episodis

Resum general de l’episodi "És per pensar-ho... per pensar-ho una bona estona." Reflexió inicial sobre l’arribada de migrants a València i la necessitat d’empatia. Episodi magazine amb to informatiu i cultural que combina actualitat local, serveis a la ciutadania, propostes d’oci, història i salut. Destaquen la Flama del Canigó i les revetlles, els ajuts municipals d’habitatge, una guia d’escapades de proximitat, un relat històric i llegendari sobre el Tibidabo, un repàs a multes DGT i obligacions del conductor, un debat sobre hipertensió i bones pràctiques de mesura a casa, i un viatge per la indústria de la joguina a Catalunya. Es tanca amb música d’Offenbach, una lectura sobre cultura de pau i uns pensaments per a la vida quotidiana. Editorial i actualitat Migració i solidaritat (València): Arribada de tres naus amb més de 600 persones després d’una travessa perillosa. Crida a la empatia i a recordar als qui arriben sense cobertura mediàtica i als que perden la vida al mar. Informació local i cultura popular Sortida de la gent gran a l’Alt Empordà (Cadaqués): excursió en trenet; prometen reportatge la propera setmana. 50 anys de la Flama del Canigó i Revetlles: Tradició del solstici; veïns pugen al cim per renovar la flama i portar-la a Sant Just. Recorregut pels carrers fins al Parc del Canigó i encesa de la foguera amb lectura de manifest. Anunci de Revetlla de Sant Pere amb entitats del barri. Serveis i ajuts municipals IBI 2017–2019: bases aprovades; ampliació de col·lectius beneficiaris amb topalls d’ingressos; termini a l’OAC fins al 30 de juny. Ajut al lloguer per a joves: fins a 200 €/mes; requisits d’edat (18–35), empadronament i unitat de convivència mínima de 2 persones. Habitatge social (Promunsa): 7 habitatges de lloguer disponibles, contractes de 3 anys prorrogables, subvencions fins al 80%. Oci i territori: escapades recomanades Montseny: senders entre pins, alzines i roures; opció d’enduro i turisme rural. Delta de l’Ebre: gran zona humida (320 km²), biodiversitat i arrossars; centre MontNatura Delta amb tallers i visites guiades. Vall d’Aran: paisatge alpí, cuina tradicional (olla aranesa, caça, bolets), termalisme i cultura. Història i llegendes: el Tibidabo El misteriós parc d’atraccions: Atmosfera nocturna: sínia aturada, miralls màgics, casa de la por i la figura del “fantasma del Tibidabo”. Context històric: del Frare Blanc al nom Tibi dabo; Dr. Andreu, tramvia blau, funicular i un dels parcs més antics d’Europa. El Temple Expiatori (amb dues esglésies superposades) i la gran estàtua del Sagrat Cor. Debat sobre el potencial de les basíliques de Barcelona per al turisme cultural. Mobilitat i seguretat viària Recordatori DGT dels 6 “despistes” cars: Carnet caducat (200 €), no portar carnet (falta lleu, habitualment 10 €), no portar permís de circulació (10 €) o vehicle sense permís (500 €), sense assegurança (601–3.000 €), ITV caducada (200 €) o sense targeta (10 €), impost de circulació impagat (recàrrecs i possible embargament). Missatge clau: mantenir el calendari al dia per evitar sancions i problemes legals. Salut: hipertensió i bones pràctiques Debat de llindars: criteris americans (≥130/80) vs. europeus/espanyols (≥140/90) i risc de sobremedicació. Mesura a casa amb garanties: Utilitzar Holter o auto-mesura protocol·litzada: repòs, no parlar, cames sense creuar, braç a l’alçada del cor, fer 2 mesures separades per 1 minut i calcular la mitjana. Evitar la “síndrome de la bata blanca” amb registres domiciliaris; caminar diàriament ajuda a regular la pressió. Cultura i música Offenbach – Orfeu als Inferns (galop final): breu perfil del compositor i interpretació per l’OBC sota Ramon Bracons. Educació i valors Empatia i cultura de pau: Lectura amb reflexions humanistes; citació de Gandhi sobre “posar-se a les sabates dels altres”. Debat lleuger sobre insectes com a aliment i límits de la moda alimentària. Memòria i indústria de la joguina Evolució de materials: paper i cartró (retallables, teatres infantils), cautxú, goma, cel·luloide i plàstic. Marques i cases destacades: Editorial Seix, El Ingenio (gegants, caretes), La Bolsera, Estalella i Carnaval. El Cine NIC (germans Nicolau): pioner del cinema domèstic infantil; declivi amb la televisió. Destí cultural: Museu del Joguet de Catalunya (Figueres); suggeriment de combinar amb visita al Museu Dalí. Pensaments i comiat Pensaments de Josefina Peralda sobre error, identitat, enveja i confiança. Frase final per a l’educació: "Aquí ensenyem a pensar, no el que pensar." Punts clau en negreta Empatia amb les persones migrants. Flama del Canigó i festes locals. Ajuts a l’habitatge (IBI, lloguer jove, parc social). Seguretat viària: multes i obligacions DGT. Hipertensió: criteris i com mesurar-la bé a casa. Tibidabo: història, llegenda i patrimoni. Joguines: indústria i memòria col·lectiva.

Resum general de l’episodi Programa magazine amb informació local de Sant Just Desvern, cultura i societat. Destaquen: Butlletí municipal: obres i serveis (refugi antiaeri, nou parc de Can Segreda, millores a La Bona Aigua, vial cap a Mas Lluís, final d’obres al carrer de l’Ateneu), Festa Major 2018, actuacions contra plagues i el mosquit tigre, lloguer d’una cuina municipal i la recuperació natural de Can Biosca. Cultura: peça sobre Joan Maragall i llegendes de Barcelona (focs follets d’Al-Mansur i l’ogre del Tibidabo). Biografia: retrat complet de Charlotte Brontë i l’impacte de Jane Eyre. Música per gaudir: "Somewhere" (West Side Story) amb Paloma San Basilio i Plácido Domingo. Salut i seguretat viària: medicació habitual que afecta la conducció i recomanacions per conduir amb seguretat. Societat: l’ONU insta Espanya a impedir l’exposició de menors a la tauromàquia. Ciència i economia: irrupció dels diamants sintètics en joieria i implicacions de mercat i sostenibilitat. "Aquests medicaments poden produir somnolència" és un avís conegut, però el programa remarca que els efectes sobre els reflexos, la visió i la concentració són igualment crítics per a la conducció. Destaques clau Editorial d’obertura Recordatori emotiu de la selectivitat: estrès, nits en vetlla i cafè, amb una nota d’esperança per la inclusió d’alumnes gitanos en l’accés a estudis superiors. Butlletí municipal (obres, serveis i convivència) Refugi antiaeri: reforç estructural i enllumenat per a visites públiques. Nou parc de Can Segreda: 2.500 m² amb zones enjardinades, pistes poliesportives, font i ping-pong. La Bona Aigua: nova escala d’emergència per a evacuació. Connexió viària: ampliació del vial cap a Mas Lluís i millora per a vianants. Festa Major 2018: cartell guanyador, colors groc i blau de la rivalitat festiva; del 1 al 6 d’agost. C/ de l’Ateneu: carrer pacificat amb plataforma única i millor accessibilitat a la vida cultural. Plagues urbanes i mosquit tigre: mesures de control tot l’any i bones pràctiques a casa (eliminar recipients amb aigua). Promoció econòmica: lloguer d’una cuina al Centre Social Mil·lenari. Can Biosca: renaturalització i espai guanyat per a la ciutadania. Cultura i llegendes Joan Maragall: el poeta com a veu del romanticisme social, crítica a la burgesia i amor/temor per Barcelona; petjada de la Setmana Tràgica (1909). Llegendes de Barcelona: Focs follets d’Al-Mansur (985): ànimes errants com a llumenetes a Collserola. L’ogre del Tibidabo (Puig de l’Ossa): gegant mitològic i explicació toponímica antiga. Conversa sobre estols de gavines, deixalles i canvi climàtic. Biografia Charlotte Brontë: context familiar a Haworth, penúries i educació, inici literari de les germanes, èxit de Jane Eyre (1847), recepció crítica, pseudònims, pèrdues familiars (tuberculosi), matrimoni i última etapa amb Villette. Música "Somewhere" (West Side Story): tema sobre esperança, perdó i un lloc per a tothom. Salut i conducció Medicaments habituals (hipnòtics, ansiolítics, antidepressius, antihistamínics, analgèsics, antigripals, antipsicòtics, antiepilèptics, antidiabètics) poden causar somnolència, mareig, visió borrosa i reflexos reduïts. Pictogrames de risc a l’envàs (triangle groc/taronja/vermell): cal llegir el prospecte i consultar el metge. Recomanacions: reduir velocitat, augmentar distància de seguretat, revisar dosis i inici de tractament. Societat ONU i tauromàquia: recomanació de prohibir l’exposició de menors a corrides per violència extrema i efectes psicològics; contradicció amb compromisos internacionals de protecció a la infància. Ciència i mercat Diamants sintètics (de laboratori): mateixa composició i propietats que els naturals; cost a la baixa i moviment de mercat (inclosa De Beers). Debat sobre sostenibilitat (energia intensiva) i origen responsable (lliures de conflicte). Preus i inversió: caiguda prevista en el preu del sintètic; prudència com a actiu d’inversió.

Panorama del programa Espai magazine amb diferents seccions culturals, històriques i d’actualitat. L’equip dona la benvinguda i encadena peces breus amb to divulgatiu i conversacional. Destaquem • Primavera variable i afectacions a les catifes florals de Sitges • Subhasta solidària del Lamborghini del Papa Francesc (RM Sotheby’s, fons per a causes benèfiques) • Jacint Verdaguer: trajecte vital i polèmiques (Marquès de Comillas, exorcismes, crisi i llegat) • Poltergeist a Gràcia (1935) i debat obert sobre fenòmens paranormals, exorcismes, OVNIs i consciència • Història del paraigua a Barcelona i declivi per la competència xinesa; pèrdua de l’ofici de paraigüera • Música per gaudir: polca Tic Tac 365 de Johann Strauss (fill), Orquestra RTVE, dir. Enric García Asensio • Calçots i calçotades: orígens, IGP Valls i ritual gastronòmic • Puntualitat: arrels industrials, comparativa internacional i valors cívics • Cotxe elèctric: costos, avantatges, límits d’infraestructura i el debat sobre l’hidrogen Temes i idees clau Primavera i catifes de Sitges • Primavera “com les d’abans”, amb ruixats sobtats que malmeten activitats i catifes florals a Sitges. "Ben veritat és que mai plou a gust de tothom." Lamborghini del Papa: subhasta solidària • Lamborghini Huracán LP610-4 personalitzat amb colors del Vaticà i beneït pel Papa. • Estimació subhasta: 250.000–350.000 €; recaptació per a projectes benèfics (majoritàriament a Nínive i ONG’s). • Es destaca el valor simbòlic i col·leccionista de la peça. Jacint Verdaguer: llums i ombres • De l’èxit de l’Oda a Barcelona a la conflictiva relació amb el Marquès de Comillas i el rebuig als exorcismes. • Crisi personal, retirada de llicència sacerdotal i rehabilitació abans de morir (tuberculosi, 1902). • Funeral multitudinari i memòria popular. Poltergeist a Gràcia (1935) i debat sobre el paranormal • Cas documentat al carrer Francisco Giné, 43: cops, objectes en moviment, ombres, i ressò mediàtic. • Debat: exorcismes, diagnòstics mèdics/psiquiàtrics, OVNIs i consciència en experiències límit. Paraigües a Barcelona: auge i declivi • Marca i publicitat històrica, estratègies de màrqueting (obsequis, parcel·les, hotel). • Crisi amb l’arribada massiva de paraigües plegables xinesos: desaparició d’oficis (paraigüera, tallers, esmolets). • Actualment sobreviuen artesans per a publicitat, cinema o models de luxe. Música per gaudir • Polca Tic Tac 365 de Johann Strauss (fill). Interpretació: Orquestra Simfònica RTVE. Direcció: Enric García Asensio. Calçots i calçotades • Calçot: ceba blanca “calçada” per allargar el tronc tendre i blanc; arrel a l’Alt Camp i IGP Calçot de Valls (1995). • Ritual: brasa viva amb sarments, pelar i sucar amb salsa (romesco/xató); àpat col·lectiu amb verdures, carns i postres. Puntualitat • Neix amb la industrialització (sirenes d’empresa, rellotges públics). • Més puntuals: Alemanya, Suïssa, Japó, Suècia, Holanda; menys: Aràbia Saudita, Índia, Nigèria, Kènia, Xina. • La impuntualitat, com a menyspreu del temps aliè; valor cívic i professional de ser puntual. Cotxe elèctric: cost i debat energètic • Cost per 100 km: ~1,10 € (tarifa nocturna) vs 5–6 € benzina; manteniment -56%; avantatges fiscals i d’aparcament. • Rèticences: preu inicial, infraestructura de recàrrega insuficient i desplaçament de la contaminació a la generació elèctrica. • Mirada de futur: possible hidrogen (seguretat, lobbies, timing) i aposta per transport públic i caminar a ciutat. Conclusions • Valorar el temps (puntualitat) i la mobilitat sostenible com a hàbits cívics. • Preservar i revaloritzar oficis artesans perduts. • Gaudir de la cultura i gastronomia locals (Verdaguer, calçots) amb mirada crítica i oberta envers la tecnologia i el paranormal.

Panorama general de l’episodi Programa molt variat amb música, patrimoni i història, cultura popular i opinió. Els moments clau inclouen: • Homenatge a María Dolores Pradera amb recordatori de la seva trajectòria i una cançó • Passeig pel Jardí Botànic històric de Montjuïc i la seva flora mediterrània • Barcelona al Quixot i la visita de Cervantes, seguida dels "anys invisibles" del català i un debat sobre política lingüística • Llegendes i fantasmes de Barcelona: Santa Apolònia i la Casa del Diable • Gran biografia de Pau Casals: art, exili, festivals de Prada i la seva veu a l’ONU • Viatge a la Val d’Aran: paisatge, fauna i dilemes del turisme de neu • Salut i cuina: carmanyoles de vidre, salses lleugeres i 3 receptes pràctiques • Economia local: crisi i reptes de les botigues de roba; servei al client i talles • Pinzellades musicals: Beethoven – "Per a Elisa" i una agenda cultural de poesia i música Homenatge a María Dolores Pradera • Es recorda la "dama de la cançó hispanoamericana", actriu i divulgadora de la cançó popular espanyola i llatinoamericana, respectada per públic i crítica. • S’escolta un tema que serveix de fil musical del record, subratllant la seva veu i estil únics. Jardí Botànic històric de Montjuïc Essència i disseny • Jardí creat el 1931, amb més de 14 hectàrees i col·leccions agrupades per criteris fitogeogràfics i ecològics. • Porta principal dedicada al botànic Font i Quer; el traçat amb plataformes triangulars cerca microclimes. Adaptacions mediterrànies • Observació de trets d’adaptació a la sequera (reducció de fulles) i als incendis (germinació ràpida). • Prop de 7.000 espècies; es recomana visita lenta, amb càmera per retenir-ne la diversitat. "La natura és màgica... Una petitíssima llavor transformada en un arbre grandiós és un miracle increïble." Barcelona al Quixot i els "anys invisibles" del català Cervantes a Barcelona i el darrer duel del Quixot • Cervantes passà mesos a Barcelona entre les dues parts de la novel·la. Visita a la impremta Cumellas i joc metaliterari amb el fals Quixot d’Avellaneda. • A la platja de Barcelona, darrer duel amb el Cavaller de la Blanca Lluna: la derrota força Don Quixot a tornar a casa. S. XVIII: els "anys invisibles" del català • Conseqüències dels fets del XVIII: supressió d’universitats, castellanització de l’aristocràcia i retracció del català culte. • El català perviu en gèneres populars (rondalles, refranys, teatre religiós i profà) però sense estàndards fixats durant dos segles. Debat actual sobre política lingüística • Conversa viva sobre bilingüisme i models d’estat: comparativa amb França i la gestió de llengües minoritzades. • Missatge de fons: resiliència del català malgrat entrebancs polítics i socials. Llegendes i fantasmes de Barcelona Santa Apolònia i l’espectre amb la creu • Relat d’una dona maltractada que busca refugi al convent i pateix visions d’un espectre amb una gran creu. "Com vols ajudar-me a portar aquesta creu tan gran… si no vas saber portar la del matrimoni, que és molt més petita i lleugera?" • Lectura crítica d’un consell anacrònic i masclista; el relat ressona avui per la condemna de la violència de gènere. La Casa del Diable • Llegenda d’un industrial (1892) que fa un pacte amb el diable; les gàrgoles amb caps de dimoni a la façana en serien el record. • La casa és coneguda al barri com a Casa del Diable; les pintures s’han esborrat, però les gàrgoles perduren. Biografia de Pau Casals Dels inicis al geni • Del Vendrell al món: precoç a l’escolania, enamorament del violoncel i tècnica revolucionària des de ben jove. • Contactes clau (Albéniz), formació i primeres fites com a primer violoncel·lista del Liceu i gires europees. Compromís i exili • Fundació d’orquestres i la vocació social (Associació Obrera de Concerts). • Guerra i exili a Prada; negativa a tocar per dictadures i jurament de no actuar fins a la democràcia a Espanya. Festivals de Prada i la veu a l’ONU • Festivals internacionals de Prada i actuacions memorables. "Jo soc català... Catalunya ha estat la nació més gran del món." • Reconeixements universals: Medalla de la Pau de l’ONU; direcció de "El Pessebre" i l’Himne de les Nacions Unides. Agenda cultural • Sessió de poesia i música a Sant Just Desvern (1 de juny, 17:30): Soledat Gascó, Alexandra Morera, Jordi Odina i la cantautora Mariona. Beethoven – "Per a Elisa" • Record del Beethoven íntim: malgrat la fama de caràcter difícil, va escriure melodies dolces i perdurables com "Per a Elisa". Viatjant per Catalunya: Val d’Aran Paisatge, història i identitat • Vall de caràcter lliure marcada per l’aïllament històric i el túnel de Viella; cromatisme verd a la primavera i ocre a la tardor; hiverns blancs. • Campanars romànics, camins reials, tradicions i llegendes (Festa de l’Aro) que donen ànima al paisatge. Natura i fauna • Boscos exuberants (fagedes, rouredes, castanyedes) i prats alpins; espècies com l’isard, cérvols, marmota, gall fer; retorn d’ossos i presència de llops. Turisme i sostenibilitat • El 70% de l’activitat gira al voltant de la neu (esquí i serveis). • Dilema: pressió urbanística vs. preservació del patrimoni natural. El valor real és sota la neu: boscos, cursos d’aigua i ecosistemes. Menjar sa fora de casa: carmanyoles i receptes Bones pràctiques • Evita escalfar menjar en plàstic amb bisfenol A; millor carmanyoles de vidre. • Carns: forn i poques salses; evita arrebossats; vigila la planxa si es reescalfa. Salses lleugeres • De iogurt: iogurt desnatat, cogombre, all, ceba, sal, pebre, oli d’oliva, menta i anet. • Vinagretes: llimona o mostassa i mel. 3 receptes ràpides • Amanida de cigrons amb tomàquet, tonyina i ou dur (toc de gingebre opcional). • Pollastre al forn amb mel i mostassa (vi blanc i oli d’oliva). • Postres: pomes amb canyella (al forn o bullides; també amb peres). Comerç tèxtil: crisi i servei al client • Efectes de la crisi: tancament de botigues, lloguers cars, jubilacions, competència de grans cadenes, mercats i venda online. • Clau de futur: màrqueting, especialització i servei. Problema habitual: manca de talles completes (cintura/llargada de pantalons; coll/mànigues de camises). • Crida a oferir totes les mides i servei postvenda àgil, com en altres països europeus. Tancament • Comiat i recordatoris d’emissió; indicatius de Ràdio d’Esvern i promo de continguts locals.

Panorama general Programa variat de l’audició “60 i més” amb informació local de Sant Just Desvern, actualitat esportiva, medi ambient, salut i recerca, literatura i llegendes, viatges culturals, música clàssica i una peça de divulgació científica i emprenedoria. El més destacat: • Comiat emotiu d’Andrés Iniesta i record del doblet del Barça. • Agenda cultural: “Poesia del Mar” (Associació de Gent Gran de Sant Just). Informació d’obres municipals i millores en recollida selectiva (piles i paper/cartró). • Estat de les Banderes Blaves a les platges de Barcelona i qualitat de l’aigua a Catalunya. • Crida a la col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu per a la recerca en càncer infantil. • Itinerari literari: Bernat Metge i Barcelona al Quixot. Llegenda de “l’esperit de la mare abadesa”. • “Viatjant per Catalunya”: Lleida històrica i monumental. • “Música per gaudir”: Verdi – La traviata (Brindis). • Debat sobre empatia amb els animals i consum de cargols; consells de carmanyola saludable (vidre vs plàstic, BPA). • Reportatge de ciència i empresa: Micròmics (microbioma, metagenòmica) i aplicacions en salut, agroindústria i medi ambient. Esports: comiat d’Iniesta i doblet del Barça Retrat del comiat d’Andrés Iniesta i del reconeixement del món culer. Valoració de la seva trajectòria i gols decisius en títols del club i un títol mundial per l’Estat espanyol. Cita memorable: "Si sé que tindria tantos elogios, no lo marco." Agenda i vida local (Sant Just Desvern) “Poesia del Mar” al Mil·lenari Acte de l’Associació de Gent Gran: recital a tres veus amb Soledat Gascó, Jordi Odina i Alexandra Morera, amb acompanyament de la cantautora Mariona. Data i hora: 1 de juny, 17:30 h. Obres municipals al barri Centre Nou parc de la Rambla: urbanització del solar, espai verd amb camins, connexions i tres zones (infantil, gespa, estada). Reurbanització de plaça Estudis Vells i carrers adjacents amb plataforma única, prioritat vianant, soterrament de línies i nou enllumenat. Medi ambient i residus Recollida de piles Nous contenidors de piles en equipaments municipals (centre Salvador Espriu, escoles, la Bonaigua, Casal de Joves, Mercat, Walden...). Ja hi ha 20 punts de recollida. Recordatori: les piles contenen metalls pesants (mercuri, cadmi, plom) i requereixen gestió específica. Paper i cartró: nous contenidors i hàbits Renovació dels contenidors blaus amb “boca” que obliga a plegar capses per optimitzar l’espai. Enfoc en civisme i sancions si es deixen residus fora del contenidor. Testimonis sobre incivisme i “furgonetes pirates” que buidaven contenidors deixant residus a terra. Platges i sostenibilitat: Banderes Blaves Retirada del distintiu a Nova Icària i Barceloneta; manteniment a Bogatell, Nova Mar Bella, Mar Bella, Sant Sebastià i Sant Miquel. Criteris exigents d’aigua excel·lent, seguretat i gestió ambiental. Millora global al litoral català: 101 platges amb bandera blava (sis més que l’any passat). Ports esportius: 22 amb bandera blava (inclòs el Port de Barcelona). Salut i recerca: càncer infantil (SJD) Dades clau: • Uns 1.200 casos anuals a Espanya (més de 200 a Catalunya). • El càncer infantil és diferent del d’adults i no es pot prevenir; la recerca és l’única via. • La curació arriba al 80%, però calen fàrmacs específics pediàtrics (poca rendibilitat comercial). L’Hospital Sant Joan de Déu compta amb un laboratori de recerca (>30 professionals, >70% de finançament privat). Crida a donacions. Literatura i memòria: Barcelona humanista i el Quixot Bernat Metge (humanisme català) Secretari de Joan I, escriptor i traductor (Boccaccio), implicat en un escàndol financer que el porta a presó. Escriu Lo Somni (obra capdal) reflexionant sobre el temps i l’esperança de ciutat-nació. El Quixot a Barcelona Barcelona com a escenari de l’última batalla del Quixot i lloances de Cervantes a la ciutat i als catalans. Llegendes urbanes: l’esperit de la mare abadesa La capella de Sant Ramon de Penyafort (antiga casa de Dominiques de Montsió) i el trasllat del claustre a Esplugues. Llegenda de l’abadesa Margarida: raptada pel baró de Llers, fuig per tornar al convent i és mortalment ferida a la porta; des d’aleshores, els dissabtes a mitjanit apareix una figura blanca amb torxa. Cita evocadora: "En sonar la mitjanit... una ombra blanca recorre silenciosa amb una torxa a la mà... i es fon com un núvol de fum." Viatjant per Catalunya: Lleida, memòria i patrimoni Mirada d’Emili Bayo sobre la transformació de Lleida del segle XX cap a la modernitat. Indrets i fites: • Església de Sant Joan (vestigis als soterranis de la plaça). • Indíbil i Mandoni, portal de l’antiga muralla i pont vell. • Paeria (neoclàssica per fora, romànic civil a l’interior). • Antic hospital de Santa Maria (gòtic civil, avui IEI) i Catedral Nova. • Sant Llorenç (retaules de pedra, escola lleidatana), dipòsit del 1788, Sant Martí (romànic, usos militars històrics). • La Panera (MAC), Seu Vella i campanar amb la campana “la Silvestre”. Música per gaudir Escolta del vals “Brindis” de La traviata de Giuseppe Verdi. Animals, alimentació i ètica: el cas dels cargols Empatia i comunicació no verbal: connectem més amb animals d’ulls similars als humans; més distància amb aus, peixos i invertebrats. Introducció a la helicicultura (granges de cargols): sales de maternitat, selecció genètica, hivernacles, aprofitament d’ous (caviar blanc) i bava en cosmètica. Procés de purga i cocció: debat sobre benestar animal i pràctiques culinàries (impacte del salat i cocció en viu). Consells pràctics: carmanyola saludable Idees per menjar sa fora de casa: • Prioritzar fruita, verdura i llegums. • Si es porta carn, millor al forn i amb poca salsa; evitar arrebossats. Atenció als materials: evitar plàstics amb BPA (risc quan s’escalfen). Prioritzar vidre per escalfar; el plàstic, només en fred. Ciència i empresa: Micròmics i el microbioma Naixement de Micròmics (spin-off del CRG amb ICREA), especialitzada en microbioma i metagenòmica. Aplicacions: • Salut: anàlisi del microbioma pulmonar en càncer (hospital a Portugal). • Agro-ramaderia: ús de probiòtics per reduir antibiòtics. • Indústria alimentària: millora de processos i prevenció d’intoxicació creuada. • Medi ambient: biofertilitzants i projectes de caracterització microbiana (costa del Pacífic nord-americà). Ubicació al Parc d’Investigació Biomèdica de Barcelona (PRBB); exemple de transferència de coneixement. Cloenda Agradiment als oients i als col·laboradors del programa. Recordatori de la propera emissió de dissabte.

Panorama general del programa Programa variat amb història, cultura, música i reflexions socials. Es recorre des del monestir de Santa Maria de Benifassà fins a tradicions de Nadal, la memòria del “Barri Xino” del Raval, creences i amulets a la Barcelona medieval, la vida i obra de Víctor Hugo, una “heretgia” musical amb Chopin orquestrat, una mirada crítica al benestar animal en la producció d’ous, cites inspiradores sobre la lectura i els beneficis de teixir i el patchwork. Viatjant per Catalunya: Santa Maria de Benifassà Context històric i geogràfic: Monestir cistercenc en un paratge abrupte i ventós, poc habitual per a l’orde del Cister als països mediterranis. Fundació i repoblació (s. XIII): Donació (1229) de Guillem de Cervera; impuls de Jaume I en la conquesta i colonització valenciana. Els monjos poblen antics assentaments i funden nous nuclis (Pobla de Benifassà i la xarxa de la Tinença). Economia i conflictes: Boscos i ramaderia com a base; litigis amb templers, hospitalers, Tortosa i, sobretot, Morella. Decadència i desamortització: La desamortització de Mendizábal (1835) i les guerres carlines precipiten ruïna i espoli. Al 1960 es cedeix a l’orde de Sant Bru (cartoixa femenina) i es fa una reconstrucció discutida. Cita d’autor: basat en l’article de l’historiador Ferran García Oliver (2009). "Amb aquest vent, més vent i més vent, el convent serà molt dolent." — abat cistercenc (1604) Històries de Barcelona: Nadal i Sant Esteve Origen de la data de Nadal • De l’Orient i Egipte al món romà, el cristianisme adopta i reinterpreta símbols pagans. • El papa Juli I fixa el Nadal el 25 de desembre, coincidint amb el culte a Mitra i el solstici d’hivern. El menjar de Nadal • Del porc cèltic al gall/pollastre/capó com a plat fort. • Incorporació de l’escudella i carn d’olla i dolços (torrons, neules; i influències peninsulars com polvorons i mantecados). Sant Esteve i l’endemà de Nadal • Arròs de colls i punys (o “arròs de Catedral”) amb els sobrants del dinar de Nadal. • Per què és festiu? - Hipòtesi carolíngia (marxa administrativa i eclesiàstica amb Narbona). - Trasllat de relíquies de Sant Esteve el 26/12/415. - Necessitat logística per tornar del mas pairal. El “Barri Xino” del Raval De les hortes i muralles (Pere III) a la industrialització (s. XVIII–XIX), el Raval esdevé el barri més dens d’Europa. Abans de la Guerra Civil: pensions, cafès, salons de ball, locals de mala reputació. El nom “Barri Xino” s’imposa el 1925 pel periodista Paco Madrid (revista El Escándalo) per analogia amb chinatowns, tot i que no hi vivien xinesos. Triangle: Rambla – Paral·lel – carrer de l’Hospital. Amulets, auguris i encanteris (Barcelona medieval) Amulet de corall per protegir infants; referència iconogràfica al Retaule de la Mare de Déu dels Consellers. Banya d’unicorn, pedres i plantes amb poders; gran fe en encanteris amatoris i nusos que podien provocar impotència. Fetilleres consultades per guarir, trobar objectes o fer presagis; justícia poc severa si no afectava el matrimoni. Ritus malèfics: espelma invertida recitant responsos per debilitar la salut d’algú. Figures marginals i creences sobre peste i olis embruixats. "La màgia permetia fer i desfer voluntats; la creença en la seva utilitat alimentava el comerç d’amulets i antídots." Llegenda urbana: l’Hostal de l’Infern Antic entorn de la Catedral ple de carrerons (abans de la Via Laietana). L’Hostal de l’Infern (carrer desaparegut) s’associa a Serrallonga i a la figura de Pere Porter (Pere Botero), que “tornava de l’infern baix”, la ruta directa cap a l’Infern. Biografia: Víctor Hugo Naixement: 1802; símbol del romanticisme francès. Precoç i prolífic: primer poemari als 20; manifest romàntic al pròleg de Cromwell; èxit amb Nostra Senyora de París (1831). Obra magna: Els Miserables (1862). Vida personal: matrimoni amb Adèle Foucher; relació de per vida amb Juliette Drouet. Compromís polític: defensa del sufragi universal, llibertat de premsa i ensenyament, i l’abolició de la pena de mort; exili a les illes del Canal (1851–1870). Mort: 1885; funeral d’Estat de l’Arc de Triomf al Panteó. "Les meves aficions són aristocràtiques, però els meus actes són democràtics." — Víctor Hugo "Víctor Hugo era un boig que es feia passar per Víctor Hugo." — Jean Cocteau Música per gaudir: Chopin, versió coral-orquestral “Heretgia” per als puristes: Nocturn de Frédéric Chopin en versió de Raik Onif amb orquestra i cor (gravació 1995, Sony, concert NHK Japan Satellite TV, Night World). Una lectura simfònica i coral del repertori pianístic, amb efecte expansiu i cinematogràfic. Benestar animal: el cost real dels ous Dada clau: A l’Estat espanyol hi ha desenes de milions d’aus; 93% de gallines ponedores viuen en jaules (uns 750 cm²/animal). Selecció genètica i biologia alterada: d’uns 20 ous/any naturalment a quasi 1 ou/dia (cada ~27 h), amb osteoporosi i envelliment precoç. Pràctiques cruels: debecatge sense anestèsia; pollitos mascles triturats en néixer per no tenir valor comercial; engrandiment i intensificació. Dimensió ètica: cap manera “humana” de matar algú que vol viure; crida de FAADA a repensar el consum. Important: el consum massiu d’ous implica sofriment estructural i planteja un repte ètic de primer ordre. Cites i reflexions sobre la lectura De Maugham a Woody Allen, Hazel Rochman, Sant Joan de la Creu, Descartes, André Maurois, Jaume Balmes i Pío Baroja: la lectura com a diàleg amb els grans, camí de coneixement i exercici d’assimilació. "La lectura és una conversa amb els homes més il·lustres dels temps passats." — René Descartes Vida senzilla: patchwork i beneficis de teixir Origen: rastre a l’antic Egipte (teles funeràries, mantes decorades); expansió cap a Orient i Índia; impuls amb la Revolució Industrial i la màquina de cosir. Beneficis: • Activa ambdós hemisferis i diverses àrees (motora, sensitiva, visual, auditiva i del llenguatge). • Millora la motricitat fina, l’autoestima i la sociabilitat. • Reforça memòria i atenció; fomenta la neuroplasticitat. • Redueix l’estrès i ajuda a envellir millor en prevenir deteriorament cognitiu lleu. "La felicitat està feta de cap d’ells." (Petits gestos i manualitats que sumen benestar.)

Presentació i to del programa "A Sant Jús, la primavera, la sang altera" • Emissió des de Ràdio de Sant Just del magazín "Seixanta i més", amb ambient primaveral i agenda d’activitats locals. • Equip al micròfon: Joana, Alina, Joan Maria i Carles. La Montse és absent per una contractura. Biografia: Marilyn Monroe — del mite al misteri • Nom real: Norma Jeane Baker (Los Angeles, 1926). Infantesa difícil i ascens fulgurant gràcies a la seva gran fotogènia. • Imatge pública: encasellada en el sexapil i comèdies populars (Els cavallers les prefereixen rosses; Com casar-se amb un milionari), però també amb papers dramàtics (Quatre pàgines d’una vida; Rius sense retorn; Niàgara). • Vida privada: matrimonis i relacions amb figures influents; recerca de felicitat frustrada. • Mort i controvèrsia: trobada morta el 5 d’agost de 1962, a 36 anys. Dictamen oficial: suïcidi premeditat per barbitúrics. "El que diu la història és que la Marilyn Monroe s’havia suïcidat..." • Ombres i teories: amistat íntima amb John F. Kennedy i Robert Kennedy; suposats vincles amb la màfia i ús per la CIA en trames de compromís polític. El llibre de Sus Giancana (Foc encreuat) descriu una hipòtesi d’assassinat “net”. • Llegat: una figura cada vegada més enigmàtica, entre el mite i la sospita. Barcelona dolça medieval: confits, almíbers i protocol reial • El sucre i els confits eren vistos com a medecina i llaminadura preferida de la casa reial i l’elit barcelonina. • Pere el Cerimoniós regulava amb rigor els confits: presentacions al rei, control de l’apotecari de la cort i tast previ. • Comerç i procedència: mercaders catalans a l’Orient; fama especial dels dolços d’Alexandria. • Vida social: confits protagonistes en banquets i celebracions (p. ex., banquet del 1440 ofert pel Consell de Cent). • Tradició conventual: monestirs i abadies mantenen una rica confiteria (papavanets, anissos de frare) que “endolceix la vida”. Ascetisme i llibertinatge: del sofriment religiós a Don Joan • Resistència al desig amb autoflagelació, silicis, dejunis i vigílies: un “masoquisme” devot que vol “vèncer el desig a base de sofriment”. • Exemples hagiogràfics: Sant Benet (ortigues per apaivagar la luxúria) i Sant Francesc (nus i fueteig). To satíric actualitzat sobre temptacions “modernes”. • Naixement del llibertinatge com a corrent filosòfic (finals s. XIII): refús de l’autoritarisme, especialment el religiós, i defensa del gaudi entre adults consentits. • Persecució i estigma: “llibertí” esdevé sinònim d’heretge i de vida llicenciosa. • Arquetips: Don Joan i el model del seductor a l’estil de Giacomo Casanova. Tinell i Inquisició: botxí, llegendes i amulets macabres • El Tinell (alçar per Pere el Cerimoniós i el de Punyalet, s. XIV): sala monumental, amb llegenda segons la qual les pedres “no resisteixen les mentides” i cauen sobre l’acusat. • Inquisició: espai d’interrogatoris i turments; explotació de la llegenda com a instrument de por. • El botxí: residència darrere la capella de Santa Àgata; execucions públiques a la plaça; indumentària i cara tapada. • Economia paral·lela: venda d’amulets (estelles del patíbul amb sang, ossos d’executats), i espelmes fetes amb greix humà, suposadament útils per a lladres per adormir cases i trobar tresors. Cantar i benestar: salut, emocions i orígens de la música • Salut cardiovascular i respiratòria: cantar és exercici aeròbic; millora circulació, musculatura i funció pulmonar; ajuda en l’asma amb respiracions profundes i lentes. • Neuroquímica del benestar: alliberament d’endorfines i oxitocina que afavoreixen l’estat d’ànim, la relaxació i el vincle social. • Memòria i cognició: melodies i ritmes com a mnemotècnia per reforçar records. • Emoció universal: la música és anterior al llenguatge i transmet significat sonor; estudi de la Universitat de Sussex mostra respostes emocionals similars entre cultures. "Cantar ens allibera de l’estrès… A cantar!" Audició clàssica • Escolta d’un fragment de Mapàtria (poema simfònic) de Frederic Smetana, mestre de l’òpera xeca. • Referències a les òperes: La núvia venuda i Dalibor. Versió citada: Orquestra Simfònica de Bralina. Tancament • Comiat reiterat amb "Fins demà!" i cloenda del programa.

Resum general Episodi variat i àgil de "Seixanta i més". Després de salutacions i comentaris sobre Setmana Santa, el programa s’endinsa en un bloc principal sobre l’Antiga Pèrsia, seguit de costums i gastronomia medieval catalana, jocs i apostes a la Barcelona medieval i, finalment, una llegenda popular sobre la pesta, Sant Roc i el “Sant Gos”. Bloc 1 — L’Antiga Pèrsia (Aquemènides i llegat) • Origen i extensió de l’imperi: amb Ciro el Gran i, més tard, Darios I, els aquemènides integren pobles del Pròxim Orient en un únic estat que s’estén des del nord d’Àfrica fins al riu Indus. • Persèpolis i els palaus: arquitectura de pedra monumental, escalinates amb representacions de 23 delegacions i estil eclèctic amb influències de Babilònia, Assíria, Jònia i Egipte. El tresor reial inclou or, argent, bronze i vidre; peces com el ríton i una vaixella sumptuosa. Menús refinats amb gelatina de raïm, naps confitats, tàperes i oli de festuc. • Administració i exèrcit: l’imperi s’organitza en sàtrapies, amb una xarxa de comunicacions eficaç, monedes oficials (el dàric d’or i el sicle d’argent) i llengües d’ús comercial (elamita, babiloni i arameu). La cavalcadura i els carros són clau de la superioritat militar. • Luxe, tombes i religió: joieria d’alta qualitat amb incrustacions de vidre, esmalt i pedres precioses. Tot i l’espoli antic de tombes, han perviscut tresors amagats. Religió de base zoroastrista amb el déu Ahura Mazda sovint representat en un disc solar alat. • Llegat: després d’Alexandre el Gran, la cultura persa influeix el món grec i, segles després, l’Imperi sassànida (224–651) recupera tradicions i creences. Amb la conquesta àrab, els models iranians marquen els primers segles de l’islam i la llengua persa manté una identitat pròpia. Al segle XIX, la dinastia qajar reanima l’interès per l’antiga Pèrsia. • Redescobriment europeu: des de viatgers medievals fins al segle XIX, quan el desxiframent del persa antic obre una nova comprensió de la història i cultura del Pròxim Orient. "El desciframent del persa antic va representar un pas molt important per entendre la història i la cultura del Pròxim Orient." Bloc 2 — Gastronomia medieval catalana: neules i piment • Neules amb piment: documentades el 1098 i servides a la cort de Jaume I (1267). El piment (també clarea o hipocràs) és vi blanc o negre endolcit amb mel o sucre i aromatitzat amb pebre, canyella i altres espècies: a l’estiu molt fred com a aperitiu i a l’hivern molt calent. • Les neules: a l’edat mitjana eren planes (no enrotllades fins al segle XVII) i es feien amb farina, clara d’ou, mel i espècies; massa fina i poc torrada, sovint decorada. Etimologia: "neula" ve de nebula (boira fina) en llatí. "El binomi neules amb piment era total." Bloc 3 — Jocs i apostes a la Barcelona medieval • Taforeries: cases de joc legals, arrendades i fiscalitzades pel municipi; part dels ingressos es destinaven a obra pública, però el Consell hi era contrari per blasfèmies, bregues i maldecaps. • Jocs i prohibicions: els daus, molt perseguits, arruïnaven famílies; també es jugava a les creueres (taulell amb vuit triangles) i a cartes (nahips). Prohibit jugar els diumenges durant missa, per Quaresma i després de la posta del sol. Sancions severes i expulsions. "La gent s’ho jugava tot: diners, menjar, roba, el carro i la casa." Bloc 4 — Llegenda de la pesta, Sant Roc i el “Sant Gos” • El presagi i la pesta: l’aparició d’un corb negre que cau a la plaça i desprèn una pudor mortal anuncia la pesta a Barcelona. • Sant Roc: arriba per guarir els empestats; malalt i expulsat, rep l’ajuda d’un gos que li llepa les nafres i li porta pa fins a la recuperació o mort. • Devoció popular: s’instaura el dia del Sant Gos (l’endemà de Sant Roc) i aquell dia els gossos poden entrar a l’església; la resta de l’any es tem la forma canina del diable. "Molts barcelonins tenien més fe en el gos que no pas en el sant." Temes principals • Antiga Pèrsia i els aquemènides: expansió, Persèpolis, administració, economia, religió i llegat. • Gastronomia medieval catalana: neules, piment/hipocràs i usos festius. • Cultura lúdica medieval: taforeria, jocs de daus, creueres i cartes; regulació municipal i moral pública. • Llegendes i religiositat popular: Sant Roc, el “Sant Gos” i la memòria de la pesta. Conceptes clau • Aquemènides, sàtrapies, ríton, zoroastrisme, Ahura Mazda, hipocràs, taforeria, creueres, nahips.

Panorama del programa Magazine variat amb to proper i divulgatiu. Es parla de Setmana Santa i Sant Jordi, de la relació entre al·lèrgies al pol·len i contaminació, d’anècdotes i història (vi ranci medieval, reclusió de meques per Setmana Santa), de la sardana i la seva llegenda “bruixa”, d’una ruta per Reus modernista, i de seguretat viària (alcoholímetres bloquejadors i protecció infantil als autobusos). Tanca amb una píndola gastronòmica i música de La Traviata. "Aquesta és la veritable festa de Catalunya." (sobre Sant Jordi) Temes principals Sant Jordi i lectura: paper vs. lectura digital; el valor sensorial del llibre. Salut i medi ambient: al·lèrgies al pol·len, efecte de la contaminació i mesures preventives. Història i costums: vi ranci a l’edat mitjana; reclusió de meques per Setmana Santa. Cultura popular: orígens, mites i prohibicions de la sardana; la tenora i la Principal de la Bisbal. Patrimoni i turisme: modernisme a Reus (Casa Navàs, Institut Pere Mata) i el santuari de Montferri (J. M. Jujol). Seguretat viària: alcolock en autobusos, cinturons i sistemes infantils; sancions a conductors sense carnet. Música clàssica: preludi de La Traviata de Verdi. Detall dels continguts per blocs Sant Jordi: llibres, roses i el plaer del paper Celebren Sant Jordi: llibres, roses i ambient ciutadà festiu. Debat breu sobre lectura en tablet vs. llibre en paper: el valor de “tocar i olorar el paper”. To d’humor sobre preus i crisi, però amb crida a comprar llibres. Al·lèrgies al pol·len i contaminació: dades, símptomes i prevenció Article citat (Consejos de tu farmacéutico) i marc de canvi climàtic 2050. Dades clau: 30% de la població pateix malalties al·lèrgiques (~16 M); meitat, al pol·len (gramínies, plataner d’ombra, olivera). Contaminants: òxid nítric (NOx), ozó i partícules en suspensió (dièsel) afecten mucosa i capacitat pulmonar; símptomes: conjuntivitis, rinitis, asma. Factors meteorològics (sol, vent) intensifiquen brots; el pol·len recorre llargues distàncies. OMS: 1 de cada 8 morts al món relacionats amb contaminació; >700 morts/any a Espanya. Mesures: evitar parcs en pics de pol·len, interiors nets, ventilar a primera hora, tancar finestres de nit, polvoritzar aigua, usar filtres antipol·len i d’A/C al cotxe (canvi anual). Debat sobre responsabilitat de cotxes vs avions i vaixells en la contaminació. Fauna urbana a Collserola Aparicions de porcs senglars al municipi (prop del CAP); prohibit alimentar-los per seguretat. Vi ranci i censos a l’edat mitjana Document (1071): censos pagats en espècies (vi blanc/negre/ranci) a l’òrbita comtal. Vi ranci: apreciat històricament i útil a la cuina; debat sobre la seva menor presència actual a la venda i canvi de paladar. Setmana Santa a l’edat mitjana: meques tancades Període d’abstinència: meques recloses de Dimecres Sant a Dilluns de Pasqua (després reduït a 3 dies en segle XV). Convents: Santa Clara i Santa Maria Egipcíaca; també s’hi internaven dones “fora de norma”. Cas de Caterina (1449): llarg litigi sobre el seu internament; interferència de consell municipal, Generalitat i entorn reial. Vigilància amb saigs; subministrament de menjar, llit i “consol espiritual”. Sardana, bruixeria i cultura del ball Orígens antics i simbologia astral; vincle llegendari amb cultes antics i amb les “bruixes”. Segles XVI–XVII: prohibicions municipals (Vic, Igualada) per “ball deshonest” i per nits/divendres. Mites: el dimoni tocant el flabiol; l’herba no tornava a créixer on ballaven. Experiències locals: la sardana és un ball democràtic amb normes (entrada per l’esquerra). Música: la cobla i la singularitat de la tenora; el reconeixement a la Principal de la Bisbal (130 anys). Reus modernista, Jujol a Montferri i cuina tradicional “Reus, París i Londres”: auge pel comerç d’aiguardent (s. XVIII–XIX) i mecenatge modernista. Obres destacades: Casa Navàs (Domènech i Montaner) —“Jardí de Pedra i Cristall”— i Institut Pere Mata (model pavellonal, pavelló dels distingits, amb luxes com calefacció, aigua i electricitat). Altres edificis: cases Rull i Gasull, Palau Bofarull; passeig del “tomb de Ravals”. Entorn: Santuari de Montferri (J. M. Jujol), inspiració modernista al món rural. Gastronomia: record de Cal Simonet (Reus) i altres cases antigues; connexió amb l’Empordà, fires i Ferran Adrià. "Poderoso caballero es don dinero." (sobre qui podia accedir al pavelló dels distingits) Seguretat viària: alcolock i protecció infantil Proposta de reforma legal: alcoholímetres amb bloqueig (alcolock) en autobusos (escolars i >9 places) per impedir l’arrencada si el conductor dona positiu d’alcohol/drogues. França ja els empra; consens parlamentari per impulsar-ho. Protecció infantil: cinturons i sistemes homologats —podrien reduir un 90% les lesions mortals; des de 2007 són obligatoris en autobusos nous. Problema afegit: 10.000 sancions a Catalunya a conductors sense carnet. Música i comiat Audiació: preludi de l’acte I de La Traviata (G. Verdi), basada en La dama de les camèlies (A. Dumas). Apunt gastronòmic final (ximitxurri) i acomiadament fins d’aquí 15 dies.

Panorama general Episodi magazín amb ritme àgil i seccions variades. Es combina patrimoni local, natura i normativa, història i cultura de Barcelona, salut emocional, creativitat terapèutica, música clàssica, consum responsable, opinió cívica i un viatge pel Pirineu. "El somriure ho pot curar tot." • Temes clau: Masia de Can Pedrosa, Collserola en bicicleta (normativa i mapa), cuina jueva medieval i Inquisició, beneficis del somriure, pintar i acolorir per a la salut, Mozart, ecològic sense fanatismes, crisi i dret a vot, Vall Ferrera. Patrimoni i territori Masia de Can Pedrosa (Campedrosa) • Situació: riba dreta de la riera de Sant Just, prop de l’antic traçat de la via Augusta; documentada des de 1077. • Arquitectura: planta baixa + pis + golfes; coberta a dues aigües; façana sud amb finestra gòtica geminada i arcs lobulats; restauració acurada (2002). • Interior: volta catalana i dues sitges visibles sota vidre. • Ús històric: cereals i vinya fins a la fil·loxera; després, parcel·lació de la Plana Pedrosa. • Col·lecció etnològica: >260 peces (segles XVI-XX), a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (amb col·laboració del Centre d’Estudis Santjustencs). Collserola en bici: normativa i mapa • Dades: ~4,5 M de visites/any; >1,5 M en bicicleta. • Normativa (vigent des de 2000): regula velocitat i espais; es reforça amb nou mapa d’ús ciclista (pistes i camins aptes >250 km, +70 km vs. versió anterior), sobretot la xarxa de prevenció d’incendis (plaques vermelles amb codi). • Marc sancionador: ajuntaments (Sant Cugat, Molins de Rei, Sant Just, Esplugues...) en procés d’aprovació d’ordenances. • Recursos: espai web amb normativa, recomanacions i itineraris. Consell clau: respectar camins autoritzats i circular amb prudència. Història i cultura de Barcelona Pans antics i cuina jueva medieval • De l’època d’Ataülf i Gala Placídia a Barcelona a tipologies de pa: àzim (sense llevat), cibarius (senzill), etc. • Plat destacat: adefina (olla de sàbat), cuita tota la nit amb cigrons, verdures, arròs, carn, espècies... • Gastronomia jueva medieval: llegums, fruita fresca i seca, peix de mar i riu, rostits i salses d’herbes i espècies — una proto-dieta mediterrània. "La defina bé podria ser la mare de l’escudella barrejada." Comunitats jueves i monges caçadores • Calls i presència jueva: Girona, Besalú, Vilajuïga; testimoni de Benjamí de Tudela sobre una comunitat notable a Barcelona medieval. • Convent de Junqueres (monges comandadores de Sant Jaume): nobles exemptes de vots; festeig al claustre; trasllat parcial (pedra a pedra) a la parròquia de la Concepció (segle XIX-XX). Inquisició, bruixeria i llegendes • Nicolau Eymerich i el Directorium Inquisitorum (1376): conceptualitza la bruixeria com a heretgia; llista pràctiques proscrites i descriu tècniques per arrencar confessions (inclosa la tortura per cada càrrec). Primera edició a Barcelona (1503). • Llegendes: Santa Madrona i el "forat del diable" a Montjuïc; font de les bruixes al Raval. • Nota històrica: fi pràctica inquisitorial amb l’arribada de Napoleó. Salut i benestar El poder del somriure • Expressions facials (tristesa, sorpresa, felicitat, ira, por, fàstic) i com es reconeixen. • Beneficis físics: exercita centenars de músculs, lubrica els ulls, destapa nas i oïda, millora l’oxigenació, allibera endorfines. • Beneficis psicològics: redueix estrès i tristor, exterioritza emocions positives i descansa la ment. • Dada: infants somriuen 300–450 cops/dia; adults, ~17. "És la risa que no costa diners." Pintar i acolorir: art que cuida el cervell • Millora motricitat fina, concentració i memòria; potencia la serotonina. • Evidència (revista Neurology, 2015): pintar/dibuixar/fotografiar s’associa a −73% risc de deteriorament cognitiu lleu; manualitats: −45% risc de demència. • El dibuix com a via d’expressió terapèutica quan falten paraules. Música • Mozart, Eine kleine Nachtmusik (Allegro). Interpretació: Orquestra Simfònica d’Hamburg. Consum i societat Ecològic, local i sense fanatismes • Prioritzar el producte de temporada, local i artesanal, amb base vegetal quan es pugui. • Crítica al simple “segell bio”: cal discernir entre ecològic genuí i màrqueting. Flexibilitat sense dogmes. "És bo que sapiguem distingir: l’etiqueta bio no és tot." Crisi, banca i dret a vot • Crítica als resc@ts i indemnitzacions mentre es retalla en serveis; comparativa internacional més estricta. • Crida a reformes i a l’exercici del vot per responsabilitat cívica i memòria històrica. "S’ha d’anar a votar." Viatges Vall Ferrera • Paisatge: bosc de Virós, ermites (Sant Llicer, Sant Quirze), Alins i el seu colomar/presó; hiverns de glaç i conducció pausada. • Tradicions: processó amb la talla de Sant Llicer per demanar pluja. • Pica d’Estats: ascens de Mossèn Cinto Verdaguer (1883), símbol nacional; ruta al circ de Bavorte, estanys i refugi no guardat; panoràmica Sotllo–Pica. Tancament • Acomiadament i avís de redifusió en segona audició.

Panorama general del programa Programa magazine amb to divulgatiu i de proximitat: actualitat local, cultura i història, salut i tecnologia, i un fort accent en gastronomia. Hi ha música clàssica de fons i un seguit de receptes finals centrades en la carbassa. Actualitat local Obres al Camí de la Muntanya (Vall de Sant Just, Collserola) S’ha pavimentat el tram inferior amb llosa de formigó per millorar la seguretat i compatibilitzar usos (vianants, bicicletes i trànsit essencial). Objectiu clau: prioritzar vianants i bicicletes i, en circumstàncies determinades, restringir el trànsit rodat. Mesures de pacificació del trànsit (elements horitzontals i verticals) i integració paisatgística. Defensa del caràcter agrícola de la vall, amb eliminació d’edificacions fora d’ordenació i ordenació de l’espai agrari. Crida solidària Hospital Sant Joan de Déu – Càncer infantil "Un nen no és un adult petit." Es remarca la necessitat d’investigació específica i el pes de les donacions privades (més del 70% del pressupost del laboratori). Missatge clau: “Hazte donante de esperanza.” i informació de contacte web i telèfon. Cultura, història i llengua Gastronomia romana i oci medieval (Secció de la Lina) Paraules i espais romans: Lixae (parades de menjar), Pistrinae (fleques), Popina (cases de menjars). Costums culinaris (pans, guisats, marisc, dolços) i recepta de tiropatinam (flam amb llet, mel i ous, amb un toc de pebre). Prostitució a la Barcelona medieval Regulació de les pusses (prostitutes) i diferenciació d’indumentària respecte de les “dones honestes”. Prohibicions sanitàries (p. ex. manipular aliments) i procedències diverses (València, Mallorca, Castella, Sicília). Vinyeta històrica: Gala Placídia a Barcino Relat biogràfic: dol personal (mort del fill Teodosi), violència de Sigeric i posterior restitució d’honors. Idea clau: figura de gran dona i la petja de Barcino en la seva trajectòria. Viatge i gastronomia: Maó (Menorca) Lectura i recomanacions d’autor local (Damià Borràs): arribar per mar per valorar el port majestuós i el seu paper social, cultural i econòmic. Perfil de ciutat: burgesa, de serveis, oberta a l’exterior (segle XVIII), però de bellesa discreta i introvertida. Parades i sabors: Bar La Murada (tapes clàssiques; especialitat: trunyelles – intestins de xai al forn). Passeig per la Porta de Sant Roc i carrer Isabel II (miradors, interiors sumptuosos de cases burgeses, Museu de Menorca al claustre de Sant Francesc). Can’à Pilar (Andoro): fusió entre cuina basca moderna i tradició menorquina. Mercat del claustre del Carme (formatge de pagès, sobrassada, carn-i-xua, botifarró, etc.). Copa al Aquelarre (jazz en directe) o al Baixamar. Beguda identitària: ginebra de Xoriguer i combinat local pallofa (ginebra amb aigua de cel i pela de llimona). Pinzellades històriques: influència britànica (1708–1802) i presència lingüística anglesa actual. Música Escolta d’un adagietto del quintet per a clarinet de Mozart (orquestra filharmònica de Txecoslovàquia, segons s’indica). Salut i ciència Glifosat i microbiota intestinal (Secció de la Montse) Investigació alemanya sobre glifosat en aviram amb possibles implicacions en humans. Punt crític: desequilibra la microbiota afavorint bacteris patògens (p. ex. Salmonella, Clostridium) mentre perjudica bacteris beneficiosos (Enterococcus), amb risc d’alteracions digestives i immunitàries. Potencial vinculació amb problemes com inflamacions intestinals, fatiga crònica, obesitat, al·lèrgies i altres. Tecnologia i privacitat “Núvols” (cloud): concentració massiva de dades personals de persones i empreses. Risc: accions de hackers i explotació comercial (segmentació, algoritmes) que poden exposar desitjos i hàbits molt íntims. Consells de prudència: limitar l’exposició a xarxes (p. ex. no anunciar absències a casa), protegir dades i ser conscients del valor comercial de la informació. "Hem d’aprendre a cuidar les nostres dades perquè no caiguin a les grapes de les grans corporacions." Nutrició i cuina Adolescents: hàbits alimentaris 4–5 àpats diaris en lloc de 3; racions petites i variades. Fugir de grans entrepans; alternatives al processat: peix blau (tonyina, sardina), sèpia, musclos, entrepà de calamars. Autonomia a la cuina per fomentar criteri propi i menys rebuig a taula. La carbassa: nutrients i receptes Beneficis: vitamina A i C, àcid fòlic, calci, betacarotens (antioxidants). Receptes destacades: • Crema de carbassa rostida: carbassa, xalota, all, gingebre, espècies, forn i triturat amb brou. • Espaguetis de carbassa amb pesto i tonyina: làmines fines escaldades, pesto d’alfàbrega i pinyons, tonyina al final. • Contracuixes de pollastre en salsa cremosa de carbassa: sofregit amb pebrots i nap, vi blanc, tomàquet concentrat i puré de carbassa, forn i acabat amb julivert. Cloenda Tancament distès amb jocs de paraules sobre “carabasses” i avanç que la setmana vinent tocaran altres temes (sense política).

Panorama del programa Episodi variat i dens amb editorial sobre pensions i l’article 50 de la Constitució, notícies locals, un viatge sonor per la comarca de la Segarra, seccions de música, curiositats històriques sobre els tramvies de Barcelona, un relat d’esoterisme barceloní, la biografia de George Sand, consells de salut i memòria, i un reportatge crític sobre la cita prèvia en l’administració. "Ah, i gràcies pel mig cafè al mes que ha augmentat la meva pensió." Editorial: pensions i article 50 Clam dels pensionistes: queixa pel 0,25% d’augment i el to governamental (referència a la ministra Báñez i a Rajoy). Recordatori de l’article 50 de la Constitució espanyola: les pensions han de mantenir el poder adquisitiu. Crida a la mobilització: s’apunta la possibilitat de noves manifestacions per exigir el compliment de la llei. "Hauríem de tornar a sortir [...] perquè es compleixi l’article 50 de la Constitució." Notícies locals i agenda Meteo i refranyer Neu tardana i bona entrada de primavera (12 cm a cotes altes). Refrany: Any de neu, any de bé de Déu. Entitats i activitats Aclariment: la Coral Harmonia és la coral de l’Associació de Gent Gran de Sant Just. Invitació a inscriure’s a la coral i a assistir a xerrades de salut (a càrrec de la treballadora social Mireia Soler Boada). Viatgem per Catalunya: la Segarra Retrat poètic i històric de la Segarra: castells (terra de frontera), arquitectura militar, pobles porxats, cases-muralla i romànic abundant però poc conegut. Focus en Cervera: seu de l’única universitat del país durant més d’un segle després de 1714; monumentalitat i patrimoni. Ruta pel rucal i municipis com Talavera, Pallarols, Bellmunt; paisatge de comes i turons amb cereals i oliveres. Valor gastronòmic i de producte ecològic local; citació de Narcís Comadira. Música 1: “Blowin’ in the Wind” (Bob Dylan) Peça icònica que evoca la joventut dels oients i el to reflexiu del programa. Curiositats: els tramvies de Barcelona Orígens del tramvia: de les vagonetes mineres a l’itinerari urbà del s. XIX (riell de ferro i acer d’Alphonse Loubat). Barcelona: projecte (1864) i inauguració del tramvia de Gràcia (1872) amb tracció animal. Tramvies a vapor (1877) i revolució del tramvia elèctric (1895). Tibidabo: impuls de Salvador Andreu, Avinguda del Tibidabo (1901), primer funicular d’Espanya i el Tramvia Blau (actualment en restauració), elements emblemàtics del transport públic. Apunt breu: soroll i salut El soroll com a contaminant: pot causar estrès i fins i tot úlceres; crida a la conscienciació. Esoterisme: la “Caça de les Ànimes” (c. de la Cera, BCN) Relat d’un antic casalot envoltat de llegenda amb espectres i la figura sinistra de la venedora apodada “Recollons”. Evocació de la Barcelona dels horts i camins, amb un to fantasmagòric. Biografia: George Sand (Aurora Dupin) Escriptora francesa, pionera i feminista: vida intensa, compromís polític (1848), i divorci que marcà jurisprudència a França. Infància a Nohant, formació culta (filosofia i clàssics) i vida independent a París. Obres clau: Indiana (debat sobre el matrimoni i crítica social). Estil vital: pantalons, tabac, llibertat de costums. Grans amors i amistats: Alfred de Musset, Frédéric Chopin (estada a Mallorca), Liszt, Balzac, Delacroix. Pensament social: influència de Pierre Leroux i la revista La Revue Indépendante. Final: memòries a Histoire de ma vie. Música 2: Maria Callas — “O mio babbino caro” (Puccini) Voz única i dramatisme interpretatiu. La selecció mostra la seva musicalitat i profunditat expressiva. Salut: memòria i nutrients La memòria requereix nutrició neuronal òptima. Nutrients destacats: Fosfolípids (p. ex. fosfatidilcolina, fosfatidilserina), fosfor orgànic. Àcids grassos EPA i DHA; vitamines (E, complex B) i minerals (magnesi, potassi, zinc, seleni). Antioxidants (p. ex. quercetina, carotenoides, vitamina C) amb efecte neuroprotector. Possible suport amb suplementació d’alta biodisponibilitat i ginkgo biloba per optimitzar el reg sanguini cerebral i la funció cognitiva. Reportatge: la “cita prèvia” a debat Crítica als sistemes de cita prèvia automatitzats: complexitat, falta de flexibilitat d’horaris i resistència a atendre sense cita. Exemple positiu: CAP de Sant Just (sang) — cita modificable, validació de documents, torn eficient i atenció ràpida. Petició de seguiment i control del servei per assegurar que la tecnologia millora l’experiència ciutadana. Tancament Avanç de tema pendent: accidents (per a la setmana vinent). Nota d’actualitat: a França les secundàries baixaran a 80 km/h (1 de juny); debat sobre multes i seguretat viària. Comiat i possible reemissió dissabte; dubte sobre vacances del programa.