Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8098episodis
Entrevistes de la Justa del 22/11/2017 — “Trobades” de Carles Serraïma: retrats en blanc i negre, la confiança davant la càmera i el muntatge al Celler de Can Ginestà (amb publicitat i música) - episode art
Entrevistes de la Justa
30'

Entrevistes de la Justa del 22/11/2017 — “Trobades” de Carles Serraïma: retrats en blanc i negre, la confiança davant la càmera i el muntatge al Celler de Can Ginestà (amb publicitat i música)

Resum general Entrevista amb el fotògraf Carles Serraïma sobre la seva exposició “Trobades”, una col·lecció de 35 retrats en blanc i negre amb fons negre i poques referències visuals per potenciar la mirada i la imaginació de l’espectador. Es parla de la tria dels retratats, el paper central de la confiança i el diàleg a l’estudi, les decisions tècniques i compositives, i el muntatge pensat específicament per al Celler de Can Ginestà. La part final del tall inclou un bloc de publicitat i promos de la ràdio i una peça musical. "La confiança és bàsica" — Carles Serraïma “Trobades”: concepte i experiència de l’espectador Retrats en B/N amb fons negre i pocs elements per evitar distraccions visuals. 35 retrats (en dues mides), seleccionats d’un centenar fet amb la mateixa estètica durant 4 anys. Objectiu: crear ambigüitat perquè l’espectador imagini qui és la persona i quina relació pot tenir amb el fotògraf. La mirada guia el recorregut: la vista entra pels ulls, recorre el rostre i torna als ulls. Cites clau "Que la gent s’entretingui davant del retrat i deixi funcionar la seva imaginació." "He volgut deixar els amics, els coneguts, la gent normal." Selecció de subjectes i ètica del retrat Es descarten nens (caràcter diferent al to de la mostra) i professionals de càmera (models/actors) per evitar l’actuació i cercar autenticitat. Es treballa amb amics i coneguts, sovint debutants en sessió d’estudi, per afavorir la col·laboració. Condició essencial: disposar de ganes de ser retratat; si el fotògraf detecta resistència, no segueix la sessió. "Jo no fotografio a ningú que no tingui ganes de ser fotografiat." La sessió com a diàleg i la confiança La sessió és una mena de diàleg psicològic i creatiu; el fotògraf “porta” el subjecte cap als resultats prepensats. Proximitat de càmera (1,5–2 m) per generar presència i intercanvi. No tothom reacciona igual: hi ha qui funciona ràpid i qui necessita més temps. "La confiança de la model o el model cap al fotògraf és bàsica per deixar-se portar." Decisions tècniques i compositives Elecció del blanc i negre per subjectivitat i concentració en l’essencial. 34 retrats miren directament a càmera; 1 té els ulls tancats, però manté la comunicació. L’èmfasi constant en la mirada confereix unitat visual al conjunt. Muntatge al Celler de Can Ginestà La col·lecció s’adapta a la forma del celler; el fotògraf pren mides i busca un impacte determinat en el recorregut. Serraïma evita revelar massa informació prèvia per preservar la sorpresa del visitant. Logística i dates Inauguració: demà, dos quarts de vuit (19:30 h), al Celler de Can Ginestà. Durada: fins al 14 de gener (aprox. dos mesos, incloent Nadal). Arriba després de l’exposició dels “cars” a la mateixa sala. Bloc de publicitat i promos (ràdio i serveis públics) Promos de programes: Smooth Jazz Club, La Plaça, Veus de la Parròquia, etc. Anuncis institucionals: salut (061, La Meva Salut), reciclatge, malbaratament alimentari, etiqueta ambiental de la DGT, informatius comarcals. Peça musical Emissió d’una cançó en català amb tornada “Queda’t amb mi aquesta nit”, imatgeria de nits, albades i viatge (“fins a Rússia”), to romàntic i reflexiu sobre assumir riscos i ser feliç.

Entrevistes de la Justa del 20/11/2017 — 25N a Sant Just: violència masclista invisible, dades i recursos, agenda d’actes amb jovent i esport - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 20/11/2017 — 25N a Sant Just: violència masclista invisible, dades i recursos, agenda d’actes amb jovent i esport

Resum general Episodi dedicat al Dia Internacional contra la Violència de Gènere (25N) amb la regidora Gina Pol. Es tracten la magnitud i la invisibilitat de la violència masclista, la bretxa entre denúncies i casos reals, la dependència econòmica i la manca de recursos residencials i laborals, les dificultats de dades i coordinació judicial, i una agenda d’actes centrada en el jovent, la comunitat educativa i l’esport. Tanca amb consells pràctics a la ciutadania i una tertúlia posterior sobre evolució històrica de la igualtat i respecte en les relacions. "Si dic que sí és que sí; i si t’estic dient que no… deixa’m en pau." "Les 585 denúncies són només la punta de l’iceberg." Magnitud i invisibilitat de la violència Xifres al Baix Llobregat (2017, 2n trimestre): 585 denúncies; una xifra que sorprèn, però que no reflecteix tots els casos. La violència és molt invisible: sovint oculta a l’àmbit domèstic i en silenci. Persistència de violències sexuals i ciberassetjament malgrat el progrés social; noves plataformes (xarxes, xats, WhatsApp) fan emergir formes digitals d’assetjament. Paradoxa europea: països amb altes quotes d’igualtat continuen tenint alta violència sexual. La bretxa entre denúncies i realitat Les denúncies són només la part visible: moltes dones no identifiquen de seguida que viuen violència (control, crits, gelosia, condicionaments, agressions puntuals justificades per l’“amor”). Punt d’inflexió: sovint l’alerta s’encén quan hi ha fills i es produeix un dany directe. Dependència i recursos: trencar el cercle Dependència econòmica i residencial: gran barrera per marxar d’una relació violenta. Falten recursos: només un pis d’urgència a tota la comarca; calen eines laborals (reorientació, reciclatge) i residencials. Necessitat d’acompanyament integral (emocional, jurídic, psicològic) i itineraris de reinserció. Dades locals i coordinació judicial Les dades de Sant Just es barregen amb Esplugues al jutjat de referència, dificultant la traçabilitat municipal. Derivacions insuficients des dels jutjats als serveis locals; el tram de justícia és el punt més feble del circuit. 25N: objectius i implicació del jovent El 25N és un crit d’alerta per fer visible l’iceberg; es busca implicar la gent jove (menys estereotips… però es reprodueixen controls com el del mòbil o la roba). L’institut fa tallers i lectures; es presenta i triarà el nou logotip “Sant Just contra la violència masclista”. Agenda d’actes destacats Xerrada (Biblioteca, Can Ginestar) • Tema: inseguretat, dependència i perdre la por a ser un/a mateix/a • Objectiu: empoderament i respecte propi mitjançant experiència experta Acte institucional (24/11) • Elecció del logotip dissenyat per alumnat • Lectures de frases reals de dones del circuit i consells pràctics • Més que manifest: veus que ressonin per conscienciar i denunciar Trobada comarcal (diumenge, Parada Torre Blanca) • Marxa i acte impulsats pel Consell Comarcal; participació encara millorable a Sant Just Esport i igualtat • Partit organitzat per l’Atlètic Sant Just; clubs de la comarca, aliats contra la violència • Debat sobre estereotips de gènere a l’esport (roba, visibilitat, oportunitats) i bretxes de participació per modalitat Casal de Joves (Espai Lila) • Taller pendent de data (Diputació de Barcelona): es decidirà amb el grup per encaixar millor les necessitats del jovent Què pot fer la ciutadania Canviar la mirada: detectar senyals d’alarma (control, gelosia, falta de respecte) i posar fre d’hora, sobretot en relacions joves. Tolerància zero amb la primera falta de respecte o agressió. "Mai permeteu una falta de respecte… ni una." Acompanyar i orientar amistats que expliquin situacions dubtoses; derivar a recursos d’ajuda. Trencar patrons: evitar repetir la mateixa tipologia de parella que perpetua el control o la violència. Tertúlia posterior: evolució i respecte Mirada intergeneracional: s’ha avançat en igualtat i presència pública de les dones, tot i inèrcies culturals i violències persistents. Experiències familiars diverses (pagesia vs. ciutat) i paper d’àvies i mares fortes. Consens final: el respecte és la base; quan es perd, cal tallar la relació i buscar suport.

Entrevistes de la Justa del 17/11/2017 — 10 anys de mossèn Joaquim Rius a Sant Just: acollida, servei, Càritas, espais parroquials i reptes de futur - episode art
Entrevistes de la Justa
20'

Entrevistes de la Justa del 17/11/2017 — 10 anys de mossèn Joaquim Rius a Sant Just: acollida, servei, Càritas, espais parroquials i reptes de futur

Resum de la conversa Context i trajectòria 10 anys a Sant Just per mossèn Joaquim Rius, amb sensació que el temps ha passat "de pressa". Origen al barri de Gràcia (Barcelona) i llarga trajectòria pastoral: Esparreguera, Granollers, Martorell, Rubí, Vallirana i finalment Sant Just. Arriba a Sant Just per obedència al bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Sobre les parròquies anteriors: "Entre nosaltres, els capellans, en diem de cada parròquia una nòvia." Estima totes les comunitats, amb adaptació al caràcter de cada lloc i voluntat de servei. Arribada i acollida a Sant Just Acollida institucional destacada: a la presa de possessió hi assisteix l’alcalde, fet que el sorprèn positivament. Vol ser considerat “un veí més”, per sobre de la figura estricta del capellà. Dificultat inicial per trobar vida al carrer al centre (moltes cases unifamiliars, ús de pàrquings, horaris laborals). Es defineix com a mossèn de plaça i carrer, i busca espais de trobada (mercat al matí). Nova responsabilitat: servei religiós diari a la residència Ntra. Sra. de Lourdes. Estil pastoral i relació amb la gent Es defineix com a mossèn de proximitat: parla planer, humor i tracte assequible. A vegades rep crítiques si surt del guió, que assumeix amb naturalitat. Potencia moments participatius: “El sermó entre tots”: els fidels comenten l’Evangeli a partir d’un text lliurat la setmana anterior. Càritas i acció social Agradiment profund als voluntaris: “Càritas funciona gràcies als voluntaris”. Millora amb la nova organització diocesana (Barcelona/Sant Feliu/Terrassa) i coordinadors laics a cada parròquia. Obertura: voluntaris creients i no creients són benvinguts. Concepció de Càritas: "Càritas vol dir amor (agape), voler el bé de l'altre" Prioritza la promoció de la persona per sobre del pur assistencialisme. Campanes i mobilització veïnal Durant les cassolades del barri Centre, s’hi suma amb tocs de campanes: "És que no tinc cassoles jo... jo tocaré campanes." Ho fa a petició de veïns i per convicció, evitant imposar-se unilateralment. Espais parroquials i escoltes L’agrupament escolta ha marxat a nous locals voluntàriament; els antics espais ja no eren adequats. Projecte per reconvertir els locals en: Un espai digne per a Càritas (acollida, atenció social, no només aliments). Sales obertes i accessibles des del carrer Bonavista per a trobades i activitats (sense haver d’entrar a la rectoria). Finançament vinculat a la venda del terreny de les escoles Núria, amb destí social segons els estatuts. Festes i vida litúrgica Les celebracions que espera amb més ganes: Setmana Santa i Pasqua (eix central de l’any litúrgic). Nadal i el seu vessant popular. Valora experiències puntuals significatives com les celebracions participatives. Reptes: jovent i futur de l’Església Reconeix dificultat d’arribar al jovent i els propis límits generacionals. Autocrítica: potser no s’ha transmès prou bé als pares la responsabilitat post-baptismal d’educar en valors de Jesús. Crida a mirar el nucli i el fons per damunt de les misèries institucionals: "Si només mirem la misèria... hem de plegar-ho tot." Dades finals Nomenat al juny de 2007; arriba a l’octubre i pren possessió a primers de novembre. El dia exacte no el recorda.

Entrevistes de la Justa del 17/11/2017 — Ateneus al segle XXI: del model d'hotel a fàbrica de cultura, prescripció i regeneració generacional - episode art
Entrevistes de la Justa
6'

Entrevistes de la Justa del 17/11/2017 — Ateneus al segle XXI: del model d'hotel a fàbrica de cultura, prescripció i regeneració generacional

Context Tertúlia anunciada per al vespre a la sala Piquet sobre la vida cultural als Ateneus, amb el filòsof, escriptor i professor Bernat de Déu. Idees clau Els Ateneus van néixer als segles XIX-XX, en un context d’alfabetització baixa i certa visió elitista; avui el context ha canviat radicalment. Paper al segle XXI: punt de trobada i d’intercanvi d’informació i experiències; espais de prescripció cultural amb criteri no jeràrquic per orientar un consum cultural saturat. Canvi de paradigma: d’hotels de cultura (acollir activitats) a fàbriques de cultura (produir continguts, activar comunitats, crear valor propi). Repte generacional: envelliment del teixit; cal atreure persones de menys de 30-40 anys amb temes i formats de cultura contemporània (xarxes, sèries, cultura digital). Virtualitat vs. presencialitat: després de l’empatx digital, tornarà la recerca de criteri i relacions humanes; els Ateneus com a espais de complicitat i col·laboració. Aliances amb entitats juvenils (esplais, agrupaments, escoltes) per renovar públics i programacions. Risc real: sense regeneració, tancaments en 20 anys; cal planificar a llarg termini, no a última hora. Problema sistèmic: gerontocràcia en càrrecs culturals; cal obrir espais i responsabilitats a les generacions més ben formades. Estratègia d’“ordre i aventura”: modernitzar respectant la tradició; biblioteques i espais amb encant, però amb sistemes i criteris actualitzats; assumir riscos per tenir empremta cultural. Context territorial: centralisme barceloní dificulta Ateneus de l’àrea metropolitana (com Sant Just); cal originalitat i proximitat. Cites destacades "Han de ser sobretot un punt de trobada, un punt d'intercanvi d'informació (...) i (...) han de prescriure cultura." "Que no siguin hotels de cultura, sinó que siguin fàbriques de cultura." "D'informació en tenim molta, però el que busquem, bàsicament, és un criteri." "La primera obligació dels Ateneus és redimensionar la seva programació cultural per fer-la molt més contemporània." "Sense tenir la casa ben ordenada no hi ha aventura i sense un pèl de risc tampoc hi ha ordre." Propostes accionables Redissenyar la programació per incloure xarxes, sèries, cultura digital, gèneres híbrids i perspectives joves. Impulsar laboratoris de continguts: podcasts, clubs de sèries, tallers de creació audiovisual i digital. Polítiques d’adhesió jove: quotes reduïdes, mentoria intergeneracional, espais autogestionats. Acords amb esplais, agrupaments, instituts, universitats i col·lectius creatius locals. Hubs de projectes: matchmaking entre guionistes, músics, comunicadors, dissenyadors. Pla a 20 anys amb indicadors de renovació i diversificació de socis. Riscos i oportunitats Risc: irrelevància i tancament per envelliment i desconnexió temàtica. Oportunitat: la saturació virtual crea demanda d’espais presencials amb criteri, comunitat i creació. Conclusió Els Ateneus tenen futur si esdevenen fàbriques de cultura i prescriptors amb intergeneracionalitat, contemporaneïtat i vincles comunitaris sòlids. L’equilibri d’ordre i aventura és clau per competir en un ecosistema cultural dens i centralitzat.

Entrevistes de la Justa del 16/11/2017 — Carson McCullers: centenari, obra i veu heterodoxa; tertúlia sobre Catalunya als mitjans, bilingüisme i cultura popular - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 16/11/2017 — Carson McCullers: centenari, obra i veu heterodoxa; tertúlia sobre Catalunya als mitjans, bilingüisme i cultura popular

Introducció • Obertura del magazín i connexió amb la convidada per presentar el tema del dia. Carson McCullers: vida, obra i llegat Doble efemèride i recuperació editorial • Centenari del naixement (1917) i 50 anys de la mort (1967) de Carson McCullers: un moment idoni per rellegir-la i reivindicar-la. • Recuperació a llibreries gràcies a editorials: Seix Barral (castellà) i L’Altre Editorial (català). • Publicació de “Entre la solitud i el somni”, amb notes sobre literatura, memòria i identitat i un primer esborrany d’“El cor és un caçador solitari”. Debut, temes i estil • Es dona a conèixer amb “El cor és un caçador solitari”: personatges amb dificultats de comunicació i marginalitat. • Temes centrals: incomunicació, racisme, homosexualitat i adulteri. Mirada empàtica a la “part més feble” de la societat. • Formació musical (pianista) i prosa d’alta bellesa lírica. Algunes obres van tenir èxit a Broadway. Obres i adaptacions • Títols destacats: “El cor és un caçador solitari”, “Reflexos en un ull daurat” (adaptada per John Huston, amb Elizabeth Taylor), “La balada del Café Trist”, “Rellotges sense manetes”. • Comparada amb Patricia Highsmith (especialment amb “Carol”): dues veus heterodoxes de mitjan segle XX. Formació i carrera • Inicia camí com a pianista; estudis a Juilliard i Columbia. • Participa en residències d’escriptura als EUA; vida a Nova York (Brooklyn) malgrat l’origen al sud (Geòrgia), que marca el seu imaginari. • Gran lectora des de jove (p. ex., Katherine Mansfield als 13 anys). L’acte a Cal Llibreter (Sant Just) • Sessió a dos quarts de vuit del vespre: repàs vital i literari i lectura de fragments (prevista l’obertura de “La balada del Café Trist”). • Esdeveniment apta per a tothom: no cal haver-la llegit prèviament. "No cal [haver-la llegit]... si no, sortirà amb ganes de llegir-la." "Sempre cau algun fragment... perquè val la pena prendre-li la temperatura a l’autor o a l’autora." • Reconeixement a l’esforç de L’Altre Editorial en la difusió en català. • McCullers, figura central connectada amb Capote, Tennessee Williams, Thomas Mann (fills), Isak Dinesen, Marilyn Monroe i Arthur Miller. Bloc publicitari • Franja llarga de falques promocionals i informació de serveis (programació musical, canals de contacte, salut, medi ambient, informatius comarcals, etc.). Tertúlia: Catalunya als mitjans, llengües i cultura Percepcions mediàtiques des de Madrid • Crítica a la narrativa mediàtica de part de la premsa/TV de Madrid sobre Catalunya (acusacions d’“adoctrinament”, exageracions, etc.). "Si ho ha dit a la tele... si ho posa al diari... la gent s’ho creu." • Testimoni d’un visitant de Madrid: la realitat és tranquil·la i quotidiana, en contrast amb titulars alarmistes. • Reivindicació del bilingüisme (poetes com Joan Margarit i Pere Gimferrer) com a riquesa cultural. Llengües i respecte • Record del poema de Joan Maragall, “Oda a Espanya”: "Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana." • Miguel de Unamuno: "Escucha, España, las distintas hablas de tus pueblos." • Defensa d’un coneixement bàsic de totes les llengües de l’Estat; respecte per gallec i euskera. Cultura popular i historieta • Exposició del TBO (1917–1977) al Museu de la Il·lustració de Madrid; presència de Patufet, Cavall Fort, etc. • Valor del còmic en català i el seu paper en l’alfabetització cultural. Periodistes madrilenys que estudien català i el parlen bé. Aprendre idiomes: aptitud i esforç • Debat entre do natural i esforç sostingut. • Importància d’ampliar vocabulari: "Les paraules són eines." • La gramàtica és clau: morfologia, sintaxi, prosòdia i ortografia. • Diferència entre domini escrit i fluïdesa oral; exemples pràctics i humor en anglès (“lad”, “kid”, “child”, “toddler”). • Valor d’aprendre frases bàsiques quan es viatja (respecte lingüístic quotidià).

← Torna a tots els podcasts