Tots els episodis

30527 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

18145-18168 de 30527
  • Entrevistes de la Justa del 17/11/2017 — 10 anys de mossèn Joaquim Rius a Sant Just: acollida, servei, Càritas, espais parroquials i reptes de futur - episode art
    Entrevistes de la Justa
    20'

    Entrevistes de la Justa del 17/11/2017 — 10 anys de mossèn Joaquim Rius a Sant Just: acollida, servei, Càritas, espais parroquials i reptes de futur

    Resum de la conversa Context i trajectòria 10 anys a Sant Just per mossèn Joaquim Rius, amb sensació que el temps ha passat "de pressa". Origen al barri de Gràcia (Barcelona) i llarga trajectòria pastoral: Esparreguera, Granollers, Martorell, Rubí, Vallirana i finalment Sant Just. Arriba a Sant Just per obedència al bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Sobre les parròquies anteriors: "Entre nosaltres, els capellans, en diem de cada parròquia una nòvia." Estima totes les comunitats, amb adaptació al caràcter de cada lloc i voluntat de servei. Arribada i acollida a Sant Just Acollida institucional destacada: a la presa de possessió hi assisteix l’alcalde, fet que el sorprèn positivament. Vol ser considerat “un veí més”, per sobre de la figura estricta del capellà. Dificultat inicial per trobar vida al carrer al centre (moltes cases unifamiliars, ús de pàrquings, horaris laborals). Es defineix com a mossèn de plaça i carrer, i busca espais de trobada (mercat al matí). Nova responsabilitat: servei religiós diari a la residència Ntra. Sra. de Lourdes. Estil pastoral i relació amb la gent Es defineix com a mossèn de proximitat: parla planer, humor i tracte assequible. A vegades rep crítiques si surt del guió, que assumeix amb naturalitat. Potencia moments participatius: “El sermó entre tots”: els fidels comenten l’Evangeli a partir d’un text lliurat la setmana anterior. Càritas i acció social Agradiment profund als voluntaris: “Càritas funciona gràcies als voluntaris”. Millora amb la nova organització diocesana (Barcelona/Sant Feliu/Terrassa) i coordinadors laics a cada parròquia. Obertura: voluntaris creients i no creients són benvinguts. Concepció de Càritas: "Càritas vol dir amor (agape), voler el bé de l'altre" Prioritza la promoció de la persona per sobre del pur assistencialisme. Campanes i mobilització veïnal Durant les cassolades del barri Centre, s’hi suma amb tocs de campanes: "És que no tinc cassoles jo... jo tocaré campanes." Ho fa a petició de veïns i per convicció, evitant imposar-se unilateralment. Espais parroquials i escoltes L’agrupament escolta ha marxat a nous locals voluntàriament; els antics espais ja no eren adequats. Projecte per reconvertir els locals en: Un espai digne per a Càritas (acollida, atenció social, no només aliments). Sales obertes i accessibles des del carrer Bonavista per a trobades i activitats (sense haver d’entrar a la rectoria). Finançament vinculat a la venda del terreny de les escoles Núria, amb destí social segons els estatuts. Festes i vida litúrgica Les celebracions que espera amb més ganes: Setmana Santa i Pasqua (eix central de l’any litúrgic). Nadal i el seu vessant popular. Valora experiències puntuals significatives com les celebracions participatives. Reptes: jovent i futur de l’Església Reconeix dificultat d’arribar al jovent i els propis límits generacionals. Autocrítica: potser no s’ha transmès prou bé als pares la responsabilitat post-baptismal d’educar en valors de Jesús. Crida a mirar el nucli i el fons per damunt de les misèries institucionals: "Si només mirem la misèria... hem de plegar-ho tot." Dades finals Nomenat al juny de 2007; arriba a l’octubre i pren possessió a primers de novembre. El dia exacte no el recorda.

  • Entrevistes de la Justa del 17/11/2017 — Ateneus al segle XXI: del model d'hotel a fàbrica de cultura, prescripció i regeneració generacional - episode art
    Entrevistes de la Justa
    6'

    Entrevistes de la Justa del 17/11/2017 — Ateneus al segle XXI: del model d'hotel a fàbrica de cultura, prescripció i regeneració generacional

    Context Tertúlia anunciada per al vespre a la sala Piquet sobre la vida cultural als Ateneus, amb el filòsof, escriptor i professor Bernat de Déu. Idees clau Els Ateneus van néixer als segles XIX-XX, en un context d’alfabetització baixa i certa visió elitista; avui el context ha canviat radicalment. Paper al segle XXI: punt de trobada i d’intercanvi d’informació i experiències; espais de prescripció cultural amb criteri no jeràrquic per orientar un consum cultural saturat. Canvi de paradigma: d’hotels de cultura (acollir activitats) a fàbriques de cultura (produir continguts, activar comunitats, crear valor propi). Repte generacional: envelliment del teixit; cal atreure persones de menys de 30-40 anys amb temes i formats de cultura contemporània (xarxes, sèries, cultura digital). Virtualitat vs. presencialitat: després de l’empatx digital, tornarà la recerca de criteri i relacions humanes; els Ateneus com a espais de complicitat i col·laboració. Aliances amb entitats juvenils (esplais, agrupaments, escoltes) per renovar públics i programacions. Risc real: sense regeneració, tancaments en 20 anys; cal planificar a llarg termini, no a última hora. Problema sistèmic: gerontocràcia en càrrecs culturals; cal obrir espais i responsabilitats a les generacions més ben formades. Estratègia d’“ordre i aventura”: modernitzar respectant la tradició; biblioteques i espais amb encant, però amb sistemes i criteris actualitzats; assumir riscos per tenir empremta cultural. Context territorial: centralisme barceloní dificulta Ateneus de l’àrea metropolitana (com Sant Just); cal originalitat i proximitat. Cites destacades "Han de ser sobretot un punt de trobada, un punt d'intercanvi d'informació (...) i (...) han de prescriure cultura." "Que no siguin hotels de cultura, sinó que siguin fàbriques de cultura." "D'informació en tenim molta, però el que busquem, bàsicament, és un criteri." "La primera obligació dels Ateneus és redimensionar la seva programació cultural per fer-la molt més contemporània." "Sense tenir la casa ben ordenada no hi ha aventura i sense un pèl de risc tampoc hi ha ordre." Propostes accionables Redissenyar la programació per incloure xarxes, sèries, cultura digital, gèneres híbrids i perspectives joves. Impulsar laboratoris de continguts: podcasts, clubs de sèries, tallers de creació audiovisual i digital. Polítiques d’adhesió jove: quotes reduïdes, mentoria intergeneracional, espais autogestionats. Acords amb esplais, agrupaments, instituts, universitats i col·lectius creatius locals. Hubs de projectes: matchmaking entre guionistes, músics, comunicadors, dissenyadors. Pla a 20 anys amb indicadors de renovació i diversificació de socis. Riscos i oportunitats Risc: irrelevància i tancament per envelliment i desconnexió temàtica. Oportunitat: la saturació virtual crea demanda d’espais presencials amb criteri, comunitat i creació. Conclusió Els Ateneus tenen futur si esdevenen fàbriques de cultura i prescriptors amb intergeneracionalitat, contemporaneïtat i vincles comunitaris sòlids. L’equilibri d’ordre i aventura és clau per competir en un ecosistema cultural dens i centralitzat.

  • Justa la Fusta del 17/11/2017 — Sant Just avui: Notícies i portades, futur dels Ateneus amb Bernat de Déu, Setmana de la Ciència a l’Institut, esport del cap de setmana i 10 anys de parròquia amb Mn. Joaquim Rius - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 17/11/2017 — Sant Just avui: Notícies i portades, futur dels Ateneus amb Bernat de Déu, Setmana de la Ciència a l’Institut, esport del cap de setmana i 10 anys de parròquia amb Mn. Joaquim Rius

    Visió general del programa Un magazín de matí amb diverses franges informatives i culturals. Es combinen les notícies locals, el repàs de portades de diaris, la previsió del temps, una secció especial d’alumnes de l’Institut (Setmana de la Ciència i Mes de la Salut), dues entrevistes destacades (Bernat de Déu sobre els Ateneus i Mn. Joaquim Rius pels 10 anys a la parròquia) i un ampli bloc d’esports. Notícies de Sant Just Turisme al Baix Llobregat (2016): • Més d’1 milió de viatgers; 47,1% oci i 40,6% negoci • Despesa d’allotjament mitjana: 56,9 € (10 € per sobre de l’entorn BCN) • Perfil: 66% homes, edat mitjana 44; majoritàriament estrangers (catalans 14%, resta d’Espanya 26%) • Allotjaments: Hotel 82%, càmping 11,5% Ruta amb el TRAM (promoció turística): descomptes per descobrir cinc municipis (Cornellà, Esplugues, Sant Feliu, Sant Joan d’Espí i Sant Just). Atractius: La Rajoleta, Museu Agbar, Palau Mercader, Museu de les Matemàtiques, Walden 7 i Palau Falguera. Campanya comarcal contra la violència masclista: marxes que conflueixen a l’acte central del 26 de novembre (12 h, Parc de Torreblanca). Premi “Talla ja” a David López; objectiu: prevenció, sensibilització i conscienciació. Portades i temes del dia Política i Procés: • El Punt Avui: “Compromesos amb el front comú” i focus en el 155; Bèlgica demana dades de presons espanyoles. • La Vanguardia: Bèlgica exigeix proves extra per a l’extradició; Rússia demana proves sobre ingerència. • Ara: Puigdemont fitxa Jordi Sànchez com a núm. 2. • El Periódico: “La caixa B del PP queda vista per a sentència”; ERC i PDeCAT aparquen la via unilateral. • El País: PSOE demana explicacions pels ciberatacs a Catalunya; el Suprem dicta que un retuit pot ser apologia del terrorisme en determinats casos. • ABC / El Mundo / La Razón: miren a reforma laboral (acomiadament temporal), “fugitivo VIP”, 24 preguntes de la fiscalia belga i tensió diplomàtica. Seguretat a Barcelona: instal·lació de pilons a La Rambla i entorn Sagrada Família. Cultura i societat: • “Salvator Mundi” de Leonardo: rècord de subhasta (383 M€ aprox.). • “Despacito” triomfa als Grammy Llatins (4 premis). “El Piuet se’n va però ells es queden”: el vaixell policial marxa, però els agents són reallotjats. Portades esportives Barça: alternatives a Coutinho (Fekir/Ozil), inici de converses per renovar Piqué; Barça Lassa necessita reacció a l’Eurolliga. Girona vol fer un salt a la classificació; Modric dubte pel derbi madrileny. Cristiano (entrevista a L’Équipe): “Zidane és com jo”, somia amb 7 fills i 7 Pilotes d’Or. Previsió del temps (Sant Just) Divendres: 17 ºC / 8 ºC, sol tot el dia. Dissabte: 16 ºC / 7 ºC, estable; vent de nord fins diumenge matí. Diumenge: núvols al matí, sense pluja; 16 ºC / 8 ºC. Pròxima setmana: inici tranquil; a partir de dimecres, fronts atlàntics poc actius. Agenda del cap de setmana Tertúlia (avui 20 h, sala Piquet): “La vida cultural als Ateneus del segle XXI”, amb Bernat de Déu. Teatre (Ateneu): Arsènic i puntes de coixí (dissabte 21 h i diumenge 18 h). Valldiscoteca (accessible/discapacitat), Balls de Saló, excursió a la Riera del Carme (Anoia) i sortides de cicloturisme/BTT. Secció de l’Institut: Setmana de la Ciència i Mes de la Salut Any Internacional del Turisme Sostenible (ONU): activitats transversals a l’Institut. ESO • 1r: maquetes del Sistema Solar amb material reciclat; “carnet del viatger”; il·lustració botànica. • 2n: tallers de Tecnologia (objecte amb material de rebuig) i Ciències (murals sobre depuració d’aigua i impacte del turisme). • 3r: xerrades sobre relacions igualitàries i mites/realitats del cànnabis. • 4t: sexualitat i riscos, nutrició i autoestima; exposicions sobre canvi climàtic; connexió amb l’Estació Espacial Internacional (UPC Castelldefels). Batxillerat • Ciències Naturals: pòsters de viatges sostenibles. • Geologia: taller “Sent la ciutat” (contaminació acústica i emocions; propostes correctores). • Física i Química: treball en un laboratori de qualitat (bones pràctiques i estris). • Tecnologia: disseny i construcció d’objectes amb material de rebuig. Mes de la Salut (novembre, amb Ajuntament): • 1r ESO: ús responsable de xarxes (Mossos) i benestar emocional (Diputació). • 2n ESO: alcohol i begudes energètiques; tallers de sexualitat. • 1r Batxillerat: educació afectivo-sexual i igualtat. Entrevista: Bernat de Déu — El futur dels Ateneus Diagnosi històrica: Ateneus nascuts al s. XIX-XX, hereten certa visió elitista; avui cal redefinir el seu rol. Nou paper: • Espais de trobada, intercanvi i prescripció cultural (criteris, no jerarquia) enmig de la sobreoferta. • Del model d’“hotels de cultura” a “fàbriques de cultura”: produir continguts i activitat pròpia. • Rejoveniment i programació contemporània (xarxes, sèries, nous formats) i lligams amb entitats juvenils. • Crear espais de complicitat per fer més proficients i inquietes les comunitats culturals. Relleu generacional: alerta de la gerontocràcia cultural; calen perfils <40 anys en direcció d’equipaments. Context metropolità: el centralisme de Barcelona dificulta la programació als municipis veïns. “Els Ateneus han de passar d’hotels de cultura a fàbriques de cultura” i oferir “espais de complicitat”. Butlletins informatius (12.00 h) Nacional i internacional: declaracions a l’AN pel cas Trapero; vista a Bèlgica per Puigdemont; article d’Oriol Junqueras a The Times; mobilitzacions de funcionariat pel 155; cartell del Rockfest BCN; esports del dia. Local: publicació del cens electoral (21-D); recordatori de campanyes comarcals (violència masclista i turística). Esports (cap de setmana) LaLiga (1a Div.): llistat de partits (Màlaga–Deportivo, Espanyol–València, etc.) i classificació (Barça líder). Segona Divisió, Premier, Sèrie A, Ligue 1, Bundesliga: partits destacats i tops de classificació. Bàsquet: ACB (Barça–València); NBA amb els catalans (Rubio, Pau i Marc Gasol). Altres: ATP Finals a Londres; WRC Austràlia. Dossier: RB Leipzig (model Red Bull, odi de les aficions, aposta per joves, acadèmia i cas Timo Werner). Entrevista: Mn. Joaquim Rius — 10 anys a la parròquia de Sant Just Trajecte vital: de Gràcia a diverses parròquies (Esparreguera, Granollers, Martorell, Rubí, Vallirana) fins a Sant Just (2007). Acollida i vida al poble: bona recepció institucional i veïnal; percepció de vida de carrer discreta (“moltes cases unifamiliars i poca plaça”). Estil pastoral: proximitat i humor; “cada parròquia és una nòvia”; vocació de servei a la comunitat. Residència Ntra. Sra. de Lourdes: nova responsabilitat pastoral i acompanyament diari. Càritas: agraïment als voluntaris; enfoc d’agape (promocionar la persona, no només assistència). Compromís cívic: suport a les cassolades amb campanes de l’església. Agrupament Escolta: trasllat a nous locals; previsió de reforma d’espais per Càritas i sala oberta amb accés pel c/ Bonavista (facilitar usos no estrictament religiosos). Reptes: rejovenir l’Església; transmissió de valors des del bateig; mirar el nucli i no només les disfuncions institucionals. “No vinc a fer el que vull, sinó a servir una comunitat que ja existeix.”

  • Babilònia del 16/11/2017 — De l’Infern de Rodin a Baby Driver: memòria del Biberó, salut mental i un tour de cinema (Canino, Musa i La seducció) - episode art
    Babilònia
    1h

    Babilònia del 16/11/2017 — De l’Infern de Rodin a Baby Driver: memòria del Biberó, salut mental i un tour de cinema (Canino, Musa i La seducció)

    Panorama general de l’episodi • Data i to: Programa Babilònia (16/11/2017), inici distès i humorístic abans d’entrar als temes culturals. • Eixos principals: art i exposicions (Rodin), teatre i memòria històrica (Quinta del Biberó), documental social (salut mental) i crítica de cinema (Canino, Musa, La seducció i Baby Driver), amb un parèntesi de clàssic (D’aquí a l’eternitat). Exposició: L’Infern segons Rodin (Fundació Mapfre) Clau de lectura • Obra central: La Porta de l’Infern (6,35 m d’alçada x 4 m d’amplada), inspirada en la Divina Comèdia de Dante. • Procés i format: esbossos i maquetes en guix; treball intens durant anys; composició plena de figures i escenes al·legòriques. • Gir temàtic: de la visió punitiu-infern a un interès per Baudelaire (Les flors del mal), el desig i la passió. Peces i referents • Icones: El petó (extret de la Porta) i El pensador; moltes còpies al món (28 del pensador, ~300 del petó; 3 Portes de l’Infern conegudes). • Referents artístics: Miguel Ángel (tomba de Lorenzo II), Dürer (Melanconia I), Rafael (Escola d’Atenes; figura de Miquel Àngel), mitologia clàssica (Hermafrodit, Salmacis, Metamorfosis d’Ovidi), Andròmida. Camille Claudel i context • Relació amorosa i professional amb Rodin; gran escultora eclipsada per una societat masclista. • Tràgic desenllaç: internament psiquiàtric durant dècades, també per interessos familiars. “Yo soy bella, oh mortales, como un sueño de piedra…” — Baudelaire, Les flors del mal — Teatre: La Quinta del Biberó (Teatre Lliure, dir. Lluís Pasqual) Eix dramatúrgic • Sis actors joves encarnen els reclutes del 1921 enviats a la Batalla de l’Ebre; material sorgit de cartes i testimonis reals. • Música en directe (violins, clavicèmbal, tenor; referències a Monteverdi). Posada en escena • Escenografia modular i austera: una sola estructura que esdevé aula, trinxera i pas de riu. Memòria i emoció • Descripció crua de l’absurd bèl·lic: entre el foc enemic i l’Ebre a l’esquena. • Biberons supervivents s’hi reconeixen literalment en paraules, accents i vivències. • Reflexió sobre la desensibilització: en conèixer més la història, pot minvar el xoc inicial, però no la seva duresa i significat. — Documental: Veus contra l’estigma (Sense ficció, TV3) Tema i enfoc • Direcció: Marta Espar i Marc Parramon. • De la institucionalització familiar a un model comunitari de salut mental: escolta activa, acompanyament i recursos. Testimoni clau i denúncia • Edgar Vinyals: trajecte vital, recuperació i activisme. • Crítica de les contencions mecàniques i pràctiques coercitives. • Disponibilitat: TV3 a la carta (Sense ficció). — Documental: Amazona Sinopsi • La directora i filla emprèn un viatge per reconciliar-se amb la mare que la va abandonar al cap d’un any; recerca de respostes ara que ella mateixa és mare. Temes • Maternitat, llibertat i responsabilitat; diàlegs de gran tensió emocional i catarsi. — Clàssic: D’aquí a l’eternitat (1953) • Context: prèvia a Pearl Harbor; blanc i negre poderós; escena icònica a la platja (Burt Lancaster). • Valor: gran cinema clàssic sobre la vida militar i les seves contradiccions. — Cinema d’autor: Canino (Yorgos Lanthimos) Premissa • Família aïllada que redefineix llenguatge i normes; tres adolescents creixen en un microcosmos controlat. Idees fortes • El film mostra —sense explicar explícitament— com la realitat és construïda: paraules, relacions, sexualitat i tecnologia es reprogramen. • Jocs cruels i rituals “naturals” per als qui només coneixen aquell món. • To i estil: bizarre, inquietant i molt suggeridor, amb poques peces però gran coherència interna. — Estrena: Musa (Jaume Balagueró) Concepte • Basada en la novel·la de J.C. Somoza; gira: muses com a entitats diabòliques que susurren versos maleïts i destrueixen poetes. • Referències literàries (Dante) i enigma a l’estil Codi Da Vinci. Valoració • Bones idees però narració plana (aire de telefilm); terror poc inspirat, alguns sustos puntuals. • Cast amb cares conegudes (p. ex. Franka Potente), però executat amb poc pols cinematogràfic. — La seducció (Sofia Coppola) Escenari i trama • Guerra de Secessió; un soldat del nord ferit irromp en una casa de senyoretes (Nicole Kidman, Kirsten Dunst), desencadenant tensió i desig. Virtuts • Fotografia exquisida i coherència d’època (llum de canelobres, foscor realista, elegància visual). • Direcció d’actors precisa i atmosfera subtil de seducció i gelosia. • Línia fidel a l’original (The Beguiled), però amb el segell delicat de Coppola. — Baby Driver (Edgar Wright) La gran aposta formal • Muntatge i so en simbiosi: l’acció coreografiada a ritme de música gairebé constant. • Persecucions de cotxes coreografiades amb virtuosisme (per sobre de Fast & Furious en enginy i execució). Banda sonora i personatges • Selecció soul/rock 60-70 (Queen, The Supremes, The Commodores – “Easy”). • Repartiment amb carisma: Kevin Spacey, Jamie Foxx, protagonista jove creïble; subtrama d’acúfens i comunicació. • Veredicte: obra vibrant i singular; cinema-pulsió on música = posada en escena. Idees que perduren • L’art de Rodin dialoga amb Dante i Baudelaire: del càstig a la passió. • La memòria del Biberó interpel·la encara avui: testimonis, pèrdua i humanitat. • La salut mental demana comunitat i escolta; menys contenció, més drets. • Al cinema, la forma importa: quan el llenguatge fílmic brilla (Baby Driver), la història vibra; quan s’aplana (Musa), es perd potència.

  • La Plaça Mireia del 16/11/2017 — Molins de Rei Horror: Sala Gòtica gratuïta, marató de 12 hores, “Replace” i més; i Erasmus Plus a Holanda (voluntariat audiovisual) - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 34min

    La Plaça Mireia del 16/11/2017 — Molins de Rei Horror: Sala Gòtica gratuïta, marató de 12 hores, “Replace” i més; i Erasmus Plus a Holanda (voluntariat audiovisual)

    Resum general Un episodi amb dues parts clares: primer, el Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei amb programació gratuïta a la Sala Gòtica, la marató de 12 hores, propostes gastro-culturals i una selecció de pel·lícules destacades (com “Framed”, “Replace”, “Housewife”, “Super Dark Times” i “Mayhem”). Després, una trucada des d’Holanda sobre Erasmus Plus amb experiència real de voluntariat audiovisual, tràmits, ajudes i consells. Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei Sala Gòtica i activitats • La segona sala habilitada, la Sala Gòtica, projecta contingut totalment gratuït (xerrades, taules rodones, presentacions de llibres, curtmetratges i pel·lícules). Marató de 12 hores i ambient • Marató de terror: dissabte, de 19:30 a 7:30, amb pauses regulars i servei de bar durant tota la nit. • Food truck oficial: Caravana Carambola (hamburgueses temàtiques de terror + beguda per 6 €). • > “Són 12 hores de pel·lícules… gairebé 6 films, amb pauses per descansar.” Gastronomia: Gastroterror • Iniciativa local: Gastroterror — restaurants, forns i pastisseries ofereixen plats temàtics de terror. • Exemple: pastisseria Arenas amb un postre de xocolata blanca amb “ous ferrats” de gominola. • Cartell del festival: imatge d’ous trencats com a leitmotiv. Pel·lícules destacades i impressions “Framed” (sessió inaugural) • Trama sobre una app de directes tipus Facebook/Instagram Live que deriva en violència extrema retransmesa. • Impacte a sala: fins i tot algú va necessitar atenció; el director es presenta i el film es defineix com trencador i esbojarrat. “Replace” i “Housewife” • “Replace”: body horror — una noia substitueix la seva pell moribunda per pell d’altres persones; rerefons romàntic i una BSO destacada. • “Housewife”: tràiler contundent; terror psicològic/pertorbador. • > “Prefereixo no veure els tràilers per no crear expectatives i deixar-me sorprendre.” Altres títols i programació • Sessió de la nit: “Trauma” i “Mom and Dad” (Brian Taylor) amb Nicolas Cage. • Vistos: “Super Dark Times” (drama adolescent que s’enverina) i “Mayhem” (amb Steven Yeun de The Walking Dead; citada com “My Him” al programa). • Recordatori: el festival s’allarga fins al 19 de novembre amb projeccions i activitats. Trucada Erasmus Plus: voluntariat a Holanda Procés d’accés i categories • Programa: Voluntariat Europeu (Erasmus Plus); procés amb entrevista, carta de motivació i cerca a diversos portals. • Esperes possibles (fins a 8 mesos). Tipus de projectes: socials (més finançats) i culturals. Tasques i idiomes • Destí: Amstelveen (Països Baixos), en una sala de concerts al departament d’audiovisuals (amb un altre voluntari turc). • Idiomes: anglès imprescindible i oportunitat d’aprendre holandès. Condicions i ajudes • Cobertura: allotjament, diners de butxaca + alimentació (prop de 300 €), i mobilitat (bicicleta i ~40 €/mes en transport públic, segons organització). • Comunitat internacional de voluntaris i trobades a nivell país. Vida quotidiana i consells • Beneficis: millora d’idiomes, experiència professional i temps per a una mateixa (aprofitar per estudiar/musicar-se). • Consell: si tens fins a 30 anys, val la pena provar-ho; cerca oberta pel projecte que s’ajusti al teu perfil. Extras Tràiler i pausa musical • Emissió del tràiler de “Replace” i una pausa musical amb “Feel It Still”. Tancament • Comiat del programa amb repeticions d’“Adeu/Fins demà/Bona nit”.

  • Entrevistes de la Justa del 16/11/2017 — Carson McCullers: centenari, obra i veu heterodoxa; tertúlia sobre Catalunya als mitjans, bilingüisme i cultura popular - episode art
    Entrevistes de la Justa
    28'

    Entrevistes de la Justa del 16/11/2017 — Carson McCullers: centenari, obra i veu heterodoxa; tertúlia sobre Catalunya als mitjans, bilingüisme i cultura popular

    Introducció • Obertura del magazín i connexió amb la convidada per presentar el tema del dia. Carson McCullers: vida, obra i llegat Doble efemèride i recuperació editorial • Centenari del naixement (1917) i 50 anys de la mort (1967) de Carson McCullers: un moment idoni per rellegir-la i reivindicar-la. • Recuperació a llibreries gràcies a editorials: Seix Barral (castellà) i L’Altre Editorial (català). • Publicació de “Entre la solitud i el somni”, amb notes sobre literatura, memòria i identitat i un primer esborrany d’“El cor és un caçador solitari”. Debut, temes i estil • Es dona a conèixer amb “El cor és un caçador solitari”: personatges amb dificultats de comunicació i marginalitat. • Temes centrals: incomunicació, racisme, homosexualitat i adulteri. Mirada empàtica a la “part més feble” de la societat. • Formació musical (pianista) i prosa d’alta bellesa lírica. Algunes obres van tenir èxit a Broadway. Obres i adaptacions • Títols destacats: “El cor és un caçador solitari”, “Reflexos en un ull daurat” (adaptada per John Huston, amb Elizabeth Taylor), “La balada del Café Trist”, “Rellotges sense manetes”. • Comparada amb Patricia Highsmith (especialment amb “Carol”): dues veus heterodoxes de mitjan segle XX. Formació i carrera • Inicia camí com a pianista; estudis a Juilliard i Columbia. • Participa en residències d’escriptura als EUA; vida a Nova York (Brooklyn) malgrat l’origen al sud (Geòrgia), que marca el seu imaginari. • Gran lectora des de jove (p. ex., Katherine Mansfield als 13 anys). L’acte a Cal Llibreter (Sant Just) • Sessió a dos quarts de vuit del vespre: repàs vital i literari i lectura de fragments (prevista l’obertura de “La balada del Café Trist”). • Esdeveniment apta per a tothom: no cal haver-la llegit prèviament. "No cal [haver-la llegit]... si no, sortirà amb ganes de llegir-la." "Sempre cau algun fragment... perquè val la pena prendre-li la temperatura a l’autor o a l’autora." • Reconeixement a l’esforç de L’Altre Editorial en la difusió en català. • McCullers, figura central connectada amb Capote, Tennessee Williams, Thomas Mann (fills), Isak Dinesen, Marilyn Monroe i Arthur Miller. Bloc publicitari • Franja llarga de falques promocionals i informació de serveis (programació musical, canals de contacte, salut, medi ambient, informatius comarcals, etc.). Tertúlia: Catalunya als mitjans, llengües i cultura Percepcions mediàtiques des de Madrid • Crítica a la narrativa mediàtica de part de la premsa/TV de Madrid sobre Catalunya (acusacions d’“adoctrinament”, exageracions, etc.). "Si ho ha dit a la tele... si ho posa al diari... la gent s’ho creu." • Testimoni d’un visitant de Madrid: la realitat és tranquil·la i quotidiana, en contrast amb titulars alarmistes. • Reivindicació del bilingüisme (poetes com Joan Margarit i Pere Gimferrer) com a riquesa cultural. Llengües i respecte • Record del poema de Joan Maragall, “Oda a Espanya”: "Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana." • Miguel de Unamuno: "Escucha, España, las distintas hablas de tus pueblos." • Defensa d’un coneixement bàsic de totes les llengües de l’Estat; respecte per gallec i euskera. Cultura popular i historieta • Exposició del TBO (1917–1977) al Museu de la Il·lustració de Madrid; presència de Patufet, Cavall Fort, etc. • Valor del còmic en català i el seu paper en l’alfabetització cultural. Periodistes madrilenys que estudien català i el parlen bé. Aprendre idiomes: aptitud i esforç • Debat entre do natural i esforç sostingut. • Importància d’ampliar vocabulari: "Les paraules són eines." • La gramàtica és clau: morfologia, sintaxi, prosòdia i ortografia. • Diferència entre domini escrit i fluïdesa oral; exemples pràctics i humor en anglès (“lad”, “kid”, “child”, “toddler”). • Valor d’aprendre frases bàsiques quan es viatja (respecte lingüístic quotidià).

  • Justa la Fusta del 16/11/2017 — Pacte de govern a Sant Just, nou centre cívic a Mas Lluí i Carson McCullers: premsa, temps, cultura, vi i efemèrides - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 16/11/2017 — Pacte de govern a Sant Just, nou centre cívic a Mas Lluí i Carson McCullers: premsa, temps, cultura, vi i efemèrides

    Resum executiu Programa magazine amb focus local i cultural: Política local: l’alcalde Josep Perpinyà reafirma el pacte de govern (PSC–ERC–Movem Sant Just) i reclama calma i seguretat econòmica. Equipaments: anunci del nou centre cívic de Mas Lluí (400–500 m², al costat del club de pàdel), amb usos cívics, formatius i per a entitats; voluntat de sumar-hi un centre educatiu si la Generalitat reprèn el projecte (parat des de 2008). Comunitat: curs gratuït de defensa personal per a dones (Taekwondo Sant Just), sessions restants: 21 i 28/11, 12 i 15/12. Premsa: repàs a portades (UE i clima, debat polític català, Mugabe a Zimbàbue, i caiguda del turisme de negocis a Barcelona); esportives amb el VAR (2018–19) i el derbi al Wanda. El temps: explicació clara de la inversió tèrmica; mínimes locals de 4,6 ºC (Can Ginestà) i 5,1 ºC (Walden); migdies suaus (16–19 ºC) i tramuntana diumenge. Cultura: entrevista a Mari Àngels Cabré sobre Carson McCullers i acte a Cal Llibreter; agenda de l’Ateneu (teatre, tertúlia sobre Ateneus i jovent). Gastronomia i vi: tast a l’antenna del rosat de Can Ràfols dels Caus i maridatge sorprenent amb llonganissa i farigola. Efemèrides: l’Alguer (Pere III), Felip d’Anjou (1700) i el 16N 2003 (tripartit), amb fils que expliquen el present. Notícies locals i comunitat Pacte de govern i estabilitat Josep Perpinyà subratlla que el pacte PSC–ERC–Movem a Sant Just no s’ha trencat sinó que s’ha reafirmat. Clau de la continuïtat: hores de diàleg, esforç i generositat; crida a posar Sant Just per davant i a transmetre calma en economia. "En tot moment s'ha posat per davant la responsabilitat amb Sant Just." Nou centre cívic a Mas Lluí Ubicació: al costat del club de pàdel; superfície 400–500 m². Usos: centre cívic, espai educatiu/formatiu no reglat i seu d’entitats. Visió: complementar amb centre educatiu (llar d’infants o primària) si la Generalitat reprèn el projecte de 2008. Curs de defensa personal per a dones Organitza el Club Taekwondo Sant Just amb l’Ajuntament. Sessions restants: 21 i 28 de novembre, 12 i 15 de desembre. Objectiu: autoconfiança i tècniques senzilles d’autodefensa per a totes les edats. Repàs a la premsa Portades generals UE i finançament climàtic (oferta d’assumir part del buit dels EUA); demanda d’hotelers per reforçar la promoció davant la caiguda del turisme de negocis (ocupació a Barcelona a l’octubre: 83%, -7 punts; preu mitjà -9 €; reserves Cap d’Any <40%). Debat polític català a les portades (etiquetes a Iceta, propostes d’ERC amb Rovira i eventual suma amb Colau). Zimbàbue: l’exèrcit pren el control per evitar la successió a Grace Mugabe. Esports VAR oficial a la Lliga (2018–19). Derbi al Wanda; Ceballos reclama minuts; interès del Barça per Griezmann. El temps Clau didàctica: la inversió tèrmica Explicació precisa d’un matí amb inversió tèrmica: l’aire fred pesa més, s’acumula a fondalades i genera mínimes molt baixes a cotes baixes. Dades locals: 4,6 ºC (Can Ginestà, 06:20) i 5,1 ºC (Walden). Google marcava 6 ºC (estacions més metropolitanes), discrepància explicada. Evolució Migdies més suaus: avui 16–17 ºC; divendres 18–19 ºC. Dissabte: núvols alts matí (15–16 ºC); tarda s’obre. Diumenge: vent de nord i ambient més fresquet (semblant a inicis de setmana). Apunt: amplituds tèrmiques que poden arribar als 25 ºC en fondalades a Catalunya. Entrevista: Mari Àngels Cabré sobre Carson McCullers Centenari i rescat editorial Carson McCullers (1917–1967): sud dels EUA (Georgia), veu heterodoxa i sensible a la vulnerabilitat: racisme, incomunicació, homosexualitat, adulteri. Recuperació recent: en català a L’Altra i en castellà a Seix Barral. També el volum d’assaig “Entre la solitud i el somni”. Obra i temes Debut fulgurant amb “El cor és un caçador solitari” (protagonista mut, món de solituds i dificultats per comunicar-se). “Reflexos en un ull d’or”: homosexualitat, adaptada al cinema per John Huston amb Liz Taylor. “La balada del cafè trist”: relats de solituds que es troben; prosa lírica (formada com a pianista, estudis a Juilliard i Columbia). "Jo crec que és un molt bon moment per recordar-la." Ecos i context Relació amb Nova York (Brooklyn) però arrel sudista que impregna l’obra. Xarxa d’amistats: Capote, Tennessee Williams, família Mann, Marilyn Monroe i Arthur Miller. Comparada amb Patricia Highsmith (“Carol”) per sensibilitat i època. Acte a Cal Llibreter Xerrada de la Mari Àngels Cabré (vespre, 19:30 aprox.) amb lectura de fragments. No cal haver-la llegit prèviament. Tertúlia dels dijous (Lina, Montse, l’Arbre i companyia) Temes destacats Percepció mediàtica de Catalunya (contrastos amb experiències al carrer). Llengua i cultura: Maragall–Unamuno; valor de conèixer llengües i prosòdia; idiomes i etimologies (Rodamots). Noms propis i registre (més flexibilitat legal, límit: evitar noms humiliants). Associacionisme local: 20 anys d’Alnus (renovació generacional, llegat: arbres, llibres, exposicions, articles). Salut i dolor “sordo”: experiències amb clínica del dolor. Macro-política: defensa de la no-violència com a lluita contundent, crítica a la direcció política i reflexió sobre coherència en moments clau. Ateneu i agenda cultural (amb Albert Macià) Relació entre entitats (Ateneu, centres d’estudis) i burocràcia actual; seccions que són gairebé entitats (p. ex. Cor Lo Pom de Flors és anterior a l’Ateneu i ara n’és secció). Teatre: “Arsènic i puntes de coixí” (Just Teatre, diss. 21:00 i dg. 18:00). Tertúlia: “La vida cultural als Ateneus del segle XXI” amb Bernat Dedeu (divendres 20:00, Sala Piquet). Repte de captació de jovent: formats, hàbits de consum cultural, i el “drenatge” cap a Barcelona (p. ex. jazz). Vi i maridatge (Celler de Can Mata) Rosat de Can Ràfols dels Caus (Massís del Garraf) Tast del rosat (línia Petit Caus; també esment del Gran Caus rosat), ecològic; cupatge: Ull de Llebre, Merlot, Syrah, Cabernet Sauvignon i Cabernet Franc. Perfil: lleuger, fruita vermella fina, ~12%; més europeu (clima més fresc) que rosats clàssics de taula. Maridatge sorprenent: llonganissa empolsinada amb farigola seca (autòctona del Garraf). La farigola potencia aromes de terrer i neteja el greix. Context: visita al celler durant el Most Festival (cinema del vi i cava) amb audiovisuals sobre vinya sostenible, pintura i vinya i amor al terrer. Efemèrides (Arnau Cònsol) 1354 – Pere III el Cerimoniós repobla l’Alguer amb catalans (origen de la comunitat catalanoparlant a Sardenya). Apunt d’actualitat: tancament recent de la delegació cultural catalana a l’Alguer. 1700 – Felip d’Anjou (futur Felip V) és designat hereu de la Monarquia Hispànica (gènesi de la Guerra de Successió, setge de 1714; record de Cardona resistint fins al 18/09). 2003 – 16N: eleccions catalanes que porten al primer tripartit (PSC–ERC–ICV) amb Pasqual Maragall; procés de l’Estatut i posterior sentència del TC. Butlletins informatius (franges) Recordatori del pacte de govern a Sant Just i detall del centre cívic de Mas Lluí. 21 de desembre declarat inhàbil escolar per eleccions (decret; festiu no recuperable). Ajuts d’adequació d’habitatges (Consorci Metropolità de l’Habitatge). Agenda: Cal Llibreter (xerrada de la Mari Àngels Cabré). Notes de servei Llargues franges de música i publicitat entre seccions. Obertura amb sumari i múltiples “Fins demà!” intercalats no vinculats a contingut principal.

  • 60 i més del 15/11/2017 — Cuidar la gent gran, llegendes de Barcelona i Vilafranca del Penedès: monges medievals, Händel i el llegat de Gregorio Marañón - episode art
    60 i més

    60 i més del 15/11/2017 — Cuidar la gent gran, llegendes de Barcelona i Vilafranca del Penedès: monges medievals, Händel i el llegat de Gregorio Marañón

    Panorama de l’episodi Magazín variat amb to de tardor i reflexió. Es combinen peces editorials, serveis pràctics per a la gent gran, històries i llegendes barcelonines, cultura i música, viatges de proximitat i biografies inspiradores. "Una bona moral és gairebé sempre la millor medicina que és recomanable de receptar." — atribuït al Dr. Gregorio Marañón Editorial: Homenatge a la vida Introducció evocadora sobre la tardor i el pensament profund. Lectura d’aforismes que celebren la vida amb imperatius vitals: La vida és una sort — aprofita-la. La vida és un somni — fes-ne una realitat. La vida és un repte — fes-li front. Missatge central: respecte, gaudi i responsabilitat envers la vida. Envelliment i cures: seleccionar bé el/la cuidador/a Context: envellir a casa és preferible quan es pot; cal compatibilitzar-ho amb riscos (caigudes, imprevistos de salut). Definició de cuidador: no és infermeria ni mera companyia; és una figura formada per donar suport integral a la persona gran i a la família. Claus de selecció: Adaptar-se a necessitats concretes (autonomia, Alzheimer, discapacitat). Capacitació idònia i participació de la persona gran en l’elecció. Marc laboral i administratiu: Règim d’empleats de la llar; contracte indefinit o temporal i període de prova ≤ 2 mesos. Drets: 1 mes de vacances i subsidi per baixa. Possibilitat d’empreses especialitzades per a selecció i tràmits (salaris, horaris, descansos). Llegendes de Barcelona: Marcus i el Fossar de les Moreres Retrat del burgès Marcus: riquesa, influència política i mecenatge (capella pròpia, primera ruta de correus d’Europa per a l’estament burgès). Llegenda clau: cedeix un terreny per a cementiri amb condició de 2 mesos; ningú mor… fins que ell mateix cau mort reclamant-lo, esdevenint el primer enterrat al futur Fossar de les Moreres. Matís històric: no confirmada la propietat exacta del Fossar; sí la donació el 1166 per a un cementiri de pobres i pelegrins (placeta d’en Marcus). Fantasmes al port: el Vaixell Negre Escenari: antic barri portuari, tradició de desembarcament de pirates i vigilància des de Montjuïc. La llegenda: cada 21 d’octubre emergeix un vaixell negre (casc, veles i cordam negres) amb ombres de tripulació, que enfonsa naus per després esvair-se en la boira. Ecos culturals: paral·lelismes amb l’Holandès Errant wagnerià. Dones als monestirs medievals (a partir del llibre “Abadesses i priores”) Context: escassetat de comunitats femenines a la Catalunya carolíngia; prohibicions de redacció documental per part de dones (domini dels escrivans). Figures clau i moviments: Deodicatae / devotae: vida religiosa femenina fora dels monestirs, autonomia i gestió de béns. Segle XIII: punt d’obertura amb Maria de Cervelló (1275, branca femenina mercedària). Resistència: Constança de Peguera s’oposa a convertir Sant Pere de les Puel·les en clausura — acaba destituïda i empresonada. Reconeixement: fins a 60 dones destacades; Ordres: Clarisses i Agustinianes (priores, no abadesses). Música per gaudir: Händel — Música aquàtica (Suite núm. 2, Al·legro) Perfil: Georg Friedrich Händel, alemany establert a Anglaterra; de l’òpera cortesana als oratoris bíblics (Messies, Judas Macabeu…). Obra: inspirada en la navegació pel Tàmesi i festa del rei Jordi I (1717); part de tres suites. Clau estilística: harmonització d’estils europeus amb llenguatge propi. Actualitat i cultura local: efemèrides, Aula d’Extensió i tradicions Data: 15 de novembre; onomàstica d’Albert/Alberta. Efemèride: primera reunió de la Societat de Nacions (1920), precursora de l’ONU. Tradició: matança del porc (Sant Martí) i impacte del calor en el calendari. Proposta formativa: Aula d’Extensió Universitària del Baix Llobregat (dijous, 18–19 h, Esplugues). Ex.: col·loqui “Josep M. Espinàs respon”. Divagació històrica: Al Capone i la seva caiguda per frau fiscal — reflexió sobre legalitat i proves. Biografia: Gregorio Marañón i la medicina humanista Trajecte vital: metge, polític i escriptor; oposició a Primo de Rivera, presidència interina de l’Ateneu de Madrid; decepció política (1931) i dedicació a ciència i lletres. Exili i retorn: estudis a París; davant l’ocupació nazi, torna a Madrid i practica una medicina humana, divulgant psicologia i biologia. Obra i idees: Biografies de figures conflictives (Tiberi, Don Joan) i crítica del poder central en relació amb la psicologia catalana. Conferència a Barcelona (anys 40): crítica de la medicina dogmàtica i defensa de l’ètica clínica. Síntesi: medicina clara, cordial, modesta i profunda, centrada en la persona. Viatjant per Catalunya: Vilafranca del Penedès i la Fira del Gall Atractius: Entorn de vinyes, clima benigne i segona ruta del vi més visitada de l’Estat (després de Jerez). Patrimoni: Basílica de Santa Maria (campanar de 52 m), VINSEUM — Museu de les cultures del vi, tastos quinzenals. Ruta medieval i ruta modernista (fanals, cripta, cases singulars). Cementiri catalogat com a conjunt històric (Associació Europea de Cementiris Significatius). Cellers destacats: Pinord, Mascaró, Heretat Mastinell, Miguel Torres. Castells: colla dels Verds en diades (Sant Fèlix, Sant Miquel, Tots Sants). Senderisme entre vinyes: 12 rutes (Parc d’Olèrdola, Talls de Vilobí, Castell de Penyafort). Tradició gastronòmica: Fira del Gall del Penedès (abans de Nadal): compra amb sacrifici i preparació al moment; esmorzars de cullera i forquilla al voltant. Converses i vida rural: aviram, mascotes i canvis de mentalitat Anècdotes personals sobre anar a fira, ànecs i oques com a mascotes i defensa d’espais rurals. Canvi generacional: de la normalitat d’“escurxar a casa” a la sensibilitat actual i normatives sanitàries. Debat final: metge de família i relació humana Reivindicació del metge de capçalera i del temps clínic per comprendre el pacient. Crítica a la pressa assistencial i l’“ordenador”, en detriment de l’humanisme. Idea força: la paraula del metge de confiança pot ser tan o més terapèutica que una recepta. Conceptes clau Cuidador domiciliari, Fossar de les Moreres, Vaixell Negre, deodicatae/devotae, Música Aquàtica, VINSEUM, medicina humanista. Cites destacades "La vida és un repte. Fes-li front." "Una bona moral és gairebé sempre la millor medicina que és recomanable de receptar."

  • Veus Parròquia del 15/11/2017 — Violència de gènere, pobresa energètica i innovació ecològica: d’Espanya a l’Àfrica (Sudan i Níger) + agenda cultural - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 15/11/2017 — Violència de gènere, pobresa energètica i innovació ecològica: d’Espanya a l’Àfrica (Sudan i Níger) + agenda cultural

    Panorama general Episodi coral amb focus social, ecològic i internacional. Es tracta els feminicidis i la violència de gènere, la pobresa energètica i la bretxa salarial, solucions d’energia i restauració ecològica (biogàs de fems, re-wilding amb ramats, regeneració de boscos amb pells de taronja), i una mirada a Àfrica (Sudan i Níger) sobre seguretat alimentària, malnutrició i extractivisme. Es tanca amb agenda literària i una crida a retrobar-nos amb la natura. "Evidentment, és una epidèmia, és una pandèmia" (sobre la violència masclista) Violència de gènere: dades, causes i urgències Xifres alarmants (2017): 42 dones assassinades per parelles/exparelles; augment d’infanticidis (7 menors fins a l’octubre). Infradenúncia: el 81% de les víctimes no havia denunciat. Crida a denunciar immediatament qualsevol agressió. Dimensió estructural: 600.000 dones víctimes a l’Estat; 800.000 infants exposats a violència masclista a la llar. Factors culturals: masclisme, control i falsa idea de “propietat” sobre la dona. Clau de lectura La violència no és “mals dies”: és delicte i requereix resposta institucional i social. Coeducació i prevenció a escoles i instituts: existeix, però no arriba a tothom encara. Pobresa, energia i bretxa salarial Pobresa energètica: 5 milions de persones a l’Estat no poden cobrir llum i calefacció; això tensiona les llars i pot agreujar conflictes. Política energètica: traves a l’autoconsum solar i a la reducció de dependència de fòssils i nuclears; es reclama ab abaratar costos bàsics (llum, gas, aigua, habitatge). Bretxa salarial: les dones cobren un 24% menys per feines equivalents; això les fa més vulnerables i dificulta sortides d’emergència en situacions d’abús. Innovació ecològica i economia circular Biogàs i gestió agroecològica Cas d’un poble del sud d’Alemanya que genera energia amb excrements de vaca (biogàs): aconsegueix autoabastiment, ingressos i millora ambiental. Exemple local: ramats d’ovelles a Collserola com a “desbrossadores vives” que redueixen combustible forestal i mantenen el bosc. Restauració de boscos amb pells de taronja A Costa Rica, l’aplicació de pulpes i pells de taronja en sòls degradats va accelerar la recuperació de la fertilitat i la biodiversitat. Idees traslladables: revaloritzar la fracció orgànica (separació més fina) per a fertilització/regeneració de terres ermes i postincendi, especialment en un país productor de taronja. Àfrica: seguretat alimentària, Níger i els riscos sistèmics Sudan: collites i preus Millora temporal de collites i preus alimentaris redueix població en risc (de 6 M a 4,8 M), però el 2018 pot revertir per vaivens de preus i especulació. Per què informar-se i fonts Demografia a l’alça amb pobresa extrema. Cal informació continuada (fonts de Nacions Unides) perquè el que afecta l’Àfrica ens impacta a nosaltres i al planeta. Níger: donació, malnutrició i ecologia El PMA rep 1 M$ de la Xina per a ajuda alimentària i nutricional a la regió de Diffa (Níger): almenys 16.000 infants <2 anys amb malnutrició; 40% ja crònica. Factors ambientals: sequera al Sahel, Lac Chad mig sec (col·lapse de pesca), pèrdua de fauna; pressió per tala (moble de luxe) i per l’urani (clau per a nuclears, especialment a França, i també d’interès xinès). Context històric: colonització francesa i llengua oficial francesa. Violència i ajut Boko Haram actua al nord: segrest de nenes, terror i obstacles a l’ajuda humanitària. Crida a Nacions Unides: passar de l’assistència d’emergència a desenvolupament (agricultura, indústria, finançament) per solucions duradores. Agenda i tancament Agenda cultural Dins del “novembre literari”: xerrada de Maria Àngels Cabré sobre Carson McCullers (crítica literària, escriptora i directora de l’Observatori de Cultura de Gènere). Benestar i natura Idea força: la natura activa motivació i alegria; cal passejar més i cuidar-la per viure millor.

  • La Plaça Mireia del 15/11/2017 — Neuroeducació amb Marta Portero, King Gizzard i l’escena local: 21D a les escoles i agenda de concerts - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 40min

    La Plaça Mireia del 15/11/2017 — Neuroeducació amb Marta Portero, King Gizzard i l’escena local: 21D a les escoles i agenda de concerts

    Resum general • Programa amb tres blocs principals: actualitat local (21D, política municipal), música i escena cultural i neuroeducació amb cobertura en directe de la xerrada de Marta Portero a l’Escola d’Arts Gràfiques Antoni Algueró (Sant Just). • Moments destacats: - Butlletí de notícies (18:00) amb política catalana, economia, medi ambient i esports, i notícies locals de Sant Just (pacte de govern i nou centre cívic a Mas Lluí, impacte del 21D a les escoles). - Secció musical: novetats de King Gizzard & The Lizard Wizard (disc nou, gratis), recomanacions, crònica de concerts (Medalla, Camellos) i anunci del mini-festival “Amic Amiant” (Opatov, Bruises, Bet Violet). - Xerrada de neuroeducació: idees clau sobre aprenentatge basat en l’evidència, desenvolupament cerebral, emocions i cognició, i claus pràctiques (motivació, atenció, creativitat). Neuroeducació: idees clau de la conferència de Marta Portero Objectiu i enfocament • La conferència posa el focus en com aprenem més que en com s’ensenya: el centre ha de ser l’aprenentatge (processos, context, emocions), no només la metodologia docent. • Es traça un pont entre neurociència, psicologia i educació per fonamentar pràctiques pedagògiques en evidència científica recent. "Sense emoció no hi ha aprenentatge" — idea remarcada a la conversa (referència compartida per l’associació EVA i l’enfocament de la sessió). Factors que influeixen en l’aprenentatge • Emoció i cognició: cal un equilibri; allò que emociona es recorda millor. • Atenció i motivació: imprescindibles per consolidar aprenentatges; la motivació sosté l’atenció de qualitat. • Context social i plasticitat cerebral: l’entorn socioeconòmic, l’estrès o la tranquil·litat afecten la plasticitat i el rendiment cognitiu. • Disseny d’espais d’aprenentatge: els espais importen; han d’estimular, ser funcionals i coherents amb els objectius d’aprenentatge. • Aprenentatge experiencial i joc: viure, manipular i experimentar genera petja més profunda que només llegir o escoltar. • Esperit crític i mites: cal contrastar evidències (ex.: programes com “Baby Einstein” no garanteixen millores cognitives; altres creences populars poden ser enganyoses). Desenvolupament i maduració cerebral • Des de la gestació fins a la vellesa, el cervell evoluciona; el primer any és altament plàstic. • Poda neural: com els arbres, el cervell “retalla” connexions menys útils i consolida les rellevants. • Adolescència: període de canvis únics; cal autonomia guiada, oportunitats d’estímuls intensos segurs i espai per l’error i l’auto-regulació. • Necessitat de cura i socialitat: els humans som una espècie altament social; el suport del cuidador i la xarxa influeixen en el desenvolupament sa. Claus pràctiques per optimitzar l’aprenentatge (resposta al torn de preguntes) • Motivació: connectar continguts amb interessos reals de l’alumne. • Atenció: estructurar tasques i entorns que minimitzin distraccions i afavoreixin focus sostingut. • Creativitat: promoure la generació d’idees, l’experimentació i la resolució de problemes. Actualitat i titulars • Política local: l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, valora positivament la continuïtat del pacte de govern amb ERC i Movem Sant Just, destacant el diàleg i la responsabilitat municipal. • Educació i 21D: confirmat que el 21 de desembre serà inhàbil escolar a Sant Just per les eleccions; afecta centres i personal docent. • Local: es perfila el nou centre cívic de Mas Lluí (400–500 m²), amb usos cívics, educatius i d’entitats; previsió de centre educatiu annex si la Generalitat reprèn el projecte. • Butlletí general (18:00): crida d’Oriol Junqueras a votar el 21D; postura de PIMEC sobre governabilitat; defensa del model educatiu català per “Som Escola”; descobriment d’esponges d’aigua dolça a l’Alta Ribagorça; COP23 a Bonn; VAR a Primera Divisió la temporada vinent; actualitat Barça i motor. Música i cultura Novetats i llançaments • King Gizzard & The Lizard Wizard publiquen “Polygondwanaland” gratis a totes les plataformes (i permeten pujar-lo a YouTube, descarregar-lo, etc.); edicions limitades en vinil (colors, tie-dye). • Single destacat: “Crumble Castle”. Es comenta la seva productivitat i discografia de l’any. Crònica i recomanacions • Crònica: Medalla (Cerdanyola, Festes de Sant Martí) amb repertori potent i temes nous; descobriment de Camellos (Madrid), directe intens. • Mini-festival “Amic Amiant”: - Barcelona (Sala Bigot/Vigut) — 7 de desembre: Opatov, Bruises, Bet Violet (5 €). - Cerdanyola (Sala Circus) — nit d’11:30 h, 3 € i quatre bandes; suport a sala amenaçada de tancament; logística de nit bus. • Ecosistema de bandes: músics compartits entre Bet Violet, C.Pribons i Medalla. • Agenda: record de Lana Del Rey (anècdota al Festival de Pedralbes); menció a Pink Floyd; 16 de desembre: concert especial amb Baywaves i “Fephy Bones”. • Playlist del programa a Spotify (MediWaves); incorporació constant de temes. • Recomanació de tancament: “Work This Time” (King Gizzard & The Lizard Wizard), cara menys sorollosa i més experimental del grup. Crèdits i participants • Conducció i producció: Equip de Plaça Mireia (amb intervencions de la Carla, l’Àlex i el Dani Martínez). • En directe des de la xerrada: Dani Martínez (corresponsal) i Raquel de Manuel (Associació EVA Sant Just). • Conferenciant: Dra. Marta Portero (UAB, UdG, UOC; neurobiologia de l’aprenentatge i la memòria, Institut de Neurociències UAB). • Notícies (18:00): Kilian Sabrià (Catalunya Ràdio).

  • Entrevistes de la Justa del 15/11/2017 — Sant Just: pacte de govern reafirmat, obres de pacificació (Ateneu i Madre Sacramento), nou centre cívic al Mas Lluí, habitatge protegit i campanyes intermunicipals - episode art
    Entrevistes de la Justa
    29'

    Entrevistes de la Justa del 15/11/2017 — Sant Just: pacte de govern reafirmat, obres de pacificació (Ateneu i Madre Sacramento), nou centre cívic al Mas Lluí, habitatge protegit i campanyes intermunicipals

    Panorama general Entrevista amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, centrada en la reafirmació del pacte de govern local, la convivència i la tensió política, les obres urbanes prioritàries, el nou centre cívic del Mas Lluí, les promocions d’habitatge protegit i la cooperació amb municipis veïns per a comerç i salut. "Primer Sant Just" — principi rector del govern local per sobre de diferències nacionals. Política i govern Pacte de govern reafirmat (PSC–ERC–Movem) • Els tres partits fan una reflexió conjunta i revaliden el pacte de govern. • Tot i diferències sobre la relació Catalunya–Espanya, posen el municipi al centre. • Sant Just s’erigeix com a exemple de diàleg i acord: quan hi ha voluntat, s’arriba a consensos. "Si a nivell nacional s’hagués seguit l’exemple de Sant Just, no estaríem on estem." Perpinyà a la llista del PSC (autonòmiques) • Anirà de número 21 per Barcelona; defensa que no ha d’incomodar els socis: representació supramunicipal pot beneficiar Sant Just. Convivència i tensió Incidents puntuals • Increpacions en un acte del PDeCAT i enganxada de cartells al local socialista. • L’alcalde demana prudència i respecte i rebutja magnificar: no hi ha alarma generalitzada; Sant Just té un alt nivell de convivència. Mirada endavant sobre el procés i economia • Davant crítiques (p. ex., a l’alcaldia) i autocrítica d’actors independentistes, Perpinyà reclama reflexió conjunta i evitar la crítica retrospectiva estèril. • Contacte amb el teixit econòmic local: inquietud present; objectiu: donar confiança perquè les empreses no marxin. "Reflexió i mirar endavant" i màxima participació a les eleccions. Obres i espai públic Carrer de l’Ateneu: pacificació després de Nadal • S’endarrereixen les obres per no afectar la campanya de Nadal del comerç. • Objectiu: reduir trànsit, fer el passeig més agradable i segur en un entorn d’alta activitat. Entorn Escola Madre Sacramento (carrers Electricitat–Ateneu–Bonavista) • Renovació integral en fases: soterrament de línies i prioritat del vianant amb trànsit calmat (no es tanca al vehicle, però es redueix velocitat i es guanya espai per a la gent). Mas Lluí: equipaments, habitatge i connexions Nou centre cívic • Projecte amb tres àmbits: activitats de centre cívic, espai educatiu no reglat i seus d’entitats. • Equipament de 400–500 m², finançat pel pressupost municipal; disseny co-creat amb veïnat. • Es reserva espai per a un equipament educatiu futur (escola bressol i/o primària) pactat amb la Generalitat. Revitalització i integració urbana • Orígens del barri (anys 90) amb alt percentatge d’HPO; crisi del 2008 va frenar el desenvolupament privat; ara grues en marxa i continuïtat del teixit. • Millores de connexió en treball: corredor verd, camins a peu i en bicicleta, i ampliació de la línia 152 per arribar al Mas Lluí i connectar amb Renfe (termini de pocs mesos un cop acabin obres a Sant Feliu). Habitatge protegit (Promunsa) • Consell d’Administració (desembre) per aprovar bases de: 24 habitatges de lloguer. 36–38 habitatges de venda (parcel·la 9). • Promunsa, sòlida i amb capacitat d’impulsar projectes malgrat la manca d’ajuts de la Generalitat: finançament municipal per reactivar la política d’habitatge. Cooperació intermunicipal Campanya de Nadal conjunta (Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan d’Espí) • Campanya compartida per enfortir el comerç de proximitat. • Eslògan: > "No passis la Diagonal" — queda’t i compra a l’entorn. • L’empresa guanyadora del concurs és de Sant Just. Rutes saludables • Unificació de senyalització i itineraris saludables entre els tres municipis; en coordinació amb Consell Comarcal i suport de Diputació (tòtems de trobada). Cultura i festa Baixada de CARS • Festa molt participativa (118 CARS), amb gran implicació veïnal i d’entitats. • Reconeixement a l’organització i obertura a noves experiències (fins i tot recreació virtual per a qui no s’hi llanci).