Tots els episodis · 2021

2144 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

529-552 de 2144
  • Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Dol perinatal: suport, acompanyament i trencament del tabú — Petits amb Llum, Vall d’Hebron i iniciatives locals - episode art
    Entrevistes de la Justa
    20'

    Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Dol perinatal: suport, acompanyament i trencament del tabú — Petits amb Llum, Vall d’Hebron i iniciatives locals

    Introducció Converses sobre el dol perinatal i gestacional, un tema encara tabú, amb la participació de Cristina Cruz (Petits amb Llum) i Maria Teresa Pissonier (doctora en Psicologia, experta en dol perinatal). Es destaquen les xerrades i tallers a la Biblioteca Joan Margarit i iniciatives com l’espai memorial al cementiri (obra de Nil Nebot). "No hi ha batec" — la frase que inicia sovint un procés de dol complex i profund. Petits amb Llum: què fan i per a qui Grups d’ajuda mútua (GAM) per a pares, mares i familiars que han patit una pèrdua durant l’embaràs o després del part. Tipologies de grups: Dol gestacional general (presencial i online). Dol per interrupció de l’embaràs (voluntària per causes mèdiques). Nous embarassos després d’una pèrdua. Objectius clau: Trencar la solitud i el silenci. Reconeixement del dol i del rol de pares. Espais segurs per parlar del part, del fill i de l’estat emocional. Per què el dol perinatal és diferent Múltiples pèrdues: no només el fill, sinó també el futur imaginat i els plans projectats. Dimensió imaginària i familiar: nom, habitació, expectatives i vincles creats abans de néixer. Experiència corporal de la mare: vincle íntim i creixent; la buidor física i emocional quan es perd. Invisibilitat legal i social: Nounats que viuen ≥ 5 minuts es poden registrar; nats morts no consten i “no són ningú” administrativament. Afegeix dolor al no-reconeixement social. "És un dol que s’ha de fer bé; no hi ha drecera." Acompanyament sanitari que ajuda Necessitat d’un circuit continuat des del primer moment (diagnòstic d’hòbit fetal o malformació amb interrupció mèdica). Bones pràctiques (exemple a Vall d’Hebron): Entregar el nadó a la parella, temps i intimitat per acomiadar-se. Ritualitzar i validar l’experiència: reconèixer que "això ha passat" i que són pares. Formació específica de l’equip i suport als professionals (grups per gestionar el propi impacte emocional). Impacte: Facilita el procés de dol i prevé complicacions. Un pare: "Mai m’hagués imaginat que marxaria tan tranquil i amb tanta serenitat... i que els professionals també estimaven el meu fill." El paper de la parella, la família i la societat Parelles: proximitat i presència són clau; el dol pot ser diferent en ritmes i necessitats. Evitar frases que minimitzen: "ets jove, ja en tindràs un altre". Reconeixement social i espais de paraula redueixen el tabú i la sensació d’aïllament. Procés, temps i integració del dol Temps orientatiu: al voltant de 6 mesos per integrar el que ha passat (molt individual i variable). Permetre’s: Tristesa, plor, baixa laboral i el temps necessari. Acompanyament de família, serveis sanitaris i GAM. Objectiu: reconvertir el dolor en força interior i integrar el fill en la història familiar (parlar-ne amb germans, recordar-lo amb amor). Dades i context A l’Estat espanyol: 2.500 nadons moren cada any durant la gestació o el primer mes de vida (sense comptar avortaments involuntaris i altres complicacions). 15 d’octubre: Dia Mundial del Dol Gestacional i Neonatal. Agenda i recursos Biblioteca Joan Margarit / Escoles: Avui: taller sobre dol (18–20 h). 15 d’octubre: xerrada amb Maria Teresa Pissonier i Ewa Sitko (18–19:30 h). Proper dilluns: nou embaràs després de la pèrdua. Inscripcions: directament a la Biblioteca. Missatge clau Parlar-ne amb naturalitat, reconèixer la pèrdua i cuidar l’acompanyament sanitari i comunitari són essencials per a un dol sa i integrador.

  • Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Ple de setembre, Mas Lluí (llum, cobertura i equipaments), nous contenidors i mobilitat, Festes de Tardor, COVID i retorn dels CARS - episode art
    Entrevistes de la Justa
    35'

    Entrevistes de la Justa del 14/10/2021 — Ple de setembre, Mas Lluí (llum, cobertura i equipaments), nous contenidors i mobilitat, Festes de Tardor, COVID i retorn dels CARS

    Panorama general de l’episodi Entrevista amb l’alcalde Joan Basanyes sobre un conjunt de temes municipals. Els eixos principals són: el ple de setembre (i la presa de possessió pendent de la CUP), serveis i equipaments a Mas Lluí, nous contenidors i canvis de mobilitat, Festes de Tardor (Shopping Night i Sant Just al Carrer), situació de la COVID-19 i retorn de la cursa CARS. Ple municipal de setembre (2020-2021) • Tema clau: la presa de possessió del nou regidor de la CUP, Aleix Abadia, no es va poder fer al setembre perquè les credencials van arribar tard (ja a l’octubre). • L’Ajuntament havia preparat la participació d’Abadia, però no hi havia marge legal per endarrerir el ple (és obligatori i l’últim dijous de mes). • S’espera que el regidor prengui possessió a l’octubre amb normalitat. "No hi havia cap possibilitat de suspendre o d’endarrerir aquest ple." Mas Lluí: serveis i equipaments Microtalls elèctrics • S’ha dialogat amb Endesa; l’avaria s’hauria localitzat i resolt. En les últimes setmanes no consten queixes. • Es mantindrà seguiment perquè les solucions provisionals poden fer reaparèixer incidències. Telefonia mòbil i antenes • Doble problema: edificis nous amb gran aïllament (menys cobertura interior) i manca d’antenes. • Les comunitats sovint són reticents a autoritzar antenes a cobertes; l’Ajuntament fa de mediador i ofereix equipaments municipals per instal·lar-ne. "Tenir un bon accés a la telefonia és essencial." Equipaments: centre cívic i parcel·la educativa • Centre cívic Soledat Sants: obertura endarrerida, però amb dimensions considerables per donar serveis al barri. • Parcel·la reservada per a equipament educatiu: el Departament d’Educació ha dit que no la preveu. Explora ampliar l’Escola Montserrat com a institut-escola. • L’Ajuntament valora reorientar la parcel·la a ús esportiu (hi ha pressió d’entitats), però cal consens i informe del Parc de Collserola per compatibilitat ambiental. Connexió Mas Lluí – Barri Sud • En marxa el projecte d’un itinerari amable per a vianants i bicicletes amb una passera al costat de la Masia de Can Jalabert fins al c. Juan Ramón Jiménez (durada aproximada: 6 mesos). • El pont per a vehicles es va descartar: els estudis de mobilitat indicaven més problemes a la Carretera Reial dels que solucionava. Residus i mobilitat urbana Nous contenidors de 2.000 l i logística • Arriben nous contenidors (més capacitat) i s’incorporen camions de càrrega lateral. • Calendari: a partir del 25 d’octubre, substitució setmana a setmana per fraccions (convivència d’uns 1,5 mesos amb models antics). Objectiu: inici de novembre operatius. Canvis de sentit al centre (Montserrat i Ateneu) • Reunió prèvia amb el veïnat; balanç de pros i contres. Es manté el disseny previst i es monitorarà la congestió al c. Creu. • Si cal, l’Ajuntament rectificarà ràpid amb canvis a Verge del Pilar i Bonavista per restablir sortides alternatives. • Es garanteix el model de proximitat: una bateria de contenidors a tots els carrers (molt valorada per la gent gran). "Si no funciona, rectificarem. Són modificacions ràpides: senyalètica i pintura." Sistema amb xip: estat i aprenentatges • El xip s’activarà després d’instal·lar els contenidors nous i repartir les targetes a totes les llars. • Al pilot de Canigó–Miranda, el problema ha estat la fragilitat dels contenidors antics (trencaven l’aparell del xip en el bolcatge), però el comportament ciutadà ha estat molt bo i el reciclatge ha millorat. Festes de Tardor i esdeveniments • Campanya Sant Just Residus present a Sant Just al Carrer (24 d’octubre) amb punt informatiu, tallers i jocs per sensibilitzar sobre la recollida selectiva. • Shopping Night: dependrà de les noves restriccions (previstes el 15 d’octubre). Objectiu: recuperar el format habitual si és possible. • Sant Just al Carrer es trasllada a l’Avinguda Indústria per seguretat (més espai i millor evacuació). Si funciona, podria consolidar-se o combinar-se amb altres espais. COVID-19: situació sanitària • Dades molt bones a Sant Just: alguns grups confinats puntuals, però incidència baixa i >80% vacunats. • El CAP funciona amb normalitat, tot i que al novembre coincideixen vacunació de la grip i tercera dosi de COVID per a col·lectius vulnerables (pot haver-hi pic de demanda). • La mascareta probablement es mantindrà més temps en espais tancats i sanitaris per criteri de reducció de riscos. "Sembla que estem al final del túnel i aviat podrem recuperar la normalitat." Cursa CARS (13–14 de novembre) • Després de la suspensió de 2020 (primera en 44 anys), es vol recuperar la cursa amb públic si la normativa ho permet. • L’organització preferia sense públic abans que amb el públic assegut i perimetrat; ara, amb relaxació de mesures, l’objectiu és la normalitat. "L’espectacle no és complet sense el públic."

  • La Justa del 14/10/2021 — Cursa de Carts ajornada i possible públic; ajuts de mobilitat sostenible; nominacions als Premis Butaca; portades (Villarejo, llum i pressupostos) i previsió del temps del cap de setmana - episode art
    La Justa
    2h 49min

    La Justa del 14/10/2021 — Cursa de Carts ajornada i possible públic; ajuts de mobilitat sostenible; nominacions als Premis Butaca; portades (Villarejo, llum i pressupostos) i previsió del temps del cap de setmana

    Introducció i sumari del programa Magazín matinal de Ràdio d’Esvern, “La Justa”, amb la Mireia Redondo. A l’obertura es presenta el guió del dia: actualitat local, portades dels diaris, entrevista prevista amb l’alcalde Joan Bassaganyà (segona hora), agenda de Festes de Tardor i afectacions per les noves mesures de la Covid-19, i a la tercera hora, converses sobre el dol perinatal amb la Biblioteca Joan Margarit i l’associació Petits amb Llum. El fragment transcrit se centra sobretot en: • Notícies de Sant Just Desvern • Portades dels diaris (focus a El Periódico) • Previsió meteorològica del cap de setmana "Volem que les seccions apuntin al moment on comença el tema realment" — es respecta: la part d’obertura és sumari, els temes desenvolupats comencen després. Notícies de Sant Just Desvern (amb Lua) 44a Cursa de Carts de Coixinets: inscripcions ajornades i escenari amb públic • L’obertura d’inscripcions s’ajorna per les noves mesures del Procicat que entren en vigor el 15 d’octubre, amb aforament al 100% en molts sectors, inclosos equipaments esportius a l’aire lliure. • L’organització revisa el funcionament per adaptar-se al nou marc; encara no hi ha nova data d’inscripcions. • Possibilitat que hi hagi públic als revolts (abans era inviable pel control d’aforament i distàncies). • Es manté l’ús de mascareta en aglomeracions a l’aire lliure. "Olora a públic, sí senyor, perquè és un esdeveniment esportiu." Ajuts de mobilitat: transport d’estudiants, bici i patinet elèctric • Obertes les sol·licituds fins al 12 de desembre de 2021 (o fins esgotar pressupost) per: 1) targetes de transport públic per a estudiants que estudien fora del municipi; 2) subvencions per a la compra de bicicleta elèctrica o patinet elèctric per a joves. • Requisits clau: empadronament a Sant Just des de l’1/01/2021 i renda familiar < 45.000 € anuals. • Objectiu: fomentar transport públic i mobilitat sostenible, segura i accessible. • Bases i formularis: web de l’Ajuntament de Sant Just i notícia a Ràdio d’Esvern. Cultura: nominacions als Premis Butaca 2021 • Les santjustenques Clara Segura (millor actriu per Filomena Marturano, muntatge també nominat) i Àlia Iguadé (millor intèrpret femenina de dansa per Gisaki i millor coreografia per Hiden, amb la seva companyia) reben nominacions. • L’obra Mare de Sucre competeix a millor muntatge teatral; hi ha participat la santjustenca Clàudia Barberà (animació de vídeo). • Gala presencial: 15 de novembre al Teatre Monumental de Mataró. Votació oberta a premisbutaca.cat/vota. Portades dels diaris (El Periódico) • Judici a Villarejo: “Finta fallida” — el tribunal rebutja l’intent d’aturar in extremis el primer judici a l’excomissari. • Factura de la llum i decret elèctriques: pugna per rebaixar l’impacte; el PNB vol protegir la indústria; Brussel·les dilata el pla per abaratir la llum. • Pressupostos 2022: Catalunya rebria el 17,2% de la inversió; les pensions absorbeixen 4 de cada 10 euros; el Cercle d’Economia alerta del risc d’“irrellevància econòmica”. • Generalitat: investigació per sobresous al Consorci de Serveis Socials. • Les Corts (Barcelona): el barri lliura batalla contra la brutícia entre molts locals tancats. • Esport femení: Marion Rousse, directora del primer Tour de France femení. Previsió meteorològica (Carles) Avui (dijous) • Jornada estable: sol amb intervals de núvols. Mínima 13,9 °C; màxima prop dels 20 °C (una mica per sota de la mitjana de tardor local). • Anticicló potent sobre el Mediterrani que bloqueja fronts atlàntics: temps tranquil però pluja escassa. Divendres i dissabte • Vent de tramuntana/mestral als extrems amb rebuf a la costa central: més núvols baixos. • Divendres: cel més tapat; poden caure 4 gotes esporàdiques. T. màx.: 20–21 °C. • Dissabte: nuvolositat amb llevant de poc recorregut (núvols poc carregats); plugims a migdia/primera hora de la tarda. Màx.: 18–19 °C. • Nit de dissabte (activitats a l’aire lliure, p. ex. “Mamma Mia” a Can Ginestà): 14–15 °C a les 23 h, amb humitat. Recomanació: abrigar-se. Diumenge i tendència • Diumenge: més sol al matí, tarda amb alguns núvols; màx.: 20–21 °C. Bon temps per a les Festes de Tardor, Esbart, gegants i activitats a Can Ginestà. • Inici de setmana: dilluns-dimecres, pujada suau a 21–22 °C; a partir de dijous, nova baixada i més núvols. La pluja més probable arribaria cap al 25 d’octubre. "Parlar de precipitacions és utòpic ara mateix" — només s’esperen ruixats molt febles si escau. Música i falques • Sintonies i temes entre blocs: Manel (obertura), peces en anglès (p. ex. Valerie), “No vull baixar”, Nil Moliner – Libertad, falca institucional de la Generalitat, i altres. Idees clau • Ajustos per noves mesures Covid-19: retorn al 100% d’aforament condiciona esdeveniments locals (Cursa de Carts). • Impuls a la mobilitat sostenible: ajuts per estudiants i per a e-bikes/patinets. • Reconegut talent local: nominacions als Premis Butaca. • Meteo: anticicló persistent, poca pluja, cap de setmana suau però amb més núvols i lleugera fresca dissabte.

  • Empanada Cultural del 13/10/2021 — Jodorowsky desfermat: El Papa Terrible, Dune i El Incal; Lourdes de Jessica Hausner; i agenda Sitges (Titane, Benedetta) - episode art
    Empanada Cultural
    1h

    Empanada Cultural del 13/10/2021 — Jodorowsky desfermat: El Papa Terrible, Dune i El Incal; Lourdes de Jessica Hausner; i agenda Sitges (Titane, Benedetta)

    Panorama general del programa • To desenfadat i irònic amb retorn de col·laboradors i presentació de xarxes del programa. • Eix temàtic doble: religió i poder vist a través del còmic d’Alejandro Jodorowsky, El Papa Terrible, i del cinema amb Lourdes (2009) de Jessica Hausner. • Deriva cinèfila sobre Dune (Lynch i Villeneuve) i el projecte no filmat de Jodorowsky, i tancament amb agenda (Sitges, Titane, Benedetta, etc.). Còmic: El Papa Terrible (Jodorowsky) Context i punt de partida • Còmic ambientat el 1503, després de la mort d’Alexandre VI, amb un ‘joc de trons’ per accedir a la Santa Seu. Protagonista: Giuliano della Rovere (el futur papa Juli II), retratat com a ambició, nepotisme, extorsió i violència. • Jodorowsky assumeix llicències històriques (anacronismes, personatges barrejats) per bastir una sàtira política-religiosa coral (Borgia, Miguel Ángel, Maquiavel com a ‘mà dreta’). To, temes i límits • Còmic per a majors d’edat: erotisme explícit i transgressor (sodomia, masoquisme, incests), violència i sàtira anticlerical. No hi ha gratuïtat: la provocació serveix el discurs. • El protagonista funciona com a antiheroi; el terme maquiavèl·lic queda quasi superat per un ‘julianesco’. L’obra és una sàtira política en clau de House of Cards papal amb pulsió Manara (erotisme integrat a la narració). Equip artístic i traç • Guió d’Alejandro Jodorowsky. Dibuix principal de Teo (estil franco-belga, gran detall); darrer volum amb canvi de mà que redueix el detall. • Comparacions amb altres obres de Jodorowsky en còmic: Os Borgia, l’univers d’El Incal, Megalex, Metabarones, Tecnopadres. ‘Jodorowsky és un genial constructor d’històries… amb una obsessió pel sexe anal, el menyspreu a l’església, la màgia i la filosofia marciana’ — crítica citada irònicament al programa. Jodorowsky, el creador • Artista polifacètic (cinema, còmic, teatre), provocador però amb discurs i sentit de la posada en escena. Es parla de la seva psicomàgia i de la seva figura pública tan magnètica com controvertida. De Jodorowsky a Dune i l’univers d’El Incal El Dune que no va ser i el que va inspirar • Documental recomanat: Jodorowsky’s Dune. Gran preproducció (Pink Floyd, Dalí, Giger, Stones) i un dossier visual que va irradiar disseny cap a altres sagues: ecos a Star Wars i Alien (via Giger). • Frustrat el film, Jodorowsky canalitza la visió a El Incal (amb Moebius) i derivats; un univers dens que concentra la seva grandiloqüència de ciència-ficció. Dune al cinema • Comparativa Lynch (1984) vs Villeneuve (2021): la nova versió excel·leix visualment i en escala, però alguns la perceben emocionalment incompleta (esperant segona part i expansions). Cinema: Lourdes (2009), de Jessica Hausner Lourdes, el lloc • La ciutat (15.000 habitants) rep milions de pelegrins: turisme religiós amb botiguetes, records, ampolletes per l’aigua de la gruta de Massabielle i una logística mastodòntica. • Convivència entre fe i ‘verificació’: oficina de constatació mèdica i comitè mèdic internacional per als suposats miracles. El programa ironitza el maridatge fe–ciència. Sinopsi i personatges • Protagonista: Christine (Sylvie Testud), amb esclerosi múltiple, viatja a Lourdes buscant canvi i consol més que no pas fervor. S’hi creuen desig, gelosia, esperança i cinisme en el si de la comunitat (voluntaris de l’Ordre de Malta, infermeres, malalts…). • La posada en escena: plans fixos i llargs, to gèlid i naturalista, construcció a foc lent que exposa la doble moral i les misèries humanes darrere l’aparença de bondat col·lectiva. ‘Per què jo? Creu que algú que pot utilitzar les cames és necessàriament més feliç?’ — reflexió de Christine (tràiler) Lectura temàtica • La pel·lícula deixa millor a l’Església (institució) que als fidels: la comunitat revela hipocresia, egoisme i fragilitat. • Equilibri entre humor i tendresa vs. cinisme; crítica sense crueltat gratuïta, amb empatia per la vulnerabilitat humana. Interpretacions i premis • Sylvie Testud (compassada, matisos a la mirada), amb secundaris com Léa Seydoux, Bruno Todeschini i Elena Lowenson. • Guardons: Premi FIPRESCI a Venècia; Millor pel·lícula (Sevilla, Varsòvia); Millor actriu europea (2010) per a Testud. Jessica Hausner i ecos amb Little Joe (2019) • Directora austríaca, estil autoral, precís i hipnòtic (Lovely Rita, Hotel). • Little Joe (2019): anticipa imagineria de pandèmia; comparteix debat sobre sanació vs. acceptació i el paper del sistema; més efectista que Lourdes però amb posada en escena coherent i control del timing. Agenda i estrenes Sitges i voltants • Titane (Julia Ducournau): Palma d’Or a Cannes; to físic i radical, present a Sitges i cartellera. • Benedetta (Paul Verhoeven): provocació religiosa en clau de convent i desig; en diàleg amb el to transgressor del còmic de Jodorowsky. • Dune (Villeneuve) i altres títols del moment (Last Night in Soho, etc.) en l’horitzó post-festival. Idees clau • Religió com a teatre de poder: al còmic (papa Juli II) i al cinema (Lourdes), el focus és la comunitat i les seves contradiccions. • Provocació amb propòsit: Jodorowsky estira els límits per il·luminar hipocresies i pulsions; Hausner refreda el to per mostrar la mateixa veritat amb sutileza. • Imaginari transvasat: el Dune no filmat de Jodorowsky fecunda el cinema posterior; el seu univers cristal·litza en El Incal i derivats.

  • Veus Parròquia del 13/10/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: immigració, Ceuta i Melilla, devolucions en calent, fronteres externalitzades i CIE - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 13/10/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: immigració, Ceuta i Melilla, devolucions en calent, fronteres externalitzades i CIE

    Presentació i marc del programa • Benvinguda a Montserrat Regidell i presentació del nou espai “De l’hostilitat a l’hospitalitat”. • Context eclesial: el Papa impulsa una Església “a les fronteres”, en contacte amb la realitat social. • Tema central del curs: la immigració com a qüestió social candent i el pas de la hostilitat a la hospitalitat. "Emigrar no és cap ganga" Dades i humanitat de la migració • Lectura d’un fragment que subratlla que la migració afecta molts oficis i perfils: de paletes a programadors, de treballadores de la llar a treballadors sexuals. • Xifres clau: 150 milions de persones viuen fora del seu país, només el 3% de la població mundial. • Realitat dura: feines dures, brutes i perilloses, sous baixos, estigmes i riscos de mort al trànsit (vaixells, camions) per millorar la vida familiar. “Aquest és el món de la immigració.” De l’hostilitat a l’hospitalitat: definició i camí • Hostilitat: rebuig, apartament, por. • Hospitalitat: acollida, recepció, repartiment de riquesa, repartiment de treball i de legalitat. • Objectiu: transitar cap a una societat d’homes i dones hospitalaris. Frontera sud i fluxos per la Mediterrània • Focus geogràfic: Ceuta, Melilla i la Mediterrània com a punts crítics d’entrada. • Reconèixer la complexitat dels fluxos i els factors d’atracció i expulsió. Memòria de fets recents i drets vulnerats Tarajal (Ceuta) • Intent d’entrada a nedo rebutjat amb material antidisturbis (incloses pilotes de goma). • 15 joves morts ofegats; tombes numerades, contradiccions oficials i absència de responsabilitats depurades. • Invocació problemàtica del “concepte operatiu de frontera”. Devolucions en calent • Crítiques de la UE, advocacia, justícia, Església i entitats socials a les devolucions en calent. • Malgrat això, el govern les legalitza: normalització d’una pràctica que comporta vulneracions de drets. Repressió al Marroc • Forces policials marroquines repel·leixen salts a les tanques de Ceuta i Melilla i desmantellen campaments (com el de Gurugú) amb violència. • Paradoxa: agressió a propis nacionals en funció d’acords de control migratori. Mites i prejudicis a desmuntar • “Porten malalties (p. ex., èbola)”: fals. • “Ens prenen la feina i les subvencions”: fals. • Principi: igualtat de drets, no privilegis ni discriminació. Reivindicació d’un canvi social de mirada envers la gent immigrada. Exemple local d’acollida efectiva • Cas d’“Usman” (Guinea Conakry): l’empadronament municipal obre l’accés a la sanitat i permet una operació d’oïda complexa a la Seguretat Social. • Aprenentatges: la coordinació Ajuntament–entitats fa possibles itineraris d’inclusió real. Control fronterer: espiral d’enduriment i ineficàcia • Malgrat murs, concertines i militarització, l’entrada no s’atura: es diversifiquen rutes i augmenta el cost humà. • Espiral autojustificativa que sepulta recursos públics i estàndards de drets humans. • Cal mirar més enllà de les tanques: hi ha fronteres invisibilitzades i rutes menys visibles. Fronteres externalitzades • La frontera europea es desplaça cap al Nord d’Àfrica mitjançant acords: subcontractació del control i la repressió dels fluxos. • Condicionalitat: accés a fons de cooperació i tractats comercials a canvi de contenció migratòria. • Problemes: “ombra jurídica”, impunitat davant abusos, i eurocentrisme que ignora la migració interafricana. Fins a quin punt Europa es fa responsable dels abusos comesos per tercers? Fronteres internalitzades (dins del territori) • CIE (Centres d’Internament d’Estrangers): 8 a l’Estat espanyol; privació de llibertat per irregularitats administratives. • Denúncies: condicions infrahumanes, accés limitat o nul a salut i assistència lletrada, violència i fins i tot morts. • Efecte performatiu: l’etiqueta “sense papers”, “il·legal” crea estigma i exclusió. Exclusió social i mercat de treball • Obstacles a drets: padró municipal denegat en alguns municipis; exclusió sanitària (des de 2012); impossibilitat de treball regular. • Realitat econòmica: incorporació a l’economia submergida i cobertura de feines de cures (avis, llars), sovint mal pagades i invisibilitzades. • Lectura crítica: el sistema fronterer produeix vulnerabilitat estructural d’un col·lectiu de treballadors pobres. Cloenda • Crida a passar de la hostilitat a la hospitalitat amb polítiques d’acollida i redistribució. • Avanç del proper programa: actualitat i cultura de la parròquia, amb un bloc d’història local. “Mou, Senyor, mou la meva ànima” — invocació a una hospitalitat activa i concreta.

  • La Justa del 13/10/2021 — Sant Just al dia: Cursa de Coixinets, Festes de Tardor, Salut Mental, Portades de la premsa i Previsió del Temps - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 13/10/2021 — Sant Just al dia: Cursa de Coixinets, Festes de Tardor, Salut Mental, Portades de la premsa i Previsió del Temps

    Resum general del programa Data i to d’arrencada: Dimecres 13 d’octubre. Obertura musical amb Ed Sheeran ("Shivers") i pregunta del dia sobre el pont. La Mireia avança els continguts i horaris del programa. "Ja sabeu, en plena normalitat, avui, demà i divendres." Notícies del municipi (Lua López) Biblioteca Joan Margarit: Any Internacional de les Fruites i Verdures • La biblioteca dedica una secció especial a la fruita i la verdura com a base d’una alimentació equilibrada. • "Tast de llibres" i exposició d’obres d’alumnes d’arts plàstiques (Gaudim Crea en Art de Can Ginestà). • A la sala infantil, un petit “hort de llibres” amb contes i informatius sobre llegums, hortalisses i fruites. "Doneu-li una oportunitat al bròquil, Albert." (Banter simpàtic a plató) 44a Cursa de Cars de Coixinets: inscripcions i format • Inscripcions: del 13 al 27 d’octubre (online a cardsdecoixinets.org). • Cursa: 13 i 14 de novembre. • Protocol Covid: adaptacions PROCICAT; s’estudia públic als revolts segons noves mesures; streaming multipantalla i possible pantalla gegant al poble. • Objectiu: bona experiència per corredors/es i seguidors/es, tot pendent de la flexibilització d’aforaments. Festes de Tardor (13–24 d’octubre) • Inici amb la conferència "Com es va formar el feixisme a Espanya" (Ferran Gallego, UAB). • Actes destacats: Correllengua, 20è aniversari d’Acció Solidària i Logística, musical Mamma Mia, activitats a Jardins de Can Ginestà (Hora del Conte), exposició Alta Fidelitat (Sala Mercat), concert nocturn Maja Party, Shopping Night i Sant Just al Carrer. • Entrades: reserva a santjust.cat/inscripcions. Alguns actes exhaurits (Mamma Mia, Hora del Conte, etc.). Recomanen acudir in situ per possibles alliberaments de localitats en començar l’acte. Salut Mental: taula rodona i avanços del 2n bloc • Taula rodona “Suport comunitari en salut mental” (18 d’octubre, sala Isidor Cònsul, Can Ginestà). • Modera: Gina Pol (regidora de Salut). Ponents: Núria Boquera (educadora social), Darío Nogués (APSES), M. Àngels Horta (psicòloga clínica), Carles Descalzi (Grup Sant Pere Claver). • Organitzen: Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, Ajuntament de Sant Just i biblioteques del Baix. • Inscripció prèvia per correu; també en streaming via plataforma digital. • Avanç: entrevista a la segona hora amb Núria Boquera i dues usuàries (Mònica Marsol i Gemma Ocanya). Portades dels diaris Diari Ara • Pandèmia: el Govern retira gairebé totes les restriccions; torna el 100% d’aforament a cultura, esports a l’aire lliure, bars i restaurants (amb matisos a interiors, oci nocturn i esport cobert). • 12 d’octubre: polèmica per la patrulla àguila i la bandera “gairebé republicana”. Tensions Sánchez–Casado. • Economia: l’FMI rebaixa el creixement 2021 per Espanya i modera l’eufòria. • Energia: França reactiva l’opció nuclear davant la crisi del gas (nous petits reactors). La Vanguardia • Catalunya postrestriccions: es manté la mascareta, però principals sectors recuperen el 100% d’aforament. • Esports: el Clàssic del dia 24, amb la grada plena. • 12 d’octubre: desfilada recuperada, xiulades a Sánchez; absències d’alguns líders autonòmics. • FMI: ajust a la baixa per 2021, millor per 2022. • Habitatge: promotors veuen escassa la compensació del 30% de pisos socials. • Clima: la pujada del mar amenaça un 15% de la població costanera. El Periódico • FMI i inflació: alerta als bancs centrals per estar preparats per actuar. • Covid: cap al final de la majoria de limitacions, mascareta en interiors es manté. • Investigació: irregularitats al Consorci de Serveis Socials (era època CiU). • Barça: Espai Barça, costos de 600 a 1.500 M€ en 7 anys. • Mobilitat i geopolítica: pàrquings de bici col·lapsats? Xina vs EUA. • Cas Alcoa: detinguts haurien buidat l’empresa amb bitcoins. El temps (Carles Rius) Dimecres–Dijous • Ambient de tardor: sol amb núvols poc importants, sense pluja. • Màximes: 20–21 ºC; mínimes: ~13 ºC; molt de contrast tèrmic. Divendres–Diumenge: arriba aire fred en alçada • Entren bosses d’aire fred a capes altes del nord d’Europa: més núvols i inestabilitat. • Divendres: possible ruixat de nit. • Dissabte: més fresc (màx. ~19 ºC), núvols i probabilitat de ruixats entre les 14–17 h. • Diumenge: més clarianes al matí; tarda amb núvols. Màximes 20–21 ºC. • Alta incertesa: models poc coincidents. "No ens ho hem d’agafar com una seguretat." Setmana vinent i Festes de Tardor • Fins dimarts: variabilitat, temperatures per sota la mitjana. • A partir del 20/10: possible “estiuet” suau (23–24 ºC al migdia), nits fresques; atenció a encostipats pel contrast. • Si es confirmen les noves mesures, les festes podrien viure una normalització d’aforaments i formats més tradicionals. "Estem tornant a poc a poc a ser com abans, com érem el 2019."

  • Entrevistes de la Justa del 13/10/2021 — Salut mental comunitària a Sant Just: acompanyament personalitzat, testimonis de recuperació i estigma als hospitals i a la feina - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 13/10/2021 — Salut mental comunitària a Sant Just: acompanyament personalitzat, testimonis de recuperació i estigma als hospitals i a la feina

    Context i participants Programa d’entrevista a Ràdio d’Esvern amb la Mireia (presentadora), Núria (educadora social i responsable del programa municipal de salut mental de Sant Just), i dues usuàries, Mònica i Gemma. • Objectiu: entendre el funcionament del programa municipal d’atenció en salut mental, conèixer testimonis de recuperació i abordar l’estigma social i sanitari. El programa municipal de salut mental (Sant Just) Objectius i funcionament • Acompanyament integral i personalitzat a persones amb malaltia/trastorn mental i a les seves famílies. • Inserit a Serveis Socials municipals, amb treball en totes les esferes de la vida (personal, sanitària, laboral, etc.). • Itineraris a mida: cada persona té un seguiment únic, flexible i adaptat a les seves necessitats. • Treball en recuperació i autonomia amb enfocament comunitari. Accés al servei • Per contacte directe (boca-orella, butlletins municipals). • Per derivació sanitària (CAP, especialistes) o per iniciativa de la família. Recursos i coordinació • Acompanyament personal (incloent-hi acompanyament físic si cal) i accés a tots els recursos socials municipals. • Coordinació estreta amb psiquiatria, psicologia i altres dispositius: “hem d’anar totes a una”. "Són dues dones fabuloses, amb una empenta brutal... la feina grossa l’han fet elles." — Núria Testimonis de recuperació Mònica: del col·lapse a la reconquesta de l’autonomia • Arribada al programa per derivació del CAP (assistenta social Cèlia). • Acompanyaments pràctics (compres, visites al psiquiatre) i suport emocional en moments de soledat i ruptura de parella. • Millora progressiva: recupera la mobilitat i l’estabilitat (“el cap ha tornat al seu lloc”). • Vincle i confiança: reconeix “persones com elles” com a clau de la seva recuperació. "Veure’t que tens una persona al costat que t’està donant apoyo... això fa molt per recuperar-te." Gemma: estabilització després d’un ingrés i xarxa de suport • Contacte possiblement a través de la germana (Eva); ingrés de sis mesos a Sant Boi. • Valor del suport de Núria i l’equip en moments crítics i en la coordinació amb metges. • Gratitud familiar: “el que hem trobat amb ella no ho hem trobat a cap lloc”. "Tot... En un moment, una trucada i diu: tranquil·la, ara fem això i l’altre." — Gemma, sobre la Núria Estigma i normalització A la feina • Millores en normalització, però persisteix estigma laboral: es qüestionen tempos i adaptacions per a persones amb trastorn mental, quan altres patologies reben ajustos sense recels. • Cal canviar la mirada: el diagnòstic no ha de condicionar l’avaluació de la capacitat laboral. Als hospitals generals • Experiències d’etiquetatge clínic: s’atribueixen símptomes físics a “nervis” o al diagnòstic psiquiàtric. • Casos concrets: • Gemma: a urgències van infravalorar un possible ictus fins que la mare va insistir; també sospites injustificades de consum de drogues (proves negatives). • Mònica: al·lèrgies ignorades (administració de nolotil malgrat advertència; reacció posterior; proves confirmen al·lèrgies, inclosa penicil·lina). També destaca el pes de l’etiqueta “bipolar” en informes. "El fàcil era dir: són nervis... No, senyors: si et fa mal la panxa, et fa mal la panxa." — Núria Assignatures pendents i coordinació • Encara una assignatura pendent al sistema de salut general: cal formació i protocols anti-biaix. • Coordinació interprofessional com a palanca per assegurar que el diagnòstic psiquiàtric no eclipsi la patologia física. Vida quotidiana i suports Mònica • Pensionista (grau de disminució) amb rutina estable i satisfactòria: aquarel·la, tai-chi, parc, trobades. • Suport lleu a domicili (2–3 dies/setmana) d’una treballadora familiar per organització i reforç. • Drets activats via llei de la dependència. Gemma • Acompanyaments setmanals (3 dies) per a compres, tasques i companyia; reconeixement a l’equip de treballadores familiars. • Se sent segura i accepta el seu trastorn bipolar; ha començat a visibilitzar-lo socialment. "Soc una persona normal, però amb una malaltia i no passa res." Agenda i informació pràctica • Taula rodona: Suport comunitari en salut mental. • Data i hora: dilluns 18 d’octubre, 19:00. • Lloc: Sala Isidor Cònsul (Can Ginestà), Sant Just Desvern. • Retransmissió en directe a les xarxes de la Biblioteca Joan Margarit. • Presentació i moderació: Gina Pol, regidora de Salut. Idees clau • Acompanyament personalitzat i coordinació són determinants en la recuperació. • La normalització avança, però persisteix l’estigma a la feina i als hospitals generals. • Els testimonis de Mònica i Gemma exemplifiquen resiliència i la importància de xarxes de suport comunitàries.

  • M de Música del 11/10/2021 - episode art
    M de Música

    M de Música del 11/10/2021

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.