30507 episodis disponibles
En el programa d'avui de Ràdio d'Esvern, conduït per Núria García, es parla amb en Quim Calonja sobre ecologisme i agricultura alternativa. La propietària de la botiga-taller Avient Papier, Irene Esquius, també s'uneix per comentar els tallers de maternitat i activitats per a infants que organitzen. Finalment, Pere Moles parla sobre la vinyeta i el còmic, així com de l'exposició dedicada a Feliu Elias
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Aquest informatiu de Ràdio d'Esvern presenta notícies locals destacades, incloent la nova iniciativa de Sant Just en el projecte d'encesa de torres per reivindicar drets humans. També es destaca l'inauguració de l'exposició "Amelat Soriyat" sobre la vida de refugiades sirianes al Líban, el debat sobre sexe al segle XXI amb la psicòloga Carme Sánchez, i les victòries esportives de l'hoquei Club Sant Just, entre d'altres activitats locals
Context Inici de 2023 amb la recuperació de les col·laboracions a Ràdio Desvern. Conversa amb Jaume Vidal, president de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat (ASM Baix Llobregat), sobre l’estat de l’entitat, els seus grups d’ajuda mútua, el finançament públic i el treball en xarxa municipal. "No vinguin més problemes, que amb els que tenim ja n'hi ha prou." Punts clau de l’entrevista Salut de l’entitat: situació estable però amb tensions per retards i ajustos en subvencions; confien a regularitzar-les aviat. Prioritat 2023: mantenir l’activitat sense retallar serveis i evitar posar quotes a les famílies que participen als grups. "Jo no ho signaré mai" (sobre introduir un cost per a les famílies). Grups d’ajuda mútua (GAM): Són el pilar de l’entitat: suport a famílies i persones amb problemes de salut mental. Accés gratuït per a participants gràcies a les subvencions; els professionals són remunerats. Rellevància de les Taules de Salut Mental: Participació activa a les taules de Sant Just Desvern i El Prat, i creació imminent a Castelldefels. Espais de coordinació amb serveis socials, sanitat i professionals per comprometre millores concretes. Relació institucional: Molt bona col·laboració amb Sant Just, Cornellà i El Prat. A El Prat, l’estructura pública funciona tan bé que l’associació és menys necessària (fet valorat positivament), tot i que hi continuen participant. Riscos i reptes administratius: Exigències de justificació a vegades desalineades (p. ex., rebre 500 € i haver de justificar 750 €). Necessitat de precisar rols (p. ex., personal administratiu com a part del projecte) i de paperassa exhaustiva. Voluntat d’alinear criteris amb regidories per assegurar coherència pressupostària i evitar “fer volum” amb despeses irrellevants. Estratègia d’ecosistema: Paper complementari de la Federació i la Fundació (p. ex., club social de Cornellà). En alguns territoris, aquests dispositius poden assumir serveis i l’associació centrar-se en orientació i xarxa. Cas sensible obert: Esment d’un cas on un professional hauria proposat que una persona “vagi al carrer”; l’entitat defensa convivència comunitària i suport gradual. El tema es detallarà en la pròxima emissió per prudència i rigor. Impacte i necessitats Finançament previsible i ajustat a la realitat del projecte. Mantenir la gratuïtat per a famílies i participants dels GAM. Simplificació administrativa i criteris de justificació coherents. Enfortir les taules locals per millorar la coordinació i el compromís professional en les actuacions. Cites rellevants "No vinguin més problemes, que amb els que tenim ja n'hi ha prou." "Jo no ho signaré mai" (sobre posar un cost a les famílies).
Resum general L’entrevista presenta l’exposició fotogràfica “Amel Azuriat” d’Eva Parell, centrada en les jornaleres sirianes refugiades a la Vall de la Becà (Líban). A través de 50 imatges, el projecte visibilitza una realitat sovint invisibilitzada: dones, nenes i nens que sostenen la recol·lecció agrícola en condicions de precarietat, discriminació i vulnerabilitat, alhora que projecten una imatge de resiliència i fortalesa. L’exposició, ajornada el 2020 per la Covid-19, s’inaugura ara al Centre Cívic Soledat Sants (Sant Just), amb visita guiada de l’autora. Temes principals • Context i condicions laborals: el Líban limita els sectors on poden treballar les persones refugiades; la recol·lecció recau principalment en dones, nenes i nens, amb sous baixos i agressions normalitzades. • Origen del projecte: viatge de recerca (2018), col·laboració amb una ONG i posterior beca de la UE per fer reportatge en profunditat i conviure amb famílies refugiades. • Vessant social: una estudiant de màster va impulsar un crowdfunding que va aportar aliments durant un any a unes 70 famílies de l’assentament principal. • Mirada fotogràfica: la narració evita la victimització i posa en valor la resiliència i la capacitat d’agència de les dones. • Selecció i enfocament: de milers de fotos a 50 imatges que construeixen un relat del “microunivers” agrícola; l’exposició no entra en detall a la crisi política general del Líban, sinó que se centra en les jornaleres. • Paradoxes i mirall local: el menjar que consumeix el país depèn del treball d’aquestes dones; es plantegen paral·lelismes amb injustícies laborals en regions agrícoles de l’Estat espanyol. • Informació pràctica: inauguració amb visita guiada, peus de foto explicatius i dates/horaris de visita. Moments destacats • Context i nom de l’exposició, i situació de les jornaleres a la Vall de la Becà. • Naixement del projecte (ONG, beca UE) i impacte social via campanya d’aliments. • Ètica i narrativa visual: de “víctimes” a dones fortes. • Convivència i aprenentatges personals de l’autora amb les famílies refugiades. • Criteris de selecció i límits temàtics de l’exposició. • Paradoxa agrícola del Líban i connexions amb realitats locals. • Peripècia de la itinerància i ajornament per Covid-19 fins a la presentació a Sant Just. • Objectius: visibilitzar, denunciar l’explotació (inclosa la infantil) i promoure la reflexió. Cites clau "La imatge que transmeto d’elles no és de víctimes, sinó de dones fortes que estan superant aquesta situació." "La frontera és un territori sense llei." "El que menja la població libanesa és el fruit de la feina d’aquestes dones." "La idea és visibilitzar la situació d’aquestes dones… molt invisibilitzada." Conceptes clau • Resiliència: capacitat de les dones refugiades per sostenir-se i sostenir les seves famílies en contextos adversos. • Microunivers agrícola: cadena jeràrquica de treball on la recol·lecció recau en dones, nenes i nens. • Invisibilització: poca atenció mediàtica i institucional a una realitat estructural. • Itinerància expositiva i impacte de la Covid-19 en la difusió cultural. Informació pràctica de l’exposició • Lloc: Centre Cívic Soledat Sants (Sant Just) • Inauguració: 19:00 h, amb visita guiada per Eva Parell • Obert fins: 25 de febrer • Horari de visita: 9:00–13:00 i 16:00–19:00 • Més informació: ràdio desvern i evaparell.com
Visió general Programa magazín matinal de Ràdio Desvern (dilluns 16 de gener, 10:09). Obertura amb salutació, hora i arrencada musical, i un sumari on s’anuncien els continguts de la jornada. Després, una breu pausa musical amb l’estrena de "Flowers" de Miley Cyrus. "Això és la justa, ara passen 9 minuts a les 10 del matí" Temes principals anunciats • Actualitat local (Sant Just): repàs de notícies municipals i qüestions d’actualitat santjustenca. • Actualitat general: titulars de fora del municipi per situar el context de país i internacional. • Repassa de portades amb la Lua López: lectura i comentari de les principals capçaleres. • Previsió del temps amb Carles Rius: evolució meteorològica de la jornada abans de les 11 h. • Entrevista (2a hora): Eva Parell sobre l’exposició fotogràfica "Aymalat Suryat: les jornaleres sirianes refugiades a la vall de la beca", un projecte realitzat al Líban, que acull gairebé un milió de refugiats sirians. Detalls de l’exposició • Inauguració: avui, 19:00 (Centre Cívic Soledats Sants, a Masllui). • Dates: visitable fins al 25 de febrer. • Horaris: 9:00–13:00 i 16:00–19:00. "la inauguració d'aquesta exposició serà avui, ... a les 7 en punt de la tarda" • Clau temàtica: treball i vida de les jornaleres sirianes a la vall de la beca. "les jornaleres sirianes refugiades a la vall de la beca" • Associació de Salut Mental del Bas Llobregat: actualitat mensual amb el president Jaume Vidal. • Centre d'Estudis Sant Justencs: balanç de l’encesa de talalles i talaiers a la Penya del Moro amb la presidenta Maria Quintana. • Tertúlia esportiva: novetats del cap de setmana, no només del Barça. Música • Obertura amb un tema pop: "Weakness". • Pausa musical amb l’últim senzill de Miley Cyrus, "Flowers". "Això es diu Flowers, ... l'últim tema publicat per Miley Cyrus" Incidències i estructura temporal • Després de la peça musical, l’àudio entra en un bucle de "Bona nit" repetit, possiblement una incidència tècnica o tall de senyal. Els blocs anunciats (notícies, portades, temps, entrevistes i tertúlia) no apareixen encara en aquest tram de la gravació. • Les seccions temporitzades següents marquen només els trams realment emesos en aquest extracte (obertura, sumari, música i l’anomalia d’àudio), evitant situar els temes anunciats abans que comencin efectivament.
Panorama general Episodi dedicat al metavers i les realitats virtuals com a espais d’identitat, desig i límits ètics, connectant cinema, sèries, literatura i música: • Cinema: Mantícora (Carlos Vermut) — el “monstre” interior, la representació prudent d’un tabú i la realitat virtual com a vàlvula d’escapament. • Sèries: Jíbaro (Love, Death & Robots, Alberto Mielgo) — hipnosi visual i sonora, relació tòxica i l’animació com a cinema adult. • Llibres: De nuevo centauro (Katixa Aguirre) — un futur proper de VR/AR/XR, avatars, tacte hàptic i legalitat al metavers. • Música (vinil): 5 descobertes contemporànies que dialoguen amb l’“exòtic”, l’ambient i l’experimentació. “Irrealitats virtuals?” O el virtual com a espai on el jo es prova, es perfila i es posa a prova. Cinema: Mantícora (Carlos Vermut) Idea central Monstres per fora, monstres per dins: un dissenyador de criatures per a videojocs amb un desig prohibit que intenta contenir. La realitat virtual apareix com a espai per “expiar” el desig sense traspassar-lo a la realitat. Vermut opta pel “mostrar sense mostrar”: fora de camp i el·lipsi moral i visual per abordar un tema delicat sense morbositat. “El error es comprar que las personas malvadas… no son como nosotros. Y sí lo son… Si la gente hablase más de sus problemas, si mostrase más su oscuridad, creo que sería un mundo mejor.” — Carlos Vermut (Sitges) Punts clau • El film abandona el thriller per cuinar un drama a foc lent, centrat en la contenció i la culpa. • L’avatar i la pantalla (VR) com a lloc on el desig es representa —i on neix el dilema: és alleujament o aliment? • Direcció i posada en escena: travellings mínims però decisius i “polítics”; composicions que suggereixen més que no pas mostren. • Debat ètic obert: realitat virtual, sexbots, límits legals i morales; desig vs. delicte. “En un juego puedes hacer lo que quieras… y en la vida también. Ahora mismo en este bar puedes hacer lo que quieras… ¿qué te lo impide?” — diàleg a Mantícora Per emportar-se’n • Un exercici de responsabilitat formal davant d’un tabú. • Gran treball actoral (Nacho Sánchez i Zoe Stein) i to “vermutià” d’alta precisió. Sèries: Jíbaro (Love, Death & Robots, T3) — Alberto Mielgo De què va Un grup de conquistadors topa amb una figura aquàtica coberta d’or que els embogeix amb veu i dansa, fins a l’autodestrucció. Només un soldat sord n’és immune. Per què impacta • Disseny de so aclaparador i muntatge físic, gairebé sinestèsic. • Estètica híperreal que voreja la vall inquietant: t’oblides que és animació. • Relació tòxica entre depredadors: atracció mútua per motius equivocats i caiguda a les pitjors versions d’un mateix. “L’animació és cinema… també per a adults, social, de perdedors, del veí del costat; drames humans reals.” — Alberto Mielgo Clau de lectura • Mielgo “trenca” el model Pixar/Disney i obre l’animació a trames adultes, fosques i líriques. Llibres: De nuevo centauro (Katixa Aguirre) El món del llibre Futur proper amb metavers consolidat (Delphi), on la vida s’escola entre online i offline. El turisme físic decau; apareix el necroturisme i la recreació històrica immersiva. Glossari útil: VR (realitat virtual), AR (realitat augmentada), XR (realitat estesa). Tercera revolució: tacte hàptic via “neoprè” que activa el cos sencer. Protagonista i temes Paula Pagaldai, dissenyadora d’experiències al metavers, investiga Mary Wollstonecraft per a “Precursores del feminismo”. La figura del passat esdevé “consciència” que dialoga amb el present. Avatars i identitat: un alter ego masculí li serveix per explorar límits i desitjos. Pregunta oberta: l’avatar és “més jo” que jo? Límits ètics i legals • Prohibicions (p. ex. pedofília) i consentiment d’imatge: no pots usar l’avatar d’algú real sense permís. • Submón sense control (Black Delphi): el cas “Miranda” exposa els riscos d’abusos massius sobre una representació (hackeig d’una miss), i el xoc entre dany virtual i responsabilitat real. • Sàtira del nostre present: el futur que descriu “dona per superada” l’era de cancel·lacions i l’hipercorrecció. En síntesi Un mirall d’aquest present: dependència tecnològica, hedonisme programat, i batalla entre llibertat i règim de normes al metavers. Música (vinil): 5 recomanacions fora de la bombolla • Mr. Water Wet — Top Natural Dream: ambient subtropical amb jazz-fusió, electrònica i llum/ombra; “bonics sons ben cosits”. Tirada: 300 còpies. • Mustafa — Songs of Oraman: música tradicional iraniana modernitzada; fills d’un luthier amb instruments optimitzats. 500 còpies. • DK — Gate of Enlightenment: productor francès entre house/ambient/industrial amb percusions d’aire indonesi. 300 còpies; el propi artista en controla el prensat. • Panda Bear & Sonic Boom — Reset: pop psicodèlic càlid, nadal “bé” passat per indie i textura borrosa-placentera. • Tomaga — Extended Play One & Two: duet londinenc de folk cíclic, free jazz i caràcter cinematogràfic. Edició doble; projecte marcat per la pèrdua de Tom Rellen. Idees que travessen l’episodi • El virtual no és “fals”: és espai de prova d’identitat, desig i límit. • Ètica a l’era VR: representacions prohibides, consentiment i responsabilitat — quin mal és simbòlic i quin és real? • L’animació és cinema adult i pot portar-nos on la càmera no pot. • El material (vinil) com a antídot del “tot-virtual”: escoltar com a ritu i atenció. “La llibertat acaba on comença la de l’altre… però i si al metavers no hi ha ‘altres’ de debò?”
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Resum general Podcast coral que combina entrevista, història i gastronomia. La primera part és una conversa amb Ignasi Ribó, figura clau de l’oci nocturn barceloní des dels anys 70, repassant la cadena d’innovacions que van portar de K-Club a Charlie Max, el new Charlie Max i el Rivelinos, fins a l’aliança amb Oriol Regàs que desemboca en la mítica “La Pendau” (1981–1996). Després, un bloc històric analitza la participació catalana en l’esclavisme atlàntic i el paper dels “indians”; i un bloc final ressegueix la història de la Maison d’Or i la popularització dels canelons a Catalunya. L’episodi tanca amb el projecte actual d’Ignasi, el bistró Tanzibar (c. Mestre Nicolau, 4). Bloc 1 — 50 anys d’oci nocturn a Barcelona (Ignasi Ribó) Inicis: K-Club i Charlie Max • De jurista a emprenedor: primeres feines i oportunitat per comprar el local tancat K-Club (c. Beethoven). • Viratge cap a l’entreteniment amb espectacles (Cabaret) i el bateig com a “Charlie Max” inspirat en Milà (vs. Nepenta). • Rebranding a “new Charlie Max” amb el decorador Rafael Salanova quan baixa l’afluència. Rivelinos: èxit i mètode • Reposicionament creatiu: neix Rivelinos (joc entre “Rivelino” i “Ribó”), que esdevé un èxit total i congestionava el carrer Beethoven. • Mix social i d’ambient: models, burgesia, públic “marxós” i zones definides conviuen en un mateix espai. • Clau d’èxit: l’equip humà (relacions públiques, direcció, personal) per sobre del “geni individual”. “Un negoci no es fa si no hi ha un equip… Qui pensa que pot fer-ho sol està destinat al fracàs.” Cap a “La Pendau” i les aliances • Contactes i negocis: converses amb Joan Gaspart, Tono Martí, cas Zacarías (Macià), i trobada amb Oriol Regàs (Bocaccio). • L’obra perfecta per a discoteca i la societat resultant (percentatges, presidència de Tato Scallola): naixement de la mítica “La Pendau” (1981–1996), punt de referència de la nit barcelonina. Filosofia de gestió i servei • Prioritat: fer que la gent s’ho passi bé per damunt del focus en els diners. • Metàfora domèstica: fer sentir el client “com si fos a casa” —hospitalitat curada, detalls, i ambient. “Quan tens un local, has de fer que la gent s’hi trobi com si fessis una festa a casa teva.” Bloc 2 — La nissaga Ribó i Francesc Cambó • Origen familiar: 5 germans; el pare, Xavier Ribó Rius, secretari econòmic de Francesc Cambó i amb estada a Londres (LSE), passió pels ferrocarrils. • Cambó: cofundador de la Lliga Regionalista, ministre (Foment i Hisenda), mecenes i col·leccionista. Suport inicial al cop del 36 com a “mal menor” i posterior decepció pel caràcter anticatalà del règim. • Exili i retorns: documentació cremada el 36 per evitar represàlies; records familiars, la Bernat Metge i el llibre “Per la concòrdia”. Bloc 3 — Esclavitud i negrers catalans • Context: a partir de 1789 (Carles IV), súbdits de la Corona poden fer expedicions negreres cap a Cuba; inversió dels beneficis al litoral català. • Magnitud: entre 1515 i 1867, més de 12 milions de persones esclavitzades foren embarcades cap a Amèrica. Els EUA reben ~400.000; Cuba (des de 1821) supera els 559.000. • Pes català: 1790–1820, fins a 185 expedicions catalanes (≈7,5% de les arribades a Cuba); més de 30.000 esclaus (≈15% del total cap al Carib). • Factors i factoria africana: germans Rovirosa-Urgellès a Cap López (Gabón). Compra, retenció als barracots i embarcament ràpid per esquivar patrulles britàniques. • Antiabolicionisme: Junta de Comerç de Barcelona (1841) resisteix l’abolició. A Cuba, el 1870 (Llei Moret) i 1886 (darrer esclau alliberat) marquen fites tardanes. “La informació és poder”: Cambó i la cultura d’estudis i informes per decidir. • Noms i famílies: Samà, Vidal-Quadras, Antoni López (Marquès de Comillas), Xifré… fortunes indianes i impacte en banca, indústria i ciutat. Bloc 4 — Gastronomia i ciutat: Maison d’Or i els canelons La Maison d’Or (Barcelona, 1903–1918) • Restaurant de gran luxe a p. Catalunya 22 (decoració d’August Font), tertúlies il·lustres i cuina francesa “com a París”. • Tanca quan la Banca Arnús compra l’edifici; el nom comercial continua en un altre local (p. Catalunya 7) el 1924. Els canelons: de Rossini a casa nostra • Llegat “Rossini”: canelons amb foie i trufa; versions diverses, però sempre l’empremta del compositor bon vivant. • Popularització: el 1911, Pastes Alimentícies Ramon Flor comercialitza plaques de canelons (“Pavo”), facilitant el pas del restaurant a la cuina domèstica (especialment per Sant Esteve). • Origen de la pasta: de la Xina a Pèrsia, transmissió àrabo-mediterrània cap a Sicília (no pas Marco Polo). A la península, “aletria” ja documentada a l’Edat Mitjana. Projecte actual — Tanzibar (c. Mestre Nicolau, 4) • Format: bar-bistró de trobada, bona cuina i tracte proper. Carta amb tàrtar, filet amb salsa Café de París, etc. • Horari aproximat: de 12:00 a 01:00. Esperit de sala: ambient confortable i atenció personalitzada a l’estil Ribó. Persones i noms clau • Ignasi Ribó (convidat), Ferran (presentador), Joan i Josep/Pep (col·laboradors), Oriol Regàs, Joan Gaspart, Tono Martí, Tato Scallola, Xavier Ribó Rius (pare), Francesc Cambó. • Locals: K-Club, Charlie Max, new Charlie Max, Rivelinos, Zacarías, Bocaccio, La Pendau. • Cultura/Música: Jorja Smith (“Blue Lights”), James Brown (“Say It Loud – I’m Black and I’m Proud”). Idees destacades • Innovació en l’oci: discoteca + restauració, programació artística i branding com a motors de diferenciació. • Equip per davant de l’ego: la suma de talents sosté la continuïtat dels locals. • Memòria històrica: reconèixer el paper català en l’esclavitud és imprescindible per entendre la modernització econòmica i els seus costos humans. • Gastronomia com a identitat: de la Maison d’Or a la tradició del Sant Esteve amb canelons, la ciutat es construeix també a taula.
L'actualitat de Sant Just Desvern
En aquest informatiu es parla de diferents aspectes de les últimes activitats nadalenques a Sant Just d'Esvern, incloent les tradicions, la recollida d'arbres de Nadal, així com la potenciació del comerç local. També es destaca el projecte d'un nou pavelló esportiu i s'analitzen l'impacte de les activitats i celebracions locals
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
El text presenta diverses informacions sobre activitats recents a Sant Just d'Esvern, incloent l'obertura de la sortida d'Esplugues a la B23, la inauguració del projecte musical d'Auen Duet, exposicions d'art locals i el projecte intergeneracional entre alumnat de l'Escola Canigó i el Centre Social de Gent Gran. També s'esmenten activitats programades pel cap de setmana, incloent concerts, excursions i exposicions
Resum general Auen Duet és el projecte de la cantant Laura Pont i el músic Mateu Baussants (arpa/piano), que reimaginen cançons populars —d’havaneres a boleros i temes internacionals— en un registre oníric i íntim, amb veu i arpa com a eix. Han publicat dos videoclips ("Vestida de nit" i "Lía") i presenten el segon el 20 de gener a les 18:00 al Casal de Joves de Sant Just, acompanyats per l’equip creatiu i ballarines. "AUEN és una paraula galesa que significa inspiració" "Busquem emocionar el públic i portar-lo a un lloc més emocional" Temes principals 1) Identitat artística i origen del duet • Repertori de versions: d’havaneres i boleros a cançons d’altres països, sempre amb arranjaments propis. • El nom AUEN prové del gal·lès i significa inspiració. • La simbiosi veu–arpa sorgeix orgànicament després de coincidir en el musical “Rent”. "El repertori ideal no era el que teníem en ment d’entrada... però ens hem anat enamorant d’aquesta atmosfera" 2) Estètica onírica, imatge i vestuari • Volen transmetre una aura onírica i natural (terra, natura) també a la fotografia i el vestuari. • Fugida de la imatge clàssica de conservatori; aposta per roba sostenible (marca Aia) i fotografia de Regina Mercadal. 3) Videoclips i presentació • Dos videoclips: “Vestida de nit” i “Lía” (producció audiovisual liderada per Vilo i Laura, amb direcció artística de Nil Nebot, i moviment assessorat per Mireia Domingo). • Presentació de “Lía” el 20/01, 18:00, Casal de Joves (Sant Just), amb ballarines de l’Escola de Dansa Marta Roig, explicació del procés creatiu i mini concert. 4) Subvenció i sostenibilitat del projecte • Subvenció de l’Ajuntament de Sant Just clau per fer viable el videoclip i la imatge. • Denuncien el cercle viciós del sector: sense bon material no hi ha concerts, i sense concerts no hi ha pressupost. "Sense unes gravacions dignes tampoc aconsegueixes concerts... és un peix que es mossega la cua" 5) Repertori, originals i l’ofici • Arranjaments molt personals: conserven melodia i, de vegades, l’harmonia, però li donen la volta. • Originals propis: objectiu plausible a 2024 (Laura és compositora). • L’arpa té poca bibliografia; cal crear arranjaments. Mateu estudia 5–6 h diàries. 6) Directe, gestió i circuits • Ja han fet petits concerts i bodes, amb bona resposta del públic. • Busquen mànager per a la gestió de bolos; es menciona La Vall Festival i la plataforma Baixart (Baix Llobregat) com a vies de circuit. 7) Equip i rodatge • Rodatge exigent al bosc (pendent pronunciada, arpa de 40 kg, logística de 15 persones, materials i llum amb miralls). • Metodologia col·laborativa: es dona llibertat creativa a cada rol (coreografies creades per les ballarines, direcció artística de Nil, direcció de Vilo i Laura). "Volíem que cadascuna de les persones aportés la seva essència" Punts clau • Veu + arpa com a segell sonor; estètica onírica i natural. • Subvenció municipal decisiva per a videoclips, fotografia i vestuari. • Presentació de “Lía”: 20 de gener, 18:00, Casal de Joves (Sant Just), amb equip creatiu i ballarines + mini concert. • Arranjaments propis i ruta cap a temes originals (2024). • Professionalització: recerca de mànager i circuits locals (Vall Festival, Baixart). • Agraïments a les famílies i invitació a altres artistes a optar a subvencions.
Resum general Programa 284 de l’Ajusta (divendres 13) amb una obertura de sumari i bloc musical, seguit de notícies locals de Sant Just. Els temes clau tractats són: Projecte intergeneracional entre l’Escola Canigó (4t de primària) i el Centre Social de Gent Gran Mil·lenari, amb finalitat d’aprenentatge-servei i suport a l’entitat Abismon. Exposició de ceràmica d’Iona Palau al Centre d’Expressió Plàstica Tras, amb una proposta artística que reivindica el fang vermell i treballa la idea de la deformació piroplàstica vinculada a l’escoliosi de l’autora. Programa formatiu gratuït per a dones (Sant Just i Esplugues) per reduir la bretxa digital de gènere: rutes “Així impulsa” (dones en atur) i “Així digital” (emprenedores i professionals), amb sessió informativa el 17 de gener a l’Espai Baronda. Entre blocs, s’escolten peces musicals de Reiki Ruawai i Rosalia (amb Cardi B), i un llarg tram final queda ocupat per un bucle musical/ompliment. "Patir abans que passin ja... em sembla patir massa. Innecessari." — conversa distesa sobre la superstició de divendres 13 abans del bloc informatiu Notícies locals (contingut principal) 1) Projecte intergeneracional Canigó – Mil·lenari (485–555) Objectiu: crear vincles entre alumnat de 4t de primària de l’Escola Canigó i les persones grans del Centre Social de Gent Gran Mil·lenari. Activitats: Visites, preguntes i jocs de taula compartits. Manualitats per a la Fira de Nadal Solidària en benefici d’Abismon (entitat que acompanya persones grans en situació de solitud i precarietat). Cloenda: cant de nadales per part de l’alumnat. Impacte: reforç de la connexió intergeneracional i sensibilització sobre el suport a la gent gran. 2) Exposició de ceràmica d’Iona Palau al Tras (560–652) Dates: inaugurada l’11 de gener; visitable fins al 20 de gener. Participants: la santjustenca Iona Palau (professora del centre) i alumnes Ita Butchols i Zulima González. Proposta artística d’Iona Palau: Eix conceptual: deformació de la columna (escoliosi) i deformació piroplàstica del fang. Material: fang vermell cuit a 1.200º, treballant simetria, experimentació i la bellesa de la imperfecció. Reivindicació: dignificar el fang vermell com a material artístic i qüestionar el concepte de “defecte”. Perspectives: possible entrevista a Ràdio d’Esvern per aprofundir en el projecte. 3) Programa “Així impulsa” i “Així digital” per a dones (656–729) Impulsen: Ajuntaments de Sant Just i Esplugues, amb suport del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Objectiu: reduir la bretxa digital de gènere i fomentar l’empoderament i l’ocupabilitat. Línies: Així impulsa: per a dones en situació d’atur (habilitats digitals i inserció/millora laboral). Així digital: per a emprenedores, empresàries i autònomes (digitalització de negoci i marca personal). Format: híbrid (formació en línia, conferències i trobades presencials). Sessió informativa: dimarts 17 de gener a l’Espai Baronda (c. de la Riba, 36, Esplugues). Inscripcions via webs municipals i Ràdio d’Esvern. Música i transicions Obertura i agenda (0–203) Presentació del programa, horari i sumari del dia: notícies locals, previsions meteorològiques, i continguts anunciats per més endavant (art, política, astrologia i psicologia). Peça musical 1 (227–399) Reiki Ruawai – “Express”. Conversa prèvia a notícies (447–482) Xerrada informal sobre supersticions de divendres 13. Peça musical 2 (749–846) Rosalia – “Despechá Remix” (amb Cardi B). Bucle/ompliment musical (846–10353) Llarg tram amb repetició de “Bona nit”, sense nou contingut editorial. Contingut anunciat però no desenvolupat en aquest tram Art escènic i música: projecte Auen Duet (Laura Pont i Mateu Boussar), entrevista prevista. Actualitat política: anàlisi amb l’advocat Joel Raguán. Astrologia: mapa d’astres amb Arantxa Limon. Psicologia: estrès post-vacacional amb David Fernández (Servei Integral de Salut).
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
L'actualitat de Sant Just Desvern
Just Gospel Cor, la coral de Sant Just d'Esvern, ofereix un concert solidari el 14 de gener a les 8 del vespre a l'església de Sant Just. L'event té com a objectiu recaptar fons per ajudar a les famílies necessitades a través del rebost de Càritas, i comptarà amb la participació de les corals Coraggio i Viejas Raíces
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
El text analitza la transformació del periodisme a través de xarxes com Twitch i la importància dels podcasts com a formats de contingut educatiu i divulgatiu. Es destaca la immediatesa de Twitch, que permet interactuar directament amb l'audiència, i la tendència creixent dels podcasts com a eina per aportar valor informatiu. A més, s'aborda el fenomen del metavers i la seva emergència com un nou espai per la comunicació