Tots els episodis · 2020

2033 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

49-72 de 2033
  • Entrevistes de la Plaça Mireia del 23/12/2020 — Centre Pedres a Sant Just: teràpia familiar sistèmica i breu centrada en solucions, casos (adolescència, dol, parella), tècniques creatives i consells - episode art
    Entrevistes de la Plaça Mireia
    40'

    Entrevistes de la Plaça Mireia del 23/12/2020 — Centre Pedres a Sant Just: teràpia familiar sistèmica i breu centrada en solucions, casos (adolescència, dol, parella), tècniques creatives i consells

    Resum general Converses amb la Gemma (Centre Pedres) sobre el seu enfocament terapèutic i els serveis que ofereixen a Sant Just. Es desgranen els dos models principals que utilitzen —teràpia familiar sistèmica i teràpia breu centrada en solucions—, la casuística més habitual (adolescència, processos de dol, dinàmiques pares-fills i parella), i un ventall de tècniques actives i rituals. També s’ofereixen consells pràctics per millorar la comunicació i els vincles a casa, i es detallen els objectius del centre i les vies de contacte. "La teràpia és conversa" "Construir noves narratives" Idees clau Model sistèmic: implicar el context i la família millora els resultats; es treballa la relació i no només el símptoma individual. Teràpia breu centrada en solucions (TBCS): enfocament pràctic, centrat en present i futur, amb objectius concrets i escales d’avenç. Casuística freqüent: adolescència i pares-fills, processos de dol, conflictes de parella (roldes educatives, gelos, infidelitats, redefinició de rols amb l’arribada de fills), i processos individuals de canvi i presa de decisions. Tècniques creatives: metàfores, contes, daus d’imatges, cartes emocionals, rituals d’acomiadament, genograma i la dinàmica de les pedres per visualitzar el sistema familiar. Tasques terapèutiques: personalitzades després de cada sessió, amb seguiment i llibreta de registre. Consells pràctics: cuidar la comunicació, l’escolta, i generar espais de qualitat junts i per separat (parella i fills). Models terapèutics Teràpia familiar sistèmica • Treballa amb la persona i el seu sistema (família), integrant diferents membres segons convingui. • Beneficis: intervenció relacional, efectes de "dominó" positius quan canvia un membre; implicació parental que fa sentir els menors acompanyats. • Aplicable també a parelles, creant espais on tots dos poden parlar i ser escoltats. "Treballar amb tots els que estiguin preocupats per aquest problema" Teràpia breu centrada en solucions (TBCS) • Centrada en el present i el futur: "què vols millorar?", es defineixen objectius i es mesuren avenços amb escales (p. ex. de 4 a 6). • Indicat quan no hi ha històries saturades de problema i la persona pot visualitzar canvis immediats. • Pràctica i efectiva, complementària al treball sistèmic quan cal velocitat i concreció. "Hi ha històries saturades de problema… i no podem parlar de solucions" Casuística i serveis Teràpia familiar • Primera entrevista gratuïta per valorar l’encaix; contracte verbal de freqüència i horaris; pla de treball. • Casos habituals: - Pares i fills / Adolescència: transició de cicles vitals, criança, límits i comunicació. - Dol i pèrdues: acomiadaments pendents amb rituals (fotos, cartes), elaboració emocional. - Famílies reagrupades: redefinir llocs i rols quan s’uneixen noves unitats familiars. Teràpia de parella • Conflictes d’estils educatius procedents de famílies d’origen diferents, redefinició de rols amb l’arribada de fills. • Temes recurrents: infidelitats, gelos, crisis i desajustos de cicle vital. Teràpia individual • Processos relacionals (família, parella) en modalitat individual; presa de decisions, canvis vitals i definició d’objectius amb el marc de la TBCS. Tècniques i eines • Narratives i metàfores: contes, daus d’imatges per construir un relat comú pare-fill/a. • Cartes emocionals: escriure des del cor per fer emergir i compartir continguts difícils. • Rituals d’acomiadament en dol: fotos, lectura de carta i espai simbòlic de tancament. • Genograma (arbre familiar) i versió amb pedres per a infants: visualitzar posicions, vincles i qualitats de cada membre del sistema. "Les pedres són de moltes textures i mides… com les persones; es poden polir i canviar" Funcionament de les sessions i seguiment • Sessions d’1 hora, amb tasques terapèutiques personalitzades enviades per correu posteriorment. • Llibreta de Pedres per anotar tasques i avenços; revisió en la sessió següent (setmanal o quinzenal). Consells pràctics per a famílies i parelles • Comunicació i escolta activa: parlar del que preocupa i validar l’experiència dels altres. • Espais de qualitat: mantenir moments de parella i d’1-a-1 amb cada fill/a. • Regularitat: petits rituals setmanals (p. ex. passeig, cafè, joc) per sostenir el vincle. • Separar contextos: abordar temes sensibles en espais tranquils i personalitzats. Objectius i contacte • 2021: donar-se a conèixer a Sant Just, fer xarxa amb serveis socials i especialitzats d’infància, i garantir accessibilitat. "Fem xarxa i fem treball sistèmic" • Contacte: web pedres.es, telèfon del centre, correu d’informació i Instagram (Pedres Teràpies). • Ubicació: Carrer Bonavista, 54 (dins del Cosmic Soul Center), Sant Just.

  • La Plaça Mireia del 23/12/2020 — Bucle de “Bona nit” amb interjecció “Surt”: episodi sense temes desenvolupats - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 48min

    La Plaça Mireia del 23/12/2020 — Bucle de “Bona nit” amb interjecció “Surt”: episodi sense temes desenvolupats

    Visió general Episodi sense contingut editorial identificable: durant aproximadament 108 minuts, s’escolta únicament la salutació “Bona nit” repetida a intervals d’uns 30 segons. No hi ha converses, entrevistes, ni desenvolupament de temes. L’única variació audible és a l’instant 3.779s amb la paraula “Surt”. "Bona nit" "Surt" Punts clau • No hi ha cap tema desenvolupat ni seccions temàtiques reals. • Salutació repetida (“Bona nit”) com a possible prova d’àudio, ident o cortina de continuïtat. • Únic canvi: la interjecció “Surt” a 3.779s, sense context ni seguiment. • Patró temporal: repetició gairebé rítmica (~cada 30s) al llarg de tota la durada. Temes (o elements) observables 1) Repetició de la salutació • Motiu sonor constant: “Bona nit” funciona com a element únic i persistent. • Pot correspondre a una gravació de prova o a una peça de farciment/ambient. 2) Interjecció “Surt” (3.779s) • Únic punt de trencament del patró. • No deriva cap conversa ni obre cap tema. Notes d’estructura i timestamps • El bucle de “Bona nit” comença des del segon 0 i es manté fins al final (6.508s). • La interjecció “Surt” es produeix a 3.779s; immediatament després, el bucle de “Bona nit” continua. • Atès que a l’inici no hi ha cap resum de continguts ni arrenca cap tema, les seccions es defineixen pel canvi real en l’àudio, no per introduccions.

  • Sense anar més lluny del 23/12/2020 - episode art
    Sense anar més lluny

    Sense anar més lluny del 23/12/2020

    Espai d’entrevistes a les persones responsables dels comerços del municipi. L’Ajuntament i les associacions de comerç (Desvern Comerç i Empresa, Dona i Empresa i el Mercat Municipal) han treballat conjuntament en la creació d’aquesta campanya.

  • Entrevistes de la Justa del 23/12/2020 — Arribada dels Reis Mags a Sant Just (5 de gener 2021): reserves prèvies, mesures COVID i organització especial - episode art
    Entrevistes de la Justa
    22'

    Entrevistes de la Justa del 23/12/2020 — Arribada dels Reis Mags a Sant Just (5 de gener 2021): reserves prèvies, mesures COVID i organització especial

    Context i convidats Entrevista al Ramon Casas (Associació Sant Justenca Cavaltoms) al magazín matinal de Ràdio Desvern (“Just a la Fusta”) el 23/12/2020, per explicar com serà l’arribada dels Reis Mags a Sant Just d’Esvern en temps de COVID-19. "Aquest any serà un any molt diferent de Reis, malauradament, però intentarem fer el màxim que puguem per tenir aquests Reis i fer la il·lusió dels nostres nens i nenes." Format i ubicacions Es substitueix la cavalcada tradicional per un dispositiu estàtic i controlat en 3 punts del municipi: Plaça Camoapa Plaça Maragall Mas Lluí (Parc L’illa Quieta) A cada ubicació hi haurà els tres Reis (Melcior, Gaspar i Baltasar) amb els seus patges i circuits diferenciats. A Mas Lluí hi haurà les tres carrosses; a la resta, carpes individualitzades per rei. Accés i reserves (imprescindible) Cal inscripció prèvia a la web de l’Ajuntament; es rep un codi d’inscripció. Control a l’accés: validació de codi, presa de temperatura i higiene de mans. Accés en franges de 15 minuts per unitat bombolla: "Cada 15 minuts és un nen." Un infant per franja i acompanyat per un adult (unitat familiar fins a 5 convivents com a màxim, segons organització). Puntualitat clau: 10 minuts de cortesia; si no s’arriba, passa el torn al següent. Mesures de seguretat i flux Circuits unidireccionals: s’entra per un punt i es surt per un altre. Unitat bombolla delimitada durant el recorregut i davant del rei. Es recomana no formar grups a l’exterior: "El que recomanem i diem és que no es creïn espais de gent a l’exterior." "Que siguin puntuals... que facin el recorregut quan els hi toca i, en acabar, marxin a casa." Experiència de la visita L’infant accedeix fins al rei seleccionat, entrega la carta i es pot fer fotografia. S’han cuidat detalls per una foto bonica: rei elevat i pufs per seure, mantenint distància. Caramels garantits per als inscrits: bossetes individuals higienitzades que el nen agafa directament. "Els nens tindran caramels, això segur." Afluència, demanda i horaris Alta demanda: aproximadament 4.500 inscripcions ja registrades; moltes franges exhaurides (especialment Melcior i de 17:00 a 20:00). Possibilitat d’allargar una hora si el PROCICAT ho autoritza. Recordatori de toc de queda: a les 22:00 tothom a casa. Patges i col·laboracions Es demanen patges adults (voluntaris encara a temps de sumar-s’hi). Col·laboració amb Ajuntament i suport logístic extern per controls d’accés i traçabilitat de dades, si calgués. Aquest any, sense venda de globus ni sorteig, i col·laboracions comercials molt limitades. Logística i canvis destacats Sense generadors; subministrament elèctric de la xarxa. Sense tractors (excepte per posicionar carrosses a Mas Lluí). Circuits ben senyalitzats; organització preparada per garantir seguretat i ritme. Missatges clau finals Responsabilitat i puntualitat de les famílies per evitar aglomeracions. Inscripció prèvia imprescindible; reserves fins exhaurir entrades (com a molt tard, fins 24 h abans). Nit de Reis diferent però igualment màgica gràcies a l’esforç de Cavaltoms, l’Ajuntament i el civisme de tothom. "La pedagogia dels pares és molt important... Nosaltres farem el possible perquè sigui una nit màgica, com cada any."

  • Justa la Fusta del 23/12/2020 — Tarifes de transport congelades, concert de Nadal a l’Ateneu amb Quim Torra i natalitat a la baixa a Sant Just - episode art
    Justa la Fusta
    2h 52min

    Justa la Fusta del 23/12/2020 — Tarifes de transport congelades, concert de Nadal a l’Ateneu amb Quim Torra i natalitat a la baixa a Sant Just

    Contingut principal Introducció i sumari del magazín • La presentadora dona la benvinguda, horari i data (dimecres, 23/12/2020) i avança l’escaleta del dia. • Es destaquen: titulars locals amb la Lua López, repàs de portades i “cinc claus”, meteorològic amb Carles Rius, i contingut de segona hora. "Tot això serà d’aquí una estoneta. Ara us deixem amb un tema musical i tornem. No marxeu!" Notícies locals Titular 1 — Transport públic: congelació de tarifes i validesa ampliada • No pugen les tarifes de transport metropolità aquest any. • Pròrroga de validesa: els títols comprats s’allarguen fins al desembre de 2021 (abans, acostumaven a caducar febrer/març). • Es comenta l’ús de títols com la T-10 i la T-jove i la conveniència segons l’ús (ex.: pagar 2,40 € per trajecte vs. abonaments). Titular 2 — Concert de Nadal a l’Ateneu: “El Nadal que no vam tornar a casa” • Èxit de convocatòria: entrades exhaurides ràpidament (aforament al 50%). • Format: recital-concert amb lectura de cartes de l’exili del 1939 i del període 2017–2020, més peces musicals. • Participants: Jordi Cortada (tenor), Josep Buforn (piano) i Quim Torra (ràpsode). • Es preveu comentar-ne més detalls amb Albert Macià (president de l’Ateneu) més endavant. "El Nadal que no vam tornar a casa" Titular 3 — Natalitat a la baixa al Baix Llobregat i a Sant Just • Descens sostingut des de 2009. El 2019 hi ha 6.263 naixements al Baix Llobregat (−393 vs. 2018). • Taxa bruta de natalitat: 7,6 naixements per cada 1.000 habitants. • Sant Just: 143 naixements el 2019 (vs. 164 el 2018 i 2017). • Maternitat més tardana: edat mitjana 32,3 anys; moda 34 anys. • Factors citats: conciliació laboral i tendència demogràfica. Interès per veure l’efecte de la pandèmia a les dades de 2020. Altres seccions anunciades (avanç de continguts) Entrevista i cultura popular • Entrevista a Ramon Casas (Associació Santjustenca Cavaltoms) sobre l’arribada dels Reis Mags el 5 de gener i instruccions per a les famílies. Enogastronomia • Secció de ressenyes de vins amb l’Àstrid (Celler de Can Mata): vins amb bones històries al darrere. Comerç local i benestar • Càpsules de la campanya de comerç “Sense anar més lluny”: conversa amb Míriam (Centre Psicològic Tòtem, a Mas Lluí). Cultura i agenda • Amb Albert Macià (Ateneu de Sant Just): repàs d’agenda i balanç del recital poètic i concert de Nadal. Altres • Meteo amb Carles Rius i rànquing de notícies més llegides de la CCMA. Música i falques • L’inici i diversos trams contenen falques i autopromocions de la ràdio. • Pausa musical notable amb cançó en català i coda llarga amb repeticions de “Fins demà!”. • Tram final amb ompliment de repeticions (“Fins ara”, “Bona nit”), sense contingut informatiu nou. Dades clau i punts destacats • Transport públic: tarifes congelades i validesa de títols fins desembre 2021. • Cultura: entrades exhaurides al concert de Nadal de l’Ateneu, amb Quim Torra com a ràpsode. • Demografia: natalitat a la baixa (Baix Llobregat i Sant Just); edat mitjana de maternitat 32,3 i moda 34.

  • M de Música del 22/12/2020 - episode art
    M de Música

    M de Música del 22/12/2020

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

  • Entrevistes de la Plaça Mireia del 22/12/2020 — La Pesta Negra de 1651 a Sant Just: impacte a masies, nissagues i memòria local - episode art
    Entrevistes de la Plaça Mireia
    15'

    Entrevistes de la Plaça Mireia del 22/12/2020 — La Pesta Negra de 1651 a Sant Just: impacte a masies, nissagues i memòria local

    Resum executiu Entrevista amb Juli Ochoa sobre el seu article a academia.edu, "La terrible Pesta Negra de 1651 a Sant Just", que analitza l'epidèmia del segle XVII a la zona. Va ser una de les més mortíferes documentades, amb el pic entre 1651 i 1652, i una durada aproximada de 1648 a 1654. Va arribar per via marítima (embarcació magrebina cap a València) i es va estendre per Tortosa fins al Baix Llobregat. Tot plegat en ple final de la Guerra dels Segadors, fet que va agreujar la crisi: "va ploure sobremullat". Lluitaven amb confinaments, quarantenes i, sobretot, amb enterraments fora de sagrat per evitar contagis. L’impacte social i patrimonial va ser profund: nissagues extingides, canvis de titularitat de masies i interrupció de línies hereditàries. Cites destacades "Va ser la més mortífera que es recorda." "Va ploure sobremullat." "Inclús diria que... igual o més terrible que la grip espanyola de 1918." Punts clau Cronologia: 1648-1654; pic el 1651-1652. Context: arribada via València → Tortosa; coincidència amb la Guerra dels Segadors. Mesures: confinament, quarantena i prohibició d’enterrar a sagrat; fosses en camps i masies. Impacte: mortandat elevada, nissagues trencades i canvi de propietaris de masies emblemàtiques. Fonts: registre en llibres d’òbits; consultables a l’Arxiu del Bisbat de Sant Feliu. Dades: no es donen xifres totals; s’exposen casos il·lustratius per proximitat i memòria local. Masies afectades i casos rellevants Can Vilà: mor l’hereu Josep Sant Feliu i Miró i una germana; passa la titularitat a una altra germana casada amb un Vilà; canvi de nissaga. Enterraments en feixes de la propietat. Torre Blanca: els Massana (masovers) perden tres fills; la família desapareix del mapa local. Can Freixes: propietat de Lluc Cabeça (doctor en medicina i dret, ciutadà honrat de Barcelona). Mor ell i la seva dona; la casa passa al gendre, que la ven als carmelites com a casa de repòs. Canvi de titularitat i continuïtat religiosa al segle XVIII. Can Cortés: moren el cap de casa (Pau Cortés i Solà) i fins a cinc persones de la família. Enterrats provisionalment a la bassa del molí fariner (ruïna propera, de Can Puig de les Bases). El marmesó Cardona en recupera les restes i les porta a sagrat un cop passada l’epidèmia. Mesures i pràctiques sanitàries de l’època Aïllament: confinament i quarantena com a mitjans principals. Sepultura: prohibició d’enterrar a les parròquies; ús de camps, feixes i infraestructures en desús. Riscos i conservació: enterraments condicionats per humitat, acidesa i alteració del sòl; excavacions modernes (p. ex. Sagrera) han trobat esquelets en bon estat. Fonts i arxius Registre sistemàtic als llibres d’òbits des del Concili de Trento. Consulta actual a l’Arxiu del Bisbat de Sant Feliu (els llibres parroquials ja no són a l’arxiu parroquial). L’article prioritza casos amb noms i masies per evitar fredor estadística i reforçar la memòria local. Connexions territorials Esplugues: baixes a Can Carbonell (Esplugues), branca d’un fadristern de Can Carbonell (Sant Just); mostra l’abast comarcal de la pesta. Sant Feliu: recerques recents (Marilú Retuerta) apunten també a impacte notable a la vila veïna. Paral·lels contemporanis i referència cultural Paral·lelismes amb la COVID-19: restriccions, mobilitat reduïda, tensions entre autoritat i solidaritat. Albert Camus, "La pesta" (1947): utilitza l’epidèmia a Oran com a vehicle per reflexionar sobre autoritarismes, religió i la solidaritat. Un mirall útil per pensar l’experiència col·lectiva actual. On trobar l’article Disponible a academia.edu: cerca "La terrible Pesta Negra de 1651 a Sant Just" de Juli Ochoa.

  • La Plaça Mireia del 22/12/2020 — Pesta Negra a Sant Just, metatarsàlgia, actualitat Covid i llibres de Nadal — amb Juli Ochoa, Teresa Montero, Joel Reguant i Oriol Sanahuja - episode art
    La Plaça Mireia
    1h 50min

    La Plaça Mireia del 22/12/2020 — Pesta Negra a Sant Just, metatarsàlgia, actualitat Covid i llibres de Nadal — amb Juli Ochoa, Teresa Montero, Joel Reguant i Oriol Sanahuja

    Resum general del programa "La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor" — obertura del magazine Panorama del dia i sumari • Benvinguda nadalenca, recordatori d’horaris i absències del 24-25 de desembre. • Avanç de continguts: història local (Pesta Negra), salut podològica (metatarsàlgia), actualitat Covid i recomanacions literàries de Nadal, més una finestra al comerç local. Història local — La Pesta Negra (1651) a Sant Just (amb Juli Ochoa) Idees clau • La pesta del segle XVII (c. 1648-1654, pic 1651-1652) fou més mortífera que epidèmies posteriors a la zona. • Context de la Guerra dels Segadors: va ploure sobremullat — pobresa, setge i malaltia. • Mesures de l’època: aïllaments, quarantenes i enterraments fora de sagrat per evitar contagis. Impacte a masies i nissagues • Can Vilà: mor l’hereu Josep Sant Feliu i Miró; canvia la nissaga cap als Vilà; enterraments a feixes de la finca. • Torre Blanca: la família masovera Massana perd tres fills i es perd la pista de la nissaga. • Can Freixes: moren Lluc Cabeça i la seva dona; la casa passa a un gendre i després als carmelites (segona residència i casa de repòs clerical). • Can Cortés: fins a cinc morts (cap de casa Pau Cortés i família); enterrats provisionalment al Molí Fariner i, un cop passada la pesta, traslladats a sagrat. Fonts i memòria • Registre en llibres d’òbits des del Concili de Trento; avui consultables a l’Arxiu del Bisbat de Sant Feliu. • Parentescos com els Carbonell d’Esplugues (branca d’un fadristern de Can Carbonell de Sant Just) mostren l’abast comarcal de la pesta. • Mirall cultural: La pesta d’Albert Camus (1947) com a reflexió sobre autoritarisme, religió i solidaritat en temps d’epidèmia. Comerç local — “Sense anar més lluny”: Anna Gil (Anna Art i Moda) Adaptació a la Covid • Caiguda de clientela (canvi de sentit del carrer Cervantes; menys aparcament i visibilitat). • Noves vies: parada al mercat ambulant, servei a domicili per a clientes grans. • Tendències: auge de pantalons en la reobertura; el confinament perimetral no ha incrementat prou el flux local a la seva botiga. • Presència digital inicial (Google, Facebook, Instagram) amb l’online com a assignatura pendent. Salut — Podologia: Metatarsàlgia (amb Teresa Montero) Què és? • Dolor a la almohadilla del peu (caps dels metatarsians) — especialment amb tacó o estada prolongada dempeus. Causes principals • Sobrecàrrega repetitiva i factors biomecànics (patró de marxa, peus amb molt pont, manca de flexió de turmell). • Anatòmiques: segon metatarsià més llarg (peu “grec”), deformitats (p. ex. juanet). • Secundàries: conseqüència d’una fractura mal consolidada o d’un juanet que desvia càrregues. • Iatrogèniques: desalineació postquirúrgica. Diagnòstic • Exploració clínica (mobilitat, callositats/hiperqueratosi com a signe de sobrecàrrega). • Prova d’elecció: radiografia en càrrega per veure l’alineació; RM o eco solen aportar menys. Tractament • Conservador: canvi de calçat (contrafort, cordons/velcro, evitar plans i tacons), plantilles personalitzades, estiraments. • Quirúrgic: quan falla el conservador o hi ha causa estructural (p. ex. juanet sever o iatrogènia). Notícies — Estatals i locals General • Restricció d’entrades des del Regne Unit en avió/vaixell (nova variant Covid). • Vacunació: 200.000 dosis inicials a residències; previsió d’arribar a totes en 10 dies. • Loteria de Nadal: gran part de premis repartits a Catalunya. • Petició a indultar Julian Assange; esports amb marcadors del dia. Sant Just • Tancament perimetral comarcal (Baix Llobregat) i dades a l’alça (Rt 1,58; 36 casos setmanals). • Residències: semàfor de visites (verdes, taronja, vermella amb restriccions). • Premi Cervantes a Joan Margarit lliurat a BCN; websèrie “Fes-ho tu mateix/a” per reduir residus. Actualitat Covid — Joel Reguant dona positiu Relat i gestió • Contacte estret el divendres; primer antígens negatiu i confinament preventiu. • Símptomes el diumenge (febre, cefalea, mal lumbar, tos lleu); antígens positiu el dimarts. • Aïllament: mínim 10 dies des de símptomes + 48 h sense símptomes per alta. • Traçabilitat: sense nous contactes des de símptomes per confinament previ. Missatge clau per Nadal • Ventilar interiors i portar mascareta fins i tot en trobades familiars; si no es pot complir, millor videotrucada. "Pitjor és tenir el coronavirus; ventilar és extremadament important" — Joel Apunt polític • Dissolució automàtica del Parlament de Catalunya (per inhabilitació de Torra i manca de candidat) i eleccions 14-F (subjects a l’evolució de la pandèmia). Llibres — Recomanacions de Nadal (amb Oriol Sanahuja) Novel·la i música • Zadie Smith, Temps de swing (Swing Time): amistat, identitat i dansa entre Londres–NY–Àfrica (anys 80–avui). Històrica i thriller • Eva García Sáenz de Urturi, Aquitània (Premi Planeta): segle XII, venjances, incestos i joc de poder a França. • Mikel Santiago, El mentiroso: thriller psicològic, memòria dubtosa i girs constants. Contemporània amb crítica mediàtica • Eloy Moreno, Tierra: realitat vs. show televisiu; també cita El regalo. Comiat d’un clàssic • Carlos Ruiz Zafón, La ciudad de vapor: contes pòstums com a reconeixement als lectors. Emocions i família • Sandra Barneda, Un océano para llegar a ti: secrets, duels i reconciliacions familiars. Filosofia vital • Paulo Coelho, El camino del arquero: màximes i paràboles sobre disciplina i sentit (debatejat amb humor al programa). Tancament • Música, cortinetes i comiat: "Fins demà!". • Recordatori d’horaris i retorn l’endemà amb més continguts.

  • Sense anar més lluny del 22/12/2020 - episode art
    Sense anar més lluny

    Sense anar més lluny del 22/12/2020

    Espai d’entrevistes a les persones responsables dels comerços del municipi. L’Ajuntament i les associacions de comerç (Desvern Comerç i Empresa, Dona i Empresa i el Mercat Municipal) han treballat conjuntament en la creació d’aquesta campanya.

  • Entrevistes de la Justa del 22/12/2020 — Sant Just Desvern 2021: Reorganització del govern, pressupost (IBI +2%), inversions clau (Ateneu i 2a escola bressol), participació i complement a la policia local - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 22/12/2020 — Sant Just Desvern 2021: Reorganització del govern, pressupost (IBI +2%), inversions clau (Ateneu i 2a escola bressol), participació i complement a la policia local

    Resum executiu Entrevista al portaveu del PSC de Sant Just Desvern, Josep Maria Ranyer, sobre l’actualitat municipal a finals de 2020. Es repassen els canvis de govern i cartipàs, el full de ruta 2021 sota el marc del PAM i el PIM —el famós «PIM-PAM»—, el pressupost (incloent la pujada del 2% de l’IBI), les inversions prioritàries (rehabilitació de la sala de l’Ateneu i construcció de la segona escola bressol), la política de diàleg amb l’oposició, els processos de participació ciutadana (Plaça de la Pau i Can Freixes), l’ajust d’horaris de comissions informatives per millorar la transparència, els canvis en dedicacions amb un estalvi previst de 69.000 € i la pròrroga del complement de millora al cos de policia local. Temes principals • Reorganització del govern i cartipàs arran del relleu d’alcaldia i la incorporació d’una nova regidora. • Full de ruta 2021: reforç de serveis socials i SAD, reactivació del comerç/hostaleria, administració electrònica i inversió pública per dinamitzar l’economia. • Pressupost i IBI (+2%): justificació com a exercici de responsabilitat per finançar polítiques socials i de reactivació. • Inversions clau: rehabilitació de la sala de l’Ateneu i nova escola bressol (entrada en servei prevista curs 22–23, a Les Basses de Sant Pere). • Diàleg i consens amb l’oposició com a manera de governar. • Participació ciutadana: processos en marxa per Plaça de la Pau i criteris/limitacions tècniques a Can Freixes. • Transparència i plens: ajust d’horaris i possible canvi de dia de les comissions informatives. • Dedicacions: reorganització que comporta estalvi de 69.000 € el 2021. • Policia local: pròrroga del complement de millora per fer més eficient l’organització de torns (model "win-win"). Detall dels temes 1) Reorganització del govern i del cartipàs • Amb el nou alcalde, Joan Bassaganyes, es redistribueixen competències de pes (com via pública), s’incorpora l’Alicia Murciano com a nova regidora i el grup del PSC torna a ser de 7 membres. • Ranyer descriu la reassignació com un exercici d’equilibri intern: "És un sudoku que hem fet i crec que ha quedat prou equilibrat." 2) Full de ruta 2021 (PAM-PIM) i impacte de la Covid-19 • Es manté el rumb del PAM i el PIM — "Fem el PIM-PAM" — però adaptat a la pandèmia. • Prioritats 2021: - Persones: reforç de serveis socials, SAD i fons d’emergència social. - Economia local: suport a petit comerç, restauració i hostaleria per mitigar l’impacte de les restriccions. - Administració: accelerar la transformació digital per facilitar tràmits sense desplaçaments. - Inversió pública: motor de recuperació i resposta a necessitats veïnals. 3) Pressupost 2021 i pujada de l’IBI (+2%) • Es defensa la pujada com a necessària per sostenir prop d’1 M€ en polítiques socials i econòmiques. • Altres mesures: optimització d’ingressos i contenció de despesa; amb tot, calien recursos addicionals. • Es preveu desestimar al·legacions contra l’increment al·legant l’interès general i l’emergència derivada de la Covid-19. 4) Inversions clau: Ateneu i segona escola bressol • Estat dels projectes: fase executiva i licitació imminent; previsió d’obres a mitjans de 2021 (juny-juliol). • Nova escola bressol: objectiu d’entrada en servei curs 22–23 a la zona de Les Basses de Sant Pere. • Criteris d’adjudicació: no només econòmics, també de qualitat i estàndards tècnics. 5) Estil de govern: diàleg i acords amb l’oposició • Es reafirma l’oferta de diàleg del nou alcalde i la voluntat d’explicar, contrastar i cercar suports amplis. • La dinàmica de treball (p. ex., pressupost) s’ha compartit i debatut amb temps amb la resta de grups. 6) Participació i transparència: Plaça de la Pau i Can Freixes • Reptes de fer participació en context no presencial; es busquen formats híbrids i canals diversos per maximitzar la implicació. • Tipologies de participació: delegada, directa i decisòria; cal estructurar bé cada procés. • Missatge clau sobre expectatives i límits: "No tot és un xec en blanc... hi ha limitacions objectives." • Exemple Can Freixes: condicionants estructurals (murs de càrrega) que impacten en costos i usos possibles; cal informar-ne per decidir amb criteri i optimitzar recursos. 7) Plens i comissions informatives: millores d’horaris i calendari • Per donar més temps al debat i a l’estudi de documentació: comissions a les 17 h, 18 h i 19 h (en comptes de mitges hores). • Petició de l’oposició d’avançar-les a dilluns (en lloc de dimecres) per tenir més marge abans del ple; s’està analitzant l’impacte logístic (tancament d’expedients abans del cap de setmana). • Objectiu: transparència i millor explicabilitat de l’acció de govern. 8) Dedicacions i estalvi pressupostari • Canvis per la sortida de Josep Peramiñà i el pas a alcaldia de Joan Bassaganyes; ajustos en la dedicació de Gina Pol i entrada d’Alicia Murciano (18 h/setmana). • El regidor Pedro Soria passa a jubilació al març; a partir d’aleshores només dietes. • Impacte: reducció de despesa en càrrecs electes d’uns 69.000 € el 2021. 9) Policia local: pròrroga del complement de millora (2021) • Origen: problemes d’absències i cobertura de torns; el complement incentiva una millor organització i eficiència. • Resultat: menys dependència d’hores extres, millor coordinació i cost similar o inferior al model anterior. Altres municipis han mostrat interès. "Col·loquialment, és un win-win on tothom guanya." 10) Tancament • Comiat i recordatori del ple ordinari de desembre (s’avança per festes) i seguiment posterior al magazín.

  • Justa la Fusta del 22/12/2020 — Turull i el 14‑F: "desbordament democràtic", rifa de Nadal, Reis Mags a Sant Just, pressupostos municipals i veus locals (Artaneu, comerç) - episode art
    Justa la Fusta
    3h

    Justa la Fusta del 22/12/2020 — Turull i el 14‑F: "desbordament democràtic", rifa de Nadal, Reis Mags a Sant Just, pressupostos municipals i veus locals (Artaneu, comerç)

    Resum general Programa llarg amb dues parts principals: - Bloc nacional i d’actualitat (Catalunya Ràdio): entrevista a Jordi Turull sobre les eleccions del 14‑F, unitat independentista i el concepte de "desbordament democràtic"; resum d’Òscar Fernández; intervenció prèvia d’Inés Arrimadas; dades Covid, variant britànica i mobilitat; seguiment de la rifa de Nadal; esports del dia. - Bloc local (Ràdio de Sant Just – “Just a la Fusta”): titulars municipals (Cervantes a Margarit, Reis Mags amb cita prèvia, websèrie de residus), efemèrides, premsa, predicció del temps, butlletí d’11 h, entrevista política al PSC local (pressupostos, inversions i participació), secció d’ecologisme (obsolescència programada), entrevista a comerç local (Anna Art i Moda), efemèrides ampliades (Dreyfus i Andes) i “Sant Justenques” (Teresa Faneca: trajectòria artística i Artaneu). Clau política i de país Jordi Turull demana "recosir complicitats" entre els partits independentistes, aparcar retrets i passar "de la retòrica a l’acció". Defensa un govern netament independentista després del 14‑F, i evita especular sobre un possible tripartit ERC‑PSC. Sobre Puigdemont, expressa el desig que lideri la candidatura i que JxCat n’acatarà la decisió final. Explica el "desbordament democràtic" com la força pacífica i massiva del poble (exemples: 1‑O i caiguda del mur de Berlín), sense renunciar a res i sempre amb respecte als drets fonamentals. Referèndum: "ens vincula l’1‑O"; cap por a urnes si l’Estat proposa un referèndum acordat, tot i que veu la taula de diàleg com una anestèsia i poc factible. "Recosir complicitats, aparcar retrets… quan hi ha unitat amb lleialtat i confiança, som imbatibles." — Jordi Turull Actualitat Covid‑19 a Catalunya: Rt baixa a 1,40, risc de rebrot 357; alerta per la variant britànica i mesures de transport amb el Regne Unit. Rifa de Nadal: seguiment dels premis; la grossa (72.897) arriba més tard i queda molt repartida; toca a Reus i Tarragona, entre altres llocs. Esports: Barça juga a Valladolid; inici de l’NBA; actualitat de bàsquet i futbol estatal. Sant Just d’Esvern Reis Mags sense cavalcada: recepció en 3 escenaris (Plaça Camoapa, Parc Joan Maragall i Parc Iulia Quieta) amb cita prèvia a santjust.net/EntradesReis, control d’aforament i puntualitat estricta. Premi Cervantes a Joan Margarit: lliurament discret al Palauet Albéniz per part dels Reis. Websèrie “Fes-ho tu mateix/a” (reducció de residus) a YouTube/Diputació. Butlletí 11 h: ple municipal telemàtic; licitació de neteges, adhesió a l’Associació per l’Energia Pública. Entrevista (PSC Sant Just): Pressupostos amb reforç social (SAD, fons d’emergència) i reactivació econòmica local; digitalització de l’administració. IBI +2%: justificat per finançar mesures Covid (ingressos optimitzats i contenció de despesa, però insuficients). Inversions 2021: rehabilitació de la sala de l’Ateneu i 2a Escola Bressol (Les Basses/Sant Pere). Calendari: projectes i licitacions en marxa; obres des de mitjan any; objectiu obertura curs 22‑23. Participació i transparència: processos ajustats a restriccions; millora d’horaris i dies de comissions per facilitar el treball (més marge dilluns vs dimecres). Dedicacions i cost polític: reordenació amb estalvi (~69.000 € el 2021); jubilació parcial i dietes. Policia Local: manteniment del complement de millora que ha ordenat torns, reduït hores extres i millorat el servei (model replicat per altres municipis). Ecologisme (Arbra Gulló): obsolescència programada — del càrtel de bombetes de 1924 a la bombeta centenària; crida a consum responsable i consciència dels límits (terra, aigua, sòl fèrtil). Comerç local: Anna Gil (Anna Art i Moda) relata l’impacte del canvi de sentit del carrer i la pandèmia; serveis com proves i entrega a domicili; pendent d’entrar a la venda en línia. Cultura i memòria: efemèrides (amb focus en el Cas Dreyfus i l’accident dels Andes). Sant Justenques: Teresa Faneca, artista; orígens, Escola Massana, Artaneu (25 anys), Firart i vincle amb la muntanya; l’art com a espai de gaudi i comunitat. Meteo Setmana amb entrada d’aire fred del nord. Dijous augment de núvols i ruixats nocturns puntuals (cota 400‑500 m a Collserola). Nadal i Sant Esteve freds (máx. ~7 ºC, mínimes 0‑2 ºC, tramuntana i sensació de més fred).

  • Empanada Cultural del 21/12/2020 — Especial d’animació: Akira 4K, Big Mouth i Josep — videojocs en auge, streaming i memòria de l’exili - episode art
    Empanada Cultural
    1h

    Empanada Cultural del 21/12/2020 — Especial d’animació: Akira 4K, Big Mouth i Josep — videojocs en auge, streaming i memòria de l’exili

    Panorama general del programa "El 2020 está a punto de decir adiós… y el 2021 debe traer una vida nueva." Programa especial dedicat a l’animació que alterna reflexió cultural sobre el 2020/2021 amb tres blocs centrals: Akira (reestrena 4K), Big Mouth (Netflix) i Josep (Aurel, sobre Josep Bartolí). Es comenta l’impacte de la pandèmia en la cultura (auge del videojoc i del streaming) i la resiliència de l’animació, capaç de continuar la producció en remot. • Context: videojocs en màxims (vendes +9,3%; fins a 3.000M de gamers el 2023) i consum audiovisual domèstic en ascens. • Tesi clau: l’animació no s’atura — del dibuix clàssic a la tecnologia actual, amb Espanya com a indústria destacada (de "Garbancito de la Mancha" a "Klaus"). • Tres peces centrals: Akira (manga/anime i el seu llegat), Big Mouth (educació sexual en format d’animació per adults) i Josep (memòria de l’exili republicà i l’art de Bartolí). Editorial: 2020/2021, pandèmia i cultura Idees principals • L’any de les xifres i la incertesa: contagis, morts, restriccions i un 2021 tan esperat com carregat d’expectatives. • Videojocs en auge: ingressos rècord i seguiment massiu (82M als The Game Awards); broma recurrent amb Cyberpunk 2077 i els seus "bugs". • Streaming vs sales: Warner/HBO porten estrenes a plataforma; més consum a casa, però no menys producció — la clau és l’animació. • Reivindicació del valor de l’animació: continuïtat de producció durant la pandèmia i paper d’Espanya en el mapa global. Còmics/Anime: Akira (Katsuhiro Otomo) — reestrena 4K Per què és important • Clàssic fundacional del cyberpunk que va canviar la indústria de l’animació japonesa i va obrir l’anime a Occident. • Doble obra complementària: manga (1982–1990, >2.000 pàgines, sis volums) i film (1988), amb Otomo al capdavant de totes dues. Producció i tècnica • Pressupost sense precedents: ~700M de iens per al film, fins a 160.000 dibuixos únics i 327 colors (fins i tot es parla d’un vermell Akira). • Innovació d’animació en dos i uns (fins a 24 fps en seqüències clau), diàlegs enregistrats prèviament per animar labials. Trama i temes • Neo-Tòquio (2019) post-explosió; Kaneda i Tetsuo entre bandes, repressió i experiments psíquics; Akira com a origen del cataclisme. • Temes: tecnofòbia i crítica al miratge modernista, encobriment d’estat, por atòmica, transhumanisme i "nova carn" (aires Cronenberg), fanatisme religiós i sacrifici. • Lectura històrica: anticipació d’uns Jocs Olímpics a Tòquio i de la bombolla econòmica japonesa; influències de Blade Runner, Easy Rider i el context de protesta. Impacte • Porta d’entrada de l’anime a Europa i EUA (via SelectaVisión i circuits com Sitges); comparacions amb el cinema experimental de Tsukamoto (Tetsuo). • Disponible en reestrena 4K i en plataformes com Netflix i Filmin. Sèries: Big Mouth (Netflix) — educació sexual amb humor salvatge La premissa • Animació per adults (2017–): adolescents afronten la pubertat guiats pels monstres de les hormones (Maurice, Connie, etc.). • Creators i alter egos: Nick Kroll i Andrew Goldberg (guionista de Family Guy), amb veus multipersonatge (Maya Rudolph, premi Emmy). Per què funciona • Tracta amb claredat i humor temes com primer petó, menstruació, masturbació, orientació i identitat sexual, consentiment i abusos, ansietat, depressió i vergonya. • Ús brillant de la personificació (culpa, ansietat, òrgans, tampons, condons) i del meta-humor (trencament de la quarta paret i acudits sobre el propi format Netflix). • Musicals memorables (p. ex. aparicions de "Freddie Mercury" o el fantasma de Duke Ellington) i un opening soulful: "I’m Going Through Changes" (Charles Bradley, versió de Black Sabbath). Notes de visionat • Recomanable en versió original per preservar jocs de paraules i referències culturals. • To optimista: normalitza angoixes compartides, fa humor negre sense perdre l’empatia pedagògica. Cinema: Josep (Aurel) — art, exili i memòria de Josep Bartolí De què parla • Pel·lícula "dibuxada" d’Aurel (il·lustrador de premsa, Le Monde) sobre el dibuixant català Josep Bartolí: del camp de concentració d’Argelers (1939) a l’exili a Mèxic i EUA. • Doblada per Sergi López (català/francès) i amb Silvia Pérez Cruz (cançons sobre Miguel Hernández i "Gallo rojo, gallo negro"; veu de personatges i Frida Kahlo). Forma i estil • Aurel reivindica la vinyeta de premsa: imatges molt expressives, gest mínima, moviment reservat a moments de memòria; blancs, negres i ocres que esclaten en color amb l’entrada de Mèxic/Frida. • Diàleg amb els dibuixos de Bartolí (publicats el 1943) com a testimoni de camps que el film anomena pel seu nom: camps de concentració. Temes i context • Memòria històrica i vergonya francesa per l’internament de republicans; llibertat a través del traç i l’art; llaços amb Frida Kahlo i el cercle artístic de Mèxic. • Durada continguda (77’): es troba a faltar més recorregut vital, però la síntesi és colpidora i evocadora. Agenda i tancament Estrenes i recomanacions • Cinema: The Father (Florian Zeller), Martin Eden (Pietro Marcello), i títols vistos a Sitges. • Videojocs: seguiment dels parches de Cyberpunk 2077. Xarxes i on escoltar • YouTube, Facebook i Instagram: Empanada Cultural; Twitter: Empanada Cultura (sense L); podcasts a SoundCloud. Conclusions clau • L’animació ha estat el gran salvavides creatiu del 2020: pot produir-se en remot, permet riscos estètics i abasta del cyberpunk d’"Akira" a la pedagogia descarada de "Big Mouth" i la memòria històrica de "Josep". • Cultura en transformació: auge del videojoc i del streaming, però també necessitat de sales; l’any ens deixa reestrenes, noves mirades i la certesa que les històries dibuixades també expliquen el món.

  • l'Audició del 21/12/2020 - episode art
    l'Audició

    l'Audició del 21/12/2020

    Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.