Resum del ple i entrevista Ple intens a Sant Just (2h40’) amb focus en habitatge, fiscalitat local i serveis municipals, comentat amb el segon tinent d’alcalde, Justo Salva. Ajuts a l’emancipació juvenil (lloguer) Modificació d’ordenança per crear una línia d’ajuts al lloguer per a joves que comparteixin pis. Dotació inicial: 25.000 € (prova pilot) amb ajuts de fins a 200 € al mes per pis. Condicions orientatives: límit de lloguer ≤ 900 €, edats 18–35 anys, residència a Sant Just. Es vol evitar efectes d’“inflació” al mercat. No s’aplicarà amb caràcter retroactiu; s’activarà quan s’aprovin les bases definitives. "No és la panacea, però creiem que podem ajudar molts joves." Plusvàlues municipals (sentència TC) El TC estableix que la plusvàlua no pot cobrar-se automàticament; cal acreditar augment real de valor. Moció de Cs (devolucions immediates) rebutjada per inviable legalment i competencialment (informes d’intervenció i secretaria). Moció de govern aprovada: instar Estat i Diputació a adaptar llei i donar eines i calendari als ajuntaments. Debat obert sobre finançament municipal més estable (p. ex. part de l’IRPF). "S’ha de fer sota principis d’equitat, justícia social i capacitat econòmica dels ajuntaments." Escola bressol (finançament) Moció PSC i Movem posposada per debat imminent al Parlament (context: informació sobre 81 M€ desviats segons premsa). Ocupacions d’immobles Moció del PDeCAT per “fer front” a l’ocupació desestimada (només suport de Cs): es considera superficial i criminalitzadora. El govern distingeix entre ocupació ideològica, per necessitat i màfies. A Sant Just hi ha 2–3 casos coneguts, sense constància de màfies. Taxa de clavegueram Confirmat que es cobrarà via rebut de l’aigua; retard administratiu en la imputació del concepte, però s’aplicarà en breu. "No hi ha volta de fulla, s’acabarà cobrant." Centre esportiu La Bonaigua Queixes per absència puntual de monitor/a de sala. No és obligatori permanentment, però s’hi treballa per millorar la cobertura. La regidora d’Esports en fa seguiment. Deixalleria municipal Projecte per traslladar i transformar la deixalleria en centre pedagògic de residus: reutilització, reparació (electrodomèstics, bicis), espais creatius. Nova ubicació més propera al nucli, encara en estudi. Es reforçaran deixalleries mòbils i minideixalleria. Dia Mundial de l’Activitat Física Dijous: marxa nòrdica a les 17 h i berenar saludable (fruita) a les sortides d’infantil i primària (16:30 h).
Resum general Conversa en profunditat sobre temes clau de Sant Just Desvern amb el vocal de l’Associació de Veïns, Jaume Rui, seguida d’una tertúlia ciutadana. Els eixos principals són: la controvertida taxa del clavegueram, projectes de mobilitat i impacte de les obres a l’entorn, la seguretat i accessibilitat al TramBaix, el trasllat de la deixalleria i el debat sobre el nou model de gestió de residus. A la segona part, la tertúlia reclama la recuperació de la Riera i enllaça amb el debat de residus i participació. "Aquesta taxa és injusta... està en stand-by" (Associació de Veïns) "40 minuts no és un autobús, allò és res" (sobre la línia L’EDU) "Cal una comunicació molt fluida entre Ajuntament i entitats" (veïnat) Fiscalitat i serveis Taxa del clavegueram (clau i polèmica) • Situació actual: la taxa del clavegueram aprovada en el passat es volia repercutir ara via dos rebuts de l’aigua (Agbar). L’Associació de Veïns i altres actors han presentat al·legacions; no hi ha resposta i el tema està en pausa. • Principals riscos: • Possible confusió de facturació (rebuts a nom de llogaters en comptes de propietaris). • Previsió de retorns massius de factures via Agbar i conflictes administratius. • Posició veïnal: la taxa es considera injusta i es demana aturar-ne el cobrament fins aclarir la legalitat i la gestió. Mobilitat i transport públic Parada del bus 33 (reubicació i connexió amb metro) • Problema: la parada històrica a l’Av. de l’Exèrcit (caserna del Bruc), node amb metro i autobusos, s’ha allunyat 550 metres. • Acció: s’han fet escrits a AMB, TMB i Ajuntament; TMB respon que està estudiant el retorn/acostament de la parada. Hub intermodal al final del TramBaix (Sant Feliu) • Proposta conjunta d’associacions: crear un gran hub al final del TramBaix (Sant Feliu) integrant: • Línia 63 (allargament fins al node) • Línia 10 (millora del servei a Mas Lluí i connexió amb l’estació de tren) • L’TramBaix i línies de Sant Feliu • Estat: informes presentats, reunions amb Ajuntaments i AMB; projecte en marxa a mig termini. Freqüència de la línia L’EDU • Diagnosi: una freqüència de 40 minuts és inviable per a un servei útil. • Proposta: ajustar recorregut i freqüències; treball amb persones expertes en transports metropolitans per fer millores tècniques. Impacte del Pla Caufec i canvis a Esplugues • Risc identificat: amb l’inici d’obres i canvis de circulació, increment de trànsit pels carrers de Sant Just (c. Nord, c. Major, Rambla), afectant especialment hores escolars i serveis d’autobús (retards de fins a 50’ al JustMetro en pics de congestió). • Demanda: coordinació tècnica entre Ajuntaments, policia local i entitats per prevenir col·lapses i definir solucions de mobilitat. Seguretat i accessibilitat al TramBaix • Incidents: caigudes per frenades sobtades; queixes per manca de seients reservats visibles i altres elements d’accessibilitat per a gent gran. • Resposta: TRAM i ITV han difós un catàleg d’actuacions per ajustar-se a normativa (seients diferenciats, senyalètica, millores). S’estan tramitant indemnitzacions en casos reportats. Estudi integral de mobilitat • Novetat: l’Ajuntament demana a la Diputació de Barcelona un estudi en profunditat de la mobilitat metropolitana a Sant Just per orientar actuacions. Urbanisme i espai públic Nous parcs i transformació urbana • Dos parcs previstos: un d’immediat a la zona de la Rambla i un de més llarg termini a Can Sagrera. L’Associació de Veïns hi està d’acord. Recuperació de la Riera de Sant Just (tertúlia) • Proposta ciutadana: integrar la Riera a cel obert i naturalitzada dins el futur parc de la Bonaigua, connectant un itinerari planer i accessible des de l’ITV fins al Corriol dels Armellers. • Objectius: • Augmentar la capacitat de desguàs davant episodis de gota freda. • Millorar paisatge, biodiversitat i accessibilitat (camins de vianants i trams ciclables separats on calgui). • Retirar canya invasora, consolidar talussos i passeres de vianants. • Crida a l’Ajuntament: escoltar i incorporar la proposta al projecte del parc, evitant solucions només soterrades. Residus i deixalleries Deixalleria: trasllat i alternatives • Situació actual: la deixalleria és lluny i infrautilitzada. El govern contempla trasllat possiblement a Mas Lluí (en sòl d’equipaments), cosa que genera oposició veïnal per pèrdua d’espai d’equipaments i creixement previst del barri. • Alternativa preferida: potenciar mini deixalleries de proximitat i deixalleries mòbils, que estan funcionant molt bé (ex. la del mercat). Nou model de gestió de residus i consulta ciutadana • Procés obert: l’equip de govern està estudiant opcions per millorar la recollida selectiva; s’anuncia una consulta ciutadana el 2017. • Debat sobre el porta a porta: • Associació de Veïns: escepticisme per la complexitat urbana de Sant Just (carrers estrets, densitat). • Tertulians: dubtes per a blocs densos; alguns recomanen centrar-se en educació ciutadana i guiatges tècnics (entitats com CEPA/Alnus ja fan auditories de contenidors). • Bones pràctiques: es citen models amb traçabilitat per veí (ex. etiquetes personalitzades) i sistemes incentivadors/disciplina. Participació i governança Comunicació Ajuntament–entitats • Diagnosi veïnal: la comunicació no és prou fluida; es reclama més diàleg i resposta a instàncies per arribar a acords pragmàtics. • Clau d’èxit: treball conjunt (Ajuntament, entitats, tècnics) per convertir queixes en millores tangibles.
Resum de la conversa Calendari i inscripcions Inscripcions: a partir de dilluns. Inici dels cursos: última setmana d’abril, just després de Setmana Santa. Places: mínim de 7 persones per grup; màxim 15 (activitats físiques) i 12 (resta de cursos). Consell: inscriure’s aviat per assegurar plaça i garantir que s’assoleix el mínim. "Comencem l'última d'abril... jo animo totes les persones que ja estiguin decidides que facin ja la inscripció." Oferta que es manté Activitats habituals: ioga, pilates, música, anglès, francès. Humanitats: Històries de la Història (Sergio Sánchez, Fent Història): anècdotes poc conegudes de diferents períodes, de l’edat mitjana a la Primera Guerra Mundial. Literatura universal (Arnau Cónsul): continua el fil iniciat amb De l’Odissea a l’Ulisses i avança cap a nous títols. Novetats en noves tecnologies "Excel, un món de possibilitats": per optimitzar bases de dades i tasques avançades. Ideal per a qui vol practicar amb resolució de dubtes en directe. Disseny i retoc: creació de logos i imatges vectorials, disseny de flyers, banners, cartells i fulletons. Aprofundir en els dispositius: configuració i integració entre diferents dispositius i els seus límits/possibilitats. Possibilitats de WordPress: creació de pàgines web i blogs per a usos personals i professionals. Docents: la majoria amb David Marco; el curs de WordPress amb Daniel (especialista). Obert a una franja d’edat àmplia: de 16 a 100 anys. "WordPress permet fer un munt de pàgines web... tant a nivell professional com per a un blog personal." Idiomes Novetat: Music in English (nivell alt). Conversa sobre temes musicals amb Àlex Álvarez (musicòleg, músic i professor d’anglès). Horari: dimecres de 18:30 a 20:00. Cuina i alimentació Curs trimestral: Vull aprendre a alimentar-me millor (Berta Font, metge especialista en alimentació). Objectiu: eines i recursos per a una alimentació equilibrada, desmuntar tòpics i entendre per què funcionen o no les dietes. Complement: 2 conferències gratuïtes a Can Ginestà sobre alimentació. Monogràfics de cuina: El secret de la cuina japonesa (Yumika Saito). Sessions puntuals: amanides espectaculars, receptes de xocolata, coques de Sant Joan. Activitat física Es manté l’oferta actual (sense novetats per no “fer-nos gimnàs”): tonificació, gimnàstica abdominal hipopressiva, 3 grups de pilates, zumba, ioga. Avantatge: compromís setmanal que facilita la constància. Itineraris culturals 3 itineraris: 1 amb Ula Gueviete i 2 amb Manxesco Ramos. Informació i canals Web institucional: santjus.net/centrecivic (secció Joan Maragall). Bloc del Centre Cívic: www.ccjoanmaragall.cat (informació sempre actualitzada i butlletí setmanal). Al juliol: intensius d’estiu (se’n parlarà més endavant).
Resum de la conversa Dades clau de l’exposició Inauguració: dimecres, a dos quarts de vuit del vespre (19:30) Lloc: Celler de Can Ginestà (Sant Just Desvern) Dates: visitable fins al 30 d’abril "És una de les sales més boniques que jo conec" Materials i procés creatiu Predomini de la fusta, amb presència també de ceràmica i ferro. Fustes de procedències diverses: til·ler de la Borgonya (França), fustes d’Àfrica i Centreamèrica (com el Cebrano del Camerun, de vetes molt marcades, i el guengué, de mala olor en treballar-lo), i cedre, de fragància agradable. Acabats naturals: només cera verge, sense vernissos. "El més natural que pugui ser" Tècnica i llenguatge escultòric En ceràmica es treballa per adició de matèria; en fusta per extracció. El ferro s’articula amb planxes soldades per construir formes. No s’exposen peces de bronze ni joieria (tècnica de la cera perduda), prioritzant peces grans perquè la sala “respiri”. "Amb la ceràmica adiciones la matèria; en canvi, la fusta, tu extraus" Trajectòria i vincle amb Sant Just Montserrat Sastre viu a Sant Just des del 1971. Va exposar a Can Ginestà el 1981 i el 1987 (milloraments successius de la sala). El 1987 li van encarregar l’escultura del mil·lenari (Parc del Mil·lenari). Ha participat en col·lectives com Arte Just, amb gran varietat disciplinària (fotografia, tèxtil, pintura, escultura, vídeo...). Temes i experiència del visitant Obra orgànica i vinculada a la natura, que busca suggerir i obrir interpretacions a l’espectador. L’artista defensa la llibertat del públic per projectar lectures pròpies i fins i tot imaginar títols; en aquesta mostra, moltes peces sí que porten títol. Notes finals Sobre el suport institucional, Sastre evita valorar-ho per la situació econòmica. A la inauguració, més que parlar, convida a veure, sentir i interpretar les peces amb mirada pròpia.
Resum general Episodi amb dos blocs principals: - Entrevista a dues alumnes de 4t d’ESO sobre el projecte educatiu-tecnològic Mart XXI (UPC), que explora la viabilitat d’una colònia humana a Mart mitjançant equips temàtics. - Tertúlia d’actualitat amb temes polítics i socials: l’atac de Westminster, les sentències del 9N, els “favors” diplomàtics contra el procés, la liquidació d’UDC, el paper dels mitjans de comunicació i un breu apunt d’esports. "Seria possible, tot i que de manera difícil, que hauríem de treballar tots i amb unes condicions mínimes." Bloc 1 — Projecte Mart XXI (Entrevista) Objectiu i participants • Projecte impulsat per la UPC amb més d’un centenar d’alumnes de 20 centres. • L’Escola Madre Sacramento (Sant Just) hi participa amb 10 alumnes; entrevisten la Natàlia i l’Adriana. Organització per equips i reptes tècnics • Equip d’energia: es considera l’ús de nuclear (viable però complexa de transportar). • Robòtica: proves amb robot tipus Lego per a construcció i programació. • Sostenibilitat i medi ambient: gestió de residus i producció d’oxigen. • Aigua: racionament, transport i disseny d’estructures de distribució a la colònia. • Alimentació: dieta equilibrada i conservació d’aliments. • Sensors: monitoratge de temperatura, pressió i humitat. • Telecomunicacions Terra–Mart: canals de comunicació interplanetaris. • Telecomunicacions Mart–Mart: dispositiu tipus tablet per a comunicació interna d’astronautes. • Aero: disseny de nau i anàlisi del retorn. Metodologia i experiència d’aprenentatge • Assignació als grups per interès previ (qüestionari). • Enfocament molt pràctic (laboratoris, robots), diferent de la classe teòrica tradicional. • Grups reduïts (10–12) i barreja de centres, que impulsa la socialització i el treball col·laboratiu. • Calendari: 5 dies repartits en dues setmanes; ritme intens. • Impacte personal: guany de confiança i parlar en públic. "Anàvem amb molta por… però vam trobar un altre món i va ser increïble." Resultats i conclusió • La fragmentació per àrees facilita integrar solucions. • Conclusió: colònia a Mart possible però exigent, amb condicions mínimes i coordinació entre disciplines. • Difusió: presentació final a la UPC davant alcaldes, professorat i famílies. Bloc 2 — Tertúlia d’actualitat Terrorisme a Westminster • Repàs de l’atac al pont de Westminster i debat sobre l’objectiu i l’abast del terrorisme jihadista (impacte a països occidentals i també islàmics). • Es destaca la complexitat d’identificar actors solitaris i prevenir nous atacs. Sentències del 9N • Condemna del Suprem a Francesc Homs i del TSJC a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. • Esment de la posició de “més de 400 juristes” que titllen els judicis de polítics i reclamen referèndum com a via democràtica. “Favors” diplomàtics contra la independència • Polèmica per declaracions atribuïdes a García-Margallo sobre favors a països perquè es pronunciessin contra el procés. • Petició d’explicacions públiques i transparència sobre aquests suposats favors i contrapartides. UDC, història i liquidació • Repàs històric d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC): de Carrasco i Formiguera a la coalició amb CDC, el trencament el 2015, deute acumulat i procés de liquidació. • Valoració del llegat i causes del declivi (escissió, lideratge, finances). Esports • Barça: prèvies de Lliga (Granada) i Champions (Juventus), posició a la Lliga. • Espanyol: prèvia contra el Betis i situació classificatòria. Mitjans de comunicació i periodisme • Debat sobre pluralitat vs partidisme als mitjans, saturació de campanyes i percepció pública. • Referències a cadenes i tertúlies (p. ex. 13TV, Jiménez Losantos) i la conveniència d’escoltar diverses fonts. • Discussió sobre la llibertat del periodista dins de les lògiques d’empresa i testimoni d’una conversa amb el Col·legi de Periodistes sobre condicionants editorials. Punts clau • Educació STEM aplicada: el projecte Mart XXI mostra que l’aprenentatge pràctic potencia motivació i competències transversals. • Viabilitat a Mart: possible però difícil, amb requisits energètics, logístics i ambientals crítics. • Actualitat política: debat sobre terrorisme, judicialització del 9N i diplomàcia en el marc del procés. • Mirada cívica als mitjans: necessitat de pensament crític i transparència en el periodisme actual.
Context Conversa amb el sacerdot i periodista Francesc Romeu sobre la xerrada d’aquest vespre a Sant Just Desvern, centrada en l’ecologia segons el papa Francesc i l’encíclica Laudato si’. "La preocupació per la cura de la casa de tots" Idees clau Quatre anys de pontificat del papa Francesc com a líder mundial: temps suficient per avaluar el seu impacte també en temes socials i ambientals. Centralitat de l’encíclica Laudato si’ (ha passat massa desapercebuda), el text doctrinal més elevat d’un papa en aquest camp. Novetat: la incorporació de l’ecologia com a tema central de la doctrina social de l’Església, més enllà dels àmbits estrictament religiosos. Concepte d’ecologia integral: inclou natura i persones. No és només parlar d’animals i plantes, sinó també de relacions laborals justes, organització del temps, sou digne i benestar social. "El problema ecològic… tot ve per un problema moral" (abús de la natura i de les persones). Diàleg transversal: l’ecologia és un terreny comú per parlar amb tothom (dretes, esquerres, centre, moviments socials). Accions pràctiques proposades A casa: No abocar oli per l’aigüera: > "no tiri l’oli per l’aigüera". Millorar el reciclatge i la gestió de residus. Reduir consums d’aigua i electricitat; optar per il·luminació LED. A la parròquia i comunitats: Revisar consums (llum, aigua) i residus. Vetllar pels contractes (neteja, manteniment) amb criteris laborals i ètics. Apostar per banca ètica i destinar recursos a inclusió i reinserció social. Impulsar energies renovables quan sigui possible. A les comunitats de veïns: Incorporar criteris socials i ambientals en la contractació. Actualitzar instal·lacions (p. ex. LEDs a escales i ascensors). Implicació cristiana i diàleg social Els cristians han de viure l’ecologia com a tema capital: la creació és un do i s’ha de cuidar. "No hem de fer ara associacions ecològiques de cristians, sinó que hem de posar-nos en el lloc on hi ha les associacions ecològiques". Convergència interreligiosa: el Dalai Lama va dir > "jo firmo 100% aquesta encíclica", mostrant unitat en la cura de la casa comuna. Educació i consciència A les escoles, els infants ja assimilen reciclatge, colors dels contenidors i bones pràctiques. Cal que els adults s’hi posin al dia i s’impliquin més activament. Lectura recomanada: Laudato si’ Encíclica densa però necessària: aborda canvi climàtic, gasos contaminants i la dimensió moral de la crisi. Fomenta conversa transversal a escala municipal i política: un punt de trobada entre diferents ideologies. Detalls de l’esdeveniment Xerrada: "De l’ecologia escrita, l’ecologia viva en cadascú, segons el papa Francesc". Ponent: Francesc Romeu (sacerdot i periodista). Lloc: les escoles (Sant Just Desvern). Hora: a dos quarts de nou del vespre (20:30).
