
Smooth Jazz Club del 29/5/2023
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
2036 episodis disponibles

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

El text menciona l'inici d'un cicle de conferències sobre filosofia i literatura actual a Sant Just, així com la preocupació de la companyia Trencamandres pel deteriorament de les festes de carrer en la comunitat

Resum general • Programa amb dues parts principals: entrevista cultural sobre la festa “Divendres al Parc” amb la companyia Trencamandres i un especial de cinema de terror amb José Luis Carbón. • Moments destacats: - Balanç positiu de l’actuació infantil-malgrat la pluja—amb molta participació familiar a la Plaça de la Pau. - Repàs del catàleg d’espectacles de Trencamandres (infantils, familiars, d’estiu, per a menuts i per a adults). - Reflexió sobre la pèrdua progressiva dels balls de carrer i el paper de la música en directe vs. la disco mòbil. - Debat sobre per què agrada el cinema de terror, la diferència entre horror i terror, i com el gènere reflecteix les pors de cada època (pandèmia, IA...). - Rànquing essencial de pel·lícules de terror recomanades, clàssics i modernes. "Seguim fent cultura i música a les places de tot arreu." Entrevista a Marc Oriol (Trencamandres) Balanç de l’actuació a “Divendres al Parc” • Espectacle d’animació infantil per clausurar la jornada; la pluja va complicar l’inici, però es va poder fer a l’aire lliure sota carpa. • Moltes famílies i ambient festiu; la part central va durar prop de 45 minuts amb cançons i danses. • Cap al final, la pluja va forçar una recollida més ràpida, però el balanç global és molt bo. Qui són i què fan (Trencamandres) • Marc Oriol: animador, músic, cantant i educador; espectacles per a infants, adults i famílies. • Organització de la jornada: Xarxa 0-6 a la Plaça de la Pau (Sant Just), amb pintar siluetes, contes i música. • Catàleg d’espectacles: - Infantil/familiar: “A l’Embòlica que fa fort” (cançons, danses, balls). - “Confeti Express” (neix d’un carnaval; el confeti com a eix). - Espectacle d’espuma i animació (estiu). - Espectacle “Menuts” per a 0-3 anys (escoles bressol). - Per a adults: “Un Aforcat la Terra” (balls de revetlles, sopars, calçotades; música d’orquestra, actual i 80-90). Balls populars i participació familiar • Abans eren freqüents els balls de carrer amb veïns; ara s’han reduït per l’expansió de la disco mòbil i l’accés a playlists (Spotify). • El ball tradicional i els espectacles familiars fomenten la participació intergeneracional: “tothom pot ballar i gaudir al seu nivell”. Bloc musical i anuncis • Bloc musical 1: versió de “Time After Time”. • Falques institucionals: ICTUS (112), acreditació de competències, esport femení, FP i dual, Voluntariat per la Llengua, recursos per a dones, i la iniciativa “En bici sense edat”. • Bloc musical 2: pop en català i cortinetes d’identificació d’emissora. Especial cinema de terror (amb José Luis Carbón) Per què ens agrada el terror? • Component d’entreteniment i evasió; vivim una fantasia allunyada de la realitat. • Resposta fisiològica: segregació d’hormones com dopamina i serotonina davant d’escenes de por. • Catarsi: patir de manera controlada dins d’una ficció; sortim del cinema pensant que la realitat no és tan dura. Horror vs. Terror • Terror: acte més físic i immediat que espanta. • Horror: sentiment persistent que arrosseguem; sovint psicològic i del “monstre que no es veu” (influència de H. P. Lovecraft i “L’horror a la literatura”). Realitat i pors contemporànies • La realitat pot superar la ficció: imatges de la pandèmia (ciutats desertes) semblaven ciència-ficció. • Nous temors: la intel·ligència artificial (IA) com a horitzó d’ansietats tecnològiques. • Exemples que dialoguen amb l’actualitat: Host (sessió espiritista per Zoom en plena pandèmia). Rànquing essencial (selecció del convidat) • Clàssics i indispensables: - The Shining (El resplandor) – Stanley Kubrick. Ambient tancat, claustrofòbia extrema, interpretació icònica de Jack Nicholson. - The Innocents (Suspense) – Jack Clayton. Adaptació de Henry James; dos infants que fan por i un suspens exquisit. - Alien – Ridley Scott. Disseny sonor/visual apabullant; el monstre traslladat a l’espai. - Night of the Living Dead (La nit dels morts vivents) – George A. Romero. Pionera del cinema de zombis, duresa gairebé documental. • Moderns i sagues: - The Blair Witch Project (El projecte de la bruixa de Blair) – paradigma del found footage; final impactant. - Insidious – James Wan. Narrativa de terror molt efectiva. - The Conjuring (Expediente Warren) – James Wan. Posada en escena impecable i gran ritme. • Joies a redescobrir: - ¿Quién puede matar a un niño? – Narciso Ibáñez Serrador. Terror pur i inquietud moral sostinguda. - També esmentades: Onibaba (Kaneto Shindō) i Don’t Look Now (Amenaça a l’ombra) (Nicolas Roeg).

Panorama general del programa Emissió: Dilluns 29 de maig, matí, a Ràdio d’Esvern (98.1 FM). Temperatura al municipi: 20 °C. Conducció: Raquel Hidalgo. Participa la Mariona Salas a l’espai d’actualitat. Inici amb sumari dels continguts del dia i breu cortineta musical. Les seccions principals comencen més endavant (vegeu cronologia). Actualitat municipal: Eleccions a Sant Just Desvern Resultats i composició del consistori PSC: incrementa 1 regidor, passant de 7 a 8 regidors. Junts i Endavant Sant Just: es reparteixen l’antic espai de Junts, 2 regidors cadascun, amb un gairebé empat tècnic (842 vs 840 vots). ERC: baixa de 3 a 1 regidor (734 vots). Sant Just en Comú Podem i CUP: mantenen 1 regidor cadascun (713 i 606 vots, respectivament). Novetats: PP i Vox entren al consistori, 1 regidor cadascun. Som i Sant Just viva: queda fora amb el 2,51% (212 vots). "No ens volem avançar perquè no sabem el que passarà." Possibles pactes de govern Opció continuista: PSC + Sant Just en Comú Podem = 9 regidors (majoria absoluta). Es preveu seguiment informatiu a Ràdio d’Esvern amb declaracions dels representants. Economia comarcal: Informe 2022 de l’Observatori del Baix Llobregat Tendències clau Recuperació econòmica i descens de l’atur a la comarca el 2022. Població: estable, amb un lleuger augment de +228 habitants. Afiliacions a la Seguretat Social: +3% malgrat una disminució de 161 empreses. Atur registrat: -6% interanual; més de 36.000 persones aturades (millora després de la crisi de la Covid-19). Activitat i sectors PIB: recuperació a tots els àmbits; el Baix Llobregat és la tercera comarca metropolitana en contribució al PIB. Pes sectorial: el serveis representa el 69,7% del VAB; la indústria manté un pes rellevant. ERO 2022 204 expedients autoritzats que han afectat 30.182 persones. Serveis: concentra la majoria d’ERO autoritzats. Indústria: el major nombre de persones afectades. "Com es diu en anglès, no news, good news." • Informe complet disponible a l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat. Agenda cultural: Cicle de filosofia i literatura actual a Sant Just Organitza: Calaix de Cultura. Lloc: Sala Isidore Cònsul de Can Ginestà. Horari: Dimecres, de 19:30 a 21:00. Dates: del 31 de maig al 14 de juny. Entrada: Gratuïta. Sessions 31 de maig: Cap a la postmodernitat — consciència individual i vincles amb Nietzsche, fenomenologia, vitalisme i existencialisme en la creació literària. 7 de juny: De construcció del realisme literari en Kafka, Virginia Woolf, Joyce i el subrealisme. 14 de juny: Teories de la recepció, reescriptura de la història i realisme transgènere. Música i tancament Cortineta amb MKTO i bloc musical posterior amb referència a Kate Bush. Llarga franja final de continuïtat musical per tancar l’emissió.
Programa especial de les eleccions, a partir de les 20:00h, amb una simulació de com quedarà el futur Ajuntament, tenint en compte els primers 150 vots escrutats de cada col·legi electoral de Sant Just.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Resum general del programa "La història és la narració dels fets passats i dignes de memòria." Programa coral que transforma la saga familiar en ràdio: Romà Pujades i Carme Ferrer comparteixen trajectòries vitals i intel·lectuals, amb parades clau en la geografia i l’ordenació del territori, la bioquímica clínica i la recerca en celiàquia. El relat s’eixampla amb crònica vital de París 1975-76 i la Transició, una peça divulgativa sobre intel·ligència artificial i AGI, propostes culturals pel Lluçanès, i una immersió històrica al Corpus barceloní. El programa es tanca amb la integració comunitària a Sant Just, cultura de proximitat (coral, llibres) i efemèrides. Punts clau Saga Pujades Ferrer: migració de Lleida a Sant Just (1980), integració exemplar i producció cultural (universitat, recerca, llibres, coral). Celiàquia (Carme Ferrer): malaltia autoimmune, controlable amb dieta estricta sense gluten; diagnòstic basat en clínica, anticossos específics i, sovint, biòpsia intestinal; prevalença global ~1%. París 1975-76 (Romà): testimoni de les protestes contra els afusellaments, mort de Franco, i colònia catalana a la Cité; retorn a Madrid postfranquista. Ordenació del territori: diferència d’escala amb l’urbanisme; criteris per organitzar usos (indústria, agricultura, habitatge) a escala de país; docència i manuals. IA i AGI: potencial i riscos (desinformació, concentració de poder); qüestions ètiques i necessitat de governança. Lluçanès: rutes romàniques, bandolers i bruixeria; patrimoni i miradors. Corpus de Barcelona: del cerimonial a la cultura popular; entremesos, gegants, Casa dels Entremesos i protocol històric. Família Pujades Ferrer: trajectòries i cultura Romà Pujades: del taller de sastres a la universitat Origen familiar a Balaguer; saga de sastres des del segle XIX. Estudis d’enginyeria i economia; etapa laboral en informàtica, estada a París (1975-76) i pas per Madrid. Transició a la universitat (Geografia i Història) com a professor d’ordenació del territori; 40 anys de docència, defensa de la llibertat acadèmica. Carme Ferrer: bioquímica clínica i celiàquia Doctora en Ciències Químiques i especialista en bioquímica clínica. Referent en celiàquia pediàtrica; publicacions i divulgació (llibre “La malaltia celíaca pas a pas”). Cultura i comunitat Trasllat a Sant Just (1980), cooperació veïnal (festa major, xarxa de famílies de Ponent). Cor Pont de Flors i vida associativa. Producció literària: “La Dormi” (conte infantil) i Irene Pujadas (premis literaris, “Els desperfectes”). Celiàquia: què sabem i què falta Què és i com es controla Malaltia autoimmune desencadenada pel gluten (proteïna del blat i cereals relacionats). El gluten és poc nutritiu i parcialment indigerible; aporta textura (pa esponjós), no nutrients essencials. La lesió intestinal redueix la superfície d’absorció (de “camp de futbol” a “porteria”). Tractament: dieta estricta sense gluten de per vida. No “cura”, però reverteix la lesió i normalitza l’estat clínic. Diagnòstic Combinació de: • Clínica (pèrdua de pes, distensió abdominal, etc.) • Anticossos específics (alta especificitat) • Biòpsia intestinal amb alteració histològica característica Hi ha formes asimptomàtiques i variabilitat d’expressió. Prevalença mundial estimada: ~1%. Controvèrsies i matisos Diferències de diagnòstic per països (mestressa: a Xile, més diagnòstic en adults; a casa nostra, pediàtric). “Intolerància al gluten no celíaca” (SGNC): quadres empírics sense marcadors ni lesió; si sense gluten es troben bé, mantenir dieta, però no és celiaquia basada en evidència. Reptes pendents Mecanismes bàsics: per què uns individus desenvolupen l’autoimmunitat i d’altres no? Model animal inexistent: recerca principalment en humans. Accés econòmic a productes sense gluten: cal equitat dietètica. París 1975-76 i Transició Mobilitzacions a França contra els afusellaments a Espanya; tensió davant l’ambaixada a París. Mort de Franco: celebració amb xampany; percepcions diverses de la colònia espanyola. Madrid postfranquista: contrastos socials i polítics; ambient de canvi i també violència d’extrema dreta. Ordenació del territori (OT) La OT és “cosina germana” de l’urbanisme, però a escala regional/nacional. Objectiu: distribuir usos i infraestructures (indústria, agricultura, habitatge, serveis) per eficiència i equitat territorial. Docència: criteri visual i analític (“obrir la finestra” i valorar territoris ben/mal organitzats); manuals i diagnosi comarcal. Recerca aplicada: economies comarcals (Segarra, Garrigues, Solsonès, Noguera, Pla d’Urgell) i ponts del riu Segre (cartografia i treball de camp de 109 ponts). Intel·ligència Artificial i AGI De la web 2.0 al machine learning i la IA generativa. AGI: sistema capaç d’afrontar qualsevol tasca humana i generar coneixement; potencial punt d’inflexió històric. Riscos: • Desinformació massiva i deepfakes • Ciberseguretat i erosió democràtica • Concentració de poder i riquesa en pocs agents Preguntes ètiques: dades amb biaixos, privacitat, veritat, moratòries i governança global. Recordatori: “Penso, doncs existeixo” versus ser humà (pensar i sentir). Lluçanès: ruta cultural Patrimoni romànic: Santa Maria de Lluçà (claustre irregular antisismes), capella circular de Lluçà, cripta d’Oristà. Bandolers i bruixeria: Serrallonga, Perot Rocaguinarda (al Quixot), Centre d’Interpretació de la Bruixeria a Sant Feliu Sasserra. Miradors i formacions: Cadira d’en Galceran, Pedra Dreta, Roc Foradat. Rutes agroalimentàries: del pa, de la coca i la llonganissa. El Corpus a Barcelona: història viva Cerimònia i processó amb entremesos, bestiaris, gegants, diables i ministrils. Institucionalització i Casa dels Entremesos (segle XV; seu actual a la plaça de les Beates). Protocols, invitacions, decoració urbana (domassos, ginesta), recorreguts i veneració de la custòdia. Evolució (Vaticà II, represa moderna) i figures (trampes, àliga, drac), amb funció cívica i cultural. Tancament Efemèrides (John Williams, jazz, John Wayne, etc.) i final de temporada. Sant Just com a exemple d’integració, xarxes veïnals i vida cultural que arrelà la família Pujades Ferrer.

L'actualitat de Sant Just Desvern

En aquest espai de cuina, Joan Targarona comparteix idees per preparar plats ràpidament amb ingredients saludables i fàcils de manegar. S'exploren diverses opcions com verdures, llegums en conserva, ingredients congelats, i la reutilització de sobrants de menjars. També es donen exemples de receptes ràpides i consells per fer plats amb bon sabor i nutrients, sense comprometre el temps

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

El text presenta les propostes dels candidats a l'alcaldia de Sant Just d'Esvern, destacant les iniciatives per a l'habitatge assequible, la mobilitat sostenible, la seguretat ciutadana i la inclusió dels infants amb capacitats diverses. A més, es mencionen notícies locals com la convocatòria del Premi Literari Delta, l'últim ple municipal, la representació teatral d'Anna Gulló, i les activitats programades per la Festa Major i el Juny Fotogràfic

Resum general Entrevista a l’actriu i creadora Anna Agulló sobre el seu monòleg teatral El Peix Daurat, un viatge a la bogeria, una peça que parteix d’una experiència personal per abordar la salut mental des d’una mirada social i transformadora. L’obra combina interpretació, escenografia, llum, projeccions i música original de Clara Peia, amb cançons creades per la mateixa Anna, i ha tingut molt bona recepció després d’un mes a la Sala Atrium. També s’anuncien suports institucionals, la darrera funció a Sant Just i canals d’informació. Punts clau • Monòleg teatral (no stand-up), amb recursos escènics complets i un muntatge cuidat. • Temàtica: salut mental i les problemàtiques socials que hi deriven; relat basat en experiència personal. • Música: banda sonora de Clara Peia (piano) i petites cançons compostes per l’Anna (p. ex. “Cançó de l’Odi”, “Cançó de l’Amor”, “Golden Fish”). • Col·laboracions: Clara Segura (interpretació), Làlia Iguader (coreografies) i Clara Peia (banda sonora). • Recepció: funcions gairebé exhaurides i impacte emocional i reflexiu en el públic. • Suport: residència al Centre Cívic El Sortidor i subvenció de l’Ajuntament de Sant Just. • Agenda: última funció anunciada a Sant Just; possibles accions educatives breus en el futur. • Post-entrevista: emissió del tema “Més igual si avui plou” i bloc d’anuncis institucionals, seguit d’un bloc musical en anglès i un llarg tancament amb “Bona nit”. Temes principals de l’entrevista L’obra i la seva mirada sobre la salut mental • L’obra parteix d’un trastorn mental personal per obrir un debat social més ampli i trencar tabús. • Objectiu: oferir un punt de vista diferent sobre com parlar de salut mental des de l’escena. “El primer que hauria d’aconseguir [l’art] és commoure… després reflexionar i, idealment… transformar.” Format escènic i col·laboracions • Monòleg teatral amb escenografia, llum, projeccions i efectes; muntatge complex. • Suport creatiu de Clara Segura (interpretació), Làlia Iguader (coreografies) i Clara Peia (banda sonora original al piano). Música dins l’obra • Dues capes: 1) Banda sonora de Clara Peia. 2) Cançonetes creades per l’Anna (no “virtuoses” però essencials per al relat emocional i narratiu). • Títols com Cançó de l’Odi, Cançó de l’Amor i Golden Fish (arrel del títol de l’obra) apunten a emocions universals. Recepció i funció de l’art • Temporada d’un mes a la Sala Atrium (Barcelona), amb gran resposta del públic: emoció, reflexió i fins i tot canvis vitals en alguns espectadors. • Concepció artística en tres etapes: commoure → reflexionar → transformar. Suport i agenda • Residència al Centre Cívic El Sortidor i subvenció de l’Ajuntament de Sant Just (convocatòria de foment a la creació). • Última oportunitat per veure l’obra a Sant Just; després, pausa i possibles formats educatius (instituts). • Canals: Instagram de l’obra (@elpeixdaurat) i de la creadora (@anagulloprieto). Opinions a Teatre Barcelona. Després de l’entrevista Música i anuncis • Emissió de “Més igual si avui plou” (Clara Pella i Judit Nederman). • Bloc d’anuncis institucionals: ictus (112), FP dual i preinscripcions, esport femení, participació en el futur d’Europa, acreditació de competències, i Voluntariat per la Llengua. • Bloc musical en anglès (lletra de “Delirious” i altres fragments). • Llarg tancament nocturn amb el missatge “Bona nit” repetit.

Panorama general del matinal Programa: La Justa, Ràdio d’Esvern (98.1 FM) Conductora: Raquel Hidalgo Eixos del dia: Actualitat local (ple municipal de final de mandat i decisions clau) Dona i política (estudi sobre presència femenina a les llistes) Cultura (Premi Literari Delta) Efemèrides (Dia Mundial de Dràcula i fets destacats) Entrevista: Anna Agulló i el seu monòleg “El peix daurat — Un viatge a la bogeria” sobre salut mental Actualitat al municipi (Mariona Salas) Ple municipal de final de mandat (2019–2023) Aprovacions destacades: Projecte d’urbanització del corredor verd de la Riera de Sant Just amb nou carril bici a l’avinguda de la Riera (millora d’espais verds i mobilitat; cofinançament Ajuntament–Àrea Metropolitana; dins del programa 2020–2023). Rectificació de l’inventari de béns municipals (immobles, drets reals i patrimoni municipal de sòl i habitatge) a data 31/03/2023 per actualitzar i ajustar la informació patrimonial. Adhesió a l’Agenda Digital dels Municipis de Catalunya (Consorci Localret) per impulsar la transformació digital coordinada. Declaració d’obra d’interès municipal d’una finca plurifamiliar al carrer Tramuntana, 16. Modificació singular de la plantilla de personal funcionari i de la relació de llocs de treball de les policies locals de Catalunya. Context: fi de campanya, jornada de reflexió i eleccions municipals immediates. Dones a les llistes electorals (Observatori Comarcal del Baix Llobregat) Presència global: 48,3% de dones (2.240 de 4.635 candidatures, manteniment vs 2019; +4 punts vs 2007). Caps de llista: només 29% dones (baixa del 31% a 2019). Per mida de municipi: més dones al capdavant a municipis <20.000 habitants (34%) que als grans (25%, –3 punts). Idea clau: cal normalitzar la paritat i revertir la caiguda en lideratges femenins. Premi Literari Delta (narrativa escrita per dones) Dotació: 3.000 € (obra guanyadora) + publicació; 1.000 € (finalista). Caràcter: biennal; organitzat per Consell Comarcal, ajuntaments i biblioteques. Bases: obra amb llenguatge inclusiu i perspectiva de gènere. Termini: fins al 22 de setembre (bases a web del Consell Comarcal / Premi Delta). Dies internacionals i efemèrides (Enric Riba) Dia Mundial de Dràcula (26 de maig) Origen: novel·la de Bram Stoker (1897), inspirada en Vlad III ‘l’Empalador’. Altres efemèrides 1897: Patent de televisió (William Friese-Greene). 1938: estrena de Blancaneu i els set nans (primer llargmetratge d’animació de Disney). 1967: Sgt. Pepper’s dels Beatles, punt d’inflexió del pop. 1998: el Comitè Internacional fixa l’estàndard del metre basat en una constant física. 2013: ascens a l’Everest per Tamae Watanabe (73 anys, citat com a rècord de longevitat). 2020: SpaceX DEMO-2 (primer vol amb astronautes a l’EEI amb nau privada). 1962: trobada casual Jagger–Richards i naixement dels Rolling Stones. Butlletí d’esports NBA: Est (3–2 per Miami); Oest: Denver 4–0 Lakers. Bàsquet (ascens ACB): Força Lleida cau a Valladolid (play-off al millor de 5). Hoquei Lliga Femenina (semis): Vilasana–Gijón (1–0 per Gijón); Palau de Plegamans–Manlleu (1–0 per Manlleu). Hoquei Lliga Masculina (semis): Barça–Noia i Liceo–Calafell. Tennis: Aliona Bolsova (últim partit de la prèvia a Roland Garros). Ciclisme: Giro, etapa reina a Tre Cime di Lavaredo (el líder defensa maglia rosa). F1: entrenaments del GP de Mònaco. Butlletí informatiu de les 11 (resum) Reiteració dels tres eixos informatius del matí: Estudi sobre dones a les llistes i caps de llista. Convocatòria del Premi Delta. Últim ple: corredor verd i carril bici, inventari de béns, Agenda Digital, declaració d’obra d’interès, i plantilles/RLT. Entrevista del dia: Anna Agulló — “El peix daurat: un viatge a la bogeria” Temàtica i enfoc Monòleg teatral que parteix d’una experiència personal i aborda la salut mental i les seves arrels en problemàtiques socials compartides. No és stand-up: és teatre amb escenografia, llums, projeccions i banda sonora original (Clara Peya). Equip i música Suports artístics: Clara Segura (interpretació), Lali Guadé (coreografies) i Clara Peya (música original al piano). Cançonetes vinculades a la història creades per la pròpia Agulló (p. ex. “Cançó de l’odi”, “Cançó de l’amor”, “Golden Fish”). Funció a Sant Just Lloc i hora: Ateneu de Sant Just (Sala del Cinquantenari), demà a les 20.30 h. Suports: Ajuntament de Sant Just (subvenció) i Centre Cívic El Sortidor (residència artística). Possiblement la darrera oportunitat de veure el monòleg en aquesta etapa. Info i entrades: web oficial, Instagram @elpeixdaurat i @anagulloprieto; opinions a Teatre Barcelona. “Per mi l’art té tres objectius: commoure, reflexionar i, idealment, transformar comportaments i decisions.” — Anna Agulló Publicitat i falques institucionals Campanyes sobre donació de sang, prevenció de violències masclistes, detecció de símptomes d’ictus (112), FP i acreditació de competències, esport femení, participació a Europa i Voluntariat per la Llengua. Idees clau Transformació urbana i digital a Sant Just (corredor verd, carril bici, Agenda Digital). Paritat en candidatures gairebé assolida, però retroces en lideratge femení. Cultura amb perspectiva de gènere (Premi Delta) i cultura per a la salut mental (El peix daurat). Les efemèrides connecten cultura popular, ciència i història per contextualitzar el present.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Panorama general En aquest episodi de “La Salut al Dia”, Sílvia Granollers, infermera del CAP Sant Just, aborda en profunditat el fenomen del tabaquisme: des de l’addicció a la nicotina i la seva dependència física, social i conductual, fins a la prevenció en joves, els nous formats com el vapeig, i els tractaments efectius per deixar de fumar. També es repassen polítiques públiques que funcionen i les accions locals de Sant Just. "Deixar de fumar sempre guanyes" Per què enganxa el tabac? Nicotina amb alt poder addictiu: tot i les més de 8.000 substàncies del tabac, la nicotina és la clau de l’addicció física i pot generar tolerància en ~2 anys, especialment si l’inici és precoç. Joves i referents: el consum sovint comença per pressió social i models de referència; sentir-se “gran” o “igual als altres” és un motor inicial. Mesura de la dependència Test de Fagerström: s’ha usat molt; però el millor indicador pràctic és a quina hora fumes la primera cigarreta. Si és “en aixecar-se”, indica alta dependència. Tipus de dependència Física: tractable amb fàrmacs segurs (ajuden a reduir el malestar de l’abstinència). Social: fumar en contextos amb altres (terrasses, festes). Conductual: hàbits associats (després d’una tasca, baixar de l’autobús, “fer un descans”). És la més transversal i requereix estratègies d’hàbit. "Aixecar-se del llit i encendre una cigarreta ja t’està dient que aquesta persona la necessita" Inici precoç i prevenció en joves Programes escolars: “Classe sense fum” (compromís de classe a no fumar, amb suport del grup i premis finals). Objectiu central: retardar l’edat d’inici del consum. Nous formats: vapeig, IQOS i catximbes Considerats productes de tabac o vinculats; no són una opció saludable. Poden contenir nicotina (fins i tot quan es declara que no), i altres substàncies lesives. Màrqueting juvenil: colors, sabors i elements “amables” que enmascaren el risc. Resposta: societats científiques treballen per contrarestar la desinformació i el dany. Deixar de fumar: com i amb quina ajuda És possible; requereix preparació i combinar: • Tractament farmacològic (segur i, sovint, finançat) per la dependència física. • Treball conductual per desvincular el fumar de rutines i espais. Recomanació pràctica: si fumes, fes-ho aïllat i amb plena consciència (mindfulness), en un “raconet”, sense associar-ho a plaers o tasques. Això ajuda a desaprendre l’hàbit a la resta del dia. Beneficis immediats de deixar-ho Als 20 minuts: millora l’oxigenació. Als 3 mesos: pujada “espectacular” dels nivells de salut, en múltiples àmbits. Què fa el tabac al cos (ràpid i global) En 7 segons la nicotina arriba al cervell i desencadena canvis: • més peristaltisme, • més secreció gàstrica, • vasoconstricció i estrès cardiovascular. El monòxid de carboni desplaça l’oxigen: per cada part d’oxigen, poden entrar fins a 240 parts de monòxid de carboni, provocant hipòxia generalitzada. Impacte en tots els òrgans: cap teixit “vol” viure amb menys oxigen. Temps, recaigudes i receptors El tabaquisme és una malaltia crònica: sovint calen diversos intents. Després de 2-3 setmanes sense fumar, els receptors nicotínics s’inactiven; però una sola cigarreta pot reactivar-los i elevar el risc de recaiguda. Polítiques que funcionen i marc local Preu del tabac: pujar-lo és la mesura més efectiva. "Encareixes el preu del tabac un 10% i el consum cau un 4%" Espais lliures de fum: terrasses i platges; alta acceptació social i ajuda al compliment. Campanya local (1999): “Sant Just encara fuma” per posar de moda no fumar i facilitar l’accés al CAP per deixar-ho. Suport del CAP Sant Just Circuit d’ajuda: demanar cita amb la infermera de capçalera; valoració, prescripció si cal, i seguiment d’un any (visites/trucades) per acompanyar el procés. Setmana Sense Fum i activitats El 31 de maig és el Dia Mundial Sense Tabac; a Catalunya es fa la Setmana Sense Fum. Tema anual esmentat: “Millor el moviment que el fum i el vapeig”. Activitat a Sant Just: caminada popular (1 de juny, 9:30 h), rutes curta i llarga, sessió de zumba, aigua i fruita. Inscripció recomanada però no obligatòria. Idees clau La nicotina és la base de l’addicció; l’hàbit es reforça per la conducta i el context social. Vapeig i nous dispositius no són innocus i poden perpetuar dependències. Deixar de fumar és possible i té beneficis ràpids i contundents. L’ajuda professional del CAP i les polítiques públiques (preus alts, espais sense fum) multipliquen les probabilitats d’èxit.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

L'actualitat de Sant Just Desvern

En aquesta entrevista, Jordi Garolera, president de l'Hockey Club Sant Just, parla dels ascensos històrics del primer equip a l'Hockey Lliga Oro i de l'equip B a la primera lliga nacional catalana. Garolera destaca l'eufòria viscuda durant la setmana de celebració, la importància del treball en equip, la professionalització del club i els reptes econòmics i organitzatius que s'originen amb aquest èxit esportiu. També fa referència a la implicació de la comunitat en el club i la necessitat de fer créixer l'esport a Sant Just

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Dos interlocutors es dediquen a repetir la salutació "Bona nit" en un diàleg molt repetitiu, sense variacions ni més comentaris

Resum de l’entrevista Context i convidat Entrevista a Víctor Murillo a l’espai radiofònic “A l’Ajusta” (11:18 h), amb “Photograph” d’Ed Sheeran de fons per donar pas a la conversa sobre el Juny Fotogràfic de Sant Just Desvern. Apunt personal: preferències musicals més aviat de Dylan i Leonard Cohen; la música no és la seva inspiració directa per fotografiar. "Mai dues fotos sortiran iguals" — sobre la màgia del light painting Tallers i activitats destacades Taller de Light Painting — 3 i 9 de juny Tècnica: exposició llarga amb la càmera en Bulb o 15–60 s, en foscor, “pintant” amb llanternes, làsers i LEDs. Recursos creatius: ús de cartó negre per tapar el visor durant canvis (models/atrezzo) i concatenar escenes en una sola imatge. Experiència col·laborativa: grups de 8 fotògrafs per sessió, amb mirades diferents segons l’angle. Valor afegit: importen tant el procés i la convivència com el resultat final. Sortida a Vallbona de les Monges — 11 de juny Projecte local al voltant dels “estima ocells” i hides (observatoris) habilitats en antics espais de pedra, amb aigua i menjar per afavorir la biodiversitat. Accés limitat a 15 persones; sessions de 2–3 hores per hide. Fauna: gran varietat d’ocells, i també esquirols, cabirols i amfibis (en un hide amb làmina d’aigua recuperada). Coincideix amb Vallbonatura (10–11 juny): papallones i plantes aromàtiques. Plus cultural: visita al monestir de Vallbona després de dinar. Taller de macro de flors — 14 de juny Macro = relació mínima 1:1 (l’objecte ocupa tot el sensor). Formador: Àlex Alonso, especialitzat en setes (aplicarà tècniques a flors). Tècnica lumínica de camp: ús de reflectors casolans (p. ex. tetra-brick), miralls, difusors, llanternes, i agulles per crear ombres i suports. Conceptes clau: control de llum i profunditat de camp (diafragma obert per bokeh intens en macro). Taller de pintacares — 18 de juny Activitat esmentada com a complement del programa formatiu i familiar del juny. Obertura i exposicions — 1 de juny, 19 h, Can Ginestà Exposició “Instagramers” (al jardí de Can Ginestà) Continuïtat del format iniciat el 2011 (100 imatges en 100 pals de ferro al jardí). Producció exterior en PVC resistent a pluja i vent; després es lliuren les còpies als retratats. Procés: fotos fetes el Dia de Sant Just al carrer; el leitmotiv d’enguany és Instagram. Criteri social: comunitat i identitat local (almenys una persona retratada ha de ser de Sant Just). "Busquem que la gent s’identifiqui: 100 fotos, 100 famílies, 100 converses" 14è Concurs Internacional de Fotografia de Sant Just Desvern (2023) Exposició de les fotografies premiades a Can Ginestà i retrospectiva de les 13 edicions anteriors a Mas Lluí. Magnitud: prop de 200 fotògrafs i 2.500 obres enguany (històric: 225–250 participants, 46 països, 3.000–3.500 imatges). 76 premis en total, amb patrocini i reconeixement de FIAP, PSA, CEF i FCF (diverses seccions, medalles i mencions honorífiques). Premis no metàl·lics: la motivació són els punts i distincions (artista, mestre), molt valorats a l’ecosistema concursístic. Posicionament: entre els 10 concursos punters de la FIAP a Europa. "Estem entre els punters" — sobre el prestigi del concurs Orígens i esperit del projecte El concurs va néixer gairebé com una broma conversada amb l’alcalde Josep Perpinyà; amb el temps, va créixer exponencialment. Fil conductor: formació, experiència compartida i comunitat com a eixos del Juny Fotogràfic.