Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8098episodis
Entrevistes de la Justa del 15/11/2017 — Sant Just: pacte de govern reafirmat, obres de pacificació (Ateneu i Madre Sacramento), nou centre cívic al Mas Lluí, habitatge protegit i campanyes intermunicipals - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 15/11/2017 — Sant Just: pacte de govern reafirmat, obres de pacificació (Ateneu i Madre Sacramento), nou centre cívic al Mas Lluí, habitatge protegit i campanyes intermunicipals

Panorama general Entrevista amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, centrada en la reafirmació del pacte de govern local, la convivència i la tensió política, les obres urbanes prioritàries, el nou centre cívic del Mas Lluí, les promocions d’habitatge protegit i la cooperació amb municipis veïns per a comerç i salut. "Primer Sant Just" — principi rector del govern local per sobre de diferències nacionals. Política i govern Pacte de govern reafirmat (PSC–ERC–Movem) • Els tres partits fan una reflexió conjunta i revaliden el pacte de govern. • Tot i diferències sobre la relació Catalunya–Espanya, posen el municipi al centre. • Sant Just s’erigeix com a exemple de diàleg i acord: quan hi ha voluntat, s’arriba a consensos. "Si a nivell nacional s’hagués seguit l’exemple de Sant Just, no estaríem on estem." Perpinyà a la llista del PSC (autonòmiques) • Anirà de número 21 per Barcelona; defensa que no ha d’incomodar els socis: representació supramunicipal pot beneficiar Sant Just. Convivència i tensió Incidents puntuals • Increpacions en un acte del PDeCAT i enganxada de cartells al local socialista. • L’alcalde demana prudència i respecte i rebutja magnificar: no hi ha alarma generalitzada; Sant Just té un alt nivell de convivència. Mirada endavant sobre el procés i economia • Davant crítiques (p. ex., a l’alcaldia) i autocrítica d’actors independentistes, Perpinyà reclama reflexió conjunta i evitar la crítica retrospectiva estèril. • Contacte amb el teixit econòmic local: inquietud present; objectiu: donar confiança perquè les empreses no marxin. "Reflexió i mirar endavant" i màxima participació a les eleccions. Obres i espai públic Carrer de l’Ateneu: pacificació després de Nadal • S’endarrereixen les obres per no afectar la campanya de Nadal del comerç. • Objectiu: reduir trànsit, fer el passeig més agradable i segur en un entorn d’alta activitat. Entorn Escola Madre Sacramento (carrers Electricitat–Ateneu–Bonavista) • Renovació integral en fases: soterrament de línies i prioritat del vianant amb trànsit calmat (no es tanca al vehicle, però es redueix velocitat i es guanya espai per a la gent). Mas Lluí: equipaments, habitatge i connexions Nou centre cívic • Projecte amb tres àmbits: activitats de centre cívic, espai educatiu no reglat i seus d’entitats. • Equipament de 400–500 m², finançat pel pressupost municipal; disseny co-creat amb veïnat. • Es reserva espai per a un equipament educatiu futur (escola bressol i/o primària) pactat amb la Generalitat. Revitalització i integració urbana • Orígens del barri (anys 90) amb alt percentatge d’HPO; crisi del 2008 va frenar el desenvolupament privat; ara grues en marxa i continuïtat del teixit. • Millores de connexió en treball: corredor verd, camins a peu i en bicicleta, i ampliació de la línia 152 per arribar al Mas Lluí i connectar amb Renfe (termini de pocs mesos un cop acabin obres a Sant Feliu). Habitatge protegit (Promunsa) • Consell d’Administració (desembre) per aprovar bases de: 24 habitatges de lloguer. 36–38 habitatges de venda (parcel·la 9). • Promunsa, sòlida i amb capacitat d’impulsar projectes malgrat la manca d’ajuts de la Generalitat: finançament municipal per reactivar la política d’habitatge. Cooperació intermunicipal Campanya de Nadal conjunta (Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan d’Espí) • Campanya compartida per enfortir el comerç de proximitat. • Eslògan: > "No passis la Diagonal" — queda’t i compra a l’entorn. • L’empresa guanyadora del concurs és de Sant Just. Rutes saludables • Unificació de senyalització i itineraris saludables entre els tres municipis; en coordinació amb Consell Comarcal i suport de Diputació (tòtems de trobada). Cultura i festa Baixada de CARS • Festa molt participativa (118 CARS), amb gran implicació veïnal i d’entitats. • Reconeixement a l’organització i obertura a noves experiències (fins i tot recreació virtual per a qui no s’hi llanci).

Entrevistes de la Justa del 13/11/2017 — Balanç dels Cars de Coixinets: canvis d’horaris, categories i reglament; i debat sobre la manifestació de Barcelona, els “Jordis”, Europa i el 21-D - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 13/11/2017 — Balanç dels Cars de Coixinets: canvis d’horaris, categories i reglament; i debat sobre la manifestació de Barcelona, els “Jordis”, Europa i el 21-D

Visió general Aquest episodi combina dues parts diferenciades: Balanç de la cursa de cars de coixinets: resultats, canvis organitzatius i tècnics, i crida a voluntariat. Debat polític i social: la manifestació de Barcelona, la situació dels presos (els “Jordis”), el paper d’Europa i referents històrics. "Entre tots fem la cursa" — un missatge que sintetitza l’esperit col·laboratiu de l’organització. Bloc 1 — Cars de coixinets: balanç i canvis Balanç del cap de setmana i participació Satisfacció general: Organitzadors “cansats però molt contents” per la feina feta i la resposta dels participants i col·laboradors. Participació i organització: es destaca una bona implicació a tots els nivells (participants, col·laboradors, logística). Canvi d’horaris per la manifestació Context: la manifestació inicialment es preveia diumenge (hauria trastocat la cursa), però finalment va ser dissabte a les 17 h. Ajustos: es van avançar cronometratges — dos cronos al matí i un a la tarda (a l’inrevés d’altres anys). Impacte: més feina a contrarellotge per l’organització, però el públic i els equips ho van agrair. Categories: supressió d’infantils i redistribució Reestructuració: es va suprimir la categoria d’infantils; dos anys cap a juniors i dos anys cap avall (cap a cadets). Resultat: cadets arriba a uns 18 cars, fent-la més competitiva i emocionant. La categoria mixta creix a 8 cars (tot i que històricament costa d’omplir). Reglament tècnic: xassís més a prop del terra i verificacions Nova norma: obligatorietat del xassís més baix (després d’un any de marge/recomanació). Verificacions: en general sense incidències greus; només detalls menors (p. ex., cargols que sobresurten) fàcilment corregibles amb cinta o tapes. Operativa i voluntariat Dimensionament: el cap de setmana de cursa aplega prop de 60 persones entre organització i col·laboradors. Crida a sumar-se: “tota ajuda és bona”; es pot compaginar córrer i organitzar amb tasques prèvies i assignacions compatibles el dia de la cursa. "No ha de ser requisit deixar de tirar-se: és compatible tot." Bloc 2 — Manifestació, presos, Europa i referents històrics Estat d’ànim i necessitat d’explicacions Clima emocional: sensació de turbulència però amb esperança que hi hagi un gir o una explicació clara del que ha passat. Demanda de claredat: es demana que “algú” expliqui què ha passat, què ha fallat i cap on es va per evitar la sensació de “carrer sense sortida”. "No pot ser que això acabi d’aquesta manera. Algú ha de sortir a dir què passa realment i on anem." La manifestació de Barcelona Format visual: ús dels mòbils encesos (evitant problemes d’altres accions com les espelmes). Lloc i afluència: carrer Marina; polèmica habitual de xifres (organització vs. estimacions oficials), però impacte visual indiscutible. Coordinació: consignes entre files per encendre/apagar i estalviar bateria. Presos i transversalitat de la protesta Objectiu central: l’acte es percep més centrat en l’alliberament dels presos (especialment els “Jordis”) que no pas en símbols d’independència. Transversalitat: hi havia gent diversa (independentistes, no independentistes, curiosos) unida per la petició d’alliberament. 21-D, legalitat i jutjats Eleccions del 21-D: els partits sobiranistes anuncien que hi van per separat. Escepticisme legal: es qüestiona el valor de la convocatòria i la imparcialitat judicial (referències a Forcadell i la jutgessa Lamela). Europa i el context internacional Percepció: la UE i el “rest del món” opinen però no s’impliquen, al·legant que és un assumpte intern. Efecte contagi: possibles temors a precedents (França: Bretanya, Còrsega; Itàlia: Piemont, Friül; Bèlgica: Flandes, etc.). Referents històrics de separacions Txecoslovàquia: separació pactada (paper de Václav Havel), model de consens. Iugoslàvia: procés més convuls. Repúbliques bàltiques: Lituània primera a separar-se; Estònia i Letònia amb més presència russa i més dificultats. Caucas: Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan amb complexitats ètniques i geopolítiques. Catalunya com a país històric Recordatori històric: Catalunya com a país amb història pròpia; referències a episodis de 1714 i a la dinàmica dinàstica dels Trastàmara. "Catalunya, encara que la gent no ho vulgui reconèixer, és un país que ha sigut país, amb història pròpia, durant molts segles."

Entrevistes de la Justa del 10/11/2017 — Campanya de Nadal 2017 a Sant Just Desvern: col·laboració amb Sant Joan Despí i Sant Feliu, joc de gomets, mercat de Nadal i sorteig d’un viatge a Irlanda; comiat de Ferran Tost - episode art
Entrevistes de la Justa
8'

Entrevistes de la Justa del 10/11/2017 — Campanya de Nadal 2017 a Sant Just Desvern: col·laboració amb Sant Joan Despí i Sant Feliu, joc de gomets, mercat de Nadal i sorteig d’un viatge a Irlanda; comiat de Ferran Tost

Resum Entrevista amb Ferran Tost, regidor de Comerç, a Ràdio d’Esvern sobre la campanya de Nadal 2017 de Sant Just Desvern, impulsada conjuntament amb Sant Joan Despí i Sant Feliu per fomentar el comerç local i la mobilitat comercial entre municipis. La conversa també confirma el seu comiat del càrrec a final de mes. "Per Nadal no cal creuar la Diagonal, cada ovella al seu corral; compra al comerç local." Punts clau Campanya conjunta entre Sant Just, Sant Joan Despí i Sant Feliu, amb inici el 24 de novembre coincidint amb l’encesa oficial de llums als municipis veïns. Conveni de col·laboració signat pels tres alcaldes per promoure el comerç de proximitat i la compra al barri. Eslògan i imatge: l’ovella com a icona de campanya; es vol batejar amb un nom escollit per la ciutadania. Nadala promocional (amb tornada "bé, bé") que sonarà durant la campanya per reforçar el missatge. Activitats i mecànica Repartiment d’un cartonet de joc a les llars: per cada compra > 10 € es posa un gomet del color del municipi on es compra. Requisit per participar: tenir com a mínim els 3 colors (haver comprat als 3 municipis). El cartó admet diversos gomets (p. ex., 10), però cal que hi consti almenys un de cada municipi. Sorteig conjunt el 12 de gener a Sant Just: premi d’un viatge a Irlanda per a dues persones —"anar a comptar ovelles"— en coherència amb la imatge de la campanya. Calendari 24 de novembre: inici de campanya i encesa de llums (coordinació amb Sant Joan i Sant Feliu). 16 i 17 de desembre: Mercat de Nadal a la plaça Camuapa (activitat central de la campanya). 12 de gener: sorteig del premi entre les butlletes vàlides. Mercat de Nadal i participació Majoritàriament comerços locals de Sant Just; la resta, artesans de fora per completar l’oferta. Objectiu: dinamitzar els eixos comercials (especialment el carrer Bonavista) i atreure veïns dels municipis veïns. Canvis institucionals Ferran Tost anuncia que deixa el càrrec a final de mes per motius personals i incompatibilitat laboral. Assegura continuïtat dels projectes: Mercat de Nadal, Quinto Tapa, i la Nit de senyors al carrer, amb coordinació amb les associacions de comerciants. Missatges destacats Fomentar el comerç local i la mobilitat entre municipis veïns beneficia especialment els comerços de Sant Just. La campanya vol ser pròxima, lúdica i memorable (ovella + nadala) per reforçar hàbits de compra de proximitat.

Entrevistes de la Justa del 10/11/2017 — Universitat i territori: confluència amb la recerca local i els Ateneus; Campanya de Nadal 2017 del comerç de proximitat (Sant Just–Sant Joan d’Espí–Sant Feliu) i relleu a Comerç - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 10/11/2017 — Universitat i territori: confluència amb la recerca local i els Ateneus; Campanya de Nadal 2017 del comerç de proximitat (Sant Just–Sant Joan d’Espí–Sant Feliu) i relleu a Comerç

Temes principals • Confluència entre universitats i centres d’estudis locals: vincles històrics, agenda compartida i reconeixement del currículum ocult del professorat implicat al territori. • Paper dels Ateneus com a Universitat Popular i connexió amb els centres d’estudis. • Detalls de la jornada a l’Ateneu de Sant Just: horaris, ponència de Xavier Filella i inscripcions. • Campanya de Nadal 2017 de comerç local conjunta (Sant Just Desvern, Sant Joan d’Espí i Sant Feliu): eslògan, Nadala, joc dels gomets i sorteig d’un viatge a Irlanda, més el Mercat de Nadal. • Relleu a la Regidoria de Comerç: comiat de Ferran Tost i continuïtat dels projectes. Bloc 1 — Universitat i món local Vincles actuals i camins de millora • Vincle històric entre recerca local i universitat: avui molts investigadors locals són llicenciats o professors universitaris que participen en grups de recerca. • Objectiu del debat: reforçar i estructurar la col·laboració amb vies més enllà de relacions personals, amb projectes, reconeixement i projecció social. • Reptes clau: - Reconèixer el currículum ocult del professorat i investigadors que col·laboren amb centres locals. - Construir una agenda compartida entre universitat i entitats del territori (patrimoni, història, divulgació). Agenda compartida: ningú imposa res a ningú; es tracta de compartir objectius, activitats i interessos. Universitats i territori: intersecció necessària • La recerca universitària té estàndards i dinàmiques internacionals, però creix l’interès per apropar-se a la realitat local i a les necessitats de l’entorn i les administracions. • Espai de confluència: baixar al terreny local per detectar necessitats i respondre des de la recerca amb una agenda compartida. Ateneus com a Universitat Popular • Ponència inaugural: Xavier Filella, Els Ateneus, Universitat Popular. • Els Ateneus són espais de debat, participació i diàleg sobre necessitats immediates, amb una tradició que arrenca del segle XIX. • Connexió amb els centres d’estudis: tot i fer recerca i divulgació (història, arqueologia, etc.), també programen cicles sobre problemàtiques molt actuals. Es destaca el Centre de Lectura de Reus com a referent. Jornada i inscripcions • Lloc: Ateneu de Sant Just Desvern. • Horaris: 10.30 rebuda; 11.00 parlaments institucionals; 11.30 conferència de Xavier Filella; a continuació, taula rodona sobre la missió de la universitat i la confluència amb la recerca local. • Participació gratuïta amb inscripció prèvia: telèfon 977 40 17 57 i correu electrònic [email protected]. Bloc 2 — Comerç local i Nadal 2017 (Sant Just, Sant Joan d’Espí, Sant Feliu) Llançament, lema i Nadala • Inici de campanya: 24 de novembre, coordinada amb l’encesa de llums a Sant Joan d’Espí i Sant Feliu. • Eslògan: Per Nadal no cal creuar la Diagonal; cada ovella al seu corral. La imatge central és una ovella i es proposa batejar-la amb un nom. • S’ha creat una Nadala promocional i se n’escolta un fragment durant el programa. Dinàmica d’incentius: gomets i sorteig • Cada compra superior a 10 euros en establiments adherits dóna dret a un gomet del color del municipi. • Per entrar al sorteig, cal completar el cartó amb els tres colors (moure’s pels tres municipis). • 12 de gener: sorteig conjunt a Sant Just d’un viatge a Irlanda per a dues persones (guiat per la broma de comptar ovelles). • Objectiu: fomentar la mobilitat de veïns entre els tres municipis i impulsar el comerç de proximitat. Mercat de Nadal a Sant Just • Dates: 16 i 17 de desembre a la plaça principal. • Participació: majoritàriament comerç local (60–70%), amb artesans de fora per completar l’oferta. Relleu a Comerç i continuïtat • Ferran Tost anuncia que deixa el càrrec a finals de mes per motius personals i d’incompatibilitat laboral. • Es garanteix la continuïtat dels projectes: Mercat de Nadal, Quinto Tapa, i activitats com les nits de comerç al carrer. El relleu es farà amb il·lusió i voluntat de mantenir i millorar la col·laboració amb les associacions de comerciants. Falques i autopromoció • Entre entrevistes hi ha una pausa publicitària amb falques de la ràdio, serveis públics i programes musicals (Smooth Jazz, La plaça Mireia, Bits, etc.).

Entrevistes de la Justa del 9/11/2017 — La vegetació com a element clau del paisatge a Catalunya: conversa amb Josep Noet, conferència i sortida a la Segarra - episode art
Entrevistes de la Justa
9'

Entrevistes de la Justa del 9/11/2017 — La vegetació com a element clau del paisatge a Catalunya: conversa amb Josep Noet, conferència i sortida a la Segarra

Resum estructurat Idees principals La vegetació és un element central del paisatge perquè té distribució universal i confereix un caràcter únic a cada lloc. A Catalunya, el paisatge és molt variat en un espai reduït per la combinació de posició mediterrània, altituds (Pirineu) i proximitat/llunyania del mar. A Sant Just i Collserola, predomina un paisatge mediterrani amb vegetació persistent (pinedes i alzines), amb penetracions de caducifolis en fondals i rieres; part d’aquests rouredes s’han perdut per l’agricultura. El paisatge de Collserola ha estat molt modificat per l’activitat humana (camps, indústries), creant també un paisatge industrial on la vegetació té menys pes. No hi ha un sol paisatge “més interessant”: el valor sovint depèn de la novetat i la percepció cultural. «Tots els espais són interessants per un aspecte o un altre» «Un paisatge mediterrani… per un finlandès és una cosa que el fascina» Diversitat del paisatge a Catalunya Des de zones continentals seques fins a alta muntanya amb vegetació pobra. Des de ambients humits litorals o més atlàntics fins a planes seques de Ponent. La combincació d’altitud, mar i clima produeix una combinació il·limitada d’elements i percepcions. Focus local: Sant Just – Collserola Mediterrani típic: vegetació majoritàriament perenne (pinedes, alzines). Fondals i rieres: presència d’arbres caducifolis (com els roures) on el sòl és més profund i humit. Transformació humana històrica: aclarides, camps, indústries; coexistència de paisatge natural i industrial. Conferència i sortida: què, quan i per què Conferència: «La vegetació com a element del paisatge» (demà, 20 h), dins el cicle Paisatges de Catalunya de la secció excursionista de l’Ateneu Sant-Justenc. Sortida: diumenge a la Segarra, per representar el sector central de Catalunya, fins ara poc destacat al cicle. Què es veurà a la Segarra Espais relativament secs i el paper transformador de l’aigua en aquests entorns. Impacte de l’agricultura en la configuració del paisatge. Variacions segons el sòl i el pas per zones muntanyoses. Metodologia amb aturades interpretatives per “llegir” el territori i treure conclusions del que s’observa. «Hem preparat unes aturades per poder observar i interpretar el paisatge» Idea final La percepció del paisatge és cultural i emocional: el que és quotidià per a uns pot ser exòtic i fascinant per a d’altres. Això no resta valor als paisatges habituals; tots mereixen ser valorats.

Entrevistes de la Justa del 7/11/2017 — Let's Visit Europe (eTwinning) a l'Escola Montserrat: col·laboració amb Alemanya, millora de l'anglès i competència digital a 5è - episode art
Entrevistes de la Justa
24'

Entrevistes de la Justa del 7/11/2017 — Let's Visit Europe (eTwinning) a l'Escola Montserrat: col·laboració amb Alemanya, millora de l'anglès i competència digital a 5è

Context i convidats • Programa: Just a la Fusta (Ràdio Desvern) • Convidada: Mireia Muñoz, mestra d'anglès de l'Escola Montserrat, per parlar del projecte eTwinning i el seu projecte Let's Visit Europe, distingit amb segell de qualitat nacional i europeu. "Hem rebut el segell de qualitat nacional i europeu pel projecte que hem treballat amb una escola d'Alemanya." Què és eTwinning i el projecte "Let's Visit Europe" Descripció i objectius • Col·laboració internacional entre l'Escola Montserrat i una escola d’Alemanya a través d’eTwinning. • Objectius principals: - Millorar la competència comunicativa en anglès. - Potenciar la competència digital amb eines 2.0. - Fomentar el treball cooperatiu entre alumnat de la mateixa edat de dos països. - Dissenyar guies turístiques i planificar un viatge de tres dies per diverses ciutats europees (Roma, París, Hamburg, etc.). • Resultat tangible: guies turístiques col·laboratives elaborades per alumnat de tots dos centres. Impacte en l’aprenentatge d’anglès • L’alumnat utilitza l’anglès en un context real i significatiu, fet que n’afavoreix la fluïdesa i la motivació. • La interacció autèntica força una comunicació natural més enllà de la classe tradicional. "Saben que s'han de comunicar en anglès perquè és l'única llengua que tenen en comú." Motivació i implicació de l’alumnat • Altíssim compromís i entusiasme: estudiants de cursos inferiors pregunten quan podran participar. • Alguns alumnes volen aprofitar fins i tot l’hora del pati per connectar-se, comprovar respostes i avançar tasques. "Estan superengrescats." Implementació per cursos i possibles ampliacions • Actualment el projecte es fa a 5è de primària i porta cinc anys en marxa. • El centre estudia ampliar-lo a altres cursos i fins i tot explorar-ho amb una altra llengua (p. ex., castellà) per reforçar també aquesta competència comunicativa. Eines digitals i competència digital Eines 2.0 emprades • A més de recursos bàsics (p. ex., Microsoft PowerPoint), es treballa amb: - Powtoon, Padlet, Prezi - Movie Maker • Objectiu: millorar la competència digital i la capacitat de presentar i compartir continguts en entorns col·laboratius en línia. Alfabetització digital responsable • Els infants mostren gran facilitat amb les eines digitals, tant a l’escola com a casa. • Es posa èmfasi en l’ús responsable i correcte de la tecnologia com a part clau de la competència digital. Tancament i continuïtat del programa • Comiat i felicitació a l’escola pel reconeixement. • A continuació, pausa publicitària i autopromocions de la ràdio; el tram final inclou falques musicals i espots diversos.

← Torna a tots els podcasts