1760 episodis disponibles
Just Sardanes, presentat per en Josep Solé i Pareta, és un programa on s'hi radien sardanes (tant les seleccionades per l'equip del programa com les sol·licitades pels oients), s'hi fan entrevistes d'interès, s'hi informa de l'activitat sardanista que té lloc a Sant Just Desvern i comarca i més coses...
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
Context general de l’episodi Programa d’El Refugi a Ràdio Desvern conduït per Jaume Elias. Estructura clàssica de magazín de tarda amb: • Zoom Informatiu (política espanyola i internacional, economia, successos) • Bloc local de Sant Just Desvern • Esports nacionals i internacionals • Cançó del dia i Efemèride • Seccions especialitzades: nutrició, videojocs i tertúlia esportiva Barça 1. Zoom Informatiu: crisi política i casos de corrupció 1.1. Pressió extrema sobre el govern de Pedro Sánchez • Es descriu un “nou terratrèmol polític” que deixa el govern espanyol a la corda fluixa. • Diversos casos de corrupció i d’assetjament sexual esquitxen dirigents del PSOE. • L’oposició (sobretot PP i Alberto Núñez Feijóo) incrementa la pressió i qüestiona la continuïtat de la legislatura. Yolanda Díaz: reclama “un canvi absolutament profund en l’equip de govern”, marcant distància amb Sánchez des de dins de la coalició. 1.2. Cas d’assetjament sexual a l’entorn del PSOE • Cas central: Paco Salazar, exassessor de Pedro Sánchez, acusat d’assetjament sexual. • Un informe intern del PSOE qualifica de “versemblants” les denúncies, però el partit diu que no té mitjans legals per comprovar-les del tot. • Rebeca Torró (secretaria d’organització) anuncia: - Suport jurídic a les denunciants que vagin a la justícia. - Reforç dels protocols interns d’assetjament amb més assessorament legal i campanyes internes. Torró demana disculpes a les dones denunciants i admet que “no s’ha estat a l’alçada” i que la comunicació amb les víctimes ha fallat. • Aquest escàndol es presenta com el “Me Too del PSOE”, ja ha provocat dimissions (Antonio Navarro, José Tomé, Javier Izquierdo) i es reconeix responsabilitat a la cúpula del partit. 1.3. Trames de corrupció vinculades a l’administració de l’Estat a) Trama CEPI / ENUSA / L’Eire Díaz • La UCO investiga una xarxa de contractació pública fraudulenta que implicaria: - L’Eire Díaz (exresponsable de comunicació d’ENUSA) - Vicente Fernández Guerrero (expresident de CEPI) - Empresaris com Anxon Alonso • S’investiguen possibles comissions i blanqueig a través de correus, organismes d’Hisenda i Transició Ecològica. • Escorcolls en pisos, empreses energètiques (Forestalia) i locals sospitosos de blanqueig (restaurant La Bola a Sevilla). • Es dibuixa una xarxa de favors i contractes irregulars dins d’empreses públiques. b) Trama d’hidrocarburs i Ábalos • Una altra investigació de la UCO apunta a una trama liderada per Claudio Ribas i el comissionista Víctor de Aldama. • S’haurien destinat 1 milió d’euros a comprar la voluntat de: - José Luis Ábalos (exministre de Transports) - El seu exassessor Coldo García • Objectiu: facilitar l’entrada de l’empresa Villafuel al mercat majorista d’hidrocarburs incomplint requisits legals. • Es crea una empresa instrumental per defraudar 49 milions d’euros en dos anys. • Contraprestació clau: un xalet de 585.000 € per a Ábalos, presentat formalment com a lloguer però utilitzat com si fos seu. • Es vincula aquesta trama amb la trama de mascaretes de la pandèmia, que ja té obert judici oral. 1.4. Plus Ultra i blanqueig de capitals • Detenen el president i el CEO de Plus Ultra per un presumpte cas de blanqueig de diners procedents de la corrupció a Veneçuela. • S’investiga si part dels 53 M€ del rescat públic del 2021 es van usar per tornar préstecs simulats i integrar diners bruts en el circuit legal. • Operació amb ramificacions a Espanya, França, Suïssa i Panamà, i possible connexió amb la CEPI. • El cas s’havia arxivat, però la denúncia d’Anticorrupció l’ha reobert. 1.5. Altres notícies polítiques i judicials d’àmbit estatal • Aragó: - El president Jorge Azcón convoca eleccions anticipades per al 8 de febrer. - Fracàs d’un acord amb Vox pels pressupostos. - Enquestes apunten a possible pujada del PP però sense majoria absoluta. • Dana del 29 d’octubre de 2024: - Una jutgessa cita Alberto Núñez Feijóo com a testimoni. - Li demana que aporti registres de trucades i missatges relacionats amb Carlos Mazón durant els fets. 2. Actualitat general: economia, drets humans i mobilitat 2.1. SEAT Martorell i el vehicle elèctric • S’inaugura la planta de muntatge de bateries a Martorell, pas clau per fabricar 300.000 cotxes elèctrics l’any. • El CEO Markus Hopp explica que la planta dona flexibilitat per combinar: - Cotxes de combustió - Híbrids endollables - 100% elèctrics • Es presenta el futur Cupra Raval, que incorporarà navegador en català, i es defensa que la transformació assegura el futur industrial de Martorell. 2.2. Drets humans a l’Iran • Nargess Mohamadi, Premi Nobel de la Pau 2023, és detinguda novament de forma violenta a l’Iran. • La versió oficial parla de detenció “temporal” per criticar el règim en un funeral. • L’episodi s’insereix en el context de repressió del règim iranià contra activistes i defensors de drets humans. 2.3. Avaria ferroviària al Vallès • Incidència greu entre Mollet – Sant Fost i Granollers Centre per una avaria d’electrificació a Montmeló. • Circulació reduïda a una sola via i servei alternatiu amb una trentena d’autobusos. • Afecta línies R2, R2 Nord, R8 i R11, amb freqüències de pas d’uns 30 minuts. 3. Esports: Barça, Eurolliga i altres disciplines 3.1. Barça – cas Negreira i futbol • Joan Laporta declara com a testimoni pel cas Negreira: - Defensa que el Barça només va pagar per informes tècnics arbitrals. - Assegura que no va conèixer mai Negreira ni el seu fill. - Situa el coneixement dels informes l’any 2003 i els descriu com a molt elaborats. • Hansi Flick (entrenador del Barça) en roda de premsa: - Demana calma abans del partit contra l’Osasuna, malgrat liderar la Lliga. - Insisteix a centrar el relat en el Barça i no en el Real Madrid. - Referma que Joan García és el porter número 1, i manté privades les converses amb Ter Stegen. 3.2. Barça de bàsquet i Eurolliga • El Barça de bàsquet rep l’Olympiakos al Palau Blaugrana, duel d’alt nivell a l’Eurolliga. • L’equip de Xavi Pascual busca la cinquena victòria consecutiva i consolidar-se a la zona alta. • Es destaca: - Millora defensiva del Barça. - Gran moment de forma de l’Olympiakos (9 victòries en els últims 11 partits). - Necessitat d’intensitat, defensa i suport del Palau. 3.3. Altres titulars esportius • Girona obre jornada de Lliga contra la Reial Societat. • Espanyol juga a Getafe, amb Xiula Gil Manzano arbitrant (recordat pel descens de 2023). • Handbol: Freikin Granollers juga a la pista del Conca. • Trial Indoor: proves del Mundial a Itàlia amb Toni Bou com a líder. • Automobilisme: Mohamed Ben Sulayem és reelegit president de la FIA. • Esquí: Lindsey Vonn (41 anys) es converteix en l’esquiadora més veterana a guanyar una prova de Copa del Món des de 2018. 4. Cançó del dia: “Viva la vida” de Coldplay 4.1. Lectura simbòlica de la cançó • La cançó escollida és “Viva la vida” de Coldplay. • El locutor en fa una lectura política i moral: - Retrata la caiguda simbòlica d’un líder que havia tingut poder absolut. - Remarca la fragilitat del poder i la inevitabilitat de la decadència. - Sosté que el poder sense humilitat ni veritat condueix a la soledat i la caiguda. “El lideratge autèntic només pot sostenir-se sobre bases sinceres i justes.” • Es vincula emocionalment amb el barcelonisme, associant la cançó a l’era Guardiola i el sextet, carregada de nostàlgia per l’època daurada del Barça. 5. Efemèride: Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal 5.1. Defensa de la sanitat pública • Efemèride del 12 de desembre: Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal. • Missatge central: - La salut és un dret fonamental que només es garanteix amb una sanitat pública, universal i gratuïta. - La sanitat pública és un pilar de la igualtat i la dignitat. 5.2. Diagnosi de la situació actual • Es denuncia: - Allargament de llistes d’espera - Urgències saturades - Manca de recursos als centres de salut • Es posa l’accent en la tensió constant del personal sanitari: metges, infermeres, auxiliars, administratius, tècnics, neteja, ambulàncies… Es remarca que ells sostenen el sistema amb jornades llargues i poca reconeixença. 5.3. Crida col·lectiva • No n’hi ha prou amb agrair: cal defensar i reforçar la sanitat pública. • S’adverteix que no és una conquesta garantida: cal protegir-la sempre, perquè quan s’afebleix, el que està en joc és la vida i la igualtat de moltes persones. 6. Publicitat institucional i campanyes socials 6.1. Salut pública • Campanya contra el tabac: llista de substàncies tòxiques i crida a espais lliures de fum. • Missatge d’ictus amb Mireia Belmonte: importància de trucar ràpid al 112 davant símptomes sobtats (pèrdua de força, alteracions de parla o rostre). 6.2. Llengua i cultura • Campanya “Treu la llengua”: empoderar l’ús del català en espais socials, feina, xarxes i internet. • Es convida a consultar la guia de l’activista pel català. 6.3. Reciclatge i medi ambient • Anuncis de la Generalitat sobre la importància de separar la brossa i reciclar. 6.4. Esport femení i reconeixement • Campanya del CAC, Generalitat i CCMA: Si no veus esport femení, “t’estàs perdent la meitat de l’espectacle”. • Es destaquen figures com Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas, reivindicant la visibilitat mediàtica. 6.5. Acreditació de competències professionals • Campanya sobre el Servei d’acreditació de competències professionals: - Permet obtenir certificats oficials d’experiència i formació no reconeguda. - Objectiu: millorar la trajectòria professional i l’accés a nova formació. 7. Notícies municipals de Sant Just Desvern 7.1. Habitatge social i per a gent gran • S’obre la convocatòria per accedir a: - Habitatges de lloguer per a gent gran al Mil·lenari (3 pisos disponibles). - Habitatge de lloguer social gestionat per Promunsa (1 pis disponible). • Termini: fins al 9 de febrer de 2026 a les 14 h. • Procés: - Per a gent gran (més de 65 anys): adjudicació per sorteig davant notari. - Per a persones en risc de vulnerabilitat social: concurs per baremació. • Presentació de sol·licituds: - Telemàticament a promunsa.cat - Presencialment a les oficines de Promunsa i al Centre Social del Mil·lenari. 7.2. Cultura local i Nadal: rifa d’art a l’Espai Carme Malaret • L’Espai de lliure creació Carme Malaret impulsa una rifa nadalenca innovadora: - Dues paneres plenes d’obres d’art de 20 creadors locals. - Sorteig: 5 de gener a les 12 h a l’espai. • Sistema de participació: - Compra de cadiretes de ceràmica (tres mides) que equivalen a números per la rifa. - Sèrie limitada, cal reserva prèvia per correu i recollida presencial. 7.3. Pastorets de Sant Just: nova etapa • La companyia dels Pastorets de Sant Just presenta una edició renovada a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just (5 funcions entre el 19 i el 26 de desembre). • Novetats: - Guió completament nou, amb humor, crítica social i referències a l’actualitat del municipi. - Direcció escènica de Daniela Fumadó i direcció musical d’Elisabet Giner. • Es manté l’essència clàssica de la lluita entre el bé i el mal, però amb un enfocament modern i local. • Els membres de la companyia, Joan Sàlvia i Rosa Barber, asseguren una posada en escena molt còmica; es recorda que l’entrevista sencera és disponible al web de Ràdio Desvern. 8. Secció de nutrició amb Elvira: medicació per a l’obesitat 8.1. Context: nous fàrmacs avalats per l’OMS • L’Organització Mundial de la Salut ha avalat recentment nous tractaments injectables per a l’obesitat. • L’Elvira mostra escepticisme perquè l’obesitat és multifactorial i no es pot abordar només amb medicació. 8.2. Com funcionen aquests medicaments? • Són injeccions basades en substàncies semblants a les que produeix el nostre intestí (hormones incretines, com GLP-1 i d’altres com semaglutida, liraglutida, tirzepatida). • Mecanisme principal: - Enviament de senyals al cervell per disminuir la sensació de gana. - Desaceleren el buidatge gàstric, fent que la sacietat arribi abans i duri més. • És clau entendre que no “cremen greix” directament; faciliten menjar menys. 8.3. Cost, elitisme i riscos del mercat negre • Tractament molt car: uns 300 € al mes, fent-lo elitista i poc accessible. • Proliferació de productes falsos o imitacions a Internet (Amazon, eBay, etc.) amb riscos greus per a la salut. • L’Elvira insisteix que: - Només es poden utilitzar amb recepta mèdica. - Qualsevol compra sense recepta és sospitosa i potencialment perillosa. 8.4. Pacients candidats i efectes secundaris • Només un metge (habitualment un endocrinòleg) pot avaluar si cal aquest tractament, després d’analítiques completes (tiroide, cortisol, insulina, etc.). • No són adequats per a: - Embarassades - Pacients amb determinades patologies (diabetis, hipertensió, apnea del son) sense un estudi exhaustiu • Efectes secundaris freqüents: - Nàusees, vòmits, diarrea - Possible pèrdua de massa muscular, especialment si es menja malament. 8.5. Resultats i límits dels fàrmacs • S’estima una pèrdua de 10–20% del pes corporal en alguns casos, però: - No hi ha garantia: hi ha pacients que només han perdut 10 kg quan s’esperaven 30–40 kg. - Existeix un important efecte rebot en deixar el medicament si no s’han canviat els hàbits. L’Elvira relata casos de pacients desesperats per haver passat-ho malament, no assolir els objectius i recuperar pes ràpidament. 8.6. Importància dels hàbits i de la visió global • L’Elvira defensa el seu “triangle” de l’obesitat: alimentació, exercici, salut mental i descans. • Estratègia recomanada: - 1 any mínim de reeducació alimentària amb ella (aprenent a menjar, trencant creences limitants com “cal acabar sempre el plat”). - Només després valorar amb l’endocrinòleg la medicació com a eina complementària. • Clau: si quan deixes el fàrmac ja tens bons hàbits consolidats, és molt més probable mantenir el pes. 8.7. Bàscula, cos i autoestima • Es critica l’obsessió pel número a la bàscula: - El pes no reflecteix salut ni composició corporal (aigua, múscul, ossos, greix). - Són freqüents els estancaments de pes mentre sí que es perden centímetres i volum. • L’Elvira prefereix que les persones s’escoltin, mesurin canvis en roba i forma física, i no condicionin l’autoestima a la xifra del pes. • També alerta del model estètic extremadament prim promogut per algunes celebritats, amb risc de reforçar trastorns alimentaris. Missatge final: la salut és un camí global, i la medicació només és una eina més, mai la solució única ni màgica. 9. Secció “Bit a Bit” amb Sergio Fernández: els GOTY i la indústria del videojoc 9.1. Presentació de la secció • Estrena de la secció “Bit a Bit” amb Sergio Fernández, quinzenalment els divendres a les 18 h. • Objectiu: analitzar actualitat i tendències del món del videojoc. • L’estrena coincideix amb la recent celebració dels The Game Awards (GOTY) a Los Angeles. 9.2. Què són els The Game Awards (GOTY)? • Són els “Oscars dels videojocs”: - Gala anual que premia el joc de l’any i moltes categories (narrativa, direcció, banda sonora, interpretació, jocs familiars, etc.). - L’any passat ja va superar la Super Bowl en nombre d’espectadors, mostra de la força del sector. • GOTY ve de l’acrònim Game Of The Year, el premi estrella de la gala. 9.3. Orígens i evolució • Idea inicial dels 90 amb el periodista canadenc Geoff Keighley. • Primer format televisiu: Cybermania 94. • Després produeix els Spike Video Game Awards (2003–2013), encara minoritaris. • El 2014 Keighley crea uns premis independents: The Game Awards, que es converteixen en referent mundial. 9.4. Funció i impacte dels premis • Serveixen com a termòmetre de qualitat i tendències de consum. • Donen visibilitat i prestigi a: - Jocs triple A - Estudis indie petits però molt creatius • El públic també pot votar (amb pes reduït en el resultat final), contribuint a la sensació de comunitat global. 9.5. Principals guanyadors de l’edició 2025 9.5.1. Joc de l’any: Expedition 33 • Guanyador del premi Game of the Year i gran triomfador de la nit amb 9 estatuetes. • Es tracta d’un RPG per torns en un món postapocalíptic. • Premissa narrativa: - Una entitat anomenada “la pintora” redueix cada any l’esperança de vida de la humanitat. - Les persones d’una edat marcada en un monòlit s’evaporen en un esdeveniment anomenat l’esborrat. - L’Expedició 33, formada per joves de 33 anys, ha d’aturar aquesta entitat abans que arribi el seu torn. • Temes centrals: desesperació, esperança, art, pèrdua i sentit de la vida. • L’estudi francès creador del joc també destaca per la seva posada en escena humorística (recollint el premi vestits d’estereotip de pintors francesos). 9.5.2. Millor joc d’aventura: Hollow Knight: Silksong • Seqüela del mític Hollow Knight. • Publicat el 4 de setembre de 2025 i en pocs mesos ja rep el guardó. • Protagonista: Hornet, personatge secundari al joc original. • Ambientació: nou regne subterrani, Pharloom, dominat per la seda i la cançó. • Mecànica: metroidvania i plataformes d’alta dificultat, combinant exploració i combats tècnics. 9.5.3. Millor joc familiar: Donkey Kong Venansa • Nou títol de la saga Donkey Kong per a la Nintendo Switch 2. • Història: li roben els plàtans a Donkey Kong, que s’uneix a Pauline per descendir al centre del planeta i recuperar gemmes. • Mecànica híbrida: - Combina elements de Minecraft (manipulació d’entorns) i Mario Galaxy (plataformes). - El jugador pot modificar l’escenari amb cops i accions, aportant gran dinamisme. 9.5.4. Millor interpretació: Jennifer English • Guanya el premi a millor interpretació pel seu paper com Miley a Expedition 33. • Miley és una noia de 16 anys, independent però tímida, una de les més joves de l’expedició. • Jennifer English és una actriu especialment activa al doblatge i interpretació per videojocs. • Supera en la votació actors de gran perfil com Charlie Cox (Daredevil a Marvel). Actors i videojocs • Les interpretacions poden ser: - Només de veu, quan el personatge és animat. - De cos i rostre complets, amb escaneig 3D i motion capture (exemple: Norman Reedus a Death Stranding). • Cada cop més actors de cinema i TV s’incorporen als videojocs com a protagonistes. 9.5.5. Millor joc d’esports/carreres: Mario Kart World • Nou lliurament de Mario Kart per Nintendo Switch 2. • Derrota títols com EAFC 26 (FIFA) i el videojoc oficial de la Fórmula 1. • Principal novetat: - Passa de circuits tancats a un “món obert”. - Objectiu: anar del punt A al punt B travessant biomes (desert, jungla, etc.) en un mapa ampli. • Manté l’essència arcade i multijugador que el fa atemporal i intergeneracional. 9.5.6. Joc més esperat: GTA VI • Guanya per segon any consecutiu el premi a joc més esperat. • Retards constants: - Inicialment previst per 2025. - Ara datat oficialment per al 19 de novembre de 2026. • Expectatives enormes: - S’ha filtrat un pressupost estimat d’1.000–2.000 M€, superant de llarg pel·lícules com Avatar o Avengers. - Ambientat en una ciutat tipus Miami, amb gran llibertat d’acció i món obert molt viu. • L’estudi Rockstar ve precedit per l’èxit narratiu i tècnic de Red Dead Redemption 2, cosa que alimenta encara més les expectatives. El Sergio creu que complirà les expectatives, tot i ser un projecte molt diferent de Red Dead Redemption 2 (més boig i menys pausat). 10. Tertúlia esportiva amb Àlex Masdeu: Barça, Champions, Lliga i grada d’animació 10.1. Champions del Barça: classificació i dubtes • Es comenta la victòria recent del Barça contra l’Eintracht Frankfurt (fase de grups de Champions). • Sensacions barrejades: - Resultats positius, però joc irregular. - L’equip sovint comença perdent i ha de remuntar. • Àlex Masdeu defensa que l’objectiu és arribar al Top 8 del grup per accedir directament als vuitens de final, evitant setzens. • Estratègia: guanyar el proper partit (contra l’Slavia de Praga o Copenhaguen, segons el tram comentat) i arribar a l’última jornada amb pressió per als rivals. 10.2. Partit de Lliga: Barça – Osasuna • Partit al Spotify Camp Nou contra un Osasuna molt irregular. • Dades clau: - Osasuna va 15è a la classificació. - Fora de casa és un equip molt feble; no guanya a domicili a Lliga des del 20 d’abril de 2024 (camp del Valladolid) i, abans, des d’octubre de 2023 (Reial Societat). • Osasuna té jugadors perillosos (Budimir, Aimar Oroz, Víctor Muñoz, Moncayola), però baixa molt el rendiment lluny del Sadar. • El Barça ha d’aprofitar la ratxa de partits a casa i la fortalesa del nou estadi remodelat (fins ara, tots victòries). • Predicció d’Àlex: - 70% opcions de victòria del Barça - 20% empat - 10% victòria d’Osasuna 10.3. Nou Spotify Camp Nou i capacitat • Es comenta la situació de l’estadi en obres: - Algunes zones (com el Gol Nord) segueixen tancades per qüestions d’accessos i seguretat. - Es preveu que, un cop obertes, l’aforament pugi fins a uns 62.000 espectadors. • El presentador i l’Àlex valoren positivament l’horari del partit (18:30 h): permet assistir al camp i arribar a casa a una hora raonable. 10.4. Polèmica de la grada d’animació • Tema molt sensible: la grada d’animació del Barça. • Antecedents: - Expedients sancionadors per càntics en partits contra Madrid i Athletic. - Els grups d’animació (Mugàvers, Nostra Ensenya, Suporters Barça, Front, etc.) volien veure els expedients abans de pagar multes. - El club no ha obert prou via de diàleg, segons Àlex. • Conseqüència: actualment el Barça no té grada d’animació activa al nou estadi, i l’afició ho nota. Àlex defensa que un club gran no es pot permetre estar sense grada d’animació i que aquesta no hauria de ser una “marioneta” del club. 10.4.1. Nova proposta de “Grada Jove 1957” • El club planteja una nova “Grada Jove 1957” amb requisits molt estrictes: - Edat: 18–25 anys. - Ser soci i figurar a la llista d’espera amb mínim 5 anys d’antiguitat. - No haver estat sancionat pel club. - Assistir com a mínim al 80% dels partits. • L’Àlex: - Entén la necessitat de garantir alta assistència, perquè la grada d’animació no pot ser només un descompte econòmic. - Però critica que el model limiti massa l’accés i no integri els grups d’animació històrics. 10.4.2. Model ideal de grada segons Àlex • Grada de fons gran i unificada, amb: - Participació de penyes i col·lectius (Mugàvers, Suporters, Nostra Ensenya, etc.). - Estructura jeràrquica interna per coordinar càntics i evitar l’anarquia. - Autonomia relativa respecte a la Junta, encara que amb coordinació i normes bàsiques compartides. • Es posa com a exemple positiu, en estructura (no en ideologia), les grades del Betis o l’Atlètic de Madrid. • Es preveu que al partit de Copa del Rei contra l’Oviedo (25 de gener) pugui aparèixer una nova grada d’animació, però hi ha molta expectació per veure quin model exactament s’implementa. 10.5. Copa del Rei: Guadalajara – Barça • Debut del Barça a Copa contra el Guadalajara (Primera RFEF). • Àlex veu el Barça enormement superior i dona un 100% d’opcions de classificació, tot i recordar sorpreses com les que han patit altres equips (Espanyol). • Creu que el Barça ha de prendre seriosament la competició, ja que la Copa sovint deixa nits màgiques i títols valuosos. 10.6. Apunt final: Vilanova i la Geltrú i futbol modest • Àlex, seguidor del Vilanova i la Geltrú, aprofita per comentar la seva trajectòria: - Dos ascensos consecutius (des de Segona Catalana fins a Tercera RFEF). - Fa pocs anys patia golejades; ara lluita a la zona alta i somia amb play-off d’ascens. • Objectiu realista: permanència; a partir d’aquí, si es pot somiar amb play-off, millor. • Es recorda el partit imminent contra el Vilassar / Espanyol C, de gran importància a la categoria. 11. Tancament del programa • El programa es tanca amb música (Espurna de Stay Homas & Figa Flawas) i els últims espais publicitaris. • Jaume Elias acomiada la setmana i convida l’audiència a tornar el dilluns següent a El Refugi a Ràdio Desvern. Idees clau de l’episodi • Crisi política profunda a nivell estatal: escàndols d’assetjament sexual i corrupció que tensionen el govern de Pedro Sánchez. • Denúncia de la precarització de la sanitat pública i reivindicació de la seva defensa col·lectiva. • Actualitat local de Sant Just Desvern centrada en habitatge social, cultura nadalenca i uns Pastorets de Sant Just renovats. • Secció de nutrició molt crítica amb l’ús indiscriminat de fàrmacs per aprimar, insistint en la importància dels hàbits i la visió global de la salut. • Estrena de la secció “Bit a Bit” amb un repàs exhaustiu als The Game Awards i reflexió sobre l’impacte econòmic i cultural dels videojocs. • Tertúlia esportiva focalitzada en el Barça, la seva situació a Champions i Lliga, el debat obert sobre la grada d’animació i la importància de l’afició organitzada.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Visió general de l’episodi Butlletí de Sant Just Notícies (edició migdia) del 12 de desembre, centrat en les principals novetats de Nadal 2025-2026 al municipi: habitatge social i per a gent gran, noves iniciatives de convivència, propostes culturals i comercials, i el comiat d’un referent gastronòmic local. Habitatge social i pisos per a gent gran • Convocatòria oberta fins al 9 de febrer per accedir: - A habitatges de lloguer per a gent gran del complex del Mil·lenari. - A lloguers socials gestionats per Promunsa per a persones en risc de vulnerabilitat. • Característiques principals: - Per a majors de 65 anys: 3 habitatges disponibles al Mil·lenari, adjudicats per sorteig davant notari. - Per a persones en risc social: 1 habitatge, adjudicat per concurs de barems. - El procés també crea una llista de reserva per a futures vacants. • Tramitació: - Fins al 9 de febrer a les 14 h. - Del 24 de desembre al 2 de gener, només tràmit telemàtic. - On presentar sol·licituds: - Seu electrònica de Promunsa. - Oficines de Promunsa (carretera Reial, 106). - En el cas dels habitatges del Mil·lenari, també al Centre Social del Mil·lenari. Nou servei de mediació de la Policia Local Objectiu i abast • La Policia Local de Sant Just activa un servei de mediació gratuït i voluntari per prevenir que els conflictes acabin als jutjats. • Àmbits d’actuació: - Conflictes veïnals (sorolls, convivència, usos d’espais…). - Problemes en comunitats de propietaris. - Desavinences al carrer. - Conflictes en l’entorn familiar o escolar. Accés i enfocament • Per utilitzar el servei, cal contactar amb la Policia Local al 93 480 48 48. • El servei reforça: - La proximitat del cos policial. - La prevenció i la seguretat veïnal. - La resolució dialogada i consensuada dels conflictes. "Perquè les parts puguin iniciar un procés de gestió pacífica i dialogada dels conflictes." Rifa artística de Nadal a l’Espai Carme Malaret Paneres d’art local • L’Espai de lliure creació Carme Malaret impulsa una iniciativa especial que substitueix el tradicional Sigues Original per dues paneres d’obres d’art. • Característiques: - 20 creadors i creadores locals hi aporten peces pròpies. - Les paneres es sortegen el 5 de gener a les 12 h a l’espai. - Les paneres estaran exposades a l’aparador amb tot el material visible. Sistema singular de participació • La rifa utilitza cadiretes de ceràmica com a butlletes: - Cadira petita: 10 € → 1 número. - Cadira mitjana: 15 € → 2 números. - Cadira gran: 20 € → 3 números. • La sèrie és limitada, i es recomana reservar amb antelació. • Funcionament: - Reserva de butlletes via correu: [email protected]. - Recollida presencial a l’espai. • Objectius: - Donar visibilitat al talent creatiu local. - Fomentar la participació cultural durant les festes. Pastorets de Sant Just: tradició renovada Nova proposta escènica • La companyia dels Pastorets de Sant Just presenta una edició totalment renovada a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu: - 5 funcions entre el 19 i el 26 de desembre. - Direcció escènica de Daniela Fumadó i direcció musical d’Elisabet Giner. • Gran novetat: un guió completament nou, creat per una comissió específica, amb: - Humor i molta comèdia. - Crítica social actualitzada. - Sorpreses i referències a la realitat de Sant Just. "Us podem garantir que riureu; si només que rigueu la meitat del que riem els que actuem, ja tindreu prou." Contingut i missatge social • Es manté l’essència de la lluita entre el bé i el mal, però amb un enfocament innovador i adaptat als temps actuals. • Temes tractats: - Problemes d’habitatge. - Sostenibilitat del planeta i medi ambient. - Altres problemes socials i discriminacions (amb un tractament més acurat i actualitzat). - Referències locals com la problemàtica dels senglars. • La companyia destaca el seu caràcter reivindicatiu: "Hem hagut d’anar canviant les maneres de denunciar… com hem anat corregint tots en la nostra vida, com dir les coses correctament." Funcions, equip i entrades • Equip humà: unes 35 persones dalt de l’escenari, més músics i equip tècnic. • Horaris de les funcions (Sala del Cinquantenari): - 19 de desembre: 18.30 h (dos quarts de 7). - 20 i 21 de desembre: 18.00 h. - 22 i 26 de desembre: 19.30 h (dos quarts de 8). • Entrades: - Venda a través del portal Entràpolis. - Preu general: 14 €. - Preu reduït: 10 € per a socis i sòcies de l’Ateneu i menors de 30 anys. - L’organització recomana comprar-les amb antelació per previsió d’alta demanda. • El cartell d’aquesta edició, dissenyat per Teresa Hernández, ret homenatge al 50è aniversari de l’edifici Walden. Revetlla de Cap d’Any a La Bonaigua • La revetlla de Cap d’Any de Sant Just torna a la pista coberta del Complex Esportiu Municipal La Bonaigua: - Data i horari: de l’1 de gener, 1.00 h, fins a les 6.00 h de la matinada. • Condicions d’entrada: - Entrada anticipada: 13 €, amb accés garantit si s’arriba abans de les 2.00 h. - Entrada de taquilla: 15 €, a partir de les 2.00 h i condicionada a l’aforament. - Menors de 16 anys: només poden entrar acompanyats de pare, mare o tutor. • Música i ambient festiu: - Actuacions de DJ John Kiep i Beca DJ Team. - Es preveu una matinada de música i festa per donar la benvinguda al nou any. Tancament de Cuina Miracle: fi d’una etapa Motius del tancament • El negoci Cuina Miracle anuncia el tancament definitiu dels seus dos locals a Sant Just: - Restaurant a l’Avinguda Indústria, 1. - Botiga al carrer de la Creu, 9. • En paraules de la fundadora Miracle Serra, el tancament es deu principalment a: - Edat i salut de la família, que ja no permeten mantenir el ritme d’un negoci tan exigent. - Dificultat per trobar personal de confiança que faci de “mà dreta”, sobretot de cara a la campanya de Nadal. "Ja no tenim ni la força ni l’energia… i a vegades no trobes les persones que et facin de mà dreta." Trajectòria i arrelament al poble • La història de la família Serra en l’alimentació a Sant Just comença el 1964. • Fites principals: - 1992: inauguració de la botiga Cuina Miracle al carrer de la Creu, que esdevé el nucli del projecte. - Expansió amb l’obertura del restaurant. - Diversificació: menjar casolà per emportar, càtering per empreses i particulars i cursos de cuina internacional. • Cuina Miracle s’ha convertit en un referent gastronòmic local per a moltes famílies del municipi. Acomiadament i possible continuïtat • Per acomiadar-se de la clientela, s’organitza l’esdeveniment “Weekend Art” al local de l’Avinguda Indústria: - Inici: avui a les 19.00 h, amb inauguració d’una exposició de pintures de la pròpia Miracle Serra. - Venda especial dels canelons i croquetes de rostit més icònics, amb promocions. - Horari obertura: dissabte i diumenge de 10 a 15 h. • Miracle Serra subratlla l’afecte rebut del veïnat, que considera impagable: "El carinyo de la gent no té nom, no té preu… són molts anys de lluitar per aquest poble." • Possibles vies de continuïtat: - Hi ha persones interessades a reprendre el negoci. - La família intenta facilitar un relleu: receptes, suport, fins i tot ajudant a cuinar o contactant la clientela. - Volen que el projecte pugui tornar a funcionar amb altres persones, encara que la família ja no en porti el dia a dia. Web nadal.santjust.net: tota la informació de Nadal • Es presenta la nova web nadal.santjust.net, que centralitza la programació oficial de Nadal 2025-2026 a Sant Just. • Continguts principals del portal: - Calendari complet d’activitats, amb horaris i espais. - Informació sobre: - Mercat de Nadal. - Activitats familiars. - Concerts i cantades de nadales. - Propostes per a joves. - Campanyes solidàries del municipi. - Detalls de: - Festa de Cap d’Any. - Cavalcada de Reis. - Activitats prèvies (com les bústies reials). • Objectiu municipal: garantir una informació clara, actualitzada i accessible, concentrant totes les propostes culturals i festives en un únic espai digital. Mercat de Nadal 2025 a la Plaça Camoapa Dinamització comercial i associativa • El Mercat de Nadal 2025 se celebrarà el diumenge 14 de desembre, a la Plaça Camoapa, de 10.00 h a 19.30 h. • Organització: - Impulsat per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. - Amb la col·laboració de comerços i entitats locals. • Contingut del mercat: - Una seixantena de parades de comerç, serveis i restauració local. - Jornada orientada a dinamitzar el teixit comercial i oferir activitats per a tota la família. Iniciatives de les associacions de comerç • Les associacions Dona i Empresa i Desvern Comerç organitzen un sorteig amb butlletes rasca i guanya: - S’entreguen amb compres a partir de 5 € a les parades nadalenques. - Les butlletes poden contenir premis directes, a recollir al mateix mercat (a la carpa de Dona i Empresa), o bé indicar que cal seguir provant. "Se’ls entregarà a les persones una butlleta que pot rascar, i a sota pot aparèixer algun premi a recollir al mateix Mercat de Nadal." • El col·lectiu d’artesans Meraki: - Sorteja una panera amb productes fets a mà pels seus membres. - Les butlletes (5 €) destinen la recaptació íntegra a la campanya Cap Infant Sense Joguina. - Ofereix demostracions en directe de com elaboren els seus productes. Accessibilitat i ambient • S’han previst franges tranquil·les al matí i a primera hora de la tarda: - Sense música forta ni espectacles estridents. - Pensades per a persones amb sensibilitats especials. Activitats familiars i culturals • Activitats per a infants: - Fer cagar el tió durant bona part del dia. - Espai de jocs 0-3 anys. - Entrega de cartes al Patge Reial: - D’11.30 h a 13.30 h. - De 17.00 h a 19.00 h. • Espectacles i música: - 11.00 h: espectacle familiar El show de la Cuca i en Rubens. - Migdia: concerts del Baix Llobregat Rock Choir i de Vivian de Bobos. - Tarda: - Teatre en anglès a càrrec de Quizzan. - Concert de nadales amb el Christmas Vocal Quartet. - 18.00 h: xocolatada popular amb opcions sense lactosa i sense gluten. • Cloenda i activitats contínues: - Final del dia amb nevada màgica a càrrec de Dona i Empresa. - A partir de les 11.00 h, posada en marxa del fotocall nadalenc de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just: - Muntatge amb atrezzo i fons nadalenc. - Fotografies tipus retrat, descarregables al moment a la web de l’agrupació. - Oferta gastronòmica variada per dinar al propi mercat. Agenda d’activitats de la setmana Divendres 12 de desembre • Centre Social del Mil·lenari (17.00 h): - Celebració nadalenca amb cantada de nadales amb el cor Harmonia. • Casal de Joves (a partir de les 17.00 h): - Espai Trobada amb el “Divendres de Jocs”, activitats lúdiques per a joves i adolescents. • Sala Piquet de l’Ateneu (19.30 h): - Conferència “La hidratació a la muntanya”, a càrrec de Daniel Cardona Pera, farmacèutic jubilat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. - Organitza la SEAS. Dissabte 13 de desembre • Parc de Julià Quero (9.00 h): - Activitat matinal (sortida/activitat de lleure al parc). • Mercat ambulant del barri de Mas Lluí (9.00 h): - Mercat setmanal de dissabte. • Carrer Treball, 5 (a partir de les 9.00 h): - Mar Solidança organitza el seu mercat circular. • Plaça Julià Quero (10.30 h): - L’AFA de l’Institut Escola Mas Lluí organitza la caminada “Caminant amb Elles”, per explicar les dones que donen nom als carrers del barri. • Les Escoles (11.00 h): - Visita guiada al refugi antiaeri: - Inclou baixada a l’interior. - Explicació dels 7 murals i de les 5 obres escultòriques associades. • Centre de Formació de Bristol (11.15 h): - Activitat “Share Your Favorite Toy” per a infants. • Sala del Cinquantenari de l’Ateneu (18.00 h): - Sessió de Cine Xic amb la pel·lícula L’incident alienígena del petit Alan. - Sessió gratuïta per a tothom. Diumenge 14 de desembre • Des del Parador (8.00 h): - Sortida d’excursió a Begues, el Puig de la Mola i Olesa de Bonesvalls. - Organitza la SEAS. • Complex Esportiu Municipal La Bonaigua (9.00 h): - Activitat “Vine a nedar per La Marató”, organitzada pel Club Natació Sant Just. • Plaça Camoapa (10.00 h): - Inici del Mercat de Nadal 2025, amb parades, activitats i espectacles durant tot el dia. • Parc de Torreblanca (10.30–14.00 h): - Mercat de Pagès de tots els diumenges. • Casal de Joves – Sala Utopia (12.00 h): - Festival de Nadal de l’escola de ball Raquel Rubiales. Tancament del butlletí • Es fa un resum final en titulars recordant: - L’obertura del termini per sol·licitar habitatges socials i pisos per a gent gran del Mil·lenari. - El nou servei de mediació de la Policia Local. - La rifa artística de Nadal de l’Espai Carme Malaret. - El retorn renovat dels Pastorets de Sant Just. • El butlletí es clou recordant que la informació local continua als butlletins horaris, a radiodesvern.com i a les xarxes socials de Ràdio Desvern.
Entrevista a Joan Sàlvia i Rosa Barber al magazín de matins de Ràdio Desvern, dins el programa Entrevistes de La Rambla, per parlar dels Pastorets de Sant Just 2025. Aquesta edició presenta un guió renovat elaborat per una comissió, amb nou enfocament, molt humor, cançons noves i una trama que inclou un naixement inesperat, un pare misteriós i tres personatges carregats de paquets, mantenint la clàssica lluita entre el bé i el mal.Els Pastorets de Sant Just tenen una identitat pròpia: incorporen referències locals i cada any aborden problemes socials com discriminacions, habitatge o medi ambient, adaptant el llenguatge als temps actuals. La companyia la formen unes 35 persones a l’escenari, amb direcció escènica de Daniela Fumadó i direcció musical d’Elisabet Giner, que organitzen assajos més eficients per escenes.Hi ha cinc funcions (19, 20, 21, 22 i 26 de desembre) a la Sala del Cinquantenari, recentment reformada, amb entrades a través d’Entràpolis (14 € general, 10 € socis i menors de 30 anys). Destaquen la primera funció, plena de nervis, i l’última, el dia de Sant Esteve, com les més emotives. El cartell d’enguany, obra de Teresa Hernández, és molt simbòlic i ret homenatge als 50 anys del Walden, reforçant la dimensió artística i comunitària del projecte.
Panorama general de l’episodi Programa complet de La Rambla a Ràdio Desvern amb tres hores de contingut: Nadal a Sant Just, informació municipal, repàs de premsa, meteorologia, cultura local (especialment els Pastorets de Sant Just), política nacional i internacional, astrologia i psicologia. Tot plegat amb un fort èmfasi en la vida quotidiana del municipi. 1. Obertura i ambient de Nadal a Sant Just Editorial nadalenca i Mercat de Nadal • Descripció emotiva de la Plaça Camoapa com a centre del Mercat de Nadal de Sant Just (diumenge 14 de desembre). • Es destaca l’encant del teixit comercial i artesà local i el mercat com a punt d’inici de les festes al poble. • Activitats previstes: música, tallers, espectacles, Tió, bústia reial i ambient familiar. “Per unes hores, la plaça Camoapa és alguna cosa més que un espai públic… una d’aquelles tradicions que expliquen qui som com a poble.” Sumari del programa • Primera hora: notícies de Sant Just, portades de diaris, efemèrides i el temps. • Segona hora: entrevista als Pastorets de Sant Just. • Tercera hora: secció de política, astrologia i psicologia. 2. Notícies municipals: habitatge, convivència i cultura 2.1 Habitatge social i pisos per gent gran • S’obre la convocatòria per accedir a: - Habitatges de lloguer per a gent gran al complex del Mil·lenari (3 pisos). - Lloguers socials de Promunsa per a persones en risc de vulnerabilitat (1 habitatge). • Termini fins al 9 de febrer a les 14 h. • Tramitació: telemàtica (seu electrònica de Promunsa) o presencial a les oficines de la carretera Reial i al centre social del Mil·lenari. • Adjudicació: - Gent gran: sorteig davant notari. - Lloguer social: concurs de barems. 2.2 Nou servei de mediació de la Policia Local • Creació d’un servei de mediació gratuït i voluntari per resoldre conflictes abans d’arribar als jutjats. • Àmbits: veïnal, comunitari, familiar i escolar. • Casos típics: problemes entre veïns, comunitats, discrepàncies al carrer, desavinences familiars. • Accés trucant a la Policia Local (93 480 48 48). • Objectiu: millorar la convivència i reforçar la policia de proximitat. 2.3 Rifa artística de Nadal a l’Espai Carme Malaret • L’Espai de Lliure Creació Carme Malaret substitueix la campanya “Sigues Original” per una rifa de dues paneres d’art. • Participen 20 creadors locals, aportant obres pròpies. • Sorteig: 5 de gener a les 12 h al mateix espai. • Mecanisme singular: compra de cadiretes de ceràmica (símbol de l’espai) com a butlletes numerades: - Petita: 10 € → 1 número - Mitjana: 15 € → 2 números - Gran: 20 € → 3 números • Reserves via correu i recollida presencial. • Objectiu: donar visibilitat al talent artístic local i fomentar la participació cultural nadalenca. 2.4 Aules d’estudi per a exàmens • Biblioteca Joan Margarit i Centre Cívic Soledat Sans Serafini funcionen com a aules d’estudi del 13 de desembre al 25 de gener. • Horaris amplis (fins la matinada al Centre Cívic) per facilitar l’estudi en període d’exàmens. • Es recomana consultar horaris detallats a santjust.cat i webs dels equipaments. 2.5 Quiosc de xurreria i ús de l’espai públic • L’Ajuntament obre procés per instal·lar un quiosc de xurreria en via pública. • Emplaçaments possibles: Plaça Maragall o Rambla de Sant Just amb carrer Creu. • Llicència temporal (3 mesos + possible pròrroga) i taxa per m² i trimestre. • Sol·licituds: a l’OAC (OAH) o mitjançant instància genèrica. • Requisits: documentació sanitària, tècnica, fiscal i de seguretat-higiene. 2.6 Campanyes solidàries de Nadal Cap Infant Sense Joguina • Fins al 2 de gener del 2026: venda de vals solidaris de 5 € per comprar joguines per a infants de famílies vulnerables de Sant Just. • Punts de venda: comerços locals com Cal Llibreter (llibreria) i altres establiments col·laboradors. Recollida d’aliments • Fins al 18 de desembre, campanya a les escoles i Biblioteca Joan Margarit. • Productes sol·licitats: arròs, pasta, olives, galetes, cereals, xocolata, neules, torrons, polvorons. • Destí: Càritas. Mercat Circular de Solidança • Activitat organitzada per la Fundació Solidança (13 de desembre) al carrer del Treball, mercat de reutilització amb finalitat social. Vine a nedar per La Marató • Jornada solidària “Vine a nedar per La Marató” a La Bonaigua (CEM) el diumenge 14 de desembre, de 9 a 14 h. • Organitza el Club Natació Sant Just per recaptar fons per La Marató de TV3. Campanya de donació de sang • Divendres 19 de desembre al Casal de Joves, horari de matí i tarda. • Crida a la participació per garantir reserves suficients durant les festes. 3. Publicitat de programes de Ràdio Desvern Al llarg del programa s’emeten falques que reforcen el rol de Ràdio Desvern com a motor cultural i informatiu local: • El Refugi (Jaume Elias): magazín de tarda jove i dinàmic. • Jus Sardanes: programa dedicat a la sardana i al món sardanista local. • Smooth Jazz Club: franja de música relaxant a les tardes. • Cara B: espai d’històries amagades darrere cançons. • Altres programes culturals com Fabricants de cançons. Això evidencia una programació diversa, que combina música, cultura, entreteniment i informació local. 4. Repàs de premsa: política, corrupció i context internacional 4.1 Diari Ara • Tema central: detencions per corrupció vinculades a trames com l’Aire Diez i Plus Ultra, amb pressió creixent sobre el govern de Pedro Sánchez. • Fotografia principal: pràctiques militars ucraïneses amb dianes amb la cara de Vladimir Putin i alertes d’una “guerra de Rússia contra Europa” des de l’OTAN. • Reportatge sobre la pesta porcina i els senglars, amb discussió sobre la idoneïtat d’imatges de caça en portades. 4.2 El Periódico • Titular contundent sobre la investigació de l’UCO en trames de corrupció, implicant exdirigents com Ábalos i l’ús de Plus Ultra per blanquejar negoci d’or veneçolà. • Tema econòmic: Brussel·les avala fusions bancàries per guanyar escala i finançar la reindustrialització. • Altres punts: - Injecció de més de 100 M€ en infraestructures científiques punteres a Catalunya. - Eleccions a l’Aragó i pactes PP–Vox. - Augment de multes per incivisme a Barcelona. - Dimissió d’un dirigent del PSOE per denúncia d’assetjament. 4.3 La Vanguardia • Obertura amb falsos empadronaments per accedir a la targeta sanitària i crida a la col·laboració dels ajuntaments. • Peça destacada sobre María Corina Machado (opositora veneçolana i Nobel de la Pau), el seu paper en relació amb Donald Trump i el futur de Veneçuela. • Informació sobre la trama d’hidrocarburs i pagaments a Ábalos. • Tema europeu: acord UE–Mercosur en perill pels recels de França i Itàlia. • Entrevista a Ona Chaplin (actriu, neta de Charles Chaplin) en el marc de l’estrena d’Avatar. 4.4 El Punt Avui • Entrevista a Artur Ramon, antiquari i historiador de l’art, criticant la despersonalització de les llars modernes. • Estrenes cinematogràfiques (film Frontera de Judit Colell) i exposicions com Fixant Records al CaixaForum. • Anàlisi política sobre el PSOE envoltat de casos de corrupció i el paper de Pedro Sánchez. • Cròniques sobre taxa turística, cultura i esport (renovació d’Eric Garcia). 5. Efemèrides i cançó del dia Efemèrides del 12 de desembre • 1915: naixement de Frank Sinatra, figura central de la música del segle XX. • 1963: èxit d’I Want to Hold Your Hand dels Beatles, marcant l’inici de la British Invasion. • 1963: independència de Kènia del Regne Unit. • Celebració del Dia de la Verge de Guadalupe a Mèxic. Cançó del dia • Es tria “My Way” de Frank Sinatra, que s’emet completa, com a homenatge a la seva figura i estil icònic. 6. Espai “Destacades” des de santjust.cat 6.1 Aules d’estudi (resum ja tractat) • Reforç dels espais d’estudi per a l’alumnat en període d’exàmens, amb horaris ampliats a la Biblioteca Joan Margarit i Centre Cívic Soledat Sans. 6.2 Quiosc de xurreria (resum ja tractat) • Es detallen terminis, taxes i requisits per a la llicència temporal. 6.3 Resum de les 5 campanyes solidàries de Nadal • Cap Infant Sense Joguina. • Recollida d’aliments per a Càritas. • Mercat Circular de Solidança. • Vine a nedar per La Marató (a La Bonaigua amb el Club Natació Sant Just). • Donació de sang al Casal de Joves. S’insisteix en la idea de poble solidari que “cuida i acompanya” durant les festes. 7. El temps amb Carles Rius 7.1 Situació actual i cap de setmana • Anticicló amb molts núvols baixos i boires a l’interior. • Molta humitat: carrers i cotxes mullats al matí sense que hagi plogut. • Temperatures mínimes altes per l’època (8–10 ºC) i màximes de 16–17 ºC durant la setmana. • Cap de setmana: temps variable, amb estones de sol i núvols. Màximes tendint a 13–14 ºC, que serien les normals. 7.2 Canvi important la setmana vinent • A partir de dilluns a la nit: arribada d’una línia frontal que, en topar amb l’anticicló europeu, es desplaça cap al sud fins al Golf de Cadis. • Configuració típica de llevantada: depressió amb vents que giren en sentit contrari a les agulles del rellotge i aporten vents de mar cap a terra a la costa mediterrània. • Segons la posició exacta, les pluges fortes poden caure a Almeria, Múrcia, País Valencià o Catalunya. 7.3 Impacte previst a Sant Just i al Pirineu • Models actuals apunten a precipitacions importants dimarts a la costa catalana: - Possibilitat de >20 l/m² a Sant Just, especialment dimarts (amb inici a última hora de dilluns i possible extensió a dimecres al matí). • Com que som a l’hivern però sense bossa d’aire fred destacada, les temperatures no baixarien gaire durant l’episodi. • Nevades possibles a la cara sud del Pirineu (sobretot Girona i Barcelona) si coincideixen pluges i fred a cotes altes. • Després de l’episodi (dimecres–divendres següent), sí que es podria notar una baixada de temperatures amb màximes entorn de 10 ºC i mínimes de 5 ºC. Carles insisteix que caldrà confirmar dilluns l’abast real de la llevantada. 8. Butlletins informatius de Catalunya Ràdio A mitja emissió s’escolten els butlletins nacionals, que reforcen el context polític i social general: 8.1 Política espanyola i casos de corrupció • Guàrdia Civil registra ministeris (Hisenda, Transició Ecològica) i Correus per una trama de contractes públics irregulars (cas d’Leire Díez i l’expresident de la SEPI). • Crisi interna al PSOE: - Secretària d’organització Rebeca Torro admet que el partit “no ha estat a l’alçada” en la gestió d’acusacions d’assetjament sexual (cas Paco Salazar). - Dimissió de Javier Izquierdo i investigacions internes per encobriment. - Míriam Nogueras (Junts) convida ERC a aprofitar la debilitat del govern Sánchez. 8.2 Cas Dana al País Valencià • Declaracions judicials de José Manuel Cuenca, ex cap de gabinet de Mazón, per la gestió de la Dana que va causar 230 morts. • Cuenca nega haver donat instruccions per evitar confinaments. 8.3 Conflictes territorials i medi ambient • Protests de pagesos a Tàrrega per les restriccions a les zones ZEPA i reclamacions de compensacions i flexibilització. • Incidències ferroviàries entre Mollet, Sant Fost i Granollers per una averia de catenària i servei alternatiu amb autobús. 8.4 Internacional • Pressió nord-americana sobre Veneçuela: - Noves sancions a empreses marítimes i persones de l’entorn de Nicolás Maduro per narcotràfic i transport de cru. - Maduro acusa María Corina Machado de ser còmplice dels EUA. • Esment a la guerra d’Ucraïna i la possibilitat de nous moviments diplomàtics (context per la secció política posterior). 8.5 Economia i societat • Confirmació de la pujada de pensions del 2,7% per l’any vinent i evolució de la inflació a Catalunya (2,6%). • Fort encariment de productes concrets com l’oli d’oliva (+60% des de 2021). • Nomenament de Meritxell Batet com a consellera independent de l’operadora per satèl·lit Satelio. 8.6 Esports • Declaracions com a testimonis al cas Negreira de Joan Laporta, Luis Enrique i Ernesto Valverde. • Previa dels partits del Barça, Espanyol i Girona a la lliga i compromisos europeus del Barça de bàsquet. 9. Secció central: entrevista als Pastorets de Sant Just 9.1 Identitat dels Pastorets de Sant Just • Producció anual teatral Pastorets de Sant Just a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just. • Es remarca que no són els Pastorets clàssics de Folch i Torres, sinó una versió pròpia, actualitzada i molt arrelada al municipi. • Títol oficial: Pastorets de Sant Just, subratllant la connexió amb la realitat local (problemes, humor i referències del poble). 9.2 Novetats de l’edició 2025 • Canvi substancial de guió: una comissió creativa ha renovat el text, amb permís de l’equip històric. • Elements narratius: - Naixement inesperat la nit de Nadal. - Un pare misteriós. - Tres personatges carregats de paquets. - Pastors i clàssica lluita entre el bé i el mal. • Es manté el to: crític, reivindicatiu i d’humor. “Si només que rigueu la meitat del que riem nosaltres, ja tindreu prou.” 9.3 Temes socials i actualitat • Cada any es treballa un tema social (discriminacions, habitatge, medi ambient…). • S’ha revisat el guió per evitar elements políticament incorrectes, però sense renunciar a la denúncia de problemàtiques socials. • Referències locals possibles (senglars, pesta porcina) i qüestions de vida quotidiana a Sant Just. 9.4 Equip, direcció i música • Repartiment d’uns 35 actors/actrius, més staff i músics. • Direcció escènica: Daniela Fumadó. • Direcció musical: Elisabet Giner, amb èmfasi en cançons noves i treball vocal més específic. • Treball d’assaig segmentat per escenes per optimitzar el temps i facilitar l’aprenentatge del text. 9.5 Funcions i entrades • Cinc funcions a la Sala del Cinquantenari: - Divendres 19 de desembre – 19:30 h - Dissabte 20 de desembre – 18:00 h - Diumenge 21 de desembre – 18:00 h - Dilluns 22 de desembre – 19:30 h - Divendres 26 de desembre (Sant Esteve) – 19:30 h • Entrades a Entràpolis: - Preu general: 14 €. - 10 € per a socis de l’Ateneu i menors de 30 anys. • Es recomana comprar-les aviat, ja que acostumen a penjar el cartell d’entrades exhaurides. 9.6 Sala del Cinquantenari reformada • Valoració positiva de les reformes d’estiu: - Ampliació de l’escenari (més joc escènic). - Seients nous i més còmodes. - Accés a escenari per escales laterals, facilitant entrades i sortides. • Es troba una mica a faltar el passadís central, però s’aprofiten ara els laterals també com a espai teatral. 9.7 Cartell i 50 anys del Walden • El cartell d’enguany l’ha fet Teresa Hernández, en el marc d’una tradició de col·laboració amb artistes locals. • El cartell integra referències al Walden (50 anys) i a la lluita entre bé i mal; hi apareix el pessebre sense el nadó, suggerint misteri. 10. Actualitat política amb Joel Reguant 10.1 Crisi de credibilitat institucional • Joel analitza la “setmana negra” del PSOE: - Condemna i inhabilitació del fiscal general de l’Estat. - Nous casos de corrupció i assetjament sexual dins del partit. - Pressió mediàtica i política sobre Pedro Sánchez. • Crítica al sistema de nomenament de la Fiscalia General (“el PSOE ha proposat un nou càrrec”), reclamant més transparència i consens. 10.2 Enfrontament al Congrés • Debat molt tens entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijó a la sessió de control. • Sánchez evita un cos a cos directe i llegeix el seu discurs; Feijó endureix el to. • Crítica al clima de “hooliganisme” a l’hemicicle, comparat amb la Càmera dels Comuns britànica, i al deteriorament del respecte parlamentari. 10.3 Escenaris futurs: Feijó o Ayuso • Joel planteja dues hipòtesis si hi hagués eleccions aviat: - Govern PP + Vox amb Feijó. - O bé Isabel Díaz Ayuso com a candidata capaç de governar en solitari, gràcies a la seva força electoral i discurs contundent. • Esbossada la idea que Ayuso podria competir molt fort amb Vox i reduir la seva necessitat com a soci. 10.4 Context internacional: EUA, Ucraïna i Veneçuela • Donald Trump intensifica el conflicte amb Veneçuela, atacant narcollanxes i pressionant el règim de Maduro. • Joel descarta (amb cautela) una invasió terrestre, però destaca l’interès dels EUA en el control fronterer i dels fluxos de narcotràfic. • Sobre Ucraïna: - S’esmenta l’avanç d’un possible acord de pau amb zona desmilitaritzada al Donbass. - Es posa en valor el paper del cap de la diplomàcia nord-americana, Marco Rubio, i el rol de la UE, que sovint queda al marge. - Es preveu que qualsevol solució serà lenta i complexa. 11. Astrologia amb Aranxa Limon 11.1 Context astral de la setmana • Molta energia de Sagitari (Sol, Mart, Venus, Mercuri i properament Lluna), que aporta: - Entusiasme, idealisme i ganes de fer plans. - Tendència a “flipar-se” i a omplir l’agenda per sobre de les possibilitats reals. • Tensió forta (quadratura) amb Neptú a Peixos: - Boira mental, confusió, idealització excessiva. - Risc de frustració i sensació de desbordament. 11.2 Entrada de Mart a Capricorn (dimarts 16) • Mart simbolitza com actuem, la nostra energia d’acció. • En entrar a Capricorn, es posa el “vestit de CEO”: - Demana organització, disciplina, estratègia i ambició realista. - Aterra els somnis sagitarianos, buscant camp base per camp base en comptes de voler fer l’Everest d’una tirada. • Aranxa subratlla que és clau baixar de l’idealisme a una fulla de ruta concreta i assumible. 11.3 Lluna nova a Sagitari (dissabte 20) • Conjunció Sol–Lluna a Sagitari: moment per fixar un gran propòsit pels propers sis mesos. • Aquesta “espurna” marcarà el rumb, mentre els planetes que vagin entrant a Capricorn ajudaran a concretar i consolidar aquest objectiu: - Mercuri a Capricorn → pensament estratègic i pràctic. - Venus a Capricorn → relacions i gustos orientats a allò que és sòlid, útil i durador. - Sol a Capricorn → identitat més responsable, ambiciosa i madura. 11.4 Gestió del desbordament • Aranxa descriu molt bé la sensació col·lectiva: - Barreja de final de trimestre, exàmens, tancaments de feina i preparatius de Nadal. - Moltes expectatives sobre ponts i caps de setmana que no donen el descans esperat. • Recomanació clau: - Baixar l’exigència, segmentar objectius (“camp base” a camp base). - Posar la mirada en el pas immediat, no només a la “cimera final”. - Recordar que “allà on van els ulls, va el poder”: cal enfocar-se en el present per transformar la realitat. 11.5 Calendari d’Advent radiofònic • S’obre la caixa 12 del calendari d’Advent del programa. • Repte per l’Aranxa: fer un brindis improvisat de 5 segons. • El seu missatge: desitja que tothom “pugui posar purpurina a la seva realitat”. 12. Psicologia amb David Fernández: estrès d’exàmens 12.1 Per què ho deixem tot per l’últim dia? • David explica que sovint només ens concentrem de debò sota pressió. • Sense una bona estimació de temps i sense planificació, es confia que la inspiració i la concentració arribaran soles, i es postposa l’estudi fins que el temps és escàs. 12.2 Pressió, autoexigència i ansietat • Època crítica: batxillerat i sele (PAU), on sembla que “et jugues el futur a una carta”. • Factors d’estrès: - Pressió familiar (“com portes l’examen?”, “qualsevol nota és decisiva”). - Autoexigència i por al fracàs. - Comparació constant amb companys (competitivitat per les notes). • Conseqüències possibles: - Ansietat, bloquejos el dia de l’examen, pors irracionals. - Risc de trastorns de conducta alimentària o episodis depressius quan l’autoestima es lliga només a la nota. 12.3 Eines per gestionar-ho • Cal relativitzar la nota i entendre que hi ha camins diversos (cicles formatius, canvis de carrera, recorreguts més llargs però igualment vàlids). • Importància d’una planificació del temps: repartir l’estudi i no confiar només en la pressió d’última hora. • Comunicació més sana a casa: menys insistència angoixant i més suport real, acceptant que errar és normal i que es pot rectificar camí acadèmic. • Recuperar la idea que el més important no és només el resultat, sinó aprendre i comprendre. 13. Cloenda del programa Daniel Martínez recapitula el contingut del dia: • Notícies municipals (habitatge, mediació policial, cultura). • Repàs de portades i efemèrides. • Previsió meteorològica amb possible llevantada. • Entrevista extensa als Pastorets de Sant Just. • Actualitat política amb Joel Reguant (PSOE, PP, Ayuso, EUA, Ucraïna, Veneçuela). • Astrologia amb Aranxa Limon i psicologia amb David Fernández (estrès d’exàmens). El programa es tanca desitjant bon cap de setmana i convidant tothom a gaudir del Mercat de Nadal a la Plaça Camoapa.
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Panorama general de l’episodi Aquest episodi d’El Refugi a Ràdio Desvern combina actualitat informativa, contingut local de Sant Just i seccions temàtiques sobre joventut i jocs de taula. El to general és àgil i entretingut, amb blocs molt diferenciats i ben marcats per la locució de Jaume Elias. 1. Zoom informatiu: política, corrupció i geopolítica 1.1. Trames de corrupció vinculades al PSOE • Detenció d’Anxon Alonso, soci de Santos Cerdán, en una operació de la Guàrdia Civil per una presumpta trama de comissions il·legals i irregularitats en contractes públics. • La investigació implica empreses públiques com SEPI, Denussa, Cepidis i Mercasa i s’hi atribueixen delictes de tràfic d’influències, malversació, prevaricació i organització criminal. • En paral·lel, el Tribunal Suprem obre judici oral contra José Luis Ábalos, el seu exassessor Coldo García i l’empresari Víctor de Aldama pels contractes de mascaretes en pandèmia. • La Fiscalia demana penes de fins a 24 anys de presó per Ábalos i es manté la presó preventiva per a ell i per a Coldo. 1.2. Casos d’assetjament i crisi interna de partits • Dimissió de José Tomé com a president de la Diputació de Lugo després d’una nova denúncia per assetjament sexual, que ell qualifica de falsa; manté l’alcaldia de Monforte de Lemos com a no adscrit. • El PSOE obre investigació interna, mentre que, en paral·lel, denuncia a la Fiscalia del Suprem l’alcalde d’Algesires (PP), José Ignacio Landaluce, per assetjament sexual, malversació i tràfic d’influències. 1.3. Eurovisió i boicot per la participació d’Israel • Islàndia es converteix en el cinquè país que es retira d’Eurovisió 2026 per la presència d’Israel al festival. • S’afegeix a Espanya, Irlanda, Eslovènia i Països Baixos, mentre que Portugal i altres països es plantegen el boicot si no s’exclou Israel. 1.4. Crisi a Veneçuela i escalada militar • Reaparició de Maria Corina Machado, Premi Nobel de la Pau 2025, després d’un any amagada a Veneçuela. • Defensa que no hi pot haver pau sense democràcia ni llibertat i denuncia la presència d’agents russos, grups criminals i Hezbollah al país. • Els EUA, sota presidència de Donald Trump en aquest escenari, intercepten i confisquen un petrolier veneçolà, fet que Maduro qualifica de pirateria i robatori. • Es parla d’una nova ofensiva militar nord-americana a la regió i de pressions també sobre el president colombià Gustavo Petro. 2. Actualitat de Sant Just Desvern 2.1. Festa de Cap d’Any a La Bonaigua • S’anuncia la revetlla de Cap d’Any a La Bonaigua (CEM Sant Just) de la 1 a les 6 del matí. • Música a càrrec de DJ John Kiep i Beca DJ Team. • Entrades: • 13 € anticipada amb accés garantit si s’hi entra abans de les 2 h. • 15 € a taquilla, condicionat a l’aforament a partir de les 2 h. • Menors de 16 anys només hi poden accedir amb pare, mare o tutor. 2.2. Conferència sobre hidratació a la muntanya a l’Ateneu • A l’Ateneu de Sant Just, xerrada «La hidratació a l’alta muntanya, un problema seriós» dins el cicle Salut i Muntanya. • Ponent: Daniel Cardona-Pera, farmacèutic jubilat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. • Continguts clau: • Riscos de la deshidratació en activitats d’alta muntanya. • Resultats d’estudis científics que la vinculen a molts accidents. • Recomanacions pràctiques per prevenir la pèrdua de líquids. 2.3. Tancament de Cuina Miracle • L’establiment Cuina Miracle tanca els seus dos locals a Sant Just després de més de 30 anys de trajectòria. • La fundadora, Miracle Serra, explica que la decisió respon a motius d’edat i salut, i a la dificultat de mantenir el ritme i l’exigència del negoci. • El seu fill, Joan Targarona, gestionava el dia a dia, però el suport familiar era clau. • Ràdio Desvern ofereix una entrevista completa en podcast sobre aquest comiat. 3. Esports: Barça i competicions europees 3.1. Barça femení a la Champions • El Barça femení s’imposa 3–1 al Benfica al Johan Cruyff. • Alexia Putellas signa una actuació destacada, participant en el 2–1 (autogol d’Ukiebe) i en la jugada del 3–1 de Laia Alexandri. • El Barça es manté líder de la lligueta de la Champions League femenina. 3.2. Reial Madrid – Manchester City • El Reial Madrid perd 1–2 al Bernabéu contra el Manchester City de Pep Guardiola, segona derrota consecutiva a casa. • Gols: Rodrigo avança el Madrid, però Riyad Mahrez (Rili) i Haaland de penal remunten. • El tècnic Xabi Alonso queda encara més qüestionat. • Ambient crispat: l’afició xiula l’equip, el joc és poc clar i Courtois evita un resultat més ampli. 3.3. Altres titulars esportius • Presentació oficial de la renovació d’Eric Garcia amb el FC Barcelona. • El Barça reclama danys i perjudicis a l’Eintracht de Frankfurt pels actes vandàlics de la seva afició al Camp Nou: seients arrencats, objectes llançats i destrosses en lavabos. • El club envia un informe complet a la UEFA i reclama mesures perquè no es repeteixin fets similars. 4. Cançó del dia: «Hey Jude» de The Beatles 4.1. Introducció i pistes • El Jaume presenta «Hey Jude» com un clàssic universal del rock. • La lletra funciona com un consell íntim a algú que ho passa malament: • Transformar la tristesa en motor de canvi. • Obrir el cor, perdre la por i deixar de carregar culpes que no pertoquen. • No fingir que tot va bé quan no és cert. • Tres pistes per endevinar-la: • Any de publicació: 1968. • Banda originària de Liverpool. • Final llarg i repetitiu, molt característic. 4.2. Valoració • Es destaca que The Beatles van canviar per sempre la música rock, convertint melodies senzilles en himnes emocionals. 5. Efemèride: Dia Internacional de les Muntanyes 5.1. Valor natural i emocional • El programa recorda que les muntanyes són espais de pau i serenor, llocs on el temps sembla aturar-se. • Activitats com caminar, respirar aire fresc i contemplar els cims permeten una connexió única amb la natura. 5.2. Biodiversitat i recursos • Les muntanyes són claus per a la biodiversitat: • Allotgen espècies vegetals i animals úniques. • Actuen com a reserves naturals que sostenen l’equilibri ambiental. • A casa nostra, es posen com a exemple els Pirineus: valls, llacs cristal·lins i cims imponents. • També tenen un paper essencial per a la ramaderia i la pagesia: • Pastures d’alta muntanya. • Rius i aqüífers que neixen als cims i alimenten cultius i comunitats. 5.3. Amenaces i responsabilitat • Principals riscos: • Escalfament global. • Contaminació. • Explotació indiscriminada. • Preservar les muntanyes vol dir: • Protegir la biodiversitat. • Assegurar l’abastament d’aigua. • Mantenir l’activitat pagesa i ramadera. • Garantir que les generacions futures gaudeixin de la mateixa bellesa i serenor. «Les muntanyes són molt més que pedra i terra. Són vida, són pau i són un recordatori constant de la nostra responsabilitat amb el planeta.» 6. Secció Foodcat: història del Can Vidalet CF Secció Foodcat amb Víctor Cortines, centrada en descobrir joies amagades del futbol català. 6.1. Context històric i fundació del club • El Can Vidalet CF neix en el context de l’expansió del barri de Can Vidalet (Esplugues) entre els anys 50 i 60, en plena dictadura franquista i amb una forta immigració interna. • Davant la manca d’equipaments esportius i d’oci, els veïns s’organitzen per crear espais on practicar esport i socialitzar. • El club es funda l’any 1966 per Manuel Juan Magdaleno d’Eres i veïns com Zeferino Vaniano i Pablo de la Osa. • Objectiu inicial: oferir espais d’esbarjo i esport i allunyar la joventut de la delinqüència. • El nom del club reforça la identitat de barri, seguint l’exemple d’altres clubs com el Sant Cristóbal. 6.2. Vida de barri i seus als bars • Com en molts clubs modestos de l’època, les reunions es feien als bars perquè no hi havia seus pròpies. • Inicialment es reuneixen a la Peña Hortencia (del bar del Germón Casas), però desacords interns fan que el grup es traslladi al bar del president Manuel Magdaleno, al carrer Pubilla Casas, 28. • El programa remarca la essència popular i de barri del futbol d’aquells anys, molt lligada a bars, tapes i tertúlies. 6.3. Colors i escut del club Colors de l’equip • Debat inicial entre colors del Barça i colors del Madrid. • Per evitar conflictes, s’opta per copiar els colors d’un tercer club (blanc i blau), inspirats en el CE Sabadell: • No en franges, sinó en composició a quadres/quarters. • Es consolida així una identitat pròpia però connectada amb el futbol català. Disseny de l’escut original • Escut d’estètica medieval: • Forma triangular a baix i trapezoïdal a dalt. • Proporció aproximada 1,4 vegades més alt que ample. • Elements simbòlics: • Cantó superior dret: quatre barres vermelles sobre fons groc (senyera) com a símbol de club català. • Cantó superior esquerre: una mà de la bandera d’Esplugues sobre un cercle blau, que alhora simbolitza una pilota de futbol. • Part inferior: franges en blau i blanc, representant els colors del club. • Una faixa central groga amb el nom del club en negre. • Contorn vorejat per una franja blanca. Evolució i modernitzacions de l’escut • 2008: primera gran modernització, amb un redisseny més actual però mantenint l’essència. • 2011: nova remodelació aprovada en Junta Ordinària: • Redistribució de les quatre barres de la senyera. • Substitució de la mà original per una versió més esquemàtica i neta. • Eliminació de les línies negres que separaven colors. • 2016 (50è aniversari): • Es modifica l’escut per incorporar-hi el text «50 aniversari» com a homenatge a la història del club. El Víctor recomana visitar la web del Can Vidalet per veure l’evolució gràfica de l’escut, amb imatges i descripcions detallades. 6.4. Fites esportives i categoria actual • Millor classificació històrica: temporada 2025–26, quan el club assoleix l’ascens a Tercera Federació per primer cop. • Actualment juga al Grup 5 de Tercera Federació, amb rivals com l’Hospitalet o el Sant Cristóbal. • El Can Vidalet ocupa la catorzena posició amb 12 punts, en zona mitja-baixa però fora del descens, fet que es valora molt positivament per ser un equip acabat d’ascendir. 6.5. Filosofia del club: «Primer persones, després futbolistes» El Can Vidalet té com a màxima: «Primer persones, després futbolistes» Objectius principals del club: • Que els jugadors siguin feliços jugant a futbol. • Complementar formació esportiva i formació en valors per aconseguir una formació integral. • Utilitzar una metodologia comuna i entrenadors qualificats que garanteixin aquests objectius. • Ser competitius només quan s’han complert prèviament els objectius educatius i humans. La conversa destaca la responsabilitat dels futbolistes professionals com a models per als nens, i critica actituds poc exemplars (esmenten el cas de Vinícius com a mal referent). 6.6. El mètode Econ: entrenar el cervell i els valors Des de 2007, el club aplica el mètode Econ, una metodologia de qualitat i entrenament cognitiu que busca crear jugadors intel·ligents i compromesos. • S’aplica a tots els equips del club. • Basat en: • Formació contínua d’entrenadors i jugadors. • Entrenament de les capacitats cognitives (presa de decisions, percepció, lectura de joc). • El Can Vidalet destaca que aquesta metodologia s’està implementant també al futbol base del Paris Saint-Germain, fet que reforça el seu prestigi. Les quatre característiques del mètode Econ Joc • Es fan servir jocs com a eina didàctica principal per aprendre futbol. • Cada joc planteja un problema concret que el jugador ha de resoldre en situació real de joc. Percepció • S’entrena la capacitat de recollir informació rellevant sense pilota. • Es treballa l’orientació corporal i la cerca activa d’informació abans de rebre. • Es cita l’exemple de Pedri: saber on estan companys i rivals abans de controlar. Preguntes • Durant els exercicis, l’entrenador formula preguntes guiades perquè el jugador: • Identifiqui el problema. • Entengui què ha passat. • Proposi solucions i prengui consciència de les seves decisions. Conceptes • Els entrenaments han de tancar-se amb nous conceptes apresos sobre el joc. • Es treballen tres fases de comprensió: • Egocèntrica: l’individu i la seva acció. • Sumativa: coordinació amb uns quants companys. • Col·lectiva: funcionament global de l’equip. La secció conclou remarcant que el futbol és un esport col·lectiu i que, com en un efecte dòmino, si un falla, pot caure tot el sistema. 7. Secció Sense Filtres: l’Erasmus vist pels joves Secció Sense Filtres amb Ariadna Cruz, dedicada a les preocupacions dels joves. En aquest episodi, el tema central és l’experiència Erasmus. 7.1. Què és un Erasmus i per què preocupa • Es defineix l’Erasmus com un programa d’intercanvi universitari europeu on l’estudiant passa un semestre o un curs complet estudiant en un altre país. • L’Ariadna explica que no hi va anar finalment, tot i haver aconseguit plaça a Coimbra (Portugal), i haver hagut de signar una renúncia formal, fet que relata com una experiència emocionalment dura. 7.2. Entrevista inversa: el presentador com a testimoni En una inversió de rols, Ariadna entrevista el Jaume, que sí que va viure un Erasmus, per conèixer la seva experiència de primera mà. Decisió i destí • El Jaume tenia clar abans d’entrar a la universitat que volia marxar d’Erasmus. • Destí: Pàdova (Itàlia), primera opció en el seu llistat; les cinc primeres preferències eren totes ciutats italianes (Florència, Siena, etc.). • També havia considerat Polònia, coneguda per la vida social Erasmus. • Va viure el procés de selecció (nota mitjana, idiomes, etc.) amb nervis i expectació, refrescant constantment la plataforma de l’Autònoma. Idioma i adaptació • Abans de marxar no sabia italià, però es va preparar amb música, podcasts i una mica de Duolingo. • Diu que entendre l’italià li va resultar relativament fàcil, però parlar-lo no tant. • Totes les seves assignatures eren en anglès, triades expressament així; Pàdova ofereix molta oferta en anglès. 7.3. Diferències acadèmiques: Itàlia vs. Catalunya • Percepció clara: la universitat italiana és més fàcil que la catalana. • Menys exigència en projectes, exàmens i càrrega de treball. • Moltes classes no són obligatòries, tot i que el Jaume afirma que hi anava sempre que era a la ciutat. • Assignatures convalidades (per ex. periodisme de dades, història del periodisme) no sempre coincidien en contingut amb les de l’Autònoma, però igualment li van ser reconegudes. Exàmens orals • A Itàlia la majoria d’exàmens són orals: • L’estudiant s’asseu davant el professor, respon un parell de preguntes i marxa. • Si les preguntes no encaixen amb el que s’ha estudiat, no hi ha marge de compensació. 7.4. Vida social, amistats i festa • El Jaume hi va anar pràcticament sol, només amb un conegut amb qui després va fer bona amistat. • Eina clau: grup de WhatsApp d’Erasmus espanyols. Quedaven massivament en un bar de referència per a Erasmus a Pàdova. • Dinàmica social: • Grups de taules grans, molta gent nova cada dia. • Es formen grups d’afinitat (el seu, d’uns 15–16 amics de tota Espanya) que encara avui es retroben (Saragossa, Madrid, etc.). • S’assumeix el tòpic: els espanyols acaben fent “piña” entre ells, sovint més que amb locals o altres internacionals. Ritme de festa • El Jaume reconeix que va fer molta festa (3–4 nits per setmana) però que aconseguia compaginar-la amb les classes gràcies a tenir horari de tarda (a partir de les 15 h). • Comparativa de festa: • A Itàlia les discoteques tanquen a les 4 h, fet que li sembla poc en comparació amb Espanya. • Malgrat això, s’hi adapta i ho viu com una part natural de l’experiència. 7.5. Viatges i millors records • A banda de la vida a Pàdova, el grup d’amics fa molts viatges: • Diverses ciutats d’Itàlia. • Albània, Grècia, Suècia, Polònia… • El Jaume destaca especialment els viatges en grup com els records més divertits i significatius. 7.6. Tornar a casa i depressió post-Erasmus • S’aborda la depressió post-Erasmus, que molts estudiants pateixen en tornar a la rutina. • El Jaume explica que ell gairebé no en va tenir temps: • Va tornar el 28 de febrer. • El 3 de març era el seu aniversari. • El 4 de març començava pràctiques a Catalunya Ràdio i classes al matí. • L’alta càrrega de feina i la il·lusió per les pràctiques van fer que la transició fos més suau. • Reconèixer, però, que molta gent ho passa malament, fins al punt d’haver d’anar al psicòleg. 7.7. Recomanació final • Tant l’Ariadna com el Jaume coincideixen que, si algú s’ho està pensant, val la pena anar-se’n d’Erasmus. • L’experiència permet: • Viure una bombolla temporal de llibertat i aprenentatge. • Fer amistats duradores i trencar prejudicis. • Millorar idiomes i conèixer altres cultures. 8. La vida és joc: jocs històrics de Looping Games Secció La vida és joc, centrada en jocs de taula. Malgrat alguns problemes tècnics, el Jaume (convidat) aconsegueix explicar un joc principal de l’editorial catalana Looping Games. 8.1. La sèrie «1900» de Looping Games • Looping Games ha creat una col·lecció de jocs de taula compactes (caixa petita) ambientats en esdeveniments del segle XX. • Cada joc porta un any al títol i té una temàtica històrica concreta, per exemple: • 1902 – «El viatge a la lluna» de Georges Méliès. • Reconstrucció de San Francisco després del terratrèmol. • Crack de Wall Street. • Segona Guerra Mundial al front del Pacífic. • Restauració de la Capella Sixtina. • Construcció del túnel del Canal de la Mànega. • Estació Espacial Internacional (ISS). • Són jocs curts (uns 60 min), amb molta rejugabilitat i una forta component temàtica i històrica. 8.2. Focus en «1975: White Christmas» Context històric • El joc «1975: White Christmas» se centra en l’evacuació de Saigon al final de la Guerra del Vietnam. • Detall clau: la cançó «White Christmas» a la ràdio era el senyal codificat perquè tot el personal nord-americà i col·laboradors locals sabessin que havia començat l’evacuació. • Instrucció: quan sonés la cançó, calia pujar al terrat més proper (ambaixada, hotels, edificis alts) i esperar els helicòpters que els evacuarien cap als portaavions nord-americans. Fitxa tècnica • Jugadors: 1 a 4 (inclou mode solitari). • Dissenyador: Albert Reyes. • Artista: Pedro Soto. Mecànica bàsica • Cada jugador gestiona un portaavions amb dos helicòpters. • Al centre de la taula hi ha diversos terrats (nombre variable segons jugadors). • Objectiu: enviar helicòpters als terrats, rescatar personatges (soldats, civils, personal d’ambaixada, etc.) i portar-los al portaavions complint missions concretes. Tipus d’accions • Primera fase: robar cartes (fins a 5) i executar-ne els efectes com a accions: • Millorar la reputació. • Moure helicòpters. • Mirar quins personatges apareixeran a un terrat. • Guanyar punts o millores. • Segona fase: jugar cartes per • Activar accions específiques. • O bé rescatar personatges concrets, si l’helicòpter és al terrat adequat. • Tercera fase: complir missions (combinacions de personatges que donen punts addicionals). Avistament de l’avioneta i minijoc de punts • S’inclou un minijoc d’avistament amb binocles inspirat en un fet real: • Un pilot vietnamita va apropar una avioneta carregada amb la seva família als portaavions nord-americans. • Volava molt baix perquè la família pogués saltar a l’aigua a prop dels vaixells i ser rescatats. • Finalment, l’avioneta va acabar caient al mar. • En el joc, l’últim torn representa aquest episodi, i l’avistament atorga punts extra mitjançant una mena de subhasta entre jugadors. Gestió d’espai i dramatització històrica • A mesura que arriben evacuats, el portaavions s’omple de gent. • Es reprodueix un altre element històric: un cop ja no calien, alguns helicòpters es llançaven al mar per fer espai per a més persones. • El joc permet millorar els helicòpters (capacitat de càrrega, punts per certs personatges) i ampliar espai al portaavions. Sensacions de joc • Explicació ràpida (uns 20 minuts) i partida d’uns 60 minuts. • Gran rejugabilitat gràcies a: • Terrats i personatges que canvien cada partida. • Missions variables. • Diferents estratègies possibles. • Combina: • Planificació (quines accions jugar, quins personatges rescatar). • Interacció (es poden frustrar objectius dels altres jugadors). • Narrativa històrica molt marcada. El Jaume recomana explorar tota la col·lecció a la plataforma BoardGameGeek (BGG) cercant Looping Games i destaca també el joc dedicat a la Capella Sixtina com a especialment atractiu a nivell visual i temàtic. 9. Música i tancament del programa Al llarg de l’episodi sonen diverses cançons que actuen com a ponts entre seccions: • «Hey Jude» – The Beatles (cançó del dia). • «Citebas» – Extremoduro, en homenatge al líder Robe Iniesta. • «Malibú» – Rusowsky, escollida per l’Ariadna. • «Tu Bacin» i altres temes urbans/latins per omplir espais mentre es resolen problemes tècnics amb la connexió telefònica. El programa es tanca amb la recuperació parcial de la secció La vida és joc i l’acomiadament del Jaume convidat, amb la promesa de tornar aviat i, si pot ser, presencialment a l’estudi de Ràdio Desvern per evitar entrebancs tècnics.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Panorama general de l’episodi Butlletí de Sant Just Notícies (edició migdia) centrat en les festes de Nadal i Cap d’Any, iniciatives solidàries i comercials, agenda cultural i el tancament d’un establiment històric del municipi. Festa de Cap d’Any a La Bonaigua • La revetlla de Cap d’Any de Sant Just se celebrarà a la pista coberta del complex esportiu La Bonaigua. • Horari: de l’1 a les 6 de la matinada, la nit de Cap d’Any. • Entrades: • Anticipada: 13 €, amb accés garantit si s’hi arriba abans de les 2 h. • Taquilla: 15 €, condicionada a l’aforament a partir de les 2 h. • Menors de 16 anys: només poden entrar acompanyats de pare, mare o tutor. • Música a càrrec de DJ John Kiep i Beka DJ Team, amb ambient festiu fins al tancament. Conferència: hidratació a la muntanya Contingut de la xerrada • La CEES organitza la conferència La hidratació a la muntanya a la sala Piquet de l’Ateneu. • Ponent: Daniel Cardona Pera, farmacèutic jubilat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. • Se centra en la deshidratació a l’alta muntanya com a factor clau en molts accidents. • Es presenten estudis científics, conseqüències per a la salut i recomanacions pràctiques per prevenir la pèrdua de líquids en activitats d’alta muntanya. • Forma part del cicle Salut i Muntanya de la CEES. Portal nadal.santjust.net: tota la programació de Nadal Funcions del portal • Nova web nadal.santjust.net com a punt únic d’informació oficial del Nadal a Sant Just. • Inclou: • Calendari complet d’activitats. • Horaris i espais dels principals actes 2025-2026. • Informació de mercat de Nadal, activitats familiars, concerts i cantades de Nadales. • Propostes per a joves i campanyes solidàries municipals. • També hi consten dades sobre la festa de Cap d’Any, la cavalcada de Reis i activitats prèvies (com les bústies reials). • Objectiu: informació clara, actualitzada i accessible, centralitzant tota la programació cultural i festiva nadalenca. Tancament de Cuina Miracle: fi d’una etapa Raons del tancament • Cuina Miracle tanca definitivament els dos locals de Sant Just: • Restaurant a l’avinguda Indústria, 1. • Botiga al carrer de la Creu, 9. • La fundadora, Miracle Serra, ho confirma en entrevista a Ràdio Desvern. • Motius principals: • Edat i salut, que ja no permeten mantenir el ritme i l’exigència del negoci. • Dificultat per trobar personal de confiança per fer de “mà dreta” i assumir responsabilitats clau. • Tot i la gestió diària a càrrec del fill, Joan Targarona, la figura de la fundadora continuava sent essencial. "Ja no tenim ni la força ni l’energia..." "El carinyo de la gent no té nom, no té preu. (...) Són molts anys de lluitar per aquest poble." Trajectòria i llegat • Història de la família Serra en el sector de l’alimentació a Sant Just des de 1964. • El 1992 inauguren la botiga Cuina Miracle al carrer de la Creu, nucli del projecte gastronòmic. • Evolució del negoci: • Obertura del restaurant. • Oferta de menjar casolà per emportar. • Servei de càtering per a empreses i particulars. • Cursos de cuina internacional. Acomiadament i possible continuïtat • Organitzen l’esdeveniment Weekend Art al local de l’avinguda Indústria per acomiadar-se dels clients. • Inici: divendres a les 19 h amb inauguració d’una exposició de pintures de la mateixa Miracle Serra. • Venda especial dels icònics canelons i croquetes de rostit. • Obert dissabte i diumenge de 10 a 15 h. • La fundadora destaca l’onada d’afecte veïnal rebuda durant l’anunci del tancament. • S’està explorant una possible continuïtat del projecte amb altres persones: • Miracle Serra ofereix suport total, receptes i fins i tot la seva presència puntual a la cuina. • Vol ajudar a reconnectar la clientela si el negoci reobre amb nous responsables. • L’entrevista completa és disponible en podcast al web de Ràdio Desvern. Pastorets de Sant Just: nova edició • Ja a la venda les entrades per als Pastorets de Sant Just, amb cinc funcions (19, 20, 21, 22 i 26 de desembre) a l’Ateneu de Sant Just. • Espectacle amb versió renovada i humorística: • Naixement inesperat. • Pare misteriós. • Tres personatges carregats de paquets. • Pastors i la clàssica lluita entre el bé i el mal. • Direcció de Daniela Fumadó. • Entrades mitjançant Entràpolis: • Preu general: 14 €. • 10 € per a socis i sòcies. • 10 € per a menors de 30 anys. • Horaris i espai: • Divendres 19: 19.30 h. • Dissabte 20 i diumenge 21: 18 h. • Dilluns 22 i divendres 26: 19.30 h. • Lloc: Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • S’alerta que les entrades es poden exhaurir ràpidament. Mercat de Nadal 2025 a la Plaça Camoapa Estructura i objectius del mercat • El Mercat de Nadal 2025 se celebrarà a la Plaça Camoapa el diumenge 14 de desembre. • Horari: de les 10 h fins a les 19.30 h aproximadament. • Organització: àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament amb comerços i entitats locals. • Participació d’una seixantena de parades de comerç, serveis i restauració local. • Objectius principals: • Dinamitzar el teixit comercial. • Oferir una programació d’activitats per a tota la família. Dinamització comercial i sorteigs • El teixit comercial és protagonista tant a les parades com en accions de dinamització. • Les associacions Dona i Empresa i Desvern Comerç impulsen: • Sorteig amb butlletes “rasca i guanya” per compres superiors a 5 €. • Premis directes a recollir al mateix mercat. • Funcionament del “rascar-rasca”: • Cada compra mínima dóna dret a una butlleta. • Pot contenir un premi directe (a recollir a la carpa de Dona i Empresa). • O bé animar a “seguir buscant” amb una nova butlleta. Acció solidària de Meraki i Cap Infant Sense Joguina • El col·lectiu d’artesans Meraki sortejarà una panera amb productes fets a mà. • Botlletes a 5 €; la recaptació íntegra es destinarà a la campanya Cap Infant Sense Joguina. • A les parades de Meraki hi haurà demostracions en directe del procés de creació artesana. Accessibilitat i ambient tranquil • S’han definit franges d’hores tranquil·les (a l’inici del matí i de la tarda): • Sense música forta ni espectacles estridents. • Pensades per a persones amb sensibilitats especials. Activitats infantils i familiars • Al llarg del dia, els infants podran: • Fer cagar el tió. • Gaudir d’un espai de jocs de 0 a 3 anys. • Lliurar la carta al Patge Reial (d’11.30 a 13.30 h i de 17 a 19 h). Espectacles i música • Programa d’animació: • 11 h: espectacle familiar El show de la Cuca i en Rubens. • Migdia amb concerts del Baix Llobregat Rock Choir i Vivian de Bobos. • A la tarda, teatre en anglès amb Quizzanà i concert de Nadales amb el Christmas Vocal Quartet. • 18 h: xocolatada popular amb opcions sense lactosa i sense gluten. • Cloenda amb una nevada màgica a càrrec de Dona i Empresa. Fotocol i oferta gastronòmica • Des de les 11 h: • Fotocol nadalenc a càrrec de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just. • Muntatge amb atrezzo i fons nadalenc; es fan retrats que es poden descarregar al moment des de la web de l’entitat. • Durant tot el dia hi haurà oferta gastronòmica variada per dinar al mateix mercat. • L’entrevista completa sobre el mercat també és disponible en podcast a la web de Ràdio Desvern. Llicència per a un quiosc de xurreria • L’Ajuntament obre el procés per autoritzar la instal·lació d’un quiosc de xurreria a la via pública. • Llicència temporal d’ocupació en precari en dues possibles ubicacions: • Plaça Maragall. • Cruïlla Rambla de Sant Just – carrer de la Creu. • Durada inicial: 3 mesos, prorrogables 3 mesos més. • Taxa: 78,17 € per m² i trimestre. • Presentació de sol·licituds: • Termini de 10 dies hàbils des de l’endemà de la publicació del decret. • Tramitació presencial a l’OAC o per instància genèrica. • Requisits per a les persones interessades: • Documentació sanitària, tècnica i fiscal completa. • Compliment de les normes de seguretat, higiene i equipament. • El decret complet es pot consultar a través de l’enllaç de la notícia al web de Ràdio Desvern. “Vine a nedar per La Marató”: esport i solidaritat Descripció de la jornada • El Club Natació Sant Just organitza, per segon any consecutiu, Vine a nedar per La Marató. • Objectiu: recaptar fons per La Marató de 3CAT, dedicada enguany a la recerca contra el càncer. • Data i lloc: diumenge 14 de desembre, de 10 a 14 h, a la piscina municipal de La Bonaigua. • Dinàmica: • Activitat per equips que nedaran per relleus durant 4 hores ininterrompudes. • Objectiu: sumar el màxim de metres possibles, que es traduiran en diners. Mecanisme de finançament • Segons explica Jordi Estradé, president del club, la recaptació prové de: • Quota d’inscripció de cada equip. • Donacions d’empreses col·laboradores, que aporten una quantitat econòmica per cada metre nedat. "Tenim una graella, posarem una campana inclús per fer-ho una mica divertit..." • Tots els diners recollits es destinen íntegrament a La Marató. Ambient i participants • Activitat oberta a tots els nivells i edats: • Equips competitius de natació. • Altres clubs esportius. • Equips familiars, escolars i d’entitats del municipi. • S’espera un ambient lúdic i familiar: • Música. • Petit avituallament amb menjar i beguda per als participants. • Campana per celebrar els metres aconseguits i animar la jornada. Balanç de la 1a edició i objectius • Primera edició (any anterior): • 19 equips participants. • Més de 4.000 € recaptats. • Perfils molt diversos: clubs esportius, famílies, entitats del poble. • Objectiu d’enguany: • Assolir mínim 20 equips inscrits. • Només amb les inscripcions ja es garantirien 1.000 € inicials. Inscripcions • Inscripcions obertes a través del web del club cnsantjust.cat. • Procediment: • Formulari a la portada per introduir dades dels components i fer l’aportació inicial. • Termini d’inscripció fins al divendres 12 de desembre. • Al web també hi ha el reglament complet i els detalls de la prova. • L’entrevista completa es pot escoltar al podcast de la pàgina de Ràdio Desvern. Agenda d’activitats de la setmana Avui • Centre Social El Mil·lenari (16 h): taller de guarniments nadalencs. • Residència La Mallola (Esplugues) (18 h): conferència de l’Aula d’Extensió Universitària sobre Josep Maria de Sagarra: vida i obra, a càrrec de Xavier Albertí. • Esplugues Televisió (21 h): entrevista a l’alcalde Joan Basagañas al programa Panorama Municipal. Divendres 12 de desembre • Centre Social El Mil·lenari (17 h): celebració nadalenca amb cantada de Nadales de la Coral Harmonia. • Casal de Joves – Espai Trobada (17 h): activitat Divendres de Jocs per adolescents i joves. • Ateneu de Sant Just – Sala Piquet (19.30 h): conferència La hidratació a la muntanya, dins el cicle Salut i Muntanya de la CEES. Dissabte 13 de desembre • Parc de Júlia Quieta / barri de Mas Lluí (9 h): mercat ambulant del barri. • Seu de Solidança (carrer del Treball, 5) (a partir de les 9 h): mercat circular de Solidança. • Plaça Júlia Quieta (10.30 h): activitat Caminant amb Elles, organitzada per l’AFA de l’Institut Escola Mas Lluí, sobre les dones que donen nom als carrers del barri. • Escoles (11 h): visita guiada al refugi antiaeri, amb baixada a l’interior i explicació de 7 murals i 5 obres escultòriques. • Centre de formació Bristol (11.15 h): activitat Share Your Favorite Toy. • Ateneu – Sala del Cinquantenari (18 h): projecció del film L’incident alienígena del petit Alan dins la programació de Cinexic. Diumenge 14 de desembre • Des del Parador (8 h): excursions a Vegues, Puig de la Mola i Olesa de Bonesvalls, organitzades per la CEES. • Complex esportiu La Bonaigua (9–13 h): activitat Vine a nedar per La Marató (4 hores de natació per equips, metres convertits en euros per La Marató de 3CAT). • Plaça Camoapa (a partir de les 10 h): Mercat de Nadal 2025 durant tot el dia. • Parc de Torreblanca (10.30–14 h): Mercat de Pagès dominical. • Casal de Joves – Sala Utopia (12 h): Festival de Nadal de l’Escola de Ball Raquel Rubiales. Titulars finals destacats • Festa de Cap d’Any a La Bonaigua amb dos DJs i horari de matinada. • Conferència sobre deshidratació a la muntanya dins el cicle Salut i Muntanya. • Centralització de la programació nadalenca al portal nadal.santjust.net. • Tancament de Cuina Miracle a Sant Just després de més de 30 anys de trajectòria. Aquest episodi combina informació de servei, agenda cultural i social, i el relat emotiu del tancament d’un negoci emblemàtic del municipi.
Panorama general de l’episodi La Rambla d’avui és un magazín molt marcat pel Nadal, la vida local de Sant Just Desvern i un punt de nostàlgia pel tancament de Cuina Miracle, un negoci molt estimat al poble. Entre informatius, anàlisi de premsa, entrevistes i seccions fixes, el programa combina actualitat municipal, cultura, meteorologia, xarxes socials, teatre i creixement personal. 1. Actualitat de Sant Just i agenda de Nadal 1.1. Festa de Cap d’Any a La Bonaigua • Es confirma la revetlla de Cap d’Any a la pista coberta de La Bonaigua, de l’1 de gener, 1:00 a 6:00 h. • Entrades: 13 € anticipada (amb accés garantit si s’arriba abans de les 2 h) i 15 € a taquilla a partir de les 2 h, condicionat a l’aforament. • Menors de 16 anys només poden entrar acompanyats de pare/mare/tutor. • Música a càrrec de DJ John Keefe i BKDJ Team, amb una part de sessió de clàssics 80–90–2000. 1.2. Conferència sobre hidratació a la muntanya a l’Ateneu • La CEA organitza la xerrada «La hidratació a la muntanya» a la Sala Piquet de l’Ateneu (12 de desembre, 19:30 h). • Ponent: Daniel Cardona Pera, farmacèutic jubilat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. • Continguts: - La deshidratació a l’alta muntanya com a factor clau en accidents. - Conseqüències sobre la salut i recomanacions pràctiques per prevenir la pèrdua de líquids. • Forma part del cicle Salut i muntanya i requereix inscripció prèvia. 1.3. Portal únic de Nadal: nadal.santjust.net • L’Ajuntament presenta nadal.santjust.net, un portal centralitzat amb tota la informació oficial de Nadal al municipi. • Conté: - Calendari complet d’activitats, horaris i espais. - Informació del Mercat de Nadal, propostes familiars, concerts i cantades de Nadales. - Activitats per joves i campanyes solidàries. - Dades de la festa de Cap d’Any, Cavalcada de Reis i bústies reials. • Objectiu: garantir informació clara, actualitzada i accessible, evitant la dispersió d’horaris i actes. 2. Repàs de la premsa del dia La secció de portades amb Mariona Salas connecta l’actualitat catalana i internacional, subratllant diversos temes: 2.1. Diari Ara • Pesta porcina africana: la Generalitat preveu eliminar fins a la meitat dels senglars (entre 125.000 i 180.000 animals). • Persones sense sostre a Barcelona: l’entitat Arrels detecta 1.982 persones dormint al ras, un +43% respecte fa 3 anys, i alerta del canvi de perfil per la crisi d’habitatge. • Mort de Rober Iniesta (Extremoduro), figura clau del rock en castellà. • Seguiment del Premi Nobel de la Pau a María Corina Machado i la seva compareixença a Oslo. 2.2. El Periódico • Reunió clau per al nou caça europeu (sistema de combat aeri) entre Espanya, França i Alemanya; projecte de 30.000 milions d’euros en risc per desacords franco-alemanys. • Debat sobre reducció de senglars a Catalunya. • Cas de presumpta corrupció: detenció de Leire Díez i investigació d’antics càrrecs públics. • El Mago Pop anuncia actuacions al Camp Nou i al Bernabéu. • Nova referència a la mort de Rober Iniesta i al Nobel de la Pau. 2.3. La Vanguardia • Control de xarxes socials als EUA: es parla de revisar els perfils de turistes abans d’entrar al país, amb impacte potencial sobre el Mundial de futbol i el turisme de Nadal. • Canvi de preferències de viatge: més viatges a Àsia i menys als EUA. • Notícies internacionals sobre Veneçuela, política espanyola i un cas d’espermabanc amb gen cancerigen que ha generat 197 fills. • Esports: crisi del Reial Madrid a la Champions. • De nou, la qüestió dels senglars a Catalunya. • Crònica sobre El Mago Pop convertint Barcelona en capital mundial de la màgia i recuperant Mar i Cel. 2.4. El Punt Avui • Entrevista a Miquel Sellarès i qüestions d’història política catalana. • Dossier sobre sanitat privada: «Mútues a l’alça», creixement impulsat pel col·lapse de la xarxa pública. • Crònica des d’Oslo sobre la filla de Maria Corina Machado recollint el Nobel de la Pau. • Esports: bon paper del Barça femení a la Champions i aprofundiment de la crisi del Madrid masculí. 3. Efemèrides i música del dia 3.1. Fets històrics • 1936 – Abdicació del rei Eduard VIII del Regne Unit per casar-se amb Wallis Simpson, provocant una crisi constitucional. • 1946 – Creació d’UNICEF per donar suport alimentari i sanitari als infants dels països de postguerra. • 1972 – Apolo 17, última missió tripulada a la Lluna, tanca l’era Apolo. 3.2. Efemèrides musicals • 1964 – Mort del llegendari cantant de soul Sam Cooke a Los Angeles, als 33 anys. • 1971 – Publicació de l’àlbum John Lennon/Plastic Ono Band, primer treball en solitari de John Lennon amb aquest títol. • «Please, Mr. Postman» de The Marvelettes arriba al número 1 del Billboard Hot 100, fita per al so Motown i el pop nord-americà. La peça sona al programa com a cançó del dia, aportant energia a la recta final de la primera hora. 4. El temps: estabilitat i possible canvi La secció del Carles Rius combina previsió i divulgació personal: 4.1. Situació actual • Predomini de núvols baixos prop de la costa per boires interiors i una mica de llevant. • Pas d’un front molt feble, sense gaire precipitació: potser alguna gota al mar o a la línia litoral divendres. • Anticicló potent al centre d’Europa que bloqueja els fronts atlàntics i impedeix pluges significatives. 4.2. Temperatures i cap de setmana • Les màximes han anat baixant dels 20 °C de dies enrere fins als 15–16 °C actuals. • A Sant Just: màximes d’uns 14–15 °C i mínimes de 6–8 °C fins al cap de setmana. • Dissabte: més sol, ambient suau. • Diumenge (Mercat de Nadal): dia més ennuvolat però sense pluja prevista, condicions bones per a activitats al carrer. 4.3. Possibles pluges a inicis de setmana • Es preveu que un cicló atlàntic descendeixi cap al Golf de Cadis, generant vents de llevant. • Aquestes situacions de llevant són molt variables: pot ploure a València i no a Catalunya, o a l’inrevés. • Si els mapes s’encerten, entre dilluns i dimarts hi podria haver una bona regada a Catalunya i nevades al Pirineu de Girona amb cota de neu 1.800–2.000 m. • Després, tornaria l’anticicló i una setmana prèvia a Nadal tranquil·la i estable. 4.4. L’origen vocacional del meteoròleg En un to més personal, Carles explica com va néixer la seva passió per la meteorologia: • Jugava partits de futbol amb amics cada dimecres a la pista de l’escola Montserrat. • La pista acumulava molta humitat pels desguassos del carrer Bonavista i sovint no s’hi podia jugar, tot i fer sol. • Per saber si els partits es podrien fer, va començar a mirar mapes del temps, fronts i previsions, i d’aquí va sorgir la seva afició. • Connecta així les seves dues seccions a la ràdio: meteorologia i tertúlia esportiva. 5. L’entrevista central: el comiat de Cuina Miracle La segona hora gira entorn d’una conversa molt emotiva entre Daniel Martínez i Miracle Serra, fundadora de Cuina Miracle. 5.1. Una vida dedicada a l’alimentació • Origen familiar: els pares de la Miracle van obrir un dels primers supermercats de Catalunya (1964). • Des d’aleshores, la família s’ha dedicat a l’alimentació: pollastres a l’ast des dels anys 70, reimpuls als 80–90 i, finalment, la cuina del carrer Creu (1992), on Cuina Miracle es consolida com a cuina preparada de qualitat. • Espais recents: - Restaurant a l’Avinguda Indústria 1. - Botiga/rostisseria al carrer Creu 9. 5.2. Per què tanca Cuina Miracle? • Motiu principal: edat i salut. Miracle i el seu marit Josep ja no tenen la força física per aguantar el ritme, i l’any ha estat molt complicat de salut. • El fill Joan Targarona ha estat portant la gestió, però el volum de feina, sobretot en èpoques com Nadal, és enorme i molt exigent. • Dificultat de trobar personal de confiança que faci de mà dreta i mantingui el nivell de qualitat i dedicació. • El Nadal és especialment dur: centenars de racions, molts encàrrecs personalitzats i una pressió logística molt alta. 5.3. El valor afegit de Cuina Miracle • Producte molt elaborat i personalitzat: - Menús adaptats a al·lèrgies o preferències («no hi vull pinyons», etc.). - Caldo gallec, escudella barrejada, fricandó, roast beef de Nadal… en quantitats molt grans però cuinats com a casa. • Miracle remarca que aquest nivell d’exclusivitat i tracte personal és molt difícil de trobar i probablement no es podrà substituir tal com era. • El negoci també oferia cursos de cuina internacional (mexicana, grega, japonesa, etc.) amb cuiners de consolats i ambaixades, que li van permetre formar-se de manera autodidacta però molt sòlida. 5.4. Una decisió dura però necessària • La decisió de no passar aquest Nadal treballant ja es va prendre a l’agost, coneixent el volum habitual de feina. • Miracle expressa una enorme gratitud cap als clients: molts anys de fidelitat, afecte i amistat. • Explica que aquests dies rep moltíssimes mostres de carinyo i que s’emociona sovint recordant tot el que han viscut. • També volen viure un Nadal normal per primer cop en molts anys: cuinar només per la família i no per centenars de persones. 5.5. Intent de relleu i futur • Hi ha persones interessades a agafar el relleu del negoci. • Miracle s’ofereix a: - Ensenyar receptes, - Anar a cuinar amb els nous equips, - Trucar clients per reactivar la confiança, - Acompanyar el traspàs perquè la seva essència no es perdi del tot. • Però també reconeix que no serà el mateix i que caldrà que els clients s’adaptin a la nova realitat, si el projecte tira endavant. 5.6. Weekend Art: comiat amb art i canelons Per acomiadar-se del poble, organitza el «Weekend Art» al restaurant de l’Avinguda Indústria: • Divendres 12 de desembre, 19:00 h – Inauguració d’una exposició de pintures de la Miracle: - Quadres recents de l’últim any. - Pintures de fruites vinculades al seu llibre de cuina amb fruites (del qual gairebé no li queden exemplars). - Obres inspirades en Menorca i el mar, un altre eix vital de la seva vida. • Dissabte i diumenge (10:00–15:00 h) – Obert com a galeria d’art improvisada i punt de venda d’uns últims productes: - Canelons de Nadal precuinats i congelats per enfornar a casa. - Croquetes de rostit. • Vol que sigui una festa d’agraïment: ofereixen una promoció simbòlica (per cada tres safates, una de regal) i prepararan pica-pica i còctel a la inauguració. • El missatge principal de la Miracle: «Només vull donar gràcies» al poble i tancar etapa amb alegria i esperança. 6. Xarxes socials: novetats a Meta, YouTube i TikTok La secció amb Vanessa Montserrat recull canvis recents a les plataformes socials i com poden afectar creadors i empreses. 6.1. Novetats a Meta: editor Edits i grups de Facebook Editor de vídeo Edits • Edits és l’eina d’edició de vídeo integrada de Meta (tipus CapCut però interna). • Noves funcionalitats: - Màscares de superposició per afegir capes visuals. - Transicions animades entre clips. - Ajust automàtic de volum perquè la música baixi quan parla la veu principal. • Avantatges per: - Botigues online: vídeos més nets i professionals de producte sense sortir de la plataforma. - Marques personals (entrenadors, assessors): explicar continguts amb veu en off i música equilibrada de manera fàcil. Àlies («apodos») als grups de Facebook • Ara, dins d’un grup de Facebook, et pots posar un sobrenom i una foto de perfil específica per aquell grup. • Objectiu oficial: oferir més privacitat en grups de: - Salut, maternitat, suport emocional, - Comunitats d’aprenentatge, etc. • Vanessa també adverteix del risc d’abús: l’anonimat pot facilitar comentaris agressius o irresponsables. 6.2. YouTube: personalització del feed • Prova de la funció «Your Custom Fit», que permet: - Indicar quins temes vols veure més. - Reduir els que no t’interessen. - Ajustar recomanacions segons preferències escrites o seleccionades. • Implicació per a creadors i marques: - Cal ser molt coherent amb el nínxol de contingut. - Canviar constantment de temàtica pot fer que l’algoritme recomani menys el canal. 6.3. TikTok i la IA en el feed • No hi ha constància que TikTok hagi eliminat vídeos generats amb IA, però sí que introdueix controls per ajustar el tipus de contingut que veus. • L’usuari pot reduir la presència de temes que no vol veure. • Conversa sobre la incomoditat creixent de no saber si un vídeo (sobretot d’animals) és real o generat amb IA. • Recomanació: els creadors que usen IA haurien de combinar contingut real i generat, i ser transparents per mantenir la confiança. 6.4. Subtítols automàtics i SEO a Instagram • Instagram amplia l’ús de subtítols automàtics a més formats (Reels, vídeos i històries). • Beneficis: - Millor accessibilitat (persones amb problemes auditius). - Millor retenció d’usuaris que veuen contingut sense so. • Vanessa insisteix que cal revisar els subtítols automàtics perquè sovint contenen errors de transcripció. Hashtags i posicionament • Desmenteix el rumor que Instagram limiti oficialment a 3 hashtags per publicació. • El que sí és clar: - Instagram prioritza paraules clau al text (copy). - El text incrustat a les imatges o vídeos també ajuda al posicionament. - La primera frase del copy ha de tenir molt ganxo per captar l’atenció. - El SEO intern per temes i categories pesa més que abans; els hashtags passen a ser complementaris. 6.5. Calendari d’Advent «digital» • Petita secció lúdica: s’obre la caixeta del dia 11 del calendari d’Advent de la ràdio. • Pregunta del dia: «Quin aroma t’aboca immediatament al Nadal?» • Vanessa respon: espelmes i micados d’olor de canyella, caramel i espècies, aromes que associa directament a les festes. 7. Espai de coaching: creences fraudulentes Amb Fran Rigol es parla de creences limitants, aquelles idees arrelades que ens condicionen sense adonar-nos-en. 7.1. Què són les creences fraudulentes? • Són veritats absolutes que assumim sobre nosaltres o el món («no soc prou bo», «no soc creatiu», «no mereixo amor»). • Sovint neixen de l’entorn familiar, escolar o social durant la infantesa. • L’ésser humà busca certeses; per això aquestes idees queden fortament arrelades a l’inconscient i són difícils de qüestionar. 7.2. Origen i exemples • Creences heretades, per exemple: - «Els rics són dolents», «els pobres són bons». - Vocacions imposades: estudiar una carrera per inèrcia familiar (medicina, dret…). - Judicis sobre capacitats: «no ets creatiu», «ets introvertit i tindràs problemes de comunicació». • Daniel comparteix una vivència personal: - De petit, la directora de l’escola va dir als seus pares que era introvertit i que tindria problemes de comunicació. - Anys després, condueix diàriament un magazín de tres hores a la ràdio, demostrant com una creença externa pot ser falsa i superada. 7.3. Com desemmascarar les creences Fran proposa un petit qüestionari interior per trencar-les: • Preguntar-se: - «És realment cert això que penso sobre mi o el món?» - «D’on ve aquesta creença? És meva o d’algú altre (pares, mestres, parella)?» - «Què passaria si no tingués aquesta creença? Com canviaria la meva vida?» • Reconèixer que moltes creences no són pròpies; les hem comprat sense adonar-nos-en. • Recomanació especial als pares: evitar etiquetes del tipus «ets un fracassat», «no serveixes per això» perquè poden quedar incrustades tota la vida. 7.4. Missatge final • No ens hem de creure tot el que pensem ni tot el que ens han dit. • És possible redefinir la pròpia història, qüestionant aquestes idees i obrint espai a creences més sanes i realistes. • El 2026 es planteja com a moment de renovar energia i seguir treballant el creixement personal. 8. Teatre i cultura: Pastorets i cartellera de Nadal La secció «Això és espectacle» amb Maica Dueñas es dedica a recomanacions teatrals per Nadal. 8.1. Pastorets de Sant Just • Els Pastorets de Sant Just es representen a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just i són una tradició molt arrelada al poble. • Direcció de l’edició actual: Daniela Fumadó. • Característiques: - Cada any es fan canvis i escenes noves, no és una còpia exacta de l’any anterior. - Repartiment format per molta gent del poble, cosa que genera gran implicació comunitària. • Dates destacades (totes aproximadament a les 18:00 o 19:30, segons dia): - 20, 21, 22, 23 i 26 de desembre, cobrin el pont nadalenc i Sant Esteve. • Preu: 13 € (menys per a socis de l’Ateneu), amb caràcter de preu popular. • Comentari sobre el cartell d’enguany: - Presenta una imatge interior del Walden amb banyes i cua, simulant un dimoni, jugant amb llums vermelloses. - El disseny es considera molt original i suggerent. 8.2. Teatre a Barcelona per aquestes festes Maica recomana diverses obres per anar més enllà de Sant Just: La Trena – Teatre Goya • Adaptació teatral de la novel·la «La Trena», dirigida per Clara Segura, que també hi actua. • Sosté que és una obra emocional i intensa, amb bona acollida de públic. • Estada limitada: es retira cap al 15 de desembre, així que queden pocs dies. «Natale in casa Cupiello» – Biblioteca de Catalunya • Clàssic d’Eduardo De Filippo, dirigit per Oriol Broggi. • Barreja de comèdia i drama entorn d’un Nadal familiar a Nàpols. • Repartiment notable (Marissa Josa, Pep Cruz, etc.). • Ideal per qui vulgui una peça nadalenca però amb profunditat. Musicals destacats • Tutsi – Teatre Apolo: - Versió musical de la famosa comèdia, amb repartiment fort de l’escena musical catalana. - Llarg però àgil i molt divertit, recomanat per qui vulgui riure. • El Fantasma de l’Òpera – Teatre Tívoli: - Gran clàssic musical, amb història d’amor, gelosia i misteri. - Producció amb gran escenografia i veus potents. • Germans de Sang (Blood Brothers) – Teatre Condal: - Musical de Willy Russell que torna a Barcelona. - Direcció de Dani Anglès, amb direcció coreogràfica de Ariadna Peya (veïna de Sant Just). - Repartiment amb Mariona Castillo, Triquell, Albert Salazar i altres noms potents. - Maica la considera una obra molt bona, suportada per una direcció sòlida i una posada en escena cuidada. • La Sireneta: - Recomanada per anar-hi amb canalla aquestes festes. - Història dolça i familiar ideal per vacances escolars. Humor i clàssics contemporanis • La Cubana – «L’amor venia en taxi» – Teatre Romea: - Espectacle coral «marca de la casa»: molt de color, vestuari i ritme. - Recomanat per qui vulgui una comèdia esbojarrada. • La paella dels dijous – Teatre Maldà: - Comèdia molt celebrada, íntima i propera, per riure en un espai petit. • Corta el cable rojo – Teatre Muntaner: - Xou d’impro i humor molt dinàmic i participatiu. • Parlaven per darrere – Teatre Borràs: - Farsa clàssica de porta que s’obren i tanquen, recomanada com a divertiment garantit. • Glorious – Teatre Poliorama: - Comèdia amb Santi Millán i gran repartiment; encara pendent que Maica en pugui parlar amb algun dels protagonistes. 8.3. El factor Mago Pop i «Mar i Cel» • Arran de la roda de premsa recent, es comenta: - El Mago Pop (Antonio Díaz) ha comprat el Teatre Victòria a Dagoll Dagom. - S’ha quedat els drets de «Mar i Cel» i vol exportar el musical internacionalment, especialment als Estats Units. - Maica celebra que el teatre quedi en mans d’algú que ve del món escènic i en té una visió artística i empresarial molt potent. 9. Tancament del programa A la cloenda, Daniel Martínez fa un repàs de tots els continguts del dia: • Notícies locals de Sant Just, portades de diaris, efemèrides i temps. • Entrevista central a Miracle Serra sobre el tancament de Cuina Miracle i el Weekend Art. • Secció de xarxes socials amb Vanessa Montserrat. • Espai de co-shelling amb Fran Rigol sobre creences limitants. • Teatre amb Maica Dueñas i l’empenta cultural de Nadal. El programa transmet una barreja de comunitat, memòria i futur: la il·lusió de les festes, la pena pel tancament d’un negoci emblemàtic i la voluntat de seguir construint vida cultural i social a Sant Just des de Ràdio Desvern.
Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius
Introducció i ambient de Nadal El programa Veus Parròquia de Ràdio Desvern s’endinsa en l’ambient previ de Nadal: carrers il·luminats, aparadors plens i l’arribada de tradicions que marquen l’Advent. La locutora combina records personals, història religiosa i costums populars per explicar com vivim i hem viscut aquest temps a Sant Just i a Catalunya. L’Advent i els calendaris Calendaris d’Advent: de la fe al consum • Record d’antics calendaris d’Advent de paper, procedents d’Alemanya, amb 24 finestretes i dibuixos religiosos (espelmes, estrelles, el Naixement, el Nen Jesús). • Ús escolar: la senyoreta Cinteta obria cada dia una finestreta al parvulari, creant expectativa entre els infants. • A casa, el mateix calendari es reutilitzava diversos anys, tancant i tornant a obrir les finestretes. • Evolució moderna: aparició dels calendaris amb xocolata i, avui, una proliferació gairebé il·limitada: de cervesa, perfums, formatges, dolços, embotits… fins i tot per mascotes. "Ara, últimament, se’n fan de cerveses, de perfums, de formatges, de dolços tradicionals catalans, d’embotits. Hi ha calendaris d’Advent de tot i per tothom." Què és l’Advent? • Advent és el primer període de l’any litúrgic cristià, que no comença l’1 de gener, sinó quatre setmanes abans de Nadal. • Durada: de 22 a 28 dies, incloent sempre quatre diumenges immediatament previs al 24 de desembre. • És un temps de preparació espiritual per al Nadal i, alhora, de renovació de l’esperança en la segona vinguda de Jesucrist. • Característiques espirituals: - Pregària i reflexió - Penediment i perdó - Alegria per l’arribada del Salvador • Diferències confessionals: - Església catòlica i altres confessions cristianes: dejunis i abstinències en desús. - Església ortodoxa: Advent de 40 dies exactes, del 28 de novembre al 6 de gener, amb abstinències estrictes i, en alguns casos, dejuni. • Etimologia: adventus (llatí) vol dir vinguda/arribada, i marca formalment l’inici de l’any litúrgic. Símbols d’Advent: corona i espelmes La corona d’Advent • No és una tradició mediterrània, però fa anys que s’ha incorporat a esglésies i llars. • Estructura: - Corona de branques de pi o d’avet - Quatre espelmes, que s’encenen progressivament • Colors de les espelmes: - Blanques o vermelles - O bé seguint els colors litúrgics: blanc, vermell, verd i morat. • Ritme: cada diumenge d’Advent s’encén una espelma; el quart diumenge totes quatre estan enceses. • Significat simbòlic de les quatre espelmes: - Amor - Pau - Tolerància - Fe Origen i significat de la corona • Arrelada en una tradició pagana europea: encendre foc i espelmes a l’hivern per “cridar el sol”, demanant el seu retorn amb llum i escalfor. • Els primers missioners cristians aprofiten aquesta tradició i la reinterpreten per ensenyar la fe catòlica. • Popularització: - A Alemanya, sobretot després de la Primera Guerra Mundial. - Progressiva expansió a altres països europeus. • Costums a Alemanya: - El primer diumenge d’Advent, algunes famílies porten la corona a l’església perquè el mossèn la beneeixi. - Cada diumenge, la família es reuneix per encendre l’espelma corresponent. • Forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, i representa l’amor etern de Déu, que no s’acaba mai. • Decoracions addicionals: - Pomes vermelles que evoquen els fruits del jardí de l’Edèn, relacionats amb el pecat d’Adam i Eva i la promesa de la vinguda del Senyor. La corona d’Advent i l’arbre de Nadal són tradicions vingudes de fora, però fan molt bonic i ens preparen per la festa del Nadal. La Festa de la Puríssima a Sant Just Significat litúrgic • La Puríssima o Immaculada Concepció de Maria se celebra el 8 de desembre. • Commemora que Maria va néixer sense pecat original, és a dir, pura, immaculada. • Divergències històriques sobre aquesta doctrina es resolen el 1854, quan el papa Pius IX proclama el dogma de la Immaculada Concepció. • A Espanya ja se celebrava com a festa especial des de 1644, arran d’una intervenció atribuïda a Maria en una batalla a Flandes. • El 1908 passa a ser festa de precepte per a tot el món catòlic. Festa de les noies i costums locals • La Puríssima era coneguda també com la “Festa de les Noies”: - La celebraven sobretot adolescents i noies solteres. - Ha quedat actualment diluïda dins del pont de la Constitució. • Costum de “estrenar roba”: - Era el dia en què les noies estrenaven abric o vestit nou, que portarien tot l’hivern. Celebracions parroquials segons mossèn Antonino • Gràcies als fulls dominicals conservats a la rectoria (1916–1936) sabem com es vivia la festa a la parròquia de Sant Just. • Estructura de la jornada de la Puríssima: - 8:00 h: Missa amb comunió general, cants de motets i sermó. - Predicador convidat de fora la parròquia, que predicava a les dues misses, confessava la vigília i feia el sermó de la tarda. - Vigília: confessar-se ja el dia abans per evitar cues i poder confessar bé tothom. - 10:00 h: Ofici solemne cantat pel cor parroquial (dues seccions) i intervenció del predicador. - Tarda (15:30 h aprox.): • Res del rosari • Trissagi de Maria cantat per les noies del cor parroquial • Cant de la Salve • Besamans a la imatge de la Immaculada. Les Filles de Maria • Existia a la parròquia l’Arxiconfraria de les Filles de Maria, entitat femenina molt estesa a Catalunya. • Origen: sorgida entre 1870 i 1880 de la Congregació Mariana dels jesuïtes, com a associació pia de jurisdicció episcopal. • Membres: - Hi entraven les noies després de la primera comunió. - Ho deixaven en casar-se, passant a la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors. • Distintiu: - Una medalleta d’alumini amb cinta blau cel penjada al coll durant les misses. • Paper en la festa de la Puríssima: - Cantar motets - Ornamentar l’altar de la Puríssima - Recollir diners - Apuntar, després de la missa solemne, les noies que volien entrar a la confraria. • Testimoni personal de la locutora: ella va ser d’“una de les últimes generacions” de Filles de Maria; la seva germana ja no. Projectes i devoció: altar, mantell i imatge • El 1928, mossèn Antonino escriu que les Filles de Maria han recollit diners per comprar un ric parament d’altar per a la festa. • El frontal d’altar es va estrenar solemnement el 1929. • Antigament, la Puríssima tenia altar propi a l’església de Sant Just Desvern, situat a la capella més propera al presbiteri (cantó Epístola), on avui hi ha la pica baptismal. • La locutora explica un record familiar: la seva àvia, quan era petita a l’escola de monges del carrer de la Sala, va ajudar a brodar el mantell de la Puríssima: - El mantell, preciós, s’estenia sobre cavallets de fusta. - Totes les nenes hi brodaven; l’àvia, de les més petites, feia floretes als cantons. • Fotografia històrica: - La imatge de la Puríssima amb el mantell brodat es pot veure a la miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs núm. 10, en una foto de principis del segle XX de “Pampra Brull” amb les nenes que l’havien brodat. • Trista pèrdua: el mantell i probablement la imatge que el portava van desaparèixer a l’incendi revolucionari de 1936, com tants altres elements del temple. La imatge actual de la Puríssima • Avui la imatge de la Puríssima, que abans tenia el seu altar propi, es troba a la capella del Santíssim. • És descrita com la imatge més bonica i de més qualitat de l’església: - Talla de fusta d’estil barroc - Ben proporcionada i de bona factura artística. • Origen: donada generosament el juny de 1939 per la família Gatch i col·locada al seu altar per la festa de la Puríssima del mateix any. Fira de Santa Llúcia i plantes de Nadal Dels mercats de centre Europa a la Fira de Barcelona • Referència als mercats de Nadal d’Alemanya, Àustria i el nord de França, molt visitats actualment. • En els anys 70, el referent local era la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, coneguda popularment com la “Fira de Nadal”. • Abans, als pobles i ciutats petites no hi havia fires de Nadal; tothom sabia que la Fira de Santa Llúcia era “la de Barcelona”. El “bosc” a la ciutat • Als anys 70, hi havia moltes parades de plantes i elements vegetals per a la decoració nadalenca. • Avui n’hi ha moltes menys per raons ecològiques: - Collserola és parc natural: no s’hi pot anar a collir lliurement - Si tothom anés a buscar plantes per ornamentar, s’arrasaria el bosc. • Record olfactiu: quan la locutora era petita, molt abans d’arribar a la fira (portaferrissa, Portal de l’Àngel) ja sentia “perfum de bosc”, l’olor d’avets i demés plantes. • Diferència de context: - La mare deia que aquelles plantes eren per a la gent de ciutat, sense muntanya a prop. - La família de la locutora anava amb l’avi a Collserola a buscar mata i molsa per al pessebre. • Tradició que es manté: encara avui la família va cap a Corbera a buscar molsa, llentiscle (mata), romaní, arbocer, farigola, perquè a Collserola ja no es pot collir. • Gest emotiu: amb aquests rams de mata i altres plantes fa poms que porta a la tomba de l’avi al cementiri, com a record de les sortides al bosc. Transformació de la fira • Actualment, a la Fira de Santa Llúcia: - Menys parades de planta natural i avets. - Més ornamentació de plàstic, sovint fabricada a la Xina. • Reflexió crítica sobre la “fabricació en sèrie” del Nadal i sobre els treballadors xinesos que potser no saben què és el Nadal però elaboren tota aquesta decoració. Simbologia de les plantes de Nadal Classificació tradicional de la fira • Una tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia organitza els productes en quatre grans sectors: - Figures de pessebre - Verd (elements vegetals) - Artesania - Cimbombes • Dins l’apartat “verd” hi trobem: - Arbres de Nadal - Tions - Rams de vesc - Branques de mata / llentiscle - Arbós - Boix grèvol - Galsaran - Molsa - Suro (per fer el pessebre) La Fira com a “Fira del paisatge” • El periodista Eugeni Xammar (anomenat “Eugeni Chamar” a l’àudio) escriu el 1939 una crònica on defineix la Fira de Santa Llúcia com: "La Fira era, si es pot dir, la Fira del Paisatge. Venia bé per comprar la molsa i el grèvol, el llorer, el vesc o una mica de suro, si feia falta." • Des de fa dècades, certes espècies vegetals són part indispensable de la decoració de Nadal. Per què plantes en ple hivern? • El Nadal coincideix amb el solstici d’hivern, temps de letargia vegetal per fred i poques hores de llum. • La presència d’arbres, tions, branques i altres elements vegetals a les festes cristianes connecta el cristianisme amb antics cultes a la natura i als boscos propis dels pobles europeus precristians. • Exemples de significat: - Ram de vesc: demanar fertilitat i fortuna quan la llum torna a guanyar terreny molt lentament. - Guarnir la porta o la finestra amb vesc remet a les societats rurals que buscaven salut i prosperitat per família, conreus i bestiar. L’arbre de Nadal L’abet com a símbol • A les setmanes prèvies al Nadal, carrers i places s’ornamenten amb arbres de Nadal, sovint un gran avet en un espai central. • Polèmica actual: es critica tallar arbres madurs per decorar, tot i que: - Alguns s’han de tallar per aclarir el bosc - D’altres provenen de cultius específics per a aquest ús • A les llars, es col·loquen arbres més petits i es decoren amb llums i boles. • L’arbre de Nadal per excel·lència és l’abet, conífera de fulla perenne i verd intens. • Simbolisme: - Resistència al fred (no perd la fulla a l’hivern) - Eternitat (verd permanent) Guarnir l’arbre de Nadal representa el desig d’entroncar el cel amb la terra, portar trossets de natura a casa i continuar una tradició antiga any rere any. El tió de Nadal Arrelament i evolució • El tió és un element típicament català, vinculat al bosc i al foc. • Segons Joan Amades, el tronc que esdevé tió pot ser de diferents espècies: - Al Borda (Bordà): tros de suro - En altres indrets, roure o pi - A Mallorca té altres variants • Al voltant del tió s’hi col·loquen branquetes aromàtiques (farigola, ginebró, romaní…), que després es cremen a la llar de foc per perfumar la casa. Del tronc real al tió “comercial” • Antigament, el tió era un tronc real destinat a la llar de foc, sense cara ni potes. • Els infants buscaven un tronc amb forats perquè, simbòlicament, li fos “més fàcil cagar”. • Es nodria el tió amb pells de mandarina, patata, pa sec… perquè “s’engreixés” fins al dia de Nadal. • El dia de Nadal, el tió “cagava” torrons i neules, no “qualsevol bestiesa” com ara. • Crítica actual: - S’ha banalitzat el costum. - Ara es venen tions amb cara pintada i potes, allunyant-se de l’arrel tradicional. • Precisió lingüística important per a la locutora: No s’ha de dir “caga tió”, sinó “fem cagar el tió”. El vesc: planta de la sort • Els rams de vesc de la sort combinen sovint fulles d’avet amb branquetes i boletes blanques de vesc. • Regalar un ram de vesc vol dir desitjar sort a qui el rep. Característiques botàniques • El vesc és una planta paràsita: - No arrela a terra - Creix enganxada a les branques d’arbres (pomeres, avets, pins…) • No té arrel pròpia; es fixa a la capçada i xucla la saba dels vasos conductors de l’arbre hoste, tot i que les seves fulles fan la fotosíntesi. • El fruit és una baia blanca, de la mida d’un pèsol. Mites i usos simbòlics • Per la seva peculiaritat i possibles valors medicinals, els druides celtes la converteixen en planta sagrada. • Referència cultural: el druida Panoramix (Astèrix i Obèlix) la recull amb una dalla d’or per conservar-ne les propietats. • Més endavant, pobles centroeuropeus la consideren herba de la bona sort: - Es penja a portes i finestres per protegir família, conreus i bestiar. • “Bona sort” en context rural vol dir: - Salut per a la família - Collites abundants - Bestiar sa El grèvol i l’arbocer El grèvol • Boix grèvol o grèvol: - Arbust (ara protegit a Catalunya) que pot arribar fins a 15 metres d’alçada en altres zones. - Fulles dures, perennes, punxants, d’un verd intens. - Habitual als sotaboscos de fagedes. • Atractiu principal: les baies vermelles, molt vistoses a l’hivern. • Les branques que arriben a la Fira de Santa Llúcia sovint provenen de Sòria o Aragó, on la planta no està igualment protegida. • Tradició celta: com el vesc, se li atribueix bona sort i prosperitat. • Funció ecològica: les baies són un recurs alimentari per a animals del bosc en plena hivernada. El cirerer d’arbocer (arbocer / arboç) • Planta típica del bosc mediterrani que pot arribar a mida d’un avet petit. • Particularitat: presenta alhora flors i fruits: - Flors: petites campanetes blanques. - Fruits (arboços): rodons, de la mida d’una cirera, taronja quan són verds i vermells quan són madurs. • Això fa que l’arbre mostri al mateix temps: - Les flors que seran fruits l’any vinent - Els fruits que van ser flors l’any anterior • Serveix també d’aliment per a la fauna del bosc. • Els fruits són comestibles per a humans i se’n pot fer melmelada, encara que aquest ús s’ha anat perdent com a costum. Cloenda • L’episodi tanca amb una evocació sensorial: “oloreta de bosc”, record del moment de fer el pessebre i preparació del Nadal. • La locutora desitja bones festes, admetent que tothom està atrafegat comprant i preparant, però convidant a tornar a escoltar el programa el dissabte següent. • Es reforça així la idea d’un Nadal que combina fe, memòria històrica, tradició popular i natura, tant en la vida parroquial com en la vida quotidiana de les famílies.
Context general de l’episodi Programa El Refugi a Ràdio Desvern, conduït per Jaume Elias. Episodi de tarda amb estructura de magazín: bloc informatiu, homenatge musical, reflexió social, secció de vi, butlletins de notícies, tertúlia esportiva i secció de cinema. 1. Zoom informatiu: política, economia i successos (sec. 112–497) Política espanyola i casos d’assetjament • Cara a cara tens entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo al Congrés. • Feijóo acusa el PSOE d’hipocresia feminista i li retreu casos d’assetjament sexual dins del partit (Paco Salazar, president de la Diputació de Lugo). • Sánchez respon que assumir errors i actuar és la diferència amb el PP, a qui acusa d’“abraçar-se a Vox”. “Nosotros asumimos los errores cuando se cometen… Ustedes lo que hacen es abrazarse al error histórico que se llama Vox.” • Explicació del cas José Tomé (Diputació de Lugo): noves denúncies via canal intern del PSOE, falta d’actuació de l’oficina antiassetjament durant mesos i negació de coneixement de denúncies per part de Tomé. Fons europeus i reforma del Pla de Recuperació • Acord entre el govern espanyol i la Comissió Europea per agilitzar l’arribada dels fons Next Generation. • Moltes reformes que abans havien de passar pel Congrés es podran aprovar per decret o ordre ministerial, reduint el bloqueig parlamentari. • Objectiu: assegurar 80.000 M€ en ajudes directes i 22.000 M€ en crèdits. • Algunes reformes, com la pujada de l’impost al dièsel, hauran igualment de passar pel Congrés. Conflictes laborals i actualitat internacional • Segon dia de vaga de metges a Catalunya: seguiment del 55% segons sindicats i del 7% segons Salut. Es denuncia precarització i tensió del sistema sanitari. • Maria Corina Machado, Premi Nobel de la Pau, no recull el guardó a Oslo però s’informa que ha pogut sortir de Veneçuela i que arribarà a Noruega en hores; la seva aparició pública seria històrica després d’un any en la clandestinitat. • A Fez (Marroc): ensorrament de dos edificis de 4 plantes, almenys 19 morts i 16 ferits. Es detallen les tasques de rescat i la situació d’emergència. Actualitat local de Sant Just i esports • Titulars locals: - Pastorets de Sant Just 2025 amb 5 funcions i proposta escènica renovada a l’Ateneu de Sant Just. - Millores de mobilitat i seguretat viària: vorera compartida a l’Avinguda de la Riera, nova parada de bus al barri centre, ressalt a l’entorn de l’escola Montseny i ajustos al carril bus de la B-23. - Premi Innovació Red Bici 2025 per la Bici de Càrrega Rotativa a les escoles bressol de Sant Just. • Esports: - Barça: remuntada 2–1 a la Champions contra l’Eintracht de Frankfurt amb doblet de Jules Koundé i protagonisme de Marcus Rashford en la represa. - Real Madrid: partit decisiu al Bernabéu contra el Manchester City de Guardiola, amb el futur de Xabi Alonso qüestionat. - Barça femení: partit clau de Women’s Champions League contra el Benfica per assegurar el liderat i el factor camp. - Andrés Iniesta presenta el seu equip ciclista NSN Cycling Team a nivell World Tour. 2. Homenatge a Robe Iniesta i cançó del dia (sec. 768–1086) Records i llegat d’Extremoduro • Matí marcat per la mort de Robe Iniesta (Extremoduro) als 63 anys. • Jaume el descriu com “últim gran filòsof del nostre país” i destaca: - El seu llegat com a referent del rock i de la poesia contestatària. - Lletres plenes d’inconformisme, lluita, amor i reivindicació. - La capacitat de la seva música per fer qüestionar la vida i animar a “no rendir-se mai”. “La música pot ser revolució, consol i inspiració a la mateixa vegada.” • Cançó del dia: “La vereda de la Puerta de Atrás” d’Extremoduro. • Jaume tanca el bloc parafrasejant-lo: “Ama, ama y ensancha el alma.” 3. Efemèrides: Dia Mundial dels Drets Humans i dret a l’habitatge (sec. 1121–1257) Drets humans com a conquesta, no com a regal • 10 de desembre: Dia Mundial dels Drets Humans. • Jaume subratlla que els drets humans són fruit de lluites i sacrificis, no concessions. • Recorda drets bàsics: vida, llibertat, educació, salut i sobretot habitatge. Habitatge, precarietat i desplaçament dels veïns • Denúncia de la vulneració del dret a l’habitatge: - Persones dormint al carrer o vivint en pisos en condicions indignes. - Especulació i pujada de preus que expulsen veïns dels barris on han nascut. • Idea clau: viure al lloc on has nascut no és un luxe, és un dret fonamental. Mirada global: Gaza i vulneracions sistemàtiques • Referència a Gaza com a exemple extrem de violació de drets humans: - Civils atrapats en conflictes, falta de serveis bàsics, infants sense escola. • Connexió amb la realitat pròxima: - Precarietat laboral, salaris insuficients, condicions de vida inhumanes. • Missatge final: defensar els drets humans és defensar la dignitat de tothom i no deixar ningú enrere. 4. Món del vi: la DO Cava, història, tècnica i territoris (sec. 1348–2911) Secció amb Jordi Clavero, centrada en el Cava i els escumosos del Penedès. 4.1. Origen històric del Cava • El Cava neix al segle XIX com a intent de replicar el mètode champenoise de la Xampanya francesa. • Pioner destacat: Josep Raventós, que el 1872 elabora el primer vi escumós a Sant Sadurní d’Anoia, futura “capital del Cava”. • Inicialment s’anomenava “xampany català” fins que, per conflictes legals amb França i qüestions d’indici geogràfic, es consolida el terme Cava. 4.2. De l’entrada a la UE a la creació de la DO Cava • A la dècada dels 80 (entrada d’Espanya a la UE el 1986) s’actualitza la normativa, s’obren mercats i es modernitza el sector. • Es crea la DO Cava per: - Regular la producció. - Diferenciar-se legalment de la DO Champagne. - Donar un marc de qualitat propi. 4.3. Mètode tradicional i varietats de raïm • El Cava es produeix amb mètode tradicional (champenoise): - Segona fermentació en ampolla amb llevats i sucre (licor de tiratge). - És en aquesta segona fermentació on es formen les bombolles. • Varietats clàssiques del Cava (blanques): - Macabeu: suavitat i aromes afruitats. - Xarel·lo: estructura i cos. - Parellada: frescura i elegància. • Comparació amb el Champagne: - Allà predominen Pinot Noir i Pinot Meunier (negres) i Chardonnay. - El Champagne acostuma a ser més àcid pel clima fred i sovint s’ensucren més vins per compensar. - El Cava, més mediterrani, parteix de blanc de blancs amb un perfil diferent. 4.4. Categories de criança i de sucre Segons criança en ampolla: • Cava de guarda: mínim 9 mesos. • Reserva (guarda superior): mínim 18 mesos. • Gran Reserva: mínim 30 mesos. • Cava de Paratge Qualificat: mínim 36 mesos, vinyes seleccionades i major complexitat aromàtica. Com més criança, bombolla més fina i integrada, i normalment preu més alt. Segons sucre afegit (dosatge): • Brut Nature: sense sucre afegit. • Extra Brut: fins a 5 g/l. • Brut: fins a 12 g/l (ideal per alguns postres o consum més polivalent). • Extra Sec: 12–17 g/l. • Sec: 17–32 g/l. • Semi-sec: 32–50 g/l. • Dolç: >50 g/l, clarament pensat per a postres. Consell clau de maridatge: • No servir Brut Nature amb postres dolces: l’acidesa xoca amb el sucre i “fa mal” al conjunt. • El Brut Nature s’adapta molt millor a: - Aperitius, formatges greixosos, pernil, sushi, pica-pica. • Els caves dolços o semi-secs són els adequats per a postres. 4.5. Conflictes de la DO Cava i naixement de Corpinnat i Clàssic Penedès Problema de la DO Cava • La DO Cava no està limitada al Penedès: inclou zones de Lleida, Empordà, Extremadura (Badajoz), València, La Rioja, Navarra, Àlaba, Saragossa, etc. • Això genera una percepció de producte massiu, poc identificat amb un territori concret i, sovint, preus baixos. • Alguns cellers busquen diferenciar-se i garantir una imatge de qualitat i origen Penedès. Corpinnat • Corpinnat és una marca col·lectiva privada, no una DO, creada per cellers del Penedès que volen: - Treballar 100% ecològic. - Fer verema manual. - Fer tot el procés d’elaboració en el mateix celler. - Assegurar que el raïm prové exclusivament del territori del Penedès. • Criança mínima: 18 mesos (com un reserva). • Prohibit comprar vi base: tot s’ha de fer amb raïm propi o controlat dins l’àrea definida. • Exemples de cellers: Recaredo, Gramona, Llopart, Nadal, entre d’altres. Lògica similar a la de la Champagne: territori petit, molta exigència i prestigi associat. Clàssic Penedès • Clàssic Penedès sí que està integrat a la DO Penedès (no a la DO Cava). • Característiques: - 100% ecològic. - Criança mínima 15 mesos. - Permet compra de vi base, però només dins la DO Penedès (no d’altres regions). - Empara escumosos d’alta qualitat vinculats a territori Penedès i amb paraigua institucional (ajudes UE, etc.). • Exemples locals: Bet i Noia, Adernats, Mas Bertran, entre d’altres. • Alguns cellers que eren Corpinnat estudien o fan el pas cap a Clàssic Penedès per l’avantatge de formar part d’una DO oficial. 4.6. Terrer, clima i altres zones de la DO Cava • El Penedès concentra la major part de vinya de Cava: - Sòls diversos: calcàris, argilosos, pedregosos. - A les zones més altes (Pla de Manlleu, zones de muntanya) s’aconsegueixen vins més frescos i minerals, interessants en context de canvi climàtic. • Clima mediterrani: - Estius amb molta insolació i calor que afavoreixen la maduració. - Pluja escassa i mal repartida, però humitat baixa, fet que facilita el cultiu ecològic. • Altres zones DO Cava (Rioja, València, Extremadura, etc.) tenen climes i sòls diferents; Jordi critica que s’empri el mateix nom “Cava” per realitats tan diverses i proposa que aquests vins es diguin d’una altra manera. 4.7. Enoturisme al Penedès i recomanacions pràctiques • Recomanació estrella: visitar Sant Sadurní d’Anoia (Freixenet, Codorníu, Raventós i Blanc...) i l’Ordal. • Experiències habituals: - Visita a cellers, tastos comentats, maridatges, passejades entre vinyes. - Espais com Bet i Noia amb terrasses davant de vinyes on gaudir d’una copa de Cava. • Objectiu: trencar la idea que el Cava només és per Cap d’Any i postres i mostrar-lo com a vi versàtil per a tot l’àpat. 4.8. Maridatges i consell de compra • Millors parelles per al Cava (sobretot Brut Nature): - Aperitius, olives, formatges, pernil, sushi, productes greixosos i salats. - Plats on no interessi un grau alcohòlic molt alt, sinó frescura i acidesa. • Recomanació concreta de Jordi: - Maria Rigol Ordi (DO Cava): caves ben elaborats, preu assequible (~14–15 €), varietats clàssiques i bona opció per regalar o portar a dinars de Nadal. 5. Tertúlia esportiva: Champions League i Lliga (sec. 3688–5069) Secció improvisada amb Jaume Elias i Jordi Clavero substituint un concurs previst. 5.1. Barça – Eintracht Frankfurt (2–1) • Anàlisi del partit de Champions al Camp Nou: - L’Eintracht s’avança amb gol de Nauf aprofitant una descoordinació defensiva. - El Barça domina però es mostra massa horitzontal, amb joc lent i poc profund a la primera part. - A la represa entra Marcus Rashford, que canvia el ritme: - Assistència mil·limètrica per l’1–1 de Jules Koundé. - Nou centre (ara de Lamine Yamal) i altre cop Koundé de cap per al 2–1. • Estadístiques destacades: - 16 xuts del Barça (8 a porteria) vs 6 de l’Eintracht (4 a porteria). - 73% de possessió per al Barça. - 776 passades vs 255. • Valoració: Barça de notable però no excel·lent; es troba a faltar més verticalitat i millor execució de la pressió alta. • MVPs personals: - Oficialment Koundé (pels dos gols). - Jordi Clavero destaca Eric Garcia per intensitat i adaptació. 5.2. Classificació i objectiu “Top 8” a la Champions • El Barça és 4t amb 10 punts; el 8è classificat (Liverpool) té 12 punts. • Condició per assolir el Top 8 i entrar directament a vuitens: - Guanyar els dos partits restants contra Slavia de Praga (fora) i Copenhaguen (casa). • Risc: confiances excessives en camps en principi assequibles, com ja va passar a Bruges. 5.3. Real Madrid – Manchester City i crisi blanca • Partidàs de la jornada: Real Madrid – Manchester City al Bernabéu. • Context delicat per al Madrid de Xabi Alonso: - Derrota recent contra el Celta i pèrdua del liderat de Lliga. - Brams interns al vestidor, amb egos forts (Bellingham, Vinícius, Carvajal, Valverde). - Rumors que una derrota podria costar-li el càrrec. • Comparació d’estils: - Guardiola “versió Premier”: menys dogmàtic amb la possessió, més transicions, més física, però igualment ofensiu. - Xabi Alonso vist com a tècnic més d’“idea de joc” que de “gestió de vestidor”, a diferència d’Ancelotti o Zidane. • Porra dels tertulians: - Jaume: victòria del City 3–2 o 2–1. - Jordi: victòria del City 1–2 o 1–3, amb sospita de “llit” a Xabi Alonso. 5.4. Altres partits de Champions • Partits destacats del dia: - Villarreal – Copenhaguen (importància per al futur rival del Barça). - Bayer Leverkusen – Newcastle. - Atlètic Club – PSG (bon aparador per veure Nico Williams i el PSG de Luis Enrique). - Benfica – Nàpols, Brujas – Arsenal, plus altres com Juventus – Pafos i Dortmund – Bodø/Glimt. 5.5. Lliga i Copa: pròxims reptes del Barça i Madrid • Lliga: - Barça – Osasuna al Camp Nou (dissabte). - Alabès – Real Madrid a Vitòria (diumenge), partit potencialment complicat que podria ampliar la diferència de punts si el Barça guanya. • Copa del Rei: - La setmana vinent: Guadalajara – Barça (dimarts a les 21 h). - Es recorda la dificultat d’anar a camps petits, amb molta intensitat i superfícies complicades. 6. Notícies de Catalunya Ràdio i Ràdio Desvern (sec. 2946–3549) 6.1. Catalunya Ràdio – temes principals • Pesta porcina africana a Cerdanyola: - Continguda en un radi de 6 km. - 13 porcs senglars morts, cap granja afectada. - Explicació del desplegament de Mossos i agents rurals per controlar el brot. • Nova web gencat.cat amb cercador basat en IA per facilitar tràmits i llenguatge planer; es preveu un estalvi anual de 700.000 € en manteniment i llicències. • Reobertura de la Llibreria Sant Jordi al carrer Ferran de Barcelona com a espai híbrid de llibres, gastronomia i actes culturals. Nou propietari: Rafa Serra. • El Mago Pop (Antonio Díaz) anuncia: - Gira mundial d’il·lusionisme per grans estadis (2027–2035), inici al Bernabéu i final al Spotify Camp Nou. - Recuperació del musical Maricel per tornar-lo a Barcelona. - Creació dels Broadway European Awards i col·laboració amb Andrew Lloyd Webber. • Esports (resum ràpid): - Barça femení – Benfica (transmissió a la TDG). - Seguiment especial del Madrid – City. - Eurolliga femenina (Uni Girona), Lliga ACB, Copa de Futbol Sala (Indústrias Santa Coloma – Barça). 6.2. Ràdio Desvern – notícies de Sant Just • Pastorets de Sant Just 2025: - 5 funcions del 19 al 26 de desembre a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just. - Direcció de Daniela Fumador, versió renovada i humorística. - Entrades a Entràpolis: 14 € general; 10 € socis Ateneu i menors de 30 anys. • Mobilitat i seguretat viària: - Nova vorera compartida bici-vianant a l’Avinguda de la Riera per connectar Mas Lluí amb el centre. - Nova parada de bus al barri Centre apropant el servei a l’Ajuntament, Can Ginestar i l’església. - Ressalt a l’entorn de l’escola Montseny (petició de famílies). - Ajustos al carril bus-bici cap al vial de serveis de Torreblanca per reduir cues i millorar la velocitat comercial. • Premi Innovació Red Bici 2025 a Sant Just per la Bici de Càrrega Rotativa en escoles bressol municipals: - Reconeixement al Palau de Fernán Núñez (Madrid). - Es valora l’ús de bicicletes adaptades per al transport familiar i el sistema de rotació entre centres. 7. Pantalla gran: indústria, estrenes i sèries (sec. 5456–6166) Secció de cinema amb Daniel Aragón. 7.1. Netflix, Warner Bros. i el debat sobre el monopoli • Notícia bomba: Netflix compra Warner Bros. per 83.000 M$, incloent: - HBO Max. - Franquícies com El Senyor dels Anells, Harry Potter, DC (Batman, Superman), Dune, Mad Max, Looney Tunes, Matrix, Juego de Tronos, etc. • Això convertiria Netflix en gegant absolut de la indústria, superant competidors com Disney o Amazon. • Paramount contraataca amb una OPA hostil de 108.000 M$: - Inclouria no només Warner sino també CNN, TNT, Cartoon Network, Discovery, etc. - Té suport de Donald Trump i fons de l’Orient Mitjà. • Clau reguladora: cal veure si els reguladors consideren la compra de Netflix com a monopoli (fusió de plataforma líder + un dels estudis més potents). • Ted Sarandos (CEO de Netflix) promet mantenir l’activitat cinematogràfica en sales de Warner, però hi ha por generalitzada a una pèrdua de diversitat i estrenes en cinema. 7.2. Supergirl i univers DC • S’anuncia a Times Square un compte enrere per al primer teaser de Supergirl, cosina de Superman. • S’espera el tràiler en poques hores; la pel·lícula arribaria l’estiu vinent, dins del nou pla de l’univers DC. 7.3. Zootropolis 2: èxit absolut a taquilla • Zootropolis 2 (Disney) aconsegueix: - 4a millor estrena de la història del cinema (només per darrere de dues d’Avengers i una altra gran superproducció). - A la Xina, primera pel·lícula nord-americana que supera els 100 M$ en un dia, per sobre de Avengers. • Detall curiós de disseny: - L’estació de Zootropolis de la primera pel·lícula s’inspira en l’estació de Puerta de Atocha (Madrid). - El barri dels rèptils de la segona pel·lícula s’inspira clarament en Gaudí (Casa Batlló, Parc Güell). • Daniel recomana la pel·lícula com a opció familiar, entretinguda i a l’alçada de la primera. 7.4. Stranger Things – temporada final • Ja disponibles els 4 primers episodis de la temporada final de Stranger Things (temporada 5). • Jaume està acabant la temporada anterior per posar-s’hi. Daniel destaca: - Un episodi amb una escena clau tan impactant com la de la Max amb els auriculars de la temporada 4. - Considera que Stranger Things entrarà al “Hall of Fame” de sèries històriques (juntament amb Breaking Bad, Soprano, Friends, Juego de Tronos, etc.). • Calendari de llançament: - 25 de desembre: 3 episodis nous. - Gener: episodi final amb durada de pel·lícula. - Als EUA, el final s’estrenarà als cinemes; a l’Estat, de moment, només a plataforma. 7.5. Marvel: Avengers Doomsday i Avatar 3 • S’acosta Avengers: Doomsday: - Es preveu un teaser d’uns 90 segons abans de la projecció d’Avatar 3 (Avatar: Ashes & Fire), que s’estrenarà el 19 de desembre. - Fandom molt pendent de qualsevol senyal: llistes de reproducció a YouTube, vídeos privats que alimenten especulacions, etc. • Avatar: Ashes & Fire (tercera entrega): - Centrada en els Na’vi del foc. - Daniel valora Avatar sobretot per l’espectacle visual (pel·lícules “per veure al cinema sí o sí”). - Bromeja que a aquest ritme tindrem Na’vi d’aigua, foc, aire… durant dècades. 8. Tancament: Barça femení i comiat (sec. 6317–6448) • Ja cap al final del programa, Jaume actualitza el marcador del Barça femení – Benfica (cap al minut 10, partit just començat). • Recorda la situació de la classificació de la Women’s Champions League: - Barça líder amb 11 punts (3 victòries i 2 empats). - Juventus, Olympique de Lió i Real Madrid amb 10 punts cadascun, tot molt ajustat. • Importància del partit per: - Consolidar el liderat. - Assegurar millor creuament als vuitens. • Comiat final: recordatori de l’horari d’El Refugi (de 17 a 19 h a Ràdio Desvern) i invitació a retrobar-se l’endemà. 9. Idees clau transversals • Defensa dels drets humans i dret a l’habitatge com a eix moral del programa. • Reivindicació del Cava del Penedès i explicació clara de la diferència entre DO Cava, Corpinnat i Clàssic Penedès. • Actualització d’esports amb focus en Barça (masculí i femení) i el context delicat del Real Madrid. • Visió crítica i informada sobre la concentració de poder a la indústria audiovisual (cas Netflix–Warner). • Homenatge emotiu a Robe Iniesta com a figura clau del rock i la poesia contemporània en català/castellà.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Introducció En aquesta edició de Sant Just Notícies (edició migdia) de Ràdio Desvern (10 de desembre), es repassen les principals novetats del municipi relacionades amb Nadal, mobilitat sostenible, activitat política i agenda cultural i esportiva. Cultura i Nadal Pastorets de Sant Just 2025 • Cinc funcions dels Pastorets de Sant Just 2025 a l’Ateneu de Sant Just, amb una posada en escena renovada i molt humorística. • Trama amb naixement inesperat, pare misteriós, tres personatges carregats de paquets, pastors i la lluita clàssica entre el bé i el mal. • Direcció de Daniel Afumador. • Entrades a través d’Antràpolis, amb preus reduïts per a persones sòcies de l’Ateneu i menors de 30 anys. • Les funcions es faran a la Sala del Cinquantenari amb diversos horaris entre el 19 i el 26 de desembre. Mercat de Nadal 2025 a Plaça Camoapa • El Mercat de Nadal 2025 se celebrarà el diumenge 14 de desembre a la Plaça Camoapa, de 10 h a 19.30 h. • Més de 60 parades de comerç, serveis i restauració locals per dinamitzar el teixit comercial. • Participació destacada de Dona i Empresa i Desvern Comerç, que organitzen un sorteig “Rasca i Guanya” per a compres a partir de 5 euros amb premis directes a recollir al mateix mercat. • Franges tranquil·les (10–11 h i franja equivalent a la tarda) sense música forta ni estímuls estridents per a persones amb alta sensibilitat sensorial. Activitats familiars i infantils al Mercat de Nadal • Caga tió i espai de jocs de 0 a 3 anys durant bona part del dia. • Presència del Patge Reial, que recollirà cartes dels infants en franges de matí i tarda. Espectacles i cloenda del Mercat • Espectacle familiar “El show de la Cuca i en Rubens”. • Concerts del Baix Llobregat Rock Choir i Vivian de Bobos al migdia. • A la tarda, teatre en anglès amb Quixana i concert de nadales amb Christmas Vocal Quartet. • Xocolatada popular amb opcions sense lactosa ni gluten. • Nevada màgica de cloenda a càrrec de Dona i Empresa. Fotocall nadalenc i imatge del municipi • Fotocall de Nadal organitzat per l’Agrupació Fotogràfica Sant Just, amb muntatge d’atrezzo i fons nadalenc. • Les fotografies es poden descarregar al moment des del web de l’entitat. • Activitat molt consolidada i amb alta participació ciutadana. Mobilitat, seguretat viària i sostenibilitat Millores a la via pública • L’Ajuntament ha executat diverses actuacions al novembre per millorar la mobilitat i la seguretat viària, en resposta a demandes veïnals. • Creació d’una vorera compartida bici-vianant (bicipianant) a l’Avinguda de la Riera que connecta Mas Lluí amb el centre i equipaments com CEM La Bonaigua i l’Institut. • Incorporació de nous aparcaments en semibateria inversa i estreçament del carril de circulació per reduir la velocitat dels vehicles. • Nova parada de bus al barri Centre, al costat de l’església, per apropar el servei a equipaments com l’Ajuntament i Can Ginestar. Entorn escolar i carrils bus-bici • Instal·lació d’un ressalt a la sortida de l’aparcament de Camp Roig, a l’escola Montseny, per millorar la seguretat en hores punta a petició de les famílies. • Ajust del carril bus-bici fins al vial de serveis de Torreblanca per evitar cues i mantenir un itinerari segur per a bicicletes i patinets. Cruïlles i parades de bus • A la cruïlla de Dàlies amb Plaça Pedrosa, s’ha desplaçat i repintat el pas de vianants i s’han instal·lat pi brons per evitar avançaments i reduir la velocitat sense ressalt. • Ampliació de les parades de bus del CAP i del parc de la Rambla per adaptar-les als autobusos articulats de la línia X30, assegurant l’accessibilitat de totes les portes. Premi Innovació Red Bici 2025 • Sant Just rep el Premi Innovació del Red Bici 2025 pel projecte de bicicletes de càrrega rotativa a les Escoles Bressol municipals. • El projecte utilitza bicicletes de càrrega adaptades per facilitar desplaçaments familiars i transport escolar. • Sistema de rotació entre centres educatius per maximitzar-ne l’ús. • Es promou: - Mobilitat sostenible i reducció de la dependència del vehicle privat. - Hàbits responsables des de la primera infància. - Seguretat viària, salut i millora de l’espai públic. • El municipi es posiciona com a referent innovador en polítiques de mobilitat infantil i familiar. Política municipal i fiscalitat Debat sobre la taxa d’escombraries • El grup municipal Endavant Sant Just organitza una reunió informativa oberta al claustre de les Escoles, sota el lema “Stop Taxa d’Escombraries”. • Objectius de l’acte: - Explicar la valoració d’Endavant sobre la gestió municipal de la taxa d’escombraries. - Exposar el treball d’oposició dels darrers tres anys. - Atendre dubtes i preguntes del veïnat. • El grup critica: - Les modificacions recurrents del model de taxa. - L’impacte fiscal sobre la ciutadania. - La manca d’ajustos a l’IBI tot i la creació de la nova taxa. • L’acte combina exposició política i espai de debat ciutadà. Comerç i activitat econòmica Llicència per a quiosc de xurreria • L’Ajuntament obre el procés per autoritzar un quiosc de xurreria a la via pública. • Es preveu una llicència temporal en precari en un d’aquests punts: - Plaça Maragall. - Rambla de Sant Just amb carrer Creu. • Durada inicial de tres mesos, prorrogable a tres mesos més. • Taxa: 78,17 €/m² i trimestre. • Termini de 10 dies hàbils per presentar sol·licituds des de l’endemà de la publicació. • Tramitació: - Presencialment a l’OAC. - Telemàticament mitjançant instància genèrica. • Cal aportar documentació sanitària, tècnica i fiscal i complir els requisits de seguretat i higiene. • El decret complet és consultable a través de l’enllaç a la notícia de Ràdio Desvern. Solidaritat i esport: La Marató de TV3 “Vine a nedar per La Marató” • El Club Natació Sant Just organitza la 2a edició de “Vine a nedar per La Marató” a la piscina de CEM La Bonaigua. • Activitat solidària per recaptar fons per La Marató de TV3, dedicada enguany a la investigació contra el càncer. • Es fa diumenge 14 de desembre, de 10 a 14 h (al resum d’agenda es menciona inici a les 9 h, però el nucli de la notícia parla de 10–14 h). Funcionament de l’activitat • Es participa per equips (4–6 persones) que neden per relleus durant 4 hores. • Objectiu: acumular el màxim de metres nedats. • Doble font de recaptació: - Quota d’inscripció dels equips. - Aportacions d’empreses col·laboradores que donen diners per cada metre nedat. • Hi haurà taules de registre de metres, campana per celebrar fites i ambient lúdic i familiar amb música i petit avituallament. Impacte i objectius • A la primera edició es van recaptar més de 4.000 € amb 19 equips de perfils molt diversos (clubs esportius, famílies, entitats locals, escoles). • Per aquesta edició, el club vol aconseguir mínim 20 equips, que ja suposarien uns 1.000 € inicials només en inscripcions. • Tota la recaptació es destina íntegrament a La Marató. Inscripcions • Inscripcions obertes a través del web cnsanjust.cat, on hi ha el formulari d’equip. • Cal omplir les dades de tots els components i fer l’aportació inicial. • Termini fins al divendres 12 de desembre. • Al web també es pot consultar el reglament i els detalls tècnics de la prova. Patrimoni i cultura Mapa de Patrimoni Cultural • Sant Just disposa des de l’octubre de 2025 d’un Mapa de Patrimoni Cultural. • Elaborat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament. • Recull 374 elements de patrimoni històric, natural i immaterial. • Accessible públicament des del web de la Diputació. Contingut i usos del mapa • Inclou patrimoni immoble, moble, documental, natural i immaterial. • Cada element es presenta amb fotografies, descripcions i localització exacta. • Eina pensada per: - Difusió i divulgació del llegat cultural santjustenc. - Suport a rutes educatives i projectes culturals. - Planificació urbanística sensible al patrimoni. • Es tracta d’una eina dinàmica i actualitzable, que consolida el compromís municipal amb la protecció del patrimoni. “Mister Nobody Against Putin” a l’Ateneu • L’Ateneu de Sant Just projecta el documental “Mister Nobody Against Putin” dins el cicle El Documental del Mes. • Sessió a la Sala del Cinquantenari a les 19.30 h. • Organitza l’Àrea d’Activitats de l’Ateneu amb la col·laboració de DocsBarcelona. • Direcció de David Borenstein i Pasha Talankin. Temàtica del documental • Mostra com, arran de la invasió russa d’Ucraïna, diverses escoles primàries rurals russes passen a ser centres de reclutament militar. • Un professor decideix infiltrar-se i enregistrar en secret què passa al seu centre. • Es planteja el dilema ètic de treballar en un sistema marcat per la propaganda i la militarització infantil. • Entrades: 7 € públic general i 5 € per a persones sòcies de l’Ateneu, disponibles anticipadament o a taquilla. Agenda setmanal d’activitats Dimecres • Can Ginestar: Club de lectura de còmic infantil (Biblioteca Joan Margarit) amb la lectura “Imbatible” de Pascal Jousselin, conduït per Freaks & Friends. • Reunió informativa Stop Taxa d’Escombraries d’Endavant Sant Just a les Escoles. • Ateneu de Sant Just – Sala del Cinquantenari: projecció de “Mister Nobody Against Putin” dins El Documental del Mes. Dijous • Centre Social El Mil·lenari: Taller de guarniments nadalencs (manualitats per decorar el centre i emportar-se a casa). • Residència La Mallola (Auditori): conferència de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran d’Esplugues i Sant Just sobre “Josep Maria de Sagarra, vida i obra”, a càrrec del director teatral Xavier Albertí. • Esplugues Televisió: entrevista a l’alcalde Joan Basagañas dins el programa Panorama Municipal. Divendres • Centre Social El Mil·lenari: celebració de Nadal amb associats, amb cantada de nadales de la coral Harmonia. • Casal de Joves (Espai Trobada): activitat lúdica dins l’Espai Divendres de Jocs. • Ateneu de Sant Just – Sala Piquet: conferència “La hidratació a la muntanya” a càrrec del farmacèutic jubilat Daniel Cardona Pera, organitzada per les SEAS. Dissabte • Parc de Júlia Quet: Mercat en volanda al barri de Mas Lluí (tots els dissabtes). • Carrer del Treball, 5: Mercat circular de la Fundació Solidança. • Plaça Júlia Quet: activitat “Caminant amb elles” organitzada per l’AFA de l’Institut Escola Mas Lluí, amb recorregut pels carrers del barri i explicació dels topònims femenins. • Les Escoles: visita guiada al refugi antiaeri, amb baixada a l’interior i explicació de murs pintats i escultures; gratuït per a menors de 16 i majors de 60 (inscripció d’exemptes a Can Ginestar); la resta paguen 3 €. • Centre de formació Bristol: activitat infantil “Bristol Kids Activity. Share your favorite toy”. • Ateneu – Sala del Cinquantenari: sessió de cinema familiar CineXic amb la pel·lícula “L’incident alienígena del petit Alan”. Diumenge • Sortida des del Parador: excursions a Begues, Puig de la Mola i Olesa de Bonesvalls, organitzades per les SEAS. • CEM La Bonaigua: activitat “Vine a nedar per La Marató”, quatre hores de natació per equips per convertir metres en euros per La Marató. • Plaça Camoapa: Mercat de Nadal 2025 amb activitats i més de 60 parades durant tot el dia. • Parc de Torreblanca: Mercat de Pagès de cada diumenge. • Casal de Joves – Sala Utopia: Festival de Nadal de l’Escola de Ball de Raquel Robiales, amb col·laboració de l’Associació d’Amics del Barri Sud. Tancament informatiu L’episodi es tanca amb un resum de titulars que reforça els eixos principals: • Pastorets de Sant Just 2025, amb 5 funcions i proposta escènica renovada. • Millores de mobilitat i seguretat viària responent a necessitats veïnals. • Premi Innovació Red Bici 2025 per la rotació de bicicletes de càrrega a Escoles Bressol. • Acte d’Endavant Sant Just per exposar la seva posició crítica sobre la taxa d’escombraries. En conjunt, el programa presenta una visió àmplia i estructurada de la vida local: tradicions nadalenques, innovació en mobilitat, debat polític sobre fiscalitat, foment del patrimoni i una agenda intensa d’activitats culturals, esportives i solidàries.
Entrevistes d'actualitat al magazín de matins "La Rambla"
Context inicial i to del programa • El programa La Rambla de Ràdio Desvern (matí del 10 de desembre) combina informació local, actualitat general, seccions fixes i espais culturals. • L’obertura editorial recorda que és el Dia Mundial dels Drets Humans i posa l’accent en la idea que la dignitat, la llibertat i la igualtat són drets irrenunciables que s’han de defensar amb accions quotidianes, no només amb paraules. "La dignitat no es negocia, es defensa. I aquesta defensa comença amb paraules, però sobretot amb accions." 1. Notícies de Sant Just i actualitat local 1.1. Cultura: Pastorets de Sant Just • Es presenta la nova edició dels Pastorets de Sant Just, amb cinc funcions (19, 20, 21, 22 i 26 de desembre) a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just. • Versió renovada i humorística, amb un naixement inesperat, un pare misteriós, tres personatges carregats de paquets, pastors i la clàssica lluita entre el bé i el mal. • Direcció de Daniel Afumador. • Entrades a través d’Entràpolis amb preus diferenciats: 14 € general, 10 € socis de l’Ateneu i menors de 30 anys. • Ja s’han venut prop de 200 entrades a inici de setmana, i es recomana comprar amb antelació perquè alguns dies s’esgoten ràpidament. 1.2. Mobilitat i seguretat viària Es detallen actuacions municipals recents, moltes a petició del veïnat: • Vorera compartida bici-vianant a l’avinguda de la Riera, que connecta Mas Lluí amb el centre i facilita l’accés en bici o patinet a equipaments com CEM La Bonaigua o l’institut. • Nous aparcament en semibateria inversa i estrets del carril de circulació per reduir velocitat. • Nova parada de bus al centre, al costat de l’església, que acosta el servei a l’Ajuntament, Can Ginestar i la pròpia església. • Ressalt a l’aparcament de Camp Roig, prop de l’escola Montseny, per millorar la seguretat en hores punta. • Ajustos al carril bus-bici cap al vial de serveis de Torreblanca per evitar cues mantenint un itinerari segur per bicicletes i patinets. • A la cruïlla de Dàlies amb Plana Pedrosa: desplaçament de pas de vianants, senyalització de cedir el pas i pilones per evitar avançaments i reduir velocitat. • Ampliació de parades de bus del CAP i del Parc de la Rambla per adaptar-les als autobusos articulats de la línia X30 i garantir accessibilitat de totes les portes. 1.3. Premi Red Bici 2025 • Sant Just rep el Premi Innovació dels Red Bici 2025 al Palau de Fernán Núñez (Madrid). • Projecte guardonat: “Bici de càrrega rotativa en Escoles Bressol Municipals”. • Punts clau: - Bicicletes de càrrega adaptades per a famílies amb infants i transport escolar. - Sistema de rotació entre diferents escoles bressol. - Fomenta mobilitat sostenible, redueix dependència del vehicle privat i reforça hàbits responsables des de la primera infància. - Contribueix a la seguretat viària, a la salut i a la qualitat de l’espai públic. 2. Repàs de premsa i actualitat general Espai de portades amb Mariona Sales. Temes principals: 2.1. Política i justícia • Diversos diaris (Ara, El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui) obren amb la sentència del Tribunal Suprem que conclou que el fiscal García Ortiz o el seu entorn van filtrar un correu electrònic d’un advocat. • Debat polític intens entre govern espanyol i oposició, amb intercanvi d’acusacions sobre responsabilitats i ètica institucional. 2.2. Salut: grip i mascaretes • S’emfatitza que l’epidèmia de grip a Catalunya és la pitjor en 15 anys. • Mascareta obligatòria a CAPs, hospitals i residències. • Especial afectació a nens i menors de 45 anys, i previsió d’augment d’hospitalitzacions. 2.3. Societat i mobilitzacions • Vagues i protestes de metges i taxistes que col·lapsen el centre de Barcelona. • Debat sobre llei anti-VTC, condicions laborals i seguiment desigual de la vaga de metges. 2.4. Internacional i economia digital • Tensions entre Estats Units i Unió Europea per la regulació de grans tecnològiques i la intel·ligència artificial (cas Google en investigació per Brussel·les). • Declaracions de Donald Trump carregant contra Europa i la seva “debilitat”, recollides amb to crític als diaris. 2.5. Altres • Crítica i debat ètic per una fotografia de batuda de senglars a la portada de La Vanguardia, tot i reconèixer la necessitat del control de fauna per motius sanitaris (pesta porcina africana). • Esport: victòria patida del Barça a la Champions (2-1 contra l’Eintracht de Frankfurt) amb remuntada de Koundé, i aldarulls a la graderia visitant. 3. Efemèrides i música 3.1. Dia dels Drets Humans i Premis Nobel • Es recorda que el 10 de desembre: - Es celebra el Dia dels Drets Humans (aprovació de la Declaració Universal el 1948; commemoració com a dia internacional des de 1950). - El 1901 es lliuren per primer cop els Premis Nobel, segons la voluntat d’Alfred Nobel. 3.2. Homenatge a Otis Redding • Efemèride musical: el 10 de desembre de 1967 mor Otis Redding en un accident d’avió amb només 26 anys. • Es destaca “(Sittin' On) The Dock of the Bay” com a cançó icònica, número 1 pòstum. • El conductor comparteix que va escoltar molt aquesta peça durant la pandèmia i la programa sencera al programa. 4. Entrevista prevista amb l’alcalde (presentació del contingut) (L’entrevista finalment no s’emet; s’explica el guió previst.) 4.1. Temes polítics i de gestió municipal L’entrevista amb Joan Basagañas, alcalde de Sant Just Desvern, havia de centrar-se en: • Punts destacats del ple municipal del mes anterior. • Pressupost 2026, canvis en el Fons Social i modificacions del Pla General Metropolità (afectacions al Parador i al carrer Major). • Mocions sobre menjadors escolars, extraescolars i transport públic. • Declaracions institucionals pel 25N i el Dia Mundial de la Infància. 4.2. Actualitat sensible i seguretat • Seguiment institucional dels casos de detencions de joves al municipi: - En el context de protestes pro-Palestina. - Fets vinculats a les festes de tardor. 4.3. Habitatge, medi ambient i serveis • Situació de l’habitatge: - Compra de 118 pisos a Mas Lluí. - Habitatges per gent gran i criteris d’accés al lloguer social. • Medi ambient i salut: - Estat de la pesta porcina africana i mesures a Sant Just. - Recomanacions a veïns, especialment propers a Collserola. - Reconeixement a Protecció Civil. 4.4. Participació ciutadana • Torn obert de preguntes dels oients: mobilitat, neteja viària, equipaments, exposicions culturals, parcs infantils. • L’entrevista s’havia de seguir per radiodesvern.com, al 98.1 FM i al canal de YouTube de la ràdio. Finalment s’anuncia que l’entrevista s’ajorna i s’emet, en el seu lloc, una entrevista enregistrada amb el grup d’escacs de l’Ateneu. 5. El temps: situació estable i anticiclònica Secció amb Carles Rius. 5.1. Panorama general • El fred intens d’hivern es desplaça cap als Estats Units; aquí només passen fronts molt febles. • Dos fronts previstos: - Un dijous. - Un altre dissabte. • Poca o nul·la precipitació a Sant Just; més aviat augment de núvols. 5.2. Temperatures • Descens suau i progressiu de les temperatures: - S’havia arribat a 20 °C en ple desembre, ara es baixa cap a 15 °C de màxima. - Mínimes: de gairebé 11 °C a 8 °C; més fred quan la nit és serena. • Dijous: dia més ennuvolat, màximes més baixes però mínimes lleugerament més altes per efecte de núvols nocturns. • Divendres: dia d’impàs, més sol i estabilitat. • Cap de setmana: entre 14–15 °C de màxima, mínimes entre 8–10 °C, amb petites oscil·lacions segons el grau d’ennuvolament. • Tendència fins a Nadal: anticicló persistent, dies secs i relativament suaus, tot i una progressiva normalització cap a valors més hivernals. 5.3. To personal i conversa • Conversa distesa sobre gustos nadalencs: dies grisos per Nadal, calidesa a dins de casa, “vi calent” amb sucre i canyella. • Petit moment emotiu quan Carles destaca la importància de recordar els qui ja no hi són i que van fer entranyables les festes. • En el calendari d’Advent radiofònic, se li demana que digui tres coses que li agraden del desembre: fred, neu i trobada amb la família i tradicions. 6. Espai sobre el grup d’escacs de l’Ateneu de Sant Just Entrevista extensa amb Carles Serraima i Joaquim Colomines, del grup d’escacs de l’Ateneu de Sant Just. 6.1. De grup a club consolidat • El grup d’escacs es crea el 14 de novembre de 2023 com un espai obert de joc els dimarts a la tarda; hi participaven unes 30 persones, majoritàriament gent gran. • A finals de 2024 decideixen fer el pas a club federat: - Els jugadors passen a pagar quota de soci. - S’inscriuen a la Federació Catalana d’Escacs. • Resultat: lleu davallada inicial d’assistents, però després creixement sostingut i consolidació. 6.2. Perfil dels jugadors i ambient • Actualment hi ha jugadors des dels 11 anys fins a edats molt avançades. • Noves altes recents: persones d’uns 50 anys, joves de 16 anys, etc. • Més que l’edat, el que compta és el nivell i ganes de competir / aprendre. • Escenari descrit: 7–8 taulers simultanis, 14–16 persones en silenci i concentració, tots “donant guerra” independentment del nivell. 6.3. Objectius 2024–2025 assolits Els convidats revisen els reptes marcats i assolits: • Conversió en club i federació a la Federació Catalana. • Manteniment i consolidació del Torneig de Festa Major (ja s’han fet dues edicions i es prepara la tercera per a 2026). • Simultànies de Nadal consolidades com a cita anual. • Sessions d’estratègia el segon dimarts de cada mes amb un jugador expert. • Creació d’un logotip propi del club, dissenyat amb suport del servei de disseny de l’Ateneu i votat pels socis. 6.4. Simultànies de Nadal 2025 • Data: 16 de desembre. • Places: 15 taulers (activitat oberta, no cal ser soci del club). • Inscripcions: - A través de la secretaria de l’Ateneu. - O via codi QR difós dins el circuit del club. • Jugadora convidada: Joana Ros (gran nivell i palmarès destacat): - Campiona d’Espanya sub-8, sub-12 i sub-18. - Campiona de Catalunya absoluta 2023. • L’objectiu principal és passar-ho bé i gaudir del repte de jugar contra una jugadora d’elit. 6.5. Mirant al 2026: competició i divulgació Lliga Catalana d’Escacs • El club ja va jugar la Lliga Catalana per primera vegada el 2025 a Tercera Provincial, quedant cap al mig de la classificació (sisens del seu grup). • Pel 2026: - Repetiran participació a Tercera. - Objectiu: lluitar per ser a la part alta i, si es pot, promocionar i pujar de categoria. - Es seleccionaran els jugadors federats durant el mes de desembre. Cicle de conferències • Volen inaugurar un cicle de xerrades sobre escacs. • Primera conferència ja tancada per al 24 de febrer de 2026: - Ponent: Jaume Vinyals, jugador d’elo superior a 2000 i autor de “Manual de ajedrez para jugadores veteranos”. - Contingut: evolució vital dels escacs, beneficis per a la ment al llarg de la vida, i comentari final sobre el llibre. 6.6. Crida a nous aficionats i visibilitat • Destaquen que hi ha molta gent que juga a escacs a casa però és difícil de localitzar. • Una assignatura pendent és guanyar visibilitat al poble (activitats a l’espai públic, difusió, etc.) per arribar a nous jugadors. • Volen que qualsevol aficionat que vulgui competir o aprendre sàpiga que pot trobar el club a l’Ateneu i sumar-s’hi. 7. Associació de Gent Gran de Sant Just Espai mensual amb Artur Torrell (tresorer) i Maite Castell (responsable d’activitats) de l’Associació de Gent Gran. 7.1. Finançament i dificultats recents • Fonts principals de finançament: - Quotes de socis. - Subvenció municipal de l’Ajuntament. • El 2025 la subvenció rebuda ha estat aprox. la meitat del que es va sol·licitar. • L’Ajuntament argumenta que hi ha hagut més demandes de subvencions amb el mateix pressupost i ha calgut repartir. • Per mantenir el nivell d’activitats, s’ha hagut d’augmentar una mica la quota de socis. 7.2. Activitats de Nadal i final d’any Concert de Nadal de l’Associació • Data: 12 de desembre, 17 h. • Cor Armonia, amb repertori de nadales en català i en castellà. • Després del concert: petit pica-pica amb pastes i cava per afavorir la trobada i la tertúlia entre socis i possibles nous membres. Sortida de Pre-Nadal • Sortida tradicional propera a les dates nadalenques. • Estructura típica: - Visita guiada de caràcter cultural o turístic. - Àpat de Nadal complet (escudella, rostit, torrons...). • Aquest any: - Visita a la fàbrica de torrons Vicens a Agramunt. - Explicació del procés d’elaboració i degustació de torrons. 7.3. Inici d’any 2026: cultura i calçotada Exposició sobre la revista Vall d’Avens • A inici de 2026 organitzen una exposició sobre els 47 anys d’història de la revista Vall d’Avens. • Es mostraran portades històriques de la revista. • Xerrada a càrrec de Josep Lluís Gil sobre la trajectòria, el paper informatiu i el valor de Vall d’Avens com a revista independent del poble. Calçotada anual • Tradicional sortida de calçotada al gener, molt esperada pels socis. • Combinació d’arquitectura, història i gastronomia. • El 2026 la proposta és visitar el Reial Monestir de Santes Creus: - Monestir cistercenc del segle XII (cap al 1160). - Claustre gòtic destacat. - Panteó de reis com Jaume II i Pere el Gran. • Després de la visita, àpat de calçotada en un restaurant de la zona. 7.4. Assemblea i renovació de Junta • Els estatuts marquen que cal fer assemblea ordinària a febrer o març, amb renovació de la Junta cada cert temps. • La Junta actual porta 4–5 anys (amb alguns relleus interns) i vol facilitar pas a nova gent. • Reptes administratius actuals: - Tramitació de subvencions amb instàncies genèriques. - Compliment de protecció de dades, drets d’imatge. - Possible adaptació a nous sistemes de facturació electrònica. • Es demana especialment gent amb competències digitals i informàtiques, per gestionar: - Relació telemàtica amb Ajuntament. - Tràmits, sol·licituds, justificacions de subvencions, etc. 7.5. Crida a la participació i valor emocional • La Maite descriu el sentit de l’entitat: oferir dies plens d’alegria a persones molt grans, com quan a la sortida a la Fageda van poder pujar a carruatges persones de 97 anys. • Es destaca la gran gratificació personal de veure-les gaudir i oblidar per un dia l’edat i les limitacions. • Es fa una crida directa a: - Persones que vulguin fer-se socis. - Persones que vulguin entrar a la Junta i aportar idees i mans. • Es tanca amb bons desitjos de Nadal, salut i precaució davant la grip i altres malalties d’hivern. 8. Parc Natural de Collserola i pesta porcina africana 8.1. Què és la pesta porcina africana • Malaltia hemorràgica, molt contagiosa, que afecta porcs domèstics i porcs senglars. • Causada per un virus. • No afecta directament els humans, però podem actuar com a vectors (a través del calçat, rodes de vehicles, etc.), transportant el virus a altres zones. 8.2. Mesures al Parc Natural de Collserola • Es recorda que hi ha restriccions d’accés i mesures excepcionals per controlar el brot. • Les activitats econòmiques (restaurants, hípiques, etc.) dins del parc segueixen obertes, però cal utilitzar accessos principals i habilitats. • S’invita a consultar la informació oficial a parcnaturalcollserola.cat i santjust.cat, on hi ha apartats de preguntes freqüents. 8.3. Recomanacions bàsiques • Evitar entrar al bosc per camins no autoritzats. • Extremar la neteja de calçat i rodes en sortir de zones amb presència de senglars. • Seguir sempre les indicacions de les autoritats sanitàries i de gestió del parc. 9. Mercat de Nadal 2025 a Plaça Camoapa Bloc informatiu específic sobre el Mercat de Nadal de Sant Just. 9.1. Estructura general del mercat • Data: diumenge 14 de desembre a la Plaça Camoapa. • De 10 h a 19 h aproximadament. • Més de 60 carpes de comerç local, serveis i artesania. • Franges d’“hores tranquil·les” a primera hora del matí i a primera hora de la tarda (menys soroll i cues). 9.2. Activitats del matí • A partir de les 10 h: obertura del mercat. • 11 h: espectacle familiar El xou de la cuca i en Rubens. • 11 h: fotocall de Nadal amb l’Agrupació Fotogràfica Sant Just. • 11:30–13:30 h (aprox.): - Tió gegant perquè els infants hi facin cagar el tió. - Recollida de cartes pel Patge Reial. • Espai de joc per a infants de 0–3 anys durant matí i tarda. • Música en directe amb concerts de rock i versions a l’hora del vermut. • Possibilitat de dinar a la plaça (restauració local de 14 a 17 h). 9.3. Activitats de la tarda • 17 h: obra infantil en anglès a càrrec de 15Narts. • Continuació del fotocall nadalenc. • Noves sessions de tió i espai de joc. • 18 h: xocolatada popular. • 18:30 h (aprox.): concert de Christmas Vocal Quartet, amb veus locals conegudes. • 19 h: cloenda amb “Neva Sant Just”, nevada artificial organitzada per Dona i Empresa, ja convertida en una tradició emblemàtica. 9.4. Missatge final • Es presenta el Mercat de Nadal com el gran tret de sortida de les festes al municipi, ideal per viure música, tallers, tradicions, comerç local i ambient familiar en un sol espai. 10. Altres continguts culturals i musicals 10.1. Homenatge a Robe Iniesta (Extremoduro) • Es dona la notícia de la mort de Robe Iniesta, líder d’Extremoduro. • Se’l qualifica de veu imprescindible del rock en castellà, guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts 2024. • Es destaca el seu llegat com a lletrista i figura influent i s’emet una cançó per retre-li un homenatge humil des de la ràdio. 10.2. Parador musical: especial U2 Secció final del programa dedicada a U2. Orígens i consolidació • Fundats a Dublín el 1976 per Larry Mullen Jr., que penja un anunci a l’institut. • Membres: Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen Jr.. • Primer disc “Boy” (1980): mostra la identitat inicial del grup. • Salt internacional amb “War” (1983), amb cançons com “Sunday Bloody Sunday” i “New Year’s Day” que combinen compromís polític i emoció. Èxits i reconeixements • “The Joshua Tree” (1987) els porta al cim mundial amb himnes com “With or Without You” i “Where the Streets Have No Name”. • U2 ven més de 150 milions de discos i guanya 22 premis Grammy, la xifra més alta per a una banda de rock. • Als anys 90 es reinventen amb “Zooropa” i un so més electrònic i experimental. • Gires com U2 360° Tour baten rècords d’assistència. Compromís social • Bono és proposat diverses vegades per al Premi Nobel de la Pau pel seu activisme contra la pobresa i a favor dels drets humans. • Cançons com “One” esdevenen himnes de unitat i solidaritat, més enllà de la temàtica amorosa. Selecció musical al programa • Es punxen i comenten: - “With or Without You” – icona romàntica i espiritual. - “Where the Streets Have No Name” – crescendo èpic, lectura també política i existencial. - “One” – sobre segones oportunitats i la necessitat de cuidar-se mútuament. - “Beautiful Day” – tancament optimista del programa, celebrant la capacitat de trobar bellesa enmig de les dificultats. 11. Tancament del programa • Recapitulació ràpida dels continguts del dia: notícies locals, temps, efemèrides, espai d’escacs, associació de gent gran i parador musical. • S’anuncia el contingut de properes edicions (especialment el Mercat de Nadal i la programació nadalenca recollida al butlletí desembre-gener a santjust.cat). • El conductor del programa, Daniel Martínez, s’acomiada amb to proper i agraït, reforçant la idea de Ràdio Desvern com a espai comunitari on es combina informació, cultura i vida associativa del municipi. Conceptes clau i idees força de l’episodi • Defensa dels Drets Humans: no normalitzar injustícies, actuar en el dia a dia. • Participació ciutadana: veïnat que reclama millores en mobilitat i que és escoltat; associacions que busquen relleu i implicació. • Mobilitat sostenible: carrils bici, parades de bus adaptades i projecte de bici de càrrega rotativa, reconegut amb premi estatal. • Teixit associatiu viu: Ateneu (escacs, Pastorets, concerts), Associació de Gent Gran, entitats comercials i culturals. • Nadal com a espai comunitari: mercat, concerts, activitats infantils, mercat de proximitat i tradicions (tió, Patge Reial, Neva Sant Just). • Cultura i memòria: des de Vall d’Avens fins als homenatges musicals a Otis Redding, Robe Iniesta i el repàs a la trajectòria de U2.
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Context i obertura del programa • Programa Cinema sense condicions a Ràdio Desvern, darrer de la temporada. • Els conductors introdueixen el documental “Flores para Antonio” (Isaqui Lacuesta i Helena Molina), centrat en Antonio Flores i la seva filla Alba Flores. • La introducció sonora del programa és un fragment de la pel·lícula, amb la veu d’Alba Flores. Recomanacions de cinema en cartellera i estrenes Pel·lícules destacades (autoria i prestigi) • “Una batalla tras otra” de Paul Thomas Anderson: molt ben valorada al programa, considerada extraordinària. • “Frankenstein” de Guillermo del Toro. • “Valor sentimental” de Joaquim Trier. • “Bugonia” de Yorgos Lántimos: en la línia habitual del director grec, un dels autors clau actuals. Documentals i cinema d’autor • “Ciudad sin sueño” de Guillermo Galoé: documental sobre el barri marginal de la Cañada Real (Madrid). El defineixen com extraordinari i molt recomanable. • “Papeles” d’Arturo Montenegro: thriller polític-panameny sobre els Papers de Panamà (2016), amb ritme de thriller americà. • “Continental 25” de Radú Jude: vista al festival L’Alternativa, valorada positivament. • “Ariel” de Lois Patiño: s’estrena aviat, molt ben considerada. Títols encara per estrenar • “Father Mother, Sister Brother” de Jim Jarmusch: genera expectatives com a títol important dins la seva filmografia. • “La frontera” de Judit Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. • “Hamnet” de Chloé Zhao: adaptació de la novel·la sobre la vida familiar de Shakespeare. Destaquen: - La novel·la és d’altíssim nivell literari i costa molt de “superar-la”. - El film pot aportar valor per imatge, localitzacions, interpretació i enfoc de personatges. • “Nouvelle Vague” (Nouvelle Vague Bach / títol similar) de Richard Linklater, assenyalada com a molt prometedora. Cinema familiar i altres recomanacions • “Avatar: foc i cendra” de James Cameron: nova entrega de la saga, recomanada per públic general/familiar. • “Wicked”: musical fantàstic recomanat per famílies amb criatures; bona acollida per part de pares i avis. • “Siras” / “Sira(t)” d’Oliver Laxe: molt bona pel·lícula, amb opcions d’arribar a l’Òscar a millor pel·lícula internacional; està entrant en el circuit de Globus d’Or, especialment destacada en so. Recordatori de la Filmoteca de Catalunya • Recomanen consultar la programació de la Filmoteca de Catalunya: - Web: www.filmotecacatalunya.cat. - Xarxes: Instagram i Facebook. • Subratllen que la Filmoteca combina passat, present i tendències actuals del cinema mundial. Introducció a “Flores para Antonio” Punt de partida emocional • Documental sobre Antonio Flores dirigit per Isaqui Lacuesta i Helena Molina. • Neix de la iniciativa personal d’Alba Flores, que decideix mirar el seu pare quan arriba a la seva mateixa edat de mort: 33 anys. • Alba tenia 8 anys quan va morir Antonio; el film és un procés d’obrir-se cap endins per recuperar records boirosos i buscar respostes que havia ajornat durant anys. “És el moment per ella”: el documental esdevé un ritual de dol i reparació. L’univers musical • La banda sonora és, en gran part, de la família Flores: Antonio, Lola, Lolita, Rosario, Alba. • La presència de Sílvia Pérez Cruz és comentada com a enigmàtica: apareix poc i el seu rol no acaba de quedar clar, tot i que podria ser fruit d’amistat i complicitat artística amb Alba i/o Lacuesta. Què és un documental? Reflexions sobre forma i llenguatge Diferència entre ficció i documental • En una pel·lícula de ficció: - Hi ha un guió tancat i molt precís. - Es roda el que hi ha al guió i el muntador segueix una estructura predeterminada. - Les decisions se centren en ritme, tipus de pla, ordre de plans dins d’una estructura ja escrita. • En un documental com “Flores para Antonio”: - Pot existir un guió inicial, però mai tan tancat ni precís com en ficció. - El rodatge i el material d’arxiu desborden el guió: passen coses no previstes, apareixen nous materials, històries laterals, troballes. - El muntatge es converteix en l’espai on es construeix de veritat la pel·lícula. El muntatge com a acte creatiu radical • El documental exigeix intuïció i automatismes creatius: - Com un pintor abstracte que sap que, en aquell punt del quadre, hi “demana” un traç negre o un vermell. - El muntador ha de sentir “què necessita la pel·lícula” a cada moment. • Tasques clau del muntatge documental: - Visionar centenars d’hores de material (arxiu públic i privat, rodatge nou, entrevistes…). - Criba: decidir què descartar encara que sigui bo. - Crear “caixetes mentals” i digitals amb imatges clau que poden ser importants més endavant. - Trobar el moment exacte per col·locar un pla perquè adquireixi tot el seu sentit emocional. Quan un pla encaixa “com si sempre hagués hagut de ser allà”, l’espectador rep una emoció profunda sense sentir-se manipulat. Arquitectura visual i recursos de “Flores para Antonio” Tipus de materials que combina • Material d’arxiu públic: - Fragments de televisions, noticiaris, programes d’entreteniment. - Aparicions de la família Flores com a figures mediàtiques. • Arxiu privat: - Gravacions domèstiques de la família. - Moments íntims, celebracions, moments de joc i música. • Fragments de pel·lícules: - Films on apareix Antonio, com a protagonista o com a personatge secundari. • Rodatge contemporani: - L’Alba avui: entrevistes, converses amb familiars, concerts, processos de treball. - Entrevistes amb familiars i amics (Sabina, germans, exdona, etc.). • Dibuixos animats: - Es parteix de dibuixos d’Antonio i es dona vida a aquestes imatges. - Serveixen per expressar allò inexplicable amb imatge real, especialment la lluita amb la droga. Escenes i imatges emblemàtiques 1. L’Alba nena cantant blues amb el pare • Antonio toca un blues senzill amb guitarra al sofà. • L’Alba petita improvisa la veu seguint el ritme del pare: - Es veu la intel·ligència musical d’Antonio, donant-li espai. - Es percep la connexió instintiva de l’Alba amb el temps i la música. • Moment d’una tendresa brutal i d’un valor documental incalculable. 2. El pla de la finestra • Es repeteix al llarg del film: de nit, una finestra; Antonio apareix des de la foscor i queda emmarcat com un quadre. • S’utilitza en moments de gran càrrega emocional. • Funciona com una imatge poètica que fa de pont entre el record i el fantasma. 3. El pla de l’Alba d’esquena amb les germanes • Les dues germanes li diuen a l’Alba: “És el moment, pregunta, pregunta.” • L’Alba, d’esquena a càmera, s’enfronta a 25 anys de preguntes no fetes. • La decisió de no mostrar-li la cara reforça: - La idea d’intimitat radical. - La sensació de fer-se forta davant la veritat. 4. Concerts com a eixos narratius • Concert d’homenatge a Lola Flores: - Antonio participa després d’una etapa de desintoxicació. - Ell diu que “ja està bé”, que està recuperat. - El film mostra la barreja de fragilitat i voluntat de renaixement. • Concert actual organitzat per Alba: - Acte col·lectiu d’homenatge a Antonio. - Hi participen músics i amics diversos. - Marca el tancament del procés de dol i l’afirmació de la seva pròpia veu. 5. Els dibuixos animats contra la droga • Dibuix d’un guerrer que lluita amb una espasa contra una massa negra (la droga). • El guerrer acaba autolesionant-se i es dissol en matèria negra. • És una alegoria explícita i potent de l’addicció d’Antonio i el seu final tràgic. Personatges i presències: la família Flores L’ombra de Lola Flores • Lola és una figura apabullant, carismàtica i omnipresent. • Directors i muntatge han hagut de vigilar que la seva personalitat no s’ho mengés tot: - Hi ha molt material d’arxiu de Lola. - Es podria haver convertit fàcilment en “la pel·lícula de la Lola”. • Es tria dosificar-la perquè el focus es mantingui en Antonio i Alba. La mare d’Alba (Ana Villa) i la gestió de límits • L’exdona d’Antonio (Ana Villa) apareix en entrevistes més fredes i convencionals visualment. • La impressió dels crítics és que el muntatge no li atorga el mateix pes que a altres testimonis. • S’explica que ha pogut intervenir també com a productora i marcar línies vermelles en el relat (especialment en la fase posterior de la relació i en la nova parella d’Antonio, la fotògrafa noruega Marian Nilsen). Pescaílla i altres figures • El Pescaílla apareix sovint en segon pla, gairebé sempre desdibuixat i sense protagonisme. • Es mostra més com a part de la “comitiva” familiar que no pas com a figura central. • Això reflecteix també el rol que, segons el relat, tenia dins aquell univers dominat per Lola i la seva descendència. L’eix central: Antonio i Alba • Antonio creix sota la influència massiva de la mare i lluita per generar una identitat pròpia: - S’allunya de la rumba i la cançó tradicional de la família per anar cap al rock. - Es percep un clar complex d’Èdip: adoració, dependència i necessitat de diferenciar-se de Lola. • Alba viu un doble recorregut: - De nena, marcada per la pèrdua sobtada i la impossibilitat de cantar. - D’adulta, inicia un procés conscient de revisió del pare, d’acceptació de la seva lluita amb la droga i de reconciliació amb el propi llegat. Muntatge, mètode i dificultats tècniques Dues anys de muntatge intensiu • El film ha trigat dos anys de muntatge, fet que indica la magnitud del projecte. • Muntatge a càrrec de Mamen Díaz i Alicia González Sanz, amb la implicació molt directa d’Isaqui i Helena en la selecció i l’estructura. • Part de la dificultat: el flux constant de nou material d’arxiu durant tot el procés. - Fins i tot a pocs dies de tancar el film van arribar “7 o 8 moments” nous que “calia posar com fos”. Del muntatge analògic al digital • Abans, amb cinema físic: - Es tallaven tires de pel·lícula, es penjaven en cistells amb claus segons tipus de pla i seqüència. - Es podia veure cada fotograma al trasllum i ordenar-lo manualment. • Ara, amb muntatge no lineal: - El programari només ordena en funció dels criteris humans. - En ficció, les claquetes (seqüència, pla, presa) permeten ordenar amb facilitat. - En documental, gran part del material no té aquesta estructura, és dispers i heterogeni. Estratègies d’organització en documental • Crear carpetes temàtiques i per tipus d’emoció o situació: concerts, infància, televisió, moments foscos, etc. • Batejar cada clip amb tres o quatre paraules clau que permetin recuperar-lo ràpid. • La memòria del muntador guarda una mena de catàleg: “aquell pla que em va impressionar tant per X”. El muntador necessita trobar ràpid el record visual que té al cap; si ha de perdre una hora obrint carpetes, el procés creatiu es talla. Dos mètodes de treball • Muntar llarg i retallar: - Es construeix la seqüència molt llarga al principi. - Després es va retallant i compactant fins a trobar la mesura justa. • Muntar directe a mida: - Es busca des del principi el ritme i la durada finals. - No es generen versions llargues intermitges. • En documental, ambdós mètodes són vàlids; cada equip desenvolupa el seu sistema propi. Comparacions, genealogia i complicitats Relació amb altres obres d’Isaqui Lacuesta • Esmenten “La leyenda del tiempo” com a precedent molt clar: - Allà, el jove Cheíto tampoc pot cantar després de la mort del pare. - Lacuesta explica que, en descobrir que Alba no podia cantar en morir el seu pare, va pensar: “estic fent La leyenda del tiempo una altra vegada”. - No ho buscava conscientment; és una autocita vital que li ve imposada per la realitat. • També es fa paral·lelisme amb “Segundo premio”: - Pel·lícula de ficció sobre el grup Los Planetas. - Comparteix amb “Flores para Antonio” l’interès pel moment de fractura vital i creativa. Diàleg amb el cinema de Carla Simón • Comparen l’arrencada de “Flores para Antonio” amb el cinema de Carla Simón (per exemple “Alcarràs”): - Punt de partida vinculat a una experiència familiar íntima. - Manera de filmar la realitat amb un esperit documental encara que formalment sigui ficció. Lacuesta vs. Albert Serra: dues maneres d’entendre l’autor • Es comenta una declaració d’Albert Serra afirmant que, a part d’ell, “el 99% del cinema espanyol no val res”. • Els locutors consideren que Serra no coneix prou el cinema de Lacuesta i que li resultaria interessant: - Tots dos treballen molt amb la intuïció i la llibertat formal. - Però Serra construeix un personatge públic d’“enfant terrible”, molt radical. - Lacuesta, en canvi, aposta per la col·laboració constant i la feina coral. Lacuesta és vist com un autor generós, que es nodreix de la gent amb qui treballa. Recepció pública i impacte emocional Èxit de públic i crítica • Informen que, en una setmana, el film ja ha recaptat 60.000 € a taquilla (dades de la distribuïdora Contracorriente). • Sales plenes o gairebé plenes (per exemple, sales 3 i 4 del Verdi, a Barcelona, funcionant en paral·lel). Reacció de l’audiència • Els locutors observen el públic sortint del cinema: - La gent surt tocada i emocionada. - És la sensació que la pel·lícula ha agradat a una gran majoria. • Comparen aquesta experiència amb la recepció d’altres documentals biogràfics (com el sobre Miquel Porter), assenyalant que en aquest cas Antonio i la família Flores tenen una popularitat molt més àmplia. El cinema com a teràpia • El film és terapèutic per: - Alba, que fa un procés de dol llargament ajornat. - Lacuesta i Molina, que exploren de nou la relació entre art i ferides familiars. - L’espectador, que viu una emoció intensa però lícita, no manipuladora. Per als locutors, el cinema es va inventar “per fer pel·lícules com aquesta”, que combinen veritat, forma i emoció profunda. Tancament del programa i notes finals • Expliquen que havien intentat convidar Isaqui Lacuesta i Helena Molina al programa, però que estaven immersos en un muntatge amb terminis molt estrictes i no han pogut assistir. • Es disculpen en nom seu i subratllen la bona disposició que tenien per venir. • Recorden que és l’últim programa de la temporada i aprofiten per: - Agrair la fidelitat dels oients a Ràdio Desvern i a Cinema sense condicions. - Desitjar bones festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. - Recomanar anar al cinema en sala, reivindicant l’experiència col·lectiva. Idees clau de l’episodi Sobre “Flores para Antonio” • És una pel·lícula extraordinària, segons els locutors, que recomanen de manera obligatòria. • Pot emocionar tant qui coneix profundament la família Flores com qui hi entra “en blanc”. • Funciona alhora com a retrat familiar, carta d’amor filla-pare i estudi sobre addicció, fama i identitat. Sobre el documental com a gènere • El documental és cinema en majúscules, no un “gènere menor”. • El muntatge és l’espai on es decideix què és la pel·lícula. • La combinació de arxiu, rodatge nou, animació i dispositius formals poètics mostra fins on pot arribar el llenguatge documental.