis i Vox" (bicicleta elèctrica/servei vinculat) per ampliar opcions de micromobilitat. Relleu pendent: convivència vianant–bici–patinet i regulacions metropolitanes en curs. Urbanisme i espai públic: més verd i parcs Més inversió en via pública i verd urbà: Sant Just supera els estàndards europeus amb 19 m² de zona verda per habitant (recomanació: 9 m²). Parcs: finalitzat el Parc de la Rambla, en marxa Parc de Can Freixas i Parc de Can Sagrera. Resposta a crítiques sobre paviments a Can Sagrera: es plantaran més arbres i s’actualitzen jocs infantils; més convivència i salut. Gestió econòmica municipal Els romanents elevats responen a la regla de despesa estatal: la despesa només pot créixer un percentatge limitat, tot i més ingressos. El superàvit es pot destinar només a deute o a inversions financerament sostenibles (no a ocupació o serveis socials). L’alcalde és crític amb la limitació i espera canvis normatius del govern estatal per donar més marge als ajuntaments. Política local i continuïtat Josep Perpinyà serà candidat del PSC el 26 de maig, amb 100% de suport de la militància local. Prioritat: projectes per millorar la qualitat de vida i una visió a 5–10 anys per arribar-hi a temps. Claus a retenir Participació real que transforma projectes (pavelló, parcs, carrers). Seguretat amb tecnologia i proximitat; reclam a Mossos per més efectius. Neteja viària condicionada per la impugnació; camí cap a contenidors intel·ligents. Escola bressol: voluntat municipal vs. finançament denegat per la Generalitat. Mobilitat: tramvia + bus en plataforma compartida, bus exprés i impuls a bici/patinet per salut i menys contaminació. Economia: superàvit per la regla de despesa; demanda de flexibilització per atendre necessitats socials.

L'actualitat de Sant Just Desvern
Context i participants • Programa local de Sant Just amb dues entrevistes principals. • Interlocutors: Iñaki Biascoa (artista) i Arnau Cònsol (llibreter), conduït per un/a locutor/a de Ràdio de Sant Just. "El mur està pensat perquè el dibuix interactuï amb les plantes" "No crec que aquesta sigui la millor campanya per fomentar la lectura" Part 1 — Intervenció mural escolar (Iñaki Biascoa) Idees clau • Mural finalitzat a una escola de Sant Just, concebut perquè interactuï amb vegetació futura (heura i una morera). • Meitat del mur sense pintar per deixar espai a l’heura i perquè el verd es fongui amb l’obra a mesura que creixi. • Projecte encarregat per l’Ajuntament, amb gran llibertat creativa; l’escola és verda i sostenible. • L’artista és exalumne del centre: projecte pensat per obrir la imaginació dels infants i reforçar el vincle natura-aprenentatge. • Llenguatge visual: nen amb un pes i uns globus que connecten amb l’“interior de la terra”; colors integrats a l’entorn però vistosos per a la canalla. • Recepció positiva inicial dels nens (coincidint amb la cavalcada de Reis). • Trajectòria local: mural al refugi antiaeri de Sant Just (amb altres artistes), renovació del passadís del Casal de Joves i organització de pintades a la Rambla. • Orígens en el grafiti a la Riera de Sant Just; valora la crítica directa del carrer. Punts destacats Concepte central: aprendre i conviure amb la natura a través del joc. Objectiu didàctic i estètic: inspirar interpretacions obertes i afecte pels personatges del mural. Participació comunitària: obra pública que rep feedback immediat. "Falta la intervenció vegetal... l’heura i la morera acabaran d’integrar l’obra" "M’agrada que els nens puguin jugar i interpretar; que hi hagi món imaginari" Part 2 — La Xarxa 06: Literatura infantil i juvenil (Arnau Cònsol) Què entenem per literatura infantil i juvenil? • De 0 a 1 any: llibres-objecte (tela/plàstic) per manipular. • Cap als 2-3 anys: ja es poden explicar històries; comença pròpiament la literatura. • A partir de 6-7 anys: lectura amb fluïdesa creixent i col·leccions que combinen text i vinyeta. Recomanacions i col·leccions que funcionen • Èxit destacat: L’Agus i els monstres (7-8+). - Barreja il·lustració + còmic + text curt. - Explota imaginació i reinterpreta clàssics (balena blanca, tresor en una illa...). • Criteris del llibreter: - Interès del nen/a i edat lectora (no només cronològica). - Qui compra (pares/avis) i nivell d’afició a la lectura. Campanya “Fas 6 anys, tria un llibre” — valoració • Funcionament: val de 13 € per bescanviar a llibreries agremiades. • Beneficis: acosta els infants a la llibreria i dinamitza el comerç en mesos fluixos. • Límits: no garanteix que el llibre es llegeixi; no és, per si sola, una campanya de foment lector. "Fomenta la compra de llibres, sí; la lectura es fomenta d’una altra manera" Com fomentar realment la lectura • Treball conjunt: escoles—llibreries—biblioteques. • Contacontes i tastos d’inicis de llibres a l’aula perquè cada infant trii què vol seguir llegint. • Encàrrecs oberts: permetre escollir llibre per fer treballs (redaccions, etc.). • Evitar la “obsessió per l’edat” i el tipus de lletra: el més important és l’interès i el gaudi lector. "Els deures no han agradat mai a ningú; la tria lliure genera més ganes de llegir" Tendències de temes i gustos • Temes que enganxen: monstres, esport (p. ex. futbol) i ciències. • La literatura és ficció i imaginació; alguns infants prefereixen història real.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama general Programa variat amb agenda local, una entrevista política en profunditat i dues seccions de joves. Es combina amb peces musicals, falques del programa i un missatge de servei públic. Punts destacats • Cultura local: els Tres Tombs de Sant Just i la benedicció d’animals; el grup Riu, amb el santjustenc Francesc Cardona, nominat als Premis Anderroc 2019. • Política municipal (Ciutadans): abstenció als pressupostos 2019, debat sobre pressió fiscal i IBI, crítica al calendari d’obres pre-electoral, discussió del romanent de tresoreria (9 M€) i propostes en habitatge, escola bressol i urbanisme (Carretera Reial, Frigicoll i Aceros Vergara). • Taller d’alumnes: reflexions sobre el Nadal (pros i contres, consumisme, ús del mòbil a taula, anunci d’IKEA) i exposició de casos recents de violència de gènere (Borriana, Madrid, Laredo) amb crida a la denúncia. • Servei públic: recordatori viari del Servei Català de Trànsit. Agenda i cultura local • Els Tres Tombs a Sant Just amb la tradicional benedicció d’animals. • El grup de música Riu (amb Francesc Cardona) rep una nominació als Premis Anderroc 2019 per votació popular. Entrevista a Guillermo Francesc (Ciutadans Sant Just d’Esvern) Pressupostos 2019 i fiscalitat • Ciutadans s’absté perquè «no és el nostre pressupost». Coincideixen en algunes mesures, però reclamen congelar/baixar l’IBI i alleugerir la pressió fiscal. Obres i calendari electoral • Crítica a l’acumulació d’inauguracions i obres «a sis mesos» de les eleccions (camp de Can Freixa, carrers, ampliacions, parc Rambla 9). Balanç i objectius del partit • Autocrítica: més implicació en entitats locals per guanyar presència de cara a 2019. Romanent de tresoreria • Consideren excessiu el romanent positiu de 9 M€ i defensen ajustar pressupost i impostos: un ajuntament «no ha de tenir finalitat de lucre». Propostes: habitatge i educació • Habitatge de lloguer: potenciar via Promunça; acords amb privats per moderar preus; incentius com reducció d’IBI a lloguers per a joves. • Escola bressol: ampliar Marrecs o construir-ne una de nova; importància de l’etapa 0–3 per conciliació i desenvolupament. Urbanisme i model de ciutat • Creixement a Carretera Reial (Frigicoll i Aceros Vergara) en lloc de la Vall. Reivindiquen un pla clar de mobilitat i equipaments per al nou barri. Política general i missatge final «El nostre pacte és amb el Partit Popular; Vox no hi és al govern.» «Ens presentem per sortir a guanyar i oferir una alternativa al nacionalisme a Sant Just.» Taller d’alumnes (TACEDESO) Nadal: pros i contres • Pros: retrobament familiar, il·lusió dels regals (canvia amb l’edat). • Contres: consumisme i pujades de preus, treball en festes, excés de menjar, famílies que només es veuen per Nadal, addicció al mòbil a taula. «IKEA» reflexiona que sabem més dels famosos que de la nostra família. Violència de gènere: casos i reflexió • Borriana (Castelló): detinguts dos homes per violació d’una menor la nit de Cap d’Any. • Madrid: home empresonat per agredir la parella davant de dos menors. • Laredo (Cantàbria): primera víctima mortal de 2019; l’agressor es lliura a la policia. • Debat final: menció a «La Manada», crida a denunciar i alarma per la recurrència de casos. Música, falques i servei públic • Píndola musical amb tornada «Ja m’he posat de genolls…» i cortinetes del programa. «No corris. Viu més.» Servei Català de Trànsit.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Panorama de l’episodi • Eix central: entrevista amb Toni Collantes (Caval Toms) sobre els Tres Toms de Sant Just 2019, el recorregut, participants i logística. • Complement: balanç de la Cavalcada de Reis (novetats, homologacions i venda de globus). • Altres trams: interludi musical i tertúlia sobre fred a casa, aïllament i cuina de Nadal per a famílies nombroses. "Està fet tot com cal" — sobre homologacions, assegurances i autoritzacions de la Cavalcada de Reis. Sant Antoni i els Tres Toms a Sant Just Data, lloc i format • Data: diumenge 13 de gener de 2019. • Lloc de sortida/benedicció: Plaça Verdaguer. • Format tradicional: passada de cavalls, ponis i carros (aquest any, sense carros), llançament de caramels i benedicció. Evolució i logística • Continuïtat de la tradició: fa uns 30 anys que l’“era moderna” dels Tres Toms es manté sense gaires canvis. • Preparatius des de bon matí: brases enceses des de les 6–7 h per fer esmorzar de germanor per als participants. • Organització senzilla però exigent: recorregut, coordinació de participants i atenció logística prèvia. Participants (cavalls i hípiques) • Carros locals: aquest any no n’hi ha de Sant Just; sovint els carros són de particulars d’altres municipis, vinculats a associacions. • Cavalls i hípiques participants: hípiques Sol Solet i Can Vilar (Pony Club). Recorregut 2019 i horaris • Canvi de recorregut per obres al c. Anselm Clavé (c. de la Sala): s’opta per un itinerari alternatiu. • Itinerari: Plaça Verdaguer → Verge dels Dolors → tram de Miquel Reverter → Indústria → Josep Pedrosa (pujada) → Miquel Reverter → Verge dels Dolors → passatge Sant Lluís → Plaça Campreciós → Plaça Verdaguer. • Voltes: 3 passades (les tres del nom). • Hora d’inici: 12:00. Per què les dates varien entre municipis? • Abans cada poble tenia prou pagesia i bestiar per celebrar-ho el mateix dia. • Ara hi ha coordinació entre associacions perquè els mateixos carros participin en diversos pobles en dates diferents, afavorint la participació. Cavalcada de Reis: organització i balanç Novetats i seguretat • Carrossa nova amb 15 patxes (més participació infantil) i dos vehicles clàssics (Seat 600). • Tot homologat i amb assegurances i autoritzacions paternes: - Carrosses homologades, tractors homologats, documentació al dia. • Valoració: molt positiva malgrat opinions diverses. Venda de globus: objectiu i números • Iniciativa per donar color a la Cavalcada; aquest any s’esperava créixer (es van inflar uns 400 globus), però les vendes van ser inferiors a l’esperat. • Economia deficitària per cost d’heli, lloguer d’ampolles, globus i cordills: "No s’amortitza... al contrari, se’n perd". • Es manté per l’impacte visual i la festa que aporta. Altres segments del programa Interludi musical • Tram musical extens entre l’entrevista i la tertúlia posterior. Conversa sobre fred a casa i aïllament • Confort tèrmic: termòstat a 19–20 °C com a valor “decent”. • Importància de l’orientació de la vivenda i del guany solar per retardar l’encesa de la calefacció. • Referència a normatives d’aïllament (mur amb aïllant al centre) que milloren l’eficiència energètica. Nadal i cuina en família • Relat de grans trobades familiars (16–26 comensals), logística i repartiment de tasques. • Preferències culinàries: cuinar per molta gent sí, però servir pot ser feixuc; es delega en família. • Plat destacat: ànec a la taronja.