Resum de la conversa Entrevista a Guillermo Francés, portaveu de Ciutadans a Sant Just Desvern, sobre el ple tècnic del municipi i el context del ple del Parlament en què es podria votar una DUI. Context i decisió sobre el ple municipal Després d'una Junta de Portaveus "bastant intensa i llarga", es va optar per un ple de perfil tècnic i posposar les mocions. Es preveu un ple extraordinari la setmana vinent per permetre el posicionament de tots els grups municipals. "Va ser una decisió difícil" "Posar un ple extraordinari per la setmana que ve on podem manifestar tots els grups municipals" Posicionament de Ciutadans sobre el moment polític Consideren que Puigdemont s'"amaga" i que no hi ha voluntat de diàleg amb l'oposició ni amb Madrid. Veuen la situació en un "punt mort" i el camí com "sense sortida". Alerten que una possible DUI seria impugnada pel Tribunal Constitucional i podria comportar penes de presó. "Estem en un punt mort... s'estan quedant sense cap tipus de sortida" Eleccions autonòmiques i aplicació de l’article 155 Prefereixen eleccions autonòmiques amb garanties reals: cens fiable, junta electoral imparcial i campanya en igualtat. Defensen aplicar l’article 155 encara que hi hagi eleccions, per "tutelar" i "vigilar de prop" el retorn a la legalitat. Afirmen que la convocatòria hauria de fer-la la Generalitat, però amb supervisió de l’Estat per assegurar el compliment de la llei. Critiquen el model de l’1-O al·legant manca de garanties, i insinuen que l’independentisme prefereix urnes sense controls. "Creiem que s'ha d'aplicar [el 155]... l'Estat ha de tutelar d'alguna manera i vigilar de prop" Conclusions clau Objectiu central: retorn al sentit comú i a la legalitat. Mesura immediata: article 155 com a mecanisme temporal de control (preferentment lax), mentre es garanteixen eleccions normals. Full de ruta de Cs: ple extraordinari per fixar posicions, eleccions amb garanties i supervisió institucional per assegurar-ne la correcció.
Resum Context Entrevista telefònica amb Enric Salvadores (grup municipal del Partit Popular) l’endemà d’un ple municipal que va passar a ser tècnic i va ajornar les mocions. Es menciona també la participació prèvia de Sergi Seguida (ERC) per valorar el ple. Punts clau Ajornament del ple i de les mocions: Decisió atribuïda a l’alcalde. El PP tenia una moció de suport als cossos i forces de seguretat de l’Estat; van acceptar l’ajornament per “col·laboració” i s’apunta a un ple extraordinari la setmana vinent per debatre i votar. Article 155 i el moviment de Puigdemont: Salvadores interpreta que Puigdemont va considerar convocar eleccions per evitar el 155, reconeixent que l’independentisme tindria entorn d’un 48% de suport. Descriu el canvi de postura com a “negatiu” i possiblement influït per la CUP o ERC, perquè “prolonga el viatge” i “causa més mal”. Condicions i marge d’actuació sobre el 155: El PP actuava amb el suport de PSOE i Ciutadans per donar consens a una mesura excepcional. Defensa que el primer pas havia de ser de Puigdemont amb garanties clares. Insinua que, si hi hagués hagut una convocatòria efectiva, es podria haver explorat una aplicació més tova o una reconsideració del 155, però remarca que “ja no ho sabrem”. Legalitat i marc constitucional: Subratlla la Constitució Espanyola com a marc de legalitat vigent i la necessitat de “tornar a l’ordre constitucional” abans de cap retirada del 155. Rebutja que l’Estat pugui entrar en intercanvis o contraprestacions fora de la legalitat. Sobre l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart: Recalca la separació de poders: el govern no pot negociar una decisió judicial. Situa l’acusació en els fets concrets davant Economia el 20-S (assetjament, dificultat per sortir dels agents, actuació de l’oficial judicial). Expressa tristesa personal, però defensa el procediment judicial. Impacte social i convivència: Avisa d’un cost social elevat i de “anys” per recuperar el benestar i la convivència. Considera que l’independentisme no té una base social suficient per legitimar el procés i que la “factura” la pagaran tant independentistes com no independentistes. Cites destacades "Hi ha una legalitat aquí, en aquest país, que és la Constitució Espanyola." "el mal, el mal, està sent per tots... passaran anys, passaran anys, fins que no puguem recobrar i retomar tot aquell benestar que teníem, aquella convivència que teníem." Conclusió Missatge central: Defensa del marc constitucional, petició que el primer moviment per desescalar sigui del Govern català, i preocupació pel deteriorament de la convivència. L’ajornament de les mocions busca una tramitació ordenada en un ple extraordinari imminent.
Resum executiu En un context polític excepcional, l’Ajuntament de Sant Just va celebrar un ple extraordinari de caràcter tècnic: es van retirar les mocions del debat polític i es van aprovar subvencions i aspectes normatius urgents. Paral·lelament, es va fer explícit el rebuig a l’aplicació de l’article 155 i es va acordar portar el debat polític a un nou ple extraordinari. "En moments excepcionals, mesures excepcionals." Context i decisió de fer un ple tècnic Coincidència amb sessions al Parlament i al Senat i l’eventualitat d’un anunci del president que podia alterar escenaris. Es decideix retirar o ajornar totes les mocions i mantenir només els punts tècnics per no perjudicar les entitats locals. Compromís de convocar un ple extraordinari posterior per fer el debat polític complet sobre les mocions. Per transparència, es proposa llegir els títols de les mocions perquè la ciutadania conegués què s’havia de debatre. "Seiem, mirem bé quina és la situació... no ens deixem portar per aquest vicerisme." Mocions previstes (retirades) i proposta d’unificació Moció del PP: suport a les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Moció de Movem amb suport d’ERC, PSC i PDeCAT: defensa de l’educació catalana davant les acusacions d’adoctrinament. Dues mocions d’ERC: Condemna de la brutalitat policial de l’1-O. Exigència de llibertat per als presidents de ANC i Òmnium. PDeCAT: moció de l’AMI sobre l’article 155. Proposta d’ERC: unificar en una sola moció, prenent com a base la del Consell Comarcal, per sumar ampli suport i abordar: 1-O, llibertat dels “Jordis” i rebuig al 155. Acords aprovats al ple Bonificació de fins al 95% de l’ICIO de l’Ateneu. Retirada del reglament d’ús de La Bonaigua per donar més temps de treball a les entitats. Bloc de subvencions 2018 (tres documents): Pla estratègic (actualització i escenari a 3 anys): Increment general del 10% a les bosses de concurrència competitiva, per l’augment d’entitats i activitats. Actualització de subvencions nominals (exemples): Cultura: 35.000€ → 39.000€ (2018). Colla de Geganters: 1.500€ → 4.500€ (per trobada biennal). Ateneu: 26.000€ → 29.000€. EsproCeat: 2.500€ → 9.000€ (transport especial a piscina de La Bonaigua). Residència d’Esports: 37.900€ → 47.000€. Ordenança de subvencions: ajustos tècnics (actualització de referències legals, llenguatge inclusiu i correccions). Bases de convocatòria 2018: Implementació de la notificació electrònica obligatòria. Documentació específica per àmbits (p. ex. llistats de jugadors/es en Esports). Criteris per esports individuals (abans més difícils de computar que els d’equip). Calendari intern 2018 per agilitzar la gestió. Línia d’ajuts per a aniversaris d’entitats (previsió d’increment el 2018). Posicionament polític i 155 Es fa explícit el rebuig a l’aplicació de l’article 155 per destrossar l’autogovern i limitar el Parlament, escollit democràticament. Crítica a la tramitació al Senat (majoria absoluta del PP), considerada un tràmit sense sorpreses. Expectativa davant el debat al Parlament i la forma de votació; es descarten canvis de darrera hora en els suports de Junts pel Sí. Referència a la dimissió de Santi Vila i a possibles reaccions emocionals en moments de màxima tensió. "És una mesura que destrossa l'autogovern de Catalunya... i limita les funcions del Parlament." Impacte en el govern local Malgrat el posicionament del PSOE a favor del 155, el PSC de Sant Just es posiciona en contra (comunicats, xarxes i acord en la moció conjunta). No s’anticipen tensions determinants en el pacte de govern municipal. Properes passes Ple extraordinari específic per al debat polític de les mocions retirades. Difusió del text de la moció conjunta per fer explícit el rebuig ampli al 155 i la condemna de la violència de l’1-O, així com la llibertat dels Jordis. Seguiment de l’actualitat al Parlament i participació ciutadana a l’entorn del Parc de la Ciutadella (gran afluència i dispositiu de seguretat).
Resum general • Entrevista central sobre “La Promesa”, un true crime amb noves proves forenses i fort impacte mediàtic als EUA. • Dades clau del cas Haysom–Soering: judici televisat, condemnes llarguíssimes i revisió amb tecnologia actual. • Tertúlia sobre salut, lesions d’elit i envelliment, amb exemples d’esports extrems i natació. • Saló del Manga: dates, entrades, activitats, i 25 anys de Bola de Drac: com va arribar i la seva influència generacional. • Religió i cultura pop: zen, budisme, mantras, gòspel i la dinàmica litúrgica comparada. 1) Entrevista: el documental “La Promesa” (DocsBarcelona del Mes) Temes clau • Un thriller documental de tall true crime que reconstrueix un cas icònic dels anys 80 als EUA. • Investigació reoberta: noves tècniques i testimonis apunten que la sentència podria haver estat equivocada. • Una persona clama innocència després de 30 anys de cadena perpètua. "Al final la realitat a vegades supera una mica la ficció." Context i to • Comença amb un amor adolescent que deriva en una relació malaltissa i un doble assassinat. • La directora Karin Steinberger, periodista, s’implica arran d’una carta d’un pres que declarava la seva innocència (contacte iniciat el 2005). • El projecte es co-dirigeix amb Marcos/Marcus Reiter, reconegut documentalista. Recepció i premis • Ha tingut bona acollida de públic i programadors; ha passat per IDFA (Amsterdam), Mèxic i la secció oficial del Filmfest München, entre d’altres. Projecció a Sant Just • Demà, 20:00, a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu, presentat per DocsBarcelona del Mes. 2) Sinopsi del cas Haysom–Soering • Víctimes: Nancy i Derek Haysom, matrimoni de l’alta societat de Virgínia (1985). • Impacte mediàtic: primer judici criminal televisat en directe als EUA. • Condemnes: Elisabeth Haysom (filla), 90 anys com a còmplice; Jens Soering (xicot d’Elisabeth), cadena perpètua per doble assassinat. • Noves tècniques forenses desacrediten proves clau que inculpaven Soering; nous indicis apunten cap a la innocència després de 30+ anys. 3) Tertúlia: salut, esport i envelliment Recuperació i consciència de la salut • Experiència personal de cirurgia de peu i tornada gradual a l’activitat. • Reflexió: quan la salut falla, en valorem més la importància. Esports d’elit i límits del cos • Debat sobre esports extrems i lesions a llarg termini (esment a Kilian Jornet). • Natació: l’estil braça pot ser més lesiu per l’esquena que crol o esquena; l’elit tendeix a forçar el cos amb reptes creixents. 4) Saló del Manga (1–5 de novembre): què hi trobaràs • Entrades: exhaurides per dissabte i diumenge; ampliacions d’aforament en dies puntuals. • Horari i preus: 09–20 h; 10 € (general), 8 € (jubilats), 2 € (nens i grups escolars). • Espais: 5 palaus, ~75.000 m². • Activitats: ball asiàtic, música, videojocs, manga i anime, arts marcials, cuina japonesa, bonsais, cosplay i karaoke. • Anunci destacat: homenatge als 25 anys de Bola de Drac (dia 1, 17:00) a l’espai “L’Esperit del Japó”. • Nota pràctica: cosplay de personatge d’arts marcials pot donar entrada gratuïta en condicions determinades. 25 anys de Bola de Drac a Catalunya: com va començar i què ha suposat • Impuls grassroots: clubs de manga adolescents van portar fanzins i van convèncer editorials i TV. • Traducció i adaptació: amb Marc Bernabé i Verònica Calafell (Daruma), per a anime (TV3) i manga. • Acord amb Shueisha; llançament per Sant Jordi 1992 (lleu retard fins a primers de maig), edició setmanal en català i castellà; 200.000 exemplars (xifra inèdita aleshores en català). • Evolució editorial: de lectura occidental a lectura oriental i edicions millorades (10a ed.). • Impacte generacional: diverses cohortes (pares i fills) s’han fet “Bola de Dracians”; auge d’estudis de llengua i cultura japonesa. 5) Transició amb humor i apunt polític • Broma sobre mobilitzacions que podrien dificultar l’accés al Saló. • Referència als editorials d’El Mundo i ABC i a la contraportada de La Vanguardia (acompanyar el final de la vida, zen i budisme). • Recordatori pràctic: el cosplay pot facilitar l’entrada; conversa sobre el terme fetitxe. 6) Religió, rituals i cultura pop • El manga integra elements de budisme, sintoisme i cristianisme (reencarnació, resurrecció, símbols) d’una manera dinàmica i afí al públic jove. • Comparativa litúrgica: gòspel (participatiu, rítmic) vs cant gregorià (estètica elevada però menys atractiva per adolescents). • Pràctiques: sessions de mantras al Saló; paral·lelisme amb el rosari com a pràctica repetitiva i meditativa. "Si la litúrgia fos més dinàmica s’hi afegirien més adolescents." "En el fons, el rosari és un mantra." Frases destacades "Al final la realitat a vegades supera una mica la ficció." "Estan les entrades exaurides per dissabte i diumenge." "Si la litúrgia fos més dinàmica s’hi afegirien més adolescents." "En el fons, el rosari és un mantra."
Resum general Entrevista amb Ferran Tost (regidor de Comerç de Sant Just) sobre la Nit de Sant Just al carrer: horaris, funcionament de les tapes al mercat, espais d’activitats i enfocament de promoció del comerç local, incloent la transformació del carrer Bonavista i la digitalització de botigues. Després, pausa musical i tertúlia esportiva sobre el partit Múrcia 0-3 Barça, el rendiment de Deulofeu, la mobilitat al Camp Nou i l’estat de Luis Suárez. "És una festa del comerç" — una nit per passejar, tastar tapes i conèixer el comerç local. La Nit de Sant Just al carrer Què és i quan • És molt més que un “shopping night”: inclou botigues obertes, tapes al mercat i activitats a l’espai públic (Dona i Empresa, música, microactuacions). • Horari: comença a les 18:00 i s’allarga fins passada la mitjanit (cap a les 00:30 aproximadament). • Espais i escenaris destacats: - Plaça Antoni Malaret (Dona i Empresa): actuació de la Clara i l’Ariadna Peia i actuació de rumba. - Espai chill-out a la gespa del darrere de Casa Costa: microactuacions i ambientació molt cuidada. - Carrer Tercer Seminari: dúo acústic. - Cantonada Creu x Raval: escenari petit amb ball de l’escola Renata Ramos, karaoke i altres peces. - Comerços del centre amb promocions i una dotzena de carpes de botigues d’altres zones. Tapes al Mercat: com funciona • Inici a les 19:00. • Flux i control d’aforament: - Compra de tiquets (1 €) a l’entrada del darrere (c. Mercat). - Sortida pel c. Bonavista; es demana menjar fora per agilitzar l’espai. • Sistema de tiquets: - Cada tapa val 2–3 tiquets. - Promo: comprant 20 € en tiquets, s’obté un val descompte per gastar al mercat al novembre. Valoració i objectiu • Participació: gairebé totes les parades del mercat (excepte 2–3). • Històric: és el 3r any i els dos anteriors van ser un èxit d’afluència. • Enfocament: promocionar el comerç i el producte, més que fer calaix aquella nit. "La gent passeja, es troba i gaudeix; és una nit agradable si el temps acompanya." Comerç local: reptes i oportunitats • Proximitat amb Barcelona: de repte a oportunitat. Si s’ofereix qualitat, ve gent de fora (es van veure aparcaments plens fins al pavelló). • Reactivació econòmica: s’obren nous negocis; el carrer de la Creu ha passat de diversos locals tancats a estar gairebé al 100% obert. • Transformació del carrer Bonavista cap a zona més peatonal (fase de prova): - Franja 8:00–11:00 per a càrrega i descàrrega. - Després, accés només per a veïns i comerciants per a operacions puntuals. - Prohibit estacionar; control amb càmeres. - Objectiu: un centre històric agradable que afavoreixi la compra multimodal (fer diverses compres i aturar-se a cafè/mercat/botigues). • Digitalització del comerç: cal activar venda per web/WhatsApp, amb opcions de recollida o entrega a domicili; al mercat, es proposa coordinació entre parades per oferir servei conjunt. Tertúlia esportiva Partit: Múrcia 0 – Barça 3 • Primera part igualada: el Múrcia tanca bé espais. La qualitat i la forma física del Barça acaben decantant el partit. • Es comenta que el Múrcia també podria haver marcat algun gol. • Protagonisme de jugadors menys habituals; esment a jugades de Deulofeu i Paco Alcácer. Deulofeu, "passat de voltes" • Diagnosi: juga massa accelerat i es precipita quan inicia en estàtic; en canvi, rendeix millor en cursa i en transició. • Accions: un gol bonic i una centrada a Alcácer; però també pèrdues al mig (referència al partit contra el Màlaga) i alguna topada amb la publicitat. • Clau: necessita calma i millor presa de decisions. Mobilitat al Camp Nou: motos, sortides i seguretat • Experiència d’assistir amb moto: opció més ràpida; carrils reordenats i semàfors gestionats per la Guàrdia Urbana. • Riscos: aglomeracions, creus de vianants sense regulació properes a Princesa Sofia i acceleracions de vehicles a la sortida. • Consell: buscar zones visibles (p. ex. davant d’un bar) per aparcar motos i reduir riscos de robatori. Luis Suárez: estat de forma • Se’l veu ofuscat i fora de to; podria venir d’una lesió prèvia i la pausa amb la selecció. • Possible molèstia de quists sinovial, que pot fer mal en segons quins moviments d’articulació.
Resum de la conversa Entrevista amb Aleix (Ales) Abadia sobre què és el CDR (Comitè de Defensa del Referèndum), la seva naturalesa transversal i assembleària, la coordinació amb entitats com Òmnium i l’ANC, i els canals de contacte per a qui vulgui informar-se o implicar-se a Sant Just. Punts clau Què és el CDR? Neix com a Comitè de Defensa del Referèndum per donar base i logística a la celebració de l’1 d’octubre i evoluciona com a plataforma d’acció ciutadana. Transversalitat i pluralitat: Oberta a gent de diverses ideologies i col·lectius (PDeCAT, CUP, ANC, Òmnium, ERC i particulars). "no crear discurs polítics, és una plataforma d'acció" Organització assembleària i horitzontal: Funciona a nivell municipal i de poble, amb coordinació comarcal i nacional, però prioritzant que les idees sorgeixin de la base. "se li dona rellevància que les idees vinguin des de la base" Abast territorial: Els CDR estan estesos arreu de Catalunya, amb trobades territorials (comarcals) i nacionals. Relació amb Òmnium i ANC: No volen solapar altres organitzacions; hi ha membres compartits i coordinació. Els CDR poden tenir agenda pròpia de mobilització i també s’adhereixen a convocatòries d’ANC i Òmnium. El CDR posa l’èmfasi en la defensa de punts estratègics i la resposta organitzada en situacions similars a les de l’1-O. Accions: S’estan preparant accions, però encara no són públiques. Canals i contacte Twitter: @cdrsantjust — s’hi publicaran informacions sobre possibles accions quan estiguin parlades i acordades. Correu electrònic: [email protected] — per sumar-se al CDR Sant Just o demanar informació. Context Conversa emesa a Ràdio d’Esvern, en el marc del programa, amb l’objectiu de presentar el CDR Sant Just i convidar la ciutadania a informar-se i participar.
Context i esdeveniment El Centre d'Estudis Sant Justencs organitza la xerrada “Collserola, un parc sanitari a la Guerra Civil”, a càrrec de Carles Arbàs (metge i historiador), avui a les 19:00 a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestà. L'entrevista, emesa a Ràdio Desvern dins del programa Just a la Fusta, avança els punts clau de la conferència. "Alguns edificis van funcionar com a autèntics hospitals... d'altres com a llocs de repòs i convalescència." Idees clau de l'entrevista Collserola com a refugi segur: pràcticament no va ser bombardejada perquè no era un objectiu militar directe; els atacs se centraven al port, la fàbrica de gas i parts de l’Eixample per atemorir la població. Defensa antiaèria: bateries al Turó de la Rovira i a Sant Pere Màrtir intentaven protegir la ciutat dels avions procedents de Pollença (Mallorca). Eficàcia limitada, però amb efecte tranquil·litzador per a la població. Xarxa sanitària distribuïda: sobre la serra es van desplegar hospitals i sanatoris per atendre ferits i malalts evacuats d’altres centres, i espais de convalescència aprofitant l’aire, el sol i la vegetació de l’entorn. Edificis destacats: Orfenat Ribes (avui, un institut) — hospital important durant la guerra. Ideal Pavelló (avui, habitatges privats) — utilitzat com a sanatori. Hotel Florida — va acollir malalts evacuats de l’Hospital d’Infecciosos (Hospital del Mar), exposat als bombardejos pel seu emplaçament prop del port. Sanatori antituberculós del Tibidabo — també utilitzat durant el conflicte. Logística i accessibilitat: dificultats per l’accés (tramvia elèctric amb talls de subministrament freqüents), i per fer arribar provisions i equipament. Tot i això, la seguretat del lloc compensava els inconvenients. Mirada mèdica i històrica: la doble formació d'Arbàs permet contextualitzar els moviments sanitaris i entendre les decisions en temps de guerra des d’una perspectiva clínica i historiogràfica. "Collserola... era un lloc on podies estar relativament segur." Dades pràctiques de l’acte Títol: Collserola, un parc sanitari a la Guerra Civil Ponència: Carles Arbàs (metge i historiador) Data i hora: Avui, a partir de les 19:00 Lloc: Sala Isidore Cònsul, Can Ginestà (Sant Just Desvern) Programació i continuació al dial Després de l’entrevista, l’emissió inclou una pausa publicitària i recordatoris de programació (Smoove Jazz Club, La plaça Mireia, Cinema sense condicions, Emma de Música, La música coral, serveis públics i campanyes informatives), abans de la tertúlia dels dimarts amb Jordi Farràs i Pep Quintana.
Resum general • Episodi amb dues parts principals: entrevista sobre els 20 anys del Casal de Joves i tertúlia dels dilluns. • Temes clau: - Exposició commemorativa dels 20 anys del Casal (materials, memòria gràfica i comunitària). - Evolució, missió i projectes del Casal: orientació, tallers, PIJ, mobilitat internacional, espais específics. - Intercanvis Erasmus+ i impacte en joves (creixement personal) i ocupació (cursos i garantia juvenil). - Agenda: inauguració de l’exposició (demà a les 19:00) i festival d’arts escèniques (3 de novembre). - Tertúlia: estrena exitosa de “Rataneu”, aclariments d’horaris i preus, memòria de balls i cinema d’abans, seguici de Festes de Tardor i castells (Cargolins, castell de vuit). “Jo crec que la missió és que facin la seva metamorfosi… que es descobreixin a si mateixos.” Casal de Joves: 20 anys Exposició commemorativa (què s’hi veurà) • Cartells, fotografies, programes i agendes de tota la trajectòria, incloent materials des de la inauguració amb l’edifici en construcció. • Roll-ups amb seleccions de fotos digitals i memòria gràfica acumulada durant dues dècades. • Objectiu: compartir la història col·lectiva i l’evolució del Casal amb el poble. Evolució i missió • El Casal s’ha mantingut com a reflex de la joventut local, molt propositiu i viu. • Canvis segons context: de l’èmfasi en ocupació i formació en èpoques de crisi a un ús més lúdic i de tallers amb joves a partir de 12 anys. • Missió central: acompanyar el procés de creixement dels joves perquè descobreixin interessos i potencials. “Un centre juvenil el que fa és desenvolupar el jove amb tot el seu potencial.” Projectes i serveis actius • Funcionament quotidià: ús d’espais i sales, tallers i programació estable. • Punt d’Informació Juvenil (PIJ): eix d’orientació i recursos. • Mobilitat internacional: assessorament, intercanvis i oportunitats a l’estranger. • Altres recursos: bucs d’assaig, espais liles (empoderament per a noies), activitats de casal d’estiu i activació comunitària. Mobilitat internacional i intercanvis (Erasmus+) • Intercanvi actual: 38 joves de 4 països (incloent Espanya), una setmana d’activitats i presència al carrer a Sant Just. • Impacte habitual: experiència enriquidora, creixement personal i obertura cultural. “Sortir fora sempre t’aporta coses, sempre t’enriqueix.” Ocupació i orientació: impacte real • Cursos pràctics que han obert portes laborals: carretoner (carretilles/toro), manipulador d’aliments. • Suport a CVs, enviaments i preparació d’entrevistes. • Inicis de la Garantia Juvenil gestionats pel Casal; ara, servei Enllaç (assessorament continuat i xarxa d’ofertes). Impacte humà i comunitari • Satisfacció de l’equip en veure transformacions personals: joves que entren amb dubtes i troben el seu lloc. Agenda especial 20è • Inauguració de l’exposició: demà a les 19:00, amb pastís i copa de cava per als assistents. • Festival d’arts escèniques: 3 de novembre, amb actuacions d’exalumnes i artistes vinculats al Casal. “Us guardem un trosset de pastís i una copa de cava.” Pausa musical • Bloc musical amb la cançó “Ai, Jean-Luc”. Tertúlia dels dilluns “Rataneu” a l’Ateneu: èxit i aclariments • Gran assistència i ambient festiu; presència intergeneracional, incloent nenes que ho van fer molt bé a escena. • Confusió d’horaris i preus: s’aclareix que l’entrada era 6 € (socis) i 8 € (no socis) i hora real a dos quarts de 7; alguns fullets indicaven 10 € i les 7. • Un toc d’humor amb la “Jet Set” elegant a les llotges, vinculada al ball de saló dins la posada en escena. Balls i cinema d’abans: memòria i picardia • Records dels bails a l’Ateneu: formalitat, mudances, i rituals socials d’aparellament. • Cinema clàssic: acomodador amb llanterna, sessions llargues i dobles, i cultura popular del flirteig discret. Festes de Tardor: seguici nocturn • Valoració molt positiva del primer seguici: música composta expressament, participació de gent d’Esplugues i totes les edats. • Aspectes de millora de recorregut (p. ex., carrer Monistrol amb poca afluència i pendent). Castells: els Cargolins en gran forma • Actuació dels Cargolins d’Esplugues amb castell de vuit; emoció i patiment, però gran nivell i complicitat entre Esplugues i Sant Just.
