Tots els episodis

30511 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

8377-8400 de 30511
  • Entrevistes de la Justa del 25/4/2022 — Del neguit a la calma: gestió de les emocions, relaxació i salut mental comunitària al Baix Llobregat - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 25/4/2022 — Del neguit a la calma: gestió de les emocions, relaxació i salut mental comunitària al Baix Llobregat

    Visió general Entrevista amb Conxita Safon (responsable del taller de gestió de les emocions) i Jaume Vidal (president de l’Associació Salut Mental Baix Llobregat) sobre un taller pràctic basat en tècniques de relaxació per aprendre a gestionar emocions com la por, la culpa, l’autoexigència i el perfeccionisme. També s’aborden els beneficis fisiològics de la relaxació, el rol dels petits grups, l’impacte de la pandèmia en la salut mental i la logística d’inscripcions. Punts clau Taller pràctic i progressiu (7 sessions quinzenals) per entrenar la regulació emocional amb relaxació guiada. Enfoc centrat en acceptar, observar i reorientar l’emoció (no en lluitar-hi en contra). La por es treballa des de l’estimació i el respecte a un mateix (autocompassió), no des del valor o la confrontació. Beneficis de la pràctica regular: menys activació del sistema d’estrès, millor respiració, millor son i reducció de tensions físiques. Grups reduïts (actualment 7 persones) per acompanyament personalitzat i espai d’expressió segur. Demanda creixent postpandèmia per estrès, ansietat i incerteses. Temes principals 1) Taller de gestió de les emocions: objectius i metodologia • Taller de 7 sessions quinzenals fins al 18 de juliol, amb un format molt pràctic. • Eina principal: tècniques de relaxació àmpliament utilitzades en psicologia. • Objectiu central: no només entendre d’on venen les emocions, sinó com modificar la resposta emocional per viure amb menys ansietat i estrès. 2) Acceptació emocional i treball de la por, la culpa i el perfeccionisme • Es prioritza no boicotejar la pròpia emoció: observar-la sense crítica ni rebuig. • Aprendre a estar amb l’emoció en un estat de calma facilita una resposta més amable i eficaç. • La por es desactiva anant cap a l’estimació i el respecte a un mateix (autocompassió), no pas “lluitant” amb ella. "Lluitar contra la por no té sentit. És una batalla perduda. Però, en canvi, anar cap a l’estimació... i la por se’n va." • Es treballen també emocions i patrons habituals: culpa, baixa autoestima, autocrítica dura i perfeccionisme desbocat. 3) Beneficis fisiològics de la relaxació i hàbits de pràctica • La pràctica regular (idealment 10 minuts, 2-3 cops/dia) redueix l’activació del sistema nerviós simpàtic (estrès) i activa el parasimàtic (calma). • Millora de la respiració (de superficial a més diafragmàtica), amb millor oxigenació i impacte positiu en cansament i tensions. • Millor son (descans, regeneració i processament de la informació). • Dinàmica de suport: pràctiques gravades compartides per WhatsApp per facilitar la constància. 4) Grup, comunitat i accés a l’associació • L’Associació Salut Mental Baix Llobregat ofereix espais grupals i tallers per a persones en primera persona i familiars: compartir experiències i fer camí conjunt. • Grups petits per atenció personalitzada i per adaptar el procés a cada participant. • Vocació de ser servei públic i accessible; es pot participar i, si es vol, fer-se soci amb una quota mòdic. 5) Impacte de la pandèmia • Augment de angoixes, pors, inseguretats i incerteses arrel del confinament prolongat i la manca d’activitat significativa. 6) Reaprendre la calma: memòria emocional • La calma no desapareix: es pot reconstruir i recordar amb la pràctica, connectant sovint amb records d’infantesa i moments de serenor. "Tornar a recuperar aquesta calma... no ha desaparegut mai." 7) Informació pràctica d’inscripció • Sessions: dimecres, 9:30–11:00 (han començat avui; encara hi ha alguna plaça). • Programa acumulatiu: millor incorporar-se aviat; perdre una sessió no és crític, però no és recomanable començar tard. • Contacte: telèfons facilitats a l’emissió (Associació i Conxita), web: salutmentalbasllobregat.org, i Facebook/WhatsApp per vies immediates. Per què importa Proposa una via concreta, entrenable i assequible per millorar el benestar emocional. Combina ciència del cos (autonomia del sistema nerviós i respiració) amb educació emocional (acceptació, autocompassió). Reforça el teixit comunitari amb grups petits i acompanyament respectuós.

  • La Justa del 25/4/2022 — Agenda del dia: Taller d’emocions a les escoles, 25è del Casal de Joves, Centre d’Estudis Sant Justencs i tertúlia esportiva - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 25/4/2022 — Agenda del dia: Taller d’emocions a les escoles, 25è del Casal de Joves, Centre d’Estudis Sant Justencs i tertúlia esportiva

    Resum general En aquest fragment del programa, el/la locutor/a fa una presentació de l’agenda del dia i anuncia les entrevistes i seccions que arribaran a la segona i tercera hora. Encara no s’escolten les converses principals; només hi ha la planificació, una transició musical i un espot de servei públic. A partir d’aquí, el fitxer incorpora un tram llarg amb repeticions de “Bona nit” sense contingut informatiu. "Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi." (Espot Voluntariat per la Llengua) El més important Taller de gestió de les emocions a les escoles (avui) amb Conxita Font Fuertes: es comenta què s’hi tractarà. 25è aniversari del Casal de Joves: sopar gratuït per a persones vinculades (divendres 29 d’abril, 20:00), acte privat amb invitació. Actualitat del Centre d’Estudis Sant Justencs amb Maria Quintana: balanç de la carpa a Can Ginestà per Sant Jordi. Tertúlia esportiva de dilluns per tancar el programa. Temes principals anunciats (encara no emesos en aquest tall) • Gestió de les emocions a l’escola: objectius del taller, dinàmiques i impacte educatiu. • Casal de Joves – 25 anys: commemoració, comunitat i format de la celebració (acte privat amb invitació). • Centre d’Estudis Sant Justencs: activitats de Sant Jordi, participació ciutadana i crònica local. • Esports: anàlisi i debat amb tertulians habituals. Moments destacats i marques de temps • 00:00–01:10 aprox. – Repeticions “Fins demà!”: obertura confusa, sense contingut. • 01:11–02:31 (71–151) – Agenda del programa: anuncis de la 2a i 3a hora i la tertúlia esportiva. • 02:51–03:02 (171–182) – Transició musical i avís de pausa publicitària. • 03:03–03:20 (183–200) – Espot “Voluntariat per la Llengua”. • 03:26–03:38 (206–218) – Fragment incoherent/multilingüe (paraules inconnexes i lletra d’una cançó). • 03:42–+ (222–10210) – Repetició de “Bona nit” prolongada, sense contingut. Notes Les entrevistes i seccions anunciades no apareixen en el fragment facilitat; per això, les seccions amb marques de temps reflecteixen l’agenda i la publicitat que sí s’escolten. Quan s’emeti el contingut real (2a/3a hora), caldrà afegir-ne les seves marques de temps corresponents.

  • Club Alternatiu del 22/4/2022 - episode art
    Club Alternatiu

    Club Alternatiu del 22/4/2022

    Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/4/2022 — De l’enginyeria i la televisió a la novel·la negra: Lluís Campó i Vidal, Cornellà i "Robatori al Museu Dalí" amb l’Alexia Hurtado - episode art
    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/4/2022 — De l’enginyeria i la televisió a la novel·la negra: Lluís Campó i Vidal, Cornellà i "Robatori al Museu Dalí" amb l’Alexia Hurtado

    Context i fil conductor En aquest episodi, el presentador conversa amb Lluís Campó i Vidal sobre una trajectòria que transita de l’enginyeria i la consultoria televisiva a l’escriptura de novel·la negra. El programa combina records d’infantesa a Cornellà, una carrera sòlida al món audiovisual i la creació d’un personatge femení potent: Alexia Hurtado, inspectora dels Mossos d’Esquadra i protagonista de la sèrie que s’inicia amb Robatori al Museu Dalí. Trajectòria professional i vital Origen i infantesa: neix a Camporrells (Osca) i emigra de petit amb la família a Cornellà (Baix Llobregat), en un barri obrer amb forta solidaritat i records d’inundacions del Llobregat. Formació i carrera: enginyer a ICL i DEC; anys 90 a RTVE (assessor de programes), direcció a Economia i Estratègies i Waterhouse, projectes a Antena 3 (internacional i TV digital) i Cable y Antena; participació en Canal Satèl·lit Digital; fundador i president de Telenium (1998–2016) i actual president d’Universal Televisió. Gestió del temps: aposta pel teletreball i evita desplaçaments innecessaris; prescindeix del consum de futbol (tot i el vincle amb l’SD Huesca) per guanyar hores productives. Germans Campo Vidal: comunicació i vocació Bifurcació de camins: Lluís s’endinsa en la tecnologia i la informàtica; el seu germà Manuel, tot i enginyer tècnic, segueix la vocació periodística (amb anècdotes primerenques de cròniques esportives al barri i la revista El Carrilet). Sembrat d’escriptura: Lluís escriu textos socials/polítics, col·labora en revistes locals i practica el relat oral amb contes nocturns per a la seva filla. Del guió a la novel·la: la gènesi de "Robatori al Museu Dalí" Aprenentatge de guió: curs a l’SGAE i aproximació al format TV Movie. Drets d’autor: percep riscos de circulació de guions i decideix protegir la idea escrivint una novel·la. Espurna creativa: a la Costa Brava, fart d’acompanyar visites recurrents al Museu Dalí (Figueres), imagina un robatori com a motor narratiu. "La novel·la és l’estriptis d’un somni que tu has tingut i que poses en comú amb l’altra gent." Alexia Hurtado: una protagonista alfa Perfil: filla d’immigrants extremenys, estudia psicologia, perfecciona l’anglès a Miami i col·labora amb la policia local abans d’ingressar als Mossos. Escala fins a inspectora cap d’investigació criminal. Missatge clau: personatge construït a partir de trets reals de diverses dones; defensa de la meritocràcia femenina i la lluita extra que sovint han de fer per assolir posicions de lideratge. Cita inspiradora: "L’home del futur serà una dona" (Mitterrand) • Lluís hi subscriu i remarca experiències professionals excel·lents amb dones col·legues i l’audiència lectora majoritàriament femenina. Recepció i impacte Lectors i edició: remit de capítols a una vintena de persones; responen sobretot lectores amb comentaris detallats. Anècdota d’un amic que, amb poca sensibilitat, compara amb Graham Greene. Institucions: una comissària dels Mossos (Cristina Manresa) s’interessa per l’autor i l’obra; el Museu Dalí acull la presentació i ven la novel·la a la seva botiga. Sant Jordi: anunci de signatures a la Font de Canaletes. Gènere i referents: la novel·la negra mediterrània Per què intriga/negra: és una via per comunicar idees socials i polítiques a través de la ficció. Referents europeus: Simenon (Maigret), Camilleri (Montalbano), Donna Leon (Brunetti), Philip Kerr (Bernie Gunther), i la tradició de novel·la negra mediterrània on la gastronomia (p. ex. suquet de peix) i el context social tenen pes; contrast amb l’escandinava, més freda i continguda. Detectius dones: comparació amb Miss Marple i Petra Delicado; discussió lingüística sobre l’ús de "detectiu" en femení. La sèrie d’Alexia: 4 títols, 4 temes Robatori al Museu Dalí: eix temàtic en l’art i el món museístic. Barcelona Zona Zero: crítica a l’especulació immobiliària. Alexia i els magnats de la comunicació: immersió en els grans grups mediàtics i els seus poders. La tablet màgica: tecnologia, futur i transformació digital. Notes finals Pausa musical amb "What a Wonderful World" i parèntesi sobre Tom Jones vs. Engelbert Humperdinck. Tancament amb repeticions d’"Bona nit" i crida implícita a l’audiència per la diada de Sant Jordi. Punts forts de l’episodi • Evolució professional: de l’enginyeria i la televisió a la literatura. • Empoderament femení: personatge d’Alexia Hurtado com a emblema. • Gènere i societat: la novel·la negra com a vehicle d’idees. • Arrelament vital: Cornellà, immigració i memòria obrera. • Connexió cultural: Museu Dalí i tradició mediterrània.

  • Entrevistes de la Justa del 22/4/2022 — Sororitat i creativitat al taller d’escriptura per a dones: mètode, Premi Delta i continuïtat a l’octubre - episode art
    Entrevistes de la Justa
    39'

    Entrevistes de la Justa del 22/4/2022 — Sororitat i creativitat al taller d’escriptura per a dones: mètode, Premi Delta i continuïtat a l’octubre

    Panorama general Entrevista a Mónica Lilian Canom sobre el taller d’escriptura de narrativa per a dones celebrat a Can Ginestà (Sala Isidore Cònsul). El curs, vinculat al Premi de Novel·la Delta, ha combinat tècnica narrativa i escriptura creativa per generar un espai de sororitat, aprenentatge entre iguals i continuïtat creativa que es preveu ampliar a l’octubre. "Se ha creado un clima muy íntimo y de mucha sororidad" Objectius i continguts del taller Enfocament pedagògic • Base de la novel·la: narrador, punt de vista, estructura, ubicació. • Connexió amb el Premi de Novel·la Delta per orientar projectes amb ambició literària. • Doble capes: tècnica narrativa + escriptura expressiva per obrir la imaginació. Metodologia pràctica • A cada sessió: presentació d’una tècnica i escriptura en classe. • Lectura en 25 minuts i feedback coral per multiplicar mirades i aprenentatges. • Dos exercicis per trobada; relectura i ampliació a casa per consolidar hàbits. "En 25 minutos el trabajo pueda ser leído... y aprender de los distintos enfoques" Resultats i dinàmica de grup Participació i compromís • Alta implicació de les assistents; convivència de perfils novells i amb experiència. • Intercanvi enriquidor: les més experimentades orienten; les noves aporten mirades fresques. • Èxit atribuït a la disposició de les participants i a una dinàmica acurada. Clima i benestar • Espai només per a dones que afavoreix confiança i intimitat. • La sororitat facilita compartir textos sensibles i donar-se permís per crear. • L’escriptura com a canal de gestió emocional i descoberta personal (diaris, escriptura íntima). Continuïtat i projecció • Possibilitat real de futures obres si es manté la continuïtat creativa. "El ideal... sería producir una publicación independiente" • Confirmada segona part a l’octubre (detalls logístics per definir). • Voluntat de mantenir xarxa fins a l’inici del nou tram per no perdre el ritme. Referents i impacte • Exemples d’èxit vinculats al Delta: Eva Garrigosa i altres guanyadores procedents de tallers. • Diverses alumnes han publicat de forma independent. • Es destaca la fortalesa creativa de les dones i la seva capacitat per viure el present i transformar-lo en obra. Logística i organització • Curs de 12 hores (6 sessions de 2 h), grups reduïts per millorar la qualitat del feedback. • Demanda alta: llista d’espera i previsió de créixer si el context sanitari ho permet. • Diversitat del grup com a motor d’aprenentatge i enriquiment mutu. • Ús de jocs i avantguardes combinats amb tècnica per assegurar la producció, sobretot a l’inici. Cloenda • Tancament amb bons desitjos per Sant Jordi i agraïments a la difusió d’aquest espai cultural.

  • Entrevistes de la Justa del 22/4/2022 — Sardanes a Sant Just: curts i llargs, comptar i repartir, cobla i relleu generacional - episode art
    Entrevistes de la Justa
    29'

    Entrevistes de la Justa del 22/4/2022 — Sardanes a Sant Just: curts i llargs, comptar i repartir, cobla i relleu generacional

    Context i convidada Ballada anunciada a Can Ginestà i conversa amb Maria Teresa Cots, exmonitora i expresidenta de l’Agrupació Sardanista de Sant Just, sobre la tradició de les sardanes, la tècnica de comptar i repartir, i els reptes de relleu generacional i difusió. "La sardana es consisteix en els curts i els llars" Punts clau • Convidada: Maria Teresa Cots, amb dècades d’experiència com a monitora i gestora de l’entitat local. • Anunci: ballada de sardanes prevista a l’aire lliure (condicionada pel temps) a Can Ginestà. • Eix central: com s’estructura una sardana (curts i llargs), com es fa el repartiment i per què cal algú que compti i dirigeixi la rotllana. Estructura de la sardana: curts, llargs i repartiment La tècnica bàsica • La sardana alterna curts (braços avall) i llargs (braços enlaire). • Una persona a la rotllana fa de comptador/a: escolta la cobla, identifica l’entrada de curts/llargs i indica el repartiment (ex.: “2 i seguit”, “3 i seguit”). "La gent sap ballar, però no sap comptar i repartir" Anàlisi i tirades • Les primeres dues tirades de curts i llargs són d’“anàlisi”: serveixen per deduir la tirada (ex.: 33, 35 als curts; 75, 77 als llargs) i planificar el repartiment final. • Regles pràctiques: als curts, si el total és senar, l’acabament sol ser “...3”; si és parell, acaba “...2”. Als llargs, els acabaments acostumen a ser combinacions “2-3”, “2-2-1-3”, “3-2-1-3”, etc. Preparació prèvia • Balladors avesats consulten el programa i, si cal, busquen la informació (Google) sobre la sardana concreta (ex.: “La Pastoreta”), sabent on “salta” i quins compassos té cada tirada, per facilitar el recompte en directe. Pràctica, etiqueta i inclusió a la rotllana Com s’entra i s’organitza • Les bosses/jaquetes se solen deixar al mig per comoditat. • Cal respectar el costat correcte d’entrada i el ritme del grup. Cultura del respecte • Es demana tolerància amb qui aprèn: hi ha balladors que s’irriten si algú inexpert se’ls posa al costat, però l’actitud correcta és ajudar i integrar. "Si ningú engega la rotllana, la gent no s’hi pot afegir" • Experiències negatives (estirabots) poden desanimar novells; cal amabilitat per preservar la tradició. Ensenyament i comunitat Cursets i formació • A Sant Just es van fer cursets durant 30 anys (gener-febrer, 2 h/setmana). Aprendre bé requereix hores i constància: en 2 hores d’una ballada no s’assimila el sistema sencer. • Orgull local: una exalumna balla en colla de competició (vestuari tradicional, concursos), mostra del camí formatiu possible. Proposta d’un cercle per a debutants • Una oient (Marta) proposa un cercle d’ensenyament simultani a la ballada per facilitar l’entrada als novells. • Valoració: la idea és bona, però exigeix monitors dedicats i renunciar a ballar en aquells pocs dies de l’any; possible en franges breus o programant cursets puntuals si hi ha grup interessat. "Això no s’aprèn en dues hores... s’ha de matxacar i matxacar" Vida associativa, joventut i difusió Agrupació Sardanista de Sant Just • Fundada cap al 1986 arran d’un curset; 30 anys d’activitat (ballades i concerts). • Dificultat de relleu generacional i burocràcia van portar a traspassar l’activitat a l’Ajuntament; conseqüència: menys ballades (d’una desena/any a ~3/any) i impacte de la pandèmia. Jovent i mitjans • La sardana pateix de modes i menor visibilitat mediàtica (comparada amb castellers). • El jovent en edat d’estudi o formació sovint té menys temps per a assaigs i compromisos setmanals. Música de cobla i patrimoni Cobla, instruments i estils • Gaudi musical: obligades de flabiol o tenora, peces de ball i de concert (més pausades). • Hi ha milers de composicions; algunes cobles han plegat per la crisi/pandèmia, però escoles de música formen nous intèrprets de cobla. Compromís del músic • Tocar en cobla implica caps de setmana i festius; cal vocació per la regularitat d’actuacions. Cloenda • Esperança que el temps acompanyi la ballada a Can Ginestà i crida a participar i aprendre. • La convidada ofereix disponibilitat per organitzar classes si es forma un grup interessat (contacte compartit per antena).

  • La Justa del 22/4/2022 — Sant Jordi a Can Ginestà en suspens, “Rock per Mil” a l’Ateneu, portes obertes a l’EBM Marrecs i retard de la passarel·la Mas Lluí–Barri Sud - episode art
    La Justa
    2h 51min

    La Justa del 22/4/2022 — Sant Jordi a Can Ginestà en suspens, “Rock per Mil” a l’Ateneu, portes obertes a l’EBM Marrecs i retard de la passarel·la Mas Lluí–Barri Sud

    Visió general Programa matinal de La Justa (divendres 22 d’abril), a les portes de Sant Jordi. La primera hora és informativa, amb notícies locals, portades i previsió del temps; a continuació s’anuncien entrevistes i seccions de cultura popular, escriptura, astrologia i psicologia. El més destacat • Sant Jordi a Can Ginestà, en suspens per la pluja: l’Ajuntament decidirà durant el matí si mantenir les parades. La Biblioteca Joan Margarit manté la seva programació amb pla B a interior. • Documental del Mes: “Rock per Mil” (Ateneu, Sala del Cinquantenari, 20.00 h). Història del projecte Rockin’1000 per portar els Foo Fighters a Cesena. Entrades: 7 € (general) / 5 € (socis/es de l’Ateneu). • EBM Marrecs: portes obertes i preinscripció. Visites amb cita prèvia dilluns (17.30 h), dimecres 27 (9.00 h) i dijous 28 (17.30 h). Preinscripció al maig, preferentment telemàtica; opcions presencials disponibles. Infos: santjust.cat/marrecs i 93 371 46 47. • Passarel·la Mas Lluí–Barri Sud: nou intent de trasllat del tram central el 30 d’abril. Fabricada a Vitòria; ajornaments per permisos (Setmana Santa i cap de setmana de Sant Jordi). Objectiu: superar el desnivell de la riera amb un itinerari més amable per a vianants i bicicletes. • Avanç de continguts de les hores següents: sardanes amb Maria Teresa Cots; valoració del taller d’escriptura per a dones amb Mònica Lilian Cano; secció d’astrologia; i psicologia amb David Fernández sobre la síndrome de la cara buida (efectes de retirar l’obligatorietat de la mascareta). Continguts i desenvolupament Obertura i sumari del dia • Presentació del programa i del marc: prèvia de Sant Jordi amb ambient recuperant certa normalitat post-pandèmia. • Sumari estructurat: primera hora informativa (notícies locals, portades, meteo), segona hora cultural (sardanes i escriptura), tercera hora d’astrologia i psicologia. "Parlarem d’astrologia... per entendre, potser, coses que sentim dins nostre." Primera hora: notícies locals (Carles Rius substitueix la Lua) • Context: Carles Rius fa suplència en l’espai informatiu. • Actes de Sant Jordi i cultura - Entrega de premis del concurs de poesia i prosa en català (no professionals), al claustre de les escoles. - Documental del Mes: “Rock per Mil” (Nita Riberoli). El cas Rockin’1000 com a comunitat que mobilitza somnis col·lectius per portar els Foo Fighters a Cesena. "Serà capaç d’aconseguir-ho? La missió sembla impossible." • Estat de Sant Jordi a Can Ginestà i activitats de la Biblioteca - Decisió pendent de l’Ajuntament per les parades (efectes de la pluja: bassals a la zona de carpes; jardineria treballant-hi). - La Biblioteca Joan Margarit manté: Hora del Conte (companyia “Vivint del Cuento”) i presentació de llibre. Pla B a la sala Isidor Cónsul si plou. • Educació: EBM Marrecs - Portes obertes amb visites presencials i cita prèvia. - Preinscripció del curs 22-23 al maig (via telemàtica preferent; opcions presencials amb cita). • Urbanisme i mobilitat: passarel·la Mas Lluí–Barri Sud - Tram central fabricat a Vitòria; trasllat en dos camions de gran tonatge. - Retards per permisos (Ertzaintza a Setmana Santa; també aquest cap de setmana). Nova data: 30 d’abril. - Finalitat: salvar el desnivell de la riera i millorar l’itinerari respecte l’actual accés pel costat de la ITV. Pauses i falques • Falca institucional: Voluntariat per la Llengua. • Campanya de seguretat viària: "Quan condueixis, aparca el mòbil." • Indicatius de l’emissora i diverses peces musicals (incloent-hi una llarga peça amb tornada “Bona nit” i una cançó amb lletra “Los angelitos te mando...”). Idees clau i context • Rock per Mil exemplifica com una comunitat musical (Rockin’1000) pot fer possible una fita col·lectiva. • La incertesa meteorològica condiciona Sant Jordi a l’aire lliure, però les institucions culturals locals activen plans de contingència. • L’EBM Marrecs aposta per la proximitat (portes obertes) i la digitalització (preinscripció telemàtica) amb opcions inclusives. • La passarel·la Mas Lluí–Barri Sud és clau per a la mobilitat suau i l’accessibilitat, superant un desnivell que avui és una barrera. Cites destacades "La missió sembla impossible." (sobre l’objectiu de ‘Rock per Mil’) "Quan condueixis, aparca el mòbil." (falca de seguretat viària) "Parlarem d’astrologia... per entendre, potser, coses que sentim dins nostre." (avanç de la tercera hora)

  • Entrevistes de la Justa del 21/4/2022 — Les aventures d’en Pep: de conte casolà a presentació de Sant Jordi amb Laia Tomàs-Novo i Núria Tamboleo - episode art
    Entrevistes de la Justa
    11'

    Entrevistes de la Justa del 21/4/2022 — Les aventures d’en Pep: de conte casolà a presentació de Sant Jordi amb Laia Tomàs-Novo i Núria Tamboleo

    Resum Visió general La Laia Tomàs-Novo, biòloga i docent, debuta com a autora de literatura infantil amb el conte Les aventures d’en Pep, il·lustrat per Núria Tamboleo Fernández. El projecte va néixer durant la pandèmia, a partir de les històries improvisades que la Laia explicava al seu fill. "El meu principal objectiu era que el tingués el meu fill" Punts clau Origen familiar i espontani: creat a partir de les peticions del seu fill gran, durant els vespres de pandèmia. Tàndem autor-il·lustradora: text de la Laia i il·lustracions de la Núria, amb una col·laboració fluida i confiança mútua. Missatge amb moral: el conte té rerefons educatiu i una moral final, pensada per fomentar l’aprenentatge a través de la història. Públic ampli: per a infants de 3–5 anys (en lectura guiada) i a partir de 7–8 anys en lectura autònoma. Presentació per Sant Jordi: a la Sala Infantil de la Biblioteca Joan Margarit (Can Ginestar), dissabte a les 12:30 h (dos quarts d’una), amb possible interacció i sorpreses. Disponibilitat: exemplars a la presentació; la distribució a llibreries la gestionarà l’editorial. Contingut del conte Protagonista: en Pep, un nen creatiu i curiós que inventa joguines i objectes amb materials quotidians (tubs de cartró, caixes, etc.). Evolució: segueix el creixement d’en Pep des de petit fins a gran, destacant la imaginació i la capacitat de crear. Estil visual: en Pep és un nen de ulls foscos, cabell castany i sovint porta complements (barret, mocador) que evoquen el joc i l’aventura. Procés creatiu i editorial Text escrit per fixar les versions que el fill demanava cada nit. Il·lustracions: la Núria va captar el to des de la primera proposta. Editorial: connexió per casualitat familiar amb el segell Tu, oi, mi pluma i Hackabooks per a l’edició. Objectiu emocional: regalar el conte al seu fill per Sant Jordi. Presentació i dinamització Format: explicació del conte amb objectes reals que apareixen a la història per interactuar amb els infants. Durada aproximada: 1 hora, amb 3–4 moments d’interacció i una possible sorpresa final. Futurs projectes La Laia té 4 contes més escrits i 2 en procés, amb temàtiques diverses (animals, cases que creixen, etc.), sempre amb missatge final. "No és només un conte: té un missatge al final" Destinataris i valor educatiu Conte pensat perquè mares i pares l’expliquin primer, i perquè els infants el rellegeixin quan siguin més grans. Valora la creativitat, el joc lliure i la reutilització de materials com a impulsors de l’aprenentatge.