
Sant Just Notícies (edició migdia) del 24/1/2022
L'actualitat de Sant Just Desvern
2246 episodis disponibles

L'actualitat de Sant Just Desvern

Temes principals • Naixement i concepte del projecte “Mons 2022”: tres exposicions al llarg de l’any sota el paraigua del concepte “mons”. • Aposta curatorial: exposicions col·lectives, paritat de gènere, diversitat generacional i tècnica (escultura, fotografia, videoart, performance). • Territorialitat i ambició: posicionar Sant Just i l’Espai Mercat dins el circuit d’art contemporani. • Comunitat i educació: activitats literàries i pedagògiques amb escoles, FP i xarxa local per trencar el tabú elitista. • Primera mostra (febrer–abril): sis artistes destacats i una peça misteriosa amb rerefons quasi policíac. • Espai i museografia: millores a la sala, contrastos entre llenguatges i textos de suport (filosofia i sociologia) per cosir narratives. • Comunicació i inauguració: identitat visual en rosa i rapsoda itinerant per convocar la ciutadania. • Èxit esperat: ampliar públic més enllà del teixit local i obrir-se al Baix Llobregat i Barcelona. Resum de l’episodi Origen i marc del projecte L’Ajuntament proposa a Laura Baringó i Quim Déu dirigir l’Espai Mercat durant un any. Dissenyen “Mons 2022”, un programa anual dividit en tres exposicions que exploren el “món propi”, el “món reflex/dual” i el “món utòpic”, cadascuna amb una durada aproximada de dos mesos i mig. L’objectiu és portar a Sant Just artistes amb recorregut i projecció internacional, envoltant cada mostra d’activitats que expandissin el concepte de mons cap a altres narratives. “No és només l’exposició: volem altres narratives al voltant del concepte ‘mons’.” Aposta curatorial i posicionament • Co-direcció Baringó–Déu, amb criteri compartit i gaudi del procés. • Posicionament: treure Sant Just d’una perifèria cultural i situar l’Espai Mercat en el mapa de l’art contemporani. • Model col·lectiu: evitar solo shows per maximitzar el diàleg entre mons artístics. • Paritat i generacions: 3 dones i 3 homes per bloc, amb veus de 30 i de 50 anys (aprox.), posant l’obra al centre (no la quota). • Diversitat tècnica i conceptual per reflectir el present: l’art com a sismògraf del temps. “Volíem que la paritat no fos conseqüent, sinó que cada obra tingués entitat per si mateixa.” Context local i necessitat • A Sant Just no abunden les mostres d’art contemporani; el projecte apropa noves maneres d’entendre l’art i reivindica l’Espai Mercat. • Evita duplicar el model de Can Ginestar (més local), per obrir finestres i “alimentar-nos” de mirades externes. Avanç de la 1a exposició (febrer–abril) • Anna Dott: performance prèvia i peça visible a la inauguració. • Patricia Dauder: diapositives i dibuixos; memòria fragmentada entre document i ficció; recent exposició a La Virreina. • Sara Rebamor: videoartista alemanya; peça especial i amb to juganer. • Hernan Ardila: escultures (10 peces a sala); materialitat amb memòria d’ús i empremta de l’artista. • Miquel Planas: línia, espai i delicadesa-contundència; escultura, dibuix i un tapís que il·lustren el procés. • Biel Capllong: fotografia inquietant (connexions amb l’estètica Sónar). “Ens interessen les divergències: el monocrom matèric de Planas en contraposició al cromatisme bèstia d’Ardila.” Museografia i textos en sala • No a l’exposició fragmentada: les obres interactuen i es cosen per afavorir lectures creuades. • Text permanent de la Bàrbara (filosofia; referències a Kant) per obrir mirada. • Textos de Montse Solsona (sociologia) repartits per la sala, incloent la carta 21 del tarot com a vincle simbòlic. • Curadoria pensada per entrar per múltiples portes (videoart, dibuix, escultura...). Comunitat, educació i accions paral·leles • Trencar el tabú elitista: visites guiades, implicació del teixit comercial, cultural i educatiu. • Literatura i mons: bibliografia en diàleg amb les obres; accions poètiques (p. ex., Antoni Clapés), i presentacions com la de Maite Salor (26/02). • Escoles: inici amb Escola Montseny i intenció d’incloure les tres escoles municipals; les produccions dels infants s’exposaran a sala al costat dels artistes. • FP Algueró (arts gràfiques): vincular la seva pràctica amb l’art contemporani i el poble. • Missatge clau: incloure públics diversos perquè s’hi sentin còmodes i partícips. Espai, calendari i identitat • Espai Mercat: millores (pintura, adequacions) i capacitat de reconfigurar-se a cada bloc expositiu. • Calendari 1r bloc: fins al 24 d’abril (aprox.); segona exposició al maig; tercera cap al setembre. • Identitat gràfica: cartell en rosa, blanc i negre; el rosa com a mirada (veure “el món de color de rosa”) per desdramatitzar l’art contemporani. • Instagram: @2022mons per comunicació i compte enrere. • Inauguració (5 de febrer, 12 h): rapsoda Víctor (74 anys, veu teatral) declamant poemes en punts del poble i a la plaça del mercat per convocar el veïnat. Sorpresa i misteri • A la mostra hi ha una peça misteriosa (història real d’un “quadre perdut” en l’espai-temps) que introdueix inquietud i joc d’interpretació. • No es desvetlla fora de sala; cal descobrir-la visitant l’exposició. Expectatives i criteris d’èxit • Visibilitat: sumar públic més enllà de la primera setmana i del nucli habitual; obrir-se al Baix Llobregat i Barcelona. • Participació: visites guiades a entitats locals i implicació ciutadana durant tot l’any. • Generositat dels artistes: malgrat agendes i desconeixement inicial de Sant Just, s’han entusiasmat amb la idea. • Èxit a desembre: que “se’n parli”, que més gent s’hi incorpori de forma natural i que Sant Just entri al mapa del recorregut artístic. “Volem posar Sant Just al mapa de l’art contemporani.” Dades i calendari clau • Durada del programa: febrer – desembre (3 blocs de ~2,5 mesos). • 1a inauguració: dissabte 5 de febrer, 12 h, plaça de l’Espai Mercat (rapsoda Víctor). • 1r bloc: fins aprox. 24 d’abril. • Activitat literària: presentació de Maite Salor, 26 de febrer (vespre). • IG oficial: @2022mons. • Lloc: Espai Mercat (passatge del Mercat, 20; darrere/superior del Mercat Municipal de Sant Just).

Visió general Programa «La Justa» (dilluns 24 de gener) amb benvinguda musical i sumari del dia. La primera hora concentra l’actualitat local amb Lua López i la previsió amb Carles Rius. Es presenten els continguts de les hores posteriors (entrevistes i cultura), tot i que a l’àudio aportat s’hi recullen sobretot les notícies municipals, el repassa de portades, i la meteo. Temes principals Mobilitat pública: carril bus-VAO a la B-23 • Acord tancat entre Ministeri de Transports i Generalitat per crear el carril bus-VAO a la B-23 i millorar l’entrada per la Diagonal cap a Barcelona. • Traspàs de titularitat de la via a la Generalitat i projecte a càrrec seu; finançament íntegre i manteniment, del Govern central. • Calendari estimat: obres el 2022 i posada en marxa finals 2023/inicis 2024 (pendent de presentació pública el 1r trimestre). • Actuacions: reducció de mitjana, repintat i creació d’un quart carril per a bus-VAO. Benefici esperat: 30.000 usuaris/dia de bus i millores en seguretat i sostenibilitat. Cultura: Mostra de Cinema Asiàtic al CineBaix • Del 27 al 31 de gener, CineBaix (Sant Feliu de Llobregat) celebra la Mostra Asiàtica (format de 4 cicles anuals per regions). • Obertura amb la pel·lícula Last Film Show (Pan Nalin), guardonada a Valladolid 2021; un homenatge al cinema a l’estil de Cinema Paradiso. • Recomanació: fer-se soci/a de CineBaix (quota anual reduïda) per gaudir gratuïtament de les mostres i accedir a sales renovades. Agenda literària local (Aquest Llibre Té) • Cicle d’actes (gener–març) a Aquest Llibre Té: vermut literari amb Junil a les terres dels bàrbars (Joan-Lluís Lluís), xerrada sobre Ramon Tremosa, recital del món poètic d’Antoni Clapés, festa de Dijous Gràs, presentació d’El país de l’altra riba (Maite Salord) i presentació il·lustrada de Cavalls salvatges (Jordi Cossà). • Informació detallada d’hores i dates al web de Ràdio Desvern. Portades dels diaris i debat sobre mobilitat lleugera La Vanguardia • Balance d’aliances de govern un any després; entrevista a Pepe Álvarez (UGT) sobre la reforma laboral i a Artur Mas sobre el seu futur polític. • Després de la sisena onada: què vindrà de la pandèmia. • Atropellaments a Barcelona: bicicletes i patinets impliquen el 40% dels casos. "Quan anem sobre rodes... sembla a vegades que pugui haver-hi com aquesta carta blanca" — Debat a l’estudi sobre patinets i bicicletes, el seu compliment de normes (semàfors, calçada) i la necessitat de educació viària i ordenació del boom dels VMP. El Periódico • Fons UE: tràmits amb terminis curts que perjudiquen autònoms i pimes (informe COE). • Barça femení: 7–0 a la Supercopa i retorn de Virgínia Torrecilla després d’un tumor cerebral. • Ucraïna: posició del govern espanyol davant l’OTAN i acusacions britàniques a Moscou. • Llei electoral (possibles canvis d’equilibri), assetjament a la universitat (dades no revisades des de 2008) i gestió del litoral (Bagur qüestiona el Pla de Costes). • Apunt esportiu: victòria del Barça masculí a Mendizorrotza. Previsió del temps (Carles Rius) • Jornada i cap de setmana previs amb fred intens: mínima a Sant Just de 1,2 °C (Can Ginestar), matí a 5 °C amb sensació de 2–3 °C. • Setmana sota anticicló molt ferm: sol i pocs núvols, mínimes baixes i màximes en lleu recuperació fins dijous (fins a 14–15 °C), però nova reculada de màximes amb tramuntana entre divendres i diumenge. • Consell: primeres i darreres hores del dia amb gelades i rosada glaçada; seguir actualització a #MeteoSantJust i al web de Ràdio Desvern. Avanç anunciat (no contingut a l’àudio) • Entrevista a Laura Beringo (direcció) i Quim Déu (comissariat) sobre el cicle d’art contemporani Mons a l’Espai Mercart 2022 (18 artistes i accions paral·leles). • Conversa amb Maria Quintana (Centre d’Estudis Santjustencs) sobre la 25a miscel·lània i llibretetes de Josep Milà i Fontanals; i tertúlia esportiva final. Cites destacades "Visca la cultura." "Una setmana que tornarà a ser molt, molt avorrida" — sobre la monotonia anticiclònica. "Han jugat sols: 7 a 0" — sobre el domini del Barça femení a la final. Enllaços i etiquetes locals • Informació i podcasts: radiodesvern.com (apartat «magazins – La Justa») • Meteo i actualització diària: #MeteoSantJust (Twitter i Instagram)

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Bloc 1 — Dakar 2022 (Aràbia Saudita) Context i recorregut • 12 etapes + 1 dia de descans, amb 8.404 km totals (4.129 km cronometrats) i una proporció altíssima de sorra i dunes. • Navegació subtil i exigent: jeroglífics de pistes i laberints que obliguen a decisions ràpides. Territori i recepció local • Percepció que la població local presta poca atenció al ral·li i que els ramats i nòmades es veuen afectats pel pas dels vehicles. • Respecte per l’entorn: consciència que “passem per casa seva”. Transició energètica i tècnica • Proves amb hidrogen i elèctrics; Audi destaca amb un prototip elèctric competitiu. • La transició és real però gradual; la combustió encara domina a curt termini. Combustible i logística • Refueling planificat en enllaços: tràilers de repostatge cada ~250 km per gasolina (les motos i cotxes més afectats). • Camions: 500–600 L al dia, consum ~400 L/etapa. Com funcionen les etapes (clàssic vs. “normal”) • En el Dakar Clàssic és regularitat: quants menys punts, millor; cal clavar les mitjanes. • Etapa típica: enllaç (asfalt i temps màxim, amb límits de velocitat) + especial (trams especials cronometrats) + enllaç. El cas del team 918 (camió) i la cursa dins la cursa • Gran ritme tota la cursa: 700 punts acumulats (molt pocs) fins a la penúltima etapa. • Penalització de 100 punts per una sortida 10’ abans (error humà de càlcul). • A la penúltima etapa, microavaria d’un manguito d’aigua ressecat per una fuita d’oli: aturada ~30’ i penes de 600 punts per control satèl·lit no complert. • Resultat final: 29è a l’escratx i 4ts en camions (Clàssic), després d’haver liderat 6 etapes. • Pressió psicològica de defensar lideratge molts dies amb un camió de sèrie i pressupost limitat. Navegació, waypoint ocult i polèmica • Jornada clau amb waypoint ocult on molts pilots van perdre hores; Nasser el troba a la primera i s’obre polèmica. • Explicació tècnica: track amb punts a validar a <50 m; sense validar, penalització o exclusió. Terreny i capacitat del vehicle condicionen. Vida a la cursa: ritme, salut i risc • Set i calor: Camelbak per motos i avituallaments en refueling i enllaços. • Navegació a camp obert: sense pista, amb rius secs, dunes i ramats (impactes reals amb camells). • Lesions i mecànica: costelles esquinsades, una etapa sense roadbook operatiu (sense avisos de perill) i conducció “a cegues” gestionant riscos. Estratègies d’equip i jerarquies • Motxillers i rols d’equip segons qui paga i qui lidera; decisions com cedir posició o donar peces al cap d’equip. • Diferència entre equips “de clients” (paguen per competir) i equips d’empresa/fàbrica (pilots assalariats). Dues realitats als camions • Domini Kamaz (equip d’Estat, pressupost i pilots professionals) a la prova principal. • A Clàssics (pre-2000), oportunitat per amateurs competitius; el team convidat hi brilla amb camió de sèrie. Dones al Dakar • Participació femenina creixent: destaca Laia Sanz (debut en cotxes amb molt bon paper), Cristina Gutiérrez, equips 100% femenins (mecàniques incloses), i copilots de primer nivell com la Fina Román. Campionat del Món Rally-Raid • Integració FIA/FIM en un W2RC amb proves com Dakar i Àfrica Eco Race (recupera l’esperit de la ruta clàssica cap a Dakar, però amb menys retorn mediàtic). "És una gincama de gent gran": regularitat, navegació, convivència i resistència mental a parts iguals. Bloc 2 — Berlín: memòria, arquitectura i història Reichstag i Porta de Brandenburg • Reichstag: incendi del 1933, avui dòcil al públic amb la cúpula de Norman Foster (reserva prèvia; “truquet” d’accedir via restaurant). • Porta de Brandenburg: escenari simbòlic del poder (desfilades nazis) i de restitució històrica (quadriga “robada” per Napoleó i retornada). Potsdamer Platz: d’epicentre a laboratori • De centre neuràlgic (Weimar i nazisme) a terra de ningú amb el mur; renaix amb arquitectura icònica (Sony Center, BahnTower). • Records: primer semàfor d’Europa, grans magatzems jueus, i espais de lleure destruïts a la guerra. Barri jueu i memorials • Nova Sinagoga reconstruïda i Museu Jueu (vida i cultura a Alemanya). • Memorial de l’Holocaust (columnes de diferents alçades): experiència immersiva i inquietant. • Sachsenhausen (camp proper a Berlín): centre administratiu de camps; memòria del sistema repressiu. Guerra Freda i Solució Final • Pont dels Espies (Glienicke): escenari d’intercanvi d’espies; cinema i història. • Conferència de Wannsee (1942): directrius de la Solució Final. Germania i l’arquitectura del poder • Projecte megalòman de Speer per a una “capital del món” (Volkshalle, Av. de l’Esplendor): grandiloqüència que no arriba. • Olympiastadion (1936) com a herència visitable. Personatges i cultura • Heydrich: poder i crueltat, paradoxes biogràfiques (música, esgrima) i assassinat a Praga (1942). • “Art degenerat” (1937): exposició propagandística que, paradoxalment, bat rècords de visites. "Averta amb els feixismes: canvien les formes, però el fons persisteix." Bloc 3 — Monestir de Junqueras (Barcelona): història i curiositats Orígens i ubicacions • Fundat al s. XIII com a convent femení vinculat a l’Orde de Sant Jaume, amb trasllats del primitiu emplaçament (prop de l’Arc de Triomf) cap a l’interior de muralla (zona Via Laietana/Jonqueres). • Guerres i reformes constants fins a la demolició al s. XIX. Regles, privilegis i les “monges casadores” • Orde amb vots més laxes (històricament sense pobresa estricta; casos de castedat conjugal i fins i tot matrimoni en períodes antics). • Comunitat formada sovint per noies de famílies nobles, amb rendes i dots. • “Monges casadores”: pati obert on festejaven amb pretendents; un fenomen social barceloní singular. Declivi, usos i trasllat • S. XIX: ocupacions militars, hospital, correccional, caserna i sala de ball “La Palmera”. • Trasllat pedra a pedra de l’església i claustre a la Parròquia de la Concepció (c. Aragó); el campanar “viatger” prové de Sant Miquel (avui plaça homònima). La palmera emblemàtica i memòria • Palmera monumental de l’hort (30 m), intent fallit de trasplantament; perviu en la toponímia i el record popular. • Jacint Verdaguer li dedica un poema que alerta del perill de perdre tresors en nom del progrés.

L'actualitat de Sant Just Desvern


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern

Context i protagonista Entrevista amb Jordi Selma, pilot de camions al Dakar, que explica l’experiència d’aquest any: un ral·li liderat durant molts dies que acaba amb una 4a posició per una avaria mínima, i una mirada humana sobre l’aventura, la seguretat i la vida al bivac. "Primer va l’aventura i després ja et pot agradar o no el tema del motor" Resultat esportiu i sensacions Lideratge sostingut fins el penúltim dia i caiguda del 1r al 4t lloc per una microavaria d’un tub d’aigua a 140 km del final. Objectiu inicial humil (top-10), però el ritme els va situar al capdavant: igualtat extrema entre els 5 primers, qualsevol contratemps canviava posicions. Sabor agridolç: satisfacció pel rendiment i visibilitat per als patrocinadors, però decepció per perdre el podi per un detall. "Una microavaria... irrisòria" que va costar el podi. Equip, tripulació i patrocini Canvi d’equip: enguany amb l’equip Pedregà (abans, PB Kids i Jalana Marrones). Tripulació: Jordi Selma (pilot), Xavi Ribas (copilot, amic) i Jorge Toral (mecànic assignat per l’equip). Pressupost d’un camió al Dakar: 120–130.000 €; treball constant de patrocini per poder-hi ser sense posar diners propis. El dia a dia al Dakar Despertar cap a les 6–6:30; sortida del bivac 7:30. Enllaços d’asfalt: 250–300 km + crono off-road: 250–300 km + trasllat al següent bivac: ~200 km. Mitjana diària: 700–800 km durant 12 dies (~8.000 km totals). Poc temps lliure: arribar, preparar camió, sopar i dormir d’hora. Socialització sobretot a l’etapa de descans (cada 6 dies). Salut, resistència i aprenentatges Truc d’ergonomia: coixí viscoelàstic (tipus cadira de rodes) al bàquet per salvar l’esquena. Va competir amb dues costelles fissurades: dolor intens tot i antiinflamatoris; moments de llàgrimes pel dolor. Lliçó: a ritme de capdavanters, cal millor preparació física (braços, resistència i concentració sostinguda). "He plorat de mal"; el ritme d’aquest any exigia un altre nivell físic. Aventura, solidaritat i esperit Dakar El Dakar és, sobretot, aventura amb motor: navegació amb roadbook, waypoints i terreny imprevisible (dunes, rius de sorra, pedres). Solidaritat a pista: sempre porta un jerrycan extra de benzina per ajudar buggies o motos en enllaços. Parades calculades per no comprometre la cursa. Seguretat, incidents i seu futura Tristesa per la mort d’un jove mecànic en accident de trànsit (fora de la cursa) i impacte pels atemptats a la caravana del Dakar (un francès va perdre part de la cama per una bomba). Reflexió col·lectiva: repensar la seu per evitar zones amb risc terrorista; possibilitat de retorn a Sud-amèrica (Xile, Perú) per sorres de qualitat i menor risc geopolític. Logística, supervivència i clima Els camions d’assistència traslladen materials entre bivacs; la tripulació competeix lleugera. Jordi porta sempre un kit de supervivència: sac de dormir bo i roba tèrmica per si cal passar la nit al desert. Ha dormit sota el camió en edicions anteriors; a Sud-amèrica (nits de 15 °C) és més fàcil que a Aràbia (0–4 °C). Aquest any, fred traïdor: portarà més roba d’abric i sac millor en properes edicions. Menjar i retorn Menú monòton al bivac: pasta, llegums, pa, melmelada, mantega, algun dia peix. Plaer del retorn: un entrecot en arribar a casa. Ritmes, normativa i seguretat esportiva Categoria de clàssics amb límit de 115–118 km/h. Crítica constructiva: velocitats mitjanes massa altes per a una categoria amateur amb cotxes i camions barrejats; risc per a participants no habituats a competir. Tecnologia i navegació El roadbook ara és en tablet; avantatges i riscos. Incidència: penjada de la tablet en una etapa; navegació a vista seguint roderes, sense avisos de perill —situació perillosa i exigent. Els waypoints s’han de “fitxar” via satèl·lit; perdre la línia implica penalitzacions. Mirada cultural que marca Impacte humà en veure un minibús de nenes amb burka (reixa als ulls). Xoc cultural profund que acompanya l’experiència esportiva. "La imatge d’aquells ulls engabiats m’ha quedat marcada per tota la vida" Futur Vol tornar l’any vinent si quadran patrocinis i seu. Preferència clara pel camió: més segur, còmode i amb companyonia a cabina; motos i cotxes no l’atreuen tant.

Resum general Programa 77 de l’Ajusta amb una primera hora informativa centrada en notícies locals i portades dels diaris, i amb una extensa secció de meteo. Es va anunciar que a la segona hora hi haurà una entrevista amb Jordi Selma (participant al Dakar en camions clàssics), i a la tercera hora converses de psicologia amb Ramon Palacios i David Fernández-Elles. "Sant Jus d'Esbert no compta amb pistes d'atletisme, un fet que obliga tots els i les membres del club a traslladar-se a les pistes d'atletisme de Sant Feliu per entrenar." Temes principals Notícies municipals • Reivindicació veïnal a Esplugues (Finestrelles i Calçuí): canvis a les línies d’autobús EP1 i EP2 - La línia EP2 deixa de ser la connexió directa entre centre i Finestrelles; el trajecte s’allarga de 12 a 33 minuts. - El nou recorregut de l’EP1 queda tallat i sense connexió amb el metro Finestrelles. - L’Associació veïnal demana signatures (enllaç a la bio d’Instagram de Calçuí i presencialment) per revertir els canvis. - Tema rellevant també per a Sant Just per afectació col·lateral de mobilitat. • Arran Sant Just – Sant Feliu: nova campanya “Ho volem tot” (22 de gener, Plaça de la Vila de Sant Feliu, 10:30) - Taula rodona sobre salut mental i joventut (“Està malament no és culpa nostra”) amb Núria Fàbrega (psicologia, TCA) i el psicòleg Pablo. - Després, vermut i bingo musical a partir de les 12:00. • Club Atletisme Sant Just: reivindicació de pistes d’atletisme al municipi - El club compta amb uns 280 membres (infants P5 a adults) i creix en +20/30 anuals. - Sense pistes d’atletisme a Sant Just: han d’entrenar a Sant Feliu (lluny i poc accessible a peu). - Impacte: adolescents i joves es desmotiven per haver de desplaçar-se; es necessita espai i material específic (tanques, perxes, matalassos). - El club manté converses amb l’Ajuntament, però encara sense solució. Portades dels diaris Diari Ara • Rússia – Ucraïna: imatges per satèl·lit del desplegament rus; Espanya envia vaixells al Mar Negre dins l’operació dissuasiva de l’OTAN. • Indults del Procés: el Suprem tomba els recursos de PP, Cs i Vox (manca de legitimació). • JEC ordena retirar l’escó a Pau Juvillà (CUP). • Barça, Copa del Rei: eliminat a Sant Mamés (3-2 a la pròrroga). • Educació i Covid-19: més de 120.000 alumnes i docents confinats; debat sobre protocols i la “pressa” per mantenir activitat híbrida. • Altres: llicències d’edat al Parlament (62 des de 2008), Benet XVI acusat d’inacció en abusos. "No pots ni estar malalt" — crítica al ritme i protocols que exigeixen activitat virtual fins i tot en quarantena. La Vanguardia • Ucraïna-OTAN: EUA i UE, alineats per evitar la guerra; amenaça de resposta ràpida i severa si Rússia ataca; Espanya prepara fregata i estudia desplegar caces a Bulgària. • BCE: descarta avançar la pujada de tipus. • Barça: adéu a la Copa (lesió d’Ansu Fati). • Entrevista a Guillermo del Toro: “Ja no sabem discernir la veritat de la mentida”. • Ratzinger: acusacions d’inacció en casos d’abusos. El Periódico • Covid-19 i conciliació: les famílies demanen ajudes; 6a onada desborda escoles; Catalunya elimina quarantenes en algunes extraescolars. • Barça: eliminació a Sant Mamés (3-2). • Casos financers: part dels diners evaporats d’“Aquio” apareixen en un trust vinculat a l’emèrit. • Geopolítica: EUA dona per feta una intervenció russa a Ucraïna. • Tecnologia i privacitat: alerten d’apps de control parental venudes per espiar la parella. • Cultura: Guillermo del Toro s’acosta al cine negre amb “El callejón de las almas oscuras”. Previsió del temps (Sant Just i entorn) • Context de la Setmana dels Barbuts: fred intens i sensació tèrmica baixa per vent de ponent i nord. • Divendres: núvols baixos, sol esmorteït i ambient gèlid. Possibilitat d’alguna gota de matinada (models europeus vs americans). • Cap de setmana: sol com a protagonista; mínimes prop dels 0 ºC (nit de ds-dg especialment freda), màximes al voltant dels 10–13 ºC. • Interior: registres molt baixos (fins a -8,4 ºC a Salòria, 2.400 m). • Setmana vinent: estabilitat i sol; mínimes molt baixes sostingudes; màximes recuperant-se fins 12–13 ºC dilluns-dimecres. • Seguiment al hashtag: #MeteoSantJust. Conceptes clau • EP1, EP2, OTAN, indults, JEC, Copa del Rei, Setmana dels Barbuts, sensació tèrmica, microobjectius (anunciat per a la 3a hora), salut mental i jovent.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

L'actualitat de Sant Just Desvern

En aquesta entrevista, Ramon Alos, especialista en sociologia i economia del treball, parla sobre els canvis que s'estan produint en el mercat laboral i l'augment de la precarietat. S'aborden temes com la situació dels riders, la terciarització de l'economia i la digitalització, entre altres. També es discuteixen les causes d'aquesta situació i les possibles solucions per abordar-la


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

L'actualitat de Sant Just Desvern
Context i participants Entrevista amb Miquel Almela i Roger Contíes-Farràs sobre la 25a Miscel·lània del Centre d’Estudis de Sant Just, basada en les llibretes de l’exili de Josep Milà i Mitjans. "Són unes memòries diferents: no és un diari, sinó un relat amb molts diàlegs, gairebé com un guió de teatre o de cinema." Origen i descobriment del fons La miscel·lània sorgeix de 6 llibretes manuscrites de Milà, trobades de manera fortuïta a la fleca familiar, coneguda com Cal Forner Nou (una bossa amagada prop del compressor d’una nevera). Abans de l’edició actual, hi havia antecedents: una biografia a La Vall d’Arvers (Joan Gironès), una primera digitalització parcial feta pel nét (Alfred) i entrevistes a l’Arxiu Municipal (al fill Joan i al nét Alfred). Metodologia i projecte col·laboratiu Projecte iniciat fa més de 3 anys com a treball col·laboratiu amb prop de 100 voluntaris. • Primera fase: transcripció de les 500+ pàgines manuscrites. • Fases successives: revisió per 30 persones, i posteriors rondes d’edició i maquetació coordinades per Miquel Almela i Francesc Blasco. S’evoca l’exemple de projectes citizen science (NASA) per il·lustrar el valor de la participació massiva i la sensibilitat humana en tasques complexes. Edició, criteris i suports a la lectura Format A4, coherència amb miscel·lànies recents (Ateneu i Cadastre de 1716). Respecte per la multilingüitat del text: original en català, amb diàlegs en francès i castellà (francès funcional però entenedor). S’inclouen eines per no perdre’s: • Índexs (onomàstic), glossaris (francès i català, també per argot), mapes i materials gràfics. • Imatges: dibuixos de Josep Bartolí (arxiu de Barcelona, permisos obtinguts) i fotografies de Manuel Moros per visualitzar la vida als camps. Contingut i valors literaris de les llibretes No és un diari datat; Milà redacta el relat probablement entre 1941-42, ja de retorn a Sant Just, a partir de notes preses durant l’exili. Estil original: diàlegs extensos, to de guió, narració viva i cinematogràfica. Riquesa descriptiva: • Més de 100 personatges amb trets físics, creences, manies i caràcter. • Descripcions materials: la primera nit a la platja d’Argelers al febrer (forats a la sorra, fred penetrant), el Rosselló, els pobles i la relació amb el veïnat francès. Relació autor–lector que evoluciona: de text “íntim” per a la família a consciència d’un públic lector més ampli. Toponímia i reptes de transcripció Correccions d’errors per la cal·ligrafia (ex.: confusió DR vs CH): el campament mal llegit com “Plan Ladrat” era en realitat Plan Leixat. Gran tasca d’homogeneïtzació de noms propis i topònims per garantir coherència i verificabilitat. El retorn i el marc històric Milà no narra els trajectes d’anada/tornada; el relat comença ja a França (Voló). Tornada clandestina a inicis de 1941; treball nocturn a la fleca i amirallament durant un parell d’anys. Connexió amb la Segona Guerra Mundial: comentaris crítics i anàlisi; crema de notes en moments de risc (p. ex., entrada d’italians). Governança editorial i futur Fins ara, massa càrrega concentrada en poques persones (especialment Francesc Blasco). Es proposa una Comissió de Publicacions ampla (socis i Junta) amb protocols, distribució de tasques i criteris clars de selecció d’articles. Record de miscel·lànies recents exigents: Centenari de l’Ateneu i Cadastre de 1716 (amb mapes antics, Olga Esbet). Preservació i accés Les llibretes són en bon estat i al Centre d’Estudis; es valora dipositar-les a l’Arxiu Municipal per millor conservació i accessibilitat. Propietat familiar amb intenció de cessió al Centre d’Estudis. Presentació i disponibilitat Presentació l’1 de febrer amb Vicenç Villatoro, enfoc “dels exilis” en plural. Per als socis: exemplar gratuït. Per al públic: venda. Col·laboradors: rebran un exemplar. Valor i impacte social Importància del moviment dels centres d’estudis a Catalunya (prop de 500) com a teixit associatiu privat que sosté la microhistòria local. • La microhistòria enriqueix la història general amb detalls i testimonis que sovint es perdrien. Voluntariat com a clau per preservar patrimoni, llengua i memòria de Sant Just.

Visió general Episode amb obertura musical i resum de continguts del dia. L’àudio ofert inclou la presentació i el sumari de les tres hores, una breu pausa musical, i després un llarg tram amb repeticions de "Bona nit" que suggereixen un tall o incidència tècnica. Les converses i seccions de fons anunciades (notícies, entrevista històrica, cinema, xarxes) no s’inicien dins d’aquest fragment. Temes principals anunciats (teaser) Primera hora: bloc informatiu • Notícies locals amb Lua López: “les tres notícies més destacades del nostre poble” • Revisió de portades: Ara, La Vanguardia i El Periódico • El temps amb Carles Rius: situació meteorològica tranquil·la, sense canvis destacables Segona hora: història local i memòria • 25a miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs (publicació l’1 de febrer) • Basada en les llibretes de Josep Milà i Mitjans (exili 1939–1940) • Procés col·laboratiu: llibretes repartides entre veïns per transcriure i traduir • Amb Miquel Almela i Roger Contías-Farràs (comissió de publicacions) • Agraïment a Maria Quintana per la primícia Tercera hora: cultura i xarxes • Nou espai de cinema amb la Carme: anàlisi de West Side Story (versió original de 1961 i revisió de Steven Spielberg, 2021) • Xarxes socials amb Vanessa Montserrat: tema sorpresa Moments destacats (cites) "Ens agrada tant que avui hem decidit obrir el programa amb ells" (sobre Bayuca – Morrinya) "Això ens ocuparà ben bé tota la segona hora" (sobre la 25a miscel·lània) "Serà una sorpresa tant per vosaltres com per nosaltres" (espai de xarxes socials) Contingut musical • Obertura amb ritmes ètnics: Bayuca – Morrinya • Pausa musical: Ayuna – Fading Flower (introduïda breument abans del tall) Estat de l’àudio i estructura • El fragment cobreix la presentació (benvinguda, sumari) i la transició musical. • A partir del segon ~217, l’àudio mostra una repetició en bucle de "Bona nit", sense contingut nou. • Les seccions anunciades no apareixen dins d’aquest tall; per tant, els temps marcats a continuació reflecteixen només el que realment s’escolta: presentació/teaser, música i el tram buit/repetit.