
Babilònia del 16/11/2017 — De l’Infern de Rodin a Baby Driver: memòria del Biberó, salut mental i un tour de cinema (Canino, Musa i La seducció)
Panorama general de l’episodi • Data i to: Programa Babilònia (16/11/2017), inici distès i humorístic abans d’entrar als temes culturals. • Eixos principals: art i exposicions (Rodin), teatre i memòria històrica (Quinta del Biberó), documental social (salut mental) i crítica de cinema (Canino, Musa, La seducció i Baby Driver), amb un parèntesi de clàssic (D’aquí a l’eternitat). Exposició: L’Infern segons Rodin (Fundació Mapfre) Clau de lectura • Obra central: La Porta de l’Infern (6,35 m d’alçada x 4 m d’amplada), inspirada en la Divina Comèdia de Dante. • Procés i format: esbossos i maquetes en guix; treball intens durant anys; composició plena de figures i escenes al·legòriques. • Gir temàtic: de la visió punitiu-infern a un interès per Baudelaire (Les flors del mal), el desig i la passió. Peces i referents • Icones: El petó (extret de la Porta) i El pensador; moltes còpies al món (28 del pensador, ~300 del petó; 3 Portes de l’Infern conegudes). • Referents artístics: Miguel Ángel (tomba de Lorenzo II), Dürer (Melanconia I), Rafael (Escola d’Atenes; figura de Miquel Àngel), mitologia clàssica (Hermafrodit, Salmacis, Metamorfosis d’Ovidi), Andròmida. Camille Claudel i context • Relació amorosa i professional amb Rodin; gran escultora eclipsada per una societat masclista. • Tràgic desenllaç: internament psiquiàtric durant dècades, també per interessos familiars. “Yo soy bella, oh mortales, como un sueño de piedra…” — Baudelaire, Les flors del mal — Teatre: La Quinta del Biberó (Teatre Lliure, dir. Lluís Pasqual) Eix dramatúrgic • Sis actors joves encarnen els reclutes del 1921 enviats a la Batalla de l’Ebre; material sorgit de cartes i testimonis reals. • Música en directe (violins, clavicèmbal, tenor; referències a Monteverdi). Posada en escena • Escenografia modular i austera: una sola estructura que esdevé aula, trinxera i pas de riu. Memòria i emoció • Descripció crua de l’absurd bèl·lic: entre el foc enemic i l’Ebre a l’esquena. • Biberons supervivents s’hi reconeixen literalment en paraules, accents i vivències. • Reflexió sobre la desensibilització: en conèixer més la història, pot minvar el xoc inicial, però no la seva duresa i significat. — Documental: Veus contra l’estigma (Sense ficció, TV3) Tema i enfoc • Direcció: Marta Espar i Marc Parramon. • De la institucionalització familiar a un model comunitari de salut mental: escolta activa, acompanyament i recursos. Testimoni clau i denúncia • Edgar Vinyals: trajecte vital, recuperació i activisme. • Crítica de les contencions mecàniques i pràctiques coercitives. • Disponibilitat: TV3 a la carta (Sense ficció). — Documental: Amazona Sinopsi • La directora i filla emprèn un viatge per reconciliar-se amb la mare que la va abandonar al cap d’un any; recerca de respostes ara que ella mateixa és mare. Temes • Maternitat, llibertat i responsabilitat; diàlegs de gran tensió emocional i catarsi. — Clàssic: D’aquí a l’eternitat (1953) • Context: prèvia a Pearl Harbor; blanc i negre poderós; escena icònica a la platja (Burt Lancaster). • Valor: gran cinema clàssic sobre la vida militar i les seves contradiccions. — Cinema d’autor: Canino (Yorgos Lanthimos) Premissa • Família aïllada que redefineix llenguatge i normes; tres adolescents creixen en un microcosmos controlat. Idees fortes • El film mostra —sense explicar explícitament— com la realitat és construïda: paraules, relacions, sexualitat i tecnologia es reprogramen. • Jocs cruels i rituals “naturals” per als qui només coneixen aquell món. • To i estil: bizarre, inquietant i molt suggeridor, amb poques peces però gran coherència interna. — Estrena: Musa (Jaume Balagueró) Concepte • Basada en la novel·la de J.C. Somoza; gira: muses com a entitats diabòliques que susurren versos maleïts i destrueixen poetes. • Referències literàries (Dante) i enigma a l’estil Codi Da Vinci. Valoració • Bones idees però narració plana (aire de telefilm); terror poc inspirat, alguns sustos puntuals. • Cast amb cares conegudes (p. ex. Franka Potente), però executat amb poc pols cinematogràfic. — La seducció (Sofia Coppola) Escenari i trama • Guerra de Secessió; un soldat del nord ferit irromp en una casa de senyoretes (Nicole Kidman, Kirsten Dunst), desencadenant tensió i desig. Virtuts • Fotografia exquisida i coherència d’època (llum de canelobres, foscor realista, elegància visual). • Direcció d’actors precisa i atmosfera subtil de seducció i gelosia. • Línia fidel a l’original (The Beguiled), però amb el segell delicat de Coppola. — Baby Driver (Edgar Wright) La gran aposta formal • Muntatge i so en simbiosi: l’acció coreografiada a ritme de música gairebé constant. • Persecucions de cotxes coreografiades amb virtuosisme (per sobre de Fast & Furious en enginy i execució). Banda sonora i personatges • Selecció soul/rock 60-70 (Queen, The Supremes, The Commodores – “Easy”). • Repartiment amb carisma: Kevin Spacey, Jamie Foxx, protagonista jove creïble; subtrama d’acúfens i comunicació. • Veredicte: obra vibrant i singular; cinema-pulsió on música = posada en escena. Idees que perduren • L’art de Rodin dialoga amb Dante i Baudelaire: del càstig a la passió. • La memòria del Biberó interpel·la encara avui: testimonis, pèrdua i humanitat. • La salut mental demana comunitat i escolta; menys contenció, més drets. • Al cinema, la forma importa: quan el llenguatge fílmic brilla (Baby Driver), la història vibra; quan s’aplana (Musa), es perd potència.

















