
Sant Just Notícies (edició migdia) del 6/11/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
Episodis etiquetats amb Principals

L'actualitat de Sant Just Desvern

Conversa literària: "El gran rellotge" de Kenneth Feering Trama i temes clau • Novel·la negra dels anys 40, basada en fets reals (assassinat de l’hereva d’una gran empresa cervesera, 1943; publicació el 1946). • Narració coral des de múltiples punts de vista sobre un crim i el paper del sospitós principal. • Metàfora central del "gran rellotge": la vida com a mecanisme que t’arrossega inexorablement. "La vida com un gran rellotge on el temps passa i el que ha passat ja no ho recuperes mai més" • Crítica al capitalisme i a la modernitat: individualisme creixent, vida urbana accelerada, pèrdua de valors col·lectius. • Experiència de lectura "engranada": els primers capítols descol·loquen fins que el lector esdevé un "rellotge lector" que fa encaixar totes les peces. Context del gènere i innovació • Any 1946: etapa de formació del suspens modern; neix el thriller psicològic i es fixen regles del suspens que Hitchcock trasllada al cinema. • La novel·la va ser experimental en el seu moment. L’autor: perfil i obra • Kenneth Feering (antic militant del Partit Comunista, poeta, assagista, editor): erudit i veu literària de la Depressió nord-americana; per molts, primer és poeta i després novel·lista. • Trajecte vital i intel·lectual: Illinois i Wisconsin (universitats), trasllat a Nova York (centre cultural), direcció d’una revista punyent dels 40 (Partisan Review, segons s’indica a l’entrevista). • La novel·la negra li serveix com a eina per expressar idees polítiques i la seva visió crítica de la societat americana. El Club de Lectura: com funciona i com participar-hi • Sessió orientada a qui hagi llegit el llibre, però oberta també a interessats que vulguin escoltar i participar. • Dinàmica: lectura prèvia, posada en comú, intercanvi d’experiències personals i contextualització literària per part del conductor. • Periodicitat: cada 2-3 mesos; habitualment el segon dimarts de mes. • Recordatori pràctic: demà a les 19:00, a la sala Isidore Cònsul (Cal inscriure’s prèviament a la Biblioteca Joan Margarit). Tertúlia: actualitat política catalana Brussel·les: mobilització i significat • Anunci de desplaçament multitudinari (castellers i geganters) a Brussel·les el 6 de desembre (pont llarg). • Es valora com a gest de sensibilització davant la UE: mostra que el moviment no és local ni minoritari. Justícia belga i Puigdemont • Llibertat condicionada a Bèlgica (localitzables, sense sortir del país) per a Puigdemont i consellers. • Comparació amb el tracte a Urdangarin (residència a Suïssa) i crítica a la justícia espanyola. Mitjans i saturació informativa • Debat sobre la cobertura de TV3 (silenci a la tarda i tall sobtat per connexió amb Bèlgica), en contrast amb altres cadenes. • Sensació d’infoxicació i d’instruccions editorials. Eleccions i llista conjunta • Debat sobre llista conjunta sobiranista: avantatges d’unitat vs. pèrdua potencial de votants per reticències creuades (ERC–PDeCAT–CUP). • Referències al cas Pujol i la seva erosió en l’espai convergent. • Afirmació que, fins i tot guanyant els independentistes, podria perllongar-se el 155 (esment a declaracions de Millo). Mas, el títol de "president" i el poder a Madrid • Confirmació de la inhabilitació d’Artur Mas (2 anys pel 9-N) i debat sobre el tractament de "president" (Puigdemont, Montilla, Pujol). • Referències crítiques a Soraya Sáenz de Santamaría i a l’estil de Rajoy. Pujol i la corrupció del poder • Reflexió sobre el deteriorament dels valors en l’exercici prolongat del poder i la conveniència de límits de mandats. "El poder és la cosa més perniciosa" PSOE i memòria personal • Decepció amb el PSOE per l’evolució de partit de canvi a partit del sistema. • Records personals de Guerra Civil i postguerra, i el pes emocional d’aquell llegat en la mirada política actual. Pausa i promos • Franja de publicitat i autopromocions (programes musicals, cultura popular, canals digitals i WhatsApp de la ràdio, campanyes de salut, medi ambient i cooperació, informació comarcal).

L'actualitat de Sant Just Desvern

Visió general Entrevista amb Just Fosalvar (regidor de Joventut i Educació de Sant Just) sobre el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) i el fòrum que se celebra demà, seguida d’un breu bloc de valoració política de l’actualitat i una agenda d’activitats del cap de setmana. Entre mig, hi ha un tram de publicitat i autopromocions de la ràdio. Context i convidats • Conducció: Locutor/a de Ràdio Desvern • Convidat: Just Fosalvar, regidor de Joventut i Educació Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) Què és i a qui s’adreça • El PEC és un projecte municipal coimpulsat amb la ciutadania per dissenyar i implementar polítiques educatives i transformar Sant Just en una ciutat educadora. • Convocatòria oberta: hi està convidada tota la ciutadania interessada en l’educació i el paper educador de la ciutat. Procés i metodologia (fins ara) • Al març es va fer una jornada de treball amb pluja d’idees (prop d’una vuitantena de propostes) en 4 àmbits: escola (formal), fora escola (no formal), transició escola–treball i ciutat educadora (informal). • Un grup impulsor ciutadà (voluntari) ha integrat, afinat i prioritzat aquestes idees, deixant 4-5 propostes per àmbit per portar al fòrum. Àmbits i línies prioritàries • Àmbit escola (educació formal): - L’alumnat al centre del procés educatiu, amb sinergies entre escola–família–entorn. - Educació socioemocional, valors de respecte, atenció a les diversitats, igualtat de gènere i d’oportunitats, i prevenció de l’assetjament. • Fora escola (no formal): - Potenciar la relació escoles–entitats, amb activitats d’entitats dins els centres. • Transició escola–treball: - Suport a l’èxit escolar i personal dels joves. - Més participació del teixit comercial i empresarial als projectes educatius. • Ciutat educadora (informal): - Fer créixer el rol educador de tota la ciutat i els seus agents. Fòrum de demà: objectius i dinàmica • Horari i lloc: 9:30–14:00, La Vagoneta. • Debatre, prioritzar i concretar: a partir de les línies per àmbit, el fòrum servirà per prioritzar i passar de línies generals a projectes concrets (amb compromisos compartits Ajuntament–ciutadania). • Governança: una comissió institucional (política), amb regidors de diversos partits i àmbits, refrendarà les propostes prioritzades i assumirà compromisos per tirar-les endavant. Continuïtat del PEC • No és una acció puntual: es vol celebrar fòrums anuals per avaluar què s’ha assolit, revisar línies i proposar noves iniciatives, mantenint viu el grup impulsor i la participació ciutadana. "La gràcia és que no fem una activitat puntual de participació... sinó que la ciutadania s’impliqui en la creació de la ciutat educadora de manera permanent." Bloc polític: reacció a l’actualitat • El regidor, posant-se el barret de partit, expressa consternació i percepció de desproporció davant determinades actuacions judicials recents. • Crida a la calma, paciència i a un bon anàlisi polític en un context de molta tensió. "Una desproporció total de la justícia... molt consternats i molt complicats." "Necessitarem molta calma, molta paciència i molt d’anàlisi polític per sortir d’aquí." • Es comenta l’impacte de l’actualitat en agenda i mobilitzacions i la necessitat de valorar decisions sobre actes previstos (com curses o conferències). Agenda del cap de setmana (Sant Just) • Música – Jazz a l’Ateneu: Víctor Diego Trio, aquesta nit a les 22:00. Preus: 10 € general, 8 € socis, 6 € menors de 30 (inclou consumició). • Família – Contes i emocions per a nadons (0–1 any), amb Raquel de Manuel: 12:00 a la Biblioteca Joan Margarit. Aforament limitat, inscripció prèvia. • Inclusió – Ball discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual: 17:30 (dos quarts de sis) al Centre Cívic Salvador Espriu. Activitat quinzenal. • Ball – Valls de Saló a la Sala Gran de l’Ateneu: 22:00. Preu 5 € alumnat i socis; socis, entrada gratuïta (segons indicacions al programa). • Esport – Cicloturisme: diumenge, 08:00 (Fonda El Ciclista). | BTT: diumenge, 08:00 (Plaça de la Pau). Organitza Associació Ciclista de Sant Just. • Tradició – Romeria a Montserrat: diumenge, sortida 08:00 (Parc del Parador). Inscripcions: dimarts i dijous 18:00–20:00 i després de missa, al despatx parroquial. • Patrimoni – Punt d’informació del jaciment de la Penya del Moro: diumenge, 10:00–14:00. • Escolar – Cross Escolar Comarcal: diumenge, 10:30–14:00 (Parc de Torreblanca). Info: clubatletismesantjust.es. Amb suport de Diputació, Generalitat i Consell Esportiu del Baix Llobregat. • Mercat – Mercat de Pagès: diumenge, des de 10:30 (Parc de Torreblanca). | Jugatec Ambiental: des de 11:30 al mateix parc. • Recordatori – Fòrum del PEC: demà, 09:30–14:00 a La Vagoneta. Trobada oberta per debatre, prioritzar i concretar les línies del PEC als 4 àmbits.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Introducció i convidat • Conversem amb Víctor Murillo de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just (Associació) sobre projectes en curs i la nova línia de formació. “Agrupació Fotogràfica Sant Just Associació… és un tema legal; ens agrada el nom d’Agrupació Fotogràfica.” Projecte “Masies de Sant Just” i ruta europea Context i objectiu • Projecte vinculat al programa europeu Ruta Singular (biennal) per posar en valor el patrimoni local. • Doble línia de treball: masies i elements vinícoles (premses, despenses de vi). • Exposicions: selecció de 40 fotografies de masies i una sèrie de les despenses de vi; peces instal·lades a sales municipals i a l’entrada de Can Ginestar. Estètica i tractament d’imatge • Ús d’un tractament visual intencionadament potent per destacar textures i volum: detall molt ressaltat, relleu i vinyeteig per dirigir la mirada. • Explicació tècnica: aprofitament del rang dinàmic de les càmeres modernes per recuperar detalls que l’ull passa per alt. “Hi ha fotos que semblen que surtin de la paret.” • Criteri visual: sense aquesta potència, sèries molt similars (p. ex. premses) perdrien interès pictòric/fotogràfic. Posada en escena i llum • Espais tal com són, sense atrezzo ni flaixos; llum existent i mínim d’intervenció. • Només s’eliminen elements anacrònics (p. ex. bosses comercials) que descontextualitzen l’escena. • Les imatges són recents (amb poques excepcions del 2008–2009), però evoquen un viatge 100 anys enrere. “Sembla que està pràcticament tal com estava fa molts anys.” Projecte “100 entitats”: visibilitzar i connectar el teixit associatiu Objectiu i abast • Fotografiar fins a 100 entitats de Sant Just (al municipi n’hi ha ~130), fomentant sinergies entre col·lectius que sovint no es coneixen. • No tot ha de ser “exposició”: també col·laboracions útils (p. ex. muntar plató per a activitats infantils d’una entitat). “Perquè tot funcioni, fa falta que tots fem la nostra feina; el nivell d’importància és el de menys.” Logística i criteris • Preferència per retratar al plató de l’agrupació (la vagoneta); flexibilitat per anar als locals de l’entitat si cal. • Fins a 5 persones per entitat (per llegibilitat) i una sola aparició per persona encara que participi en diverses entitats, per evitar repeticions. • Conscients de la realitat local: en un poble petit hi haurà inèrcies i repeticions, però es procurarà diversitat i representativitat. Formació per a socis: cursos i tallers • Canvi d’èmfasi: menys exposicions pròpies i més formació interna amb fotògrafs de renom i tallers a preu molt assequible per als socis. • Oferta contínua: fotografia bàsica, fotografia digital i tallers pràctics. • Exemple proper: taller per crear un “Warhol” a partir d’un retrat (inspirat en l’expo d’Andy Warhol a Barcelona) amb quatre versions a color del mateix rostre. Tertúlia política (dijous) Declaració d’intencions i drets • Un tertulià (Jordi) fa una declaració política: defensa de drets humans, llibertat de pensament i autodeterminació; denúncia de l’ús de la legalitat per justificar injustícies. “La legislació permetia l’esclavitud… que les dones no votessin… i criminalitzava l’homosexualitat.” • Es m’autoinculpa en solidaritat amb els “representants de la República” i qualifica de vulneració greu els fets que es jutgen. • Experiència personal: va ser objector de consciència i empresonat el 1971 per negar-se a fer el servei militar. Corrupció i gestió pública • Crítica a la corrupció i el seu cost social (retallades, impacte en educació), citant dades mediàtiques. Resposta i lectura de carta • Lina Santa Bàrbara valora el to i el fons de la intervenció i llegeix una carta a La Vanguardia: elogia els polítics de la Transició (de diverses ideologies) pel seu sentit d’Estat, decència i vocació de servei, en contrast amb la política actual. “Polítics… que dignificaven la funció política de servei al poble; ja no n’hi ha cap d’aquesta categoria.”

Panorama general Conversació amb Joan Margarit sobre la presentació del seu nou poemari, Un hivern fascinant, i una reflexió profunda sobre la poesia, la llengua materna, el bilingüisme, la maduresa i el reconeixement internacional amb el Premi Pablo Neruda. També s’aborden una polèmica municipal a Lucena, la comparativa entre Andalusia i Catalunya en la difusió de la poesia, i el seu procés de traducció/versió entre català i castellà. El llibre i la presentació Estrena i format: Presentació a l’Ateneu (Sala del Cinquantenari), amb lectura de poemes i música, acompanyat per músics (Albert Bové i Carles Margarit). Poemari “transparent”: Margarit destaca una major transparència i subtilesa en aquest llibre, amb una dicció “en veu més baixa i a poc a poc”. El títol i el seu sentit “Un hivern fascinant” remet a l’hivern de la vida, una etapa que ell troba fascinant perquè és l’única des d’on no es pot ser jutjat per una edat posterior. Contrapunt amb el castellà: el títol paral·lel és “Un asombroso invierno”, però en català cal trobar l’equivalència precisa (no existeix “assombroso”). "Pots jutjar totes les etapes de la vida menys la que estàs vivint." Poesia: intel·ligència i misteri La poesia exigeix intel·ligència al màxim nivell, però, al final, cal abandonar l’anàlisi i submergir-se en un misteri que no es pot explicar. Crítica a la pretensió de definir la poesia: "La persona que et digui que t’explicarà el que és un poema menteix." Premi Pablo Neruda i ressò internacional Guardonat amb el Premi Pablo Neruda: primer poeta no americà i primer espanyol que el rep, reconegut per la força lírica de la llengua catalana. Cerimònia prevista al Palau de la Moneda amb la presidenta de Xile (ajornada per motius de salut de l’autor). Ressò: gran impacte a Hispanoamèrica; menor atenció a casa. Reivindica obertura i autocrítica del sistema cultural. "Potser hem d’acabar de pensar que som els millors i començar una autocrítica seriosa." Llengua materna, postguerra i la cripta Impacte de la postguerra i el silenci sobre el passat en la formació lingüística i poètica. Defensa que la gran poesia es fa en la llengua materna: la prosa pot migrar de llengua amb èxit; la poesia, difícilment. "Per un poeta, la cripta és la llengua materna." Metàfora central: la cultura és una catedral magnífica; però per al poeta, el que importa és la cripta –les arrels i les relíquies–, és a dir, la llengua materna. Polèmica de Lucena i ecosistemes culturals Controvèrsia per un carrer amb el seu nom a Lucena (canvis polítics i tensions simbòliques). Experiència a Andalusia: xarxa d’instituts molt activa en recitals i divulgació poètica; compara amb Catalunya, on troba a faltar convocatòria i autocrítica. Traducció, versions i procés creatiu bilingüe Traduir altres poetes implica respecte i contenció; amb la pròpia obra, fa versions en lloc de traduccions. Procés: comença en català i ràpidament treballa en dues llengües alhora; això ajuda a detectar errors latents en ambdues versions. Tria lèxica i intraduïbles: casos com asombroso vs. fascinant mostren la precisió necessària per mantenir el to i el sentit. "Hi ha errors que no saps en quina llengua són; el que saps segur és que a l’altra també hi són, potser més amagats." Idees clau Un llibre-ressò: refugi i intent de salvació a través d’una veu més transparent. L’hivern vital com a espai de lucidesa sense judici posterior. Premi Pablo Neruda: reconeixement a una obra en català amb projecció hispanoamericana. Llengua materna com a fonament de la veritat poètica. Autocrítica cultural i obertura com a camí per enfortir la poesia al país.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Visió general Àudio dividit en dues parts: una entrevista política local amb Laia Flotats (PDeCAT) i una tertúlia ciutadana amb la Palmira, la Carme i el Carles. Els blocs centrals giren entorn de: • Ple municipal atípic i tècnic a Sant Just, aparcant mocions sobre el procés. • Context nacional: declaració de la República, aplicació de l’article 155 i convocatòria d’eleccions el 21-D. • Debats locals: relació i tensions amb el PSC, correlació entre el vot del 1-O i el govern municipal. • Acords tècnics: modificacions del pla de subvencions i bonificació de l’ICIO a l’Ateneu. • Vida social: Festes de Tardor (Nit de Sant Just al Carrer i paradetes). • Tertúlia: crida a la calma, gestió de rumors i reflexió sobre el paper del periodisme i la manipulació mediàtica. "calma i confiança" "el president té la nostra confiança" "tenir la missió de posar tranquil·litat" "no fer cas de la quantitat de rumors" "el periodista està al servei d’una entitat que és l’empresa editorial" Ple municipal atípic i context 1-O Per què un ple tècnic • S’acorda un ple estrictament tècnic per la incertesa política del dia i perquè les mocions tractaven l’1-O, la proclamació de la República, el rebuig al 155 i l’“alliberament dels Jordis”. • Prioritat: no fixar posicions polítiques abans de les compareixences i anuncis del President. Dijous de rumors i reacció del PDeCAT • Rumors de possibles eleccions autonòmiques generen tensió i sorpresa, contrariant els missatges previs de l’ANC i diputats. • Crida interna a la prudència fins escoltar el President: “calma i confiança”. Divendres: República, 155 i 21-D • El Parlament proclama la República; en paral·lel, el Senat activa el 155. • Rajoy convoca eleccions el 21 de desembre. Debat obert als sobiranistes sobre presentar-s’hi o no; el PDeCAT delega la decisió en el govern legítim. Aplicació del 155, efectes • Suspensió del Govern, Parlament dissolt; Mossos sota tutela estatal. • El control de la Generalitat es preveu “discret”, avaluant dia a dia moviments i missatges institucionals. Sant Just: govern local, PSC i correlació electoral Reaccions locals al 155 i al 1-O • Movem i ERC rebutgen el 155 i insten el PSC a posicionar-se (finalment ho fa). Persistent incomoditat amb el discurs del PSC/PSOE, percebut com alineat amb el PP. • Al poble, el resultat del 1-O reflecteix una majoria nítidament independentista; es denuncia desalineació amb el govern municipal i el paper de l’alcalde l’1-O (no facilitar espais ni fer costat el dia del referèndum). Per què el govern no reflecteix la majoria • Factors de 2015: context CDC-Unió, cas Pujol, i canvi tardà de candidata que dificulta notorietat i confiança. • L’evolució posterior (27-S i 1-O) mostra augment del suport independentista a Sant Just. Pactes de govern • Sobre un eventual pacte PDeCAT–ERC: abans caldria que cessés l’actual pacte de govern. No hi ha hipòtesis fermes sense aquest pas previ. Acords tècnics del ple • Modificacions del pla estratègic de subvencions (canvis d’adaptació legal i criteris de repartiment). Vot PDeCAT: a favor en punts tècnics; abstenció en punts més polítics/ideològics. • Bonificació de l’ICIO a l’Ateneu per obres de restauració interna: compliment de reglament i aprovació. • Ple “estrany”: molta assistència però sense intervencions del públic, amb to emocionalment desplaçat pel context nacional. Participació i festes • Probable ple extraordinari per abordar posicionament polític i donar veu a la ciutadania. • Festes de Tardor: gran èxit de la Nit de Sant Just al Carrer i de les paradetes; alta participació, comerços engalanats i bon ambient. • Esment a la baixada de “cars” (carretons) i a una possible participació lúdica dels partits en el futur. Tertúlia: calma, rumors i periodisme Missatge central • Objectiu del tram: tranquil·litat, paciència i esperança. No alimentar-se de rumors ni d’especulacions. Mitjans i manipulació • Debat sobre la responsabilitat periodística, la dependència dels mitjans i la necessitat d’un filtre mental del lector. • Referències: entrevista a José María García a TV3 i conversa amb el Col·legi de Periodistes sobre pressions i línies editorials. • Crítiques a posicions del PSOE (i Josep Borrell) i recordatori que la política és plural i polaritza. Necessitat de consum crític d’informació.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Context Després dels rumors que Carles Puigdemont podia convocar eleccions autonòmiques si el Govern espanyol feia marxa enrere amb l’article 155, això no passa i la votació es trasllada al Parlament. Entrevista a Joan Bassaganyes, portaveu del PSC a l’Ajuntament, per valorar la situació política del moment. Principals idees Incertesa i risc de conflictivitat: s’obre un escenari de conseqüències imprevistes que preocupa el PSC. Crítica al Partit Popular: el Govern del PP hauria d’haver facilitat una sortida tant quan es va oficialitzar el rumor d’eleccions com dues setmanes abans; es mostra còmode amb l’escenari obert i "l’Estat té totes les de guanyar". No convocar eleccions: es considera un moviment que incrementa la incertesa i pot comportar costos personals i polítics elevats. Posicionament del PSC: rebuig simultani a l’aplicació del 155 i a la declaració unilateral d’independència (DUI). També crítica al pronunciament del Govern espanyol i al suport del PSOE en aquell moment. Efecte de la DUI: el relat crític amb el 155 "perd força" si des de Catalunya es proclama la independència. Crida a minimitzar danys: cal treballar per minimitzar els costos d’una polarització on "els que estan al mig" poden ser els més afectats. Cites rellevants "Estem en una situació de molta incertesa, de conseqüències imprevistes." "El govern del Partit Popular s’hi sent molt còmode." "L’Estat té totes les de guanyar." "Estem en contra de l’aplicació del 155, però també de la declaració unilateral d’independència." "Els que estem al mig... serem els que més ho patirem." Conclusió Missatge central: apel·lació a la prudència i a solucions polítiques per evitar un escenari de danys majors. To general: preocupació i pessimisme moderat davant l’evolució dels esdeveniments.

Resum de la conversa Context Entrevista amb Lluís Montfort (Movem Sant Just) sobre la situació política a Catalunya en ple debat sobre la DUI i l’aplicació de l’article 155. Punts clau Condemna de la repressió: suport del consistori (PSC, PDeCAT, ERC i Movem) a un comunicat que condemna la violència policial, l’empresonament dels presidents d’Òmnium i l’ANC, i l’amenaça al autogovern sota el 155. Rebuig a la via unilateral: Movem no avala la DUI no per oposició a la independència, sinó per manca de legitimitat del mandat de l’1 d’Octubre, celebrat en condicions excepcionals. Crítica als blocs: Al PP per immobilisme i voluntat d’aplicar el 155 sense assumir un estat plurinacional ni obrir diàleg. Al Govern de Junts pel Sí per no haver teixit suports internacionals ni a l’Estat, i per dinamitar ponts. Eleccions com a via de descompressió: unes eleccions podrien haver destensat i obert espais de mediació, però la inflexibilitat del PP ho hauria impedit. Posicionament dels comuns: Catalunya Sí que es Pot i Catalunya en Comú no donaran suport a la via unilateral; podria haver-hi vot secret i algun vot diferenciat a l’òrbita de Podem. Riscos institucionals: el 155 tal com es vol aplicar no habilitaria legalment totes les mesures previstes; perill d’il·legalitat i de col·lapse institucional amb dues legalitats i legitimitats en paral·lel. Diàleg obert però difícil: públicament es veu bloqueig, però hi ha contactes discrets; cal generositat i fugir d’immobilismes. Frases destacades "La via unilateral no és una via que realment podria portar el futur polític que la gent de Catalunya vol." "Si apliquen el 155 [...] podríem estar davant d’un problema d’il·legalitat flagrant." "No hi ha cap altra solució que no passi pel diàleg i la negociació." En síntesi Movem Sant Just defensa la condemna de la repressió i rebutja la DUI per legitimitat insuficient. Denuncia immobilisme del PP i manca d’aliances del Govern català. Reivindica eleccions com a eina de descompressió i diàleg com a única sortida viable.