Salvador Pons, responsable del Festival VOC, explica com aquest esdeveniment promou els curmetratges en català a través de múltiples localitzacions a Catalunya i altres països. Des de les condicions per participar fins a les categories i premis atorgats, Pons desgrana tots els detalls d'aquest festival innovador
El festival BOC, impulsat per Òmnium Cultural, arriba a la seva vuitena edició, projectant curtmetratges en català a diverses poblacions i països catalans entre el 13 de febrer i el 18 de març. Cada seu pot programar les sessions en dates diferents, però a Sant Just es realitzaran el 9 de març amb dues sessions. El festival busca estimular la producció audiovisual en català i potenciar el talent jove. Els premiats, un jurat reconegut i el públic, podran votar els millors curtmetratges
Resum general Episodi centrat en “La Commune (Paris, 1871)” de Peter Watkins: es debat la seva recepció, versions, i el seu llenguatge híbrid de docuficció que incorpora anacronismes (reporters de TV dins del 1871) per denunciar la manipulació dels mitjans i activar el pensament crític. També s’ofereix context històric de la Comuna de París, amb èmfasi en la repressió i el paper de les dones. El tram final inclou celebració dels 40 anys de Ràdio d’Esvern, avanç de la propera pel·lícula, prèvia dels Òscars, impressió sobre Dune Part Two i recomanació de la sèrie nòrdica “A orillas del río”. “És una obra de referència… s’hauria de passar a les escoles de cinema.” Punts clau • Obra i dispositiu: híbrid entre documental i ficció, amb reporters i càmeres de TV dins d’un relat de 1871 per mostrar la construcció mediàtica del poder. • Recepció i versions: suport inicial i posterior “càstig” de Canal Arte; circulen versions de 3h30 i fins a 5h45 (localitzable a YouTube), disponible a Filmin. • Mètode de treball: actors no professionals, improvisació guiada, càsting socialment situat (comuneres i burgesos triats en els seus entorns reals), i investigació prèvia amb Agathe Bluysen. • Lectura política: crítica a la perversió del poder i al relat oficial; dialèctica interna entre periodisme informatiu i periodisme compromès. • Context històric: Thiers, Guerra franco-prussiana, Setge de París, confiscació de canons finançats pel poble, repressió sagnant i memòria borrada. • Dones: protagonisme i demanda de drets (lectoescriptura, accés a l’art, propietat, temps lliure, autonomia econòmica) posats en valor per Watkins. • Actualitat: 40 anys de Ràdio d’Esvern; Òscars; Dune: Part Two (Villeneuve, gran ofici i ambició); i thriller nòrdic diürn “A orillas del río” a Filmin. La pel·lícula: llenguatge, estructura i recepció Recepció, versions i difusió • Crítica especialitzada àmpliament favorable; públic dividit per durada i exigència formal. • Canal Arte: impuls inicial però emissió de matinada i dubtes de versió. Versió llarga (5h45) localitzada a YouTube; versió curta (~3h30) a Filmin. Dispositiu formal i anacronisme actiu • Televisió dins el segle XIX com a recurs asincrònic per mostrar la mediació i manipulació del relat. • Dues televisions en tensió: Versalles (oficial) vs districte 11 (comunal). • Espai escènic: plató antic de Montreuil (prop de Saint-Denis), ús creatiu d’espais grans i mini-espais; plans generals i plans seqüència per evitar muntatge d’acció “hollywoodià”. “La manipulació dels mass media és un tema que preocupa molt Watkins.” Improvisació i càsting col·laboratiu • Més de 220 participants; treball previ d’investigació històrica i discussió dels personatges. • Anonimat i naturalitat per prioritzar la “massa” sobre protagonistes estel·lars. • Càsting social: veïns del districte 11 com a comuners; burgesos reals per als papers d’alta burgesia; kabilencs/algerians per reflectir desposseïts contemporanis. Debat periodístic intern i ètica del relat • Escissió dels dos reporters: informar “neutralment” vs prendre partit davant la injustícia. • Discussió sobre què es diu i què s’omet (p. ex. Comitè de Seguretat Pública i ecos robespierristes). Lliçons de forma i muntatge • Evitar l’homogeneïtzació del llenguatge audiovisual i l’“horitzó d’expectatives” de muntatge ràpid. • Escenes que s’estiren per seguir l’acció i el pensament (especialment grups de dones), prioritzant la dialèctica sobre la pirotècnia. Context històric de la Comuna de París (1871) Causes i detonants • Thiers (monàrquic de facto) lidera la 3a República en clau d’ordre i interessos burgesos. • Guerra franco-prussiana i derrota (Sedan); Setge de París (6 mesos): fam, fred i misèria. • Canons del poble (finançats per subscripció popular) que el govern vol confiscar; afusellaments i escalada. • Retorn de lloguers i impostos després del setge: asfíxia econòmica (món de pietat, deute perpetu). “Llei i ordre, llei i ordre… per preservar l’interès dels alts burgesos.” Repressió i memòria • Repressió desmesurada i sagnant, fins i tot contra criatures; impunitat dels responsables. • Memòria visual: la fotografia ja existia (barricades, vestuari), i ajuda Watkins a ancorar el seu dispositiu. • Episodis simbòlics: Courbet i la columna de la Place Vendôme. El paper de les dones • Reivindicacions: lectura i escriptura, accés a l’art i la literatura, propietat, temps lliure i independència econòmica. • Intervencions intel·lectualment potents i aparentment improvisades: una de les capes més vives de la pel·lícula. Connexions i ecos contemporanis Fil històric i classe social • De 1789 a 1871 i fins al Maig del 68: continuïtats de conflicte social i reconfiguració del poder (de l’aristocràcia a la burgesia). • Reflexió sobre la dilució del concepte de classe al segle XX i la revolució digital: nous equilibris laborals, invisibilització del treball manual, tensions al sector primari i terciari. “La història es repeteix permanentment.” Bloc final i actualitat 40 anys de Ràdio d’Esvern i dècades de Cinema Sense Condicions • Record i agraïment a equips anteriors; compromís de servei a Sant Just d’Esvern. Proper programa, Òscars, Dune Part Two i sèries • Proper film: “El nombre de la rosa” (1986, Jean-Jacques Annaud; basada en l’obra d’Umberto Eco). • Òscars: prèvia i recomanació de seguir-los (en directe o resums). • Dune: Part Two (Villeneuve): gran espectacle, ofici i ambició; percepció general de millora respecte la primera part. • Recomanació sèrie: “A orillas del río” (sueco-noruega, Filmin). Thriller diürn en paisatges del nord, salts temporals, 6 capítols (~53-54’), adaptació que prioritza la claredat narrativa. Comiat i agenda • Tancament amb menció del Dia Internacional de la Dona (8 de març) i el record del paper de les dones a la Comuna.
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero
Resum de les activitats i notícies destacades de la Setmana Feminista a Sant Just, incloent presentacions de llibres, exposicions fotogràfiques, tallers i conferències sobre temes relacionats amb el feminisme
Entrevista a David Buenacasa i Cristina Sánchez Sierra sobre la nova cursa Just Trail, expliquen la motivació de la carrera, aspectes solidaris i detalls tècnics. Destaquen la participació de nens i joves en aquesta cursa de muntanya i la importància de la col·laboració
La Núria García presenta el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, destacant l'actualitat de Sant Just, amb entrevistes, notícies i col·laboracions. També es menciona la primera edició de la cursa Just Trail, una iniciativa solidària adreçada a infants i joves, així com esdeveniments literaris a Cal Llibreter i la conferència sobre Puccini. La programació inclou també un espai dedicat a la nutricionista Elvira Sánchez
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Sant Just Notícies d'avui destaca la millora en cobertura horària de la Línia d'Autobús L77, amb dos sortides addicionals al matí i dues més a la nit. També es destaca un monogràfic de kickboxing al Casal de Joves i una mostra de cinema sahrauí a Cinebaix. A més, es comenta sobre un nou tricicle de conducció compartida en Bici Sense Edat, i es destaquen altres activitats i esdeveniments locals
En aquesta entrevista, Carles Sánchez parla de les novetats i l'actualitat del programa de voluntariat solidari amb bici sense edat a Sant Just, destacant la vida i l'impacte positiu que tenen en les persones majors i amb mobilitat reduïda. També expliquem com s'organitza el voluntariat i les activitats previstes per al 2024, incloent la adquisició d'un nou tricicle adaptat
Ràdio d'Esbert presenta "La Rambla", un magazín matinal que s'emet de dilluns a divendres de 10 a 1, amb actualitzacions sobre notícies locals, entrevistes i seccions variades com psicologia, cuina i esport. La presentadora, Núria García, acompanya els oients a través d'informacions sobre la comunitat de Sant Just. En el programa, es destaca la millora de la cobertura horària de la línia d'autobús L77 i seccions dedicades al cinema, entre altres temes d'actualitat local
Resum general del capítol "No hi ha millor maquillatge per a una dona que el somriure." Episodi coral i variat que comença diferenciant clarament art i artesania, dona pas a la trajectòria vital i creativa de Lidka (Litka) Galusinska i el seu projecte PUNAPU, i inclou dues seccions culturals: la història de La Ràpita (la “ciutat invisible”) i una panoràmica apassionant de la història del correu i els carters. Art vs artesania • L’art s’orienta a l’expressió única d’idees i emocions; l’artesania, a objectes funcionals/decoratius produïts amb tècniques tradicionals. • L’artesà reprodueix peces amb finalitats comercials i estètiques; l’artista crea obres úniques amb finalitat eminentment estètica. • Etymologia d’artesania (del llatí “artis manus”: art amb les mans) i influència del moviment Arts & Crafts (William Morris). Litka: artesania amb ànima i mans • Filosofia: prioritat a les mans i a la imaginació, amb la màquina com a eina auxiliar. • Inspiració en la natura i en el treball amb nens i dones adultes: aprendre, compartir i cultivar la paciència. • Infantesa a Polònia: boscos, vida de poble i el taller de costura de l’àvia com a “tresor” d’on neix l’amor per les teles antigues i el cosir. • Formació: Accedeix a Belles Arts a Polònia (accent en “deixar fluir la imaginació” sense por a opinions alienes) i madura l’ofici a Alemanya (organització i finalització de projectes). • Migracions: de Polònia a Alemanya (on neixen els fills) i, per amor i família, Catalunya. Finalment arrela a l’entorn de Sant Cugat/Valldoreix. PUNAPU: la meitat tu, la meitat jo • PUNAPU és una filosofia i una marca artesanal: el món dels nens (contes, somnis, colors) traduït a peluixos/peces tèxtils. • Litka “dissenya i cus les idees dels nens” i també fa encàrrecs únics: - > "Dissenyo el que algú té a l’ànima i no troba." • Regal a l’estudi: un drac de Sant Jordi com a talisman; celebració del Dia dels Enamorats a Catalunya (Sant Jordi). • Contacte i espai: Atelier PUNAPU a Sant Cugat (zona Valldoreix), web: punapu.com, IG: PUNAPU Handmade. Tallers i docència • Taller propi i sessions a escoles (p. ex. Col·legi Suís): enfocaments diferents (lliure creatiu vs. pla didàctic). • Aprenentatges: cosir a mà, disseny, punt, aplicacions tèxtils… sovint prioritzant el fer amb les mans abans de la màquina. • Públic: nens (inclús molt petits, amb cura), adolescents i adults; grups familiars i cursos temàtics (p. ex. Sant Jordi, Pasqua). • Observacions sobre gènere a l’aula: nois més directes tècnicament, noies solen explorar opcions i colors; tothom és benvingut. Seccions culturals La ciutat invisible: La Ràpita • Projecte il·lustrat de Carles III: port dels Alfacs, canal navegable i ciutat neoclàssica (Sant Carles de la Ràpita). • El projecte no culmina (sediments, paludisme, finançament i mort del rei), però deixa empremta urbanística i identitària. • Memòria històrica: expulsió dels moriscos, tràgic accident del càmping dels Alfacs (1978), i evolució del topònim fins a l’actual “La Ràpita”. Història del correu i els carters • Contra epidèmies: desinfecció de cartes amb aigua de mar (inviable), vinagre, fum i fins i tot gasos en caixes tancades; marques i forats a les cartes com a prova de desinfecció. • Orígens del repartiment: dels hostals de correus al carter de barri; aparició de segells, bústies, uniformes i codis postals. • Curiositats: correu aeri amb Graf Zeppelin; bústies al darrere dels tramvies; anècdotes del contraban de cabell humà. • Retrat d’Alloza, carter de Roquetes: servei exemplar al veïnat (punt de recollida “Alloza”), compromís social i reconeixement pòstum. Tancament • Litka reafirma la recerca de qualitat, coherència i bellesa en cada peça: el més difícil és fer allò que no connecta amb els seus principis i gust. • Celebració del somriure i la creativitat compartida com a essència del seu camí artesà.