Tots els episodis · 2022

2246 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1585-1608 de 2246
  • Entrevistes de la Justa del 31/3/2022 — Refugiades ucraïneses a Sant Just: viatge, acollida i integració — protecció temporal, suport legal i xarxa veïnal - episode art
    Entrevistes de la Justa
    25'

    Entrevistes de la Justa del 31/3/2022 — Refugiades ucraïneses a Sant Just: viatge, acollida i integració — protecció temporal, suport legal i xarxa veïnal

    Panorama general Converses en directe des de Ràdio Desvern amb quatre protagonistes clau de l’acollida de persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna a Sant Just: dues joves ucraïneses acollides (Alona i Anna), la traductora i voluntària Anna Ptashka, i Marta Anglí, advocada voluntària que coordina assessorament legal i gestions d’acollida. L’episodi recorre el viatge d’exili, l’arribada i acollida a Sant Just, la protecció temporal europea, els tramits essencials (empadronament, sanitat, permisos), el suport emocional i comunitari, i testimonis a frontera amb una ONG. "En 24 hores t'han de documentar ja per poder treballar" (sobre el procediment de protecció temporal) Viatge i arribada Ruta d’escapada: Mykolaiv → Odessa (cotxe) → Lviv (tren) → frontera Polònia (3–4 h) → vol a Barcelona. Estada a Polònia: aprox. una setmana, a l’espera de vol. Arribada a BCN: les rep la tieta d’Alona (família resident de fa anys) i s’instal·len a Sant Just. Dades personals i estudis Edat: Alona (18), Anna (23). Estudis: Alona, gestió/administració; Anna, economista internacional (Kíev). Continuïtat acadèmica: possible via modalitat en línia, però pendent de concreció per la situació actual. Xarxa d’ajuda: traducció i assessorament legal Rol de la traductora (Anna Ptashka) Acompanyament lingüístic a nouvinguts (Sant Just/Barcelona). Col·laboració directa amb Marta Anglí per facilitar tràmits i orientació. Assessorament jurídic (Marta Anglí) Activació de la Directiva europea de 2001 de protecció temporal per a persones desplaçades. Drets clau: residència, treball, documentació ràpida, accés a prestacions i places d’acollida. Dispositiu estatal: punts de recepció i derivació (Ministeri d’Inclusió) per documentació i allotjament. Xarxa voluntària: boca-orella, associacions, xats, targetes informatives; assessorament gratuït i mobilitat. Acollida a Sant Just i gestions municipals Empadronament immediat gràcies a la coordinació amb l’Ajuntament. Sanitat: atenció el mateix dia i targeta sanitària provisional; seguiment de cirurgia prèvia al viatge. Estat emocional i suport psicològic Xoc inicial (primeres dues setmanes) i adaptació progressiva; preocupa la família que resta a Ucraïna (contacte gairebé diari). Serveis de suport: disponibles per via municipal i estatal; psicòlogues voluntàries integrades a la xarxa d’acollida. Vida quotidiana i integració Prioritat inicial: aprendre espanyol; després, descobrir Barcelona i normalitzar rutines amb pau i seguretat. Vincle comunitari: relació amb la senyora Isabel (91 anys), veïna que de jove va aprendre rus i recita Púixkin; intercanvi lingüístic mutu (ella ensenya espanyol i repassa rus). "Molt trist, molt trist: mares soles amb nens i gent gran" (testimoni de frontera) Dificultats i incerteses Desconeixement inicial: què fer en arribar, com tramitar, si es pot treballar. Resposta institucional: documentació en 24 h després d'identificació; permís de treball d’1 any prorrogable 1–2 anys segons evolució. Incertesa temporal: sense data clara de retorn ni de final del conflicte. Testimoni a frontera i ONG Marta acompanya una ONG (Tano) a la frontera Polònia-Ucraïna per traslladar 96 menors (part d’ells ja venien en acollides temporals d’estius/Nadal). Operativa logística accelerada i exitosa; vivència dura de frontera (dones amb infants, gent gran, rostres de tristesa) i alhora emocionant pel bon desenllaç. Història personal de la traductora Anna Ptashka, originària de Donetsk (en guerra des de 2014), viu aquí des de 2010. La seva família va haver d’abandonar la llar; el poble d’origen “ja no és al mapa”. Motivació per ajudar des d’aquí: traducció i acompanyament a compatriotes. Cloenda i agraïments Agraïments d’Alona i Anna a família, Marta, Isabel i tota la comunitat que les ha acollit. Comiat amb desig de sort i continuïtat en la integració.

  • La Justa del 31/3/2022 — La Justa #126: Notícies locals de Sant Just, fred d’hivern, acollida ucraïnesa, coach‑selling, astrologia (Lluna nova en Àries) i TikTok - episode art
    La Justa
    2h 49min

    La Justa del 31/3/2022 — La Justa #126: Notícies locals de Sant Just, fred d’hivern, acollida ucraïnesa, coach‑selling, astrologia (Lluna nova en Àries) i TikTok

    Panorama general • Data i programa: Dijous 31 de març — La Justa, núm. 126 (Ràdio d’Esvern) • Estructura del matí: notícies locals i portades, el temps, entrevista sobre acollida d’ucraïneses, coach‑selling, astrologia i xarxes socials (TikTok). Principals temes tractats 1) Actualitat de Sant Just i portades • Ple municipal (19 h): conveni Ajuntament–Promunça per facilitar l’accés a habitatge públic (lloguers més llargs, 7 anys; nova distribució de subvencions i nova tipologia per a salut mental; 23 habitatges; bases de 2 pisos el 4 d’abril; aforament limitat i emissió per YouTube). • Casal de Joves — Labos (1 d’abril): tallers creatius (redisseny de roba 12–18 anys; pintura amb imatge per a majors d’edat). Preu 5 € i inscripció online. • Residus: tancament de contenidors d’orgànica i resta a Mas Lluí, Torreblanca i la Plana Bell Soleig (des del 4 d’abril). Targetes d’obertura i punts informatius per barri. • Portades del dia: rècord mundial d’assistència al Barça femení (91.553 al Camp Nou, 5–2 al Madrid); inflació disparada pel context de guerra; gir del Sàhara i Earendel, l’estrella més llunyana captada; Bruce Willis i l’afàsia. 2) El temps (Carles Rius) • Març supera 60 l/m² a Sant Just (primera xifra alta en mesos). Possibles ruixats/turmentes a la tarda. • Entra mistral/tramuntana: divendres assolellat però fred (máx. ~10 ºC; mín. ~5 ºC; sensació de fred pel vent). • Nit de dissabte a diumenge: risc de gelades; previsió a Sant Just: −0,8 ºC (entorn dels 0 ºC). • Diumenge–dijous: setmaneta de ple hivern (máx. 10–12 ºC; mínimes 1–2 ºC fins dimecres). • Recomanació: protegir plantes sensibles als freds intensos. 3) Testimonis i acollida d’ucraïneses (Alona Ponomarenko i Anna Escarlat) • Dues joves arriben a Sant Just acollides per família; traducció d’Anna Ptashka i assessorament legal de Marta Anglí. • Tràmits agilitats: empadronament, targeta sanitària provisional i informació sobre protecció temporal de la UE (residència, treball, prestacions i derivació si cal allotjament). • Adaptació emocional: primeres setmanes dures, ara més estabilitat; mantenen contacte diari amb la família a Ucraïna; agraïment a la comunitat i voluntariat locals. 4) Coach‑Selling (Frank Rigol) • Què és: acompanyament per desbloquejar crisis/conflictes i assolir objectius (reinventar-se personal i professionalment). • Idees clau: - Crisi = oportunitat; cal esperança i acció. - Distinció coherència (herència) vs congruència (alinear el que penses, sents i fas avui). - Senyal d’alarma: > “Si dubtes de forma persistent, és que no hi ha dubte” (cal un canvi). 5) Astrologia amb Aranxa Limón • Context: Lluna nova en Àries (energia d’inici i valentia) amb Març conjunt Saturn a Aquari (impuls + estructura) i Júpiter–Neptú a Peixos (gran càrrega d’ideals i inspiració, amb risc d’evasió). • Temes clau: - Actuar amb disciplina en allò nou (Àries), sense perdre realisme (Saturn). - Treball interior: Quirón assenyala ferides antigues que cal mirar i sanar; Plutó demana transformació profunda. - Eclipses (30 d’abril i 14 de maig): acceleraran què es queda i què cau a llarg termini. • Consell: combinar coratge i estructura, i aprofitar abril per teràpia/retirs i clarificar somnis (Júpiter–Neptú) sense idealitzacions excessives. 6) Xarxes socials (Vanessa Montserrat) — TikTok • TikTok com a motor de descobriment i compra: - 67% diu que TikTok els inspira a comprar tot i no buscar-ho. - 73% confia més en marques que interactuen amb la comunitat a TikTok. - 70% se sent part d’una comunitat. - 78% valora marques que co‑creen amb usuaris. • Claus de contingut: UGC, unboxings, reviews, rutines i experiències reals (restaurants, cosmètica, moda). • Recomanació per a marques: interacció constant, col·laboració amb creadors, i facilitar el pas a compra (enllaços i funnels clars). Cites destacades “Mentre respiris, Déu encara té plans per a tu.” — Mary Morrissey (apunt de motivació a la secció de coach‑selling) “Ens venen uns quants dies de fred, de ple hivern.” — Carles Rius “Gràcies a tothom qui ens ha ajudat i acollit.” — Alona i Anna (testimonis ucraïneses) Glossari ràpid • Coach‑Selling: derivació del coaching enfocada a resoldre bloquejos i reinventar-se per assolir objectius. • Lluna nova: inici de cicle; a Àries empeny a començar amb decisió. • Quirón: arquetip de la ferida que, en sanar, es transforma en saviesa. • Contenidors intel·ligents: sistemes amb targeta per obrir orgànica/resta i mesurar l’ús (BitPaid).

  • Veus Parròquia del 30/3/2022 — Caixers que desapareixen, banca pública i accés al CAP: impacte a Sant Just sobre la gent gran i els serveis essencials - episode art
    Veus Parròquia
    30'

    Veus Parròquia del 30/3/2022 — Caixers que desapareixen, banca pública i accés al CAP: impacte a Sant Just sobre la gent gran i els serveis essencials

    Resum general Programa a dues veus amb Jesús Castro i Teresa (Justícia i Pau) sobre la retirada de serveis bancaris (caixers i oficines) i el seu impacte a Sant Just, especialment en la gent gran i els comerços locals. Debaten la lògica de beneficis de la banca, la possibilitat d’una banca pública i les inversions en economia especulativa i armes. A la segona part, tracten les dificultats d’accés a la sanitat pública (CAP): telèfons que no es contesten, bretxa digital, protecció de dades i un cas pràctic viscut durant la Covid. Temes principals • Desaparició de caixers i tancament d’oficines: efectes en 400 municipis sense servei directe i en barris de Sant Just. • Bretxa digital i necessitat d’atenció presencial per a la gent gran. • Model de negoci bancari: retall de despeses, més beneficis, poder de l’IBEX35 i manca d’obligacions de servei efectives. • Debat sobre banca pública (exemples europeus) i intent de l’ICF de convertir-se en banca pública; resistències del sector privat. • Inversions controvertides: banca espanyola i economia especulativa i d’armes. • Tracte a la clientela: vendes agressives, comissions, i pèrdua d’intimitat a les oficines. • Accés a la sanitat (CAP): telèfons sense resposta, La Meva Salut, protecció de dades i manca de personal. Detalls clau Banca i serveis financers • S’han retirat caixers i tancat oficines; moltes persones (sobretot grans o amb mobilitat reduïda) han de desplaçar-se. • Justícia i Pau ha adreçat un escrit als bancs i a l’Ajuntament demanant solucions (p. ex. caixer a la zona del CAP). Problemes: qui paga l’espai i necessitat d’assistència al caixer per a persones no digitals. • Atenció cara a cara: es reivindica un espai amb personal per resoldre gestions que un caixer o una app no cobreixen. Model de negoci i banca pública • Tancar sucursals i caixers = menys despeses i més beneficis per a accionistes (minoria), consolidant un poder que dificulta canvis. • Crítica al gir cap a l’economia especulativa i la pèrdua del rol de crèdit productiu a empreses. • A Europa (Alemanya, Itàlia, països nòrdics) i Suïssa es cita presència de banca pública que fa competència a la privada; a Catalunya, proposta de transformar l’ICF en banca pública per PIMEs i autònoms; el sector privat s’hi oposa. Inversions i ètica • Denúncia que la banca espanyola inverteix en armes (fàbriques a Espanya, EUA i Europa) amb diners dels dipòsits. Experiència local i clientela gran • Mobilitat i tecnologia: pujades/baixades del poble, aparcament difícil i ús limitat del mòbil per part de la gent gran. • Vendes agressives de productes innecessaris; horaris restrictius per a ingressos/canvi de comerços; fi de l’obra social de les antigues caixes. • Oficines reformades però amb poca intimitat: converses que s’escolten, filtres a l’entrada, sensació de “bar” més que d’oficina. • Comissions i càrrecs que cal reclamar activament; es demana respecte i transparència. Salut i atenció primària (CAP) • Es lloa el tracte presencial; però el telèfon no es respon i la bretxa digital deixa fora persones sense La Meva Salut o internet. • La protecció de dades impedeix a voluntaris fer gestions en nom de persones grans; cal trobar circuits segurs d’ajuda. • Cas de Covid: una setmana sense trucada promesa; atenció arriba només després d’una queixa. Es reclama més agilitat (baixes, renovacions, consultes per telèfon) i s’assenyala manca de personal. Cites destacades "Eliminar caixers i tancar sucursals vol dir menys despeses pels bancs i més benefici a final d’any." "La gent gran no està per rebre una formació digital; necessita una oficina amb algú cara a cara." "El telèfon del CAP no sona mai... si no tens internet i estàs malalt, com ho fas perquè t’atengui un metge?" Conclusions • Cal restablir accessibilitat bancària (caixers amb suport humà i oficines que preservin la intimitat). • Explorar banca pública com a palanca de competència i servei a l’economia productiva. • Millorar l’accessibilitat al CAP: telèfons operatius, via digital inclusiva i més recursos humans per reduir colls d’ampolla.

  • Entrevistes de la Justa del 30/3/2022 — Iron Everesting: el repte solidari d’Ivan Ruzo per al Projecte ALPHA - episode art
    Entrevistes de la Justa
    17'

    Entrevistes de la Justa del 30/3/2022 — Iron Everesting: el repte solidari d’Ivan Ruzo per al Projecte ALPHA

    Resum general Entrevista amb Ivan Ruzo, triatleta amateur i entrenador, que presenta el seu repte solidari Iron Everesting per recaudar fons i visibilitat per al Projecte ALPHA (malalties minoritàries musculars). "Nunca dejes de moverte" Què és l’Iron Everesting? Concepte híbrid: unir un Ironman (3,8 km de natació + 180 km de bici + marató) amb un Everesting ciclista (acumular 8.848 m de desnivell positiu pujant i baixant un mateix port). Objectiu: completar-ho en un sol dia, a ritme controlat i sense perseguir marca. Llocs en estudi: Banyoles (Estany + pujada a Rocacorba) o Coll de Pal (Bagà). Planificació de l’inici: començar a les 5:15 h per acabar la natació amb l’alba (cap a les 6:20–6:30 h) amb suport de canoa i llums. Estimacions de temps: Natació: ~1 h 15’. Bici amb Everesting: 12–13 h (optimitzant avituallaments i logística respecte al seu anterior Everesting de 14 h). Marató final: ritme suau (no competitiu); total previst 17–18 h de repte. "És impreparable." (sobre l’ultradistància: el que val és el bagatge acumulat i la gestió mental) Finalitat solidària (Projecte ALPHA) Causa: nens amb malalties minoritàries degeneratives musculars sense cura, que necessiten fisioteràpia i activitat (la pandèmia va suposar reculades). Rol d’Ivan: ambaixador des de 2019; aprofita la visibilitat esportiva per recaudar fons i difondre la causa. Precedent: Everesting anterior amb 3 triatletes més i 8.000 € recaptats; 11 h d’streaming amb Sergi Grimau com a speaker. Preparació i calendari Perfil: 42 anys, 18 Ironmans completats, entrenador de triatló; amateur amb gran experiència en llarga i ultradistància. Proves prèvies: Ironman Lanzarote (21 de maig) com a test de forma. Pedals de Foc (MTB, ~210 km i +6.000 m), 15 dies abans del repte, com a darrer entrenament específic de volum. Recuperació: La bici és no impacte: recuperació millor que córrer. Una marató a ritme alt pot deixar-lo setmanes tocat; per això la marató de l’Iron Everesting serà a ritme molt suau. Estratègia de port: seleccionar el tram més pendent (~4,2 km) de Rocacorba per maximitzar desnivell i evitar fer 240 km (objectiu: 180–190 km amb +8.848 m). Logística i permisos Permisos per nedar a l’Estany de Banyoles de matinada. Suport: equip d’avituallament per evitar parades llargues a cada pujada/baixada. Data prevista: 16 o 17 de juliol (segons logística i disponibilitat de l’equip). Patrocinadors i recaptació Empreses que ja s’hi han compromès (mín. 500 € cadascuna, total inicial 2.000 €): SAM (productes químics) Arboretum (exteriorisme) ISB (rodaments ceràmics per bici) Merchandising: samarretes i gorres per sumar aportacions. Crida a la col·laboració: donatius i difusió a través de Projecte ALPHA (alfa.org). Motivació i sostenibilitat personal Motivació intrínseca i component mental clau: gestionar ritme i energia al llarg de moltes hores. Vida personal i límits: pare de dos nens, autònom; progressivament reduint intensitat i ajustant el volum amb seny. Com seguir el repte Instagram: Ivan Ruzo Twitter: "ratlla azul finisher" (tot junt) Projecte ALPHA: alfa.org

  • La Justa del 30/3/2022 — Sant Just al dia: cursos juvenils i avís de contaminació; crida del DRAC i debat sobre colles de foc; portades amb Ucraïna, Copa Amèrica i rebaixa de la llum; i una previsió de fred i glaçades - episode art
    La Justa
    2h 38min

    La Justa del 30/3/2022 — Sant Just al dia: cursos juvenils i avís de contaminació; crida del DRAC i debat sobre colles de foc; portades amb Ucraïna, Copa Amèrica i rebaixa de la llum; i una previsió de fred i glaçades

    Resum general Programa magazine amb enfoc local i connexions d’actualitat. Després d’una introducció amb sumari i alguna pausa, el nucli del tram recollit inclou: notícies de Sant Just d’Esvern, repàs de portades (guerra d’Ucraïna, llum i Copa Amèrica a Barcelona) i una previsió del temps molt detallada amb fred intens, vent de mestral i risc de glaçades el cap de setmana. Temes principals Notícies locals (Sant Just d’Esvern) • Casal de Joves: inici del tercer trimestre amb cursos junior (guitarra, còmic, acrobàcies aèries) i sènior (ioga, fitness/ball, pilates). Preus i inscripcions online. • Contaminació per PM10: avís preventiu per intrusió de pols africana; recomanacions de mobilitat sostenible (a peu/bici/transport públic) i d’eficiència energètica a la llar. • DRAC de Sant Just: crida de voluntariat per a portadors/encenedors i batucada (contacte: 671 63 73 97 i [email protected]). S’espera recuperar les cremades després de la pandèmia. • Debat colles de foc: impacte de la pandèmia, dificultats per reactivar-se i opcions per a Festa Major 2022 (risc de poca afluència si es programa el diumenge final; importància de recuperar el format nocturn i participatiu del corre-foc). Portades dels diaris • Guerra a Ucraïna: “primers signes de distensió” a les converses d’Istanbul; Kiev planteja no entrar a l’OTAN; Moscou promet reduir l’activitat militar al front nord. • Economia/energia: el govern espanyol anuncia rebaixa mitjana de 6 € al rebut de la llum sense esperar el permís de Brussel·les; més impostos a beneficis extraordinaris elèctrics; carburants en focus. • Barcelona 2024: la Copa de l’Amèrica de Vela reforça la unitat institucional; s’estima un impacte econòmic >1.000 M€. • Altres: salut mental adolescent a Barcelona, mesures anti-màfies i protecció de refugiades, cas Joan Carles I, i Camp Nou ple per al clàssic femení. Previsió del temps (Meteo Sant Just) • Pluja de març: a Sant Just s’acumulen >50 l/m² al mes (majoritàriament ruixats febles); al Pirineu, molta neu que reforça reserves. • Avui-dijous: núvols i plugims intermitents; tarda amb clarianes; dijous molt variable: pluja puntual, sol i ruixats dispersos. • Divendres-diumenge: entra aire àrtic i vent de mestral ⇒ ambient gèlid. Divendres màx. 8–9 ºC; mínimes 4–5 ºC. Dissabte assolellat i molt fred. • Risc de glaçada: nit de dissabte a diumenge, 0–1 ºC a Sant Just (menys a l’interior), amb risc per a arbres fruiters i conreus. • Diumenge: matí amb sol i núvols; possible ruixat a la tarda en ambient molt fred (màx. ~8 ºC). • Tendència: inici de setmana estable i fresca; possible primavera “real” cap al 8–10 d’abril amb >20 ºC. Frases destacades "Ambient gèlid, de ple hivern" (sobre el cap de setmana) "Si el cor us batega a ritme de tabal, és la vostra oportunitat" (crida del DRAC)

  • Just Blues del 29/3/2022 - episode art
    Just Blues

    Just Blues del 29/3/2022

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 29/3/2022 — Vampyr de Dreyer: somni, expressió i misteri; Oscars 2022 sota la lupa; recomanacions París Districte 13 i Aria Ferma - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 29/3/2022 — Vampyr de Dreyer: somni, expressió i misteri; Oscars 2022 sota la lupa; recomanacions París Districte 13 i Aria Ferma

    Tema central: Vampyr (1932) de Carl Theodor Dreyer Per què és una obra única • Ambient oníric i gòtic: boira, llac, cementiri, campanar, moll, la figura amb dalla… una iconografia de terror que Dreyer converteix en pura atmosfera. • La “causa absent”: el relat persegueix una causa que mai es mostra clarament. El misteri no es resol i la pel·lícula comença i acaba amb incògnites. • Fals protagonista: Allan Gray és un conductor passiu. Fins i tot si “s’esborra” del final, la major part del que passa s’aguanta igual; el seu paper és, sobretot, d’observador que llegeix el llibre de vampirisme que ens informa de les regles del fet vampíric. • Lectura de somni: repeticions, cicles, portes que s’obren i tanquen sense explicació, ombres autònomes, desdoblaments… tot condueix a la pregunta: i si tot plegat és un somni? "La vida es sueño y los sueños, sueños son" (Calderón) — un eco que plana sobre el film. Fonts i influències • Avantguardes i surrealisme (Buñuel, Cocteau): fa servir codis surrealistes sense ser-ne estrictament una pel·lícula surrealista. • Expressionisme alemany: impregna la posada en escena i la llum; però Dreyer fa el seu propi vampir, sense reproduir Nosferatu. • De Carmilla a Dràcula: Dreyer admet haver llegit Carmilla (Le Fanu), però els ponents hi veuen més elements de Bram Stoker (hostal, doctor-«Renfield», llibre diegètic que explica el vampirisme) i ecos de Nosferatu i el Dracula de Browning. Producció, recepció i restauració • Context parisenc i el baró Nicolas de Gunzburg: el mecenes finança el film a condició d’interpretar el protagonista; Dreyer aprofita la seva inexpressivitat per fer-lo fluctuar dins la boira del relat. • Fracàs inicial: a Berlín i Viena el film és rebut amb rebuig; Dreyer pateix un llarg parèntesi (torna al periodisme) fins a Dies Irae (1943). • Censura a Berlín: talls a l’agonia del metge al molí i a l’estacada al cor. • Còpies perdudes i remasterització (1998): negatius desapareguts; reconstrucció híbrida (alemanya i francesa) que accentua l’ambigüitat. Llenguatge i forma cinematogràfica • El·lipsi interna en el mateix pla i muntatge altern: panoràmiques que salten en el temps dins un sol moviment de càmera; alternança d’accions que no busquen resolució clàssica (distinció amb el «paral·lel» de Griffith). • Càmera flotant, sobreimpressions, ombres deslligades: una sintaxi que desestabilitza i construeix terror per transgressió (ombres independents, desdoblaments del protagonista). • Dinàmica visual versus teatre posterior: a diferència d’Ordet, Vampyr és plena de travelings i moviments; tot i ser rodada com a muta, manté interpretacions «de cinema mut» i un disseny sonor/musical (Wolfgang Zeller) que potencia l’estranyesa. • Fotografia de Rudolph Maté: llum difusa amb gasa davant l’objectiu, efecte fantasmagòric; referents pictòrics: Fuseli (El malson), Hammershøi (interiors), Millet (La mort del llenyataire). Temes, enigmes i icones • Ambigüitat radical: mà que deslliga la Giselle, medalló en detall sense payoff clar, el barquer que els acull cap a la llum… Vius o morts? • Simbolisme de pas: el riu com a límit vida/mort, la dalla com a emblema, la possible funció del medalló com a “moneda” per al barquer. • Absència d’iconografia religiosa (sorprenent en Dreyer): una creu projectada per la lluna era al guió, però no a la còpia definitiva. "És impossible imitar-la" — la taula coincideix que la seva força és intransferible: gaudir-la, no explicar-la. Oscars 2022: comentaris i polèmiques Resultats destacats i debats • Òscar espanyol: El limpiaparabrisas (Alberto Mielgo), millor curt d’animació. • Coda (guió i millor pel·lícula): debat sobre el guió “original” sent un remake; alternativa: Belfast, Dune (potència industrial i concepció), The Power of the Dog (direcció per a Jane Campion, valorada tot i divisió d’opinions), Drive My Car (Òscar internacional, «cantadíssim» pels ponents). • Jessica Chastain: reconeixement també llegit com a «era el seu moment». El sistema de premis sota lupa • Centralitat nord-americana: percepció d’uns premis molt orientats a la indústria i al gust domèstic; comparacions amb festivals europeus. • Campanyes i influència: passis, trucades, publicitat i «l’ambient» pesen; situació semblant als Goya. • Screeners i seguretat: de l’enviament físic a canals d’streaming protegits (marques d’aigua, bloquejos) per evitar còpies. Recomanacions finals París, Districte 13 (Cannes) • Retrat millennial: precarietats laborals i una mirada contemporània de l’amor. Aria Ferma [al programa: «Aria Cerma»] (Venècia) • Drama carcerari tancat amb un duel actoral de Toni Servillo i Silvio Orlando; tensió entre interior/exterior i els seus límits morals.