Sant Just Notícies (edició vespre)
Sant Just Notícies (edició vespre) del 26/1/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
Tots els episodis
30515 episodis disponibles
Filtra per programa
episodis
19969-19992 de 30515
La Penya del Morro1h 50min#1067 - La Penya del Morro del 26/1/2017 — Ple de Sant Just, Trump i el mur, “L’hostalera” (La Perla 29), aparadors que enamoren i el conflicte Rússia‑Ucraïna
Resum executiu Programa coral amb informació local, anàlisi política, cultura, comerç i història. Destaquen el ple municipal de Sant Just, l’arrencada de mesures de Donald Trump (mur, comerç i tortura), una entrevista amb Pau Carrió sobre l’obra “L’hostalera” de La Perla 29, una taula sobre aparadors que enamoren per al comerç de proximitat i una lliçó d’història sobre el conflicte Rússia‑Ucraïna i la península de Crimea. Temes principals del capítol Sant Just: ple municipal i agenda local • Ampliació del parc d’habitatge social (8 pisos nous; objectiu 21 a final d’any) • Adhesió a la xarxa de Ciudades por la Bicicleta i debats de mobilitat • Mocions: regulació de clubs de cànnabis (Cs) i concertació territorial en ocupació (PSC) • Anunci: el ple s’emetrà en streaming en directe • Cultura i vida local: concurs internacional de fotografia (AF Sant Just; seccions FIAP) i actes sobre Natàlia Ginzburg i conversa amb Ferran Rañé i Joan Faneca a Can Ginestà Anàlisi política (Pau Ram) • EUA: mur a Mèxic, veto temporal a refugiats/visats, sortida del TPP, revisió del NAFTA i pràctica fi del TTIP • Debat sobre la tortura als interrogatoris; riscos d’inconstitucionalitat i reaccions jurídiques • Estat espanyol: polèmica del bisbe de Còrdova (origen de la mesquita), carrer dedicat a un franquista (Casa Pepe), debat lingüístic d’Andrea Levy i Inés Arrimadas en mitjans • Àudio polèmic del senador del PP Eugenio González: > "Que trabajen los gilipollas" • Creuament de tuits de Marhuenda sobre la pugna interna a Podemos (Iglesias vs. Errejón) Entrevista cultural: “L’hostalera” (La Perla 29) • Director Pau Carrió: adaptació viva del text del 1750 al to Itàlia anys 60 (referències a Fellini i “La Dolce Vita”) • Temes: enamorament, passió, rols de gènere i llibertat femenina, vigència avui • Dispositiu escènic immersiu: el públic es converteix en clients de l’hostal; música en directe i servei de macarrons a la mitja part • Repartiment destacat (Laura Obert, David Verdaguer, Javi Beltrán); composició de personatges i treball físic Dona i Empresa: aparadors que enamoren • L’aparador com a eina clau de venda i identitat de la botiga • Bones pràctiques: canvis cada 15 dies, il·luminació (la “sal” del menjar), temàtica coherent i producte com a protagonista • Maniquins: millor si s’assemblen a persones per facilitar la identificació del client • Consell de fons: aparador semiobert que deixi entreveure el moviment de la botiga Fent Història (Sergi Sánchez): Rússia‑Ucraïna i Crimea • Crimea: composició demogràfica (russos, ucraïnesos, tàrtars); annexions i russificació històrica • 2013–2014: referèndum a Crimea per unir-se a Rússia; no reconegut per EUA; conflicte híbrid al Donbass • Context històric clau: Holodomor (1932–33), fam forçada sota Stalin per col·lectivitzar el camp — entre 8 i 10 milions de morts > “La gent queia morta de gana als carrers” • Repoblació del Donbass amb campesins russos i persistència del conflicte identitari i geopolític Joventut i mobilitat internacional (Casal de Joves) • Projectes Erasmus+: Positive Psychology (Itàlia), Surface (Eslovènia), formació a Polònia i intercanvi a Sant Just (Noruega, Eslovènia, Grècia) • Eixos: drets humans, polítiques migratòries, empleabilitat i tolerància intercultural Cites destacades “Gran dia per a la Seguretat Nacional... construirem un mur” — (sobre l’estil comunicatiu de Trump, via Twitter) “Que treballin els gilipolles” — Eugenio González (PP), en un àudio d’aniversari “La llum a l’aparador és com la sal al menjar” — Teresa Esmerats Conceptes clau Holodomor, TPP, NAFTA, TTIP, FIAP, aparadorisme, streaming institucional, teatre immersiu, monòlegs/aparts escènics Enllaços i context Obra: “L’hostalera” a la Biblioteca de Catalunya (producció de La Perla 29) Concurs Internacional de Fotografia d’AF Sant Just (aval FIAP i entitats)
Smooth Jazz ClubSmooth Jazz Club del 26/1/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Music Club Selecció MigdiaMusic Club Selecció Migdia del 26/1/2017
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Sant Just Notícies (edició migdia)Sant Just Notícies (edició migdia) del 26/1/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa25'Entrevistes de la Justa del 26/1/2017 — Natàlia Ginzburg, la mirada femenina i el plaer de llegir: "La ciutat i la casa", l’ofici d’editar; tertúlia de fred i vent, i un apunt sobre Brussel·les
Panorama general Un episodi amb dues ànimes: una conversa literària centrada en Natàlia Ginzburg, la mirada femenina i l’ofici d’editar, seguida d’una tertúlia distesa sobre fred i vent i un breu apunt polític sobre Brussel·les. Natàlia Ginzburg: vigència, biografia i obra Per què Ginzburg ara • Redescoberta d’una autora que, nascuda fa més d’un segle, continua absolutament actual. • Lectures que apel·len a dones i homes que busquen un espai propi en la literatura. "Si el pots rellegir al cap dels anys i encara t’explica coses de tu mateixa que no sabies, és un clàssic." Vida i feminisme viscut • Viuda de Leone Ginzburg (antifeixista assassinat a Roma), mare de tres fills, editora a Einaudi i escriptora: un feminisme de pràctica quotidiana, fet de sentit comú i perseverança. Què fa un clàssic • La bona literatura té un tempo narratiu que travessa edats i èpoques: no és el mateix llegir Ginzburg als 18 que als 60. "La ciutat i la casa" • Una novel·la de soledat i aïllament que posa en relleu la cara fosca del quart propi de Virginia Woolf: hi ha quarts propis que és millor no visitar. Etiqueta o mirada? El debat sobre la literatura femenina Més que una etiqueta, una mirada • L’editora defensa la mirada femenina (no necessàriament lligada al sexe de qui escriu): - Atenció als detalls - Rebuig de l’estridència (no onejar banderes) - Misericòrdia laica: saber-se posar al lloc de l’altre • Exemples masculins amb mirada femenina: Colm Tóibín, David Grossman. Qui llegeix a qui • Crida perquè més homes llegeixin autores: sovint s’hi acosten només després de grans premis (p. ex., Alice Munro, Toni Morrison). • No es tracta de llegir dones per ser dones, sinó bona literatura amb mirada femenina. Recomanacions i efecte de lectura • Autores esmentades: Elsa Morante, Elena Ferrante, entre d’altres. "Un bon llibre fa que siguis diferent quan l’acabes... tens millors preguntes per fer-li a la vida." El cas Ferrante • Identitat opaca i pura escriptura: gira els tòpics de cap per avall i et deixa "despullat/da" davant de la teva vida. Oficis del llibre i hàbits de lectura Estat del sector editorial (2017) • El sector viu en crisi crònica, però hi ha un retorn al plaer de llegir i a valorar el llibre com a objecte ben fet. • Obstacles: la cultura de les lectures obligatòries dificulta associar lectura i plaer. • Pedagogia del valor: un bon llibre sol costar mitja cena mediocre i dona molt més plaer i durada. Agenda • "Vespre de clàssics" dedicat a Natàlia Ginzburg amb Maria Boigas (Club Editor) i Sílvia Querini (Lumen), a la llibreria "que el llibre té" (c. Bonavista), dijous a les 19:30. Tertúlia: fred, vent i benestar Preferències i sensacions • Debat sobre ser de fred o de calor; el vent es viu com més molest que el fred. • Anècdotes de salut i ansietat pel vent, i com afecta el benestar. Meteorologia i natura • Hivern rigorós i sec (quasi dos mesos sense ploure), però la neu és riquesa: recarrega aqüífers i rius interns de la terra. • Sensació que les estacions s’han diluït: o fa fred o fa calor; menys mitges estacions. Apunt final: Brussel·les i democràcia • Referència al debat a Brussel·les: exposar el punt de vista català i la necessitat que el govern espanyol accepti la polèmica i obri vies de diàleg.
Justa la FustaJusta la Fusta del 26/1/2017 — Neu i NEUCAT al Pirineu, ocupació a Catalunya 2016, Trump i la tortura, contaminació a Flix, esports, ple de Sant Just i novetats de Los Planetas
Resum general Informatiu complet amb afectacions per la neu al Pirineu i activació del pla NEUCAT, dades d’ocupació a Catalunya del 2016, declaracions de Donald Trump sobre el restabliment de tècniques de tortura, actualització sobre la contaminació d’Ercros a Flix, un ampli bloc d’esports, i, ja en l’àmbit local de Sant Just Desvern, el ple municipal d’avui, cultura i concursos, i novetats musicals de Los Planetas. Meteo i serveis Neu i transport escolar al Ripollès, Garrotxa, Berguedà i Osona • Línies de transport escolar afectades en diverses comarques (Ripollès, Garrotxa, Berguedà, Osona). • Activat el pla NEUCAT per Protecció Civil. • El telèfon d’emergències 112 ha rebut més d’un centenar de trucades, principalment per problemes de trànsit per neu al Ripollès i Berguedà. • Possibilitat de transportar alumnes en autobús a Can Prodó, si el temps ho permet. Economia Ocupació a Catalunya (EPA 2016) • Es van crear 100.800 llocs de treball; la taxa d’atur baixa per sota del 15% (mínim des de 2008). • 560.000 persones cerquen feina (−110.000 vs. fa un any). • Per sectors: serveis lideren la creació d’ocupació; també puja construcció i agricultura; la indústria destrueix ocupació (−8.500 llocs). Internacional Trump i les tècniques de tortura • El president Donald Trump es planteja restablir tècniques de tortura (com l’ofegament simulat), utilitzades per la CIA durant l’era George W. Bush. • Declaracions a ABC per justificar-ho: "Vull mantenir el nostre país segur... Quan l’Estat Islàmic fa aquestes coses... m’he de preocupar per l’ofegament simulat? El foc, l’hem de combatre amb foc." Medi ambient i salut Flix (Ribera d’Ebre): seguiment de la contaminació d’Ercros • Comissió d’experts i tècnics es reuneix per avaluar la situació derivada de la contaminació industrial d’Ercros (transcrit com AirCross). • L’informe identifica 5 nous possibles punts contaminats al terme municipal, fora dels terrenys industrials. • L’alcalde demana presència del Govern espanyol en futures reunions. Esports • Tenis: Final femenina de l’Open d’Austràlia entre les germanes Serena i Venus Williams. En masculí, Wawrinka vs. Federer en joc; Nadal vs. Dimitrov a la segona semifinal. • Bàsquet (NBA): Marc Gasol bat el seu rècord anotador amb 42 punts (triomf Memphis 101–99 vs. Toronto). • Futbol (Copa del Rei): Barça–Real Sociedad (tornada quarts). Altres semifinalistes: Atlètic, Alabès i Celta (que elimina el Madrid a Vigo). • Handbol: Semifinals del Mundial (França–Eslovènia; Croàcia–Noruega). Publicitat i promos • Avanç del programa digital Pop-Up amb el músic i productor (Pau Vallvé, transcrit com Pau Allbé). • Anunci MediaMarkt (smartphone LG G4). • Servei 012 de la Generalitat. Programa local (Sant Just Desvern) Avanç del magazín i to d’arrencada • Inici fred a l’estudi; to proper amb l’audiència. • Avanç de continguts: meteo, notícies de Sant Just, cuina (espai Tàper, amb propostes amb albergínia), entrevista literària (Sílvia Querini –Lumen– i Maria Boigas –Club Editor– sobre Natàlia Ginzburg i la traducció de “La ciutat i la casa”), tertúlia (Jordi Agulló, Montse Larrea, Joan Algarra, Lina Santa Bàrbara), teatre (Ateneu, amb Albert Macià), tast de vi (celler Can Mata) i la columna d’Arnau Cónsul. Actualitat de Sant Just • Ple municipal (primer de l’any, emissió per streaming): - Ampliació del parc d’habitatge social: bases per adjudicar 8 pisos (objectiu: 21 a finals d’any). - Canvis en l’adjudicació: lloguer de 5 a 3 anys i nova puntuació per a sol·licitants en el circuit d’atenció a dones víctimes de violència. - Urbanisme: modificació del PGM a l’entorn de la plaça dels Estudis Vells. - Mobilitat sostenible: adhesió a la Red de Ciudades por la Bicicleta. - Mocions: regulació de clubs i associacions de cànnabis (Cs); inici urgent de concertació territorial en ocupació (PSC). Cultura i concursos • 8è Concurs Internacional de Fotografia de Sant Just: - Seccions: Lliure monocrom, Lliure color, Viatges, carreteres i camins. - Termini: fins al 5 d’abril. Obert a tothom (aficionats i professionals). - Premis: medalles i mencions (FIAP), 400 € al millor autor del saló; 200 € per medalla d’or FIAP (subjectes a retencions). • Òscars: la ballarina santjustenca Lali (Lali/Làlia) Ayguadé protagonitza el curt Timecode (nominat a millor curtmetratge; Palma d’Or a Cannes 2016). Formada a Sant Just (Totoguri, Marta Roig). Música • Los Planetas anuncien nou disc. Estrenen dues peces a Disco Grande (Ràdio 3, amb Julio Ruiz): - Single oficial: “Espíritu Olímpico” (ja sonava en directe a Barcelona, 2015). - Tema difós però possiblement fora de l’àlbum: “Voy a por tabaco”. • Fans expectants després de molts anys sense material nou (des de 2010; EP el 2015).
Music Club Mix SessionsMusic Club Mix Sessions del 25/1/2017
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
60 i més60 i més del 25/1/2017 — Neu i Vall d’Aran, Collserola (masies, ocells i activitats), curiositats històriques (port, esclavatge i xocolata), llegendes de Barcelona, història de les joguines, música d’Amadeu Vives, salut caminant i civisme a Sant Just
Panorama del programa Programa de “60 i més” amb un recorregut ric i variat per temes de natura, història, cultura popular, salut i vida local. L’equip —Joana, Alina, Montse, Joan Maria i Carles— condueix una conversa amena amb dades, anècdotes i reflexions. • Temes principals: natura i Collserola; curiositats històriques (port de Barcelona, esclavatge, xocolata); llegendes urbanes; història de les joguines; música d’Amadeu Vives; salut i caminar; civisme i convivència a Sant Just. Collserola, natura i hivern Neu i silenci a la Vall d’Aran • Descripció del paisatge nevat recent: mantell blanc, silenci esmorteït i plaer de caminar ben abrigats. • Reflexió: la neu és bonica però freda; valor de la contemplació lenta i el pensament tranquil. Llibre: “Masies i vida rural a Collserola” (Eugeni Casanova) • Apropa la vida dels pagesos de Collserola mitjançant converses a una desena de masies. • Valor patrimonial: un univers a punt de desaparèixer, clau per a un ús responsable del parc. • Masies esmentades: Can Carbonell (Sant Just, probablement de les més antigues), Santa Margarida (Vallvidrera), La Torre Bisba (Sant Feliu), Can Planes, Can Tintorer, Can Castellví (Molins), Vila Joana (Vallvidrera), Can Bel i Can Janer (Sant Cugat), Can Coll (Cerdanyola). Activitats d’hivern al Parc de Collserola • Taller d’iniciació a la fotografia d’ocells (29 de gener, a Can Coll): requisit de càmera amb mode manual. • Passejades temàtiques amb guies del parc: valors naturals, inscripció al mateix dia. • Flors a l’hivern als ecosistemes mediterranis: espècies que aprofiten el fred per florir. • Ocells hibernants: observació a la menjadora i construcció d’una menjadora casolana. Botànica local a Can Ginestà • Observació del pitosporo: càpsules obertes amb llavors vermelles visibles. • Avís: moltes llavors ornamentals poden ser tòxiques; cal prudència amb infants. Ocells, caça i medi ambient • Record d’arribades massives de tords i estornells d’hivern “a milers”. • Debat sobre la caça: de la necessitat (menjar) a l’esport i als riscos actuals (domingueros); menció d’accidents de caça locals i discussió de llicències d’armes i tractament mediàtic. “Hi ha dues famílies destrossades i val la pena que entre tots se’ls recolzi i no es barallin per això.” • Impacte dels insecticides en ocells insectívors; història de la mixomatosi en conills i els seus efectes ecològics. Curiositats històriques El port de Barcelona i els “ultramarins” • Obertura del comerç amb l’Amèrica Llatina: oli, vi, teles i estris cap a Amèrica; retorn de cacau, cafè, cotó, sucre i tabac (els “ultramarins”). • Restriccions històriques: durant segles el monopoli atlàntic passava per Sevilla; Barcelona orientada al Mediterrani. Comerç d’esclaus i reaccions catalanes • Tràfic d’esclaus transatlàntic amb participació europea i espanyola; fortunes fetes amb el “comerç negre”. • Resistència a l’abolició (Lliga antiabolicionista a Barcelona, suport de sectors econòmics i jurídics); 10.000 catalans a Cuba al voltant de 1860 (molts “indians” tornen enriquits). • Crítica a la justificació religiosa històrica: “Van negar la principal: els negres no tenien ànima.” El xocolata a Barcelona • Des del cacau portat per Colom fins a l’arribada efectiva al segle XVIII: frares catalans des de Mèxic envien recepta per a la xocolata desfeta. • L’Església considera que “menjar xocolata desfeta no trencava el dejuni” — impuls a la popularitat i a les xocolateries (espai social també femení). Llegenda de la dama endimoniada (carrer Lledó) • Una vídua alegre és castigada per quatre diables i apareix morta amb ferradures a mans i peus. • La mansió acabaria sent la primera seu social de l’Orfeó Català. Història de les joguines i del lleure De l’artesania a la indústria • Segle XIX-XX: pas de petits obradors (fusta, llauna, plom) a producció mecanitzada. • Fàbriques i icones: SAIDA (firetes), Mecano (formació d’“enginyers” en miniatura), el “Rei de la Màgia” (Joaquim Partagàs), joguines de paper i cartró (soldadets, teatrets, titelles). • Cinema domèstic: de patents franceses (Pathé Baby) a la proposta catalana cinènic/Nick, econòmica i molt popular als anys 30; declivi amb l’arribada de la televisió. Jocs de taula i botigues emblemàtiques • Tradició d’escacs, dames, parxís, oca i jocs de cartes (gremi de naipers a Barcelona). • Comerç: de les quincalleries als grans magatzems (El Siglo, Can Jorba, L’Àguila) i botigues de joguines (El Palacio del Juguete, Xiquito, Tic Tac), amb anècdotes personals. Del taulell a Internet • Comerç electrònic en fort creixement; centres logístics (Amazon) i oportunitats/retos per a Correus. • Problemes de talles en compres de moda per la disparitat internacional; records de catàlegs de venda per correu i solucions de sastreria amb mesures personalitzades. Música Amadeu Vives — Intermedi de “Bohemios” • Vives (Collbató), cofundador de l’Orfeó Català; èxits en sarsuela (Bohemios, Maruxa, Doña Francisquita, La villana) i música religiosa. • Audició: Orquestra RTVE, direcció d’Enrique García Asensio. Salut i benestar Caminar per viure (cos i esperit) • El caminar com a pràctica fundacional en tradicions espirituals i com a exercici òptim per la salut física i el pensament. • Desenvolupament neuromotor en la infància i beneficis psicofísics al llarg de la vida. “Acostumo a medir el grau de salut de les persones pel número de sabates que tenen desgastades.” Civisme i vida local a Sant Just Bona educació i convivència • Valoració global: nota de “notable” al civisme local. • Bons hàbits: recollida d’excrements de mascotes, respecte a les cues, prioritat de pas, cessió de seients. Transport públic i respecte • Incivilitats detectades: no validar títol, ocupar seients reservats, parlar molt fort per mòbil, posar peus als seients. • La importància d’intervenir amb educació i del paper del personal revisor. Neteja, reciclatge i natura • Ciutat i entorn: és més net qui menys embruta; comparatives amb ciutats europees, costums de neteja i recollides. • Recordatori: el bosc no és un femer; endur-se la brossa o enterrar l’orgànica si cal. Mobilitat i aire net • Necessitat de reduir cotxes i contaminació; esment de transport públic elèctric i iniciatives de micro-mobilitat. • Bicicletes: foment i també crida a la disciplina viària per seguretat de tothom.
Veus ParròquiaVeus Parròquia del 25/1/2017 — Decreixement, justícia intergeneracional i redefinir el progrés: del consumisme al bé comú (amb el cas Mondragón)
Tesi central • Viure senzillament perquè tothom pugui viure: debat sobre el decreixement i l’extensió de l’accés als béns naturals, econòmics i de consum. • Bé comú i justícia intergeneracional segons l’encíclica del Papa Francesc: cal pensar en fills i nets, més enllà del curt termini i d’interessos electorals. • Redefinir el progrés: crítica al greenwashing i a una responsabilitat social corporativa merament de màrqueting. • Exemple cooperatiu (Mondragón): repartir treball per evitar acomiadaments i impulsar un creixement inclusiu. • Consumisme vs felicitat: recuperar la interioritat, el silenci i les relacions com a fonts de benestar real. Consum, repartiment i responsabilitat individual • Es planteja si el consum ha de ser un emblema (com sovint a Occident) o una possibilitat repartida perquè tothom hi accedeixi. • Crida a la responsabilitat personal: més enllà del poder polític o econòmic, cadascú pot contribuir a un millor repartiment del mínim benestar i dels medis necessaris per sobreviure. • Dada alarmant: 50.000 morts de fam diàries (citant Arcadi Oliveres) interpel·len a actuar sense esperar només els polítics. "Hem de viure senzillament perquè tothom pugui senzillament viure." Bé comú i justícia intergeneracional (encíclica) • El Papa Francesc amplia el concepte d’aproïsme a les futures generacions i reclama petits gestos concrets: • Classificar deixalles i evitar abocaments • Reduir i controlar emissions del vehicle • Preservar l’entorn amb visió de llarg termini • Crítica a la immediatesa política que ignora el bé comú a llarg termini. "La noció de bé comú incorpora també les generacions futures... Ja no pot parlar-se de desenvolupament sostenible sense una solidaritat intergeneracional." "No estem parlant d’una actitud opcional, sinó d’una qüestió bàsica de justícia, ja que la terra que rebem pertany també als que vindran." Límits del model i necessitat de decreixement • Pregunta clau: què passaria si tothom consumís com nosaltres? La resposta apunta a la insostenibilitat del model i a la necessitat de decreixement per obrir espai material a altres. • El decreixement es proposa com a reducció del consum particular i col·lectiu per afavorir l’accés d’altres persones als béns bàsics. Cas Mondragón: repartir treball per salvar llocs i créixer millor • Davant una crisi amb 5.000 possibles acomiadaments (sobre 35.000 treballadors), la cooperativa opta per reduir una hora de jornada per persona i evitar comiats. • Resultat a mig termini: la cooperativa creix fins a 72.000 llocs de treball, demostrant que l’esforç compartit pot impulsar un salt endavant inclusiu. Redefinir el progrés i crítica al greenwashing • Cal canviar el model de desenvolupament i redefinir el progrés: no és progrés si no deixa un món millor i una qualitat de vida superior. • Alertes de l’encíclica: • El discurs de "creixement sostenible" pot esdevenir diversiu i exculpatori si s’absorbeix dins la lògica financera/tecnocràtica. • La RSC sovint queda en màrqueting i imatge sense transformació real. "En aquest tema, els termes mitjans són només una petita demora en l’ensorrament... Simplement es tracta de redefinir el progrés." Consumisme, felicitat i interioritat en temps digitals • Crítica a l’esperit consumista que associa la felicitat a comprar, gastar i llançar. • Proposta: aprofundir en un mateix, cuidar relacions i reservar espais de silenci per a la interioritat i l’autoconeixement. • El món virtual, tot i la seva utilitat, pot erosionar el silenci necessari per pensar i reconèixer-nos. "La felicitat no és només comprar, obtenir i adquirir; també és aturar-se, reflexionar i millorar les relacions."
- Sant Just Notícies (edició vespre)
Sant Just Notícies (edició vespre) del 25/1/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
- La Penya del Morro
#1066 - La Penya del Morro del 25/1/2017 — Oscars 2017 i 'Timecode' amb Lali Ayguadé, calçots en tempura, The Growlers al Primavera Sound i exclusives de TV (Cuní, Saber y Ganar, Crónicas Marcianas)
Resum de l’episodi Programa coral i molt dinàmic amb contingut cultural, gastronòmic, musical i televisiu. Es combinen notícies locals, agenda cultural i seccions d’especialistes, amb un to àgil i proper. Temes principals • Documental del mes a l’Ateneu: Diaris de Kandahar (DocsBarcelona) sobre la guerra de l’Afganistan, amb la mirada crua del fotoperiodista Louis Palu. • Oscars 2017 i presència santjustenca: el curtmetratge Timecode (Juanjo Jiménez), protagonitzat per la ballarina Lali Ayguadé (de Sant Just), entra a la cursa a millor curt. Anàlisi complet de nominacions amb el crític Sergi Arrada. • Art a Can Ginestà: exposició “Gest” de Berta Blanca T. Ivanov, primera mostra a Sant Just, amb oli i escultura i una posada en escena “com a casa”. • Cuina de temporada: tot sobre els calçots (origen, compra, conservació, eines i tècniques) i dues receptes clau: crema de calçots i calçots en tempura amb romesco. • Música (El tècnic parla): descobriment i trajectòria de The Growlers: de l’estil Beach Goth al gir més pop/sintètic de City Club sota l’òrbita de Julian Casablancas. Anticipació del seu pas pel Primavera Sound. • Televisió i exclusives: possible marxa de Josep Cuní de 8TV cap a TVE; nou reality de pastisseria a TV3 (Bogeria a la pastisseria); especial 20 anys de Saber y Ganar; reencuentro de Crónicas Marcianas a Telecinco; polèmica del Jo Pregunto (TV3) i perfils del públic; futura visita de Xantal Llavina. "Jo crec que millor pel·lícula i millor director guanyarà La La Land, segur." — Sergi Arrada "Believe in the trip." — The Growlers, a “Hoopity Hip” Punts clau per tema DocsBarcelona: Diaris de Kandahar • Mirada dura i veraç a la guerra de l’Afganistan (2001–2014 i seqüeles), amb l’evolució personal i fotogràfica de Louis Palu. • Passa a l’Ateneu de Sant Just (divendres, 20:00), VO en anglès amb subtítols en català. Preus: 5 € general / 3 € socis. Oscars 2017 i ‘Timecode’ (Lali Ayguadé) • Timecode (Palma d’Or a Canes 2016) competeix a millor curt; Ayguadé, ballarina santjustenca de projecció internacional, n’és la protagonista. • Comentari sobre l’accessibilitat limitada dels curts nominats abans de la gala. • Anàlisi de nominacions: La La Land iguala el rècord (14); Arrival (8) confirma l’obertura de l’Acadèmia a la sci‑fi; pronòstics i incògnites a interpretació (Emma Stone vs. Isabelle Huppert; Casey Affleck favorit, però amb possibles sorpreses com Denzel Washington). • Diversitat: ressaca de l’#OscarsSoWhite amb presència forta de Moonlight, Fences, Hidden Figures i Loving. Exposició: “Gest” (Berta Blanca T. Ivanov) • Pintura a l’oli i escultura figurativa que retraten el seu procés i expressió. • Ambientació cuidada (moquetes, sofàs) per fer sentir el visitant “a casa”. • Al Celler de Can Ginestà, fins al 19 de febrer. Cuina: Calçots — consells i receptes • Origen i compra: IGP Valls com a garantia; també excel·lents productors al Baix Llobregat. Temporada de fred i calçotades amb amistats/família. • Conservació: més aigua que la ceba; compra pocs dies abans (divendres o dissabte per diumenge) i consumeix aviat. • Cocció: ideal a foc viu (fusta de cep). Alternatives: forn/fogons (escalivat), graelles dobles o invents “low‑cost” per girar molts calçots alhora. Trucs domèstics (filferro, graella giratòria). • Salsa romesco: es pot abaratir part de fruit sec amb pa torrat; combinar ametlla/avellana amb nous (opció econòmica). Atenció a celíacs amb pastilles de brou. • Receptes: - Crema de calçots: calçots + patata, sofregit suau, cocció 20’, un toc de nata i triturar fi. Es pot servir calent o fred. - Calçots en tempura cruixent: escaldar i tallar (conservant arrel), massa amb farina + midó de blat de moro + impulsor + aigua amb gas; fregir i sucar amb romesco. Acompanyar amb broquetes (botifarra, pollastre, costella). Música: The Growlers (Primavera Sound) • Origen: Califòrnia (Dana Point, 2006). Estil marca de la casa: Beach Goth (percussió marcada, riffs clean amb reverberació, to “surf trist”). • Discografia: 5 LP, 3 EPs, 2 singles. Boom amb Hung at Heart i Chinese Fountain; gir a City Club (més pop/sintètic) produït per Julian Casablancas (Cult Records). Canvis de formació (marxa de baix i bateria). • Gira City Club amb parada al Primavera Sound (i NOS Primavera Porto). Repertori que barreja èxits antics amb el so nou. Televisió: exclusives i anècdotes • Possibles moviments: Josep Cuní podria deixar 8TV i fitxar per TVE (en negociacions; no tancat). • TV3: estrena de Bogeria a la pastisseria (Cristian Escrivà); final previst per Setmana Santa amb una mona “Ferrari” a PortAventura. • 20 anys de Saber y Ganar: especial gravat; emissió prevista entorn del 17 de febrer. • Crónicas Marcianas: “reencuentro” a Telecinco (Bertín Osborne) i memòries de plató (competència amb Pep Navarro; posterior pugna amb Buenafuente). • Polèmica Jo Pregunto (TV3): debat sobre la selecció del públic i les seves afinitats; petició de transparència de perfils. • Avanç: Xantal Llavina serà convidada al proper programa. Notes addicionals • El programa intercala butlletins informatius (Catalunya Ràdio) i falques publicitàries; el contingut editorial principal s’agrupa a les franges marcades a les seccions.
- Smooth Jazz Club
Smooth Jazz Club del 25/1/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
- Music Club Selecció Migdia
Music Club Selecció Migdia del 25/1/2017
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
- Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies (edició migdia) del 25/1/2017
L'actualitat de Sant Just Desvern
Entrevistes de la Justa10'Entrevistes de la Justa del 25/1/2017 — Gest: exposició de Berta Blanca T. Ivanov al Celler de Can Genestà (Sant Just)
Resum de l’entrevista i de l’exposició L’artista Berta Blanca T. Ivanov presenta "Gest" al celler de Can Genestà, una mostra que combina pintura gestual i escultura figurativa, dissenyada per oferir una experiència íntima i pausada de contemplació. Dades clau Inauguració: avui, a les 19.30 h (dos quarts de vuit) Lloc: Celler de Can Genestà (Sant Just Desvern) Durada: fins al 19 de febrer Contingut: pintura a l’oli amb gest espontani i 5 escultures figuratives (algunes inèdites a Catalunya) Concepte i obra El títol, Gest, remet a manifestacions gestuals del seu ésser mentre pinta: taques i colors que sorgeixen de manera espontània. Treballa amb pintura a l’oli i escultura figurativa: una aposta clàssica dins del panorama contemporani. "És com un gest" — sobre l’origen del títol i l’acte pictòric espontani. Disseny de l’espai i experiència de visita La sala, gran i amb ales laterals, s’ha transformat per fer-la acollidora: catifes, cortines d’inspiració japonesa i un sofà per seure i mirar. Objectiu: que el públic s’hi senti “com a casa” i pugui contemplar les obres amb calma. "La idea és que entris i que et sentis a casa". Trajectòria i arrels Taller a Sant Just Desvern des de fa 8 anys; ha estudiat 4 anys a Londres i treballa sovint a Nova York per a dos artistes. És la seva primera exposició a Sant Just; algunes peces han creuat l’Atlàntic per ser mostrades aquí. Maneres de mirar l’art avui Critica la visita fugissera als museus i reivindica el temps d’observació. "Tiro una foto y me voy" — sobre la cultura de la foto ràpida. El sector: Catalunya vs. EUA A Catalunya sovint es percep difícil viure de l’art; als EUA hi ha més consum i negoci de l’art, amb el risc de superproducció i superficialitat. Ella busca el seu espai amb una pràctica clàssica enmig del mercat contemporani. Inspiracions i referents Referents propers i clàssics: Chillida, Oteiza, el llegat de Josep Llimona; també contemporanis com Jaume Plensa. Combina visites a museus i galeries per mantenir-se connectada tant al clàssic com al present. Consells per a joves artistes Persistència i constància: treballar molt i creure en el propi impuls creatiu. Moure’s més enllà d’Espanya per ampliar oportunitats. Crida final Convida el públic de Sant Just i rodalies a descobrir-la i a donar feedback: la interacció li obre noves lectures de la seva obra. "És el primer cop que es veuran" — sobre algunes escultures inèdites.
Entrevistes de la Justa16'Entrevistes de la Justa del 25/1/2017 — DocsBarcelona a Sant Just: "Diaris de Kandahar", fotoperiodisme de guerra i tertúlia esportiva
Resum El Doc del Mes a Sant Just: "Diaris de Kandahar" Projecció a l’Ateneu de Sant Just d’“Diaris de Kandahar”, film de Louie Palu (fotoperiodista de guerra) i Devin Gallagher. El documental recull cinc anys de cobertura a l’Afganistan (2004–2010), mostrant la transformació de la mirada del fotògraf. Transició del fotògraf de la imatge fixa al documental, aportant càrrega emocional i el relat del que hi ha també darrere de la càmera. Temes clau i focus del documental Brutalitat i sense sentit de la guerra: més enllà del que capta la foto; el film explora el dilema interior en tornar a la vida quotidiana i la pèrdua d’un objectiu final del conflicte. Evolució narrativa: del prime roptimisme inicial a un canvi de focus en les imatges i històries captades amb el pas dels anys. Maneres de cobrir la guerra: periodisme incrustat amb unitats militars vs. anar per lliure. El film segueix la via incrustada, condicionant la realitat observada. Comparativa de mirades: periodisme frontal (Palu) versus periodisme lateral (ex. Plàcid García-Planas) que busca històries tangencials. "La guerra és avorrida" — un deixat passar del temps que, sense un objectiu clar, es fa encara més lent. "El que fa aquest noi és un periodisme molt, això, frontal" — mirades sense filtre davant del conflicte. "Se’n va directe. De cara." — definició de l’estil contundent de Palu. Per què destaca Impacte visual i emocional: les fotos ja colpegen; el documental afegeix el relat íntim de l’autor, oferint el davant i el darrere de la guerra. Interès creixent pel fotoperiodisme: bona resposta de públic al gener al Doc del Mes. Trajecte a festivals: present al DocsBarcelona (2016) i amb recorregut notable, sobretot als EUA; va ser imatge del festival en una edició anterior (pòster icònic). Detalls de la projecció Lloc: Sala del Cinquantanari, Ateneu de Sant Just. Dia i hora: divendres, 20:00. Idioma: versió original en anglès, subtitulada en català. Preu: 5 € (general) | 3 € (socis de l’Ateneu). DocsBarcelona: novetats El festival manté dates l’última setmana de maig i podria allargar-se dues setmanes. Programació en fase de tancament, amb titulars imminents. Obertura de convocatòria internacional va permetre descobrir petites perles com aquest documental. Altres continguts del tall Franja de promocions de programes de Ràdio Desvern i serveis (Veus de la parròquia, Seixanta i més, Cara B, La meva salut, etc.). Arrencada de tertúlia esportiva amb focus en el temps: Possibilitat de aigua neu puntual i, sobretot, gel a primera hora del matí. Mesures preventives municipals: tirada de sal als carrers. Al·lusió a l’assistència al camp en dies de fred intens i comentari sobre la comoditat/riscs de desplaçament amb el temps advers.
- Justa la Fusta
Justa la Fusta del 25/1/2017 — Corrupció i populismes, Sant Just solidari i habitatge, Brussel·les pel referèndum, Òscars i cultura, prèvies esportives i efemèrides musicals
Panorama general del programa Programa variat i extens amb un primer butlletí informatiu (seguretat i transparència), seguits de les seccions pròpies de "Just a la Fusta": actualitat local de Sant Just, repàs de premsa i digitals (amb focus en la conferència del Govern a Brussel·les), cultura (cinema, literatura i música), esports (prèvies i premsa esportiva), opinió i entrevistes internacionals, i una "caixa de música" amb efemèrides i aniversaris destacats. "La guerra no tan sols ha destruït edificis; també ha destruït el caràcter de les persones." — Testimoni sirià (El Periódico) Butlletí informatiu inicial (seguretat i transparència) Successos i política • La policia espanyola desarticula a Catalunya una organització de tràfic d’armes amb arsenal d’armament de guerra: fusell de sal, subfusells, rifles, escopetes, pistoles, revòlver i gran quantitat de munició; 6 detinguts i 5 escorcolls (Barcelona, Mataró, Castelldefels). • Apunt polític breu: es nega el “treball fictici” i s’al·ludeix a un contracte validat per l’Assemblea Nacional; «Un familiar no és il·legal». Transparència Internacional • L’índex anual de percepció de la corrupció situa Dinamarca al capdavant i Somàlia a la cua. • Espanya baixa de la posició 36 a la 41. • L’auge dels populismes empitjora la transparència: exemples d’Hongria i Turquia. Actualitat local (Sant Just) Sant Just Solidari i refugiats • Sant Just Solidari s’adhereix a la campanya Casa Nostra, Casa Vostra per l’acollida de refugiats i immigrants: reivindicació d’acollida i suport a qui ja és aquí i pateix dificultats. Ple municipal i habitatge • Impuls d’un parc d’habitatge públic de lloguer: adenda amb Promunsa i bases d’adjudicació; incorporació d’un pis al parc social. • Mobilitat: adhesió a la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta. • Mocions: regulació de clubs de cànnabis (Ciutadans) i concertació territorial en ocupació (PSC). Cultura local • La Coral Harmonia actuarà a l’Auditori (Festival Canta Gran) amb la cantata “Tòtems”. Portades i digitals: Brussel·les i altres temes Conferència del Govern a Brussel·les • Puigdemont, Junqueras i Romeva demanen a la UE implicació per al referèndum: “Escolta, Europa”. Assistència d’uns 500 assistents i presència d’eurodiputats escocesos, irlandesos i flamencs. • Cobertura desigual als diaris catalans i de Madrid; ressò internacional discret. Altres titulars digitals • Dos menors passen 4 dies soles a l’aeroport del Prat sense detecció. • Previsió de neu i crida a avançar desplaçaments de camions. • Trump signarà ordres per al mur amb Mèxic. • Barcelona funcionarà amb pressupost prorrogat. Cultura Cinema — Òscars • “La La Land” fa història amb 14 nominacions (empata Titanic i All About Eve). Gala el 26 de febrer (Jimmy Kimmel). Literatura • Gonzalo Torné, “Años felices”: novel·la d’amistat i desencant ambientada a Nova York; protagonista poeta català i cercle d’amics amb to amable i lúdic. Música (agenda) • Biffy Clyro al Sant Jordi Club: presenten “Ellipsis”, nou gir estilístic cap a cançons més rectes, amb ecos d’R&B, dream pop i country. Esports • Copa del Rei: Celta–Real Madrid (el Madrid necessita remuntar); prèvia calenta a la premsa de Madrid. • Barça bàsquet: nova derrota a l’Eurolliga (Panathinaikos), setena fora de casa. • Mercat i renovacions: focus en Yerry Mina (perfil Barça) i negociació de Messi. • Tenis: Nadal vs. Raonic (Open d’Austràlia); Serena Williams i Lucic-Baroni a semifinals. • NBA: victòria Minnesota a Fènix amb Ricky Rubio destacat. Opinió i entrevistes (internacional) Opinió — Xavier Ramoneda sobre Trump • Trump dinamita la política tradicional i confon límits entre capital i poder públic. “Igualeu les coses: si algú us enganya, torneu-li l’engany multiplicat per 10.” Colòmbia — Sergio Jaramillo (negociador de pau) • La guerra (1964–2016) deixa 7 milions de desplaçats i centenars de milers de morts. • Clau de la pau: no només deixar les armes, sinó crear condicions perquè la guerra no es reprodueixi. Testimoni sirià (Alepo) • Vida cultural vibrant prèvia a la guerra; fractura social i destrucció del teixit cívic. “La guerra ha destruït el caràcter de la gent.” Caixa de música — Efemèrides i aniversaris Efemèrides • 1964: The Beatles, primer nº1 EUA amb “I Want to Hold Your Hand”. • 1975/76: The Carpenters, nº1 EUA amb la versió “Please Mr. Postman”. • 1979: Joy Division debuten en directe a Manchester (ja amb el nom definitiu). • 1986: a‑ha, nº1 al Regne Unit amb “The Sun Always Shines on TV”. Aniversaris • Naixement d’Etta James (25/01/1938) — icona del soul i blues. • Alicia Keys (25/01/1981) — veu i piano R&B contemporani.
M de MúsicaM de Música del 24/1/2017
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.
Cinema sense condicions59'Cinema sense condicions del 24/1/2017 — Proyecto Lázaro, Loving, zombis i neo‑noir: immortalitat, drets civils i tendències; amb La La Land i Timecode al tancament
Panorama general del programa "Cinema sense condicions" obre amb una icònica escena del camarot dels germans Marx per anunciar un episodi ple —com el seu camarot— de crítiques i debats cinematogràfics. Eix central: debat profund sobre Proyecto Lázaro (Realive) de Mateo Gil —immortalitat, criogenització i ètica científica. Altres títols destacats: Loving (Jeff Nichols), recomanació sobre Frantz (François Ozon), crítica severa de Colonia, descobriment documental amb Pantalla Arrasgada, gènere zombi amb The Girl with All the Gifts (Melanie) i neo‑noir amb Vivir de noche (Ben Affleck). Tancament d’actualitat: mirades a La La Land (nominacions) i celebració de Timecode (nominació als Òscars). Debat central: Proyecto Lázaro (Realive) — Mateo Gil Temes i idees clau Immortalitat com a “qüestió de temps”: la pel·lícula tracta què passa si la criogenització permet saltar dècades i reviure en un futur tecnificat. Dilemes ètics i industrials: Tractament del subjecte ressuscitat com a "trofeu" o producte per a inversors. Crítica a la ciència sense escrúpols i a la lògica empresarial. Tons i referents: final amb regust a Black Mirror; ecos d’Abre los ojos, El món feliç (Huxley), L’Immortal (Borges) i el film indie The Man from Earth. Discussió entre tertulians: • Postures enfrontades sobre la versemblança del comportament del protagonista un cop reviu. • Debat sobre si la pel·lícula hauria d’obrir-se més al nou món (pressupost vs. concepte). Apunts de producció i context Mateo Gil (col·laborador històric d’Amenábar en guions com Tesis, Abre los ojos, Mar adentro, Ágora), dirigeix amb ambició internacional i gran nivell tècnic. Repartiment: Tom Hughes, Oona Chaplin (neta de Chaplin). Cas real referenciat: el 2016 un tribunal britànic autoritza la criogenització d’una nena de 14 anys —la pel·lícula opera com a anticipació més que com a distopia. Per què funciona Fotografia i muntatge: imatges suggestives i fluïdes, ús de veu en off ben integrat. Focus en sentiments: dol, solitud, memòria, canvi d’opinió al llarg del temps. Resum d’opinió • Per a alguns tertulians és una proposta sòlida, ambiciosa i sensible. • Retrets puntuals: “tancament” d’espai (poca obertura al món exterior) i decisió final del protagonista. Loving — Jeff Nichols De què va Basada en fets reals (parella interracial a Virgínia, anys 50‑60) i en la causa que culmina el 1967 abolint lleis anti‑matrimoni interracial als EUA. Com està narrada Del macro al micro: evita judicis i pancartes per centrar-se en la intimitat de la parella. Moments clau: “Digue-li que l’estimo.” —la resposta d’ell a l’advocat abans del Tribunal Suprem, resumint el nucli emocional. Interpretacions Ruth Negga i Joel Edgerton: interpretacions contingudes i potents. Veredicte Delicada, honesta i humanista; una via alternativa al drama judicial convencional. Recomanació breu: Frantz — François Ozon Exquisida: evita el folletín amb un tractament fi del dol, la culpa i la reconciliació. Inspiració en materials clàssics (via Lubitsch). Colonia (Colonia Dignidad) Crítica principal Tractament superficial i inversemblant del cop d’estat de Pinochet i de la Colonia Dignidad. Exemples: assemblea del MIR presentada de manera naïf; manca de rigor sobre clandestinitat i protecció documental. Efecte “estranger al centre”: protagonistes europeus eclipsen el poble xilè. Conclusió Tema massa seriós per a una aproximació tan esquemàtica; el resultat no està a l’altura de les víctimes. Pantalla Arrasgada — Gerard Gormezano Què és Documental sobre el pintor i escenògraf Marcelo Grande. Producció mínima, per amor a l’art. Valor artístic Observacional i proper, recorda El sol del membrillo (Víctor Erice): veiem el procés creatiu (capas de textura i rascat amb cúter que “arrasa” la superfície). Vincles biogràfics: Tomelloso, connexions amb l’entorn d’Antonio López. Experiència de projecció Sessió a Filmoteca amb quartet de corda tocant una suite de la banda sonora —doble lectura de la música (en viu vs. en el film). The Girl with All the Gifts (Melanie) — Colm McCarthy Gènere i gir Zombis post‑apocalíptics amb segona generació: nens mig zombi/mig humà en un centre educatiu que intenta potenciar la seva humanitat. Punts forts Arrencada potent (primers 15’), bona protagonista infantil; referències i analogies (gat de Schrödinger, incertesa identitària). Límits Deriva cap a tòpics del gènere i acció coneguda; idees interessants que no acaben de coronar. Vivir de noche (Live by Night) — Ben Affleck Ambient i trama Neo‑noir de mafiosos en temps de llei seca (anys 30‑40): venjança, casinos, Ku Klux Klan, religió i burocràcia local. Valoració Producció correcta però cansada i llarga (més de 2h). Càrrega de clixés del noir. Interpretació d’Affleck: registre massa uniforme; detalls de vestuari deslluïts. Tancament: novetats i premis • Breu discrepància sobre la sobrevaloració de Toni Erdmann (mencionada com “Tony Herrmann”). • La La Land: reconeixement massiu als Òscars, però alguns tertulians la veuen inflada malgrat seqüències brillants. • Timecode (Juanjo Giménez): curt català nominant als Òscars; història mínima i poètica amb la dansa com a llenguatge entre dos vigilants d’aparcament. • Avanç: pròxim programa sobre cinema i rock. Idees destacades Immortalitat vs. humanitat: quan la ciència avança, què preservem de l’experiència humana? Intimitat com a política: Loving demostra que l’amor i la protecció mútua poden ser l’argument més poderós. Rigor històric: tractar traumes col·lectius exigeix respecte, context i versemblança. Gènere amb variacions: el terror/zombi encara pot aportar lectures noves si no cau en l’acció rutinària.