Tots els episodis

30510 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

7321-7344 de 30510
  • M de Música del 7/11/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 7/11/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

  • l'Audició del 7/11/2022 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 7/11/2022

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

  • Entrevistes de la Justa del 7/11/2022 — Estones de Clàssica a l’Ateneu de Sant Just: Mar Vizoso renova el cicle i aposta per apropar la clàssica als adolescents - episode art
    Entrevistes de la Justa
    13'

    Entrevistes de la Justa del 7/11/2022 — Estones de Clàssica a l’Ateneu de Sant Just: Mar Vizoso renova el cicle i aposta per apropar la clàssica als adolescents

    Context i presentació Mar Vizoso, pianista i professora de música i anglès, exalumna de l’Ateneu de Sant Just, assumeix la coordinació del cicle Estones de Clàssica. Agafa el relleu després d’uns 5 anys de trajectòria del cicle impulsat inicialment per Anna Vilanova i gestionat per en Xavi (director de cors a Molins i Barcelona). Objectius clau del nou enfocament Atraure més públic general i fidelitzar-lo. Apropar la clàssica als adolescents (12–20+), trencant la percepció d’elitisme i la distància amb aquest estil. Fer concerts més propers i participatius per reduir barreres i fomentar la connexió emocional. "La música és connexió… són vibracions que et fan sentir una emoció." Novetats de format (trencar barreres) Sense programa de mà: s’eliminen papers que puguin crear prejudicis previs. La informació bàsica (obres i intèrprets) constarà al cartell. Explicacions breus dels músics al començament i alguna intervenció entremig per contextualitzar. Diàleg postconcert (Q&A) amb el públic per parlar d’anècdotes, tècnica i instruments. "No és que no els agradi, és que no saben que els agrada." Per què la clàssica no arriba als joves? (diagnosi) Desconeixement: la clàssica és present en anuncis, pel·lícules i dibuixos, però sovint no s’identifica com a tal. Entorn i socialització: els adolescents aprenen amb el seu entorn; si no hi ha referents propers, no hi ha vincle. Percepció d’elitisme: accés sovint mediat per famílies amb interès musical (p. ex., escoles com l’Oriol Martorell). Programació destacada (novembre – març) Novembre: Duo Mediterrani – duo de guitarres clàssiques. Desembre: Sextet de música barroca – 2 sopranos, 2 mezzos, viola de gamba i clavicèmbal. Gener: Arpa (Laura, de l’Orquestra del Liceu) i flauta travessera. Febrer: Duo barroc amb instruments originals – Belisana (tiorba) i Marta Redondo (traverso). Març: Quartet de corda encapçalat per Eduard Sobrado (veí d’Esplugues). Focus jove de final de curs (abril – maig) Abril: Teen Classic – concert amb músics adolescents (secundària) de l’Oriol Martorell, el Bruc o el Liceu. Maig: Young Classic – projectes de final de carrera d’alumnes de l’ESMUC o del Liceu. Complementàriament, es vol coordinar amb l’institut de Sant Just per integrar el concert d’abril en una situació d’aprenentatge del nou currículum. Mirada pedagògica i comunitària Mar Vizoso aporta la seva experiència docent i de música d’orquestra (piano, violoncel, clavicèmbal) per dissenyar una proposta inclusiva i significativa. Objectiu: deselititzar i normalitzar la clàssica entre joves i famílies del municipi. Expectatives i tancament Optimisme prudent: Mar aposta per la metodologia “assaig-error” per a noves iniciatives. "Sempre tinc una frase… assaig-error: quan una cosa no l’has fet mai pot no sortir bé, és un assaig." Més informació i calendari al web de l’Ateneu de Sant Just.

  • Entrevistes de la Justa del 7/11/2022 — Sant Just 2023: impostos congelats, refugis climàtics a escoles, reforç de seguretat i nou pla d’usos del polígon; balanç positiu de les Festes de Tardor - episode art
    Entrevistes de la Justa
    22'

    Entrevistes de la Justa del 7/11/2022 — Sant Just 2023: impostos congelats, refugis climàtics a escoles, reforç de seguretat i nou pla d’usos del polígon; balanç positiu de les Festes de Tardor

    Resum executiu Conversa amb Laia Flotats (Endavant Sant Just) sobre els pressupostos 2023 i l’acció municipal recent. El grup ha pactat set esmenes orientades a la reactivació econòmica i social, l’estabilitat i el suport a les famílies. Destaquen la congelació d’impostos i taxes municipals, la climatització d’aules com a refugis climàtics, el reforç de la Policia Local, la consolidació de la programació cultural infantil, l’impuls d’un pla d’usos per al polígon sud-oest arran del cas d’olors d’una empresa del sector perfums, i una auditoria d’Urbanisme per reduir retards. També es fa balanç de les Festes de Tardor, amb gran participació i bon funcionament del nou emplaçament a l’avinguda Indústria. "No pujaran els impostos municipals: han quedat congelats." "Cal fer pinya i prioritzar les persones." Punts clau Impostos i taxes 2023 congelats (inclòs l’IBI): alleujament per a famílies, comerços i empreses en un context d’incertesa i inflació. Refugis climàtics a escoles: partida de 100.000 € per climatitzar totes les aules (maig-juny i setembre) davant les onades de calor. Seguretat: nova plaça de Policia Local per afavorir patrullatge i policia de barri; coordinació amb Mossos (batudes i helicòpter) per prevenir robatoris. Cultura i vida de poble: es consolida la programació infantil de cap de setmana (primavera i tardor) i s’estrena un Parc de Nadal. Polígon sud-oest: impuls d’un pla d’usos per adaptar l’activitat industrial al segle XXI (indústria soft), compatible amb el veïnatge; seguiment del cas olors Ventós amb mesures correctores. Urbanisme: auditoria i millores per reduir retards en llicències d’obres i activitats (situacions de fins a 12 mesos vs. 3 mesos legals). Festes de Tardor: gran participació a l’avinguda Indústria, millor mobilitat i ambient; Shopping Night recupera l’empenta. Detall de les mesures acordades 1) Pressupostos 2023 i fiscalitat Congelació d’impostos i taxes municipals (inclòs l’IBI) per donar estabilitat a llars i activitat econòmica. Objectiu: alleujar costos en un context de llum, gas, aliments i hipoteques a l’alça. 2) Refugis climàtics a les escoles Partida de 100.000 € per refrigeració d’aules a totes les escoles de Sant Just. Respon a onades de calor cada cop més freqüents que dificulten l’aprenentatge. 3) Seguretat ciutadana 1 nova plaça de Policia Local; aposta per patrullatge a peu i policia de barri. Coordinació amb Mossos i actuacions preventives contra robatoris (helicòpter, batudes) especialment per la proximitat amb Collserola. 4) Cultura i cohesió Consolidació de la programació cultural infantil de cap de setmana (èxit de participació a primavera i tardor). Impuls del Parc de Nadal, amb activitats familiars i oci local. 5) Polígon sud-oest: actualització i convivència Pla d’usos per definir activitats compatibles amb barris propers (indústria soft, menys soroll/olors/emissions). Context: creixement urbà i cas d’olors d’un magatzem de perfums; empresa i Ajuntament mostren voluntat de solució amb medicions i mesures correctores. 6) Urbanisme: servei al ciutadà Auditoria externa del Departament d’Urbanisme per detectar mancances i optimitzar procediments (plantilles, circuits, terminis). Objectiu: complir terminis legals (evitar retards de 12 mesos) i millorar la comunicació amb la ciutadania. Vida de poble i Festes de Tardor Les Festes de Tardor a l’avinguda Indústria guanyen en comoditat, espai i dinamització; notable augment de públic. La Shopping Night recupera el to previ a la pandèmia, activant comerç i trobada veïnal. Impacte i següents passos Curt termini: aplicar la congelació fiscal, iniciar climatització d’aules, contractació d’agent local, desplegar programació infantil i Parc de Nadal. Mig termini: execució del pla d’usos del polígon, seguiment de les olors i resultats de l’auditoria d’Urbanisme. Objectiu transversal: reactivació econòmica i social prioritzant persones, famílies i convivència al municipi.

  • La Justa del 7/11/2022 — Sant Just en clau local: Mes de la Salut, Tardor d’Hivern i Verkami dels Pastorets - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 7/11/2022 — Sant Just en clau local: Mes de la Salut, Tardor d’Hivern i Verkami dels Pastorets

    Visió general Programa magazín matinal La Justa (#240) amb enfoc local i cultural. El tram informatiu principal arrenca després del sumari i la música, amb el repàs de notícies a càrrec de Carles Rius. • Temes centrals del dia: Mes de la Salut a Sant Just, agenda familiar de la Tardor d’Hivern i campanya Verkami dels Pastorets de Sant Just. "Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi." Temes principals Mes de la Salut a Sant Just (491–639 s) • Cicle de xerrades i tallers de prevenció i hàbits saludables durant tot el novembre. • Sessió informativa sobre els serveis del CAP de Sant Just (al Centre Cívic Salvador Espriu). • Cicle “Parlem de Medicina” (a càrrec de Raquel Tomàs, a Can Ginestar, amb inscripció prèvia): • Hipertensió arterial: què és i com actuar. • Importància d’evitar el sobrepès i l’obesitat. • Artrosi vs. artritis i gestió del dolor. • Menopausa: orientació i pautes pràctiques. Tardor d’Hivern: programació infantil i familiar (653–955 s) • Programació extensa fins al 5 de gener, amb activitats a diversos espais del municipi. • Exemples destacats de novembre: • Presentació del llibre “El secret de Nan” (Biblioteca Joan Margarit). • Taller de pasta italiana per a infants (Centre Cívic Soledat Sans). • Cinema infantil a l’Ateneu. • Espectacle “Explorant l’Àfrica” (Plaça Antoni Malaret). • Danses per la Pau (Parc Joan Maragall). • Circ per a infants (Soledat Sans). • Titelles “Blauró” (Parc Joan Maragall). • Novetat de desembre-gener: Parc de Nadal al Mercat (2–4 i 5 de gener, tardes), i Cavalcada de Reis amb espectacle familiar previ el 5 de gener al Mercat Municipal. "Si algú no surt és perquè no vol" — gran varietat d’activitats al municipi. Pastorets de Sant Just: disc i micromecenatge (957–1085 s) • Celebració dels 10 anys del grup amb l’enregistrament d’un disc de cançons originals de l’espectacle. • Verkami obert (objectiu: 1.000 €; aportacions des de 10 €) per cobrir costos de gravació. • Cançons interpretades per actors/actrius, cor i músics dels Pastorets; previsió de venda durant les representacions de desembre. • Informació i enllaç via Ràdio Desvern o cercant “Pastorets de Sant Just” a Verkami. Notes de producció • Obertura musical i identificacions; falca del Voluntariat per la Llengua. • Tema musical destacat: “Loving Feeling” de French 79. • El bloc de portades i temps s’anuncia però queda fora del tram transcrit significatiu.

  • Empanada Cultural del 5/11/2022 — Monstres a pantalla: Sitges 55 (palmarés i debat), Marvel Werewolf by Night, Pearl (A24), Sisu i As bestas - episode art
    Empanada Cultural
    1h 33min

    Empanada Cultural del 5/11/2022 — Monstres a pantalla: Sitges 55 (palmarés i debat), Marvel Werewolf by Night, Pearl (A24), Sisu i As bestas

    Resum general «El Festival de Sitges és un monstre» i Halloween és a tocar: un programa-Frankestein que enllaça el nou especial de Marvel amb la lectura crítica del palmarés de Sitges 55. Punts clau • Marvel sorprèn amb Werewolf by Night: blanc i negre, homenatge als monstres clàssics, direcció debut de Michael Giacchino, més violència explícita del que és habitual a Disney/Marvel. • Sitges 55, polèmica al palmarés: triomf de Sisu (entreteniment pur) per davant d’opcions més «artístiques» com Pearl. El públic premia Irati i la crítica, Something in the Dirt. Fora de competició, As bestas es destaca com a obra mestra. • Debat industrial: estratègia Marvel (sèries+especials a Disney+), el caos de DC, i el paper d’A24 en el suposat terror elevat. Marvel Special Presentation – Werewolf by Night Què és i com sona • Especial de 54’ a Disney+: Werewolf by Night de Michael Giacchino (també compositor). • Estètica retro: blanc i negre, granet de pel·li antiga, frames «cremats», cor mixt i fanfàrria Marvel «reimaginada». • Efectes pràctics i animatrònics; fotografia basada en expresionisme alemany (joc d’ombres, clarobscurs, fora de camp i strobe). To, gènere i límits • El cinema de superherois com a «contenidor de gèneres»: aquí terror clàssic amb humor dosificat. • Violència poc habitual a l’MCU (amputacions, sang –negra en B/N–). Declaració d’intencions: trasllat de Deadpool i Logan al catàleg Marvel. Personatges i trama (sense espòilers clau) • Conclave de caçadors de monstres a la mansió d’Ulysses Bloodstone; la joia mística decideix el lideratge. • Gael García Bernal brilla com a caçador de perfil baix; Elsa Bloodstone pren protagonisme; el «monstre» es roba l’espectacle. Veredicte ràpid • Un gran homenatge que funciona sol, estilísticament valent i divertit; encaixa en la línia de Doctor Strange in the Multiverse of Madness (Sam Raimi), però mira més enrere (Universal/Hammer). Sitges 55 – Palmarés i debat crític «Sisu» arrasa (millor pel·lícula, interpretació masculina, música i fotografia) i obre el debat: què ha de premiar un festival? Sisu (J. Helander) – guanyadora absoluta • Híbrid western-bèl·lic: un solitari i uns nazis com a diana «legítima» per a l’espectacle sagnant. • Entreteniment pur i autoconscient (sense pretensions temàtiques). • Crítica del programa: premis «excessius» davant d’opcions més treballades formalment. Pearl (Ti West, A24) – direcció i actriu • Díptic amb X (i camí de tríptic). Mia Goth, col·leboradora al guió, es corona (premi ex-aequo d’interpretació femenina). • Referents: melodrama de Douglas Sirk passat pel filtre del gènere; treball de color i composició apte per a cinèfils. • No necessita veure X prèviament; aposta per un horror emocional amb estil. «Terror elevat» i A24 • Debat sobre l’etiqueta: The Witch, Hereditary, Midsommar, etc. • Més que «nou llenguatge», nous autors amb veu pròpia i cura formal. Premi del Públic – Irati (P. Urkijo) • Èpica medieval en basc, arrelada al folklore d’Irati. • Exemple d’ecosistema basc: ajudes i aposta per gènere i identitat local; desig d’anàlegs en català. Premi de la Crítica – Something in the Dirt (Moorhead & Benson) • Duo de culte (Spring, The Endless) torna amb una peça pandèmica i cerebral. • Investigació meta, amistat tòxica i «palla mental» més autoreferencial; divisiva però aplaudida per la crítica. • Deriva comparativa: Venus (Balagueró) com a exemple d’híbrid menys reeixit. Meliés d’Or – Cerdita (Carlota Pereda) • De curt a llarg: bullying estiuenc, Laura Galán magnètica en pantalla. • Relectura de les Scream Girls vuitanteres, amb forma sòlida; en el dramàtic pur no sempre arriba, però el conjunt funciona i enganxa. Fora de competició – As bestas (R. Sorogoyen) • Obra mestra per la taula: tensió sostinguda, càmera amb pulsió i mirada social que estreny l’estómac. • La metàfora de la rapa das bestas obre i vertebra el film. Per molts, hauria d’haver estat la candidata òscar en lloc d’Alcarràs. Indústria i estratègies Marvel vs DC i el model plataforma • Marvel enllaça llargmetratges amb sèries/«especials» a Disney+ cada 2-3 mesos, mantenint la màquina en marxa. • DC: reconfiguracions, cancel·lacions i direcció erràtica; l’«enemic» el tenen a casa. Cloenda i agenda • Ronda final de festivals: budista, Terror de Cardedeu/Carre de Terror (STAC), Galàctica, Sabadell, Festival de Cinema Asiàtic, Molins… • Signatura radiofònica i tancament musical (ABBA i Adele) entre comiats en bucle. Cites destacades «No era un monstre. Era un ser humà normal i corrent, cruel, imbècil i rencorós. Igual que tots els altres.» (D. Glukhovsky) «Sisu»: perseverança i no rendir-se mai — amb sang i mala llet.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/11/2022 — Sàtira i revistes d’humor (La Codorniz, Hermano Lobo, El Jueves…), la Marxa sobre Roma i els gratacels — i no-gratacels — de Barcelona - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
    1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/11/2022 — Sàtira i revistes d’humor (La Codorniz, Hermano Lobo, El Jueves…), la Marxa sobre Roma i els gratacels — i no-gratacels — de Barcelona

    Panorama del programa "La revista más audaz para el lector más inteligente" Programa miscel·lani amb tres eixos principals: Història i pràctica de la sàtira i l’humor gràfic a Espanya: de La Codorniz a El Jueves, passant per Hermano Lobo, Por Favor i El Papus, amb la mirada privilegiada de Josep Hilario Ifon. Història contemporània: la Marxa sobre Roma i el feixisme italià (context, propaganda, declivi i memòria), conduïda per en Joan, amb interludis musicals (Faccetta Nera i l’himne partisan “Bella Ciao”). Arquitectura i ciutat: gratacels i projectes no construïts de Barcelona, del primer Urquinaona a les torres del 2000, i els gratacels “que podien haver estat” a Plaça Catalunya (1918 i 1955). També hi ha interludis musicals que accentuen els temes (Louis Armstrong “What a Wonderful World” i “Smile” de Chaplin) i una peça de cultura pop: la sorprenent trajectòria de la família musical The Kelly Family. 1) Sàtira, humor gràfic i revistes a Espanya Filosofia de la sàtira Sàtira ≠ humiliar: tot i l’aspiració a “fer gràcia sense humiliar”, la sàtira és, per definició, aguda, picant i mordaç; pot fer mal segons a qui interpel·la. Rebuda diversa: la mateixa broma pot ser entesa de formes radicalment diferents. El dibuix és menys ambigu que la paraula: el text té segones lectures que desplacen el sentit. La Codorniz: llegenda, estil i censura Revista (1941–1978), surrealisme i humor abstracte; va esdevenir institució cultural durant el franquisme. Censura i protecció: malgrat suspensions i avisos, va navegar el límit amb habilitat. Segons Ifon, també beneficiada per un cert estatus/proximitat de la seva redacció a Madrid. Llegendes urbanes: portades “famoses” que mai es van publicar, mites que apuntalen la seva aura (“la revista más audaz…”). Hermano Lobo i els setanta efervescents Hermano Lobo (1972–1976) com a “generació jove” de La Codorniz: va anar més lluny en el to i en el risc amb la censura. Els 70: període més fèrtil de l’humor gràfic a Espanya: La Codorniz, Hermano Lobo, Por Favor, El Papus i El Jueves convivint i dialogant. Territoris i escoles d’humor Madrid vs. Barcelona: diferències d’ecosistema i recepció. Forges com a paradigmàtic “humor madrileny”. Bruguera i l’escola catalana: Vázquez (germinador de personatges), Ibáñez (Mortadelo y Filemón), Penyarroya… L’ofici de crear personatges com a nucli. El Jueves: naixement, línia i evolució Fundat el 7 de maig de 1977: “El Jueves, la revista que surt el divendres”. Primer número: “Espanya va de cul”. Viratge popular: renúncia deliberada a l’elitisme intel·lectual per tocar “el carrer”. Innovacions meta (crèdits humorístics). Canvis i polèmiques: sortida d’Ifon (1978), mort del Gin, noves direccions; crítica a una deriva més grullera però comercialment efectiva. Ecosistema: El Víbora i la línia antisistema, adaptacions al cinema (“Makoki”, “Històries de la puta mili”), i la compra per part dels autors. Panorama internacional de l’humor satíric França: Charlie Hebdo com a sàtira política dura, excel·lència gràfica; límits en temes com la religió i la immigració. Itàlia: humor més d’opereta, mediterrani i directe. Anglaterra i EUA: del Punch clàssic a l’humor sense paraules (Chaplin, Mr. Bean, Tati). Saturday Night Live com a matró del “humor d’actualitat” (el gag “Franco sigue vivo” com a iconografia global). “Con la Iglesia hemos topado”: línies vermelles històriques de la sàtira a Espanya. 2) Interludis culturals i pop The Kelly Family (fenomen europeu) Fenomen de supervendes als 90 (origen als 70), 20+ milions de discos a Europa. Clan familiar itinerant (EUA, Espanya, Irlanda, Alemanya), educació a casa, vida en vaixell i posterior conquista d’Alemanya (macroconcerts a Dortmund). Música que il·lumina temes “What a Wonderful World” (L. Armstrong): pausa evocadora entre blocs. “Smile” (Chaplin) — versió Sidonie: pont cap a la reflexió sobre l’humor sense paraules i la cultura del gag visual. 3) Història: la Marxa sobre Roma i el feixisme italià (Joan) Del mite a la propaganda 28 d’octubre de 1922: “Marxa sobre Roma” — milers de camises negres pressionen el rei Vittorio Emanuele III, que evita l’estat d’excepció i obre la porta a Mussolini. Propaganda: moltes imatges icòniques són, en realitat, de la “marxa” del 1923, ja escenificada. Mussolini, l’oportunista: de socialista i anticlerical a pactista amb monarquia, Església i empresariat. Context i genealogia del feixisme Traumes de postguerra (Caporetto, atur, “victòria mutilada”), veterans i classes mitjanes radicalitzades. Gabriele D’Annunzio i l’epopeia de Fiume (1919–1920): preludi estètic i polític del feixisme. Caiguda i epíleg 1943: destitució; rescat de Gran Sasso (Skorzeny); RSI (República Social Italiana) titella dels nazis. 1945: captura i execució de Mussolini a Milà. Responsabilitats: repressió, guerres colonials (Líbia, Etiòpia), suport a Franco, persecució de jueus. Memòria i política: genealogies del MSI i connexions amb l’actualitat (referència a Meloni). “Giovinezza… per Benito Mussolini!” — l’himne com a engranatge de mobilització i culte al líder. Tancament amb “Bella Ciao” com a coda antifexista i referents culturals: Llibre recomanat: M. Mussolini. El fill del Segle (A. Scurati). Pel·lícules: de “Una giornata particolare” a “Salò” (Pasolini) i “Sono Tornato” (joc ucrònic amb el retorn del dictador). 4) Arquitectura i ciutat: gratacels (i no-gratacels) de Barcelona Què és un gratacels? Debat obert (alçada, pisos, ús): edificis habitats i que destaquen en l’skyline. Antenes i torres de comunicacions, fora. Cronologia essencial Primer “gran” a BCN: Edifici Urquinaona/Fàbregas (1944, 15 pisos). Banco Vitalicio (Passeig de Gràcia/Gran Via): anys 50. Porcioles (1957–1973): permissivitat de “remuntes” i edificis singulars — skyline més dens i discutible. Segona onada (70s–2000s): Torre Colom, Torre Tarragona, Hotel Arts i Torre Mapfre; Torre Mare Nostrum (Gas Natural) (Miralles-Tagliabue) — considerada pel MoMA; casos de “síndrome d’edifici malalt” ja resolts. Desplaçament cap a Diagonal Mar, Fòrum i Fira/L’Hospitalet: reequilibri territorial del vertical. Els gratacels que podien haver estat 1918 (Plaça Catalunya, solar avui Triangle/Fnac): projecte Howells & Rogers (130 m, 30 plantes). Hauria estat el primer gran gratacels d’Europa. Va quedar en paper (context econòmic i resistències). 1955 (Plaça Catalunya): projecte Josep M. Bosch i Aymerich (140 m, 40 plantes, usos mixtos, heliport). Guanya concurs i té suports, però litigis de propietat i oposició ciutadana l’aturen (sentència del Suprem, 1968). Altres “fantasmes” il·lustres: Font monumental de Gaudí a Plaça Catalunya; Plaça de les Glòries inacabable; “Vel de la Núvia” (Zaha Hadid) a la Sagrera; Propostes d’hotel flotant i barri penjat a Montjuïc (Bosch i Aymerich). Clau de lectura Barcelona protegeix el centre: aposta per concentrar l’alçada a perifèries recents per mantenir el caràcter mediterrani del nucli històric. Política, mercat i litigis han estat decisius per al skyline tant com l’enginyeria. “Com més treballo, més sort tinc” (Bosch i Aymerich) — el mèrit no sempre és suficient davant la fricció urbana. Idees força La sàtira és lectura contextual: depèn de qui mira, d’on es publica i del clima polític-cultural. La memòria del feixisme és també memòria de la propaganda: desmuntar mites (Marxa sobre Roma) és clau per entendre’n la pervivència. L’skyline de Barcelona és fruit d’equilibris: creativitat i límit, centre i perifèria, projecte i realitat.

  • Entrevistes de la Justa del 4/11/2022 — Casal de Joves de Sant Just: debat sobre llibertats i tecnologia, grafitis i cloenda del 25è aniversari - episode art
    Entrevistes de la Justa
    8'

    Entrevistes de la Justa del 4/11/2022 — Casal de Joves de Sant Just: debat sobre llibertats i tecnologia, grafitis i cloenda del 25è aniversari

    Resum Punts clau Taula rodona sobre joves, innovació i formació al Casal de Joves de Sant Just, amb assistència reduïda (unes 10 persones) pel horari de matí. Ponència a càrrec de la Dra. Iolanda Marxueta i Hereu, experta en gestió estratègica i innovació. Debat central: avanços en llibertat d’expressió i identitat vs. impacte restrictiu de la tecnologia. El Casal es prepara per a la cloenda del 25è aniversari amb exposició de grafitis, nou mural, documental i concerts amb talent local. Debat destacat Es constata una major llibertat estètica entre els joves (vestimenta, cabell, maneres d’expressar-se). Alhora, s’assenyala que la tecnologia pot “lligar” o condicionar noves formes de pressió social i control. "Tenen més llibertat estètica, però la tecnologia els està lligant." Activitats i horaris 12.00 h: Pica-pica al Casal. 18.00 h: Bufada d’espelmes i pastís per a tothom; acte de cloenda del 25è aniversari (celebració acumulada durant tot l’any). 19.30 h (2/4 de 8): Projecció del documental sobre grafit (vinculat a l’exposició de la sala Utopia). Nit: Concert de Boira (amb membre santjustenc) i sessió de DJR (DJ santjustenques). Durant la tarda: Pintada d’un nou mural a l’exterior del Casal. Ambient i assistència Matí tranquil amb participació sobretot de professionals (casals, ajuntaments, equips tècnics) més que no pas de joves, per l’horari. La sala Utopia acull l’activitat i mostra una exposició de grafitis emblemàtics del municipi; el Casal llueix com un dels edificis més “decorats” de Sant Just. Per què importa El debat aporta mirada crítica sobre com els joves guanyen en expressió però afronten noves limitacions digitals. La programació enllaça reflexió cultural (documental, grafit) amb celebració comunitària (concerts, pastís), destacant el talent i la proximitat locals.

  • La Justa del 4/11/2022 — Cloenda 25 anys del Casal de Joves de Sant Just, alerta VENCAT per vent i mercat de Mas Lluí — meteo i novetats musicals a La Justa - episode art
    La Justa
    2h 44min

    La Justa del 4/11/2022 — Cloenda 25 anys del Casal de Joves de Sant Just, alerta VENCAT per vent i mercat de Mas Lluí — meteo i novetats musicals a La Justa

    Panorama general Programa matinal “La Justa” (Ràdio d’Esvernes, núm. 239). Emissió amb to informatiu i d’agenda local, amb espais de música i servei públic. Els temes centrals giren entorn de la cloenda del 25è aniversari del Casal de Joves de Sant Just, l’alerta VENCAT per fort vent i el mercat ambulant de Mas Lluí, a més de la previsió meteorològica i novetats musicals. Punts clau del dia Cloenda 25è aniversari del Casal de Joves (avui): • Ponències del matí sobre joventut, innovació i reptes (Dr. Iolanda Marxeta i Cèlia Premat) • Pausa amb aperitiu i retorn a la tarda amb l’acte “25 anys després” • Pastís d’aniversari (25 espelmes) cap a les 18:30, abans de la projecció • Estrena del documental “Just Grafit: una història local” (direcció: Miquel Ardebo i Èric de Gisper) • Mural nou a l’exterior del Casal i concerts: Boira (23:00) i DJ SREC/DJ Reg (00:30) Servei públic — alerta per vent: • Activada alerta VENCAT i Pla Alfa nivell 2 (perill d’incendi) a 16 comarques, inclòs el Baix Llobregat (també Barcelonès, Alt Penedès, Garraf, i parts de Tarragona) • Recomanacions: retirar testos/objectes de balcons, tancar portes i finestres, vigilar arbrat, grues i mobiliari urbà, i precaució en conduir (possibles obstacles a la via) Mercat de Mas Lluí (dissabte 5/11): • Lloc: parc d’Iulia Quieta (9:00–14:00) • Comerços convidats: Pepa Models, Laboratorio de Aromas, Les Amèriques Market, Electrodomésticos Murciano • Activitat familiar: “Que comenci la festa” amb Jaume Ibars (11:00) Meteo: • Fred avui i demà; diumenge repunt a ~20 °C. Consell: abrigar-se. Música i novetats: • Sintonia/identificació: M.I.L.K. i tema V.S.R. • Novetat: “Soundgasm” (espai presentat prèviament per Raquel Hidalgo); cortinetes amb “Sous-titrage MFP” • Llarga pausa musical posterior amb temes que repeteixen “no em trobo de ben” i “Bona nit” Cites destacades "Perquè quan parles, fas màgia." — Espot del programa Voluntariat per la Llengua Estructura (què passa i quan) Obertura i sumari: presentació del programa, franges i continguts del dia. Espot institucional: Voluntariat per la Llengua. Novetats musicals: peça presentada com “Soundgasm”. Meteo: fred avui/demà, diumenge més suau. Agenda local: cloenda 25è Casal de Joves; mercat de Mas Lluí. Servei públic: alerta VENCAT i Pla Alfa 2; consells de seguretat. Santoral i pas a portades (anunciat) i pausa musical llarga. Notes El bloc de “portades” s’anuncia però queda enfosquit per l’entrada d’una pausa musical extensa. Es mencionen col·laboradors i futurs continguts de la segona/tercera hora: Lua López (connexió en directe), Joel Reguant (actualitat política) i espai d’astrologia.