Tots els episodis · 2017

2312 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2113-2136 de 2312
  • Entrevistes de la Justa del 27/1/2017 — Habitatge social, desplegament del SOC i regulació del cànnabis; taxa de clavegueram, obres i noves inversions a Sant Just + especial “Posem-li veu” - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 27/1/2017 — Habitatge social, desplegament del SOC i regulació del cànnabis; taxa de clavegueram, obres i noves inversions a Sant Just + especial “Posem-li veu”

    Resum general del programa Ple municipal i polítiques clau a Sant Just: entrevista amb el primer tinent d’alcalde, Sergi Seguí, per repassar els principals acords del primer ple de l’any. Es destaquen l’ampliació del parc d’habitatge social, una moció per desplegar la llei del SOC i millorar la coordinació territorial de l’ocupació, la creació d’un grup de treball sobre associacions de cànnabis, l’actualització de la taxa de clavegueram (cobrament en rebuts d’aigua, per un període ja derogat) i el seguiment d’obres i mobilitat amb projectes d’inversió a l’espai públic. Al tram final, especial “Posem-li veu” amb alumnat de l’institut. “És un tema molt sensible… és lògic que govern i oposició ens posem d’acord” (sobre els pisos socials) Punts més destacats • Habitatge social: 13 pisos el 2017 (12 de Promunsa i 1 de la Generalitat) amb objectiu d’arribar a 21 el 2018; lloguers de 3 anys (abans 5) per donar resposta a més famílies i amb seguiment social continuat. • SOC i ocupació: moció per desplegar la llei del SOC i el seu reglament, amb coordinació territorial (municipis >50.000 hab. i consells comarcals per la resta). Compromís del Departament de Treball i seguiment actiu des de l’Ajuntament. • Cànnabis: acord per crear un grup de treball i obrir debat al Consell de Salut mentre s’espera la llei del Parlament. ERC s’absté per prudència i coordinació amb el marc legal autonòmic. • Taxa de clavegueram: taxa finalista (2014–2015) per revisar i prevenir incidències a la xarxa, no notificada en origen; ara es notifica i es cobra en dos rebuts de l’aigua (abril–juny o maig–juliol). Import total previst: 165.000 €; la gran majoria de rebuts < 20 €. La taxa està derogada; és un cobrament excepcional per aquell període. • Obres i mobilitat: l’Ajuntament defensa que s’ha informat i treballat amb veïns i que s’està aplicant el Pla de Mobilitat, Zones 30 i seguretat viària. Es convida l’oposició a participar en el 2n Pla de Mobilitat. Exemple: recomanacions per al carrer Carles Mercader per seguretat de vianants. • Inversions a l’espai públic: modificació del PGM per activar Plaça dels Estudis Vells i Jocs Juvenívols; nous projectes com parc de Can Sagrera, actuacions a Rambla Major i jardins de Can Freixes. Calendari condicionat pels terminis administratius. • Registres de proximitat: balanç positiu (40–50 persones en total a les sessions). S’estudia allargar la periodicitat (bimensual/trimestral) per donar respostes més sòlides i abarcar més territori. • Tram final: “Posem-li veu” amb alumnat: projectes d’innovació a l’institut, significat dels somnis i novetats de Nintendo Switch (consola híbrida, portàtil i de sobretaula). Seccions resumides Habitatge social: ampliació i nous criteris • Objectiu: 21 pisos el 2018; 13 el 2017 (12 Promunsa, 1 Generalitat). • Durada del lloguer: 3 anys per incrementar la rotació i atendre més famílies. • Seguiment social: tutoria municipal per famílies que no han revertit la situació en 3 anys. SOC i tempos de l’administració • Moció per desplegar la llei del SOC i el reglament; coordinació (municipis >50k i consells comarcals). • Compromís del Departament de Treball; Ajuntament farà seguiment per accelerar tràmits. • Metàfora de la lentitud administrativa: “És com un gran transatlàntic que, quan ha de girar, gira molt a poc a poc.” Associacions de cànnabis: marc local i autonòmic • Grup de treball local i debat al Consell de Salut sobre prevenció i regulació. • Esperant la llei del Parlament; ERC s’absté per coherència amb el marc superior. Taxa de clavegueram: notificació i cobrament • Taxa finalista (23/09/2014–31/12/2015) per auditar i prevenir incidències de la xarxa. • No notificada en el seu moment; ara s’envien cartes i es cobra en dos rebuts de l’aigua. • 165.000 € previstos; la majoria de rebuts < 20 €. Taxa derogada: cobrament únic d’aquell període. Obres, informació i Pla de Mobilitat • Reunions amb veïns i aplicació de plans vigents (Mobilitat, Zones 30, Seguretat viària). • Invitació a l’oposició a cocrear el 2n Pla de Mobilitat; exemples de millores de visibilitat a passos de vianants i actuacions al carrer Carles Mercader. Inversions 2017 • Modificació del PGM per iniciar Plaça Estudis Vells i Jocs Juvenívols. • Noves actuacions: parc de Can Sagrera, Rambla Major, jardins de Can Freixes. • Dependència de terminis administratius per calendari d’obres. Registres de proximitat: balanç i millores • 40–50 persones en total a les sessions; bona acollida. • Possible allargament de la periodicitat i ampliació territorial per millorar retorn i seguiment. “Posem-li veu” – especial alumnat • Temes: projectes d’innovació a l’institut, significat dels somnis i Nintendo Switch (consola híbrida: portàtil i de sobretaula).

  • Justa la Fusta del 27/1/2017 — Habitatge social, reclamacions a les elèctriques i cas Santi Vidal: Just a la Fusta amb entrevista a Sergi Seguí i veu de l’Institut - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 27/1/2017 — Habitatge social, reclamacions a les elèctriques i cas Santi Vidal: Just a la Fusta amb entrevista a Sergi Seguí i veu de l’Institut

    Resum general Programa de magazín local amb actualitat de Sant Just, consells legals, entrevista institucional, participació d’alumnes i una tertúlia política intensa. A més, butlletins informatius i previsió del temps completen un episodi variat i útil per a la ciutadania. Punts clau Polítiques locals d’habitatge: ampliació de pisos socials (13 nous per arribar a 21 al final de mandat) i canvi de les bases d’adjudicació (de 5 a 3 anys, criteris per a víctimes de violència masclista). Mobilitat i salut pública: adhesió a la xarxa de Ciutats per la Bicicleta; treball previ per regular clubs i associacions de cànnabis. Secció jurídica (llum): com reclamar factures incorrectes de companyies elèctriques, vies extrajudicials i judicials, límits i costos; consells pràctics i terminis. Entrevista institucional: Sergi Seguí (1r tinent d’alcalde) detalla habitatge social, concertació territorial amb el SOC, gestió de la taxa de clavegueram i calendari d’obres i espais públics (Plaça Estudis Vells, jardí de Can Freixas, etc.). Participació educativa: alumnat de l’Institut presenta projectes d’innovació (EduHack), tecnologia (Nintendo Switch), cultura (dansateatre) i conscienciació (abandó i maltractament animal). Butlletins informatius: actualitat nacional (Catalunya Ràdio) i local (Sant Just Notícies). Tertúlia política: focus en el cas Santi Vidal, el procés sobiranista, infraestructures (corredor mediterrani) i el preu de l’electricitat. "No ser cap obstacle pel procés" — renúncia de Santi Vidal al Senat i matisació sobre les seves declaracions, que “no s’ajusten a la realitat”. Detall dels temes 1) Actualitat local de Sant Just Habitatge social: 13 pisos de lloguer social nous (12 de Promunsa + 1 de la Generalitat) per arribar a 21; terminis de lloguer escurçats a 3 anys per donar més rotació i cobertura. Criteris socials: nova puntuació per a sol·licitants dins del circuit d’atenció a la dona víctima de violència. Mobilitat sostenible: adhesió a la Red de Ciudades por la Bicicleta per impulsar seguretat viària i infraestructures ciclistes. Regulació cànnabis: creació d’un grup de treball mentre s’espera el marc legal del Parlament. Cultura: 8è Concurs Internacional de Fotografia; projecció de “Diaris de Kandahar” (DocsBarcelona del Mes) a l’Ateneu. 2) Secció jurídica: factures elèctriques Problema: pujades de factura i errors de facturació. Vies extrajudicials: servei d’atenció al client de la companyia, Síndic de Greuges, defensor del consumidor. Limitacions: temps, efectivitat i petites quanties. Vies judicials: per sota de 2.000€ no cal advocat/procurador, però no es condemnen costes; recomanació d’agrupar factures (prescripció 3 anys) per donar més força a la reclamació. Consell pràctic: canviar de companyia amb cura (permanències, serveis de manteniment associats); si es reclama, valorar costos/beneficis. 3) El temps Episodi de pluja amb vents de sud, pujada de temperatura i cota de neu entre 1.200–1.400 m; nova tongada de precipitació a la nit i matinada; cap de setmana variable amb clarianes i temperatura normalitzada. 4) Entrevista a Sergi Seguí (1r tinent d’alcalde) Habitatge social: objectiu 21 pisos a finals de 2018; rotació a 3 anys amb seguiment social. Ocupació i SOC: instar el desplegament de la llei i la concertació territorial amb municipis/consells comarcals. Cànnabis: debat al Consell de Salut i espera de la llei del Parlament; recomanacions locals provisionals. Taxa de clavegueram: notificació i cobrament ara d’una taxa vigent entre 2014–2015 que no es va cobrar al seu moment (aprox. 165.000€ totals); import segons consum d’aigua i fraccionat en 2 rebuts. Obres i via pública: Plaça Estudis Vells, Jocs Florals i altres millores; invitació a l’oposició a participar en el 2n Pla de Mobilitat. Regidories de proximitat: avaluació del format i temporalitat (possibles ajustos cada 2–3 mesos per garantir més retorn efectiu). 5) Posem-li Veu — Institut de Sant Just Innovació educativa (EduHack): Healthy Avatars (hàbits saludables), Ets avi digitalitzar (aprenentatge-servei amb gent gran), Science Tube (experiments i vídeo). Tecnologia: Nintendo Switch — consola híbrid (portàtil/sobremesa), Joy-Cons amb sensors, 32 GB, HD/Full HD; servei online de pagament. Cultura: la dansa i el teatre com a formes d’expressió i benestar. Conscienciació: abandó i maltractament animal, casos reals i denúncia social. 6) Tertúlia política Cas Santi Vidal: renúncia a l’escó; debat sobre la gravetat de les declaracions, protecció de dades i responsabilitats polítiques. Procés sobiranista: vies legals, referèndum, concertació i ritmes administratius; paper del diàleg Estat-Generalitat. Infraestructures: corredor mediterrani com a prioritat europea; debat sobre equilibris territorials i criteris d’inversió. Preu de l’electricitat: mercat, impostos i necessitat de regulació; impacte en el rebut domèstic. Notes Els butlletins de Catalunya Ràdio aporten context nacional/internacional (Nadal a l’Open d’Austràlia, política catalana i internacional) i s’inclou un resum local a Sant Just Notícies. El programa comença amb un sumari; les seccions marcades a continuació apunten a l’inici real de cada tema.

  • Babilònia del 26/1/2017 — Art (Herzog i barroc), Kafka i McCarthy, i cinema en majúscules: Florence Foster Jenkins, Tren a Busan, Un monstre ve a veure’m i L’olivera + temporada de premis - episode art
    Babilònia

    Babilònia del 26/1/2017 — Art (Herzog i barroc), Kafka i McCarthy, i cinema en majúscules: Florence Foster Jenkins, Tren a Busan, Un monstre ve a veure’m i L’olivera + temporada de premis

    Introducció Programa cultural amb focus en art, literatura i cinema. Es presenten la Rosa Alcalá, el Jaume Vidal i el Nacho Alonso, i s’avança una escaleta molt completa. Art i exposicions Viatge i paisatge: la petjada d’Herzog a Santa Mònica • Es comenta una exposició al Centre d’Art Santa Mònica que rememora el viatge a peu d’Herzog de Munic a París i reflexiona sobre el paisatge com a matèria artística. • La mostra “tradueix” el gest d’Herzog en 12 obres de nous artistes i posa en valor la seva manera de convertir cada història en una peça poètica. • Idea clau: el desconegut en els mapes com a «zona de monstre» — metàfora de tot allò no explorat que l’art pot revelar. Filmoteca: Eugène Green i el barroc • La Filmoteca programa un cicle dedicat a Eugène Green, cineasta fascinat pel teatre barroc francès. • El barroc s’hi presenta com a theatrum mundi: dualitats i contradiccions que conviuen, una espectacularitat que aparentment «no aprofundeix» però que obre una realitat poètica subjacent. • Referències i ponts: Peter Greenaway i Derek Jarman com a cineastes que també han recreat estètiques barroques. Abstraccions i figuracions: mirar, llegir, sentir • Debat sobre com abordar l’abstracció: el sentit de l’artista vs. el de l’espectador, i la "comunió" ideal entre tots dos. • Consell: quan falta context, deixar-se portar pels colors, línies i ritmes. • Espai local “La Saleta”: petit fons amb obres de Tàpies, Chillida, Dalí i Miró; exemple de patrimoni de proximitat que sorprèn. Llibres Franz Kafka — El procés • Resum: un home, K., és encausat per un tribunal inaccessible i opac; la culpa mai queda clara. El relat oscil·la entre el somni i l’hiperrealisme administratiu. • Figures clau: l’advocat, el pintor i el sacerdot — tots vinculats al poder judicial i a la seva imatge. • Lectura temàtica: alienació, burocràcia, poder i culpa; possible arrel autobiogràfica (tensió amb el pare; vocació literària vs. vida burgesa). • Adaptacions i ecos: la versió d’Orson Welles (1962) amb Anthony Perkins; ressonàncies en Brazil de Terry Gilliam. "No sé ni de què m’acusen" — la perplexitat kafkiana com a experiència universal davant l’arbitrarietat. • Efecte lector: malestar psicològic que es fa somàtic; l’adjectiu kafkià com a síntesi d’una atmosfera única. Cormac McCarthy — La carretera • Món postapocalíptic d’una desolació gris: un pare i un fill caminen carregant «el foc» de la civilització i la moral. • Estil: frases curtes, punts tallants i passatges onírics; ritme de «flashs» que reforça el perill constant i l’urgència. • Nucli emocional: la paternitat com a motor de supervivència i d’esperança (viure per l’altre). • Adaptació cinematogràfica: film fidel amb Viggo Mortensen. "Quan vaig acabar el llibre vaig tenir la sensació de quedar-me sec per dins i per fora" — una prosa que resseca, gèlida i mineral. Música i memòria • S’escolta “Des de la llibertat” d’Ana Belén en català. • Recordatori i comiat a José (Luis) Ferrer i Bimba Bosé, destacant la seva versatilitat i compromís. Cinema Florence Foster Jenkins (Stephen Frears) • Biopic lluminós i tendre sobre la pitjor cantant d’òpera dels EUA: una mirada sobre l’autoengany, l’autoestima i l’amor. • Interpretacions: Meryl Streep descomunal i Hugh Grant en estat de gràcia; el pianista (jove, brillant i còmic) aporta un contrapunt deliciós. "S’ha de ser molt bona actriu per cantar tan malament" — la precisió de Streep fent desafinar és un gag d’alta escola. • Subtext: percepció auditiva, malaltia, i el paper dels diners en la construcció d’un mite personal. Tren a Busan • Cinema de zombis d’alta posada en escena: ritme, moviment i tensió en un espai tancat i en cursa (el tren). • Capes socials: del pare «tauró» financer a la redempció via la cura de la filla; figures memorables com el maquinista o el «cap» tirànic. • Comparacions evocades: Runaway Train, ecos de Deixa’m entrar (pel tractament humà del gènere) i, tangencialment, musicals com Moulin Rouge o l’efecte fenomen de La La Land. "Sempre hi ha una porta" — la pel·lícula manté la tensió però ofereix escletxes dramàtiques de sortida. Temporada de premis (Gaudí, Goya, Òscars) • Directors destacats als Gaudí: Albert Serra (La mort de Lluís XIV), Isa Campo/Isaki Lacuesta (La propera pell), J.A. Bayona (Un monstre ve a veure’m), Marc Crehuet (El rei Borni). • Es preveu un tram intens de projeccions i comentaris. Un monstre ve a veure’m • Fantasia emocional de gran impacte visual (el teix/monstre) al servei d’un relat sobre el dol anticipat, la culpa i l’acceptació. • El monstre funciona com a dispositiu narratiu i terapèutic, ajudant el nen a elaborar el trauma. L’olivera • Premissa potent: el patrimoni natural (una olivera centenària) com a memòria familiar i àncora d’un avi amb Alzheimer. • Valoració crítica: tot i bones intencions i interpretacions solides, el viatge fins Düsseldorf resulta descafeïnat i de credibilitat discutible; queda la denúncia sobre l’espoli d’oliveres com a patrimoni. Tancament • Apunt emotiu a “Els ponts de Madison” i comiat del programa.

  • #1067 - La Penya del Morro del 26/1/2017 — Ple de Sant Just, Trump i el mur, “L’hostalera” (La Perla 29), aparadors que enamoren i el conflicte Rússia‑Ucraïna - episode art
    La Penya del Morro
    1h 50min

    #1067 - La Penya del Morro del 26/1/2017 — Ple de Sant Just, Trump i el mur, “L’hostalera” (La Perla 29), aparadors que enamoren i el conflicte Rússia‑Ucraïna

    Resum executiu Programa coral amb informació local, anàlisi política, cultura, comerç i història. Destaquen el ple municipal de Sant Just, l’arrencada de mesures de Donald Trump (mur, comerç i tortura), una entrevista amb Pau Carrió sobre l’obra “L’hostalera” de La Perla 29, una taula sobre aparadors que enamoren per al comerç de proximitat i una lliçó d’història sobre el conflicte Rússia‑Ucraïna i la península de Crimea. Temes principals del capítol Sant Just: ple municipal i agenda local • Ampliació del parc d’habitatge social (8 pisos nous; objectiu 21 a final d’any) • Adhesió a la xarxa de Ciudades por la Bicicleta i debats de mobilitat • Mocions: regulació de clubs de cànnabis (Cs) i concertació territorial en ocupació (PSC) • Anunci: el ple s’emetrà en streaming en directe • Cultura i vida local: concurs internacional de fotografia (AF Sant Just; seccions FIAP) i actes sobre Natàlia Ginzburg i conversa amb Ferran Rañé i Joan Faneca a Can Ginestà Anàlisi política (Pau Ram) • EUA: mur a Mèxic, veto temporal a refugiats/visats, sortida del TPP, revisió del NAFTA i pràctica fi del TTIP • Debat sobre la tortura als interrogatoris; riscos d’inconstitucionalitat i reaccions jurídiques • Estat espanyol: polèmica del bisbe de Còrdova (origen de la mesquita), carrer dedicat a un franquista (Casa Pepe), debat lingüístic d’Andrea Levy i Inés Arrimadas en mitjans • Àudio polèmic del senador del PP Eugenio González: > "Que trabajen los gilipollas" • Creuament de tuits de Marhuenda sobre la pugna interna a Podemos (Iglesias vs. Errejón) Entrevista cultural: “L’hostalera” (La Perla 29) • Director Pau Carrió: adaptació viva del text del 1750 al to Itàlia anys 60 (referències a Fellini i “La Dolce Vita”) • Temes: enamorament, passió, rols de gènere i llibertat femenina, vigència avui • Dispositiu escènic immersiu: el públic es converteix en clients de l’hostal; música en directe i servei de macarrons a la mitja part • Repartiment destacat (Laura Obert, David Verdaguer, Javi Beltrán); composició de personatges i treball físic Dona i Empresa: aparadors que enamoren • L’aparador com a eina clau de venda i identitat de la botiga • Bones pràctiques: canvis cada 15 dies, il·luminació (la “sal” del menjar), temàtica coherent i producte com a protagonista • Maniquins: millor si s’assemblen a persones per facilitar la identificació del client • Consell de fons: aparador semiobert que deixi entreveure el moviment de la botiga Fent Història (Sergi Sánchez): Rússia‑Ucraïna i Crimea • Crimea: composició demogràfica (russos, ucraïnesos, tàrtars); annexions i russificació històrica • 2013–2014: referèndum a Crimea per unir-se a Rússia; no reconegut per EUA; conflicte híbrid al Donbass • Context històric clau: Holodomor (1932–33), fam forçada sota Stalin per col·lectivitzar el camp — entre 8 i 10 milions de morts > “La gent queia morta de gana als carrers” • Repoblació del Donbass amb campesins russos i persistència del conflicte identitari i geopolític Joventut i mobilitat internacional (Casal de Joves) • Projectes Erasmus+: Positive Psychology (Itàlia), Surface (Eslovènia), formació a Polònia i intercanvi a Sant Just (Noruega, Eslovènia, Grècia) • Eixos: drets humans, polítiques migratòries, empleabilitat i tolerància intercultural Cites destacades “Gran dia per a la Seguretat Nacional... construirem un mur” — (sobre l’estil comunicatiu de Trump, via Twitter) “Que treballin els gilipolles” — Eugenio González (PP), en un àudio d’aniversari “La llum a l’aparador és com la sal al menjar” — Teresa Esmerats Conceptes clau Holodomor, TPP, NAFTA, TTIP, FIAP, aparadorisme, streaming institucional, teatre immersiu, monòlegs/aparts escènics Enllaços i context Obra: “L’hostalera” a la Biblioteca de Catalunya (producció de La Perla 29) Concurs Internacional de Fotografia d’AF Sant Just (aval FIAP i entitats)

  • Entrevistes de la Justa del 26/1/2017 — Natàlia Ginzburg, la mirada femenina i el plaer de llegir: "La ciutat i la casa", l’ofici d’editar; tertúlia de fred i vent, i un apunt sobre Brussel·les - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 26/1/2017 — Natàlia Ginzburg, la mirada femenina i el plaer de llegir: "La ciutat i la casa", l’ofici d’editar; tertúlia de fred i vent, i un apunt sobre Brussel·les

    Panorama general Un episodi amb dues ànimes: una conversa literària centrada en Natàlia Ginzburg, la mirada femenina i l’ofici d’editar, seguida d’una tertúlia distesa sobre fred i vent i un breu apunt polític sobre Brussel·les. Natàlia Ginzburg: vigència, biografia i obra Per què Ginzburg ara • Redescoberta d’una autora que, nascuda fa més d’un segle, continua absolutament actual. • Lectures que apel·len a dones i homes que busquen un espai propi en la literatura. "Si el pots rellegir al cap dels anys i encara t’explica coses de tu mateixa que no sabies, és un clàssic." Vida i feminisme viscut • Viuda de Leone Ginzburg (antifeixista assassinat a Roma), mare de tres fills, editora a Einaudi i escriptora: un feminisme de pràctica quotidiana, fet de sentit comú i perseverança. Què fa un clàssic • La bona literatura té un tempo narratiu que travessa edats i èpoques: no és el mateix llegir Ginzburg als 18 que als 60. "La ciutat i la casa" • Una novel·la de soledat i aïllament que posa en relleu la cara fosca del quart propi de Virginia Woolf: hi ha quarts propis que és millor no visitar. Etiqueta o mirada? El debat sobre la literatura femenina Més que una etiqueta, una mirada • L’editora defensa la mirada femenina (no necessàriament lligada al sexe de qui escriu): - Atenció als detalls - Rebuig de l’estridència (no onejar banderes) - Misericòrdia laica: saber-se posar al lloc de l’altre • Exemples masculins amb mirada femenina: Colm Tóibín, David Grossman. Qui llegeix a qui • Crida perquè més homes llegeixin autores: sovint s’hi acosten només després de grans premis (p. ex., Alice Munro, Toni Morrison). • No es tracta de llegir dones per ser dones, sinó bona literatura amb mirada femenina. Recomanacions i efecte de lectura • Autores esmentades: Elsa Morante, Elena Ferrante, entre d’altres. "Un bon llibre fa que siguis diferent quan l’acabes... tens millors preguntes per fer-li a la vida." El cas Ferrante • Identitat opaca i pura escriptura: gira els tòpics de cap per avall i et deixa "despullat/da" davant de la teva vida. Oficis del llibre i hàbits de lectura Estat del sector editorial (2017) • El sector viu en crisi crònica, però hi ha un retorn al plaer de llegir i a valorar el llibre com a objecte ben fet. • Obstacles: la cultura de les lectures obligatòries dificulta associar lectura i plaer. • Pedagogia del valor: un bon llibre sol costar mitja cena mediocre i dona molt més plaer i durada. Agenda • "Vespre de clàssics" dedicat a Natàlia Ginzburg amb Maria Boigas (Club Editor) i Sílvia Querini (Lumen), a la llibreria "que el llibre té" (c. Bonavista), dijous a les 19:30. Tertúlia: fred, vent i benestar Preferències i sensacions • Debat sobre ser de fred o de calor; el vent es viu com més molest que el fred. • Anècdotes de salut i ansietat pel vent, i com afecta el benestar. Meteorologia i natura • Hivern rigorós i sec (quasi dos mesos sense ploure), però la neu és riquesa: recarrega aqüífers i rius interns de la terra. • Sensació que les estacions s’han diluït: o fa fred o fa calor; menys mitges estacions. Apunt final: Brussel·les i democràcia • Referència al debat a Brussel·les: exposar el punt de vista català i la necessitat que el govern espanyol accepti la polèmica i obri vies de diàleg.

  • Justa la Fusta del 26/1/2017 — Neu i NEUCAT al Pirineu, ocupació a Catalunya 2016, Trump i la tortura, contaminació a Flix, esports, ple de Sant Just i novetats de Los Planetas - episode art
    Justa la Fusta

    Justa la Fusta del 26/1/2017 — Neu i NEUCAT al Pirineu, ocupació a Catalunya 2016, Trump i la tortura, contaminació a Flix, esports, ple de Sant Just i novetats de Los Planetas

    Resum general Informatiu complet amb afectacions per la neu al Pirineu i activació del pla NEUCAT, dades d’ocupació a Catalunya del 2016, declaracions de Donald Trump sobre el restabliment de tècniques de tortura, actualització sobre la contaminació d’Ercros a Flix, un ampli bloc d’esports, i, ja en l’àmbit local de Sant Just Desvern, el ple municipal d’avui, cultura i concursos, i novetats musicals de Los Planetas. Meteo i serveis Neu i transport escolar al Ripollès, Garrotxa, Berguedà i Osona • Línies de transport escolar afectades en diverses comarques (Ripollès, Garrotxa, Berguedà, Osona). • Activat el pla NEUCAT per Protecció Civil. • El telèfon d’emergències 112 ha rebut més d’un centenar de trucades, principalment per problemes de trànsit per neu al Ripollès i Berguedà. • Possibilitat de transportar alumnes en autobús a Can Prodó, si el temps ho permet. Economia Ocupació a Catalunya (EPA 2016) • Es van crear 100.800 llocs de treball; la taxa d’atur baixa per sota del 15% (mínim des de 2008). • 560.000 persones cerquen feina (−110.000 vs. fa un any). • Per sectors: serveis lideren la creació d’ocupació; també puja construcció i agricultura; la indústria destrueix ocupació (−8.500 llocs). Internacional Trump i les tècniques de tortura • El president Donald Trump es planteja restablir tècniques de tortura (com l’ofegament simulat), utilitzades per la CIA durant l’era George W. Bush. • Declaracions a ABC per justificar-ho: "Vull mantenir el nostre país segur... Quan l’Estat Islàmic fa aquestes coses... m’he de preocupar per l’ofegament simulat? El foc, l’hem de combatre amb foc." Medi ambient i salut Flix (Ribera d’Ebre): seguiment de la contaminació d’Ercros • Comissió d’experts i tècnics es reuneix per avaluar la situació derivada de la contaminació industrial d’Ercros (transcrit com AirCross). • L’informe identifica 5 nous possibles punts contaminats al terme municipal, fora dels terrenys industrials. • L’alcalde demana presència del Govern espanyol en futures reunions. Esports • Tenis: Final femenina de l’Open d’Austràlia entre les germanes Serena i Venus Williams. En masculí, Wawrinka vs. Federer en joc; Nadal vs. Dimitrov a la segona semifinal. • Bàsquet (NBA): Marc Gasol bat el seu rècord anotador amb 42 punts (triomf Memphis 101–99 vs. Toronto). • Futbol (Copa del Rei): Barça–Real Sociedad (tornada quarts). Altres semifinalistes: Atlètic, Alabès i Celta (que elimina el Madrid a Vigo). • Handbol: Semifinals del Mundial (França–Eslovènia; Croàcia–Noruega). Publicitat i promos • Avanç del programa digital Pop-Up amb el músic i productor (Pau Vallvé, transcrit com Pau Allbé). • Anunci MediaMarkt (smartphone LG G4). • Servei 012 de la Generalitat. Programa local (Sant Just Desvern) Avanç del magazín i to d’arrencada • Inici fred a l’estudi; to proper amb l’audiència. • Avanç de continguts: meteo, notícies de Sant Just, cuina (espai Tàper, amb propostes amb albergínia), entrevista literària (Sílvia Querini –Lumen– i Maria Boigas –Club Editor– sobre Natàlia Ginzburg i la traducció de “La ciutat i la casa”), tertúlia (Jordi Agulló, Montse Larrea, Joan Algarra, Lina Santa Bàrbara), teatre (Ateneu, amb Albert Macià), tast de vi (celler Can Mata) i la columna d’Arnau Cónsul. Actualitat de Sant Just • Ple municipal (primer de l’any, emissió per streaming): - Ampliació del parc d’habitatge social: bases per adjudicar 8 pisos (objectiu: 21 a finals d’any). - Canvis en l’adjudicació: lloguer de 5 a 3 anys i nova puntuació per a sol·licitants en el circuit d’atenció a dones víctimes de violència. - Urbanisme: modificació del PGM a l’entorn de la plaça dels Estudis Vells. - Mobilitat sostenible: adhesió a la Red de Ciudades por la Bicicleta. - Mocions: regulació de clubs i associacions de cànnabis (Cs); inici urgent de concertació territorial en ocupació (PSC). Cultura i concursos • 8è Concurs Internacional de Fotografia de Sant Just: - Seccions: Lliure monocrom, Lliure color, Viatges, carreteres i camins. - Termini: fins al 5 d’abril. Obert a tothom (aficionats i professionals). - Premis: medalles i mencions (FIAP), 400 € al millor autor del saló; 200 € per medalla d’or FIAP (subjectes a retencions). • Òscars: la ballarina santjustenca Lali (Lali/Làlia) Ayguadé protagonitza el curt Timecode (nominat a millor curtmetratge; Palma d’Or a Cannes 2016). Formada a Sant Just (Totoguri, Marta Roig). Música • Los Planetas anuncien nou disc. Estrenen dues peces a Disco Grande (Ràdio 3, amb Julio Ruiz): - Single oficial: “Espíritu Olímpico” (ja sonava en directe a Barcelona, 2015). - Tema difós però possiblement fora de l’àlbum: “Voy a por tabaco”. • Fans expectants després de molts anys sense material nou (des de 2010; EP el 2015).

  • 60 i més del 25/1/2017 — Neu i Vall d’Aran, Collserola (masies, ocells i activitats), curiositats històriques (port, esclavatge i xocolata), llegendes de Barcelona, història de les joguines, música d’Amadeu Vives, salut caminant i civisme a Sant Just - episode art
    60 i més

    60 i més del 25/1/2017 — Neu i Vall d’Aran, Collserola (masies, ocells i activitats), curiositats històriques (port, esclavatge i xocolata), llegendes de Barcelona, història de les joguines, música d’Amadeu Vives, salut caminant i civisme a Sant Just

    Panorama del programa Programa de “60 i més” amb un recorregut ric i variat per temes de natura, història, cultura popular, salut i vida local. L’equip —Joana, Alina, Montse, Joan Maria i Carles— condueix una conversa amena amb dades, anècdotes i reflexions. • Temes principals: natura i Collserola; curiositats històriques (port de Barcelona, esclavatge, xocolata); llegendes urbanes; història de les joguines; música d’Amadeu Vives; salut i caminar; civisme i convivència a Sant Just. Collserola, natura i hivern Neu i silenci a la Vall d’Aran • Descripció del paisatge nevat recent: mantell blanc, silenci esmorteït i plaer de caminar ben abrigats. • Reflexió: la neu és bonica però freda; valor de la contemplació lenta i el pensament tranquil. Llibre: “Masies i vida rural a Collserola” (Eugeni Casanova) • Apropa la vida dels pagesos de Collserola mitjançant converses a una desena de masies. • Valor patrimonial: un univers a punt de desaparèixer, clau per a un ús responsable del parc. • Masies esmentades: Can Carbonell (Sant Just, probablement de les més antigues), Santa Margarida (Vallvidrera), La Torre Bisba (Sant Feliu), Can Planes, Can Tintorer, Can Castellví (Molins), Vila Joana (Vallvidrera), Can Bel i Can Janer (Sant Cugat), Can Coll (Cerdanyola). Activitats d’hivern al Parc de Collserola • Taller d’iniciació a la fotografia d’ocells (29 de gener, a Can Coll): requisit de càmera amb mode manual. • Passejades temàtiques amb guies del parc: valors naturals, inscripció al mateix dia. • Flors a l’hivern als ecosistemes mediterranis: espècies que aprofiten el fred per florir. • Ocells hibernants: observació a la menjadora i construcció d’una menjadora casolana. Botànica local a Can Ginestà • Observació del pitosporo: càpsules obertes amb llavors vermelles visibles. • Avís: moltes llavors ornamentals poden ser tòxiques; cal prudència amb infants. Ocells, caça i medi ambient • Record d’arribades massives de tords i estornells d’hivern “a milers”. • Debat sobre la caça: de la necessitat (menjar) a l’esport i als riscos actuals (domingueros); menció d’accidents de caça locals i discussió de llicències d’armes i tractament mediàtic. “Hi ha dues famílies destrossades i val la pena que entre tots se’ls recolzi i no es barallin per això.” • Impacte dels insecticides en ocells insectívors; història de la mixomatosi en conills i els seus efectes ecològics. Curiositats històriques El port de Barcelona i els “ultramarins” • Obertura del comerç amb l’Amèrica Llatina: oli, vi, teles i estris cap a Amèrica; retorn de cacau, cafè, cotó, sucre i tabac (els “ultramarins”). • Restriccions històriques: durant segles el monopoli atlàntic passava per Sevilla; Barcelona orientada al Mediterrani. Comerç d’esclaus i reaccions catalanes • Tràfic d’esclaus transatlàntic amb participació europea i espanyola; fortunes fetes amb el “comerç negre”. • Resistència a l’abolició (Lliga antiabolicionista a Barcelona, suport de sectors econòmics i jurídics); 10.000 catalans a Cuba al voltant de 1860 (molts “indians” tornen enriquits). • Crítica a la justificació religiosa històrica: “Van negar la principal: els negres no tenien ànima.” El xocolata a Barcelona • Des del cacau portat per Colom fins a l’arribada efectiva al segle XVIII: frares catalans des de Mèxic envien recepta per a la xocolata desfeta. • L’Església considera que “menjar xocolata desfeta no trencava el dejuni” — impuls a la popularitat i a les xocolateries (espai social també femení). Llegenda de la dama endimoniada (carrer Lledó) • Una vídua alegre és castigada per quatre diables i apareix morta amb ferradures a mans i peus. • La mansió acabaria sent la primera seu social de l’Orfeó Català. Història de les joguines i del lleure De l’artesania a la indústria • Segle XIX-XX: pas de petits obradors (fusta, llauna, plom) a producció mecanitzada. • Fàbriques i icones: SAIDA (firetes), Mecano (formació d’“enginyers” en miniatura), el “Rei de la Màgia” (Joaquim Partagàs), joguines de paper i cartró (soldadets, teatrets, titelles). • Cinema domèstic: de patents franceses (Pathé Baby) a la proposta catalana cinènic/Nick, econòmica i molt popular als anys 30; declivi amb l’arribada de la televisió. Jocs de taula i botigues emblemàtiques • Tradició d’escacs, dames, parxís, oca i jocs de cartes (gremi de naipers a Barcelona). • Comerç: de les quincalleries als grans magatzems (El Siglo, Can Jorba, L’Àguila) i botigues de joguines (El Palacio del Juguete, Xiquito, Tic Tac), amb anècdotes personals. Del taulell a Internet • Comerç electrònic en fort creixement; centres logístics (Amazon) i oportunitats/retos per a Correus. • Problemes de talles en compres de moda per la disparitat internacional; records de catàlegs de venda per correu i solucions de sastreria amb mesures personalitzades. Música Amadeu Vives — Intermedi de “Bohemios” • Vives (Collbató), cofundador de l’Orfeó Català; èxits en sarsuela (Bohemios, Maruxa, Doña Francisquita, La villana) i música religiosa. • Audició: Orquestra RTVE, direcció d’Enrique García Asensio. Salut i benestar Caminar per viure (cos i esperit) • El caminar com a pràctica fundacional en tradicions espirituals i com a exercici òptim per la salut física i el pensament. • Desenvolupament neuromotor en la infància i beneficis psicofísics al llarg de la vida. “Acostumo a medir el grau de salut de les persones pel número de sabates que tenen desgastades.” Civisme i vida local a Sant Just Bona educació i convivència • Valoració global: nota de “notable” al civisme local. • Bons hàbits: recollida d’excrements de mascotes, respecte a les cues, prioritat de pas, cessió de seients. Transport públic i respecte • Incivilitats detectades: no validar títol, ocupar seients reservats, parlar molt fort per mòbil, posar peus als seients. • La importància d’intervenir amb educació i del paper del personal revisor. Neteja, reciclatge i natura • Ciutat i entorn: és més net qui menys embruta; comparatives amb ciutats europees, costums de neteja i recollides. • Recordatori: el bosc no és un femer; endur-se la brossa o enterrar l’orgànica si cal. Mobilitat i aire net • Necessitat de reduir cotxes i contaminació; esment de transport públic elèctric i iniciatives de micro-mobilitat. • Bicicletes: foment i també crida a la disciplina viària per seguretat de tothom.

  • Veus Parròquia del 25/1/2017 — Decreixement, justícia intergeneracional i redefinir el progrés: del consumisme al bé comú (amb el cas Mondragón) - episode art
    Veus Parròquia

    Veus Parròquia del 25/1/2017 — Decreixement, justícia intergeneracional i redefinir el progrés: del consumisme al bé comú (amb el cas Mondragón)

    Tesi central • Viure senzillament perquè tothom pugui viure: debat sobre el decreixement i l’extensió de l’accés als béns naturals, econòmics i de consum. • Bé comú i justícia intergeneracional segons l’encíclica del Papa Francesc: cal pensar en fills i nets, més enllà del curt termini i d’interessos electorals. • Redefinir el progrés: crítica al greenwashing i a una responsabilitat social corporativa merament de màrqueting. • Exemple cooperatiu (Mondragón): repartir treball per evitar acomiadaments i impulsar un creixement inclusiu. • Consumisme vs felicitat: recuperar la interioritat, el silenci i les relacions com a fonts de benestar real. Consum, repartiment i responsabilitat individual • Es planteja si el consum ha de ser un emblema (com sovint a Occident) o una possibilitat repartida perquè tothom hi accedeixi. • Crida a la responsabilitat personal: més enllà del poder polític o econòmic, cadascú pot contribuir a un millor repartiment del mínim benestar i dels medis necessaris per sobreviure. • Dada alarmant: 50.000 morts de fam diàries (citant Arcadi Oliveres) interpel·len a actuar sense esperar només els polítics. "Hem de viure senzillament perquè tothom pugui senzillament viure." Bé comú i justícia intergeneracional (encíclica) • El Papa Francesc amplia el concepte d’aproïsme a les futures generacions i reclama petits gestos concrets: • Classificar deixalles i evitar abocaments • Reduir i controlar emissions del vehicle • Preservar l’entorn amb visió de llarg termini • Crítica a la immediatesa política que ignora el bé comú a llarg termini. "La noció de bé comú incorpora també les generacions futures... Ja no pot parlar-se de desenvolupament sostenible sense una solidaritat intergeneracional." "No estem parlant d’una actitud opcional, sinó d’una qüestió bàsica de justícia, ja que la terra que rebem pertany també als que vindran." Límits del model i necessitat de decreixement • Pregunta clau: què passaria si tothom consumís com nosaltres? La resposta apunta a la insostenibilitat del model i a la necessitat de decreixement per obrir espai material a altres. • El decreixement es proposa com a reducció del consum particular i col·lectiu per afavorir l’accés d’altres persones als béns bàsics. Cas Mondragón: repartir treball per salvar llocs i créixer millor • Davant una crisi amb 5.000 possibles acomiadaments (sobre 35.000 treballadors), la cooperativa opta per reduir una hora de jornada per persona i evitar comiats. • Resultat a mig termini: la cooperativa creix fins a 72.000 llocs de treball, demostrant que l’esforç compartit pot impulsar un salt endavant inclusiu. Redefinir el progrés i crítica al greenwashing • Cal canviar el model de desenvolupament i redefinir el progrés: no és progrés si no deixa un món millor i una qualitat de vida superior. • Alertes de l’encíclica: • El discurs de "creixement sostenible" pot esdevenir diversiu i exculpatori si s’absorbeix dins la lògica financera/tecnocràtica. • La RSC sovint queda en màrqueting i imatge sense transformació real. "En aquest tema, els termes mitjans són només una petita demora en l’ensorrament... Simplement es tracta de redefinir el progrés." Consumisme, felicitat i interioritat en temps digitals • Crítica a l’esperit consumista que associa la felicitat a comprar, gastar i llançar. • Proposta: aprofundir en un mateix, cuidar relacions i reservar espais de silenci per a la interioritat i l’autoconeixement. • El món virtual, tot i la seva utilitat, pot erosionar el silenci necessari per pensar i reconèixer-nos. "La felicitat no és només comprar, obtenir i adquirir; també és aturar-se, reflexionar i millorar les relacions."

  • #1066 - La Penya del Morro del 25/1/2017 — Oscars 2017 i 'Timecode' amb Lali Ayguadé, calçots en tempura, The Growlers al Primavera Sound i exclusives de TV (Cuní, Saber y Ganar, Crónicas Marcianas) - episode art
    La Penya del Morro

    #1066 - La Penya del Morro del 25/1/2017 — Oscars 2017 i 'Timecode' amb Lali Ayguadé, calçots en tempura, The Growlers al Primavera Sound i exclusives de TV (Cuní, Saber y Ganar, Crónicas Marcianas)

    Resum de l’episodi Programa coral i molt dinàmic amb contingut cultural, gastronòmic, musical i televisiu. Es combinen notícies locals, agenda cultural i seccions d’especialistes, amb un to àgil i proper. Temes principals • Documental del mes a l’Ateneu: Diaris de Kandahar (DocsBarcelona) sobre la guerra de l’Afganistan, amb la mirada crua del fotoperiodista Louis Palu. • Oscars 2017 i presència santjustenca: el curtmetratge Timecode (Juanjo Jiménez), protagonitzat per la ballarina Lali Ayguadé (de Sant Just), entra a la cursa a millor curt. Anàlisi complet de nominacions amb el crític Sergi Arrada. • Art a Can Ginestà: exposició “Gest” de Berta Blanca T. Ivanov, primera mostra a Sant Just, amb oli i escultura i una posada en escena “com a casa”. • Cuina de temporada: tot sobre els calçots (origen, compra, conservació, eines i tècniques) i dues receptes clau: crema de calçots i calçots en tempura amb romesco. • Música (El tècnic parla): descobriment i trajectòria de The Growlers: de l’estil Beach Goth al gir més pop/sintètic de City Club sota l’òrbita de Julian Casablancas. Anticipació del seu pas pel Primavera Sound. • Televisió i exclusives: possible marxa de Josep Cuní de 8TV cap a TVE; nou reality de pastisseria a TV3 (Bogeria a la pastisseria); especial 20 anys de Saber y Ganar; reencuentro de Crónicas Marcianas a Telecinco; polèmica del Jo Pregunto (TV3) i perfils del públic; futura visita de Xantal Llavina. "Jo crec que millor pel·lícula i millor director guanyarà La La Land, segur." — Sergi Arrada "Believe in the trip." — The Growlers, a “Hoopity Hip” Punts clau per tema DocsBarcelona: Diaris de Kandahar • Mirada dura i veraç a la guerra de l’Afganistan (2001–2014 i seqüeles), amb l’evolució personal i fotogràfica de Louis Palu. • Passa a l’Ateneu de Sant Just (divendres, 20:00), VO en anglès amb subtítols en català. Preus: 5 € general / 3 € socis. Oscars 2017 i ‘Timecode’ (Lali Ayguadé) • Timecode (Palma d’Or a Canes 2016) competeix a millor curt; Ayguadé, ballarina santjustenca de projecció internacional, n’és la protagonista. • Comentari sobre l’accessibilitat limitada dels curts nominats abans de la gala. • Anàlisi de nominacions: La La Land iguala el rècord (14); Arrival (8) confirma l’obertura de l’Acadèmia a la sci‑fi; pronòstics i incògnites a interpretació (Emma Stone vs. Isabelle Huppert; Casey Affleck favorit, però amb possibles sorpreses com Denzel Washington). • Diversitat: ressaca de l’#OscarsSoWhite amb presència forta de Moonlight, Fences, Hidden Figures i Loving. Exposició: “Gest” (Berta Blanca T. Ivanov) • Pintura a l’oli i escultura figurativa que retraten el seu procés i expressió. • Ambientació cuidada (moquetes, sofàs) per fer sentir el visitant “a casa”. • Al Celler de Can Ginestà, fins al 19 de febrer. Cuina: Calçots — consells i receptes • Origen i compra: IGP Valls com a garantia; també excel·lents productors al Baix Llobregat. Temporada de fred i calçotades amb amistats/família. • Conservació: més aigua que la ceba; compra pocs dies abans (divendres o dissabte per diumenge) i consumeix aviat. • Cocció: ideal a foc viu (fusta de cep). Alternatives: forn/fogons (escalivat), graelles dobles o invents “low‑cost” per girar molts calçots alhora. Trucs domèstics (filferro, graella giratòria). • Salsa romesco: es pot abaratir part de fruit sec amb pa torrat; combinar ametlla/avellana amb nous (opció econòmica). Atenció a celíacs amb pastilles de brou. • Receptes: - Crema de calçots: calçots + patata, sofregit suau, cocció 20’, un toc de nata i triturar fi. Es pot servir calent o fred. - Calçots en tempura cruixent: escaldar i tallar (conservant arrel), massa amb farina + midó de blat de moro + impulsor + aigua amb gas; fregir i sucar amb romesco. Acompanyar amb broquetes (botifarra, pollastre, costella). Música: The Growlers (Primavera Sound) • Origen: Califòrnia (Dana Point, 2006). Estil marca de la casa: Beach Goth (percussió marcada, riffs clean amb reverberació, to “surf trist”). • Discografia: 5 LP, 3 EPs, 2 singles. Boom amb Hung at Heart i Chinese Fountain; gir a City Club (més pop/sintètic) produït per Julian Casablancas (Cult Records). Canvis de formació (marxa de baix i bateria). • Gira City Club amb parada al Primavera Sound (i NOS Primavera Porto). Repertori que barreja èxits antics amb el so nou. Televisió: exclusives i anècdotes • Possibles moviments: Josep Cuní podria deixar 8TV i fitxar per TVE (en negociacions; no tancat). • TV3: estrena de Bogeria a la pastisseria (Cristian Escrivà); final previst per Setmana Santa amb una mona “Ferrari” a PortAventura. • 20 anys de Saber y Ganar: especial gravat; emissió prevista entorn del 17 de febrer. • Crónicas Marcianas: “reencuentro” a Telecinco (Bertín Osborne) i memòries de plató (competència amb Pep Navarro; posterior pugna amb Buenafuente). • Polèmica Jo Pregunto (TV3): debat sobre la selecció del públic i les seves afinitats; petició de transparència de perfils. • Avanç: Xantal Llavina serà convidada al proper programa. Notes addicionals • El programa intercala butlletins informatius (Catalunya Ràdio) i falques publicitàries; el contingut editorial principal s’agrupa a les franges marcades a les seccions.