Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8098episodis
Entrevistes de la Justa del 16/10/2017 — Sant Just: diàleg i article 155; Pressupost 2018; habitatge i via pública; Sala de l’Ateneu i Bonaigua; Festes de Tardor - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 16/10/2017 — Sant Just: diàleg i article 155; Pressupost 2018; habitatge i via pública; Sala de l’Ateneu i Bonaigua; Festes de Tardor

Resum executiu Entrevista amb l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, centrada en dos blocs: l’actualitat política catalana i l’agenda municipal. Es remarca la crida al diàleg, negociació i pacte davant la crisi institucional, i, en clau local, un pressupost 2018 a l’alça amb prioritat social, endeutament baix, i un impuls a via pública, habitatge de lloguer, residus i ocupació. Es detallen obres als carrers Ateneu, Pont i de la Sala, el pla d’habitatge amb noves promocions i rehabilitacions amb l’AMB per contenir lloguers, la reorientació dels plans d’ocupació cap a l’atur estructural, la compra i rehabilitació de la Sala de l’Ateneu, la reactivació del projecte de la pista exterior de la Bonaigua, i el programa de les Festes de Tardor. Temes principals Context polític català: aposta per diàleg, negociació i pacte; cautela sobre l’article 155 i les seves possibles repercussions. Pressupost 2018: creixement moderat; reforç de partides socials (beques, ajuts a lloguer i subministraments, bonificacions d’IBI); límit d’endeutament i inversions prioritzades. Via pública: obres als carrers Ateneu, Pont i de la Sala; pacificació i plataforma única; afectacions de trànsit pel col·lector. Habitatge i lloguer: nou parc de lloguer públic, operacions amb l’AMB, i línia de rehabilitació amb contrapartides (mantenir o congelar preus de lloguer). Ocupació: mantenir i reorientar els plans d’ocupació cap a perfils amb atur estructural, més formació i especialització. Equipaments: compra i rehabilitació de la Sala de l’Ateneu (respectant-ne la identitat); reactivació de la pista exterior de la Bonaigua (opció PAC-3). Festes de Tardor: programa ampli i participatiu, amb protagonisme d’entitats i novetats com el cercavila. Punts clau i detalls 1) Actualitat catalana: diàleg i 155 • L’alcalde valora com a positiu el to de diàleg i la no declaració immediata de la DUI. • Reconeix la complexitat i la dificultat d’un “sí/no” taxatiu, demanant mesures no desproporcionades per part de l’Estat. “Diàleg, negociació i pacte… penso que és una porta oberta.” 2) Pressupost municipal 2018 • Pressupost a l’alça (menys que l’any anterior), amb dues potes: ordinari (serveis i atenció a la persona) i inversions. • Mantenir endeutament molt baix i prioritzar finançament propi; el finançament extern s’ha reduït. • Política social reforçada: més beques, ajuts a lloguer i subministraments, i bonificacions d’IBI a qui ho necessita. • Impuls a residus, habitatge de lloguer i via pública (després d’anys de prioritzar socials durant la crisi). 3) Via pública: obres i afectacions • Carrer Ateneu: plataforma única, pacificació i reducció de velocitat; lleugera reordenació d’aparcament per fer un carrer amable i millorar l’accés a l’equipament. • Carrer Pont: inversió ~700.000 € en dues fases; millora integral d’un vial “molt malmès”. • Carrer de la Sala: obra molt molesta per fer el col·lector; tall de trànsit i mesures alternatives d’aparcament (p. ex. parc Mil·lenari). 4) Habitatge i lloguer • Continuïtat de la línia de lloguer públic per a joves i famílies: noves promocions en solars municipals i una segona operació en marxa. • Nova línia amb AMB: rehabilitació d’habitatges privats a canvi de mantenir/congelar el lloguer i/o ajustar-lo a preus de pla d’habitatge. • Context de pujada de lloguers (Sant Just: +12–14% en 6 mesos), mentre els ingressos familiars són menors post-crisi; cal accelerar HPO de lloguer i coordinar amb Generalitat i Estat. “Abans del 2037, el 15% de la població hauria de viure en HPO; a Sant Just, ja complim.” 5) Ocupació • No es redueixen partides: es mantenen i fins i tot s’incrementen. • Canvi d’enfocament cap a perfils d’atur estructural, amb més formació i itineraris especialitzats. • L’atur local ha passat del pitjor pic (~990) a ~500 llars; objectiu: adaptar programes a la nova realitat. 6) Equipaments: Ateneu i Bonaigua • Sala Municipal de l’Ateneu: compra tancada; rehabilitació integral per fases mantenint estructura i identitat (escenari, palcos, escalinata). Primera fase: sostre (~500.000 €), amb projecte bàsic i executiu. • Pista exterior de la Bonaigua: reactivació del projecte caigut durant la crisi; es planteja convertir 1 pista en 3 (PAC-3), amb disseny participat per entitats i calendari a partir de l’any vinent. 7) Festes de Tardor • Programa extens (20–29) per a tots els col·lectius: infants, joves, gent gran; novetat: cercavila. • Model amb forta participació d’entitats i pressupost creixent, complementari a la Festa Major (més juvenil i festiva), amb un to més cultural i comunitari. Dades i xifres • Via pública (Carrer Pont): ~700.000 € (2 fases) • Sala de l’Ateneu (fase sostre): ~500.000 € • Lloguer a Sant Just (gen–juny): +12–14% • Objectiu HPO 2037: 15% de població (Sant Just ja ho compleix) • Atur local: del pic (~990) a ~500 persones Cites destacades “Diàleg, negociació i pacte… penso que és una porta oberta.” “No mirem endarrere, mirem endavant.” “Els ajuntaments som un complement: no podem respondre a totes les necessitats d’habitatge.”

Entrevistes de la Justa del 11/10/2017 — Cendres d’Estós: amistat, dol i poesia com a teràpia; docència i joves lectors, amb maridatge de vins - episode art
Entrevistes de la Justa
35'

Entrevistes de la Justa del 11/10/2017 — Cendres d’Estós: amistat, dol i poesia com a teràpia; docència i joves lectors, amb maridatge de vins

Panorama general Converses amb Andreu Sobirats sobre el seu llibre de poesia «Cendres d’Estós», un volum elegíac nascut del dol per la mort d’un amic (Felipe Ossant). L’episodi recorre la gènesi creativa del llibre (catarsi, memòria i diàleg amb l’absent), el pes del territori (Vinaròs, Benasc i la vall d’Estós) en el títol i l’imaginari, i la funció terapèutica de la poesia. A la segona part, Sobirats parla de la seva docència i de com acostar la poesia als joves, i es comenta la presentació amb maridatge de vins de la terra. Idees clau • Dol i amistat: el llibre sorgeix d’una pèrdua íntima i dialoga amb una absència estimada. • Procés creatiu: es construeix a partir de notes, records i imatges, culminant amb una «Elegia de Vinerós» al començament del volum. • Territori i títol: Vinaròs (origen de l’amic) i la vall d’Estós (on l’amic va treballar i on es dipositaren cendres) fonamenten el títol i el mapa emocional. • Poesia com a teràpia: l’art té una funció terapèutica —sobretot espiritual— que actua com a paliatiu del dol. • Presentació i vins: es proposa un maridatge amb vins Terra Alta i Somontano, lligant Ebre i Aragó. • Docència i lectura: a l’institut, es treballa la poesia com a porta d’entrada a la literatura, amb antologies i poetes contemporanis convidats. • Currículum i realitat: falta d’integració d’activitats poètiques als programes, burocràcia i rigidesa curricular. Desenvolupament dels temes Naixement del llibre i el dol • Sobirats descriu «Cendres d’Estós» com un llibre elegíac que ret homenatge a l’amic mort fa cinc anys, combinant record vital i diàleg amb l’absent. • El projecte no neix amb finalitats de premis o projecció, sinó com a necessitat personal de treure el dolor a través de la poesia. Procés creatiu i «Elegia de Vinerós» • El llibre s’elabora a poc a poc, per catarsi, capturant records i imatges que van donant forma als poemes. • La peça «Elegia de Vinerós» obre el volum amb un to més narratiu, situant el context biogràfic i emotiu. Territori, cendres i títol • L’amistat neix entre Tortosa, Barcelona i Benasc; l’amic treballa en un refugi a la vall d’Estós. • Les cendres es reparteixen entre Estós i Vinaròs; d’aquí el títol «Cendres d’Estós». Poesia i teràpia • La poesia —i l’art, en general— actua com a teràpia espiritual i personal. • El dol no s’esvaeix, però la creació és un paliatiu. Presentació amb vins • Maridatge suggerit: Terra Alta i Somontano, per lligar geogràficament l’obra amb l’Ebre i l’Aragó. Docència: acostar la poesia als joves • A l’institut, no parla de la seva pròpia obra a classe; el focus és fer llegir i desvetllar interès. • Estratègies: antologies de poesia contemporània i recitals/visites de poetes per apropar la realitat literària. Currículum i obstacles • La poesia és una bona eina d’entrada per a primer cicle d’ESO. • Cal feina extra del professorat (contacte amb autors, activitats), sovint poc integrades a programes encarcarats i burocràtics. Cites destacades "Tot l’art té una funció terapèutica i, almenys espiritualment, sí." "Per a mi era com una mena de traure tot el dol." Context i noms clau • Felipe Ossant: amic a qui es dedica el llibre; mort fa 5 anys. • Vinaròs i Tortosa: arrel biogràfica; Benasc i vall d’Estós: espais vitals del record i del títol. • Elegia de Vinerós: peça d’obertura del llibre. • Terra Alta i Somontano: vins proposats per al maridatge de la presentació. Conclusions «Cendres d’Estós» articula dol, amistat i territori en un llibre elegíac que fa de la poesia un recer i un pont cap a l’altre. En paral·lel, la conversa reivindica la poesia a l’aula com a camí d’iniciació literària, tot assenyalant la necessitat d’espais menys burocratitzats per connectar els joves amb la literatura viva.

Entrevistes de la Justa del 11/10/2017 — Una caja cerrada, cartes de la División Azul i retrat familiar amb Anna Gulló — i tertúlia esportiva sobre el camí al Mundial 2018 (Messi, Uruguay, Brasil, Perú, Espanya) - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 11/10/2017 — Una caja cerrada, cartes de la División Azul i retrat familiar amb Anna Gulló — i tertúlia esportiva sobre el camí al Mundial 2018 (Messi, Uruguay, Brasil, Perú, Espanya)

Resum general del programa Programa amb dues parts destacades: una entrevista amb la directora Anna Gulló sobre el seu documental «Una caja cerrada» i una tertúlia esportiva centrada en la classificació per al Mundial 2018, amb especial atenció al hat-trick de Leo Messi a Quito i la situació de les seleccions sud-americanes. Entrevista a Anna Gulló: «Una caja cerrada» (documental) De què va el documental • Història familiar real articulada a partir d’unes cartes trobades després de la mort de l’àvia. • Les cartes les enviava l’avi des de la División Azul (Rússia); el film va desgranant els motius que el van portar allà i la seva personalitat, així como les reaccions de la família. • To íntim i honest, amb una mirada sincera sobre secrets i sobreentesos familiars. Recepció i premis • Presentat al Festival de Sitges; premi SGAE Nova Autoria al millor guió. • Reacció del públic: emoció (riures i plors), i també reflexió sobre les pròpies històries familiars, amb ganes d’investigar. "És una història molt personal, però sembla que està arribant a la gent... feta des de la sinceritat." El repte de filmar el propi entorn • Exposar-se personalment és més difícil, però també més satisfactori per la proximitat i el domini de la història. • La família s’hi ha prestat amb generositat i sense problemes. Experiència prèvia i ofici • Treballs anteriors com Deconstruïdos (immigració espanyola a Xile arran de la bombolla immobiliària, especialment al sector de la construcció). • Formació en art dramàtic i cinema; això ajuda a conduir entrevistes, empatitzar amb qui és davant de càmera i crear un clima còmode. Pausa i transició • Breu recordatori del premi i definició del jurat SGAE del film com un “subtil retrat familiar a partir d’un relat epistolar ple de secrets i sobreentesos”. • Pausa musical abans de la tertúlia esportiva. Tertúlia esportiva: camí al Mundial 2018 Política i esport: un instant congelat • Testimoni d’un equipament esportiu (La Bonaigua) amb vestíbul ple i silenci sepulcral seguint el discurs del president Puigdemont; entrenaments continuaven, però públic i famílies enganxats a la televisió/ràdio. • L’“efecte gol anul·lat”: emoció per la proclamació i immediatament després suspensió. "Una independència que va durar aproximadament uns 50 segons." • Carrers quasi deserts a l’hora del discurs; lligam inevitable entre context social i consum esportiu. Messi i Argentina: classificació a Quito • Hat-trick de Leo Messi contra l’Equador a Quito; Argentina es classifica i evita repesca i drama nacional. • Debat blaugrana: per al Barça, que Messi s’hagi classificat és millor escenari (menys tensió i soroll entorn del jugador). • Record de l’anterior partit on Messi va ser pràcticament l’únic en generar perill. Panorama Conmebol i Europa • Brasil guanya (esportivitat per sobre de rivalitats) i el primer gol és de Paulinho; anècdota sobre una lleu lesió de Neymar en un entrenament amb Paulinho com a protagonista. • Uruguai es classifica amb dos gols de Luis Suárez. • Perú anirà a la repesca; memòria de la seva darrera presència destacada (record del Mundial 82). • Xile, eliminada. • Espanya, ja classificada amb solvència. Mirada al calendari de clubs • Possibles efectes de cansament dels sud-americans (Messi, Suárez) de cara a un Atlètic de Madrid – Barça imminent. Punts clau • Documental d’autoria personal que converteix unes cartes de la División Azul en un retratat familiar subtil i premiat. • Recepció entusiasta de públic i crítica, amb capacitat d'emocionar i fer pensar. • Messi capitalitza la nit: salva Argentina amb un hat-trick i pacifica el context blaugrana. • Brasil, Uruguai i Perú completen el quadre sud-americà (Perú a repesca; Xile fora). • El context polític marca també el consum esportiu: silenci i pantalles als equipaments durant el discurs institucional.

Entrevistes de la Justa del 10/10/2017 — Rutes Singulars a Sant Just: presentació, rutes, plans creatius i pols esportiu local - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 10/10/2017 — Rutes Singulars a Sant Just: presentació, rutes, plans creatius i pols esportiu local

Resum de continguts Rutes Singulars: què és i com neix Projecte europeu emmarcat a POCTEFA per impulsar el turisme creatiu i transformar la competitivitat de les ciutats. Lideratge de Tournefeuille (França) i partenariat amb Barakaldo, Irún i Sant Just; connexió via Fundació Creanta. Objectius locals: revaloritzar el patrimoni, crear nous productes culturals i singularitzar-se dins del mapa català i europeu. Per què Sant Just? Proximitat a Barcelona, capacitat d’atreure visitants i talent artístic local. "Sense ells no tiraran endavant el projecte." La presentació a Can Ginestà Acte amb gran acollida i participació d’entitats locals. Col·laboracions destacades: Just Teatre (context històric teatralitzat), Tallers de Música (interpretacions en directe), Agrupació Fotogràfica de Sant Just (exposició), i grup de dansa de Tournefeuille. Les 4 rutes proposades Edificis singulars: patrimoni arquitectònic urbà. Masies: construccions singulars i exposició fotogràfica itinerant entre ciutats sòcies. Art singular al carrer: mosaics, Parador, escultures i grafits a la Riera; nou grafit al c. Cervantes amb explicació de l’artista. L’aigua, arqueologia i natura: fonts i molí fariner al Parc Natural de Collserola. "Fer xarxa d’artistes" i potenciar un turisme cultural sostenible. Properes accions i calendari (2018–2019) Impuls a la senyalització i difusió de les rutes; trobades amb sectors de l’economia creativa i el turisme. Convocatòria artistes × empreses locals: Les empreses proposaran reptes creatius; artistes (locals i de ciutats sòcies) presentaran propostes. Comissió de selecció i remuneració amb fons del projecte. Les obres resultants configuraran una cinquena ruta connectada. Revitalització d’espais comercials buits: obertura temporal com a espais expositius; prova pilot a una parada del mercat municipal. "La idea és revitalitzar carrers buits i portar l’art al dia a dia del poble." Esports a Sant Just: inici de curs i tendències Escoles esportives (4–7 anys) a Canigó, Montserrat i Montseny: funcionant amb xifres similars a altres anys (p. ex., 17–18 infants en alguns centres). Nova licitació per a la gestió de les escoles (abans, conveni amb el Consell Esportiu del Baix Llobregat). Escoles de promoció (3–15 anys) als clubs: inscripcions obertes fins a mitjans/finals d’octubre; l’any passat, prop de 1.250 infants. Esports més populars i gènere: Bàsquet: molta participació, equips femenins i masculins. Hòquei: esforç per consolidar equips femenins. Vòlei: majoritàriament femení (sense equips masculins actualment). Rítmica: principalment femenina, amb algun nen. Futbol: encara sobretot masculí, amb interès per potenciar equips femenins. Futbol local: CF Sant Just (centenari) i Atlètic Sant Just coexisteixen; impacte per la mort del president del CF; Ajuntament obert a facilitar una possible unificació si els clubs ho demanen. Idees clau Fer xarxa entre artistes, empreses i ciutats sòcies. Fusió d’art i economia local per dinamitzar carrers i comerç. Patrimoni i natura (Collserola) com a eixos de singularització. Participació ciutadana com a motor d’èxit del projecte.

Entrevistes de la Justa del 9/10/2017 — Ciutat educadora, educació no formal i equitat (Xavier Bonal) + Tertúlia: Piqué, llibertat d’expressió i el procés català - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 9/10/2017 — Ciutat educadora, educació no formal i equitat (Xavier Bonal) + Tertúlia: Piqué, llibertat d’expressió i el procés català

Resum general de l’episodi Episodi doble: una entrevista amb el sociòleg de l’educació Xavier Bonal sobre la ciutat educadora, l’educació no formal i l’equitat; i una tertúlia posterior centrada en Gerard Piqué, la llibertat d’expressió, les manifestacions i el procés català. "L’educació és ara ja al llarg de la vida." "La llei d’immersió lingüística ha assegurat cohesió sense lesionar drets." "El que no hauríem de confondre és la innovació com a mantra." 1) Entrevista a Xavier Bonal — Ciutat educadora, equitat i política educativa Ciutat educadora i aprenentatge al llarg de la vida • Idea clau: repensar l’educació més enllà de l’escola, involucrant administració local, empreses i teixit social. • Per què ara: aprendre durant tota la vida i adaptar-se a canvis accelerats del coneixement. Educació no formal i igualtat d’oportunitats • La no formal (menjador, lleure, esport, esplais) és fonamental per a habilitats socials (treball en grup, comunicació) i per a la cohesió. • Risc de desigualtat: famílies amb més recursos poden oferir activitats extra; cal oferta pública perquè no depengui només del mercat. Governança i polítiques (local vs nacional) • Ajuntaments: implicació alta, tot i tenir menys competències. • Mancança: falta d’una política nacional articulada d’educació no formal; s’evidencia fins i tot en el nom del departament (“Ensenyament” vs “Educació”). Crisi, segregació i escola pública • Malgrat la crisi, la qualitat docent es manté, però augmenten lesions al dret a l’educació: segregació escolar i polarització per origen social. • Repunt de la demanda d’escola pública: positiu, però pot no traduir-se en més equitat si no es planifica bé (places, beques menjador, repartiment d’alumnat amb risc). Llengua i politització • El debat lingüístic ha estat polititzat de manera innecessària. • L’immersió lingüística és valorada com una de les millors polítiques de cohesió; les comunitats bilingües no mostren pitjor rendiment. Innovació pedagògica i context social • Innovar és necessari, però cal evitar la innovació com a mantra. • Importa el context: models com Escola Nova 21 poden funcionar molt bé en entorns de classe mitjana, però cal adaptar-los en contextos d’alta exclusió. Ensenyament d’anglès i trilingüisme • Assignatura pendent: cal aprendre d’altres models i garantir per via pública l’accés a un bon nivell d’anglès. • Vies: programes CLIL (matèries impartides en anglès), trilingüisme i innovació amb equitat. "El que no ens podem permetre és que sigui el mercat i no l’administració pública qui asseguri aquests mínims." 2) Tertúlia dels dimarts — Piqué, llibertat d’expressió i el procés Llibertat d’expressió i cas Piqué • Debat sobre autocensura i si a Piqué se li permet “dir el que sent”. • Anècdotes locals i proximitat amb Sant Just. Manifestacions, vot i legitimitat • Discussió sobre afluència (autocars i participants de fora) i com mesurar suports. • Tesi: la manera clara de comptar és votant; crítica a la idea d’un referèndum “il·legal”. Origen i deriva del procés • Recordatori de l’origen fiscal (Estatut, pacte fiscal) i percepció de “barreja” política i mediàtica que ha desvirtuat el debat. Corrupció i “Europa de les regions” • Admissió que la corrupció existeix “a tot arreu”, sigui quin sigui l’encaix polític. • Referència a la idea d’Europa de les regions com a marc amb governs més controlables i, potencialment, menys propensos a la corrupció.

Entrevistes de la Justa del 6/10/2017 — Referèndum 1-O a Sant Just: balanç, violència policial i Mossos; mobilització ciutadana, resposta institucional i impacte econòmic; i secció jurídica sobre violència de gènere - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 6/10/2017 — Referèndum 1-O a Sant Just: balanç, violència policial i Mossos; mobilització ciutadana, resposta institucional i impacte econòmic; i secció jurídica sobre violència de gènere

Resum general Entrevista amb Ausiàs Vives (ANC Sant Just) sobre el referèndum de l’1-O a Sant Just Desvern: condemna de la violència policial, paper dels voluntaris, efectes de la por en la participació, resultats locals, mobilitzacions del 3-O, resposta de l’Ajuntament, rol dels Mossos d’Esquadra, escenari polític immediat (possible declaració d’independència) i conseqüències econòmiques (moviments de seu de bancs). Després, falques i música, i una segona conversa amb Sílvia Masmitjà sobre violència de gènere amb pautes inicials d’actuació i reclam de recursos psicològics. "Això va de democràcia" "Hem perdut la por davant de totes aquestes atrocitats" Temes principals 1) 1-O a Sant Just: balanç, violència i participació • Condemna de la brutalitat policial i record dels "890 ferits i ferides". • Gràcies als voluntaris i veïnat que van protegir urnes i col·legis (pernoctes i vigilància). • A Sant Just no hi va haver càrregues, però nervis constants per rumors i presència policial a la comarca. • Estratègia de la por: imatges a les 9h buscaven reduir la participació; tot i això, també van mobilitzar votants per defensar la democràcia. • Impacte en el vot del ‘no’: part es va abstenir per por; altres (sobretot sensibles a valors democràtics) van acudir a votar. 2) Resultats i lectura política • A Sant Just: >50% participació i ~87% de ‘sí’ entre votants. • Vives ho llegeix com una majoria favorable a la independència i una majoria encara més gran favorable a la democràcia. • El debat supera el binomi sí/no: rebuig a reminiscències franquistes i defensa de drets civils. 3) Mobilitzacions i institucions • Dia 3-O (aturada general): gran resposta ciutadana (centenars a la plaça de l’Ajuntament). • Ajuntament de Sant Just: l’ANC hauria volgut més implicació prèvia, però valora positivament el comunicat contra les càrregues i la presència a les mobilitzacions. • Mossos d’Esquadra: a Sant Just no van forçar tancaments; van avaluar l’afluència, van fer informes i vetllar per la seguretat. No hi havia cap pacte no escrit conegut. 4) Escenari polític i economia • Aplicació de la Llei del Referèndum: l’ANC defensa que, atorgada validesa pels observadors (malgrat condicions adverses), cal aplicar resultats i declarar la independència quan el Govern ho consideri. • Negociació d’igual a igual amb Madrid es veu improbable; en cas que existís, podria alterar l’escenari. • Banca (CaixaBank, Banc Sabadell): canvi de seu es percep com a moviment administratiu per evitar quedar fora del paraigua del BCE ni que sigui setmanes. - Impacte pràctic limitat sobre treballadors i oficines. - Es vincula a la “campanya de la por” més que a efectes en l’economia real. 5) Publicitat, música i segona secció (dret i societat) • Falques d’emissora i serveis: La Meva Salut, 061 CatSalut, malbaratament alimentari, programació musical. • Peça musical: lletra romàntica (“Heaven’s in You”). • Secció jurídica: amb Sílvia Masmitjà sobre violència de gènere: - Pautes inicials per a dones en situació de violència. - Reclam d’un servei de guàrdia de psicologia junt amb l’assessorament legal quan es denuncia o es truca als Mossos. - Dificultat principal: detectar i assumir la situació, dependència emocional i econòmica, i presència de menors que enquisten el vincle. "Moltes vegades no saps què fer ni com actuar... cal suport psicològic immediat, a més de l’advocat"

← Torna a tots els podcasts