La Rambla de Ràdio d'Esvern és un magazin matinal que s'emet de dilluns a divendres, centrant-se en l'actualitat local de Sant Just, amb notícies, entrevistes, seccions sobre psicologia, cuina, esport, literatura i iniciatives culturals. A l'últim programa, es va debatir sobre l'autoconeixement com a eina essencial per al creixement personal, destacant la importància d'entendre les pròpies creences i comportaments. També es va fer menció de diversos esdeveniments locals i iniciatives de la comunitat
Panorama general Podcast de cinema “Cinema sense condicions”. Episodi centrat en la pel·lícula de John Huston L’home que pot ser rei, amb derivades sobre la figura de Huston, el llegat de Kipling i els grans temes de poder, amistat i aventura. Tanca amb repàs de premis (Cèsars i Berlinale), novetats d’Albert Serra i recomanacions (La zona d’interès), i l’avanç de la pel·lícula de la setmana vinent. “Nosaltres no morirem mai” — comentari d’un dels ancians que interpreta el sum sacerdot en veure’s a la pantalla per primer cop. L’home que pot ser rei (John Huston, 1975) Origen literari i context • Basada en un relat curt de Rudyard Kipling (fidel en esperit i trama). • Reflexió sobre l’Imperi britànic en decadència i la condició humana, sota aparença d’aventura clàssica. • Escenari clau: Kafiristan/Nuristan (frontera Afganistan-Pakistan), amb el mite del pas d’Alexandre el Gran i el retorn del “Fill de Sikander”. Trama i temes principals • Dos exsoldats/vividors britànics, Daniel Dravot (Sean Connery) i Peachy Carnehan (Michael Caine), busquen fortuna i acaben erigits com a caps tribals. • Un “miracle” de batalla (una fletxa no sagna Connery per la corretja de cuir) els eleva a categoria divina. • Eixos temàtics: poder que corromp, amistat, hibris, i la fragilitat de les farses polítiques i religioses. • El clímax moral: el desig de Dravot de “regnar i casar-se” trenca el pacte i precipita la tragèdia. Mites, maçoneria i sacerdots • Huston introdueix Kipling com a personatge-testimoni (Christopher Plummer). • Simbologia maçònica (regal de Kipling) i prova sacerdotal per verificar la divinitat de Dravot. • Lectura crítica: Huston juga amb el sincretisme simbòlic (la salvació pel “símbol” és gairebé un caprici del relat). • Anècdota deliciosa: el sum sacerdot —un home de ~100 anys, sense experiència prèvia— i els figurants locals aporten una veritat insòlita a l’escena. Producció, repartiment i rodatge • Projecte-obsessió de Huston des dels 50: va passar per parelles com Bogart & Gable, Mitchum, Burton; als 70, Newman & Redford s’hi interessen, però Newman —amb gran honestedat— recomana que ho facin britànics: Connery & Caine. • Rodatge principal al Marroc (l’Atlas), amb problemes de duanes i logística; interiors a Pinewood. • Paper de “Roxanne” per Shakira Caine (d’origen indi; esposa de Michael Caine), fitxada per donar versemblança ètnica al context. • Equip creatiu de pes: guió amb Gladys Hill, música de Maurice Jarre, direcció artística d’Alexander Trauner, vestuari atribuït a Edith Head (múltiples nominacions, sense Òscar guanyat en aquest títol). Huston vs Welles, estil i idees • Contrapunt amb Orson Welles: Welles, cerebral i inflexible; Huston, versàtil, físic, aventurer i humanista. • Huston combina espectacularitat amb densitat moral: aventura com a via per pensar la lleialtat, la traïció i la condició humana (ecos de El tresor de la Sierra Madre o La reina d’Àfrica). • Paràbola del poder: “el poder trastoca” —de Dravot a figures històriques (Hitler, Stalin, etc.). • Humor negre i to vital (joc macabre amb caps, ironies) conviuen amb un final profundament colpidor. Recepció i llegat • Nominacions a Oscars/BAFTA/Globus d’Or (guió adaptat, art, vestuari, muntatge, música), sense premis principals. • Influència en el cinema d’aventures modern: Indiana Jones i d’altres deudors del model clàssic 50-70. • Per veure en pantalla gran: posada en escena en scope i exteriors majestuosos. “Fer equip amb Edith Head era com signar un contracte amb l’Òscar de l’any següent” — ironia atribuïda a Huston sobre el prestigi del vestuari (tot i que aquest film no va premiar-se). John Huston en focus L’home i la carrera • Director-guionista-actor, aventurer vital i amant de l’adaptació literària (Hammett, Crane, Lowry, Kipling...). • Filmografia emblemàtica: El falcó maltès, L’asfalt jungle, El tresor de la Sierra Madre, La reina d’Àfrica, Moby Dick, La nit de la iguana, Vides rebels, Bajo el volcán, Dublinesos. • Mètode al set: complicitat enorme amb Connery & Caine; diàlegs polits a la tenda, rodatge fluid i eficaç l’endemà. • Vides privades tempestuoses i faceta de caçador: l’obra també reflecteix aquesta ambivalència moral (White Hunter, Black Heart com a mirall crític). Premis de la setmana Cèsars 2024 (França) • Triomf local per Anatomie d’une chute (Justine Triet). • Le Règne animal (Thomas Cailley) també destaca. • César d’Honor: Agnès Jaoui. • César Internacional: Christopher Nolan. • Millor curt documental: Mécanique des fluides (Gala Hernández López). Berlinale 2024 (74a ed.) • Ós d’Or: Dahomey (Mati Diop). • Ós de Plata – Gran Premi: A Traveler’s Needs (Hong Sang-soo). • Millor direcció: Nelson Carlos de los Santos per Pepe. • Millor guió: Sterben (Matthias Glasner). • Millor curt: Un movimiento extraño (Francisco Lezama). • FIPRESCI: The Human Hibernation (Anna Cornudella). • Panorama Audience Award: Memorias de un cuerpo que arde (Antonella Sudasassi). Actualitat Albert Serra Projectes en marxa • Muntatge d’un documental sobre el toreig (300-400 hores de material). • Preparant primer llargmetratge en anglès, rodat al Regne Unit. Pacifiction, lectura breu • Una de les seves obres més accessibles i potents; tensió entre metròpoli i illes (proves nuclears), eco de figures hustonianes desplaçades i turmentades. Recomanacions i avanç Recomanació: La zona d’interès (Jonathan Glazer, 2023) • Retrat de l’Holocaust des del “fora de camp” (100 minuts d’horror suggerit), centrant-se en la quotidianitat d’una família a tocar d’Auschwitz. • Peça pulcra i contundent, sense plans sobrers; imprescindible per a debat ètic als instituts. • Connexions temàtiques amb El noi del pijama de ratlles (la innocència i el mur de filferro com a frontera moral). La setmana vinent • Pel·lícula seleccionada: La Commune (Paris, 1871) (Peter Watkins, 2000) — disponible a Filmin. • Durada: 3h30; docudrama amb experiment formal i mirada política incisiva.
L'última edició dels Sant Just Notícies destaca l'exposició "A d'Astrònoma" a Sant Just, que reivindica el paper de les dones en l'astronomia. També posa de relleu les demandes dels treballadors del Servei d'Atenció Domiciliària (SAT) de Sant Just per millorar les seves condicions laborals
Entrevista a tres alumnes de quart d'ESO que van participar en el projecte MART21 a l'UPC. Expliquen les seves experiències en els diferents grups de treball, les seves impressions i aprenentatges. Parlen també de la importància de la presència de les dones en els camps científics i tecnològics
L'alimentació punk és un moviment que va néixer a la dècada dels 70 com una extenció del moviment punk, enfocant-se en la crítica al sistema de consum alimentari. Es caracteritza per les seves eleccions alimentàries basades en la sostenibilitat, la salut, la creativitat i els valors ètics. Els punks busquen aliments econòmics, locals i saludables mentre desafien les normes alimentàries tradicionals. Aquesta alimentació no només aborda la nutrició, sinó que també reflecteix la seva identitat, comunitat i resistència cultural
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
En aquesta emissió de Sant Just Notícies, destaquem l'Assemblea oberta de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.0 a Sant Just, la Batllada Poètica sobre Catherine Mansfield a Ca llibreter, l'actuació de l'Orfeó Enric Morera a la 38a edició del Musi Coral a Sant Vicenç dels Horts i l'entrevista a Anna Vilanova, portaveu de la CUP de Sant Just. També s'informa sobre altres activitats i esdeveniments a la localitat
En aquesta entrevista a l'Anna Vilanova, portaveu de la CUP Sant Just, es tracten temes com la participació ciutadana a través d'audiències públiques, la presència del Consell de Ciutat, el suport als treballadors del Servei d'Atenció Domiciliària i la defensa de la municipalització dels serveis. També es parla de la necessitat de reglamentar els mitjans de comunicació locals i la situació de l'habitatge a Sant Just, especialment pel que fa a l'accés dels joves
Al programa d'avui, es destaca la convocatòria d'una assemblea de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall per discutir la no edificació a la zona, així com una conferència sobre poesia i narrativa al llibreter de Sant Just. També s'informa sobre la participació de l'Orfeu Enric Morera en un concert a Sant Vicenç dels Horts, i s'aborda la importància de l'ocupació, el comerç i l'empresa a través de les formacions i les ajudes disponibles per als joves
Panorama general de l’episodi Conversa àmplia i molt dinàmica amb César Molins i Bartra —enginyer nuclear i empresari— sobre com ser empresari sense fracassar, la força de l’ètica empresarial, l’ofici industrial de la sinterització a AMIS, l’impacte de la globalització i la gestió del talent a Xina, EUA i Europa. A més, reflexiona sobre la serendipia en innovació, defensa l’energia nuclear com a peça clau del mix energètic, i ofereix una visió optimista i pragmàtica de la IA. El programa es completa amb miscel·lànies històriques, una història del correu a Barcelona (Capella Marcús, Tassis), efemèrides i un tancament sobre mètodes de treball als EUA. Empresariat i ètica Idees clau Treball i exigència com a base de l’èxit; risc inherent al fet d’emprendre; competència global. Excel·lència multidimensional: finances prudents, tecnologia (fins i tot en restauració), i sobretot, persones. Mida empresarial: més capacitat d’atracció, recerca i “tracció” en créixer (de 200 a 1.200+ persones al seu grup). Ètica com a avantatge competitiu: clau per atraure i retenir talent i per a la sostenibilitat del projecte. “Ens hem de llevar molt d’hora i treballar molt… I això és fonamental.” “L’ètica és una força molt gran.” AMIS i la sinterització AMIS fabrica peces mecàniques d’alta precisió via sinterització (compactació de pols metàl·lica i cocció al forn) per a sectors com l’automoció. Diferències clau amb la fundició: Sinterització: millor precisió i geometries fines; possibilitat d’aliatges i combinacions metal·ceràmiques; lleu pèrdua de densitat compensada amb aliatges. Fundició: motlles de sorra amb menys precisió; peces completament denses però amb limitacions geomètriques. Globalització i talent (Xina–EUA–Europa) La millora en transport i connectivitat va obrir la competència mundial: cal “espavilar-se molt bé” i cohesionar equips amb ètica i propòsit. Mercat laboral: EUA: salaris molt alts, manca de tècnics FP (VOTEC) i dificultats per reindustrialitzar. Catalunya/Europa: millor que EUA en FP, però encara escassetat. Xina: Cultura del treball i ecosistema de formació tècnica massiu i modern (escoles d’FP i enginyeria amb milers d’estudiants, tallers de CNC de primer nivell). Exemple d’FP local: naus escola amb línies de formació des de màquina tradicional fins a CNC avançat. “La Xina no es menjaria el món si nosaltres tinguéssim ganes de treballar com ells.” Negociar i operar a la Xina: governança i incentius Experiències pràctiques: Protecció a la integritat empresarial: autoritats que actuen amb fermesa davant frau intern. Urbanisme industrial: prohibició d’especular amb sòl; cessió per 50 anys renovables si es fa “bona feina”. Ocupació del sòl flexible a canvi d’alçada útil; incentius fiscals (IBI compensat amb impostos productius) per produir més que posseir. Reflexió oberta: eficàcia vs ètica democràtica en models de governança. Serendipia i innovació Definició de serendipia: troballa valuosa mentre se’n buscava una altra; requereix sagacitat, no només sort. Exemples citats: penicil·lina, viagra. Cas familiar: coixinets autolubricats sinteritzats per a ventiladors — innovació sorgida de casualitats ben aprofitades. “La sort m’agrada que m’enxampi treballant.” Trajectòria nuclear i educació als EUA Formació: Enginyeria Industrial (Barcelona), màster i doctorat en Enginyeria Nuclear (Universitat de Florida), recerca a Oak Ridge National Laboratory. Beques i mecenatge (Fulbright i filantropia) i model acadèmic americà: Doctorat com a “Philosophy Doctor” amb major/minor, idiomes i crèdits fora del camp (p.ex. submarinisme). Relació intensa professor–estudiant, horaris extensos i cultura de recerca oberta. Energia nuclear: defensa com a opció neta i ecològica per cobrir la creixent necessitat d’energia (estalviar és necessari però insuficient). Intel·ligència Artificial (IA) Visió optimista: la IA serà un gran ajut i multiplicador de productivitat, no un substitut total. Lliçó històrica: com amb els telers i internet, la tecnologia transforma però també obre noves feines i millora qualitat i costos. “La IA ens ajudarà a fer les coses millor i més ràpid; no és el final de la feina humana.” Miscel·lànies i efemèrides Històries sota el paraigua de la serendipia i la memòria: Caiguda des de 6.700 m d’Avan I. Magée (1943) i evolució als seients ejectables. Segrest de Juan Manuel Fangio (1958) a l’Havana. Execució de Salvador Puig Antich (1974) i la figura del botxí. Forts esclavistes a Ghana i la “porta del no retorn”. Editorials breus d’actualitat: assistència al Congrés (ELA), sentència Alves, crítica a la judicialització política. Història del correu a Barcelona Capella Marcús (c. Carders) com a node originari; confraria dels troters (correus a cavall) i funció mutualista. Evolució de suports (del pergamí al paper de Xàtiva) i de la logística (hostals, rutes). Famílies Tassis (Thurn und Taxis) i monopolis postals; centralitat europea fins als Borbons. Desinfecció de cartes en pandèmies (avanç per al proper programa). Mètodes de treball als EUA (tancament) Flexibilitat, exigència i alta densitat de talent (Oak Ridge amb orquestra i arts); contrastos culturals no eximeixen d’excel·lència. Idees força Treball intens, ètica i equip són el nucli de la competitivitat. La sinterització permet precisió i innovació d’aliatges amb impacte industrial massiu. La formació tècnica (FP) i la cultura del treball són avantatges decisius (cas Xina). La serendipia premia l’esforç i l’obertura mental. L’energia nuclear serà clau en un sistema energètic que ha de créixer. La IA és una palanca, no un substitut; el repte és aprofitar-la treballant millor.
