Tots els episodis

30510 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

7345-7368 de 30510
  • Entrevistes de la Justa del 3/11/2022 — Just Grafit: el naixement i la projecció europea del grafiti a Sant Just — presentació, capítols i crida a finançament - episode art
    Entrevistes de la Justa
    12'

    Entrevistes de la Justa del 3/11/2022 — Just Grafit: el naixement i la projecció europea del grafiti a Sant Just — presentació, capítols i crida a finançament

    Resum del contingut Context i objectiu Presentació del documental “Just Grafit”: demà, a la cloenda dels 25 anys del Casal de Joves de Sant Just. Projecte impulsat per l’equip de Criccrac / JustGraphit (Miquel, Éric i Llunes), voluntari i sense fons, amb l’esperit de democratitzar l’art i traslladar la lògica del street art a l’audiovisual. Sant Just, referent europeu del grafiti Sant Just Desvern es revela com a referència europea del grafiti, especialment a la Riera de Sant Just. Pioners locals: la colla de La Sargantana i la colla del Llen Gardaix. Artistes europeus van passar per la Riera, consolidant el prestigi del municipi en l’escena del grafiti i el hip-hop. Estructura del documental (3+1 capítols) 1) Els pioners de l’Old School. 2) La Riera i la cultura hip-hop (moment d’obertura i projecció internacional). 3) Flashback: els grafitis de la colla de la Sargantana (abans del boom de la Riera). 4) Previst: continuïtat amb les noves generacions (com conviu i evoluciona avui el grafiti a Sant Just). Projeccions i presentació Passis previs a Roma, Grenoble i Santo Domingo. Demà a casa: expectació i il·lusió per presentar-lo públicament a Sant Just, amb concert de Boira i DJ. Finançament i distribució Necessiten finançament per: Pagar drets d’imatges d’arxiu (TV públiques, pel·lícules) i així publicar-lo en obert. Produir el 4t capítol sobre la continuïtat i les noves generacions. Arxiu Municipal: custodiarà les entrevistes senceres per a consulta. Es preveuen més projeccions locals mentre s’aconsegueixen els fons. Accions de suport i patrimoni Merchandising solidari: samarretes i dessuadores de “Just Grafit” amb la Sargantana (un “bercami local”). Qui compri pot aparèixer als crèdits. Patrimoni cultural: crida a preservar i restaurar peces icòniques (p. ex. el mural del carrer Bador amb el cotxet), amb possible implicació municipal. Cites destacades "Sant Just ha estat una referència europea del grafiti." "És com presentar-ho a casa." "Volem finançament per poder-lo publicar en obert." "Podríem dir que fem un bercami local." Termes clau Riera de Sant Just, Old School, street art, hip-hop, patrimoni cultural, Arxiu Municipal, Criccrac, JustGraphit, La Sargantana, Llen Gardaix.

  • La Justa del 3/11/2022 — La Justa 238: Notícies locals, tertúlia esportiva, documental «Just Grafit» i novetats musicals; Instagram elimina comptes - episode art
    La Justa
    2h 47min

    La Justa del 3/11/2022 — La Justa 238: Notícies locals, tertúlia esportiva, documental «Just Grafit» i novetats musicals; Instagram elimina comptes

    Panorama del programa Inici especial: el magazín comença una mica més tard per una entrevista prèvia a Catalunya Ràdio. La presentadora, Mireia Redondo, dona la benvinguda i marca l’horari fins la una del migdia, amb ambient gairebé de divendres per la setmana curta de pont. "Comencem aquest magazín matinal de La Justa... aquesta setmana ha estat una mica curta, tenim sensació gairebé de divendres." • Emissió al 98.FM i a radiodesvern.com • Programa número 238 de La Justa Primera hora: Hora informativa (avanç) Contingut previst abans de les 11: • Notícies del municipi amb Dalua López • Repàs de portades dels diaris • Píndola de notícia esportiva • Previsió del temps amb Carles Rius (abans que toquin les 11) Segona hora: esport i temes locals (avanç) Tertúlia esportiva (moveda del dilluns) • Canvi de format avui: en lloc de l’entrevista habitual a les 11.15, hi haurà tertúlia esportiva a l’inici de la segona hora. Documental «Just Grafit, una història local» • Presentació demà al Casal de Joves dins la cloenda del 25è aniversari del Casal • Amb Miquel Ardèvol (coproductor) i possiblement Eric de Gispert (codirector) • Jornada completa: projecció a la tarda/vespre, i després concert + nit de DJ "No us podeu perdre la cita de demà al Casal... hi haurà concert, hi haurà nit de DJ, hi haurà festa." Tercera hora: novetats musicals (avanç) Amb Raquel Hidalgo, experta en novetats. • Repassaran novetats i clàssics: Guns N’ Roses, Rihanna (nova cançó després de la maternitat), Núria Grisham, Rema, Aya Nakamura, i més • Focus en tendències i llançaments recents Xarxes socials: Instagram en «neteja» (avanç) Amb Vanessa Montserrat, especialista en xarxes. • Explicarà per què Instagram està eliminant alguns comptes i seguidors • Claus per estar al dia de canvis d’algoritme i polítiques • Consells pràctics per creadors i marques Música en antena (durant el tram emès) • Obertura musical amb Milk feat. Benny Sings – «Prisoner» • Després, tema de M.A.I.L.K – «BS Error» (el nom s’escriu amb punts com si fossin sigles) "Forever, replaying you like a VCR." Incidència d’àudio al tram final de l’extracte • A partir del segon ~273 s’escolta un bucle repetit de ‘Bona nit’ durant una llarga estona • Suggereix un error tècnic o contingut de farciment no relacionat amb el sumari anunciat

  • Veus Parròquia del 2/11/2022 — De la teoria a l’acció sobre Àfrica: migracions, desenvolupament sostenible i un projecte pilot d’energies renovables al Senegal - episode art
    Veus Parròquia
    27'

    Veus Parròquia del 2/11/2022 — De la teoria a l’acció sobre Àfrica: migracions, desenvolupament sostenible i un projecte pilot d’energies renovables al Senegal

    Idea central El programa defensa un canvi d’enfoc sobre l’Àfrica i les migracions: de parlar-ne a passar a l’acció. La proposta clau és impulsar projectes de desenvolupament sostenible basats en energies renovables (solar i eòlica), amb governança i garanties internacionals, per crear economies locals viables que redueixin l’emigració forçada. "S’ha de passar a l’acció: no només parlar i escoltar, sinó fer." Recordant l’evangeli (Zaqueu a Jericó), com a invitació ètica a actuar. Context i diagnosi Migracions inevitables si no hi ha futur local: la gent marxa quan no hi veu futur, un impuls ancestral. Amb el canvi climàtic (collites minvants per la sequera) i una demografia a l’alça (Àfrica: de 1.500 a 2.000 milions en 20 anys), les barreres a Europa no aturaran els fluxos. Recursos hi són, falta activació: Àfrica té sol, vent, pesca i capital humà; manquen infraestructures energètiques, industrials i financeres estables perquè el talent es quedi i prosperi. Capital disponible al Primer Món: mai hi havia hagut tant capital; cal orientar-lo cap a economia productiva (no especulativa), amb retorn i impacte social i climàtic positiu. Proposta d’acció Projecte pilot al Senegal (model "claus en mà") Objectiu: dotar una comunitat costanera (~2.000 persones, unes 400 famílies) d’energia, aigua potable i de reg, i base per a activitat agrícola-industrial. Components tècnics: • Planta fotovoltaica de 250 kW • 2 aerogeneradors de 250 kW • 2 grups electrògens de 250 kW (suport) • Xarxa elèctrica, sistema informàtic, xarxa hidràulica • Horta per família: ~6 hectàrees (60.000 m²) Execució i governança: enginyeria amb formació de tècnics locals i entrega "claus en mà"; capital privat amb retorn en ~10 anys via rendiments del projecte; garantia i supervisió de Nacions Unides (PNUD/PNUT) i de les empreses executores. Set raons per impulsar-ho 1. Solució estructural a les migracions: crear sostenibilitat econòmica local redueix l’emigració forçada. 2. Feina també al Primer Món: milers d’hores de treball en indústria, enginyeria, construcció, transports i serveis. 3. Capital amb retorn: no són diners a fons perdut; inversió amb retorn i interessos, dins la lògica empresarial. 4. Transició energètica real: renovables que substitueixen fòssils i estalvien emissions (CO₂, NOx, partícules). 5. Escalada d’impacte: cadena de valor global activada (fabricació, logística, formació, manteniment). 6. Talent i formació locals: universitats africanes (Dakar, El Caire, Sud-àfrica) formen bons professionals; amb projectes reals, retenen talent i eviten el drenatge de cervells. 7. Alternativa a l’especulació i a l’armament: orientar la banca i els fons cap a inversió productiva amb impacte i ètica, en lloc d’operacions especulatives o de la indústria armamentística. Impacte social esperat Més poder adquisitiu i benestar familiar. Millor salut i educació (accés a serveis efectius). Descens natural de la natalitat amb més renda i informació, reduint la mortalitat infantil i la vulnerabilitat. Tancament Hi ha tecnologia, capital i precedents històrics d’obres d’envergadura (canals de Suez i Panamà, Transsiberià). Ara cal voluntat i coordinació per escalar models com el pilot del Senegal, sota paraigua de l’ONU, i convertir declaracions en resultats tangibles.

  • Entrevistes de la Justa del 2/11/2022 — Del Cap de Creus a Finisterre en BTT: 1.500 km pel Camí Català i l’Ebre, Monegros i Meseta; felicitat minimalista, albergs i la “bèstia” del pelegrí - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 2/11/2022 — Del Cap de Creus a Finisterre en BTT: 1.500 km pel Camí Català i l’Ebre, Monegros i Meseta; felicitat minimalista, albergs i la “bèstia” del pelegrí

    Visió general Parella de Sant Just (Toño i Joia) expliquen la seva travessa en bicicleta de muntanya des del Cap de Creus fins a Finisterre, enllaçant el Camí Català amb el de l’Ebre i el Camí Francès, fins arribar a Santiago i estirar fins a la costa. Van recórrer una mica més de 1.500 km en 24 dies efectius (25 amb el retorn), prioritzant el gaudi, la natura i el contacte humà per sobre de la marca esportiva. "Felicitat en estat pur" — així defineixen l’estat que els acompanya pedalejant entre boscos, estepes i pobles, dormint en albergs i vivint amb l’essencial. Ruta i planificació Origen de la idea: Senyalització del Camí de Sant Jaume (Català) al Moianès i consulta de guies (Generalitat, descatalogades) i l’aplicació Gronze. Traçat: Del Cap de Creus cap a l’interior per camins marcats, enllaçant amb el Camí de l’Ebre fins a Logroño i després el Francès fins a Santiago i Finisterre. Construcció “a mida”: Ruta flexible, improvisant segons recomanacions d’altres pelegrins i l’estat del dia. Vida al camí i logística Albergs: Prioritat als municipals o parroquials (8–17 €). Convivència, històries compartides i ambient de comunitat. Minimalisme: Equip reduït (aprox. 7 kg per bicicleta). Roba justa (2 mallots, mitjons, xandall), rentar i repetir. Mitjanes: Uns 60–65 km/dia. Estació: Fet a la tardor; boscos amb catifes de fulles i colors incipients. Dificultat, terreny i trams En BTT és dur, però assumible: trams on cal baixar i arrossegar la bici (respectant el traçat original del camí), especialment en pujades pedregoses. Paisatges destacats: Vall d’en Bas i tram Olot – L’Esquirol: boscos i vistes espectaculars. Monegros: estepa, boira baixa, conills — una atmosfera gairebé de pel·lícula. Meseta: llargues rectes (fins a 20 km), pobles humils i molt atractius. Filosofia, emocions i “la bèstia” Gaudi per davant del repte: Sense pressa, vivint el present del camí. Espiritualitat i interioritat: Moltes hores “amb tu mateix”, bombolla de calma i llibertat. Dormir en convents va aportar una pau especial. La “bèstia personal”: El cansament i els imprevistos posen a prova la voluntat. Anècdota clau: pèrdua de cartera a prop de Logroño, retorn d’urgència, contractura d’esquena i dubte de seguir. Van continuar gràcies a l’ànim de parella i l’autoestima. "La bèstia personal sempre és l’interior" — en etapes llargues, tots hi topem en algun moment. Seguretat i incidències Carretera/autovia: Entrada involuntària a una autovia en un retorn ràpid; sortida complicada per tanques — van haver d’“escalar” per sortir-ne. Caiguda: Abans de Santiago, en baixada mullada i frens gastats — sense lesions greus. Allotjament aïllat: Trasllat a un alberg als afores en un descampat (sensació inicial d’inseguretat, resolta). Relació i decisions de ruta Piques sanes: Qui puja sense posar peu, qui arriba abans al poble. “Camí-camí” vs alternatives: Prioritzar senders oficials encara que impliqui empènyer la bici. Guia de paper vs app: Discussions habituals; solució: consens. Paraula clau: "el consens" — també li voldrien demanar als polítics. Idees clau que queden Menys és més: El camí et torna a l’estrictament necessari; crítica a la “moda” i el consumisme superflu. Humanitat als pobles petits: Calor, menjar casolà, identitat local. A la ciutat, diuen, es perd humanitat darrere l’aparença. Tornar costa: Sortir de la “bombolla” del camí i reentrar a la rutina és difícil; la llibertat quotidiana del camí enganxa.

  • La Justa del 2/11/2022 — Matinat La Justa (02/11): Sant Just al dia — cursa de coixinets, concert d’Helena Gadel i voluntariat; Portades (Brasil i castell històric a Vilafranca); World Skate Games; Meteo amb tramuntana i descens tèrmic - episode art
    La Justa
    2h 52min

    La Justa del 2/11/2022 — Matinat La Justa (02/11): Sant Just al dia — cursa de coixinets, concert d’Helena Gadel i voluntariat; Portades (Brasil i castell històric a Vilafranca); World Skate Games; Meteo amb tramuntana i descens tèrmic

    Resum general Programa magazine amb to dinàmic i continguts locals i d’actualitat. Després d’una obertura musical, s’enceta l’hora informativa amb notícies de Sant Just, un ampli repàs a les portades dels diaris (amb focus en Brasil i el castell històric de Vilafranca), la peça d’esports (World Skate Games) i una previsió meteorològica amb detall tècnic sobre el canvi de temps, la tramuntana i l’anomalia tèrmica d’octubre. "No se la veu ni se l’espera" (sobre la pluja) — Carles Riu Notícies de Sant Just 45a Cursa de cards de coixinets (12–13 de novembre) • 118 vehicles inscrits, recuperant xifres prepandèmia. • Detall per categories: 25 a la 20; cadets pugen a 8; júniors 12; sèniors i màsters 30; veterans 17; mixtes 13; fèmines 13 (fort increment respecte a anys previs). • En guany no hi ha categoria de prelevins (creada el 2019), es reagrupen edats. Cicle de concerts a l’Ateneu: Helena Gadel i Marta Robles • Dissabte 5 de novembre, 19 h, a la sala del Cinquantenari (Ateneu de Sant Just). • Espectacle “Les dones de la meva vida”: guitarra i veu per revisitar cançons creades per dones (Maite Martín, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Maria Arnal…) i textos com els de Maria-Mercè Marçal. • Format íntim amb entrevista de 10’ inicial per potenciar la proximitat amb el públic. • Entrades a Entràpolis (15 €). Crida a docents jubilats per a reforç escolar • L’Ajuntament busca mestres/professorat jubilat per a reforç a alumnat de primària i secundària de famílies amb baixos ingressos. • Servei setmanal al Centre de Formació de les Escoles: eines i tècniques d’estudi per a l’autonomia. • Contacte: [email protected]. Portades del dia (Ara, La Vanguardia, El Periódico) Focus internacional i política • Brasil: Bolsonaro accepta la derrota i activa la transició però evita felicitar Lula; crida els seguidors a evitar la violència. • Biden: s’obre a pujar impostos a petrolieres per guanys extraordinaris i demana produir més i baixar preus. • Salari mínim a Espanya: forquilla entre 1.049 i 1.100 €; tensió amb la patronal. Societat i economia • Euríbor: les hipoteques podrien pujar fins a 3.000 €/any en crèdits mitjans. • Antifeminisme a xarxes: augment de missatges entre joves (informe Centre Reina Sofía). • Salut: només el 14% de persones amb migranya accedeixen a nous fàrmacs. Cultura popular: castell històric a Vilafranca • Castellers de Vilafranca: pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, una fita "mai vista" fins ara (intentada fa 20 anys). • Explicació ràpida de termes clau: folre (segona pinya), manilles (tercera pinya), puntals (quart reforç), dos/os, aixecador i enxaneta (pom de dalt). Canvi climàtic a portades • Calor anòmala: platges plenes l’1 de novembre; s’apunta a l’estiu més calorós des que hi ha registres; baixada de temperatures imminent. Esports World Skate Games (Buenos Aires) — patinatge artístic sobre rodes, júnior • La catalana Cira Vella lidera després del disc curt amb 66,69 punts (41,86 tècnica, 24,83 components). • 2a Gioia Fiori (ITA) 62 punts; 3a Caterina Craveiro (POR) 52 punts. • Anuc Vizcarro (Aldea), 7a amb 41 punts (caiguda i penalització d’1 punt). • Les medalles es decideixen al programa llarg (dijous 3/11). Meteo Sant Just — canvi de temps, tramuntana i anomalia tèrmica El que ve immediatament • Avui: temperatures lleugerament més baixes (21–22 °C) i ambient tranquil. • Dijous: ens creua un front — més núvols; pluja testimonial a l’entorn de Sant Just. Cap de setmana: parèntesi de tardor • Vent de nord (tramuntana/mestral) divendres–diumenge: més notable a Costa Brava, delta de l’Ebre i alta muntanya. • Descens tèrmic: màximes per sota de 20 °C (17–19 °C); mínimes 9–10 °C. • Pirineu: nevades a la cara nord; cota de neu 2.000 m (dv) baixant a 1.600–1.700 m (ds). Context climàtic i outlook • Observatori Fabra (octubre): 20,7 °C de mitjana, rècord; +3,6 °C vs 1991–2020; molt per sobre de la sèrie històrica. • Sequera: al Fabra 11,3 l/m² a l’octubre (mitjana històrica ~84 l/m²); a Sant Just, 10,2 l/m² i un sol dia de pluja. • Després del parèntesi, la setmana vinent: repujada de temperatures (fins a ~23 °C) i estabilitat. "No se la veu ni se l’espera" — sobre la pluja a mitjà termini. Interludis musicals i falques Temes destacats • Obertura amb “Can’t Take My Eyes Off You” (Ms. Lauryn Hill). • Tom Walker — “Leave a Light On” abans del bloc informatiu. • Inserció d’Italiana (Giorgia — “Tu mi porti su”) per error de timing durant notícies/esports. • Tancament informatiu amb Manel — “En la que el Bernat se’t troba”. Anuncis i serveis • Voluntariat per la llengua (Generalitat) — parelles lingüístiques. • FP Dual / AMB — promoció de formació professional. Avanç del programa (segona hora, anunciat a l’inici) • Entrevista a dos santjustencs (Toño i Lloia) per la ruta en bicicleta Cap de Creus–Finisterre. • Qüestions enjustenques amb Pep Quintana. • Art i exposicions amb Glòria Conesa. • Qüestions legals amb l’advocat Frank Rigol. Idees clau • Sant Just activa l’agenda: esport popular (cursa), cultura (concerts) i suport educatiu (voluntariat). • Castell històric a Vilafranca: fita tècnica i simbòlica del món casteller. • Clima anòmal: rècords tèrmics i sequera sostinguda; breu parèntesi de tardor amb tramuntana abans de tornar a valors alts.

  • Empanada Cultural del 29/10/2022 — Monstres a pantalla: Sitges 55, Werewolf by Night (Marvel) i un palmarès polèmic — Sisu, Pearl, Irati, Cerdita i As bestas - episode art
    Empanada Cultural
    1h 32min

    Empanada Cultural del 29/10/2022 — Monstres a pantalla: Sitges 55, Werewolf by Night (Marvel) i un palmarès polèmic — Sisu, Pearl, Irati, Cerdita i As bestas

    Panorama general Episodi “monstruós” que enllaça tres eixos: el Festival de Sitges (ed. 55), Halloween i la cultura pop, i el gir de Marvel cap al terror amb l’especial Werewolf by Night. El programa combina crítica, història del gènere i indústria (Marvel/Disney vs DC), i tanca amb un repàs del palmarès i recomanacions clau. "No era un monstruo... era un ser humano normal y corriente: cruel, imbécil y rencoroso." — D. Glujóvski (Metro 2034) Marvel entra al terror: Werewolf by Night (Special Presentation) Què és i per què importa • Especial de 54 minuts (Marvel Special Presentation, Disney+), dirigit i musicat per Michael Giacchino. • Homenatge als clàssics de la Universal i a la Hammer: blanc i negre, textura analògica, expressionisme alemany, disseny de so i música retro. • To i risc: sorprenent nivell de violència dins l’MCU (amputacions, sang “negra” pel B/N), efectes pràctics i animatrònics; aposta formal molt cuidada. Sinopsi (sense espòilers clau) • Conclave de caçadors de monstres a la mansió d’Ulysses Bloodstone (recentment mort): qui caci el monstre dins el laberint i reclami la Bloodstone en serà el nou líder. • Personatges clau: la filla, Elsa Bloodstone; un caçador “afable” (Gael García Bernal) i un monstre que “es roba el xou”. Clau de llenguatge i posta en escena • Joc d’ombres, clarobscurs i pla seqüència violent que juga amb el fora de camp. • Efectes pràctics per sobre del croma; direcció amb mirada clàssica i ritme de gènere. • Gael García Bernal aporta un contrapunt humà i desarmat entre “rudes” caçadors. Marvel/Disney vs DC: model industrial • Serialització MCU: sèries i pel·lícules es retro-alimenten cada 3 mesos; Disney integra catàleg “R” (Deadpool, Logan) sota Marvel. • DC en crisi: projectes cancel·lats (p. ex. Batgirl), univers compartit irregular. • Altres homenatges recents MCU: She-Hulk (trencament de la quarta paret) i WandaVision (recorregut per dècades de sitcoms). Doctor Strange 2 (Sam Raimi) ja obrí la porta al terror. Sitges 55: palmarès i debat Gran premi a Sisu (J. Helander): entreteniment vs ambició • Guanyadora i multipremiada (pel·lícula, actor, música, fotografia). Western + bèl·lic hiperviolent i còmic. • Concepte cultural: “Sisu” = perseverança estoica que mai es rendeix. • Tesi del programa: premi discutible — «és només entreteniment», quan un festival hauria de vetllar també la recerca artística. "Sisu és sang i mala llet, perseverar fins al final." Alternatives que sí sumen • Pearl (Ti West, A24) — Premi direcció i Mia Goth, millor actriu (ex aequo). Melodrama cromàtic a l’estil Douglas Sirk portat al terror; treball de color i posada en escena impecable. Top-3 del festival per als conductors. • Night Siren — Premi interpretació femenina compartit (díptic actoral potent). Premis de Públic i Crítica • Premi del públic: Irati (Paul Urkijo) — capa i espasa en basc, arrelada al folklore; gran cura formal i identitat pròpia. • Premi de la crítica: Something in the Dirt (Moorhead & Benson) — cinema pandèmic, minimalista, meta i conspiranoic; per al programa, es queda en premissa i “palla mental” sense evolució dramatúrgica suficient. Altres destacades • Cerdita (Mèlies d’Or) — actualitza el trope de la “scream girl” amb una protagonista de cos no normatiu; homenatges als 80 (Carrie, La matança de Texas), bona direcció d’imatge i format quadrat; campanya de màrqueting molt efectiva. • As bestas (Sorogoyen) — per als conductors, obra mestra: thriller rural gallec de tensió sostinguda, gran direcció d’actors (Luis Zahera), metàfora inicial de la “rapa das bestas” com a idea rectora. Comparada amb Alcarràs, juga “en una altra lliga”. Highlights i idees força El millor de l’episodi • Werewolf by Night: demostració que el gènere dins l’MCU pot ser contenidor (comèdia, espies, terror) amb personalitat pròpia. • Pearl i As bestas: cinema d’autor amb llenguatge i risc formal; el festival n’ha d’aplaudir l’ambició. • Irati: valor de fer gènere en llengua pròpia i folklore local amb ambició visual. Debats que queden oberts • On posar el límit entre divertiment i excel·lència artística en un palmarès? • El viratge de Marvel cap a tons adults: passatgera estratègia de temporada (Halloween) o nova línia? • El model industrial (serialització, catàleg “R”) com a motor o llast de la creativitat. Recomanacions ràpides • Si t’agrada Marvel/terror: mira Werewolf by Night per l’homenatge formal i el to. • Si busques cinema potent de festival: Pearl (color i actuació), As bestas (tensió i direcció), Irati (identitat i èpica). • Curiositat crítica: Something in the Dirt — interessant com a experiment pandèmic, però irregular.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/10/2022 — Santos Puertas i el blues de Texas: Austin vs Dallas, Suitcase Brothers i "La pluja" | Viatge per la Gran Bretanya | Barcelona no apareguda | Llengua catalana - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/10/2022 — Santos Puertas i el blues de Texas: Austin vs Dallas, Suitcase Brothers i "La pluja" | Viatge per la Gran Bretanya | Barcelona no apareguda | Llengua catalana

    Resum general Episodi polièdric que combina una conversa profunda i propera amb el músic santjustenc Santos Puertas sobre el blues de Texas (vida a Austin i Dallas, el duet Suitcase Brothers, ofici i cultura), amb una segona part de viatge cultural per la Gran Bretanya, una secció d’història urbana sobre la “Barcelona no apareguda” (projectes no construïts) i un tast de llengua catalana amb falsos amics i expressions. "Si a la música moderna no hi ha el blues, no hi ha l’essència ni l’emoció" (parafrasejant Wynton Marsalis) "El rock explica poques coses amb moltes notes i el blues explica moltes coses amb poques notes" (Jerry Portnoy) 1) Entrevista amb Santos Puertas: el blues, l’ofici i la cultura Origen del nom i trajecte als EUA • De Pere/Pedro/Peter a Santos: un nom artístic pensat per ser entenedor i recordable als EUA, batejat amistosament per Dani Nel·lo. • Arribada a Austin (2000): xoc cultural, humilitat i aprenentatge fora de la zona de confort. Austin, capital musical oberta i eclèctica. • Trasllat a Dallas: descobriment d’una escena blues molt arrelada (Elm Street, KNON), acollida comunitària i sentiment d’integració. Per què el blues? Essència i estils • Aha moment adolescent (Hendrix, clàssica, Mozart) i descobriment del moll de l’os: el blues com a base de la música moderna americana (jazz, r&b, rock & roll). • Debat estilístic: tècnica dels overblows a l’armònica vs. to, fraseig i toanitat; anècdota de Jerry Portnoy per il·lustrar el valor de dir molt amb poques notes. • El rock & roll com a variació accelerada del blues. Família, instruments i Suitcase Brothers • Tria d’instruments: guitarra per accessibilitat; el germà Víctor s’enamora de l’armònica (influència de Gary Primich) i esdevé un intèrpret mimètic de referents com Sonny Boy Williamson. • Naixement de Suitcase Brothers: estètica minimalista, maleta com a bombo, caràcter escènic complementari. L’ofici i la cultura com a teixit • L’ofici de músic: comparativa entre EUA (fiscalitat clara, circuits estables) i casa nostra (traves administratives); defensa del músic propera a l’ofici. • Reciprocitat amb el públic: l’artista com a canal d’energia; importància de la cultura de proximitat com a comunió social. • Crida a “aixecar el cul del sofà” i generar cultura des de baix: cicles com el de Palau Tordera (Lucia Fumero, Andreu Zaragoza & convidada, Christian Dossler...). Projectes i actuacions • Actuacions en directe: cançó dedicada a Sant Just (“Sant Just d’Esvern”) i “La pluja” (tema trilingüe inspirat en la filla i la pluja texana). • Projectes actius: Flamingo Tours (amb Miriam Swanson), Suitcase Brothers (homenatge a Sonny Terry & Brownie McGhee), Triple Santos (format banda amb Joan Urpinell i Miguel Ballester). • Sintonies del programa: Sawyer Fredericks (versió de “What a Wonderful World”); Santos es compromet a fer-ne una versió pròpia en directe. 2) Debat musical: ahir i avui • Pregunta: "La música dels 70-80 no es farà mai més?" • Resposta matisada: cada època té innovadors (ex. Billie Eilish); el hip-hop/rap com a evolució del blues; cal revisar el prisma i el context. 3) Ruta per la Gran Bretanya (viatge cultural) Parades clau • Castell de Windsor: història, incendi (1992), annus horribilis, dinastia Windsor. • Chester: llegat romà i medieval, arquitectura black-and-white (Chester Rows). • Penzance i Land’s End: pirates, clima suau (corrents del Golf), St. Michael’s Mount. • Illa de Wight: paradís hippie 70s, la Reina Victòria i Osborne House. • Catedral de Canterbury: assassinat de Thomas Becket, vidrieres i Chaucer. • Bath: termes romanes, esplendor georgià, Royal Crescent i Pump Room (cerimònia del te). • Stratford-upon-Avon: Shakespeare, teatre i patrimoni. • Queen Elizabeth 2 i Queen Mary 2: del transatlàntic clàssic al creuer modern; amor britànic pels vaixells. • Afternoon tea al Ritz: ritual, scones i clotted cream. 4) Barcelona no apareguda (projectes no construïts) • Monument a Francesc Macià (Plaça Catalunya, 1983): projecte làser guanyador per vot popular que no es va executar; polèmiques institucionals; solució final (1991) de J. M. Subirachs. • Torres per l’Exposició de 1888: - Torre Lapierre (fusta, 200 m, ascensors, miradors) – no prospera. - Torre Comtal de Pere Falqués (ferro, pedra i mosaic) – tampoc. - Torre Carbonell (350 m en 3 mesos) – inversemblant. • I si Barcelona hagués alçat gratacels al XIX? Impacte urbanístic, llum i alçades a l’Eixample (Sardà), comparatives (Campanar del Pi, Colom), límit simbòlic de la Sagrada Família (172,5 m) i decisions posteriors (Porcioles: àtics/sobreàtics, Vila Olímpica i “quatre barres”). • Curiositat: globus captiu a 200 m durant l’Exposició del 1888. 5) Llengua catalana: falsos amics i expressions • Falsos amics: terrific (anglès) = fantàstic; alt (alemany) = vell. • Pròxim/pròxims vs. proïsme (semblants); bitxo (guindilla) vs. bitxo (cast. “bicho”). • Fer un torcebràs (echar un pulso); en sentit figurat, estira-i-arronsa. • Camada en català (pasta) vs. castellà (ventrada). Cites i moments destacats • «Jo em vaig quedar al “moll de l’os” del blues.» • «El músic com a ofici i la cultura com a comunitat.» • «Hem d’aixecar el cul del sofà i generar cultura des dels barris.» Temes principals Blues de Texas, trajectes vitals (Austin/Dallas) i Suitcase Brothers. L’ofici i la cultura de proximitat com a motor social. Viatge per la Gran Bretanya: història, patrimoni i rituals. Barcelona no apareguda: projectes no construïts i ucronies urbanes. Llengua catalana: paraules, falsos amics i bones pràctiques.

  • Entrevistes de la Justa del 28/10/2022 — Ple d’octubre a Sant Just: jutjats de pau, ocupació il·legal, salvaguarda de Can Freixas, reglament de La Bonaigua i nova escola bressol - episode art
    Entrevistes de la Justa
    27'

    Entrevistes de la Justa del 28/10/2022 — Ple d’octubre a Sant Just: jutjats de pau, ocupació il·legal, salvaguarda de Can Freixas, reglament de La Bonaigua i nova escola bressol

    Resum general Sessió centrada en el ple municipal d’octubre amb repàs de les principals decisions: dues mocions (una en defensa dels jutjats de pau i una altra sobre ocupació il·legal d’immobles), l’impuls del projecte de consolidació estructural de la Masia de Can Freixas, l’aprovació del nou reglament intern del Complex Esportiu Municipal La Bonaigua, i la posada en marxa d’una nova escola bressol amb l’ampliació de la plantilla municipal. Es tanca amb una declaració institucional de suport a les dones iranianes pel cas de Mahsa Amini i un apunt final sobre una reclamació econòmica de l’empresa gestora de La Bonaigua. "Aquesta figura s'ha de preservar" (sobre els jutjats de pau) "La llei actual grinyola en molts àmbits" (sobre l’ocupació) Mocions del ple 1) Defensa dels jutjats de pau (aprovada per unanimitat) • Objectiu: defensar la continuïtat dels jutjats de pau davant la reforma judicial estatal que podria reconvertir aquesta figura. • Argument clau: proximitat i accessibilitat a tràmits com certificats, inscripcions i casaments, amb llenguatge proper a la ciutadania. • Risc percebut: substituir la figura per perfils més funcionarial/centralitzats allunyaria el servei del món local. "És una eina [...] important no perdre-la." 2) Mesures per fer front a l’ocupació il·legal d’immobles • Context: col·lisió de drets entre propietat privada i dret a l’habitatge; fenòmens diversos (des de màfies fins a ocupacions per necessitat). • Proposta (Endavant Sant Just): reformes legals per agilitzar casos i donar eines a comunitats de propietaris quan el gran tenidor no actua. • Aportació del PSC: cal més recursos i parc públic per oferir alternatives i evitar l’ocupació per necessitat. • Diagnosi local: pocs casos, alguns de conflictivitat (amb desocupacions a punts com la carretera Reial i Camp Meli), i altres de convivència pacífica. • Problemes operatius: col·lapse judicial i manca d’eines policials en certs supòsits. "Quan veus una casa ocupada, allà poden haver passat moltes coses." Patrimoni i obres Masia de Can Freixas: consolidació estructural • Contingut: aprovació del projecte executiu per preservar l’estructura interna de la masia (s. XVI) amb criteris de sostenibilitat i patrimoni. • Intervenció: reforç ocult amb estructura metàl·lica sota fusta, consolidació de murs i coberta, preservant elements originals. • Pressupost: 900.000 € (200.000 € de la Diputació de Barcelona). • Usos futurs: no es fixen ara; quedarà “la casa preparada” perquè el pròxim govern defineixi el pla d’usos. No serà possible crear grans espais diàfans per murs estructurals. • Votació: aprovat com a punt d’urgència; el regidor no adscrit hi va votar en contra (volia preveure instal·lació de cuina/sortida de fums), la resta a favor. "No és hipotecar una etapa; primer cal aixecar-la i preservar-la." Esports i convivència La Bonaigua: nou reglament intern • Objectiu: marcar drets i deures d’usuaris de gimnàs i pavellons, clubs i monitors, i introduir un règim sancionador (abans inexistent). • Continguts: normes de vestuaris i horaris, responsabilitat dels monitors amb els grups, convivència entre activitats i descans veïnal en festius. • Abast: servirà de model per a un reglament específic del camp de futbol. • Millores incorporades: mesures d’onades de calor (espais d’hidratació per menuts, obertura de piscina com a refugi climàtic), optimització de franges entre entrenaments. "No és un document inamovible": es podrà actualitzar segons la pràctica. Educació i plantilla municipal Nova escola bressol i noves places • Equipament: posada en marxa d’una segona escola bressol amb direcció compartida i bascular de part de la plantilla entre centres. • Personal: 8 educadores/educadors per a la bressol; a més, s’incorporen un agent de policia local i una figura d’educació social per a treball de carrer i joventut. • Justificació: ampliació substancial de la funció pública (després d’anys de restriccions), reforç de serveis socials post-Covid i millor dimensionament policial. • Dada: 41 agents en plantilla, amb alguns en formació a l’acadèmia o de baixa, cosa que afecta la disponibilitat real per torns. Declaracions i altres acords Suport a les dones iranianes (cas Mahsa Amini) • Contingut: declaració institucional de rebuig i crida a la pressió internacional per les vulneracions de drets. • Missatge: reforçar des del món local que “no normalitzem” aquestes violacions i acompanyar la lluita amb veu global. "Si des de fora arriba recolzament, la teva lluita no queda en silenci." La Bonaigua: reclam d’indemnització de l’empresa gestora • Qüestió: petició de 15.000 €/any per sobrecostos del pavelló cobert. • Informe de secretaria: no hi ha prou base jurídica per estimar la demanda. • Estat: s’obre període d’al·legacions perquè l’empresa aporti nova documentació. Agenda i tancament • Recordatori d’activitats locals per al cap de setmana (teatre, actuacions familiars) i to festiu amb Castanyada/Halloween.