Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1537-1560 de 2246
  • Veus Parròquia del 6/4/2022 — Hospitalitat i joves migrats: Quiricú, DGAIA i els papers — integració, reforma d’estrangeria 2021 i xarxa comunitària - episode art
    Veus Parròquia
    23'

    Veus Parròquia del 6/4/2022 — Hospitalitat i joves migrats: Quiricú, DGAIA i els papers — integració, reforma d’estrangeria 2021 i xarxa comunitària

    Punts clau de l’episodi Quiricú: centre d’emergència per a joves migrats sols gestionat per la DGAIA, clau en la primera acollida i derivació a recursos adequats. Procés de documentació (“els papers”): empadronament i targeta sanitària, aportació de documents a Fiscalia, alternatives quan no hi ha passaport (com la cèdula d’inscripció), i canvis de la Llei d’Estrangeria (2021) que han agilitzat i flexibilitzat l’accés a la residència. Xarxa i comunitat: programes de mentoria, famílies col·laboradores i col·laboracions amb entitats com Càritas, Creu Roja i Solidança per a l’ocupabilitat, habitatge i suport bàsic. Itineraris d’integració: derivació a pisos d’inserció laboral, aprenentatge de llengua, inserció laboral i social; la majoria acaben obtenint permís de residència i treball. Context migratori: variació de rutes (pressió a fronteres, via Illes Canàries), i particularitats dels refugiats d’Ucraïna, que solen arribar amb xarxa familiar o d’adults. "Al cap de 90 dies ja es comencen a iniciar els processos de documentació." "La majoria volen treballar, formar-se i fer xarxa." Què és i com funciona Quiricú Primera acollida i derivació • Centre d’emergència per a joves migrats sols: criba inicial, estudi del procés migratori i situació familiar, i derivació a serveis adients. • Quiricú va néixer com a resposta a l’emergència social (2018) i va augmentar places a mesura que arribaven joves. • El nom s’inspira en el conte africà de Quiricú, com a símbol de valentia i connexió cultural. Itineraris posteriors • Amb la majoria fent 18 anys, es creen pisos d’inserció laboral (Lleida, Reus, Barcelona, Maresme) per continuar l’acompanyament en formació i ocupabilitat. • Actualment Quiricú té places més reduïdes i està a L’Hospitalet de Llobregat. Els “papers”: recorregut i canvis legals Passos inicials • Empadronament i targeta sanitària com a base d’accés a drets. • Si hi ha documentació (certificat de naixement, passaport, etc.), es presenta a Fiscalia. Amb documentació vàlida, sovint s’evita la determinació d’edat. Quan no hi ha passaport • En països com Guinea-Conakry hi ha dificultats per emetre passaports biomètrics. • Alternativa: cèdula d’inscripció (gestió notarial i tramitació a estrangeria), equivalent al passaport per tramitar residència. Reforma de la Llei d’Estrangeria (2021) • De 9 mesos d’espera a 90 dies per iniciar la documentació. • S’elimina l’exigència rígida d’un contracte de 40h/any amb SMI per acreditar mitjans. • S’accepta l’informe de mitjans de l’entitat tutelar (quan assumeix despeses). • Cobertura fins als 23 anys per a casos excepcionals i regularitzacions pendents. Xarxa comunitària i entitats clau Participació de la ciutadania • Mentoria, famílies col·laboradores, parelles lingüístiques i suport en oci/temps lliure per reduir l’aïllament i facilitar la integració. • L’Ajuntament de Sant Just va empadronar ràpidament tots els joves, facilitant formació i tràmits. Entitats socials • Càritas: ventall ampli (habitatge, alimentació, ocupabilitat). • Creu Roja: serveis múltiples i especialitzats segons necessitats. • Solidança: formació i millora de l’ocupabilitat. "Indispensables perquè sostenen moltes d’aquestes persones." Context d’arribades i integració Rutes i primeres identificacions • Variació de rutes segons pressió a fronteres; augment de la via Illes Canàries. • En primer contacte policial, alguns reben NIE provisional que pot mantenir el mateix número en el definitiu. Refugiats d’Ucraïna • Sovint arriben amb xarxa familiar o d’adults i no solen entrar al circuit d’infància i adolescència. Llengua i vida quotidiana • Molts joves aprenen català i l’entenen bé; persisteix certa vergonya a l’hora de parlar-lo en públic. • La integració és un procés llarg: després del “gran viatge”, comença un altre trajecte administratiu i social. Resultats i casos d’èxit • Són majoria els joves que aconsegueixen residència i treball. • A Sant Just, una experiència modèlica: xarxa comunitària (festa major, esport, casal jove), normalització de la presència dels joves i fins i tot casos d’èxit esportiu (prova al Villarreal).

  • Entrevistes de la Justa del 6/4/2022 — Somnis entre realitat i ficció: Núria Ruano al Cubo d’Obrador — oli a l’aigua, pigments naturals, paisatge i boira, de Sant Just a Miami i Zuric - episode art
    Entrevistes de la Justa
    2h 5min

    Entrevistes de la Justa del 6/4/2022 — Somnis entre realitat i ficció: Núria Ruano al Cubo d’Obrador — oli a l’aigua, pigments naturals, paisatge i boira, de Sant Just a Miami i Zuric

    Context i convidats Programa en directe de Ràdio 2B amb la col·laboradora Glòria Conesa i l’artista santjustenca Núria Ruano, que presenta l’exposició “Somnis entre la realitat i la ficció” al Cubo d’Obrador (Gràcia, Barcelona). Temes principals Estil i tècnica de Núria Ruano • Predomini de la pintura a l’oli; també treballa amb llapis, grafit i aquarel·la. • Ús d’oli a l’aigua (water-mixable oil) durant la pandèmia per evitar dissolvents a casa. • Treball amb pigments naturals (terres) per modular colors i tons propis. • Rebuig de l’acrílic per assecatge ràpid i sensació plàstica; prefereix l’oli per la capacitat de mescla i difuminat. Paisatge i botànica com a eixos • Inspiració constant a l’entorn de Sant Just: varietat de flors tot l’any i una paleta rica de verds. • Repte principal: traslladar els colors naturals a la tela amb fidelitat i matís. Procés i llenguatge visual • Parteix de fotografies pròpies (no fa plein-air) i porta el motiu “al seu terreny”. • Pintura sense relleu: capes fines, sense textura física, però amb profunditat visual. • Estètica de difuminats i “boira” com a tret distintiu, que emmarca la sèrie de somnis. Exposicions i espais • Exposició col·lectiva prèvia a Can Ginestà (quatre pintores, estils diferents). • Mostra actual al Cubo d’Obrador (laboratori d’art amb “cub” expositiu al fons del taller), amb una cura curatorial perquè l’obra “respiri”. • Aproximadament 40 obres, moltes de petit format botànic (grafit i grafit aquarel·lable). Concursos i internacionalització • Participació en concursos sobretot a Catalunya per logística. • Selecció d’obra i projecció digital a Miami i Zuric (pantalles en lloc d’obra física), per reduir costos de transport i assegurança. Reconeixements i impacte personal • Accèssit del Premi Ricard Camí (2017) a Terrassa. • Venda de tres peces el dia de la inauguració de l’exposició actual. • Obra en col·leccions a Suïssa i Mèxic. • Per a l’artista, ser seleccionada ja és un premi; no crea pensant en concursos. Vincle personal amb la neu • Relació de llarg recorregut entre Glòria i Núria a través de l’esquí i estades a la neu, que també travessa l’imaginari de la sèrie (p.e. “Somni blanc”). Cites destacades "Passar el color que tenim naturalment de la natura a la tela ja és un repte." "Treballo amb unes pintures molt líquides... i continuen sent molt plans [sense relleu], però amb profunditat." "Només que em seleccionin ja és un premi." Detalls clau de l’exposició Lloc: Cubo d’Obrador, Carrer Fraternitat, 14 (Gràcia, Barcelona) Dates: Tot el mes d’abril Horari: Dimarts a dissabte, de 10:00 a 20:00 (dilluns tancat) Obres: ~40 (inclou una sèrie de botàniques petites en grafit i grafit aquarel·lable) Notes sobre materials i procés Oli a l’aigua: permet treballar l’oli sense dissolvents nocius en entorns domèstics; no és aquarel·la, manté propietats de l’oli però es neteja amb aigua. Pigments naturals (terres): descoberts en una drogueria antiga; barrejats amb dissolvent i una mica d’oli per crear paletes pròpies. Acrílic vs oli: l’acrílic s’asseca massa ràpid per al seu mètode de difuminat; l’oli facilita transicions suaus i control del to. Conclusions Núria Ruano consolida una poètica del paisatge i la botànica amb un segell de boira i difuminat, fruit d’un treball pacient amb oli (incloent-hi oli a l’aigua) i pigments naturals. La mostra al Cubo d’Obrador evidencia coherència de línia (2017–avui) i una cura curatorial que potencia la lectura de les obres. Els concursos i projeccions digitals han ampliat la seva visibilitat internacional minimitzant barreres logístiques, mentre que els reconeixements i vendes reforcen l’impacte de la seva trajectòria.

  • Entrevistes de la Justa del 6/4/2022 — Antoni Algaró: de la impressió al packaging — nova etapa pública, oferta completa d’arts gràfiques i Portes Obertes - episode art
    Entrevistes de la Justa
    23'

    Entrevistes de la Justa del 6/4/2022 — Antoni Algaró: de la impressió al packaging — nova etapa pública, oferta completa d’arts gràfiques i Portes Obertes

    Panorama general Conversa amb la direcció i coordinació pedagògica de l’Institut de Formació Professional Antoni Algaró (Sant Just) sobre la nova titularitat pública, l’oferta completa de cicles d’arts gràfiques i arts i disseny, el perfil de l’alumnat i la Jornada de Portes Obertes. "Som l’únic centre que ofereix tots els cicles de la família d’arts gràfiques i l’únic a Catalunya amb el cicle de postimpressió." Nova titularitat i equip • L’institut ha passat a ser de titularitat pública, amb equip directiu i professorat del sector públic. • Reestructuració global: ampliació d’oferta formativa i renovació d’estructura i professionals. Oferta formativa (GM i GS) Grau Mitjà (família arts gràfiques) • Preimpressió digital • Impressió gràfica • Postimpressió i acabats gràfics — únic a Catalunya Grau Mitjà (arts i disseny) • Assistència a la producció de gràfica interactiva — nou cicle Grau Superior • Disseny i edició de productes multimèdia • Disseny i gestió de la producció gràfica • Gràfica publicitària (projectes com el «Mons») "Hi ha molta demanda laboral en impressió i postimpressió, especialment en packaging." Perfil d’alumnat i orientació • GM: majoritàriament joves de 15–17 anys, sovint en procés d’orientació. • GS: grups molt diversos, incloent adults (40–50 anys), professionals del sector que busquen titulació per progressar. Coordinació pedagògica • Orientació individual i amb famílies, seguiment de casos i xerrades preventives. • Treball en valors: formar persones preparades pel món professional. • Objectiu: reduir absentisme i desànim, reorientar dins del sistema quan cal. Trajectòries i sortides • Itinerari habitual: GM → GS → (universitat) o inserció laboral. • En dos anys s’obté un títol amb ocupabilitat immediata; opcionalment, continuar per ampliar competències. Instal·lacions i tecnologia • Tallers molt potents i especialitzats: zones d’impressió i postimpressió, i àrea digital diferenciada. • Aules (2a planta) amb un ordinador per alumne i programari específic d’arts gràfiques. • Suport principal: Apple, en línia amb el 90% de la indústria. Projectes i metodologia • Creativitat aplicada a packaging amb component d’enginyeria de disseny. • Exercici emblemàtic: prova de l’ou (dissenyar un embalatge amb material flexible, sense cola, que protegeixi un ou en caiguda de 3–4 m). • Resultats: solucions estructuralment sòlides i visualment atractives. • També es treballa flexografia i packaging avançat. Demanda, volum i procedència • Gran demanda en impressió i postimpressió (impuls del sector d’embalatge). • GM: 30 alumnes per grup; actualment 227; previsió 350–400 a curt termini. • Procedència: Baix Llobregat, Barcelona, Sabadell i altres províncies; l’oferta singular atreu estudiants d’arreu. • Impacte local: necessitat de serveis de transport i restauració; reactivació de l’economia de l’entorn. Portes Obertes • Lema: "Tria el color del teu futur". • Data i hora: divendres 8 d’abril, 19:00–21:00. • Format: visita guiada en grups de 10–15 persones per conèixer instal·lacions, parlar amb alumnat i equip. • Recomanació: preinscripció via web per organització i atenció adequades. • Accessibilitat: espais adaptats; es fomenta la visita prèvia per famílies amb necessitats específiques. Contacte i xarxes • Web de l’institut amb informació actualitzada (preinscripcions, Portes Obertes). • Instagram i Twitter actius; més contingut imminent (vídeos de Portes Obertes). Tancament • Recordatori d’horaris i comiat de les convidades. • Bloc musical: "Happier Than Ever" (Billie Eilish).

  • La Justa del 6/4/2022 — Helena Moragas brilla, Dia de l’Activitat Física, ‘Art Botànica’ i calor a Sant Just; portades amb Ucraïna i inflació - episode art
    La Justa
    2h 50min

    La Justa del 6/4/2022 — Helena Moragas brilla, Dia de l’Activitat Física, ‘Art Botànica’ i calor a Sant Just; portades amb Ucraïna i inflació

    Resum general Programa magazine de Sant Just (dimecres 6 d’abril, La Justa, núm. 130) amb un recorregut per l’actualitat local, cultural i meteorològica, i un repàs de portades i butlletins informatius. Destaquen: Èxits de la triatleta santjustenca Helena Moragas amb dos ors continentals júnior. Dia Mundial de l’Activitat Física: consells pràctics i xifres de sedentarisme postpandèmia. Cultura: inauguració de l’exposició “Art Botànica” de Margarita Mascaró a Can Ginestà. Agenda familiar: taller d’enigmes i criptografia per a infants. El temps: previsió de pujada notable de temperatures dijous-divendres per vents de sud-oest i cap de setmana més suau; possible episodi de llevant la setmana següent. Portades del dia: Ucraïna, Zelensky al Congrés, i inflació a l’alça. Butlletins: sancions energètiques a Rússia, debat polític sobre el discurs de Zelensky, mesures contra la pobresa energètica, activisme climàtic, i esports (retorn de Marc Márquez). "Moveu-vos... Practicar activitat física de forma regular millora les funcions cognitives i allarga la vida." Temes principals Esports Helena Moragas, triatleta de Sant Just, guanya l’or a la Copa d’Europa Júnior de Quarteira (Portugal) i a la de Melilla (aquesta darrera en modalitat de duatló per temporal). • Va recuperar a ciclisme un tall que no havia pogut agafar a natació. • Va decidir al tram de cursa a peu amb un esprint final i un crit d’alegria celebrat a xarxes. • Classificada per a l’Europeu júnior (Polònia, maig) i el Mundial júnior (Canadà, juny). Salut i comunitat (Dia Mundial de l’Activitat Física) Taller d’escalfaments i estiraments i caminada popular: èmfasi en prevenir lesions a l’esport quotidià. Debat sobre sedentarisme: • Augment del 15% des de la pandèmia. • La inactivitat física causa 3,2 milions de morts anuals al món. • Beneficis de moure’s: menys diabetis, hipertensió, càncer de còlon i de mama; més longevitat i millor cognició. Cultura i agenda Exposició “Art Botànica” (Margarita Mascaró) al celler de Can Ginestà: 30 obres (pintura, mosaic, brodat, relleus, llibres d’artista) amb el món vegetal com a fil conductor. Inauguració: 7 d’abril, 19:30; fins al 13 de maig. Taller d’enigmes i criptografia (Biblioteca Joan Margarit): per a >8 anys, 28 d’abril, 17:30, sala Isidre Cónsol (Can Ginestà). Inscripció prèvia; aforament limitat. Actualitat normativa Covid Comentari sobre el final de les quarantenes obligatòries en molts casos; criteri de quedar-se a casa si hi ha símptomes (to d’humor sobre la convivència amb actes massius). Premsa del dia (portades) Ucraïna: imatges i crònica de Butxa; Zelensky al Congrés apel·la a Guernica i reclama més sancions i boicot empresarial a Rússia. Economia: Banc d’Espanya eleva la previsió d’inflació (pica del 10% fins al juliol; mitjana anual 7,5% i impacte en pensions). Justícia/Política: debat sobre euroordres i el Suprem; titulars sobre gestació subrogada. Societat i consum: auge d’edulcorants i plats precuinats post-Covid; confusió en etiquetatge. El temps (Carles Rius) Passa una línia frontal nocturna amb poca precipitació a la costa; resta d’estabilitat anticiclònica. Dijous-divendres: vents de sud-oest (“vents d’Espanya”) que recalfen l’ambient: màximes a Sant Just 21–24 °C (punts de Catalunya >25 °C). Cap de setmana: descens progressiu (18–19 °C dissabte; 16–17 °C diumenge), amb sol i alguns núvols. Minimes: forts contrastos dia-nit (5–6 °C dijous al matí; nits més suaus després). Setmana següent: possible llevant dimarts-dimecres amb pluges (més intenses a País Valencià i Illes); Setmana Santa tendint a temperatures normals i sol amb núvols variables. "Amb aquests vents aponentats... al migdia farà calor; vestiu-vos a capes per evitar encostipats." Butlletins informatius (selecció) UE: debat sobre sancions energètiques a Rússia; "menys aplaudiments i més armes" per a Ucraïna (Borrell). Estat: CUP i altres matisen el suport acrític a Zelensky; fons solidari per pobresa energètica (acord amb Endesa; obertura a Iberdrola i Naturgy). Madrid: acció de científics pel clima amb pintura vermella a l’entrada del Congrés. BCN: desallotjament Casa Àfrica (barri Gòtic); promesa d’atenció municipal temporal. Cultura: Oliver Stone al BCN Film Fest (documental sobre JFK); baixa d’Anatoli Karpov per restriccions d’entrada. Esports: Marc Márquez rep l’alta i torna al GP de les Amèriques; baixes al Barça per a l’Europa League; amistós a Sydney (25 de maig); testimoni de Sarunas Jasikevicius sobre la independència de Lituània. Moments destacats Esprint i crit d’alegria de Moragas a Quarteira, relatat com a moment emocional i simbòlic. Explicació divulgativa de vents de sud-oest i efecte de recalfament ràpid. Dades dures sobre sedentarisme i crida a canviar hàbits diaris.

  • Just Blues del 5/4/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 5/4/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 5/4/2022 — Cabaret (1972) de Bob Fosse: música, política i desig a Weimar; amb recomanacions de Mass i París, Districte 13 - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 5/4/2022 — Cabaret (1972) de Bob Fosse: música, política i desig a Weimar; amb recomanacions de Mass i París, Districte 13

    Tema central: Cabaret (1972) — art, desig i política en el Berlín de Weimar Per què és una obra clau • Una joia del llenguatge cinematogràfic: simetria d’inici i final, preciosisme visual i una posada en escena que transcendeix el “musical” clàssic per esdevenir cinema pur. • Missatge vigent: més enllà de l’amor, el film adverteix sobre l’ascens del feixisme i la banal distracció col·lectiva mentre el perill creix a fora. • Interpretacions icòniques: Liza Minnelli (Sally Bowles) condensa fragilitat, força i encant amb un llenguatge corporal gairebé hipnòtic; Joel Grey (mestre de cerimònies) com a figura cínica i “demiúrgica” que reflecteix la consciència d’una Alemanya al límit. "A fora fa vent, però aquí dins fa calor" — el mestre de cerimònies Context i fonts • Basada en materials autobiogràfics de Christopher Isherwood (Berlin Stories, 1951) i en l’obra I Am a Camera (John Van Druten), la pel·lícula reequilibra trames del musical del 1966 i afegeix subtrames (p. ex. la dels personatges jueus) per ampliar el fons d’antisemitisme. • S’apunta el contrast entre el glamour de la pel·lícula i el Berlín real de fam i precarietat a la República de Weimar. Bob Fosse: estil i decisions • Fosse situa els números cantats en espais diegètics (el Kit Kat Club) i evita el cant “espontani” enmig de converses o exteriors, amb l’única excepció de la seqüència coral "Tomorrow Belongs to Me" ("El demà és meu") que, amb crescendo col·lectiu en un parc, esdevé avís per a navegants. • Signatura coreogràfica: genolls cap endins, espatlles enrotllades, mans de jazz, barrets i guants (símbols i també solucions estètiques personals de Fosse). • Planificació tancada i opressiva (abundància de primer pla) que reforça el to asfixiant; muntatge amb talls sobtats que puntegen la irrupció del nazisme i fan de contrapunt a l’eufòria escènica. • Recursos narratius: el·lipsi temporal (p. ex. la patada a la bandera nazi → tall a la pallissa ja consumada) i plànting (imatges-semilla que connecten a distància amb fets posteriors, com l’assassinat del comunista). Temes i lectura política • Normalització del feixisme: el film mostra com, entre relacions amoroses (triangle, bisexualitat, homosexualitat) i l’espectacle nocturn, el nazisme s’infiltra fins ocupar la sala. • Paral·lelismes presents: advertiment explícit sobre l’auge actual del feixisme i del populisme a molts països. Actuacions i direcció d’actors • Fosse és elogiat com a gran director d’actors: millors treballs de Minnelli (Cabaret), Dustin Hoffman (Lenny), Shirley MacLaine (Sweet Charity) i Roy Scheider (All That Jazz). Apunts diversos • Debat sobre la nacionalitat de Sally Bowles: a la pel·lícula és americana; a les fonts literàries originals, el referent era britànic. • El film s’insereix en una constel·lació de títols dels 70 que aborden violència i autoritarisme (p. ex. The Serpent’s Egg de Bergman; A Clockwork Orange de Kubrick). Cartellera: recomanacions del programa MASS (Fran Kranz, 2021) • Dispositiu de pel·lícula de cambra: dues parelles es troben en una sala d’una església per afrontar el dol després d’un tiroteig escolar (el fill d’una parella n’era l’autor). • Tema: culpa, responsabilitat i necessitat d’escolta quan “tot ja ha passat” legalment però res s’ha clos emocionalment. • Força: interpretacions contundents (Jason Isaacs, Martha Plimpton, Ann Dowd, Reed Birney) i guió que sosté la tensió amb economia d’espai i temps. Les Olimpiades (París, Districte 13) — Jacques Audiard, 2021 • B/N (99%) amb to femení i feminista, coescrita amb Léa Mysius i Céline Sciamma. • Retrat generacional: mil·lennistes entre precarietat, sexe discontinu i vincles líquids en una postmodernitat que frega el nihilisme. • Interpretacions: destaca Noémie Merlant. Mirada seriosa, sense tòpics, que convida al debat a la sortida. • Recomanada especialment a públic jove i femení per la seva centralitat de la mirada de les dones. Agenda del programa Informació de servei • Setmana Santa: no hi ha programa. Tornada: dia 19, possiblement amb convidat/da. • Clàssic de la setmana a la tornada: Comparativa d’El somni etern (Howard Hawks vs Michael Winner). Conclusions • Cabaret continua essent una peça radicalment contemporània: brillant com a espectacle, inquietant com a advertiment cívic. • El programa enllaça aquest llegat amb propostes actuals (Mass, París 13) que interpel·len sobre dol, responsabilitat i el rumb social en l’era de la precarietat.

  • Entrevistes de la Justa del 5/4/2022 — La salut de les masies catalanes, la masoveria moderna i la preservació del patrimoni: entrevista a Marta Lloret (Marta Masies) - episode art
    Entrevistes de la Justa
    1h 32min

    Entrevistes de la Justa del 5/4/2022 — La salut de les masies catalanes, la masoveria moderna i la preservació del patrimoni: entrevista a Marta Lloret (Marta Masies)

    Panorama general de l’episodi Conversa amb Marta Lloret (a.k.a. Marta Masies), tècnica de patrimoni amb 18+ anys d’experiència, sobre la situació crítica de les masies a Catalunya, la masoveria moderna com a via de salvaguarda, la burocràcia i la manca d’inventari oficial, i els criteris de restauració (amb un cas pràctic a Sant Just). L’entrevista pateix diversos talls de connexió, amb breus interludis musicals. "Això no és conservar el patrimoni" — sobre reproduir o desplaçar elements originals com un rellotge de sol, o limitar-se a mantenir només façanes. Estat de les masies: diagnòstic i principals problemes • Situació preocupant: moltes masies en mal estat, amb sostres/teulades caigudes o greument degradades. • Propietaris exhausts: mantenir edificis antics requereix manteniment constant i costos elevats. • Burocràcia: tràmits feixucs (permisos per a qualsevol intervenció, fins i tot pla forestal per gestionar el propi bosc) i traves derivades de la catalogació. • Mala gestió institucional: absència d’un inventari oficial; xifra estimada de més de 44.000 masies, rectories i molins. Sense saber què hi ha, no es pot protegir ni gestionar adequadament. Masoveria moderna i projecte “Masiaire” (amb Fundació Masiterra) • Model d’intercanvi: persones accedeixen a viure-hi a canvi de cuidar, mantenir i restaurar la masia (una masoveria moderna). • No sempre lligada a l’explotació agrària: tot i que es prioritzen projectes amb activitat econòmica vinculada a la terra. • Objectiu: donar ús i continuïtat a cases que els propietaris no poden assumir econòmicament. Criteris de preservació i crítiques al “façadisme” • El valor és a dins: la masia explica com es vivia; preservar només façanes no és conservar. • Intervencions inadequades: materials i tècniques poc respectuoses amb l’arquitectura tradicional. • Exemple: a Barcelona, casos on s’han mantingut façanes i poca cosa més. "Què t’explica una façana? ... El gran valor de les masies és que t’expliquin com vivien a dins." Cas de Sant Just: rellotge solar perforat • Masia catalogada a la Plaça Campreciós: s’hi va obrir una finestra travessant un rellotge de sol. • Criteri patrimonial: desmuntar i reproduir el rellotge en un altre lloc desvirtua l’element; un rellotge solar té sentit en la seva façana original. "Desubicant-lo i fent-lo de nou... això no és conservar el patrimoni." Turistificació i reformes modernes • Airbnbs i allotjaments turístics: reformes sovint insensibles als elements singulars. • Pràctiques problemàtiques: eliminar el foc a terra, repicar façanes per deixar la pedra vista, etc. • Arrel del problema: no és tant el cost com la manca de sensibilitat i de formació (arquitectura tradicional i restauració). • És possible fer-ho bé: es pot compatibilitzar confort modern i respecte pel patrimoni. Xarxes socials i comunitat • Interès ciutadà notable: més de 35.000 seguidors a Twitter i 33–34.000 a Instagram; la gent pregunta, etiqueta i comparteix casos. • Rol de pont: tot i que no fa compravenda, Marta de vegades posa en contacte propietaris amb possibles masovers o iniciatives de recuperació. • Impacte: conscienciació, difusió de bones pràctiques i pressió social per a la preservació. Idees clau • Sense inventari no hi ha protecció: cal un registre oficial complet. • La masoveria moderna és una via realista per salvar masies. • Conservar no és “maquillar”: cal respectar materials, tècniques i usos originals, especialment l’interior. • Formació i sensibilitat dels tècnics són decisives per a intervencions de qualitat.

  • Entrevistes de la Justa del 5/4/2022 — Cicle d’audiovisuals de muntanya a Sant Just: dues premiades de Torelló, retorn postpandèmia i novetats de les CEA - episode art
    Entrevistes de la Justa
    15'

    Entrevistes de la Justa del 5/4/2022 — Cicle d’audiovisuals de muntanya a Sant Just: dues premiades de Torelló, retorn postpandèmia i novetats de les CEA

    Resum Què s’hi projecta Dues pel·lícules premiades del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló (edició anterior): Icefall Doctor (~50’): sobre els xerpes que instal·len les escales fixes a la glacera de l’Himàlaia (accés a l’Everest des del camp base). Contrasta la seva feina amb el pas de les expedicions comercials. "És la feina amb més risc de tot el món" Antàrtica: Rêves de l’Extrême Sud (~50’): viatge d’un guia de muntanya dels Alps a l’Antàrtida per fer esquí de muntanya, amb paisatges espectaculars. Punts en comú i varietat: Totes dues són de muntanya, però amb temes i localitzacions molt diferents (alpinisme vs. esquí; Himàlaia vs. Antàrtida). Detalls logístics Quan: demà, 20:00. On: Sala Piquet de l’Ateneu (Sant Just). Accés: > "És obert a tothom i amb entrada gratuïta". Format del cicle: 4 sessions en total; aquesta és la primera. Les següents seran més properes (algunes de gent de les CEA), no necessàriament de Torelló. Selecció i disponibilitat Criteri de selecció: el Festival de Torelló ofereix dos programes; les CEA trien segons temàtica i interès del seu públic i activitats. On veure-les després: sovint complicat per drets internacionals. Es poden veure al festival o en projeccions locals vinculades; no sempre arriben a plataformes. Col·laboració amb Torelló i impacte de la Covid Vuitè any de col·laboració CEA–Torelló: accés a documentals premiats i de qualitat. Pandèmia: 2020→2021: edició virtual (accés en streaming de pagament). 2021 (nov.): híbrid (presencial + virtual). El cicle local es va aturar i ara es recupera. Altres temes tractats (CEA i municipi) Instància sobre la Riera de Sant Just (presentada el 16 de febrer): Objectiu: integració ecològica, paisatgística, patrimonial i hidrològica; recuperar fonts i patrimoni hídric i natural de la vall. Estan a l’espera de resposta de l’Ajuntament; es preveu presentació vinculada a Sant Jordi i creació de comissions de treball. Mitja d’Esvern (cursa de muntanya, 30 d’abril): 3 distàncies, pas recurrent pel Poliesportiu (bon punt per veure els/les corredors/es en diferents voltes). Premis per categories i cursa infantil. CEA Jove i possibles CEA infantils: La CEA Jove està activa i amb bona empenta. S’estudia crear una secció infantil (en fase de treball inicial).

  • La Justa del 5/4/2022 — Sant Just s’activa: Dia Mundial de l’Activitat Física, concert de Joan Isaac i dades d’atur; repàs de portades (Butxa, Musk a Twitter, Glòries, IPCC) - episode art
    La Justa
    2h 48min

    La Justa del 5/4/2022 — Sant Just s’activa: Dia Mundial de l’Activitat Física, concert de Joan Isaac i dades d’atur; repàs de portades (Butxa, Musk a Twitter, Glòries, IPCC)

    Introducció i sumari del programa • Obertura amb un apunt musical — “Leave the Door Open” de Silk Sonic — i presentació del guió del dia. • Avanç de continguts (teasers) per a les següents hores: - Cicle d’audiovisuals de muntanya (CEAS/Torelló) amb Bernat Macià. - Patrimoni català i masies amb Marta Lloret (Marta Masies). - Economia: impacte de la inflació en el dia a dia (Rafael Osorio). - Podologia: continuació sobre diabetis i peus (amb referència a Teresa Montero). "El món ho veurà com un genocidi" — Zelensky sobre la tragèdia de Butxa (a les portades). Notícies locals de Sant Just (amb Lua López) Dia Mundial de l’Activitat Física (6 d’abril) i activitats al municipi • Sessió pràctica davant del CAP (5 d’abril, tarda): escalfament, entrenament i estiraments amb el Club de Taekwondo de Sant Just. • Caminada popular (dijous, 10 h, des del CAP): dos recorreguts, refrigeri final i sorteig d’obsequis; recomanacions: roba i calçat còmodes, esmorzar 2 h abans; inscripció prèvia al CAP per a dorsals i refrigeris. • Zumba de cloenda i propostes addicionals: Tecbol al Casal de Joves (12 d’abril), sessió d’activitat física a casa amb objectes casolans (14 d’abril) i nous cursos de marxa nòrdica (abril). Informació al CAP (93 470 06 89). Concert de Joan Isaac (Aula Universitària, Esplugues i Sant Just) • Cantautor en llengua catalana, Joan Isaac, en concert a l’Auditori de l’IES La Mallola (Esplugues), a les 18 h. • Gratuït per a socis/es; 5 € per al públic general. Repertori marcat per l’amor, el desamor i la crítica a la deshumanització. Atur al Baix Llobregat i Sant Just • A la comarca: -103 persones aturades al març (-0,3%), total 37.358; taxa 9,4% (estable), trencant la tendència a l’alça dels dos mesos anteriors. • A Sant Just Desvern: +26 persones aturades (+5,4% mensual), però es manté la taxa més baixa de la comarca (5,4%). • Interanual (vs. març 2021 a Sant Just): -162 persones (-24,5%). Repassa de portades (premsa del dia) Diari Ara • Zelensky visita Butxa: qualificació de genocidi i testimoni directe de les atrocitats. • Candidatura dels Jocs: decisió via dues consultes. • Atur: es manté pla malgrat guerra i inflació. • Elon Musk esdevé el principal accionista de Twitter; debat sobre llibertat d’expressió. La Vanguardia • Butxa: la matança allunya la pau; Alemanya i França expulsen diplomàtics russos; Biden demana jutjar Putin per crims de guerra. • Energia i sancions: la UE estudia noves mesures contra Rússia. • Rei Felip VI a Barcelona: Fira Alimentària, Cercle del Liceu i obres del Port Olímpic. • Mercat laboral: la guerra i la inflació frenen l’ocupació; els contractes indefinits s’enfilen per la nova legislació. • Mobilitat: Túnel de les Glòries s’estrena amb retencions. • Clima (ONU/IPCC): ultimàtum — límit crític abans de 2025. El Periódico • Crònica dura des de Butxa amb testimonis veïnals: “per caminar pel carrer havies d’anar saltant els cadàvers”. La UE prepara més sancions; Moscou ho nega. • IPCC: cal -50% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2030. • Glòries: cues i males cares el primer dia del túnel. • Consulta dels Jocs: doble i el 24 de juliol. • Terrasses postpandèmia: moltes volen consolidar-se. • Grammy: Jon Batiste i Silk Sonic (Bruno Mars & Anderson .Paak) dominen els premis. Música i espais • Obertura musical amb Silk Sonic i pausa amb Doja Cat & SZA (“Kiss Me More”). • Diversos espais publicitaris i transicions musicals entre blocs. Idea clau • Informació de servei local (activitat física, cultura i ocupació) combinada amb una mirada internacional a través de les portades: Butxa i Ucraïna, Musk a Twitter, mobilitat a Barcelona, i l’alerta climàtica de l’IPCC.

  • M de Música del 4/4/2022 - episode art
    M de Música

    M de Música del 4/4/2022

    Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.