Tots els episodis · 2025

1760 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

97-120 de 1760
  • #514 - El Refugi del 9/12/2025 — Nadal, música i cultura: del rock al teatre - episode art
    El Refugi
    1h 50min

    #514 - El Refugi del 9/12/2025 — Nadal, música i cultura: del rock al teatre

    Visió general de l’episodi Episodi d’El Refugi a Ràdio Desvern conduït per Jaume Elias, estructurat en tres grans blocs: • Zoom informatiu (actualitat general i local) • Sons de casa (actualitat musical, especial Spotify Wrapped i disc de La Marató) • Mare meva quin xou (teatre i musicals, especial Wicked) • Cultura al dia (recomanacions culturals de Nadal) Zoom informatiu i esportiu Política i tribunals • Condemna al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz a 2 anys d’inhabilitació, multa de 7.200 € i indemnització de 10.000 € a Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. • Motiu: revelació de dades reservades a través d’un correu confidencial i una nota de premsa amb informació protegida. • El Suprem subratlla: - Deure especial de reserva del fiscal general. - Publicació de la nota com a oficialització de la filtració i perjudici reputacional. - Esborrat del mòbil de García Ortiz l’endemà d’obrir-se la causa, interpretat com a possible estratègia de defensa. Salut a Catalunya • Mascareta obligatòria a partir de l’endemà en tots els centres sanitaris i sociosanitaris. - Motiu: onada de grip amb les pitjors dades en 10 anys. - 25.000 casos nous en una setmana; incidència de 418 casos/100.000 habitants. - Subvariant molt mutada de grip A capaç d’esquivar part de la immunitat. - Menors de 5 anys: el grup més afectat; 17.000 baixes laborals per infeccions respiratòries en 15 dies. • Vaga de metges a Catalunya: - Seguiment estimat: 45% segons el Sindicat de Metges de Catalunya, 6% segons Salut. - Reivindicacions: reduir jornades de 48h, guàrdies de 24h i excés de visites; reclamar taula de negociació pròpia. - Serveis mínims: urgències, UCIs, tractaments crítics i cirurgia inajornable; CAP amb el 25% de plantilla. Brots i medi ambient • Investigació del brot de pesta porcina africana a Cerdanyola del Vallès arriba als jutjats com a possible delicte contra el medi ambient. • Situació: - 13 senglars positius dins la primera zona d’infecció. - Possibilitat de sacrificar fins a 30.000 porcs de 39 granges en un radi de 20 km (sense positius en animals d’engreix). - Focus sobre centres de recerca (IRTA, CReSA, campus UAB), que seran auditats. - Comitè de 6 experts per aclarir l’origen del brot. Política internacional • Donald Trump carrega contra Europa en una entrevista a Politico: - Afirma que Europa està en decadència i governada per dirigents dèbils. - Defensa la nova Estratègia de Seguretat Nacional dels EUA, orientada a reforçar llaços amb Moscou i la dreta radical europea. - Critica la gestió europea de la immigració i de la guerra a Ucraïna. - Acusa Zelenski de fer servir la guerra per evitar eleccions i afirma que Ucraïna haurà “d’acceptar coses” als acords de pau. - Defensa líders d’extrema dreta com Viktor Orbán. • Reacció europea: el president del Consell Europeu, Antonio Costa, rebutja que un aliat interfereixi en la vida democràtica d’altres aliats. Notícies municipals de Sant Just Desvern • 5 campanyes solidàries de Nadal al municipi: - Recollida d’aliments, joguines, iniciatives benèfiques i jornades de donació. • Nova xurreria temporal a Sant Just: - Nou procés municipal per atorgar una llicència temporal de 3 mesos, prorrogable en dos emplaçaments. - Termini de 10 dies hàbils per presentar sol·licituds. • Mapa digital de patrimoni de Sant Just: - Recull 374 elements culturals, naturals i immaterials. - Eina de consulta pública impulsada per la Diputació per difondre el llegat històric del municipi. Esports • Barça – Eintracht de Frankfurt al Spotify Camp Nou, estrena europea del nou estadi. - Necessitat de victòria després dels mals resultats recents a Champions. - Equip en bona dinàmica a la lliga, liderant amb 4 punts sobre el Real Madrid. - Estat de gràcia de Ferran Torres, creixement de Ronnie Bargi i bon rendiment d’Eric Garcia com a pivot. - Tornada de Ter Stegen a la convocatòria després de 4 mesos i mig lesionat; Flick manté confiança en Joan Garcia com a porter titular. • Situació de Ronald Araujo: - De baixa per problemes de salut mental. - Viatge a Jerusalem per una retirada espiritual i suport en la seva fe cristiana, amb total llibertat per part del club. • Sorteig de Copa del Rei: - Barça visitarà el Guadalajara (Primera Federació). - Real Madrid jugarà al camp del Talavera. - Eliminatòries a partit únic entre el 16 i el 18 de desembre als camps dels equips de menor categoria. Cançó del dia i efemèride Cançó del dia: “Standby” d’Extremoduro • El programa dedica una introducció llarga i molt personal a “Standby” d’Extremoduro (àlbum Yo, minoría absoluta, 2002). • Es destaca: - La força emocional del tema, que combina foscor i llum. - El to cru i humà, ple de records, obsessions i imatges poètiques. - El paper d’Extremoduro com a símbol d’autenticitat i actitud inconformista en el rock en espanyol. • Després de sonar la cançó, Jaume Elias subratlla la figura de Robe Iniesta com a “emblema nacional del rock” i convida a descobrir el grup. Efemèride del dia: Dia Internacional contra el Genocidi • Reflexió editorial intensa sobre el 9 de desembre, Dia Internacional contra el Genocidi. • Eixos principals del discurs: - Recordar que el genocidi no és només història antiga sinó una realitat contemporània. - Referència explícita a la situació actual a la Franja de Gaza, descrita com: - “La presó més gran del món”, amb població confinada, assetjada i vigilada per drons. - Bombes i bloquejos que destrueixen cases, però també esperances i vides. - Crítica al pla de pau que no ha aportat la pau necessària i manté la població atrapada. - Èmfasi en la responsabilitat col·lectiva: > “Quan veiem un poble assetjat [...] no podem estar callats, perquè l’observador es converteix en còmplice.” - Defensa de la pau com a dret humà fonamental i crida a no ser simples testimonis, sinó veus que denuncien i exigeixen justícia. Secció “Sons de casa” – Actualitat musical Conduïda per Jaume Elias amb la col·laboració de la Montse, centrada en tendències globals i en el disc de La Marató. Spotify Wrapped global Artistes més escoltats • Bad Bunny: - Artista global més escoltat del món per quart cop. - 19.800 milions de reproduccions anuals. - Supera artistes de parla anglesa tot i cantar sempre en castellà. - Nou àlbum “Debí tirarme fotos” com a motor del seu èxit. • Top 5 global: - Bad Bunny - Taylor Swift - The Weeknd - Drake - Billie Eilish Cançons més escoltades • “Die with a Smile” – Lady Gaga & Bruno Mars - Cançó més escoltada de l’any, amb 1,7 mil milions de reproduccions. - El programa en destaca la bellesa i el caràcter addictiu. • “Birds of a Feather” – Billie Eilish - Del top 3 de l’any anterior, puja fins al segon lloc global. • “APT” – Rosalía & Bruno Mars - Tercera cançó més escoltada. - Es comenta que el títol prové de “apartment” i que molts oients no coneixien el nom tot i escoltar-la molt. • Bruno Mars apareix dues vegades al top de cançons, confirmant-lo com a “best-seller” del pop actual. El disc de La Marató (edició dedicada al càncer) Context i objectius • Disc solidari vinculat a La Marató de TV3, enguany dedicat a la investigació i divulgació del càncer. • El programa televisiu se celebrarà el 14 de desembre, amb crida a: - Fer donatius. - Comprar el disc. - Participar en activitats solidàries arreu de Catalunya. • Idea clau: la música com a eina per acompanyar quan les paraules no arriben. Participants i estructura • Hi participen 214 artistes, agrupats en 27 formacions i solistes. • Interpreten 20 cançons adaptades al català, plenes d’emoció. • Barreja de: - Veus molt conegudes: Antonio Orozco, Manolo García, Blaumut, Els Catarres, Ludwig Band, Alfred García, entre d’altres. - Noves generacions que aporten frescor. Missatge i significat • Molts temes parteixen de vivències personals relacionades amb el càncer. • Altres posen música a emocions compartides: por, esperança, lluita. • Funció doble: - Acompanyar pacients i famílies. - Visibilitzar l’esforç d’hospitals, investigadors i professionals sanitaris que milloren tractaments i qualitat de vida. • El disc es pot trobar: - En CD amb diversos diaris. - En versió USB i digital, amb codi per descarregar el disc. Versions destacades comentades al programa 1. “Els teus ulls” – versió d’Anna Torroja • Original d’Alfred García en català. • Versió per al disc a càrrec d’Anna Torroja (cantant de Mecano). • Es destaca: - Sorpresa positiva per escoltar-la cantar en català. - Capacitat de transmetre la passió original amb un toc propi. 2. “El primer sol” – adaptació de “Nessun Dorma” • Versió en català del clàssic de Pavarotti, interpretada per Alfred García i el cor del Gran Teatre del Liceu. • Combina: - Ternura i sensibilitat d’Alfred. - Aroma operístic fidel a l’original. • S’elogia l’aposta d’Alfred per cantar més en català. 3. “Sweet Caroline” – versió d’Els Catarres • Clàssic de Neil Diamond, ja versionat en català per Búhos. • Nova versió per Els Catarres, mantenint el “Sweet Caroline” al tornada. • Comparació amistosa entre les versions de Búhos i Els Catarres; els presentadors es decanten lleugerament per la primera, però consideren que totes dues funcionen molt bé. 4. “El sol a la cara” – versió de “Walking on Sunshine” • Adaptació del clàssic optimista “Walking on Sunshine”. • Interpretada per Ludwig Band i Mercè Martínez. • Manté l’energia positiva de l’original i s’ajusta molt bé a l’estil dels artistes. 5. “Actitud” – versió d’En Tol Sarmiento (ETS) d’un tema de Búhos • Fusió de català i basc en la lletra. • El missatge connecta directament amb el tema de la malaltia: - Afrontar-ho tot amb actitud. - “Tot està per començar, ningú et pot aturar”. • Una de les versions preferides de la secció. 6. Tema d’Antonio Orozco • Versió en català amb el títol “Et juro que no hi ha ni un segon que no pensi en tu”. • Es remarca: - La veu carismàtica d’Antonio Orozco. - El seu compromís repetit amb La Marató. - La naturalitat amb què interpreta en català. Impacte emocional i social • Conductors i col·laboradora insisteixen que el càncer: - Ha tocat pràcticament tothom, directament o indirecta. - Genera una empatia especial que pot fer d’aquesta edició una edició històrica en recaptació. • Es posa accent en: - El suport als familiars, no només als malalts. - El valor d’aquestes cançons com a companyia en moments molt durs. Rosalia i la gira “LUX” 2026 • Rosalía anuncia la gira “LUX” per al 2026, amb múltiples dates a Madrid (30 de març, 1, 3 i 4 d’abril) i Barcelona (13, 15, 17 i 18 d’abril). • Primer dia de pre-venda: - Entrades exhaurides en 30 minuts tant a Barcelona com a Madrid. • Detalls d’entrades: - Preus entre 50 i 299 €, segons zona i experiències VIP. - Els col·laboradors valoren que, tot i ser car, està en la línia del mercat i no és tan excessiu com altres gires internacionals. • Valoració del disc “LUX”: - Definida com una obra d’art conjunta més enllà de la música, amb fins a 13 llengües diferents. - Admiració per l’ambició artística, tot i que algun col·laborador admet que no és el seu estil preferit. • Informació pràctica: - Venda general d’entrades: 11 de desembre, a partir de les 10h per les primeres dates i a les 11h per les altres. Recomanació final musical • La Montse recomana “Estrelles” de Max Navarro, concursant d’Operación Triunfo. • Definida com una cançó “maquíssima” que la col·laboradora té en bucle des del seu llançament. Secció “Mare meva, quin xou” – Especial Wicked Espai teatral conduït per Jaume Elias amb Carles, Javi i Adri. Episodi dedicat íntegrament a Wicked, relacionant llibre, musical i pel·lícula. Context: “El Màgic d’Oz” i l’univers expandit • Es recorda la història clàssica d’“El Màgic d’Oz”: - Dorothy, una noia de Kansas, viatja a Oz arrossegada per un huracà amb el seu gos Toto. - Es troba amb personatges icònics: l’Espinac, l’Home de Llauna i el Lleó cobard. - La pel·lícula de 1939, protagonitzada per Judy Garland, és destacada com a fita del Technicolor: - Comença en color sèpia i es transforma en un món ple de colors en arribar a Oz. - Sabates vermelles: en els llibres originals eren d’un altre color, però al film es fan vermelles per explotar el nou format de color. El llibre “Wicked” i la reinterpretació del mite • “Wicked” s’origina al llibre de Gregory Maguire (1995), que reinterpreta l’univers d’Oz. • Característiques principals: - No és cànon oficial de les novel·les de L. Frank Baum, però parteix del mateix món. - Presenta Oz com una societat totalitària, amb molta propaganda i manipulació. - Reivindica la figura d’Elphaba (la bruixa verda) com a víctima del sistema, no com a dolenta pura. - Tracta temes molt més foscos que la pel·lícula original: repressió, control social, guerra bruta. - Juga amb detalls meta com el nom “Elphaba”, inspirat en les inicials de L. Frank Baum. Del llibre al musical de Broadway • El llibre es converteix en musical el 2003. • Procés: - Estrena inicial a San Francisco, amb crítiques mixtes. - Retocs i estrena posterior a Broadway. - Crítica professional freda al principi, però gran èxit de públic. - Guanya 3 premis Tony i 1 Grammy, convertint-se en fenomen mundial. • Repartiment original destacat: - Idina Menzel (Elphaba), també veu d’Elsa a Frozen i protagonista a Rent. - L’obra ha tingut llargues temporades tant a Broadway com al West End de Londres. Les pel·lícules de “Wicked” • Adaptació cinematogràfica dividida en dues pel·lícules, que equivalen als dos actes del musical: - Part 1: primer acte. - Part 2: segon acte (molt ampliat, passa de ~45 minuts de teatre a 2h30 de cinema). • Comentaris dels col·laboradors: - Recomanen veure la primera pel·lícula abans de la segona per seguir el fil emocional. - Comparen el format amb Star Wars (preqüeles i seqüeles que es poden veure en diferent ordre, però amb sentit narratiu recomanat). Avaluació de la direcció i posada en escena • Es lloa la producció, però s’apunten matisos: - Algunes coreografies filmades amb plans massa tancats, que impedeixen gaudir del conjunt. - Personalment troben que Chicago com a adaptació de musical al cinema és encara un referent superior. • En canvi, destaquen: - Moments extremadament èpics (sobretot en escenes de vol i màgia). - Diferenciació visual molt treballada entre primera i segona part: maquillatge, ungles, colors, per mostrar el pas del temps. Interpretacions d’Ariana Grande i Cynthia Erivo • Cynthia Erivo (Elphaba) - Aclamada per la seva potència vocal i presència escènica. - Es comenta que camina cap a completar l’EGOT (Emmy, Grammy, Oscar, Tony), faltant-li només l’Òscar. • Ariana Grande (Glinda) - Sorprèn positivament; es valora especialment la feina a la primera part. - S’explica que el rodatge de les dues parts es va fer en paral·lel, gravant escenes del primer i del segon film barrejades. • Versió doblada: - Les cançons en castellà estan adaptades i cantades amb molt bon nivell, no com un doblatge improvisat. - Es recomana revisar bé la cartellera perquè hi ha diferents combinacions (tot doblat, doblat amb cançons en original, tot en versió original). El musical a Madrid i a Londres Producció de “Wicked” a Madrid • Localització: Teatro Nuevo Alcalá. • Temporada prevista: del 3 d’octubre fins al 12 d’abril de 2026 (amb possibilitat d’ampliació si l’èxit continua). • Versió en castellà amb traduccions molt cuidades. • Repartiment destacat: - Cristina Pico com a Elphaba (titular). - Ida Faïren com a Nessa i cover d’Elphaba (valorada molt positivament quan la va veure l’Adri). - Cristina Llorente com a Glinda. - Nathan Martín com a Boq (exconcursant d’Eufòria). • Valoracions: - Interpretacions vocals i actors, molt sòlids. - Traducció de cançons com “No Good Deed” → “No hay bien sin castigo” molt ben resolta. - Entrades entre 23 € i 99 €, considerades raonables per l’estrena d’un gran musical. Producció de “Wicked” a Londres (West End) • Teatre: Apollo Victoria Theatre, completament tematitzat en verd. • Funciona com un dels musicals de major longevitat i èxit al West End (top 10 en públic anual i temps en cartellera). • Entrades: - Des d’aproximadament 32 £ fins a 260 £. - Possibilitat d’ofertes last-minute molt més barates (20–40 £) per localitats de gran qualitat. • Valoracions dels col·laboradors: - Escenografia, vestuari i direcció escènica espectaculars. - “Defying Gravity” en directe es descriu com una experiència gairebé màgica, amb l’Elphaba volant sobre una manta negra quilomètrica que juga amb la il·luminació. Comparativa teatre vs. cinema • Es reconeix que: - El cinema permet grans efectes visuals i escales colossals. - El teatre ofereix una experiència única i irrepetible, amb la veu en directe i la proximitat emocional. • Els col·laboradors recomanen: - Veure la pel·lícula per entrar a l’univers. - Però no renunciar mai a veure el musical en directe si es té ocasió, tant a Madrid com a Londres. Altres comentaris culturals • Es fa un apunt sobre l’èxit de Eufòria i com molts del seu repartiment han acabat als grans musicals. • Es parla del col·lapse de venda d’entrades per la Rosalia i de la frustració d’intentar aconseguir-les en preventa. • Es destaquen altres grans gires (Lady Gaga) i la fatiga de fer tantes cues per concerts. Recomanació musical final • Recomanació de “La roda” de Guineta: - Artista de pop urbà català emergent. - Coneguda també per la seva relació amb Mushkaa i per la campanya d’estiu de TV3. - El tema “La roda” es presenta com a nou single i excusa per destacar el talent emergent local. Secció “Cultura al dia” – Especial Nadal Amb Sara Vito, centrada en obres nadalenques de cinema, literatura i teatre. 1. Pel·lícula: Love Actually (2003) • Comèdia romàntica coral ambientada a Londres les tres setmanes prèvies a Nadal. • Estructura: - Diverses històries d’amor i desamor: relacions que comencen, que acaben, que es reinventen o que encara no saben que existeixen. - Protagonistes connectats entre ells (família, amics, companys de feina), tot i que cada trama té el seu propi arc. • Ambient nadalenc: - Fira de Santa Llúcia londinenca (metafòricament), llums de Nadal, sopars d’empresa, concerts escolars, intercanvi de regals. • Efecte emocional: - Definida com a pel·lícula de confort: divertida, emotiva, ideal per veure sol, en parella, amb amics o família. • Repartiment estel·lar: - Hugh Grant, Liam Neeson, Rowan Atkinson, Emma Thompson, entre molts altres. • Recomanació de la Sara: - Veure-la amb atenció la primera vegada, no només de fons, per seguir bé totes les trames. - És una de les seves tradicions anuals de Nadal. 2. Llibre: A Christmas Carol (Conte de Nadal) de Charles Dickens • Clàssic de la literatura anglesa, molt adaptat a cinema i animació. • Protagonista: Ebenezer Scrooge (al programa l’anomenen “senyor Scrooge” o simplement “Scru”), un empresari avar i amargat que menysprea el Nadal. • Trama principal: - Rebuig al dinar familiar del nebot i queixa perquè el seu empleat Bob Cratchit demana festa el dia de Nadal. - A la nit, se li apareix el fantasma del seu antic soci, condemnat a vagar per la seva avarícia. - Aquest esperit l’avisa que el visitaran tres esperits que poden canviar el seu destí. Els tres esperits • Esperit del Nadal passat: - Li mostra la seva infantesa i joventut. - Li ensenya el moment en què sacrifica l’amor i les relacions per l’ambició i els diners. • Esperit del Nadal present: - Li mostra com celebren el Nadal altres persones, especialment la família de Bob. - Veu una família pobra però unida i feliç, amb un fill malalt, Tim, que corre perill si no poden pagar el tractament. • Esperit del Nadal futur: - Li fa veure el seu propi funeral, on ningú el troba a faltar. - Li mostra la tomba de Tim, mort per falta de recursos. - Aquest xoc el fa reaccionar. Redempció • L’endemà Scrooge es desperta transformat: - Dona el dia de festa a Bob i li augmenta el sou. - Envia menjar a la seva família i paga el tractament per al petit Tim. - Accepta la invitació al dinar de Nadal del nebot. • Moraleja central: - Encara es pot canviar a temps si s’és conscient del dany causat. - El Nadal com a moment de redempció, generositat i reconeixement dels altres. • La Sara confessa que encara no ha llegit el llibre sencer però l’ha estudiat i ha vist adaptacions, i el té pendent com a lectura nadalenca. 3. Teatre: Els Pastorets • Clàssic del teatre popular català, amb múltiples versions. • Estructura habitual en tres blocs argumentals: Bloc bíblic Casament de Josep i Maria, el viatge a Betlem, el naixement de Jesús, l’estable, la posada, etc. Àngels i dimonis Reflexió simbòlica sobre la lluita entre el bé i el mal. Àngels i dimonis planifiquen i interfereixen en els esdeveniments humans. De petita, la Sara recorda que aquesta part li feia por pels dimonis i l’ambient més fosc. Els pastors (Lluquet i Rovelló) Part més còmica i popular, amb els pastorets com a protagonistes propers i divertits. Situacions quotidianes, humor i llenguatge col·loquial. • Es representen a: - Escoles, entitats, parròquies i teatres professionals. - Són una experiència tant per al públic com per als qui hi participen. • Experiències personals: - Jaume recorda que l’única obra que ha fet a la vida van ser Els Pastorets a primària. - La Sara també els ha vist de petita i voldria recuperar l’experiència, aquesta vegada com a espectadora adulta. Tradicions nadalenques personals • La secció acaba amb un intercanvi sobre rituals de Nadal: - La Sara destaca el matí de Reis, despertar-se amb xurros i xocolata i l’ambient familiar. - També el caldo calent després de la cavalcada. - Jaume ressalta els dinars de Nadal, Sant Esteve i Reis: - Sobretot pels moments de sobretaula llargs, converses i retrobament amb la família. Conclusió L’episodi combina actualitat informativa amb un fort accent cultural i emocional: • Des de temes durs com la condemna del fiscal general, la crisi de la grip i la reflexió sobre Gaza i el genocidi. • Fins a espais de lleure i comunitat: - la música de La Marató i el seu impacte solidari, - el fenomen global de Bad Bunny i Rosalía, - la passió pel teatre musical amb Wicked, - i les tradicions nadalenques de cinema, llibres i teatre local com Els Pastorets. Tot plegat reforça el to del programa: proximitat, cultura i consciència social, amb una mirada molt arrelada a la realitat catalana i santjustenca però oberta al món.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 9/12/2025 — Nadal solidari, comerç local i cultura a Sant Just - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    23'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 9/12/2025 — Nadal solidari, comerç local i cultura a Sant Just

    Panorama general de l’episodi L’edició de Sant Just Notícies (edició migdia) del 9 de desembre se centra en un Nadal molt actiu al municipi, amb campanyes solidàries, impuls del comerç local, noves eines municipals i una agenda cultural i d’activitats molt densa. 1. Cinc campanyes solidàries de Nadal Iniciatives principals • Cap Infant Sense Joguina (vals solidaris de 5 € per a joguines destinades a infants de famílies vulnerables), a la venda en diversos comerços locals fins al 2 de gener. • Recollida d’aliments per Càritas fins al 18 de desembre, amb la participació d’escoles i centres educatius (arròs, pasta, galetes, cereals, torrons, polvorons, etc.). • Mercat Circular de Solidança (13 de desembre, carrer del Treball 5) per promoure reutilització i sostenibilitat. • Vine a nedar per La Marató (14 de desembre, Complex Esportiu Municipal La Bonaigua), jornada solidària de natació per la investigació contra el càncer. • Campanya de donació de sang (19 de desembre, Casal de Joves) per reforçar les reserves durant les festes. "Cap infant sense joguina és una iniciativa de venda de vals solidaris de 5 euros per comprar joguines destinades a infants de famílies vulnerables." Idea clau: El Nadal a Sant Just es planteja com un temps fort de solidaritat comunitària, combinant accions socials, esportives i de salut. 2. Llicència temporal per a una xurreria Procés municipal • L’Ajuntament obre un procés per instal·lar una xurreria a la via pública amb llicència d’ocupació en precari. • Possible ubicació a Plaça Maragall o a la Rambla de Sant Just amb carrer Creu. • Durada inicial de 3 mesos, prorrogables 3 més. • Taxa: 78,17 €/m² i trimestre. Tramitació • Termini de 18 dies hàbils a partir de la publicació de l’anunci. • Tràmit presencial a l’OAC o per instància genèrica. • Cal documentació sanitària, tècnica i fiscal, i complir requisits de seguretat, higiene i equipament. • El decret complet es pot consultar via enllaç a la web de Ràdio Desvern. Idea clau: L’Ajuntament combina dinamització econòmica i control administratiu, obrint oportunitats de negoci molt regulades en espais cèntrics. 3. Nou Mapa de Patrimoni Cultural Característiques de l’eina • Des d’octubre de 2025, Sant Just disposa d’un Mapa de Patrimoni Cultural elaborat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament. • Inventaria 374 elements de patrimoni històric, natural i material. • Accessible públicament al web de la Diputació, amb fotografies, descripcions i localització exacta. Tipologies de patrimoni • Patrimoni immoble, moble, documental, natural i immaterial. • Inclou masies, edificis singulars, paisatge, tradicions locals, etc. • Permet filtrar continguts i reforça la transparència i l’accessibilitat a la informació patrimonial. Idea clau: El mapa és una eina per a la difusió, preservació i gestió del llegat santjustenc, reforçant la consciència sobre el patrimoni local. 4. Mercat de Nadal 2025 a la plaça Camoapa Comerç local i dinamització • El Mercat de Nadal 2025 se celebra el 14 de desembre a la plaça Camoapa, de 10 h a 19:30 h aproximadament. • Més de 60 parades de comerç, serveis i restauració locals. • Objectiu: dinamitzar el teixit comercial i oferir activitats per a tota la família. • Protagonisme de les associacions de comerciants Dona i Empresa i Esvern Comerç. Promocions i sorteigs • Rasca i guanya: butlletes que es donen per compres superiors a 5 € a les parades; premis directes a recollir al mateix mercat. • El col·lectiu d’artesans Maraki sorteja una panera de productes fets a mà; butlletes a 5 €, amb recaptació íntegra per a Cap Infant Sense Joguina. • A les parades de Maraki hi haurà demostracions en directe de processos artesanals. Accessibilitat i inclusió sensorial • El mercat preveu franges tranquil·les (10–11 h i primera hora de la tarda): • Sense música forta ni espectacles estridents. • Pensades perquè persones amb sensibilitats especials puguin gaudir de l’espai. Activitats familiars i culturals • Espais infantils: • Tió, espai de jocs 0–3 anys. • Presència del Patge Reial (11:30–13:30 i 17–19 h) per recollir cartes. • Espectacles i música: • 11 h: espectacle familiar El xou de la Cuga i en Rubens. • Migdia: concerts del Baix Llobregat Rock Choir i Vivi & The Bobos. • Tarda: teatre en anglès amb Quintzenàs i concert de nadales Christmas Book Quartet. Cloenda i experiències visuals • Xocolatada popular a les 18 h (opcions sense lactosa i sense gluten). • Nevada màgica final a càrrec de l’associació Dona i Empresa. • Tot el dia: fotocall nadalenc organitzat per l’Agrupació Fotogràfica Sant Just, amb muntatge escènic i descàrrega immediata de les fotos via web. Idea clau: El Mercat de Nadal es converteix en un gran esdeveniment de comerç, cultura i inclusió, estretament vinculat a campanyes solidàries. 5. Impacte del carril bus de la B-23 Millores de temps i demanda • Quatre mesos després de la posada en marxa del carril bus de la B-23, s’observa un estalvi mitjà de 10 minuts, i fins a 15 minuts en hora punta direcció Barcelona. • Aquest guany de velocitat ha generat augment de la demanda, sobretot als trajectes del matí. Àmbit territorial i objectius • Beneficia no només el Baix Llobregat, sinó també els corredors de l’Anoia i el Penedès. • S’estan assolint els objectius previstos: • 15 minuts d’estalvi en hora superpunta. • 10 minuts en hora punta. • 2 minuts en hora vall. • Es preveu que això es reflecteixi en indicadors de velocitat comercial, regularitat i puntualitat de les operadores. Punt crític i demandes • Problema principal: el semàfor d’entrada a la Diagonal, que genera cues i pot fer perdre 1–2 minuts. • Les entitats reclamen: • Continuïtat de la priorització del transport públic dins de Barcelona. • Creació d’una estació d’autobús interurbà a Francesc Macià com a final de recorregut. Idea clau: El carril bus és una millora clara de mobilitat, però cal completar-la amb actuacions dins la ciutat per maximitzar-ne l’eficiència. 6. "Vine a nedar per La Marató" – 2a edició Format de la jornada • Organitza el Club Natació Sant Just a la Piscina Municipal de la Bonaigua (14 de desembre, 10–14 h). • Activitat en equips de 4 a 6 persones, que neden per relleus per sumar el màxim de metres. • Ambient lúdic i familiar, amb música, avituallament i una campana per celebrar fites de metres. Finançament solidari • Dues fonts de recaptació: • Quotes d’inscripció dels equips. • Donacions d’empreses col·laboradores, que aporten diners per cada metre nedat. "Mentre sumen metres, anem apuntant aquests metres... hi ha empreses del nostre municipi que per metres donen diners." Balanç i objectius • 1a edició: 19 equips, més de 4.000 € recaptats, amb participació de clubs esportius, famílies i entitats del poble. • 2a edició: objectiu mínim de 20 equips inscrits (uns 1.000 € només en inscripcions). • Inscripcions obertes a cnsanjust.cat, mitjançant formulari i aportació inicial, fins al 12 de desembre. Idea clau: L’esport esdevé un motor solidari clau al municipi, connectat amb La Marató i amb el teixit empresarial local. 7. Exposició d’Imma Boronat a l’Ateneu de Sant Just Contingut i concepte • Nova exposició a l’Ateneu de Sant Just (4–31 de desembre): "Llum enmig del soroll, món de somnis" d’Imma Boronat. • Temàtica: recerca d’un espai interior de calma davant l’excés d’informació i soroll del món actual. • Boronat, també responsable de la secció Arteneu, reivindica la pintura com a meditació i autoconeixement. Tècnica amb les mans • Gran part de les obres estan pintades directament amb les mans. • La pintora defensa el contacte directe com una forma més ràpida, directa i primitiva de transmetre emocions. "Quan un pinta amb les mans... és com si tinguéssim ulls a les mans." • El pinzell queda reservat per als detalls finals, però la base neix del contacte manual amb la tela i la pintura. Fusió amb intel·ligència artificial • L’exposició incorpora una instal·lació artística en col·laboració amb Carles Garcia: • Una peça en què la intel·ligència artificial projecta imatges en moviment sobre un quadre de gran format. • Expressa el caos mental de la saturació d’estímuls i la convivència entre art manual i tecnologia digital. Component social i activitats associades • Part dels ingressos per la venda d’obres es destinen a Sant Just Solidari. • S’han creat samarretes amb el lema "Pay Me Attention", amb 5 € de cada venda per a l’ONG. • Arteneu impulsa activitats creatives com un taller de pintura amb vi, conjuntament amb el celler de Can Mata, on es pinta amb vi i amb pigment. Idea clau: L’exposició combina introspecció, tecnologia i solidaritat, reforçant l’Ateneu com a pol cultural i social del municipi. 8. Agenda d’activitats setmanals Dies feiners • Acte de reconeixement al voluntariat a les Escoles (avui, 19 h). • Mercat ambulant de dimecres a la plaça Camoapa (9–14 h). • Club de lectura de còmic infantil a Can Ginestar: L’imbatible de Pascal Jousselin (dimecres, 17:30 h). • Reunió Stop Xarxa d’Escombraries organitzada per Endavant Sant Just (dimecres, 19 h, a les Escoles). • Documental del mes Mr. Nobody Against Putin a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu (dimecres, 19:30 h). • Taller de guarniments nadalencs al Centre Social El Mil·lenari (dijous, 16 h). • Conferència d’AUGGE a la Residència La Mallola (dijous, 18 h): Josep Maria de Sagarra, vida i obra, a càrrec de Xavier Albertí. • Entrevista a l’alcalde Joan Basagañas al programa Panorama Municipal a Esplugues Televisió (dijous, 21 h). • Celebració nadalenca amb coral Harmonia al Centre Social El Mil·lenari (divendres, 17 h). • Divendres de jocs al Casal de Joves (divendres, 17 h). • Conferència del Centre d’Estudis Santjustencs a la Sala Piquet de l’Ateneu: La hidratació a la muntanya (divendres, 19:30 h). Cap de setmana • Mercat ambulant de dissabte al Parc de Lluís Companys (9 h). • Mercat Circular de Solidança (dissabte, carrer del Treball 5, a partir de les 9 h). • Activitat Caminant amb Elles al barri de Mas Lluí, sobre els noms femenins dels carrers (dissabte, 10:30 h). • Visita guiada al refugi antiaeri (dissabte, 11 h, a les Escoles). • Activitat infantil Share Your Favourite Toy al Centre de Formació Bristol (dissabte, 11:15 h). • Sessió CineXic a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu: L’incident alienígena del petit Alan (dissabte, 18 h). • Excursions Vegas–Puig de la Mola–Olesa de Bonesvalls, sortida des del Parador (diumenge, 8 h). • Vine a nedar per La Marató a la Bonaigua (diumenge, des de les 9 h). • Mercat de Nadal 2025 a la plaça Camoapa (diumenge, des de les 10 h). • Mercat de Pagès al Parc de Torreblanca (diumenge, 10:30–14 h). • Festival de Nadal de l’Escola de Ball Raquel Rubiales, a la Sala Utopia del Casal de Joves (diumenge, 12 h). Idea clau: L’agenda mostra un municipi amb alta activitat comunitària, on conviuen cultura, educació, esport, voluntariat i comerç. 9. Tancament informatiu El butlletí conclou amb un resum de titulars que reforça les idees clau: • 5 campanyes solidàries per Nadal. • Procés municipal per a una xurreria amb llicència temporal. • Mapa digital de patrimoni amb 374 elements. • Mercat de Nadal amb més de 60 parades, música i activitats. Visió global: L’episodi dibuixa un Sant Just molt actiu, amb solidaritat, economia local, cultura i mobilitat sostenible com a eixos principals del moment nadalenc.

  • #588 - Entrevistes de La Rambla del 9/12/2025 — Mercat de Nadal 2025 a Sant Just: comerç i família - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    18'

    #588 - Entrevistes de La Rambla del 9/12/2025 — Mercat de Nadal 2025 a Sant Just: comerç i família

    El contingut descriu el Mercat de Nadal 2025 de Sant Just, que se celebrarà el diumenge 14 de desembre a la plaça Camoapa, amb l’objectiu central de promoure el comerç, els serveis i la restauració local mitjançant una seixantena de parades. El mercat ofereix hores tranquil·les sense música forta, pensades per a persones amb més sensibilitat sensorial.Hi participen activament comerços locals, Dona i Empresa, Esvern Comerç i el col·lectiu Meraki, amb accions de dinamització, butlletes amb premis i una panera artesanal solidària vinculada a la campanya 'Cap Infant Sense Joguina'. El programa inclou espectacles familiars, fotocol nadalenc, tió, espai de joc 0–3, concerts de rock i versions, una obra de teatre infantil en anglès, la presència del patge reial per recollir cartes als Reis, i una xocolatada popular (amb opcions sense lactosa i sense gluten). El mercat es tanca amb un concert nadalenc i una nevada màgica que culmina la jornada festiva i solidària.

  • La Rambla del 9/12/2025 — Mercat de Nadal, notícies locals i ciència a La Rambla - episode art
    La Rambla
    2h 47min

    La Rambla del 9/12/2025 — Mercat de Nadal, notícies locals i ciència a La Rambla

    Context general de l’episodi Episodi de La Rambla, magazín matinal de Ràdio Desvern, amb un format molt variat: notícies locals de Sant Just, repàs de premsa, efemèrides, temps, entrevista sobre el Mercat de Nadal, anàlisi econòmica sobre la pesta porcina africana, secció de ciència aplicada a la vida quotidiana i recomanacions literàries i musicals. 1. Notícies de Sant Just i agenda municipal 1.1. Campanyes solidàries de Nadal Es destaquen 5 iniciatives solidàries actives al municipi: • Cap Infant Sense Joguina (fins al 2 de gener): venda de vals de 5 € a diversos comerços (Cal Llibreter, cistelleria Ballart, La Vi en Papier, papereria L'Escrivà i Tutu Barcelona) per comprar joguines per a infants de famílies vulnerables. • Recollida d’aliments per Càritas (fins al 18 de desembre): escoles i centres educatius aporten aliments bàsics i productes típics de Nadal. • Mercat Circular de Solidança (13 de desembre): al carrer Treball 5, per promoure la reutilització i la sostenibilitat. • Vine a nedar per La Marató (14 de desembre, Piscina Municipal de la Bonaigua): jornada solidària de natació per recaptar fons contra el càncer. • Campanya de donació de sang (19 de desembre, Casal de Joves): reforç de reserves de sang durant les festes. Idea clau: Sant Just articula el Nadal entorn de la solidaritat comunitària i la col·laboració entre entitats, centres educatius i ciutadania. 1.2. Xurreria amb llicència d’ocupació en precari L’Ajuntament obre un procés per autoritzar un quiosc de xurreria a la via pública: • Emplaçaments possibles: Plaça Maragall o Rambla de Sant Just amb carrer Creu. • llicència d’ocupació en precari de 3 mesos, prorrogable 3 mesos més. • Taxa: 78,17 € per m² i trimestre. • Tramitació: a l’OAC o per instància genèrica. • Cal aportar documentació sanitària, tècnica i fiscal, i complir requisits de seguretat i higiene. A l’espai de conversa, el conductor i la Mariona comenten la manca de xurreria al municipi, la tradició de xurros amb xocolata per Reis i la possible bona acollida d’aquesta activitat. 1.3. Nou Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Just Presentació del Mapa de Patrimoni Cultural, elaborat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament: • Recull 374 elements patrimonials: immobles, mobles, documentals, naturals i immaterials. • Eina en línia amb funcionament tipus Google Maps: xinxetes, fotografies, fitxes tècniques i descripcions. • Permet filtrar per categories i preparar rutes educatives, turístiques i culturals. • Exemples citats: rellotge de sol de Can Cuscoll, Molí de Can Pedrosa, Forn de Can Biosca. Missatge central: el mapa visibilitza la riquesa del llegat santjustenc i és una eina clau per a escoles, recerca i planificació urbanística, reforçant el compromís amb la protecció del patrimoni. 1.4. Butlletins locals Als butlletins informatius de les 11h i de les 12h es repeteixen i concreten aquestes tres notícies centrals: • Calendari i funcionament de les campanyes solidàries. • Detalls procedimentals del procés de la xurreria. • Accés i finalitats del Mapa de Patrimoni Cultural. 2. Repàs de la premsa del dia Mariona Sales i el presentador comenten les portades dels principals diaris: 2.1. Temes europeus i internacionals • Pacte migratori de la UE: - Avals per crear centres de deportació de migrants en tercers països, seguint el model de Georgia Meloni. - Espanya s’hi oposa, però no evita l’acord. - Debat sobre el gir antimigratori a Europa. • Zelensky i la guerra d’Ucraïna: - Gira per capitals europees (Londres, París, Berlín) per obtenir suport. - Pressions internacionals per negociar la pau a canvi de cedir territori. • Síria post-Assad (La Vanguardia): - Crònica d’Adamares un any després de la caiguda de la dictadura d’Assad; nou escenari polític i simbòlic. 2.2. Economia i societat • OPA de Paramount sobre Warner Bros. Discovery: - Operació “hostil” que impacta directament en plataformes com HBO i indirectament en Netflix. - Debat sobre el futur de les grans majors i continguts com Harry Potter, que es prepara en format sèrie. • Mercat laboral i jubilacions: - El CNI busca nous perfils tècnics per substituir la generació boomer propera a la jubilació. • Trànsit i mobilitat metropolitana: - Propostes per reduir embussos a les rondes de Barcelona i traslladar viatges al transport públic. • Pesta porcina africana: - Seguiment del brot detectat a Catalunya i impacte sobre el sector porcí (veurem l’anàlisi econòmica al bloc 4). 2.3. Política i societat internacional • Sàhara Occidental (El Punt Avui): - 50 anys després de la retirada espanyola, la comunitat internacional continua sense impulsar el referèndum d’autodeterminació. • Reflexions diverses: cròniques culturals, esportives (Barça a Europa) i anàlisi sobre la producció excessiva de cinema a Espanya. 3. Efemèrides, música i temps 3.1. Efemèrides del 9 de desembre • 1979: l’OMS declara oficialment l’erradicació de la verola al món. • 1961: independència de Tanganyika (avui part de Tanzània) respecte del Regne Unit, efemèride vinculada a la descolonització africana. • 1965: primera emissió de A Charlie Brown Christmas, clàssic nadalenc de l’animació. • Naixements: - Judi Dench (1934), actriu britànica de referència al cinema i teatre. - Kirk Douglas (1916–2020), icona de l’edat d’or de Hollywood. • Efemèride musical: - 1989: We Didn’t Start the Fire de Billy Joel arriba al número 1 del Billboard Hot 100 durant dues setmanes. 3.2. Secció de meteorologia (Carles Rius) Carles Rius descriu una situació anticiclònica que ha portat temperatures anormalment altes per l’època: • S’han assolit fins a 20,2 ºC a Sant Just en dies recents. • L’anticicló ha tallat l’entrada de fronts freds que a finals de novembre portaven hivern rigorós. • Explica el canvi del flux d’aires freds, que ara baixen cap a EUA i Canadà en lloc d’Europa. 3.3. Previsió setmanal • Temperatures: - Màximes entre 16–18 ºC al principi de setmana, amb tendència a normalitzar-se cap als 14–15 ºC. - Mínimes entorn dels 9 ºC, baixant gradualment cap als 6–7 ºC. • Dos fronts febles: - Entre dimecres-dijous i entre divendres-dissabte, amb molts núvols però poca precipitació prevista. • Cap de setmana del Mercat de Nadal: - Diumenge amb força activitat al carrer. - Temperatures suaus (màx. 16 ºC, mín. 9 ºC) i ambient en principi tranquil, sense temporal, tot i una certa variabilitat dissabte. “És una setmana bastant tranquil·la […] tindrem temperatures d’hivern, però sembla que entrem en un episodi bastant avorrit pel que fa a precipitacions.” 4. Economia: pesta porcina africana i impacte al sector 4.1. Punt de partida A l’espai d’actualitat econòmica amb Rafael Redondo s’analitza el brot de pesta porcina africana detectat a Catalunya: • No afecta la salut humana, però és altament mortal per als porcs (prop del 100% de mortalitat). • No hi ha vacuna eficaç; el control es basa en sacrifici massiu d’animals a la zona afectada i als voltants. 4.2. Context històric • Origen del nom: la malaltia es detecta als anys 20 a Kènia. • Entrada a Europa als anys 50 per Portugal, vinculada a restes de menjar d’avió contaminades destinades a granges. • Espanya va conviure amb la pesta porcina fins a principis dels anys 70; es va erradicar el 1971. 4.3. Impacte econòmic immediat • Es parla d’un cost d’uns 20 milions d’euros en una setmana, principalment per la caiguda del preu del porc (15–20%). • Espanya és el tercer productor mundial de carn de porc, després dels Estats Units i la Xina. • Catalunya concentra aproximadament el 40% de la producció espanyola, amb unes 5.300 granges i al voltant de 10 milions de porcs. Clau econòmica: si les exportacions es frenen i la producció continua, augmenta molt l’oferta interna i els preus del porc baixen, comprimint uns marges ja de per si reduïts. 4.4. Restriccions comercials i geografia del brot • Més de 25 països han anunciat restriccions a l’entrada de productes porcins d’Espanya o de zones concretes. • Alguns (com la Xina) han vetat tota la demarcació de Barcelona, tot i que el focus inicial es troba al voltant de Cerdanyola del Vallès i Collserola. • A Europa s’intenta acotar el problema a radis de 6–20 km entorn del focus, però en la pràctica el mercat internacional sovint penalitza el conjunt del país o de la regió. 4.5. Origen del brot: laboratori o “entrepà”? Rafael exposa dues hipòtesis en debat públic: • Teoria de l’entrepà: restes d’aliments contaminats (embotits, etc.) consumits per porcs senglars. • Fuita de laboratori: possible accident en un laboratori d’alta contenció que investiga la pesta porcina africana, situat a la zona. Assenyala que l’anàlisi genètica apunta a una cepa procedent de Geòrgia, cosa que fa menys versemblant l’explicació “casual” d’un embotit arribat d’aquell país, i dona cert pes a la hipòtesi d’una fuita de laboratori (sense entrar en conspiracions). 4.6. Porcs senglars i gestió de fauna • El brot afecta principalment porcs senglars de Collserola, que s’han convertit en plaga i baixen sovint a zones urbanes. • Es despleguen més de 1.000 efectius (agents rurals, policies, exèrcit) i es tanquen passos de fauna per limitar-ne els moviments. • Es reforcen les batudes de caça controlades per reduir població de senglars. • Rafael defensa no “erradicar-los”, sinó controlar-ne la població per evitar riscos sanitaris i d’accidents. 4.7. Perspectives i terminis • Es calcula que faran falta setmanes o mesos per donar el brot per totalment controlat (Rafael apunta cap a febrer per normalitzar l’exportació). • Cal temps perquè els països importadors rebin certificats, tornin a obrir fronteres i recuperin la confiança. • Mentrestant, el preu del porc i les empreses del sector hauran d’assumir pèrdues, reduccions d’exportació i possible ajust de plantilla. 5. Ciència i psicologia: l’estat de flow A l’espai “Preguntant s’entén la ciència”, amb Jan Bigata, es continua una sèrie sobre dopamina, atenció i addicció, centrant-se avui en l’estat de flow. 5.1. Què és el flow? L’estat de flow (també “estar en la zona”) es descriu com: • Concentració profunda en una tasca. • Sensació de control alt sobre el que es fa. • Pèrdua de l’autoconsciència (calla la veueta crítica interna). • Distorsió de la percepció del temps (les hores passen volant). • La tasca requereix esforç, però la sensació és d’atenció sense esforç. Aquest estat permet ser molt productiu i gaudir de l’activitat, ja sigui estudiant, escrivint, programant, fent esport o activitats creatives. 5.2. Atenció com a recurs limitat • Es parla de la tendència actual a consumir continguts molt curts i altament estimulants (xarxes socials, vídeos breus), que fa que costi més mantenir l’atenció sostinguda. • Es planteja l’atenció com un múscul entrenable que es pot reforçar amb hàbits adequats. • Exemple il·lustratiu: jugadors professionals d’escacs poden perdre fins a 5 kg en tornejos de 10 dies, només per l’altíssim consum energètic de la concentració. 5.3. Focus i atenció dispersa Jan introdueix una metàfora visual: • L’atenció és com una llanterna en una habitació fosca: - Si és molt difusa, veus l’espai general però no el detall. - Si és un raig làser, veus el detall però perds la visió global. Per això proposa alternar: • Períodes de focus intens (hiperfocus) sobre una tasca concreta. • Períodes d’atenció dispersa o descans, que fomenten creativitat i connexions noves. 5.4. Consells pràctics per facilitar el flow 1. Definir blocs de concentració amb objectius clars • Establir períodes tancats (p.ex. 25–90 minuts) dedicats a una tasca específica. • Evitar el multitasking. 2. Minimitzar les distraccions • Treure el mòbil i altres estímuls fora de la vista o de l’habitació. • Espais de treball el més neutres i ordenats possible. 3. Llibreta de pensaments intrusius • Quan apareix un “m’he d’enrecordar de…”, escriure-ho en una llibreta i tornar a la tasca. • Això tranquil·litza el cervell i redueix l’angoixa per oblidar coses. 4. Ajustar dificultat i habilitat • El flow apareix quan hi ha un equilibri entre el repte de la tasca i el nostre nivell. • Si és massa difícil: frustració. • Si és massa fàcil: avorriment. • Recomanació: fragmentar tasques grans en sub-tasques assolibles i anar pujant el nivell a mesura que millorem. 5. Respectar els descansos • Usar tècniques com Pomodoro (p.ex. 25 minuts concentració + 5 descans). • No aprofitar el descans per buscar més estímuls intensos (xarxes, vídeos…). • És positiu avorrir-se una mica: l’atenció es desenganxa i es generen idees noves. 6. Perspectiva positiva i curiositat • L’abordatge emocional de la tasca influeix fortament: si l’associem només a obligació i patiment, tendirem a procrastinar. • Es recomana cultivar curiositat: “què puc aprendre d’això?”, “com puc provar de fer-ho millor?”. • Això enllaça amb els episodis anteriors sobre dopamina i procrastinació. 5.5. Joc final sobre dopamina i addicció Per tancar la “minisèrie” sobre dopamina, Jan proposa un petit quiz al presentador sobre: • La funció real de la dopamina al sistema de recompensa: - No és el plaer en si, sinó el senyal que anticipa recompensa (p.ex. veure un anunci que desperta ganes de menjar torró). • El paper de la socialització en el risc d’addicció: - Un bon entorn social disminueix la vulnerabilitat a les addiccions; l’aïllament l’augmenta. L’espai combina rigor científic i to lúdic, ajudant a integrar el contingut. 6. Mercat de Nadal de Sant Just: programa i comerç local A l’entrevista central, amb Laia Coma (promoció econòmica), es presenta en detall el Mercat de Nadal del municipi, que se celebrarà diumenge 14 de desembre a la Plaça Camoapa. 6.1. Objectius del Mercat de Nadal • Impulsar el comerç, els serveis i la restauració local de Sant Just. • Donar als establiments un espai fora de la seva botiga física per visibilitzar-se i connectar amb nous clients. • Crear un espai festiu, familiar i inclusiu vinculat a la campanya de Nadal. 6.2. Participació del comerç i les entitats • Prop d’una seixantena de carpes de comerç, serveis, restauració i artesania local. • Restauració: oferta per fer esmorzars, vermuts i dinars al mateix mercat. • Participació destacada de: - Dona i Empresa: dinamització, activitat “Fa que nevi a Sant Just” i gestió de butlletes premiades. - D’Esvern Comerç: implicació en premis i promocions lligades a compres. - Col·lectiu Meraki: artesans i artistes locals amb demostracions en directe, creació d’una panera artesana solidària. - Patim Patam: activitats infantils i espais de joc. - Agrupació Fotogràfica Sant Just: fotocall nadalenc. 6.3. Hores tranquil·les El mercat incorpora franges horàries tranquil·les: • Trams del matí i de la tarda sense música forta ni estímuls estridents, pensats per a persones amb hipersensibilitat sensorial, infants petits o qui prefereixi un ambient més calmat. Enfoc inclusiu: el Mercat de Nadal es dissenya pensant també en la diversitat de necessitats sensorials. 6.4. Agenda d’activitats del matí • 10:00–11:00 – Obertura del mercat i franja tranquil·la. • 11:00 – Show de la Cuca i en Rubens: espectacle familiar nadalenc. • 11:00–tarda – Fotocall de Nadal (Agrupació Fotogràfica Sant Just) amb atrezzo i decorat, fotografies descarregables en línia. • 11:30–13:30 – Fer cagar el tió per a nens i nenes (Patim Patam). • 11:30–13:30 – Espai de jocs 0–3 anys (Patim Patam): joc lliure amb materials sensorials, encaixos, construcció, etc. • 12:00 – Concert de rock amb grups dels tallers de música del Baix Llobregat. • 13:00 – Concert de versions amb Vivi and the Bobos per animar el vermut i l’hora de dinar. 6.5. Activitats de tarda • 17:00 – Obra de teatre infantil en anglès (Quintzenars de Sant Just). • 17:00–19:00 – Espai de joc 0–3 (Patim Patam). • 17:30–19:30 – Fer cagar el tió (segona franja de tarda). • 17:00–19:00 – Continuïtat del fotocall i presència del Patge Reial. - El patge recollirà cartes de Reis, amb taula preparada perquè els infants puguin escriure-les allà mateix. • 18:00 – Xocolatada popular: - Xocolata (també sense lactosa). - Melindros, incloent-hi opcions sense gluten per garantir l’accessibilitat alimentària. • 18:00 – Concert nadalenc amb el Christmas Vocal Quartet. • Cap al vespre – Nevada simbòlica organitzada per Dona i Empresa, que posa punt final lúdic al mercat. • Sorteig de la panera Meraki: - Finançada amb butlletes de 5 €, destinades íntegrament a Cap Infant Sense Joguina. 6.6. Altres elements destacats • Diverses carpes de Meraki faran demostracions de com elaboren artesania (peça a peça). • Hi haurà una carpa específica de tallers i ambientació nadalenca. • El mercat funciona de 10:00 a prop de les 19:30–20:00, oferint un continuum d’activitats per a totes les edats. Visió global: el Mercat de Nadal combina promoció del comerç local, experiència familiar, inclusió sensorial i solidaritat (cap infant sense joguina), convertint la plaça en un autèntic espai central de la vida santjustenca nadalenca. 7. Llibres i cultura: recomanació d’“El contrabando ejemplar” A l’espai Va de llibres, l’Arnau Cònsol (de Cal Llibreter) recomana la novel·la “El contrabando ejemplar” de Pablo Maurette, Premi Herralde de novel·la 2025 (editorial Anagrama). 7.1. Trama i estructura • Protagonista: Pablito, escriptor argentí que ha viscut a Madrid i que vol escriure, però no acaba de trobar la seva veu. • El seu mentor està treballant en una novel·la que vol respondre la pregunta clàssica argentina: “Quan se jodió Argentina?” • Aquesta novel·la (dins la novel·la) es remunta a la fundació de Buenos Aires al segle XVI, mostrant una ciutat que neix del contraban i la picaresca. • Quan el mentor mor, Pablito inicia una cerca del manuscrit entre Madrid i Buenos Aires, i es planteja si ha de completar-lo, reescriure’l o fer-ne una obra nova. 7.2. Temes principals • Identitat argentina i decadència: - El llibre dialoga amb la pregunta sobre quan i per què el país “es va torçar”, amb opinions diverses (peronisme, dictadures, Kirchner, herència colonial…). • Síntesi de gèneres: - Barreja de memòries, ficció històrica, metaliteratura i reflexió política. • Buenos Aires com a “cambalache”: - El títol i el comentari s’acompanyen del tango Cambalache d’Enrique Santos Discépolo, símbol d’un món caòtic, mesclat i contradictori. • Reflexió sobre l’ofici d’escriure: - És lícit “robar” o reinventar l’obra inacabada d’un altre? - Escriure novel·les és, en si mateix, una forma d’“embust” elaborat? 7.3. Valoració de l’Arnau • Prosa àgil, irònica i intel·ligent, amb ritme sostingut. • Apte per a lectors interessats en: - Narrativa llatinoamericana contemporània. - Història de Buenos Aires i d’Argentina. - Metaliteratura i reflexió sobre el procés creatiu. • Considera que el Premi Herralde funciona sovint com a segell de qualitat i que aquest títol “no fallarà” per a qui busqui una novel·la que entretingui i alhora faci pensar i aprendre. A la part final, l’Arnau avança que al desembre no programaran gaires actes literaris per la càrrega de feina de la campanya de Nadal i Reis, i que preparen propostes especials pel 10è aniversari de Cal Llibreter, que se celebrarà el 5 de gener. 8. Tancament musical: Maneskin al Parador Musical A la secció Parador Musical, el programa se centra en la banda italiana Maneskin: 8.1. Origen i salt a la fama • Grup format a Roma el 2016: - Damiano David (veu), - Victoria De Angelis (baix), - Thomas Raggi (guitarra), - Ethan Torchio (bateria). • Es donen a conèixer a X Factor Itàlia (2017). • Salt internacional definitiu amb la victòria a Eurovisió 2021 representant Itàlia amb Zitti e buoni. 8.2. Èxit global i estil • Després d’Eurovisió, aconsegueixen un èxit mundial amb la seva versió de Beggin’, que es viralitza a xarxes i llistes d’èxits. • Àlbums destacats: - Teatro d’ira: Vol. I (2021). - Rush! (2023). • Cançons remarcades: - I Wanna Be Your Slave, - Supermodel, - The Loneliest. • El seu so barreja riff de rock clàssic, actitud punk i una imatge provocadora i andrògina, reivindicant llibertat d’expressió i diversitat. 8.3. Posicionament internacional • Han actuat a grans festivals com Coachella. • Han guanyat premis MTV, Billboard i han estat nominats als Grammy. • Sovint es parla de Maneskin com a ambaixadors del rock europeu per a una nova generació. L’episodi tanca amb el conductor recordant l’agenda del dia següent i desitjant bon Nadal avançat als oients. 9. Estructura radiofònica i to del programa • Format magazín: alterna música (incloent-hi clàssics com Julio Iglesias o Billy Joel i temes actuals), publicitat, autopromocions de programes de Ràdio Desvern, i blocs de contingut informatiu i divulgatiu. • To proper i desenfadat, amb converses disteses entre el presentador i els col·laboradors (comentaris sobre temps, gustos personals, bromes internes). • Equilibri entre temes locals (comerç, patrimoni, campanyes solidàries, agenda) i assumptes globals (UE, Ucraïna, pesta porcina, plataformes audiovisuals), sempre amb la mirada posada en com afecten la vida quotidiana dels santjustencs. En conjunt, l’episodi ofereix una panoràmica rica del dia a dia de Sant Just, combinant servei públic local, cultura, ciència aplicada i entreteniment musical.

  • #513 - El Refugi del 8/12/2025 — Rapsòdia Bohèmia: disseccionant Queen i Freddie - episode art
    El Refugi
    1h 47min

    #513 - El Refugi del 8/12/2025 — Rapsòdia Bohèmia: disseccionant Queen i Freddie

    Context i fil conductor L’episodi és un documental narratiu en forma de viatge personal on Bernat Soler, periodista esportiu i fan declarat de Queen, es proposa un repte gairebé impossible: aprendre a cantar Bohemian Rhapsody en l’any que la cançó compleix 50 anys. A partir d’aquest objectiu aparentment naïf, el programa es converteix en: • Un recorregut emocionant per la història de la cançó i el seu impacte. • Una classe magistral de música aplicada a Bohemian Rhapsody. • Un relat sobre el talent, el límit humà i l’acceptació. 1. El repte impossible: voler ser Freddie Mercury Classes de cant i primer xoc de realitat Bernat visita el seu amic Jofre Bardegí, músic i professor de cant, per començar el camí. • Fan escalfaments vocals (vocals com riu, riu, riu), treballant respiració diafragmàtica, suport i col·locació de la veu. • El Jofre li corregeix mals hàbits (tensió al coll, aixecar-lo en comptes de relaxar-lo, no fer servir el diafragma). • Quan ataquen el famós “Mama, life had just begun”, descobreixen que cal baixar el to perquè la tessitura original és inassolible per a Bernat. "Has anat a agafar un dels cantants més bèsties de la història…" Conclusió inicial: cantar Freddie Mercury “tal qual” és una epopeia vocal. Tot i això, Bardegí l’anima i li recorda que fins i tot els galls poden indicar que la veu està funcionant de manera més sana. 2. Història de Bohemian Rhapsody: del laboratori al número 1 Composició i estructura Bernat entra a l’“univers” de Bohemian Rhapsody i n’explica els fonaments: • Cançó escrita per Freddie Mercury, inclosa a A Night at the Opera (1975), amb una durada de 5:55. • Construïda com una rhapsòdia: peça formada per 5 seccions diferenciades (intro a cappella, balada, passatge operístic, part de hard rock i coda final). • Mercury recicla fragments de tres cançons prèvies, la compon inicialment al seu pis de Holland Park i la grava l’estiu de 1975 en 5 estudis diferents, sobretot per la complexitat de les veus. La batalla amb la discogràfica • Els singles de l’època duraven uns 3 minuts; Bohemian Rhapsody en dura gairebé 6. • La companyia EMI li proposa retallar-la o dividir-la en tres cançons; Mercury s’hi nega rotundament. • El mateix Freddie admet el risc: o fracàs estrepitós o èxit espatarrant. L’aposta radiofònica de Kenny Everett • El còmplice és el DJ Kenny Everett (Capital Radio), amic personal de Mercury. • Everett emet la cançó 14 vegades en un sol cap de setmana, abans que es posi a la venda. • En aquella època, sense Spotify ni YouTube, només hi ha disc o ràdio; l’efecte és devastador: el públic es torna boig per comprar el senzill. Resultats: • Número 1 de vendes al Regne Unit durant 9 setmanes. • També número 1 a Austràlia, Irlanda, Canadà, Països Baixos i Bèlgica; a l’Estat espanyol arriba al 4 (superada per Amor, amor d’Olé Olé). • La desbanca “Mamma Mia” d’ABBA, creant el joc irònic del “Mama” de Queen al “Mamma Mia” d’ABBA. 3. Classe magistral: Ramon Gener dissecciona el miracle Bernat visita Ramon Gener, músic i divulgador, per entendre musicalment la cançó. Intro: ambigüitat i sensació de “límbo” Gener analitza l’inici a cappella: • El primer acord és harmònicament ambigu: no se sap si som a sol menor, sol menor setena o si bemoll amb sol al baix. • Aquesta inestabilitat fa que, tal com diu la lletra (“Is this the real life? Is this just fantasy?”), sembli que un ésser eteri canta des d’un no-lloc. • Només amb “Open your eyes, look up to the skies and see” es fixa clarament la tonalitat en sol menor. “Estem com ànimes flotant… només amb aquesta estoneta ja podríem parlar gairebé tota la vida.” Multiplicitat de Freddies i dificultat tècnica Gener explica la proesa tècnica de l’època: • Gravació analògica amb 24 pistes: Mercury grava moltes capes de la seva pròpia veu. • No hi havia edició digital: calia afinar perfectament i anar a tempo a cada presa, perquè després no es podia corregir. “Si ets músic no és molt difícil; si no ets músic és impossible.” La balada: estabilitat relativa i lament A la secció de balada: • Ens movem sobretot entre si bemoll i mi bemoll, dues tonalitats veïnes en el cercle de quintes, la qual cosa dona sensació de familiaritat, però amb moviment constant. • El motiu descendent de “Mama, just killed a man” funciona com un lament musical. • Gener subratlla la creativitat harmònica: canvis inesperats com l’aparició d’un acord de la bemoll menor que, malgrat tot, encaixa i prepara el que vindrà. Secció operística: bogeria controlada • Gener la defineix com “una de les bogeries més grans de la història del pop-rock”. • Hi apareixen múltiples referències i personatges: Galileo, Scaramouche, Figaro, Beelzebub… • Musicalment, Queen reutilitza motius d’altres parts de la cançó i els combina com un collage, però amb una coherència sorprenent. Hard rock i compàs 12/8 • A la secció de rock tornen a si bemoll major, però amb un compàs 12/8, poc habitual en el pop-rock: quatre grups de tres corxeres (1-2-3 / 1-2-3…). • Això crea una sensació rítmica especial, gairebé de bola rodant, sobre la qual la guitarra s’enfila fins arribar a la secció final. Outro i resolució perfecta • A la coda (“Nothing really matters…”), s’arriba finalment a una modulació perfecta cap a fa. • Gener explica que la música és un joc de tensió i resolució, i que aquesta resolució final és tan satisfactòria que l’oient, encara que no sàpiga música, la sent com a inevitable i perfecta. • Contrasta aquesta riquesa amb la simplicitat de gran part del pop actual (rodes de 2–4 acords fixos), que veu més com a entreteniment que com a recerca artística. Talent vs feina: de Mercury a Messi Gener introdueix una reflexió poderosa: “El talent no és cap mèrit; el mèrit és la feina.” • Compara Mercury amb Messi: talent enorme, però també treball constant que permet mantenir un nivell altíssim molts anys. • Contraposa aquest model al de Ronaldinho, talent desbordant però amb menys disciplina, que brilla menys temps. Aquest discurs fa que Bernat se senti petit davant del gegantí nivell de l’obra, però Gener el reanima: la música no ha de fer por i tothom té dret a intentar-ho, encara que no pugui arribar al cim. 4. Versions, corals i la temptació de “diluir” el repte L’opció coral: esperança i frustració Bernat descobreix via Instagram que la seva companya Ruth Gumbau canta Bohemian Rhapsody en una coral. • Contacta amb Agustí Valentí, director de la coral de l’Escola de Música de Sant Gervasi, que l’invita a assajar i li envia material per a veu de baix. • S’imagina que, envoltat de veus, tot serà més fàcil. Però el dia de l’assaig… • Descobreix un cor molt treballat, amb veus repartides, disciplina i nivell. • En provar-s’hi, constata que ell desentona i no arriba on voldria. “Amics i amigues, us ho confesso, no me’n surto.” La coral, que semblava el camí fàcil, es converteix en un nou bany d’humilitat. Versions sorprenents: cobla, zulus i teleñecos Bernat explora adaptacions creatives de la cançó: • Cobla – “Bohemian Sardana”: la cançó portada a l’univers de la música de cobla, amb sonoritats catalanes. • Grup vocal zulu: interpretació en clau coral africana, elegant i poderosa. • Els Muppets (Teleñecos): versió humorística amb personatges de peluix, que posa en relleu la flexibilitat de la peça. • The Braids (R&B): adaptació en clau Rhythm & Blues dels 90. • Versió en català de Filferro (duet del Bages): mostra com la cançó també pot sonar natural i emotiva en català. Aquestes versions li donen aire però també li recorden una cosa: els qui l’han sabut adaptar han tingut una visió artística i uns recursos vocals i musicals que ell no té. 5. Arnau Tordera: tècnica, respecte i gosadia escènica Bernat parla amb Arnau Tordera (Obeses), un dels cantants catalans que més s’apropa al món vocal de Mercury. Què fa especial la veu de Freddie Mercury? Tordera en destaca: • Un timbre preciós i singular, fruit de factors físics (crani, dents, capacitat toràcica…). Mercury ni es volia arreglar les dents per por de canviar de timbre. • Una gran habilitat per utilitzar la part alta de la veu de pit (tècnica de belting) sense recórrer gaire al falset. • Una dicció clara i poderosa fins i tot en registres molt tensos. El compara amb altres cantants: • A diferència d’Ian Gillan (Deep Purple) o Robert Plant (Led Zeppelin), Mercury no se sosté tant en el falset, sinó en una veu de pit expansiva. Cantar Bohemian Rhapsody en directe Obeses la van interpretar amb: • Tordera com a cantant i guitarrista de solo. • Un cor de dotze cantants lírics per cobrir la secció operística. “Mai assoliré el nivell de Freddie Mercury ni de Brian May, però jo puc fer una cosa que ells no van fer mai: cantar la peça i tocar el solo alhora.” Queen, en canvi, mai no va fer la secció operística completament en directe: la llançaven gravada mentre ells sortien de l’escenari. Tordera recomana a Bernat: • Si es vol fer un homenatge, fer-lo sencer i sense complexos, sabent d’entrada que no igualarà l’original. • Pensar bé tessitura i to (potser canviar d’octava o tonalitat) i assumir-ho com una versió personal, no com un concurs d’imitació. 6. Entre galls i proeses: anatomia de la part operística El programa juga amb pistes aïllades de la gravació original per mostrar-ne la complexitat. Capes de veus i extrems de tessitura • Es distingeixen veus greus exageradament baixes, gairebé còmiques si s’escolten soles. • A l’altre extrem, hi ha aguts extremadament alts (Roger Taylor), probablement la nota més aguda enregistrada en tota la discografia de Queen. “És la nota més aguda que hi deu haver en tota la discografia sencera de Queen.” La quantitat de pistes vocals supera de llarg el que es pot comptar amb els dits de les mans: són capas i més capes de Freddies, Rogers i companyia. Els galls de Mercury: vulnerabilitat dins la perfecció S’analitza un fragment de la part rock on Mercury apareix cada cop més forçat i cansat. • Hi ha un gall especialment evident que, sorprenentment, es va mantenir a l’enregistrament definitiu. • Això serveix per desmitificar el geni: ni tan sols Mercury era infal·lible. La lliçó implícita: la humanitat forma part de la grandesa de la peça. 7. Freddie, Queen i Catalunya: “Barcelona” i els llaços emocionals Viatge a Montreux i comunitat fan Bernat viatja a Montreux, al costat del llac Léman, on Mercury va passar els últims mesos de vida. • Allà se celebra anualment una trobada de fans a la vora de l’estàtua icònica de Mercury. • Entre karaoke i homenatges, Bernat torna emocionat i reforçat en el seu vincle amb Queen. Berta Yebra: una mirada íntima sobre Mercury La periodista musical Berta Yebra, cofundadora de Popular 1, aporta el punt de vista de qui el va conèixer en persona. • Descriu una relació molt propera, plena de complicitats (com pintar-se mútuament les ungles). • Defineix Bohemian Rhapsody com una cançó que “fa levitar la gent”. “Pon esta canción… y te darás cuenta que es mágico… La canción tiene alma.” Afirmació contundent: Freddie és inimitable. Poden venir altres grans artistes, però com ell, cap. Montserrat Caballé i Mercury: la història de “Barcelona” La soprano Montserrat Martí, filla de Montserrat Caballé, narra la relació entre la seva mare i Mercury. Punts clau: • Caballé, al principi, dubta de la combinació (“Freddie vestit de dona a I Want to Break Free”), però conclou que comparteixen el llenguatge de la música. • Es coneixen al Ritz de Barcelona, connecten de seguida i Mercury li compon una peça inicial sense lletra (Exercises in Free Love). • Caballé la canta com a vocalització al Covent Garden, amb Mercury ocult a una llotja; l’èxit és tan gran que la repeteixen i ell es presenta al públic. • Més endavant, la peça rep lletra en castellà (“En sueño”) i s’intensifica la col·laboració. La relació personal: • Passaven nits senceres treballant i rient a casa d’ell a Londres. • Mercury li diu afectuosament “Monssi”; ella, “super diva”. • Caballé explica amb humor que a casa d’ell feien “de tot menys el que us imagineu”. La cançó “Barcelona”: • Es converteix en himne de la ciutat i en símbol dels Jocs Olímpics. • Segons Martí, Mercury era apassionat de l’òpera, amb veu de baríton i gran respecte per Caballé. • En saber la seva malaltia, ell vol comunicar-li-ho personalment; en els últims dies demana sentir-la cantant àries. • Caballé grava per a ell un fragment de “El fantasma de l’òpera”. • Quan li proposen cantar Barcelona als Jocs després de la mort de Mercury, ella respon que sense ell, no (només accepta que es pugui utilitzar el vídeo). “Els músics, si parlem el llenguatge de la música, ens entenem.” Aquest bloc reforça la idea de Mercury com a pont entre el rock i la música clàssica, i fixa un vincle profund amb Catalunya i Barcelona. Barcelona respon: l’estàtua a Glòries Bernat parla amb Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, declarat fan de Queen. • Collboni afirma que Mercury és inimitable i que té els vinils originals de Queen. • Anuncia en exclusiva que la ciutat erigirà una peça monumental al Parc de les Glòries dedicada a Freddie Mercury i Montserrat Caballé i al que va simbolitzar la cançó Barcelona i els Jocs Olímpics. • Hi ha acord amb la família Caballé; la peça vol ser un homenatge recíproc: de la ciutat als artistes que li van donar un himne global. 8. L’últim intent: IA, fracàs i alliberament La temptació de la intel·ligència artificial Davant la dificultat vocal i la pressió autoimposada, Bernat decideix provar ajuda de la IA per aconseguir cantar Bohemian Rhapsody. • Intenta generar o modificar la seva veu amb tecnologia. • El resultat és artificiós i decebedor. “Fracàs absolut. Derrota inapel·lable. Fiasco màxim. Desfeta total. Ni amb la IA me’n surto.” Això reforça la idea que hi ha una part de l’art —especialment la combustió interna de Mercury— que no es pot replicar amb algoritmes. L’acceptació: renunciar a cantar… i guanyar perspectiva Després de tot el viatge (classes, anàlisi musical, visites, converses, proves amb IA), Bernat es formula la pregunta clau: “Cal que jo canti Bohemian Rhapsody?” I es respon que no: • Perquè l’obra ja és perfecta en si mateixa; qualsevol intervenció només la pot empitjorar. • Perquè el que Queen i Mercury van fer és fruit d’un talent i una genialitat irrepetibles. • Perquè no passa res si ell no arriba a fer-la: el valor del viatge ha estat entendre, estimar i homenatjar la cançó, no pas imitar-la. El tancament del programa juga, irònicament però amb profunditat, amb la frase final de la cançó: “Nothing really matters, anyone can see / Nothing really matters to me” En clau narrativa, això significa: • Alliberar-se de l’ego (la necessitat de “ser” Mercury). • Reconèixer que el veritable homenatge és conèixer, disseccionar, contextualitzar i estimar l’obra. • Acceptar que la recepció i la transmissió d’una obra mestra també són actes creatius i valuosos. 9. Temes principals de l’episodi 9.1. La gènesi i la gesta de Bohemian Rhapsody • Procés de composició i gravació en un context analògic i limitat tecnològicament. • Lluita contra les regles de la indústria musical (durada, format de single, exigències de la discogràfica). • Paper determinant dels mitjans de comunicació (Kenny Everett i la ràdio) per convertir una aposta arriscada en un clàssic universal. 9.2. Complexitat musical i barreja de gèneres • Estructura en múltiples seccions, harmonies sofisticades, modulacions i compàs poc habitual (12/8). • Fusió de rock, òpera i llenguatge clàssic dins una cançó pop. • Anàlisi comparativa amb el pop contemporani i la seva relativa simplicitat harmònica. 9.3. El mite Mercury: talent, vulnerabilitat i ponts culturals • Com a vocalista extraordinari (timbre, tècnica, belting, registre ampli). • Com a compositor intuïtiu, capaç d’inventar recursos comparables a l’harmonia acadèmica sense haver fet estudis formals extensius. • Com a figura que tendeix ponts entre el rock i l’òpera (col·laboració amb Caballé, passió per la música clàssica). • La seva humanitat (galls, dubtes, vida privada) i gran capacitat de seducció personal. 9.4. Homenatge, límits i sentit del fracàs • El programa mostra com l’ambició artística xoca amb els límits individuals. • Explora diferents camins (classes, coral, versions, IA) que acaben sempre retornant a la mateixa idea: hi ha obres que no cal “posseir” ni reproduir per estimar-les. • El fracàs de Bernat no és realment fracàs, sinó recol·locació: passa de voler “ser Freddie” a voler explicar, compartir i preservar el que ell va fer. 10. Conclusions L’episodi és molt més que una anècdota sobre aprendre a cantar una cançó famosa. És: • Un gran reportatge radiofònic sobre Bohemian Rhapsody i el seu context històric. • Una lliçó d’harmonia i forma musical aplicada a un clàssic del rock. • Un homenatge transversal a Freddie Mercury, Queen, Montserrat Caballé i a la ciutat de Barcelona. • Una reflexió íntima sobre el talent, la feina, la frustració i el valor de reconèixer els propis límits. Al final, Bernat no canta Bohemian Rhapsody, però ofereix a l’oient una cosa potser més rellevant: una comprensió profunda i emocionada de per què aquesta cançó continua captivant el món 50 anys després.

  • La Rambla del 6/12/2025 — Finances personals, esport solidari i cultura a Sant Just - episode art
    La Rambla
    1h 52min

    La Rambla del 6/12/2025 — Finances personals, esport solidari i cultura a Sant Just

    Introducció al programa La Rambla de Ràdio Desvern recupera diverses entrevistes de la setmana amb un fil conductor clar: benestar econòmic, salut i esport solidari, i vida cultural i política a Sant Just Desvern. 1. Taller de finances personals amb Dona i Empresa (0–916) Objectiu del taller Entrevista amb Ainhoa Oliver, advocada i màster en Fiscalitat i Planificació Financera, que imparteix un taller organitzat per Dona i Empresa: • Tallers pràctics per entendre conceptes financers de manera senzilla i aplicable. • Eines per organitzar millor els diners, reduir l’estrès i planificar objectius vitals (6 mesos, 5 anys, jubilació…). • Adreçat tant a particulars com a persones autònomes i petits negocis de Sant Just Desvern. Problemes habituals en la gestió dels diners Ainhoa destaca errors molt freqüents: • No tenir pressupost clar ni separar estalvis i despeses. • No preveure imprevistos i viure totalment al dia. • Presa de decisions impulsives (exemple: compres de Black Friday). • Deixar l’estalvi per al final del mes, quan “si sobra alguna cosa”. “L’estalvi hauria de ser com una despesa obligatòria, igual que la llum o l’aigua.” Planificació vs inversió Ainhoa posa l’accent en la planificació abans que en la paraula “inversió”: • Preguntar-se què necessitaré a curt, mig i llarg termini. • Iniciar-se amb petits hàbits sostinguts (no passar de 0 a 100). • Revisar un pressupost personal mensual i fer una sessió anual de planificació. • Formar-se: xerrades, podcasts, professionals que ajudin a definir fites. Salut financera i vida comunitària • Una situació econòmica estable redueix l’estrès i facilita la participació en projectes socials, culturals i econòmics locals. • Cal primer assegurar la pròpia tranquil·litat econòmica per poder implicar-se més en la comunitat. Consells clau per començar • Saber exactament en què es gasten els diners cada mes. • Definir un pressupost i petits objectius d’estalvi. • Crear un fons d’imprevistos. • Fixar un percentatge del sou que vagi directament a l’estalvi, abans de gastar. També incideix en la necessitat de normalitzar parlar de finances, fins i tot a les escoles, per combatre la manca de cultura financera. 2. Trail Barcelona i el repte “Quilòmetres Solidaris” per La Marató (994–1993) El repte esportiu-solidari Entrevista amb Cristina Sánchez i David Bonacassa, de Trail Barcelona, que presenten el repte Quilòmetres Solidaris a benefici de La Marató de TV3 (edició dedicada a la recerca del càncer): • Inscripció a través del web de Trail Barcelona amb donació voluntària de 5 a 20 €. • Es poden sumar quilòmetres caminant, corrent, en bici, nedant… • Cal registrar l’activitat amb mòbil o rellotge i enviar un pantallazo com a justificant. • Es fa un rànquing de participants i grups amb més quilòmetres, amb petits obsequis. Accessibilitat i abast • Activitat oberta a tothom: infants, gent gran, esportistes i no esportistes. • Sense límit d’edat ni de nivell, només cal “posar-se en moviment”. • Es pot participar des de qualsevol lloc (hi ha gent apuntada de Sant Just, però també de Tenerife, Madrid, Igualada…). • Període obert fins al dia de La Marató (14 de desembre). Esport i prevenció del càncer • Destaquen que més de la meitat dels càncers es poden prevenir amb hàbits saludables i activitat física regular. • El repte vol recaptar fons i alhora visibilitzar el paper de l’esport en la prevenció. “Si tu avances, la recerca progressa” és el lema del repte. Motivacions personals i històries • La Cristina explica que enguany ha perdut el pare per càncer, i això reforça el compromís amb La Marató. • Molts participants caminen o corren per persones estimades que han perdut o que estan lluitant contra la malaltia. • També hi ha participació col·lectiva: famílies, clubs esportius, grups de marxa nòrdica, entitats com Bici sense Edat i escoles. Impacte de la pesta porcina africana a Collserola La conversa acaba abordant la situació a Collserola per la pesta porcina africana (PPA): • El parc és zona d’alerta sanitària i hi ha prohibició d’entrada a la serralada. • Trail Barcelona fa el 100 % de la seva activitat a Collserola, de manera que la restricció els afecta directament. • Han adaptat entrenaments a asfalt, altres espais naturals i treball de tècnica (escales, sessions específiques). • Els grups han respost bé, veient-ho com una oportunitat de descobrir nous entorns i maneres d’entrenar. També es remarca que el tancament de Collserola busca confinar el focus de PPA dins un radi de seguretat de 20 km i evitar la seva propagació. 3. Entrevista política amb Isabel Darder (PSC) (2098–3835) 3.1. Dia Internacional de la Discapacitat i Pla Local d’Inclusió Social Isabel Darder, portaveu del PSC a Sant Just Desvern, comença reflexionant sobre el Dia Internacional de la Discapacitat i el Pla Local per a la Inclusió Social: • Proposa parlar de “capacitats diverses” més que de discapacitat. • Defensa que la inclusió no és “adaptar-se als discapacitats” sinó modificar l’entorn, l’organització i la societat perquè hi càpiga tothom. • Recorda la seva pròpia dislèxia per exemplificar que tothom té fortaleses i limitacions. El Pla Local per a la Inclusió Social es desplega en diversos eixos: • Inclusió socioeconòmica. • Salut i benestar. • Habitatge i accés a recursos. • Educació i inclusió digital. • Participació ciutadana i cohesió comunitària. També destaca el paper del Centre Pilot (50è aniversari) i iniciatives com els pictogrames col·locats per Sant Just, treball conjunt amb l’Institut Algueró, per facilitar la comunicació de persones amb dificultats. 3.2. Nou Pla d’Acció Cultural (PAC) 2025-2030 El Pla d’Acció Cultural (PAC) 2025-2030 vol actualitzar l’estratègia cultural municipal: • Sant Just es defineix com un poble altament cultural, amb molts artistes i creadors. • L’antic pla era de 2015; s’actualitza amb suport de la Diputació. • Objectius principals: • Més transversalitat entre projectes i regidories. • Millor coordinació d’agendes per evitar solapaments d’actes. • Millor difusió més enllà del cercle habitual de cada entitat. Hi ha una agenda compartida al web de l’Ajuntament, però s’utilitza poc; el PAC vol potenciar-ne l’ús. Cultura als barris i governança col·laborativa • Es busca descentralitzar activitats (Nadal i altres programes) entre barris com Mas Lluí, Barri Centre i Barri Sud, tot i les limitacions d’espais i infraestructures. • Es crearà una comissió de seguiment del PAC (una mena de “Consell de Cultura”) amb entitats i agents culturals, per fer una governança cultural col·laborativa, inclusiva i arrelada al territori. 3.3. Pressupost municipal 2026 i inversió social Al ple de novembre s’aprova definitivament el pressupost 2026 després del període d’al·legacions: • Ingressos: • Augment per haver superat els 20.000 habitants (més aportació de l’Estat). • Altres fonts: impost de residus, IBI, actualitzacions d’IPC, zones blaves i una nova zona taronja. • Despeses prioritàries: • Servei d’Atenció Domiciliària (SAD): gran increment pel nou conveni sectorial i recuperacions salarials retroactives des de 2023. • Inversions importants al camp de futbol (molt envellit) i a l’Ateneu de Sant Just (reforma estructural i millora com a espai central del PAC). 3.4. Modificacions urbanístiques: El Parador i Carrer Major • Es fa un reajust urbanístic a la zona del Parador i la plaça Maragall: • L’espai petit prop de la plaça passa a ser zona verda. • La zona del Parador es qualifica per poder-hi haver un establiment adequat (bar, restauració). • S’anuncia que la licitació del bar del Parador és imminent. 3.5. Transport públic: busos i línia X30 La moció per un transport públic digne rep suport unànime: • Es demana millora de freqüències i recorreguts, especialment de la línia X30. • Tot i una nova concessió i la incorporació d’un autobús addicional, des del consistori consideren que cal seguir pressionant l’AMB perquè el servei sigui més puntual i eficient. 3.6. Gratuïtat de menjador i extraescolars Es debat i s’aprova una moció sobre la gratuïtat dels menjadors escolars i activitats extraescolars: • Forma part dels acords programàtics entre Comuns, ERC i PSC. • La seva aplicació pràctica depèn de nous pressupostos a la Generalitat (no es pot fer amb pressupost prorrogat). • Darder defensa que invertir en infància és invertir en futur i que aquesta despesa pot estalviar costos futurs en benestar social i salut. 3.7. Fets de les festes de tardor i moció de la CUP Sobre la moció de la CUP-Amunt per donar suport a les persones afectades per violència policial a les festes de tardor: • Abans del debat formal, a l’espai de precs i preguntes del públic, l’alcalde va explicar la línia d’actuació de l’Ajuntament. • El govern opta per un paper de mediació discreta entre les parts per resoldre el cas “de la millor manera possible”. • Argumenta que, si l’Ajuntament es presentés com a acusació popular, perdria capacitat de mediació, i a més recorda que cap acusació popular s’ha acceptat a la comarca des de 2021. • Per això el PSC no dona suport a la moció, tot i reconèixer la gravetat dels fets i la necessitat de resolució. 3.8. Moció de Vox sobre violència contra les dones • Es presenta una moció de Vox amb motiu del Dia per l’Eliminació de la Violència contra les Dones. • Darder considera que l’anàlisi de Vox no és correcte i la moció no prospera. 3.9. Habitatge públic a Mas Lluí Sobre la compra de 118 pisos a Mas Lluí per part de la Generalitat de Catalunya: • El PSC ho valora com una gran notícia. • L’Ajuntament feia temps que seguia el cas per garantir que els actuals llogaters tinguessin dret de compra i, si calia, que l’administració pública pogués adquirir els pisos. • La compra impedeix que caduquin els règims d’habitatge de protecció oficial i amplia el parc públic de lloguer a Sant Just. 3.10. Pesta porcina africana (PPA) i Collserola Isabel Darder reforça el missatge de no accedir a Collserola: • Tot i que la PPA no afecta humans, el risc econòmic és molt alt: • moltes granges de porcs estan parades preventivament; • si el virus s’escampa fora del focus, es podria aturar tota la producció. • Explica que el virus pot viatjar a través de rodes de bici i sabates i que els serveis d’emergència entren en zones afectades passant per aigües desinfectants. • Subratlla que contenir el brot és clau per protegir llocs de treball, exportacions i l’economia catalana, especialment en dates properes a Nadal. Crida a la responsabilitat ciutadana: “No anem a Collserola ni a caminar ni a anar en bicicleta.” 4. “Llum enmig del soroll, món de somnis” – Exposició d’Imma Boronat (3959–4783) Concepte de l’exposició Entrevista amb Imma Boronat, artista local i responsable de la secció Arteneu de l’Ateneu de Sant Just: • L’exposició “Llum enmig del soroll, món de somnis” s’inaugura a la sala Piquet i es pot visitar fins al 31 de desembre. • El títol juga amb una sinestèsia: la llum com a espai interior de calma enmig del soroll constant d’informació, notificacions i pantalles. • Pintar és, per a ella, una mena de meditació: quan pinta, “s’apaga el soroll” i es connecta amb un espai íntim. Obra i tècnica pictòrica • Pintura amb tècniques mixtes, que combinen: • obres figuratives (de vegades apareix la figura humana); • obres més abstractes i oníriques. • Gran varietat de formats: des de grans teles (1,80 x 0,80) fins a formats petits per cavallet de taula. • L’element distintiu: pinta sobretot amb les mans. • Ho entén com un contacte directe i més ràpid amb l’obra i amb la pròpia emoció. • Utilitza el pinzell només per detalls finals i remats. • Ho vincula amb una tècnica gairebé primitiva, com les pintures rupestres, però molt humana i connectada al cos. Col·laboració amb Carles Garcia i intel·ligència artificial • Projecte conjunt amb Carles Garcia Salas, tècnic de llum i so de l’Ateneu i col·laborador artístic: • A partir de les obres de Boronat, Carles ha treballat amb intel·ligència artificial, generant versions en moviment que es projecten sobre una pintura física gran. • El conjunt esdevé una instal·lació que simbolitza el caos informatiu i mental que generen les pantalles i la hiperconnexió. • El diàleg entre art analògic i intel·ligència artificial reforça la idea de llum/soroll i món exterior/interior. Dimensió educativa i crítica de pantalles • Com a professora de visual i plàstica i dibuix a l’Institut de Sant Just, Boronat defensa: • la importància de connectar amb un mateix; • fomentar l’autoconeixement i la creativitat pròpia, especialment en adolescents; • reduir la dependència de les pantalles per guanyar qualitat de vida i personalitat pròpia. Les mans no són només per prémer botons: són un altre “sentit de la mirada”, amb tacte i emoció. 5. Art, vi i solidaritat amb Sant Just Solidari Taller “pintar amb vi” i experiència sensorial Boronat avança una activitat d’Arteneu: • Taller on els participants pinten amb vi com a pigment principal. • Col·laboració amb el Celler de Can Mata, que aporta diferents vins. • El vi es modifica químicament (reduccions, sucres, bicarbonat) per alterar-ne el color i possibilitar diferents tonalitats sobre la tela. • Es pinta un bodegó de fruita, combinant vi, carbonet i llapis, tot explorant olor, sabor, color i textura. • Paral·lelament, es fa un tast de vins (sense additius, és clar) per al públic. Cada participant acaba el taller amb una obra pròpia i una experiència que combina art i enologia. Suport a Sant Just Solidari L’exposició té una clara dimensió solidària: • Una part dels ingressos de la venda d’obres es destinarà a Sant Just Solidari. • També ha creat samarretes amb una obra seva estampada i el lema “pay me attention”, una crida a recuperar l’atenció humana davant la dispersió digital. • De cada samarreta, 5 € aniran també a Sant Just Solidari. • La col·laboració s’enfila arran de la seva feina prèvia amb l’entitat (pancarta per al Dia de la Pau, etc.). Boronat convida tothom a la inauguració, que inclou beguda de cortesia i un ambient artístic i proper. 6. “Vine a nedar per La Marató” amb el Club Natació Sant Just (5193–6033) Qui és el Club Natació Sant Just Entrevista amb Jordi Estradé, president del Club Natació Sant Just: • Entitat petita, familiar i sense ànim de lucre. • Esports principals: natació i triatló, amb seccions de tecnificació i molta tasca d’aprenentatge de base. • Treballen amb infants, joves i nedadors màsters (adults). La nedada solidària per La Marató El 14 de desembre organitzen, per segon any consecutiu, l’activitat “Vine a nedar per La Marató” a la Piscina Municipal de la Bonaigua: • 4 hores de natació per equips (de 10 a 14 h). • Equips de 4 a 6 persones, de qualsevol nivell i edat. • Inscripció a través de cnsanjust.cat, amb aportació econòmica inicial per equip. • Durant les 4 hores, sempre hi ha d’haver almenys una persona de l’equip a l’aigua. • Es van sumant metres nedats en una graella; aquests metres es converteixen en diners gràcies a la col·laboració d’empreses locals que fan aportacions en funció de la distància total. L’any passat, en la primera edició: • Van participar 19 equips (clubs, entitats, famílies, escoles…) • Es van recaptar més de 4.000 € per La Marató. • Hi va haver una gran acollida i un ambient molt festiu. Ambient i logística • L’activitat compta amb suport de l’Ajuntament de Sant Just i la direcció de la Piscina Municipal de la Bonaigua. • Es crearà un ambient lúdic amb música, beguda i una mica de menjar per suportar l’esforç. • No hi ha nivell mínim: “cada metre compta” i el més important és sumar per la recerca del càncer, l’eix d’aquesta edició de La Marató. Vida del club i altres activitats • El Club valora positivament l’inici del nou curs: • continuen formant infants en autonomia a l’aigua i tècnica de natació; • mantenen un grup de màsters que inclou antics nedadors que hi tornen anys després; • també acullen adults que començen a nedar per recomanació mèdica o benestar personal. • A la primavera organitzen el seu triatló infantil, obert al municipi, amb suport municipal. • Estradé subratlla que es tracta d’un club que combina competitivitat esportiva amb un fort component educatiu i comunitari. 7. Altres continguts breus del magazine Entre entrevistes, el programa inclou: • Falques de programes de la casa: • Smooth Jazz Club, • El Refugi (magazín de tardes amb Jaume Elias), • Cara B (música moderna), • anuncis institucionals de la Generalitat (habitatge, consum), • informació sobre l’app BitPaid per obrir contenidors a Sant Just. • Espots de Càritas Sant Just (Cafè de les 3) i promoció del comerç local. • Fragments musicals diversos que serveixen de pont entre seccions. Conclusió general L’episodi de La Rambla ofereix una panoràmica molt completa de Sant Just Desvern: • A nivell personal i econòmic, amb eines per organitzar millor els diners i construir salut financera. • A nivell social i solidari, amb iniciatives com Quilòmetres Solidaris de Trail Barcelona i Vine a nedar per La Marató del Club Natació Sant Just, que combinen esport, comunitat i recerca mèdica. • A nivell cultural i polític, amb el Pla d’Acció Cultural 2025-2030, la reflexió sobre inclusió i discapacitat, la gestió del transport, de l’habitatge públic i de la PPA a Collserola. • I a nivell artístic, amb la proposta d’Imma Boronat a l’Ateneu, que convida a aturar el soroll, recuperar el tacte i la mirada pròpia, i alhora donar suport a Sant Just Solidari. Un resum que mostra un municipi viu, compromès i en transformació, on la ràdio local actua com a altaveu de projectes que enllacen economia, salut, cultura i cohesió social.

  • Just Sardanes del 5/12/2025 - episode art
    Just Sardanes
    1h

    Just Sardanes del 5/12/2025

    Just Sardanes, presentat per en Josep Solé i Pareta, és un programa on s'hi radien sardanes (tant les seleccionades per l'equip del programa com les sol·licitades pels oients), s'hi fan entrevistes d'interès, s'hi informa de l'activitat sardanista que té lloc a Sant Just Desvern i comarca i més coses...

  • #512 - El Refugi del 5/12/2025 — Notícies, dejuni saludable i cinema vs història - episode art
    El Refugi
    1h 49min

    #512 - El Refugi del 5/12/2025 — Notícies, dejuni saludable i cinema vs història

    Panorama general de l’episodi Episodi d’El Refugi a Ràdio Desvern estructurat com un magazín de tarda amb quatre grans blocs: • Zoom informatiu amb notícies d’actualitat internacional, estatal, catalana i local. • Espai musical i efemèride centrats en Quevedo i el Dia Internacional del Voluntariat. • Secció de nutrició amb una entrevista extensa sobre el dejuni (ayuno): tipologies, beneficis, riscos i mites. • Bloc cultural-històric sobre cinema històric i errors en pel·lícules, i tertúlia esportiva centrada en el Barça, el Betis i el sorteig del Mundial 2026. 1. Zoom informatiu i actualitat general 1.1. Pesta Porcina Africana (PPA) i investigació a Collserola • Es confirma que la Pesta Porcina Africana (PPA) arriba a Catalunya després d’anys expandint-se per Europa. • Dades d’impacte a la UE: - Més de 540 brots en granges. - 9.000 casos en fauna salvatge. - Greu afectació en països com Polònia i Romania (centenars de milers de porcs morts). • Catalunya mira de replicar el model de Bèlgica, l’únic país que ha aconseguit eradicar el virus en dos anys amb mesures molt estrictes. • El sector porcí pateix una forta caiguda de preus (el quilo a 1,10 €, per sota de costos) i reclama: - Més rapidesa en el sacrifici de porcs i senglars. - Evitar el col·lapse dels escorxadors. • Clau: s’obre una línia d’investigació sobre l’origen del brot en un laboratori a Collserola, perquè la variant detectada coincideix amb una soca usada en recerca i no amb les que circulen ara a Europa. 1.2. Reforma del Codi Penal i multireincidència en furts • Acord inèdit PSOE–PP–Junts per endurir el Codi Penal contra la multireincidència en furts. • Principals punts: - Serà considerat multireincident qui tingui tres condemnes pel mateix tipus de delicte. - Furts de mòbils i dispositius tecnològics podran comportar fins a 3 anys de presó. - S’amplia la regulació d’estafes, incloses les de menor quantia. • El pacte genera malestar a Sumar, Podem, ERC i EH Bildu per haver-se tancat al marge. • A Barcelona, 266 persones acumulen més de 5.200 delictes i 1.800 detencions el 2025. 1.3. Gestió de la DANA al País Valencià i polèmica política • Es revelen WhatsApps entre l’exconsellera Salomé Pradas, el president Carlos Mazón i el seu cap de gabinet durant la DANA de 2024, que va deixar 230 morts a la província de València. • Missatges destacats: - Mentre Pradas alerta de la gravetat al barranc del Pollo, Mazón respon amb un «cojonudo» a una comunicació. - El cap de gabinet frena la idea de confinament amb missatges com «Salo de confinar nada, calma» i «Sácate eso de la cabeza, por favor», malgrat el nombre creixent de víctimes. • L’S-Alert oficial a tota la província no arriba fins passades les 20 h. 1.4. Transició energètica i ajudes al vehicle elèctric • El govern espanyol injecta 400 M€ addicionals al Pla MOVES III per cobrir totes les sol·licituds pendents d’ajudes a: - Compra de vehicles elèctrics. - Instal·lació de punts de recàrrega. • Moltes comunitats ja havien esgotat fons i acumulaven llargues llistes d’espera. • A partir de 2026, el MOVES III serà substituït pel programa AutoPlus, amb: - Nova dotació inicial de 400 M€. - Gestió més centralitzada des de l’Estat. 1.5. Crisi a Eurovisió i sortida d’Espanya • Espanya abandona Eurovisió 2026 per primera vegada en 65 anys. • Motiu principal: la Unió Europea de Radiodifusió manté Israel al concurs tot i el context de guerra a Gaza, fet que genera una forta controvèrsia. • També es retiren Països Baixos, Eslovènia i Irlanda, configurant una de les pitjors crisis del festival. • Antecedents: - El 2025, RTVE havia denunciat públicament les víctimes civils abans de l’actuació israeliana i va rebre amenaces de sanció. - Sospites de manipulació de vots en diversos països. • RTVE manté el Benidorm Fest 2026, mentre l’edició d’Eurovisió se celebrarà el 16 de maig a Viena. 1.6. Música i grans gires: Rosalía • Rosalía anuncia la Lux Tour, gira mundial amb: - 4 concerts al Palau Sant Jordi (13, 15, 17 i 18 d’abril de 2026). - 42 concerts en 17 països (Europa, EUA, Canadà…). • Entrades a la venda l’11 de desembre, amb prevenda el dia 9. 1.7. Primer tast d’esports nacionals • Previa del sorteig del Mundial masculí 2026 a Washington: - Mundial ampliat a 48 seleccions i 12 grups de 4. - Espanya, líder del rànquing FIFA, serà cap de sèrie al Bombo 1. - Restricció de màxim dos equips europeus per grup. • Renovació d’Eric Garcia amb el Barça fins al 2031, reforçant el projecte a llarg termini. • Prèvia del Betis–Barça de Lliga, amb el Barça líder i pressió sobre el Real Madrid. • Copa del Rei: - Espanyol eliminat per l’Atlético Baleares (Segona RFEF). - Celta de Vigo passa als setzens després d’un partit duríssim contra el Sant Andreu, decidit als penals. 2. Música del dia i efemèride 2.1. Cançó del dia: Quevedo i Spotify Wrapped • Amb motiu dels Spotify Wrapped, el presentador comparteix el seu artista més escoltat: Quevedo. • La cançó del dia és Buenas noches, de Quevedo: - Cançó de novembre de l’any anterior. - Títol basat en una frase quotidiana abans d’anar a dormir. - L’artista és un dels grans referents urbans de Gran Canària. • Anàlisi breu de la peça: - Reflexió sobre vida en gira, relacions familiars i amoroses, i estrès de la fama. - Combina sentiments de nostàlgia, afecte i vulnerabilitat, mostrant un costat més humà, menys ostentós que el tòpic del gènere. - Musicalment, barreja rap i ritmes urbans amb una melodia molt enganxosa i ambient nocturn i íntim. 2.2. Segona peça musical • Després de la publicitat, es punxa Halo, de Quevedo i La Pantera, reforçant el to festiu de divendres i el gust personal del presentador. 2.3. Efemèride: Dia Internacional dels Voluntaris • El 5 de desembre és el Dia Internacional dels Voluntaris. • Missatge central del monòleg: - Reconeixement a totes les persones que donen temps, energia i talent de forma altruista. - Recordatori que el voluntariat és present en esport base, entitats socials, gent gran, protecció civil, cultura, medi ambient, etc. - El treball voluntari no substitueix les obligacions de les administracions, però les complementa i humanitza. - Aporta cohesió social, comunitat i acció solidària tangible. • Idea clau: "La solidaritat no és només una paraula, sinó una pràctica que transforma". 3. Secció de nutrició amb l’Elvira: el dejuni (ayuno) 3.1. Nova etapa professional de l’Elvira • L’Elvira explica que inicia una nova etapa dedicada a la nutrició regenerativa. • Treballa amb la clínica Regenera Medical Service, en un equip multidisciplinari amb: - Reumatòlegs - Fisioterapeutes - Osteòpates - Acupuntors - Nutricionista • Objectiu: millorar la salut d’ossos, tendons i teixits des del “triangle de la salut” (medicina, moviment, nutrició i part emocional). 3.2. Tema del dia: el dejuni • Es tria el dejuni perquè moltes persones l’utilitzen com a estratègia de compensació a Nadal. • Missatge central que l’Elvira vol deixar clar des del principi: El dejuni pot ser útil només en alguns casos concrets i sempre ha d’estar adaptat a la persona i a la seva relació amb el menjar. No és una eina universal ni innòcua. 3.3. Breu història i significat tradicional del dejuni • El dejuni no és una moda nova; forma part de la història humana: - Inicialment, l’ésser humà dejuna perquè no hi ha aliments disponibles. - Més endavant esdevé una pràctica espiritual i de purificació. • Apareix esmentat a: - Textos grecs antics. - Bíblia, Corà i textos hindús i budistes. • També existeixen dejunis lligats a fases lunars, tot i que l’Elvira adverteix que aquests no tenen suport científic sòlid. 3.4. Tipus de dejuni explicats 3.4.1. Dejunis religiosos (exemple: Ramadà) • El Ramadà és un dejuni religiós on no es menja ni es beu des de la sortida fins a la posta de sol. • L’Elvira el considera molt dur des del punt de vista professional, tot i respectar que és una decisió personal. • Detall important: la manera progressiva de trencar el dejuni a la posta de sol: - Primer aigua. - Després dàtils. - Més endavant, àpats fraccionats per evitar cops forts a l’estómac i facilitar la digestió. 3.4.2. Dejunis intermitents • Basats en finestres d’ingesta i finestres sense menjar, on habitualment només es permeten líquids (aigua, infusions sense sucre, caldos vegetals). • Modalitats principals: - 16/8: 16 hores sense menjar i 8 hores permenjar (el més popular). - 12/12 o 14/10: variants més suaus. - Model 5+2: 5 dies menjant normalment i 2 dies només amb aigua (molt extrem). • Es destaca que: - El dejuni nocturn natural (de quan anem a dormir fins a esmorzar) ja és, en si, una forma de dejuni suau. 3.4.3. Dejunis terapèutics • Exemples: dejuni previ a una analítica de sang. • Serveixen per analítiques i procediments mèdics concrets. • Il·lustren com, quan ens prohibeixen menjar, augmenta la fixació en el menjar i la sensació de gana. 3.5. Com actua el dejuni al cos? Beneficis i límits 3.5.1. Metabolisme de greixos i cossos cetònics • Quan no hi ha ingesta d’energia per via oral, el cos recorre al teixit adipós (greix corporal) com a “banc de reserves”. • Es produeix un canvi metabòlic: - Es mobilitzen greixos i es transformen en energia. - Es generen cossos cetònics, que el cervell pot utilitzar com a combustible alternatiu a la glucosa. • Punt clau: - La pèrdua inicial de pes sol ser en gran part aigua, no pas greix pur. - El que realment disminueix és el volum de greix (com et queda la roba, capacitat per moure’t, etc.). 3.5.2. Indicadors de resultat • L’Elvira insisteix que no s’ha de mesurar l’èxit del dejuni només amb la bàscula: - És més útil mirar centímetres (contorn de cintura, volum) i sensacions corporals (agilitat, facilitat per cordar-se les sabates, etc.). - Moltes persones s’obsessionen amb els “4 kg” que promet certa bibliografia, sense entendre que no tot és greix realment perdut. 3.5.3. Quan pot tenir utilitat • En casos concrets, sota supervisió professional, el dejuni pot ajudar a: - Donar descans a l’intestí (p. ex. persones que s’inflamen molt després de sopar). - Afavorir cicles de reparació i cicatrització intestinal durant la nit. • S’ha de veure com una eina puntual, no un mètode miraculós de pèrdua de pes. 3.6. Qui no hauria de fer dejuni? L’Elvira és molt clara: hi ha col·lectius en què el dejuni pot ser perillós o inadequat: • Embarassades i dones en lactància. • Infants i adolescents. • Persones amb Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA/TSA). • Diabètics insulino-dependents. • Persones amb patologies cardíaques o hepàtiques greus. També adverteix que, en persones amb problemes emocionals o relació complicada amb el menjar, el dejuni pot intensificar l’obsessió i perdre el control quan s’obre la finestra d’ingesta. 3.7. Dejunis i esport • Resposta matisada: “depèn”. • Hi ha esportistes que rendeixen millor en estat cetogènic (maratons, esports de llarga distància), i d’altres que necessiten ingesta regular per mantenir la performance. • Alguns atletes prefereixen competir amb l’estómac lleuger; d’altres necessiten snacks i aportació de carbohidrats. • No hi ha una norma universal: és totalment individual. 3.8. Efectes secundaris i senyals d’alerta • Efectes freqüents durant el dejuni: - Irritabilitat. - Mal de cap. - Insomni o son de mala qualitat. - Acidesa. - Possibles atracaments quan arriba l’hora de menjar. • El presentador pregunta pel “rebot”: l’Elvira confirma que és molt habitual acabar menjant en excés després d’un període de restricció dura. • Senyals clares per trencar el dejuni de manera prudent: - Marejos. - Sensació de debilitat extrema. - Pèrdua de massa muscular visible. • Com recomana trencar-lo: - Primer aigua. - Després hidrats de carboni suaus (fruita, dàtils). - Més tard, iogurt amb fruits secs o àpats lleugers i equilibrats. 3.9. Errors típics i dejuni com a excusa • Error molt comú: utilitzar el dejuni per després fer àpats molt calòrics i de baixa qualitat (pastissos, menjar ràpid, fregits…). • Si es fa un dejuni de 16 hores i després es trenca amb: - Pastís de xocolata - Hamburguesa amb patates fregides i cervesa - Pizza per sopar → El dejuni perd tot el sentit nutricional. • L’Elvira subratlla que trencar el dejuni ha de significar oferir aliments densos en nutrients, no “menjar sense control”. 3.10. Fase de “meseta” i greix visceral • Sovint, després d’un inici de pèrdua de volum, arriba una fase d’estancament. • En aquesta fase, el cos pot estar prioritzant la pèrdua de greix visceral (el que envolta els òrgans), que no es veu des de fora. • És un moment en què moltes persones abandonen perquè no veuen canvis a la bàscula, però internament el cos sí que està millorant. 3.11. Conclusions de l’Elvira sobre el dejuni • El dejuni: - No és obligatori per aprimar-se. - No és una dieta miraculosa. - Pot ser una eina útil en mans de professionals i en casos concrets. • La base real de la salut continua sent: - Alimentació de qualitat, equilibrada i adaptada a cadascú. - Descans adequat (6–7 hores, deixant reposar hormones com la grelina, relacionada amb la gana). - Moviment i exercici regular per millorar la massa muscular i generar dopamina, que augmenta el benestar. • L’Elvira recorda el seu “triangle daurat”: - Part emocional (autoacceptació, no lligar la felicitat a la balança). - Alimentació (quantitat i qualitat adequades). - Exercici físic. 4. Informació de servei i actualitat catalana 4.1. Nova onada de PPA i restriccions a Collserola i entorn • Es detecten més cadàvers de porcs senglars amb PPA a la “zona zero” (ja n’hi ha 52 confirmats). • Generalitat i Estat investiguen si l’origen del brot pot ser un centre de recerca (CRESA i altres instal·lacions). • Mossos d’Esquadra també han obert investigació pròpia. • Mesures adoptades: - Prohibició d’accedir al medi natural en 91 municipis dins un radi de 20 km al voltant de Cerdanyola del Vallès. - Es defineixen: • Un grup de risc alt amb 12 municipis. • Una segona anella de 79 municipis de risc baix. - Afecta espais naturals com Collserola, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, serralada de Marina, serralada Litoral, Sant Miquel del Fai i parc fluvial del Besòs. • El conseller d’Agricultura demana màxima col·laboració ciutadana i adverteix que ja tenen les actes preparades per sancionar qui incompleixi. 4.2. Dependència i nou grau 3+ • El govern català desplegarà a inicis de l’any vinent el nou sistema de dependència que preveu la llei catalana de dependència (Llei L). • Nova figura: grau 3+ de dependència extrema, amb atenció personalitzada 24h. • Estimació inicial: entre 100 i 200 persones en seran beneficiàries en la primera fase. • Es continua estudiant com incloure altres malalties neurodegeneratives dins d’aquest criteri. 4.3. Accessibilitat al metro de Barcelona • Enllestides les obres de l’intercanviador de Passeig de Gràcia: - Instal·lació de 4 ascensors. - Millora dels recorreguts entre andanes i vestíbuls sense sortir al carrer. • Quan acabin totes les obres previstes, el 96% de les estacions seran accessibles. • Estacions pendents d’adaptar: - Verdaguer L4 (obres en curs). - Plaça de Sants L5 (obres previstes a partir de gener). - Projectes pendents a Verdaguer L5 i Urquinaona (L1 i L4). 4.4. Trànsit i mobilitat de cap de setmana llarg • Durant la connexió amb el servei viari es reporten cues en punts clau: - C-58 (incendi de vehicle). - Trams de l’AP-7, C-16, C-17, C-55. - A-2 amb 8 km de retencions per obres. • Es vincula amb l’inici del cap de setmana llarg de tres dies. 4.5. Esports (blocs informatius de Catalunya Ràdio) • Recordatori del sorteig del Mundial 2026 i les 6 places encara pendents de repesca. • Resum de l’actualitat del Barça: - Renovació d’Eric Garcia fins al 2031. - Baixas (Olmo) i altes (De Jong, Fermín) per al partit contra el Betis a la Cartuja. • Bàsquet: - El Barça visita l’Estrella Roja en partit d’Eurolliga. - El Baxi Manresa rep l’Hamburg a l’Eurocup. 5. Notícies locals de Sant Just Desvern 5.1. Nadal 2025–2026 a Sant Just • L’Ajuntament publica el programa d’activitats de Nadal 2025–2026. • El calendari cobreix del 14 de desembre al 6 de gener i inclou: - Activitats familiars. - Concerts i pastorets. - Mercats de Nadal i tallers. - Actes solidaris. - Cavalcada de Reis. • Es pot consultar la programació completa a la web de Ràdio Desvern. 5.2. Detencions de dues joves de Sant Just • Dues joves santjustenques són detingudes el 4 de desembre en dues actuacions policials (matí i tarda). • Traslladades a la comissaria d’Esplugues de Llobregat i posades a disposició judicial l’endemà. • Segons Arran i Alerta Solidària: - Les detencions es relacionen amb protestes pro-palestines i accions davant establiments de McDonald’s. - Se les investiga per danys i possible delicte d’odi. - Interpreten el cas com un augment de la pressió policial sobre col·lectius juvenils i de lleure. • Mobilitzacions de suport: - Concentració davant la comissaria d’Esplugues (7 de la tarda del mateix dia). - Segona concentració davant els jutjats d’Esplugues coincidint amb el pas a disposició judicial. • No hi ha encara detalls oficials tancats sobre el procediment judicial. 5.3. Esport i solidaritat: “Vine a nedar per la Marató” • El Club Natació Sant Just organitza per segon any “Vine a nedar per la Marató”. • Jornada a la piscina municipal de la Bonaigua: - Data: diumenge 14 de desembre. - Horari: de 10 h a 14 h. • Funcionament: - Participació per equips. - Quatre hores de releus nedant per sumar el màxim de metres. • Recaptació per a La Marató de 3CAT, dedicada enguany al càncer: - Quotes d’inscripció dels equips. - Donacions d’empreses col·laboradores per cada metre nedat. • Es remarca la dimensió esportiva i festiva de l’acte i s’invita a escoltar l’entrevista completa a la web de Ràdio Desvern. 6. Secció “On és el passat?” amb Clas Moreno: cinema vs història 6.1. Concepte de la secció • “On és el passat?” és una secció quinzenal amb Clas Moreno. • Objectiu: explicar anècdotes i curiositats històriques lligades a la cultura popular: - Cinema - Sèries - Música - Videojocs • En aquest episodi: repàs a incoherències històriques en pel·lícules molt conegudes. 6.2. Braveheart Context: • Pel·lícula de 1995 sobre William Wallace i la lluita per la llibertat d’Escòcia contra Anglaterra. Principals distorsions històriques: • El títol “Braveheart” en realitat correspondria a Robert the Bruce, no a William Wallace. - A la pel·lícula, Robert the Bruce apareix com a traïdor, manipulable pel seu pare. - A la realitat, va ser qui es va convertir en rei d’Escòcia i va aconseguir la independència. • William Wallace no era un camperol humil com mostra el film, sinó un noble terratinent de rang mitjà-alt. • La relació amorosa amb la princesa d’Anglaterra és impossible: - Quan Wallace mor, ella només té 10 anys. - Tot i que és cert que després es casa amb el príncep anglès, no hi va haver romance amb Wallace. • Batalla de Stirling: - A la realitat es diu “batalla del pont de Stirling”. - L’element clau és un pont estratègic que permet fer un coll d’ampolla i compensar la inferioritat numèrica escocesa. - A la pel·lícula, el pont ni tan sols apareix. • Mort del rei anglès: - Al film mor gairebé alhora que Wallace. - Històricament, el rei mor dos anys després de l’execució de Wallace. 6.3. Àgora Context: • Pel·lícula d’Alejandro Amenábar (2009) ambientada a l’Alexandria romana del segle IV–V. • Protagonista: Hipàtia, filòsofa, matemàtica i astrònoma. Diferències respecte a la història real: • La pel·lícula fa Hipàtia una mena de precurssora autodidacta del mètode científic, quan en realitat: - Ja existia una llarga tradició científica prèvia. - Ella era una dona altament formada, que comentava i transmetia grans obres clàssiques (Plató, Aristòtil...). - Va compilar i millorar instruments com l’astrolabi i planisferis celestes. • La seva mort a la pel·lícula és suavitzada: - Un esclau seu l’ofega per pietat abans que la turba cristiana l’ataqui. - A la realitat, la seva mort va ser molt més violenta i cruel, convertint-se en símbol del fanatisme religiós. • La pel·lícula mostra la destrucció de la biblioteca d’Alexandria com si fos coetània d’Hipàtia, quan en realitat la biblioteca ja s’havia destruït molt abans. • Es reforça la idea de la dona no ajustada al rol tradicional (llar i fills) com a bruixa o pagana, cosa històricament certa però encara més dura del que es veu en pantalla. 6.4. Gladiator 2 Context: • Seqüela de Gladiator, situada cronològicament després de la mort de Màximus. • Protagonista: Lucius, el nen de la primera pel·lícula, ja adult. Incoherències i llicències: • La batalla inicial a Numídia està desplaçada històricament: - Es vincula a una època que no correspon. - La Guerra Iugurtina (conquesta de Numídia, territori entre el Marroc i Tunísia) és posterior a la destrucció de Cartago i té un context diferent. • Mortalitat de gladiadors: - El cinema presenta combats on gairebé sempre mor algú, però històricament no era així. - Morir un gladiador era car i poc rendible per als ludi (escoles de gladiadors), que invertien molt en la seva formació. • Animals al circ: - No es podien muntar rinoceronts, molt més agressius i poc domesticables que els elefants. - Escenes amb micos rabiosos o animals actuant com bèsties descontrolades són més aviat fantasioses. - Sí que hi havia espectacles amb animals exòtics, però sovint d’exhibició, o bé per execucions públiques. • Naumàquies: - Es recreaven batalles navals al circ, omplint-lo d’aigua, fet que és històricament cert. - Però la presència de taurons al Coliseu és inversemblant per la dificultat logística fins i tot avui. - Cas real: a Òstia, un emperador aprofita una orca atrapada al port per fer espectacle, però sense traslladar-la a Roma. • Representació dels emperadors Geta i Caracal·la: - A la pel·lícula semblen blanquíssims i d’estètica molt “romana clàssica”. - A la realitat, tenien orígens familiars a Líbia i Síria, cosa que probablement implicava trets més mediterranis/afroasiàtics. 6.5. 300 Context: • Pel·lícula bèl·lica basada en el còmic de Frank Miller, sobre la batalla de les Termòpiles. Principals exageracions i errors: • Edat de Leònides: - Al film és un rei-guerrer jove, fibrat i en plenitud física. - Històricament, en aquella batalla tenia uns 65 anys. • Paper dels èfors i l’Oracle: - A la pel·lícula apareixen com a sacerdots corruptes, subornats pels perses. - A la realitat, el context religiós (festes Càrnees) i les consultes a l’oracle de Delfos sí que influeixen, però els èfors no són tan caricaturescos. • Nombre real de combatents grecs: - No hi havia només 300 espartans; en total van participar uns 7.000 grecs de diverses polis. - Els 300 espartans eren l’elit, però no l’únic contingent. • Personatge de Xerxes: - Representat com una figura quasi divina, plena de piercings i exageracions estètiques. - Històricament era un monarca poderós, cruel i venjatiu, però no es veia com un déu ni era tan “fantàstic”. • Efialtes: - Al film és un “monstre deformat” que traeix Esparta. - A la realitat era físicament normal, però efectivament va trair els grecs mostrant als perses un pas alternatiu. • Aspecte dels espartans: - No lluitaven quasi nus amb capa i espasa. - Portaven armadura, casc, escut i llança, equipament complet de hoplita. • Els Immortals perses: - Al film semblen criatures monstruoses amb màscares i dents afilades. - Històricament eren un cos d’elit de 10.000 soldats, anomenats “immortals” perquè el seu nombre es mantenia sempre complet (substitucions immediates). 6.6. Missatge de fons de la secció • El Clas remarca que una pel·lícula no ha de ser 100% fidel a la història per ser bona. • El cinema és un llenguatge narratiu propi, que simplifica, exagera o inventa elements per fer històries coherents i emocionants. • L’objectiu de la secció no és “destruir” les pel·lícules, sinó distingir entre ficció i realitat i despertar la curiositat per la història real. 7. Tertúlia esportiva amb Àlex Masdeu 7.1. Context general • Tertúlia centrada en: - El Betis–Barça de Lliga (a la Cartuja). - L’estat de forma del Barça i la pressió sobre el Real Madrid. - Renovació d’Eric Garcia i aparició de Gerard Martín. - Comentaris sobre altres porters (com Joan Garcia de l’Espanyol). - El sorteig del Mundial 2026. 7.2. Betis–Barça: prèvia tàctica i emocional • Camp i context: - El Betis juga a la Cartuja, no al Benito Villamarín, perdent part del seu fort factor camp. - Es compara amb el que va viure el Barça a Montjuïc, jugant lluny del Camp Nou. • Estat de forma: - El Betis arriba en bona dinàmica, tot i pèrdues importants com Isco i N’Diarra/Amrabat (migcampistes clau). - El Barça ve d’un gran partit contra l’Atlético, acumulant cinc victòries seguides a Lliga després de la derrota contra el Madrid. • Claus del partit per al Barça: - Mantenir el nivell d’intensitat vist contra l’Atlético per demostrar que no va ser un miratge. - Aprofitar l’absència d’Isco, peça clau del Betis en creativitat i últim terç. - Saber gestionar un Betis que, animat per la bona ratxa, pot voler jugar de tu a tu, cosa que pot beneficiar el Barça si sap fer mal a l’esquena de la pressió. • L’Àlex remarca que el Barça ha de pensar sobretot en fer la seva feina, no tant en el que faci el Real Madrid. 7.3. El Barça fora de casa i objectiu classificatori • El Barça ha mostrat dificultats fora de casa: - Empats i derrotes en camps com Rayo, Bernabéu o altres sortides complicades. • El partit a la Cartuja és vist com una prova de foc per confirmar la consolidació d’aquest “nou Barça” que sembla més consistent a Lliga. 7.4. Baixes i altes: Fermín, Dani Olmo i Rafinha • Fermín: - Torna abans del previst i entra en convocatòria. - Aporta energia, arribada, pressió i joc interior. - Possibilitat que no surti com a titular, però serà clau com a recurs. • Dani Olmo: - Lesió a l’espatlla (dislocació) en el gol contra l’Atlético. - L’Àlex subratlla que, dins la mala sort, no és una lesió muscular, cosa que hauria estat pitjor donada la seva història clínica. • Rafinha: - Considerat fonamental pel seu lideratge, caràcter, pressió i gols. - Se’l veu com el jugador que contagia intensitat als companys. - El Xolo Simeone va arribar a dir que per ell la Pilota d’Or hauria de ser de Rafinha, cosa que l’Àlex aprofita per reivindicar-lo. 7.5. Possibles onzes i rols • El debat gira al voltant de la possible alineació ofensiva del Barça: - S’aposta per un trident amb Rafinha i Lamine Yamal al voltant de Lewandowski. - Ferran Torres podria mantenir un rol d’impacte sortint des de la banqueta. • Es confia que Lewandowski, després de l’error en el penal contra l’Atlético, tingui ganes de redempció. 7.6. El Betis sense Isco i el perill d’Anthony • Isco: - Renovava fa poc i vivia un estat de forma brillant. - És una baixa greu pel Betis i molt significativa pel bon futbol. • Anthony: - Jugador amb gran talent, cedit del Manchester United. - Es discuteix si serà titular o recurs de segona part, però en qualsevol cas se’l veu molt perillós. - Caràcter impulsiu: el Barça podria intentar treure’l del partit psicològicament, aprofitant que es pot escalfar fàcilment. • Sense Isco, el Betis pot reforçar molt les bandes amb jugadors com Abde o Rodrigo Riquelme, i confiar en la profunditat i l’1 contra 1. 7.7. Renovació d’Eric Garcia i irrupció de Gerard Martín • Eric Garcia: - Renovació fins a 2031. - Cas de jugador que passa de ser molt discutit a peça gairebé imprescindible. - La cessió al Girona li ha anat molt bé: ha guanyat confiança, minuts i polivalència (central, lateral, pivot). - Es destaca especialment el seu partit com a pivot contra l’Atlético, on va fer una gran actuació en recuperació i sortida de pilota. - S’explica que el Barça va rebutjar una oferta del Como (uns 8–9 M€) gràcies a la insistència de Hansi Flick. • Gerard Martín: - Central esquerrà emergent, exemple de “triomf de la classe obrera” al vestidor. - Ha avançat Christensen en la rotació, gràcies a rendiment i constància. - Es debat, fins i tot, si en un futur pot ser parella fixa de Koundé o d’un altre central de jerarquia en partits grans. 7.8. Porters i Joan Garcia • Els tertulians comenten la irrupció de Joan Garcia (Espanyol): - Porter molt alt (1,93 m), comparat amb Courtois (1,98 m). - Sorpresa pel seu rendiment excepcional i capacitat de dominar el joc aeri. - Es considera que té potencial per ser un dels millors porters del món en el futur. 7.9. Sorteig del Mundial 2026 i opcions d’Espanya • Mentre parlen, s’està celebrant el sorteig del Mundial 2026 (48 seleccions, 12 grups de 4): - Es col·loquen les tres seus (Estats Units, Mèxic, Canadà) com a caps dels seus grups. - Es recorden les restriccions: màxim dos equips europeus per grup. • Sobre Espanya: - L’Àlex creu que Espanya pot guanyar el Mundial. - Argument: té un bloc molt consolidat, amb pocs canvis respecte a l’Eurocopa, mentre que altres seleccions (com França) perden moltes vaques sagrades (Benzema, Griezmann, Kanté, Lloris...). - L’estabilitat de l’onze de Luis de la Fuente pot ser un avantatge competitiu. 8. Tancament • El programa es tanca amb el comiat habitual del presentador, anunciant que El Refugi torna dilluns següent a la mateixa hora al 98.1 FM de Ràdio Desvern. • Es desitja un bon cap de setmana llarg als oients i es manté el to proper i festiu de divendres tarda. Resum de les idees clau Actualitat • Pesta Porcina Africana arriba a Catalunya i s’investiga un laboratori de Collserola com a possible origen. • Acord PSOE–PP–Junts per endurir el Codi Penal contra la multireincidència en furts. • Polèmica major: missatges de Carlos Mazón durant la DANA mortal al País Valencià. • Espanya abandona Eurovisió 2026 per la continuïtat d’Israel al concurs. Comunitat i territori • Programa complet de Nadal 2025–2026 a Sant Just, amb activitats familiars i la cavalcada de Reis. • Detenció de dues joves de Sant Just per protestes pro-palestines, amb reacció d’Arran i Alerta Solidària. • Jornada solidària “Vine a nedar per la Marató” del Club Natació Sant Just. Salut i nutrició • El dejuni no és una dieta miraculosa: pot ser una eina específica, però no és per a tothom i requereix supervisió. • Cal prioritzar alimentació de qualitat, descans i moviment, i tenir present la dimensió emocional de la relació amb el menjar. Cultura i oci • Secció “On és el passat?” mostra com Braveheart, Àgora, Gladiator 2 i 300 desvien significativament de la història real, però poden servir per despertar interès històric. Esports • El Barça arriba líder al partit contra el Betis, amb retorn de Fermín i lideratge de Rafinha. • Eric Garcia renova fins al 2031 després de consolidar-se al primer equip. • El Mundial 2026 comença a prendre forma amb el sorteig dels grups.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 5/12/2025 — Nadal, cultura i actualitat social a Sant Just - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    23'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 5/12/2025 — Nadal, cultura i actualitat social a Sant Just

    Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Sant Just Notícies (edició migdia) ofereix un repàs complet de l’actualitat local: des de la programació de Nadal 2025-2026 fins a temes de seguretat, mobilitat, cultura, salut, esport i polítiques públiques. Es combinen informacions de servei (agenda, tallers, campanyes solidàries) amb qüestions de dimensió política i social: detencions relacionades amb protestes pro-Palestina, impacte del nou carril bus de la B23, aprovació del Pla d’Acció Cultural (PAC) 2025-2030, alerta sanitària per la Pesta Porcina Africana (PPA) a Collserola i noves prioritats pressupostàries municipals. Nadal 2025-2026 a Sant Just Programació festiva • L’Ajuntament presenta el programa d’activitats del Nadal 2025-2026 (14 de desembre – 6 de gener). • Inclou: • Activitats familiars i per a infants i joves • Concerts i actuacions musicals • Mercats de Nadal • Pastorets, tallers i actes solidaris • Cavalcada de Reis tradicional • El programa recull dates, horaris i ubicacions de tots els esdeveniments repartits per diferents espais del municipi. "El programa ofereix una visió completa de tots els esdeveniments [...] amb informació detallada sobre dates, horaris i ubicacions." • Tota la programació es pot consultar al web de Ràdio Desvern. Detencions per protestes pro-Palestina Operatiu policial i acusacions • Dues joves de Sant Just són detingudes el 4 de desembre en actuacions policials al matí i a la tarda. • Són traslladades a la comissaria d’Esplugues de Llobregat i passen a disposició judicial l’endemà al matí. • Segons Arran Jovent i Alerta Solidària, les detencions estarien relacionades amb: • Accions de protesta vinculades al conflicte palestí • Mobilitzacions davant establiments McDonald’s • Les joves estan investigades per danys i es valora una possible imputació per delicte d’odi. Reacció social i crítiques • Arran interpreta els fets com un augment de la pressió policial sobre col·lectius juvenils i de lleure a la comarca. • Es convoquen mobilitzacions de suport: • Concentració el 4 de desembre a les 19 h davant la comissaria dels Mossos d’Esplugues • Nova convocatòria el 5 de desembre a les 9 h davant els jutjats d’Esplugues coincidint amb el pas a disposició judicial. • Entitats i col·lectius signants consideren les actuacions desproporcionades, mentre la investigació continua oberta i sense detalls oficials públics. Mobilitat: balanç del carril bus de la B23 Millora de temps i demanda • Després de quatre mesos de funcionament del carril bus de la B23, els operadors constaten: • Estalvi mitjà de 10 minuts • Fins a 15 minuts en hora punta d’entrada a Barcelona • L’augment de velocitat fa el servei més competitiu, especialment al matí, i incrementa la demanda. • El benefici s’estén més enllà del Baix Llobregat, afavorint també Bages, l’Anoia i el Penedès. Objectius i punts crítics • Segons entitats de mobilitat, el carril bus està assolint els objectius inicials: • 15 minuts estalvi en hora superpunta • 10 minuts en hora punta • 2 minuts en hores vall • Aquest rendiment s’haurà de reflectir en els indicadors anuals de velocitat comercial, regularitat i puntualitat. • Punt crític: el semàfor d’entrada a la Diagonal, que provoca: • Aturades constants • Pèrdua d’1–2 minuts per congestió d’autobusos • Les entitats reclamen: • Continuïtat del carril bus dins Barcelona • Priorització del transport públic a la ciutat • Creació d’una estació d’autobús interurbà a Francesc Macià com a punt final del recorregut. Esport i solidaritat: “Vine a nedar per La Marató” Jornada solidària del Club Natació Sant Just • El Club Natació Sant Just organitza per segon any la iniciativa “Vine a nedar per La Marató”. • Data i lloc: • Diumenge 14 de desembre • Piscina municipal de la Bonaigua • Horari: de 10 h a 14 h • L’objectiu és recaptar fons per La Marató de TV3, dedicada enguany a la investigació contra el càncer. Funcionament de l’activitat • Activitat per equips (4 a 6 persones) de tots els nivells i edats: • Des d’equips competitius fins a famílies i entitats del poble. • Mecanisme: • Es neda per relleus durant quatre hores, sumant el màxim de metres possibles. • Es registra la distància en una graella i es dinamitza amb una campana per celebrar els metres aconseguits. • Vies de recaptació, segons el president Jordi Estrader: • Quota d’inscripció dels equips • Donacions d’empreses col·laboradores, que aporten diners per cada metre nedat • Ambient previst: lúdic i familiar, amb música i petit avituallament (menjar i beguda) pels participants. Resultats anteriors i inscripcions • Balanç del primer any: • 19 equips participants (clubs, entitats, famílies, escoles) • Més de 4.000 € recaptats per La Marató. • Objectiu per a aquesta segona edició: • Arribar com a mínim a 20 equips, la qual cosa ja suposaria uns 1.000 € només en inscripcions. • Inscripcions: • Es fan a través de la web del club (cnsanjust.cat / cns.cat) mitjançant un formulari. • Cal introduir les dades de l’equip i fer l’aportació inicial. • Termini fins al divendres 12 de desembre. • A la web també hi ha el reglament complet de la prova. • L’entrevista sencera amb el club es pot escoltar en podcast a la web de Ràdio Desvern. Benestar i salut mental al Centre Cívic Salvador Espriu Tallers de benestar corporal i emocional • A partir del 9 de desembre, el Centre Cívic Salvador Espriu acull una nova programació de tallers de benestar. • Sessions setmanals centrades en la cura del cos i la ment: • Relaxació • Ioga • Gimnàstica suau • Horaris: • Dilluns, dimarts i dijous • De 11:30 h a 12:30 h (dos quarts de 12 a dos quarts d’1) • Fins al 31 de juliol. Objectius i organització • Objectiu: oferir una pràctica continuada que afavoreixi un estil de vida saludable, combinant: • Moviment • Respiració • Treball corporal conscient • Cost: 10 € al mes. • Inscripcions: telèfon 637 87 42 31. • Organitza l’Associació Salut Mental Baix Llobregat, que vol crear espais de benestar emocional i comunitari mitjançant hàbits saludables i activitat física adaptada. Cultura i art: exposició “Llum enmig del soroll, món de somnis” Proposta artística d’Imma Boronat a l’Ateneu • L’Ateneu de Sant Just acull l’exposició d’Imma Boronat: “Llum enmig del soroll, món de somnis”, visitable fins al 31 de desembre a la Sala Piquet. • L’exposició explora la necessitat de trobar un espai interior de calma davant l’excés d’informació i estímuls del món actual. • La inauguració es fa el 4 de desembre a les 19:30 h. Filosofia creativa i tècnica • Segons Boronat, el títol reflecteix la seva filosofia creativa: la pintura com a meditació i autoconeixement. • Moltes obres estan pintades directament amb les mans: "Quan un pinta amb les mans [...] és com més ràpid. A vegades el pinzell l’utilitzo per als últims detalls." • Per l’artista, les mans són “uns altres ulls” que permeten un contacte més directe amb l’obra i una transmissió més immediata de l’emoció. • Considera aquesta tècnica com una forma primitiva però molt humana, que la connecta amb l’essència de la creació, similar a la pintura de les coves prehistòriques. Contingut de la mostra i innovació tecnològica • L’exposició inclou: • Pintura figurativa i abstracta en diversos formats • Una instal·lació artística innovadora creada amb Carles Garcia • Aquesta peça combina art manual i tecnologia digital, amb una intel·ligència artificial que projecta imatges en moviment sobre un quadre de gran format. • La fusió simbolitza el caos mental generat per la saturació d’estímuls. Dimensió social i col·laboracions • L’exposició té un component solidari: • Una part dels ingressos per la venda d’obres es destinarà a Sant Just Solidari. • A partir d’una pancarta feta per al Dia de la Pau, l’artista reforça el compromís amb l’entitat i la importància de donar-li suport, especialment en el context actual. • També s’han creat samarretes amb disseny exclusiu: • Porten una obra seva estampada i el lema “Pay Me Attention” • Volen ser una crida a l’atenció humana enfront de la dispersió produïda per les pantalles i l’ús del mòbil. • 5 € de cada samarreta es destinen igualment a Sant Just Solidari. Activitats paral·leles d’Artaneu • Paral·lelament, la secció Artaneu organitza altres propostes creatives, com un taller de pintura amb vi (5 de desembre), en col·laboració amb el Celler de Can Mata, on els participants utilitzen el vi com a pigment. • L’entrevista completa amb Imma Boronat és disponible en podcast al web de Ràdio Desvern. Cinema documental: “Mr. Nobody Against Putin” Projecció a l’Ateneu • L’Ateneu de Sant Just programa el documental “Mr. Nobody Against Putin” dins del cicle El documental del mes. • Sessió: dimecres 10 de desembre, a les 19:30 h, a la Sala del Cinquantenari. • Organitza l’Àrea d’Activitats de l’Ateneu amb la col·laboració de DOCS Barcelona. Contingut del documental • Dirigit per David Borenstein i Pasha Talankin, el film mostra com, després de la invasió russa d’Ucraïna, escoles de primària a zones remotes de Rússia es converteixen en centres de reclutament militar. • Un professor decideix infiltrar-se i gravar en secret què passa al seu centre: • Exposa el dilema ètic de treballar dins un sistema impregnat de propaganda i militarització. • El documental consolida la trajectòria de Borenstein en obres sobre temes socials i polítics. • Preus: 7 € públic general, 5 € socis/es; venda anticipada o a taquilla. Polítiques públiques: nou Pla d’Acció Cultural i més Aprovació del PAC 2025-2030 • L’Ajuntament aprova el nou Pla d’Acció Cultural (PAC) 2025-2030, per actualitzar les polítiques culturals i fomentar una major col·laboració entre agents locals. • En entrevista a Ràdio Desvern, Isabel Darder, portaveu del PSC, explica que el pla vol superar el model de 2015 i impulsar projectes transversals. "Sant Just és un poble cultural amb lletres majúscules. Hi ha molts artistes [...] de la música, de l’art, de la pintura, de l’escultura, de la dansa..." Principals mesures del PAC • Creació d’una comissió de seguiment amb: • Entitats • Persones de referència del món cultural • Objectiu: una governança cultural col·laborativa. • Impuls de l’agenda compartida, eina ja existent però poc utilitzada, per: • Coordinar esdeveniments • Evitar solapaments • Reforç de la difusió per arribar a nous públics. • Voluntat d’apropar la programació cultural a tots els barris: • Mas Lluí • Centre • Zona sud Enfocament transversal i inclusiu • Darder remarca que Sant Just ja fa moltes activitats culturals, però calia actualitzar el pla: • L’últim era de 2015. • La Diputació ha donat suport per posar-lo al dia. • El PAC fixa línies per reforçar: • Inclusió i transversalitat • Treball col·laboratiu entre entitats • Evitar que “cadascú faci la seva” sense coordinació. Habitatge públic i alerta sanitària a Collserola Compra d’habitatge a Mas Lluí • En l’àmbit de l’habitatge, Darder celebra la compra de 118 pisos al barri de Mas Lluí per part de la Generalitat. • Són habitatges de protecció oficial que passaran a ampliar el parc d’habitatge públic del municipi. • Ho qualifica de gran notícia, ja que garanteix que aquests pisos no perdin la seva condició protegida. • Recorda els esforços previs de l’Ajuntament per assegurar el futur d’aquests immobles. Pesta Porcina Africana (PPA) a Collserola • Darder llança una advertència seriosa sobre la Pesta Porcina Africana (PPA) detectada a Collserola. • Tot i que el virus no afecta els humans, pot causar un daltabaix econòmic molt important a Catalunya si s’estén. • Moltes granges de porcs ja estan parades i hi ha risc que totes hagin d’aturar l’activitat si la malaltia surt de Collserola. "Pel fet de caminar per Collserola o anar-hi amb bicicleta, a les sabates o a les rodes ens podem endur aquest virus que infecta i mata només els porcs i els porcs senglars." Crida a la responsabilitat ciutadana • Davant un pont de tres dies, demana que la població no baixi a Collserola: • Ni a caminar • Ni amb bicicleta • Ni a passejar o fer esport • L’objectiu és contenir el focus allà on està i evitar el contagi a granges i altres zones. Pressupostos municipals 2026 Prioritats de despesa • En la mateixa entrevista, s’apunta que s’ha aprovat definitivament el pressupost municipal 2026. • Prioritat clara per a les despeses socials, amb un: • Increment notable del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). • Es reforcen també les inversions en equipaments: • Camp de futbol • Reforma de l’Ateneu • Es planteja un model de municipi que combina cohesió social, serveis a les persones i suport a la cultura. Campanya solidària “Cap Infant Sense Joguina” Funcionament de la campanya • A partir del 9 de desembre, l’Ajuntament impulsa la campanya Cap Infant Sense Joguina. • S’ofereixen vals de 5 € perquè la ciutadania pugui comprar joguines destinades a infants de famílies vulnerables. • Els vals estaran disponibles fins al 2 de gener. • Es poden adquirir en diversos comerços locals, com: • Cal Llibreter (llibreria) • Papereria l’Escrivà • Altres botigues especialitzades esmentades a la notícia. Impacte social i econòmic • Aquesta fórmula garanteix que: • Les joguines siguin noves i adaptades a cada edat. • La compra es faci directament al comerç local, donant suport al teixit comercial de Sant Just. • Objectiu: assegurar que cap infant es quedi sense joguina per Nadal. • És una campanya oberta a tota la ciutadania, que apel·la a la solidaritat veïnal durant les festes. Agenda: activitats de la setmana a Sant Just Propostes per a joves i públic general • Taller de fanzines al Casal de Joves (Espai Trobada), dins del programa Divendres d’Art: • Adreçat a joves de 12 a 18 anys. • Objectiu: descobrir el món del fanzine com a eina creativa i col·lectiva per expressar idees, històries i emocions. • Activitat “Art, fruita i vi” a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu: • Experimentació amb la fruita des de tots els sentits. • Tast de sabors naturals i anàlisi de com grans artistes l’han representat en la història de l’art. • Les sensacions del tast es plasmen mitjançant la pintura. • Activitat oberta a tots els públics, amb inscripció prèvia, organitzada per Artaneu. Mercats setmanals • Dissabte, a les 9 h, al Parc de la Plaça Iulia Quieta, mercat ambulant del barri de Mas Lluí (cada dissabte). • Diumenge, de 10:30 h a 14 h (dos quarts d’11 a 14 h), al Parc de Torreblanca, el Mercat de Pagès setmanal: • Espai de trobada entre la pagesia del Parc Agrari del Baix Llobregat i els consumidors. Recordatori final de titulars L’episodi tanca amb un resum dels titulars principals: • Nadal 2025-2026 arriba amb una programació àmplia i diversa. • Detenció de dues joves de Sant Just en operatius relacionats amb protestes pro-Palestina, investigades per danys i possible delicte d’odi. • Carril bus B23: fins a 15 minuts d’estalvi en hora punta, amb el coll d’ampolla de l’entrada a Diagonal. • Club Natació Sant Just organitza la nedada solidària “Vine a nedar per La Marató” per recaptar fons contra el càncer.

  • #587 - Entrevistes de La Rambla del 5/12/2025 — Vine a nedar per la Marató amb el Club Natació - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    13'

    #587 - Entrevistes de La Rambla del 5/12/2025 — Vine a nedar per la Marató amb el Club Natació

    Entrevista amb Jordi Estrader, president del Club Natació Sant Just, sobre la iniciativa solidària "Vine a nedar per la Marató" en suport de La Marató de TV3, enguany dedicada al càncer i la seva detecció. L’activitat se celebrarà el 14 de desembre a la piscina municipal de la Bona Aigua i consistirà en 4 hores de natació per equips de 4-6 persones, on sempre hi haurà un nedador per equip a l’aigua. Els metres nedats es convertiran en aportacions econòmiques, sumant la quota d’inscripció dels equips i les donacions d’empreses locals en funció de la distància recorreguda. La primera edició ja va ser un èxit, amb 19 equips i més de 4.000 € recaptats. El club, una entitat petita, familiar i sense ànim de lucre, treballa la natació i el triatló des de la base fins als màsters, i organitza també un triatló infantil a la primavera. Estrader insisteix que no importa el nivell, que cada metre compta, i anima tothom amb ganes de nedar a inscriure’s a través de cnsanjust.cat i a participar tant en la jornada solidària com en la vida esportiva del club.

  • La Rambla del 5/12/2025 — Nadal, salut i comunitat a Sant Just - episode art
    La Rambla
    2h 52min

    La Rambla del 5/12/2025 — Nadal, salut i comunitat a Sant Just

    Context i to de l’episodi Programa matinal de La Rambla a Ràdio Desvern, amb format magazín: informació local, premsa, salut, esport, psicologia i vida comunitària. El fil conductor del dia és l’arribada del Nadal a Sant Just, combinat amb espais de benestar i reflexió personal. 1. Obertura i ambient de desembre Nadal, fred i temps de pausa • Es destaca que arriba el desembre: fred, llums de Nadal i inici de l’esperit festiu. • El pont de desembre es presenta com una oportunitat per frenar i gaudir de: - família i amistats - cultura, patrimoni i racons del poble - petits plaers: xocolata calenta, exposicions, concerts, llibres i passejades. “Que aquest pont de desembre també sigui una invitació a gaudir del present i a deixar-nos portar per la màgia…” 2. Actualitat de Sant Just Programa de Nadal 2025–2026 • Presentació del programa oficial de Nadal (14 de desembre – 6 de gener): - activitats familiars, concerts i mercats de Nadal - Pastorets, cinema, tallers i actes solidaris - Cavalcada de Reis, que arriba a la seva 74a edició. • Es remarca la cartelleria amb l’Skyline de Sant Just (Walden, Can Ginestar, església, etc.) com a element identitari. • Informació pràctica: - programa consultable a santjust.cat i a la web de Ràdio Desvern. Debat distès sobre aniversaris i celebracions • Conversa lleugera sobre celebrar anys rodons (25, 50, 75) i la idea de - “celebrar-ho quan puguem” per imprevistos com la pandèmia. Detenció de dues joves de Sant Just • Informació sobre dues detingudes en operacions policials relacionades amb: - protestes vinculades al conflicte de Palestina - accions davant establiments de McDonald’s. • Segons Arran Jovent i Alerta Solidària: - estan investigades per danys i possible delicte d’odi. - es denuncia un augment de la pressió policial sobre col·lectius juvenils. • Mobilitzacions de suport: - concentració davant la comissaria d’Esplugues - nova concentració als jutjats coincidint amb el pas a disposició judicial. Carril bus de la B23 • Balanç de quatre mesos: - estalvis de temps: 10 minuts de mitjana i fins a 15 minuts en hora punta. - augment de la demanda, sobretot als trajectes de matí. • Beneficis per al Baix Llobregat i corredors del Bages, Anoia i Penedès. • Punt negatiu: el semàfor d’entrada a la Diagonal genera cues i fa perdre 1–2 minuts. • Entitats de mobilitat reclamen: - priorització més clara del transport públic a Barcelona - estació d’autobús interurbà a Francesc Macià com a final de recorregut. 3. Repàs de premsa i Pesta Porcina Africana (PPA) Portades nacionals • Temes destacats a Ara, El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui: - pacte PSOE–PP–Junts sobre multireincidència i furts lleus reiterats - Pesta Porcina Africana (PPA) a Collserola: sanglars afectats, batudes i restriccions - context internacional: Rússia, Ucraïna, Índia - Eurovisió: polèmica sobre la participació d’Israel i retirada d’Espanya, Països Baixos i Irlanda. PPA i afectació local • S’explica que la Unió Europea no amplia el perímetre de restricció. • Sant Just queda en zona de baix risc, però amb obligació de seguir restriccions. 4. Calendari d’advent i records de Nadal Joc en directe amb el calendari d’advent • Obrint la finestreta del dia 5, apareix un bombó i una pregunta: - “Quin és el teu record de Nadal més especial i per què?” • Conversa personal sobre: - dinars de Nadal i Sant Esteve com a rituals sagrats encara que la família es vegi sovint - records d’infantesa amb el tió de Nadal, el paper dels cosins més grans i els diferents rituals a cada família. “Cada família té les seves tradicions; no hi ha res escrit de com s’ha de fer el tió exactament.” 5. Efemèrides: història i memòria • Fets històrics mencionats: - 1775: transport d’artilleria d’Henry Knox a la Guerra d’Independència dels EUA. - 1933: final de la Prohibició d’alcohol als EUA. - 2013: mort de Nelson Mandela. - 1901: naixement de Walt Disney. Aquestes efemèrides serveixen per connectar passat i present i donar context global al magazín. 6. Salut: cura de cicatrius després de cirurgia Recomanacions de la dermatòloga Verònica Ruiz • S’explica que la cicatrització és un procés llarg (fins a 2 anys), amb fases diferenciades. Primera fase (dies inicials) • Recomanat: - cura humida amb la ferida coberta - mantenir un ambient òptim per afavorir el tancament - higiene amb aigua i sabó suau un cop passen els primers dies - en alguns casos, ús de pomades antibiòtiques segons localització. Fase de setmanes a mesos • Entre 0 i 6 mesos la cicatriu sol estar: - més vermella, eixida i endurida. • Després comença la maduració: - s’aplana, canvia de color i es fa més flexible. Factors que influeixen en la cicatrització • Condicions mèdiques: diabetis, hipertensió, cardiopaties, problemes pulmonars. • Hàbits: tabaquisme com a factor clau que pot retardar i empitjorar la cicatrització. Cures bàsiques després de treure punts • Hidratació diària de la cicatriu per millorar elasticitat i qualitat final. • Massatges suaus sobre la línia de la cicatriu per: - flexibilitzar teixits - reduir adherències. • Protecció solar imprescindible per evitar pigmentacions inestètiques. • Ús de pegats de silicona o similars: - fan de barrera física davant fregament de roba - exerceixen una pressió que ajuda a redistribuir el col·lagen. Complicacions freqüents • Infeccions en persones amb factors de risc: - símptomes d’alarma: més dolor, envermelliment, secreció purulenta. - tractament: cures més intenses i, si cal, antibiòtic oral. • Problemes mecànics: - trencament de punts per esforços o aixecar pes - això allarga el procés i pot empitjorar l’aspecte final. Idea clau: cada cicatriu depèn de cada persona, de la seva salut i de la constància en les cures a llarg termini. 7. El temps: anticicló i pont de la Puríssima Previsió amb Carles Rius • Canvi de patró: arriba un anticicló després de dies de fronts atlàntics i fred. • A Sant Just: - les màximes passen d’uns 12–13 °C a 17 °C o més - mínimes també pugen: el fred intens es modera - dies més agradables per al pont (dissabte, diumenge, dilluns). • A l’interior (altiplà, Bages, Pla de Lleida): - augment de boires persistents - sensació de fred més marcada tot i l’anticicló. • Al Pirineu: - afluixa el vent del nord - recuperació de temperatures (màximes al voltant de 8–9 °C en lloc de 2–3 °C). • A mig termini: - anticicló fins dijous aproximadament - després: possible entrada de fronts, fred i pluges cap a final de setmana. 8. Entrevista: “Vine a nedar per la Marató” Club Natació Sant Just i solidaritat Convidat: Jordi Estrader, president del Club Natació Sant Just. Qui són i què fan • Club petit i familiar, sense ànim de lucre. • Activitats principals: - natació i triatló - tecnificació esportiva - aprenentatge per a infants i adults (màsters). Nedadà solidària per La Marató • Segona edició de “Vine a nedar per la Marató”: - data: 14 de desembre, coincidint amb La Marató de 3CAT - lloc: piscina municipal de La Bonaigua - horari: 10 a 14 h (4 hores seguides). • Format de l’activitat: - participació per equips de 4 a 6 persones - pot ser gent del club, d’altres clubs, famílies, entitats del poble - qualsevol nivell: des de equips competitius fins a grups molt amateurs. • Funcionament solidari: - cada equip paga una inscripció (aportació inicial) - es nedaran metres durant 4 hores; es registren en una graella - empreses col·laboradores del municipi transformen metres en diners - suma d’inscripcions + aportacions d’empreses = xec final per La Marató. • Ambient de la jornada: - música, menjar i beguda per recuperar forces - llibertat per organitzar relleus com vulgui cada equip - objectiu tant esportiu com lúdic i comunitari. Resultats i objectius • 1a edició: 19 equips i recaptació de més de 4.000 €. • Objectiu d’enguany: - mínim 20 equips per arribar d’entrada a uns 1.000 € amb inscripcions - després, sumar-hi la contribució d’empreses. • Beneficiari: La Marató dedicada al càncer, posant en valor la recerca. Inscripcions i informació • Web: cnsanjost.cat (formulari a la portada + full de FAQs i reglament). • Inscripcions fins al 12 de desembre aproximadament. Estat actual del Club Natació Sant Just • El club sobreviu amb il·lusió, com moltes entitats sense ànim de lucre. • Projectes destacats: - triatló infantil a la primavera (cap al juny) - col·laboracions amb escoles del municipi per descobrir el triatló. • Missatge clau: - tothom hi pot trobar lloc: nadons, infants, adults que no han nedat mai, antics nedadors que tornen com a màsters. “Cada metre compta… i tot sigui per la recerca del càncer a La Marató.” 9. Salut de proximitat: el CAP de Sant Just Espai “La Salut al dia” – conversa amb el CAP Convidats: • Belén (infermera / referent comunitària) • Fermín Rodríguez (infermer i director del CAP de Sant Just) Balanç del primer any de direcció • Fermín descriu un any intens però molt positiu, amb: - canvis interns d’organització de l’equip - millores visibles per a la ciutadania per agilitzar l’atenció. Objectiu central: una atenció més àgil, propera i resolutiva, i una bona experiència per a les persones usuàries. 9.1. Millores en serveis i circuits Circuit d’analítiques • Canvi d’ubicació i reorganització del circuit. • Cures i extraccions amb: - cita prèvia per franges horàries per evitar cues - crida personalitzada i futur sistema de pantalles per mantenir l’anonimat. • Resultats: - el CAP vol donar-los de forma proactiva (SMS, contacte directe), evitant visites presencials innecessàries. Resultats per SMS i eines digitals • S’impulsa l’ús de SMS i eines com La Meva Salut. • Es remarca que la digitalització és un procés a tres bandes: - sistema sanitari, professionals i ciutadania s’han d’anar adaptant. Gestió de la demanda telefònica • Es detecta que al gener només s’agafava el 36 % de trucades en el primer intent. • Amb canvis de procés i més implicació del personal administratiu: - s’ha arribat al 76 % de resolució en la primera trucada. Reflex implícit de postpandèmia: recuperar accessibilitat i confiança després dels anys més durs de la COVID. Gestor de torns a l’entrada • S’activa el nou gestor de torns (mòdul metàl·lic amb lector de targeta sanitària): - cal portar la targeta sanitària perquè llegeixi el CIP - indica al pacient on ha d’anar dins del CAP. • Proper pas: pantalles a sales d’espera per avisar directament professionals quan el pacient registra la seva arribada. Benefici: optimitzar el temps i reduir càrrega a recepció. Consulta de tècniques d’infermeria • Revisió de les agendes d’infermeria per separar: - seguiment de pacients crònics (hipertensió, diabetis, etc.) - tècniques puntuals (injectables, vacunes, petites cures). • Creació d’una agenda específica de tècniques (consulta 1, planta baixa): - injectables - vacunació - cures senzilles. • Objectiu: donar més temps de qualitat a l’atenció de crònics i millorar l’eficiència. 9.2. Ampliació del CAP de Sant Just • S’esmenta que hi ha projecte d’ampliació, però: - només en obres, hi ha mínim dos anys per davant - depèn de tràmits, licitacions i coordinació entre Ajuntament i ICS. Mentrestant cal optimitzar l’espai actual i els processos interns. 9.3. Atenció domiciliària i comunitària Atenció domiciliària • Destinada a persones que ja no poden desplaçar-se al CAP. • Es remarquen: - les mateixes capacitats resolutives que a la consulta - visites mèdiques i d’infermeria al domicili. • Curiositat: moltes persones de 90 o 100 anys prefereixen continuar anant al CAP perquè els fa sentir actius. • Dades: - s’ha passat d’uns 80 domicilis a 130, i la xifra seguirà pujant. Atenció comunitària i treball en xarxa • Sant Just té tradició potent en salut comunitària i col·laboració amb l’Ajuntament. • Accions destacades: - participació a la Taula de Salut - grups psicoeducatius (psicologia) - tallers de nutrició i alimentació saludable (Belén) - grups de fisioteràpia (espatlla, genoll, esquena) - programes d’activitat física connectats amb el municipi - projecte de salut bucodental amb revisions i xerrades a les escoles. • Treball intergeneracional: - amb mares de 30–40 anys - amb gent gran de 70–80 anys - i especial èmfasi a instituts, acostant temes de salut, nutrició i benestar als adolescents. Es busca que els joves coneguin els recursos de la sanitat pública i s’hi adrecin amb confiança. 9.4. Salut mental i recursos limitats • Es reconeix manca de professionals de salut mental (psiquiatria i psicologia). • Situació actual: - a adults, psiquiatra i psicòloga passen un dia cada 15 dies a Sant Just (dues visites mensuals per a tot el municipi). • Recomanacions: - menors de 15 anys: parlar amb pediatria per articular el circuit - adults: adreçar-se al metge o infermera de referència per no quedar fora del radar. Missatge important a qui ho passa malament: parlar-ne és el primer pas; el CAP buscarà com donar sortida, tot i els límits de recursos. 9.5. Missatge final del director del CAP • L’equip s’està adaptant per oferir: - atenció més ràpida - més proximitat - més capacitat de resolució. • Petició a la ciutadania: - una mica de paciència mentre els canvis es consoliden - mantenir la confiança en el procés. • Reconeixement intern: - a les referents de comunitària (com la Belén) - a tot el personal administratiu, mèdic i d’infermeria. 10. Psicologia: comunicació asser­tiva Espai amb el psicòleg David Fernández Tema central: comunicació assertiva, en continuïtat amb programes anteriors sobre la dificultat d’expressar el que sentim. Què és la comunicació assertiva? • Capacitat de dir el que necessitem i sentim: - amb claredat i honestedat - sense atacar ni sotmetre’ns a l’altre. • Es diferencia de: - comunicació passiva: callar i cedir sempre - comunicació agressiva: dir el que pensem però fent mal, imposant - comunicació passiva-agressiva: no dir directament però fer mal indirectament (silencis, retrets velats). Per què ens costa ser assertius? • Por al conflicte, a perdre l’harmonia (especialment en parella o família). • Tendència a acumular petits malestars sense verbalitzar-los: - comentaris sobre l’ordre, tasques domèstiques, hàbits - es van acumulant fins que explotes per un detall mínim (com perdre l’autobús o topar amb una taula). • Influència del model familiar: - reproduïm patrons de comunicació dels pares (crítica, silenci, ironia, etc.). Efectes de callar massa • Acumulació de ressentiment i tensió interna. • Risc alt de reaccions desproporcionades (estats d’ira o esclats emocionals). Com practicar la comunicació assertiva • Expressar les coses a mesura que passen, amb calma: - no esperar mesos per dir que alguna cosa ens molesta. • Canviar el focus de “què fa mal l’altre” a “què em passa a mi quan veig això”. Exemple: - en lloc de “sempre deixes la tovallola al terra” → - “quan veig la tovallola al terra em poso nerviós perquè necessito ordre per sentir calma”. Així deixes de culpabilitzar i expliques el teu estat intern, facilitant l’entesa. • No buscar constantment la validació externa de les nostres decisions (independitzar-se, canvis vitals…). • Acceptar que tots cometem errors i que es pot rectificar: demanar perdó també forma part de la comunicació sana. Principis bàsics de l’assertivitat Es comenta una mena de “llista de drets” personals: • Dret a dir que no. • Dret a demanar el que necessitem. • Dret a equivocar-nos. • Dret a canviar d’opinió. • Dret a no donar explicacions extenses. Tot això, amb una actitud d’autoestima i respecte mutu, redueix l’estrès i millora les relacions. 11. Tancament de programa i resum del dia • Es recorda l’estructura del matí: - notícies de Sant Just i repàs de portades - efemèrides - espai de dermatologia - el temps - entrevista al Club Natació Sant Just sobre la nedada per La Marató - secció de co-sharing amb Frank Rigol (intuïció i senyals internes) - espai La Salut al dia amb el CAP - secció de psicologia amb David Fernández. • Es convida a: - escoltar el resum setmanal de dissabte amb les millors entrevistes - tornar a sintonitzar dimarts (dilluns és festiu pel pont). El programa combina actualitat local, salut física i mental, esport i reflexió personal, reforçant el sentiment de comunitat a Sant Just en l’inici del període nadalenc.

  • Xoc d'Estics del 4/12/2025 - episode art
    Xoc d'Estics
    2h

    Xoc d'Estics del 4/12/2025

    El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

  • #511 - El Refugi del 4/12/2025 — Esports, banca crítica i jocs de taula a “El Refugi” - episode art
    El Refugi
    1h 51min

    #511 - El Refugi del 4/12/2025 — Esports, banca crítica i jocs de taula a “El Refugi”

    Panorama general de l’episodi Episodi magazine d’El Refugi a Ràdio Desvern amb estructura clàssica: bloc informatiu inicial, cançó i efemèride del dia, publicitat, seccions d’esports locals i nacionals, i dues seccions especialitzades: FoodCat (futbol català modest) i La vida és joc (jocs de taula). L’episodi combina actualitat internacional i local, esportiva i cultural, amb converses disteses i contingut d’oci. 1. Zoom informatiu: actualitat general Pesta Porcina Africana (PPA) i impacte econòmic • La Comissió Europea limita a 91 municipis les restriccions per la Pesta Porcina Africana (PPA) detectada a Collserola. • Es confirma la regionalització del brot: només es restringeixen comarques del voltant del focus (Vallès, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Penedès, Anoia, Bages). • Això permet que comarques porquines clau (com Osona o el Segrià) mantinguin exportacions. • Espanya havia perdut l’estatus de País Lliure de PPA, amb aturada d’exportacions a països tercers, però clients com la Xina acceptaran producte de zones no afectades. Viatge de Salvador Illa a Mèxic i exportacions de porcí • El president de Catalunya Salvador Illa es reuneix amb el secretari d’Agricultura mexicà per demanar la reobertura de les importacions de porcí. • Illa defensa la qualitat i el control sanitari del sector català i recorda les ajudes públiques de 10 milions d’euros. • Mèxic va ser el primer a tancar la importació; Espanya també ha aturat exportacions a països sense acords de regionalització. Llei de multireincidència penal • Acord inèdit entre PSOE, PP i Junts per impulsar una reforma del Codi Penal sobre multireincidència (endurir penes per delictes menors repetits). • S’han pactat 6 esmenes; el text rep suport també del PNB i Vox, mentre que EH Bildu i Podem s’hi oposen. • La llei es votarà previsiblement al febrer, després del parèntesi de Nadal. Sanitat concessionada i polèmica a Madrid • El grup privat Rivera Salut és acusat d’ordenar restringir pacients i allargar llistes d’espera a l’Hospital de Torrejón per reduir costos. • Quatre directius denuncien internament la instrucció i són acomiadats a les 24-48 hores. • Rivera Salut ho nega; la Comunitat de Madrid obre una revisió urgent del servei. • Es reobre el debat sobre el model de gestió sanitària concessionada. Cas d’assetjament sexual a Torremolinos • La Fiscalia de Màlaga obre diligències contra Antonio Navarro, líder local del PSOE, per presumpte assetjament sexual a una militant. • La denunciant relata missatges de WhatsApp amb insinuacions sexuals des de 2021. • El PSOE de Màlaga demana la suspensió cautelar de militància i que posi els càrrecs a disposició del partit. Conflicte a Gaza • Nou atac israelià a un campament de Khan Yunis, prop de l’hospital de campanya Kuwait: 7 morts (2 infants) i 30 ferits. • Israel ho presenta com a resposta a un atac previ de Hamas a Rafah; acusa Hamas de violar l’alto el foc. • Hamas qualifica l’atac de “crim de guerra”. • Israel manté la pressió sobre Rafah i anuncia que continuarà capturant o eliminant milicians amagats en túnels. • Hamas lliura el cos d’un hostatge tailandès; queda un cos pendent per completar la primera fase de l’acord d’alto el foc. 2. Notícies i agenda de Sant Just Desvern Inclusió sociolaboral i benestar • Fundació Integràlia i Sant Just Impulsa organitzen una jornada (12 de desembre) sobre inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat, adreçada a administració i empreses. • Al Centre Cívic Salvador Espriu s’inicien tallers setmanals de benestar físic i emocional (iogues, estiraments, gimnàstica suau) fins al juliol de 2026. - Horari: dilluns, dimarts i dijous, d’11.30 a 12.30 h. - Preu: 10 € mensuals. - Organitza: Associació Salut Mental Baix Llobregat. Cultura a l’Ateneu i exposicions • Projecció del documental “Mr. Nobody Against Putin” a l’Ateneu (Sala del Cinquantenari), dins el cicle El documental del mes. - Mostra la militarització de les escoles russes arran de la invasió d’Ucraïna, filmada d’amagat per un professor. - Entrades: 7 € (públic general), 5 € (socis/sòcies). • Nova exposició d’Imma Boronat, “Llum enmig del soroll, món de somnis”, a la sala Piquet de l’Ateneu. - Reflexiona sobre trobar un espai interior de calma davant l’excés d’informació. - L’artista, vinculada a la secció Arteneu, defensa la pintura com a meditació i autoconeixement. 3. Esports: futbol estatal i Copa del Rei La Lliga • Reial Madrid guanya 0-3 a San Mamés i trenca una ratxa de tres empats. - Mbappé, estel·lar, marca 2 gols (16è gol a la Lliga, un d’ells un gran gol). - Camavinga anota el 0-2; Courtois destaca en moments clau. - El Madrid es manté a un punt del Barça. Copa del Rei • El Girona cau eliminat contra l’Ourense (Primera RFEF) per 2-1, superat per la intensitat dels gallecs. • El Reus Reddis perd 0-2 contra la Reial Societat, però el partit es viu com una festa per l’afició reusenca. • Partits previstos: - Sabadell – Deportivo de la Coruña (duel exigent). - Espanyol – Atlético Baleares a Mallorca. - Sant Andreu – Celta de Vigo al Narcís Sala, amb ambient previst molt fort i il·lusió de sorpresa. 4. Cançó del dia: “Me voy” de Julieta Venegas Introducció i claus de la peça • Es presenta “Me voy” (2006), de Julieta Venegas, com una cançó sobre acomiadar-se d’un amor que ja no fa bé. • Eixos temàtics: - Alliberament i cura personal: la protagonista decideix marxar d’una relació que l’ofega. - Absència de drama excessiu: no hi ha culpes ni escenes, només claredat i valentia. - Missatge de fons: marxar també pot ser un acte d’amor propi. "Per molt que hagi estimat, ha arribat el moment de marxar d’una relació que ja no la fa créixer." • Es destaquen les arrels de la cantant (nascuda al nord de Mèxic) i la seva capacitat de transformar vivències íntimes en històries universals. Escolta • S’ofereixen pistes (any 2006, quart disc, referent del pop llatí) i després sona la cançó “Me voy” gairebé íntegra. 5. Efemèride del dia: Dia Internacional del Banc Crítica al sistema bancari • El 4 de desembre es commemora el Dia Internacional del Banc, però el locutor l’aprofita per fer una reflexió crítica sobre el sistema financer. • Idees principals: - En teoria, els bancs han de facilitar projectes vitals (estudis, negocis, habitatge) i ser aliats del futur. - En la pràctica, s’han convertit en “corporacions gangsteritzades”, obsedides pel benefici i desconnectades de la realitat social. - Comissions, condicions opaques i exigències irreals (estabilitat laboral, estalvis elevats) en un context de precarietat estructural. "Et demanen estabilitat laboral en un país on la precarietat és estructural." • Es denuncia la discriminació cap a persones joves i racialitzades, amagada sota criteris aparentment econòmics. • Es recorda el rescat bancari de Bankia com a cas paradigmàtic on els diners públics van protegir interessos privats irresponsables. "Un sistema financer que no posa la vida al centre és un sistema malalt." • Conclusió: cal una banca regulada estrictament, amb béns comuns al centre, o la banca es converteix en amenaça i no en servei. 6. Publicitat institucional i musical Campanyes institucionals • Anuncis de serveis i campanyes públiques: - BitPaid: app per obrir contenidors d’orgànica i resta a Sant Just amb el mòbil i comunicar incidències. - Ambici: servei de bicicletes elèctriques metropolitades. - Campanya contra les violències masclistes de la Generalitat, incidint en actituds quotidianes aparentment “innocents”. - Campanya contra el tabaquisme passiu. - Espot sobre l’ictus (Mireia Belmonte): importància de trucar al 112 ràpid. - Voluntariat per la Llengua: pràctica del català amb parelles lingüístiques. Pauses musicals • S’escolten fragments de: - “Don’t Stop Me Now” de Queen. - Un altre tema en català (no identificat del tot en la transcripció) abans del bloc de notícies de Catalunya Ràdio. - “Tàndem” dels Tiets. - Una peça més de to poètic i reflexiu en català sobre el pas del temps i els “fills del vent”. 7. FoodCat: història del Sant Cristóbal (futbol modest) Secció FoodCat amb Víctor Cortinas, centrada aquesta vegada en el Sant Cristóbal, l’“altre” club de Terrassa. Conversa distesa amb el Jaume, amb to molt proper i bromes esportives. 7.1. Inicis i identitat obrera • Fundació el 1957 a la parròquia de Can Anglada (Terrassa), impulsada per un grup d’amics i mossens. • Inscripció el 1958 com a Centro Parroquial Sant Cristóbal de Fútbol. • Primers colors: samarreta ratllada blava i blanca, pantaló i mitges blaves. • Escut dissenyat per Juan Fita: roda industrial, enclusa i martells com a símbols d’un barri obrer. "No és un club comercial, sinó un equip de barri." • Arriben a tenir 500 socis amb una quota de 5 pessetes (uns cèntims d’euro actuals). 7.2. Camps i instal·lacions • Primer camp darrere l’església (avui col·legi Ramon Pont), amb inauguració oficial. • Ascens a Primera Regional la temporada 1960-61 i estrena d’un camp nou a Can Anglada (poliesportiu actual). • 1980: inauguració de l’actual camp de futbol (26 de desembre, Sant Esteve), amb presència de l’alcalde de Terrassa, Federació Catalana i mitjans. • Partit d’inauguració: amistós (poc amistós) Sant Cristóbal – Terrassa. • 1987: ascens a Tercera Divisió nacional, on es mantenen dues temporades. • 1988-1990: ampliació amb grades i tribuna coberta, finançada amb aportacions voluntàries i crèdits avalats pels directius. • Projecte posterior de trasllat del poliesportiu als terrenys annexos i creació d’un complex poliesportiu: - Piscina coberta, sala de fitness, sales polivalents, bar-restaurant. - Nou camp de futbol 7 d’herba artificial. - 6 pistes de pàdel, pistes de ciment i de petanca. 7.3. El rècord Guinness i el 50è aniversari • 2008: 50è aniversari del club. • Organitzen un partit de futbol de 50 hores seguides per entrar al Rècord Guinness, que aconsegueixen el 13 de juliol de 2008. • S’insisteix en la implicació del barri i de les directives en el creixement del club. 7.4. Escut i simbolisme • Elements remarcats: - Roda industrial, enclusa, martell: homenatge a la història laboral de Can Anglada. - Colors blau i blanc mantenits com a identitat des del primer dia. - Origen parroquial i comunitari, amb voluntat de representar el barri més que no pas una marca comercial. 7.5. Present i situació esportiva actual • El Sant Cristóbal milita a Tercera Federació (grup 5). • Ocupa la 11a posició amb 15 punts, zona mitja de la taula. • Valoració: bon inici però amb marge de millora; confiança que seguint les arrels obreres i de barri poden continuar fent història. • El Jaume, hospitalenc, manté la “rivalitat sana” amb l’Hospitalet, que comparteix categoria. 7.6. Tancament i vida personal • Conversa distesa sobre el pont de desembre, plans de descans i la importància de desconnectar. • Tancament de secció amb bon rotllo i cita per a la setmana següent. 8. Espanyol en forma i jocs esportius amb Albert Miranda Secció d’esports amb Albert Miranda, centrada en l’Espanyol, amb posterior joc de preguntes. 8.1. Estat de l’Espanyol a la Lliga • L’Espanyol va 6è, empatat amb el Betis (5è), tots dos en posicions europees. • Només 4 derrotes, totes contra rivals de nivell: - Reial Madrid (Bernabéu). - Villarreal i Betis a casa. - Alabès a Vitòria (l’única consideradament “dolenta”). • L’equip es veu sòlid i competitiu, i “Europa” deixa de ser només un lema. 8.2. Plantilla i mercat de fitxatges • Es ressalta la profunditat de plantilla: no només un onze titular, sinó banqueta amb nivell. • Fitxatges i noms clau: - Dimitrovic (porter veterà, suplent de luxe de Joan Garcia). - Carlos Romero (lateral esquerre), Roberto Fernández, Quique García, Omar, Edo Expósito, entre d’altres. • Es valora molt la planificació esportiva dels dos últims anys, amb un gran mercat estival considerat dels millors de la Lliga en relació qualitat/preu. • Es vincula la millora també al canvi de propietat (sortida del capital xinès i arribada de nous inversors, com el jugador de la NFL J.J. Watt). 8.3. Partit de Copa: Atlético Baleares – Espanyol • Enfrontament a segona ronda de Copa del Rei, camp de Segona Federació. • L’Atlético Baleares és un històric del futbol balear, actualment a la part alta del seu grup. • Factors de dificultat: - Camp petit i possiblement d’herba artificial. - Màxima motivació del rival, per a qui és “el partit de l’any”. - Previsibles rotacions de Manolo González. • Pronòstic compartit: victòria de l’Espanyol però amb patiment (0-2 o 1-3). 8.4. Jugadors clau de l’Espanyol • Porteria: Dimitrovic. - Molta experiència, intervencions decisives (especialment contra el Celta). • Defensa: Carlos Romero. - Aporta en atac amb centrades i assistències. - Gran connexió amb rematadors com Roberto i Quique García. • Mig del camp: Edo Expósito. - “El servei de l’equip”: sense ell, el joc es ressent. - Llança córners i faltes; porta diverses assistències i és dels màxims assistents de la Lliga. • Davantera: - Pere Milla: redescobriment espectacular; passa de voler-lo vendre i ser xiulat a jugador decisiu i golejador. - Roberto Fernández: jove davanter amb projecció, ja referent a la Sub-21; es preveu que pugui arribar a la selecció absoluta. 8.5. Manolo González, entrenador icònic • Manolo González és presentat com a símbol de l’Espanyol: - Exconductor d’autobús, ja vinculat al planter blanc-i-blau. - Puja l’equip a Primera, el manté i el situa en posicions europees. • Es destaca la seva proximitat i honestedat, i com ha canviat la cara de l’equip. 8.6. Joc de preguntes: veritat/fals i trajectòries • L’Albert posa a prova el Jaume amb preguntes de veritat/fals (Ibrahimovic al Bayern, pilotes d’or de Cristiano, clàssics Barça-Madrid, etc.). • Després juguen a endevinar jugadors per la seva trajectòria: - Cans – Bordeus – Juventus – Madrid → Zinedine Zidane. - Instituto – Palermo – Juventus – Roma → Paulo Dybala. - Rosario Central – Benfica – Madrid – United – PSG – Juventus – Benfica → Ángel Di María. - I trajectòries més intricades (com Federico Gatti a la Juventus), que acaben “pillant” l’Albert. • To molt relaxat i còmplice, buscant entreteniment esportiu més que anàlisi estrictament seriosa. 9. La vida és joc: “La Cuenta” i “Tropicaos” Secció final La vida és joc, amb el Ricard, dedicada a jocs de taula. 9.1. Gastrojocs i trobades lúdiques • Ricard explica els “gastrojocs” a Molins de Rei: - Cada primer dimecres de mes, grup de jugadors es troba en un restaurant (pizzeria o bar d’entrepans) per sopar i jugar a jocs de taula. - Organitza Molins de Joc; obert a tothom, no cal ser soci. • Recomana també trobades semblants a l’Estació de França (Barcelona), organitzades per l’associació Clef, cada dimecres a la tarda. 9.2. Joc 1: “La Cuenta” • Joc de cartes català, editat per Tomates de Girona, per 2-8 jugadors, molt social i ràpid (uns 20 minuts). Mecànica bàsica • Cada jugador comença amb una quantitat de diners ficticis (per exemple, 1.400 € si juguen 8) i l’objectiu és no quedar-se sense diners. • Les cartes principals són tapes/pinchos de: - Carn, peix, verdures, cadascuna amb un preu. • Al torn, cada jugador juga una carta a una de les tres columnes (carn/peix/verdura), però: - Ha de posar una carta del mateix tipus i amb preu igual o superior a l’última jugada en aquella columna. • Quan algú ja no pot jugar, pot dir “demano el compte”: es sumen totes les cartes de la taula i aquell jugador paga (se li descompten diners). Cartes especials Per afegir interacció i caos, hi ha cartes amb efectes: • Pastís d’aniversari: - Només n’hi ha una. Suma 40 € al compte. - Qui la juga mai paga aquella ronda: el següent haurà d’assumir el compte. • Lavabo: - El jugador “se’n va al lavabo”: no paga ni cobra, s’escaqueja de la ronda. • Vi: - Cada carta afegeix una ampolla de vi (uns 30 €); es poden acumular. • Premium: - Multiplica per 2 el preu de la tapa on es juga (una tapa de 70 € passa a 140 €). • Plato quemado: - “Crema” una columna: ja no s’hi poden jugar més cartes. - Pot restar diners del compte total. • Cafè: - Marca el final de la ronda: a partir d’aquí pràcticament no es poden tirar més cartes. • Cartes “socials” finals (les úniques jugables després del cafè): - A mitges / a patxes: divides el compte amb un altre jugador. - A parts iguals: el compte es reparteix entre tots. - Propina: suma una quantitat extra al compte. • El joc continua fins que algú es queda sense diners i queda eliminat: es declara el guanyador qui en conserva. Valoració • Joc ideal per: - Sobretaules familiars (Nadal, Reis, etc.). - Caps de setmana en cases rurals o trobades amb amics. • Punts forts: - Regles senzilles, però amb molta interacció i picada d’ullet al costum de “qui paga el compte”. - Preu molt assequible (uns 12–13 €): perfecte per amic invisible o regal informal. 9.3. Joc 2: “Tropicaos” • Joc ràpid, també d’Oink Games (capes petites), per a grups. Tema i funcionament • Cada jugador és un venedor de fruita a mercabarna. • En una bossa hi ha fitxes de fruites tropicals (kiwi, magrana, mango, etc.). • Hi ha un marc d’estacions (primavera, estiu, tardor…) i cada fruita té preus diferents segons l’estació. • Al torn, cada jugador pot: - Agafar fruita de la bossa. - Vendre les fruites acumulades, segons la temporada actual. • Existeixen fitxes de canvi d’estació: - Quan surten, la temporada avança i canvien els preus. - Pot passar que preparis una bona venda de mango a la primavera i, amb un canvi d’estació imprevist, la fruita passi a valer menys. Objectiu • Al final, es compten els punts (beneficis) segons el valor de cada fruita en el moment que s’ha venut. • Guanya qui ha gestionat millor els riscos i ha venut al moment més rendible. Valoració • Joc molt ràpid, senzill i portable, adequat per: - Partides curtes. - Iniciar gent poc acostumada als jocs moderns. 10. Tancament del programa • El Jaume acomiada el programa anunciant que l’endemà tornaran a les 17 h a Ràdio Desvern amb una nova edició d’El Refugi. • Es reforça el to habitual del programa: informació local i general, esports, cultura i oci amb una atmosfera propera i comunitària.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 4/12/2025 — Actualitat de Sant Just: Inclusió, Cultura i Solidaritat - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    24'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 4/12/2025 — Actualitat de Sant Just: Inclusió, Cultura i Solidaritat

    Jornada d'Inclusió Sociolaboral La Fundació Integràlia DKB i Sant Just Impulsa organitzen una trobada el 12 de desembre per reflexionar sobre la diversitat com a actiu empresarial. L'esdeveniment, que celebra el 25è aniversari de la fundació, reunirà experts i professionals per debatre les millors pràctiques en la inclusió de persones amb discapacitat. Iniciatives culturals i de benestar • Tallers al Centre Cívic Salvador Espriu: Nova programació d'activitats saludables (ioga, estiraments, gimnàstica suau) guiades per l'Associació Salut Mental Baix Llobregat. • Cicle El Documental del Més: L'Ateneu projectarà Mr. Nobody Against Putin, una obra que denuncia la militarització de les escoles russes. • Exposició d'Imma Boronat: Llum enmig del soroll fusiona pintura manual, tecnologia digital i un component solidari a favor de Sant Just Solidari. • Pla d'Acció Cultural (PAC 2025-2030): Objectiu de modernitzar les polítiques culturals des de la transversalitat i la col·laboració entre entitats. Solidaritat i seguretat ciutadana "Més de la meitat dels càncers es poden prevenir fent activitat o tenint una vida saludable." Cap Infant Sense Joguina: Campanya per comprar joguines al comerç local destinades a famílies vulnerables. Repte solidari per la Marató de TV3: Iniciativa de Trail Barcelona que suma quilòmetres solidaris per a la recerca oncològica. Pesta Porcina Africana: Alerta a Collserola davant el brot en senglars. Les autoritats han tancat accessos i demanen evitar la zona per no propagar el virus, que, malgrat no afectar humans, és un greu risc econòmic per al sector porcí.

  • #586 - Entrevistes de La Rambla del 4/12/2025 — Llum enmig del soroll: pintura, silenci i somnis - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    13'

    #586 - Entrevistes de La Rambla del 4/12/2025 — Llum enmig del soroll: pintura, silenci i somnis

    Entrevista a Imma Boronat, responsable de la secció Artaneu de l’Ateneu de Sant Just, arran de la inauguració de la seva exposició “Llum enmig del soroll, món de somnis”. La mostra es pot visitar del 4 al 31 de desembre a la sala Piquet i explora la necessitat de silenci interior i autoconeixement enmig del “soroll” informatiu i digital. Imma pinta sovint amb les mans, buscant un contacte directe, primitiu i molt emocional amb l’obra, combinant pintura figurativa i abstracta en formats variats. L’exposició inclou una instal·lació amb intel·ligència artificial, en col·laboració amb Carles García, que projecta imatges sobre els quadres per simbolitzar el caos mental generat per l’excés d’informació i el diàleg entre art analògic i tecnologia. El projecte té també una dimensió solidària: una part de la venda d’obres i de samarretes amb el missatge “pay me attention” es destina a Sant Jus Solidari, reivindicant una atenció més humana. Paral·lelament, Imma impulsa un taller de tast i pintura amb vi amb el Celler de Can Mata, i recorda que fa tallers de dibuix a l’Ateneu. L’entrevista culmina amb una invitació a la inauguració, plantejada com un moment íntim, artístic i compartit.

  • La Rambla del 4/12/2025 — PAC cultural, art local, salut i xarxa educativa - episode art
    La Rambla
    2h 55min

    La Rambla del 4/12/2025 — PAC cultural, art local, salut i xarxa educativa

    Context i estructura del programa La Rambla de Ràdio Desvern dedica aquest episodi a combinar política cultural local, agenda cultural de Sant Just, benestar, educació i recomanacions culturals (música, llibres i teatre), amb diversos blocs informatius al llarg del matí. 1. Nou Pla d’Acció Cultural (PAC) de Sant Just Desvern Aprovació i objectius clau • L’Ajuntament aprova el nou Pla d’Acció Cultural (PAC) 2025-2030, definit com el full de ruta cultural per als propers cinc anys. • El PAC s’ha elaborat mitjançant procés participatiu amb entitats i agents culturals locals. • Idea central: la cultura com a dret, factor de cohesió social, participació i benestar comunitari. Valors i eixos estratègics • Arrelament al territori i reforç de la identitat local. • Suport a la creació i als creadors locals. • Educació cultural al llarg de la vida. • Cultura com a eina de cura i convivència. • Objectiu d’avançar cap a una governança cultural compartida, amb més corresponsabilitat entre Ajuntament i teixit cultural. • Transversalitat de la cultura en totes les polítiques municipals. • Garantir programació diversa, coordinada i accessible a tots els barris. "Sant Just Desvern fa un pas més cap a una cultura de qualitat, participativa i per a tothom." 2. Notícies municipals de Sant Just 2.1. Exposició Llum enmig del soroll, món de somnis a l’Ateneu • Ateneu de Sant Just acull la inauguració de l’exposició de pintura Llum enmig del soroll, món de somnis d’Imma Boronat, responsable d’Artaneu. • Inauguració: 4 de desembre, 19:30 h. • Visites: fins al 31 de desembre, a la Sala Piquet de l’Ateneu Santjustenc. • L’exposició reforça Artaneu com a espai de creació artística dins l’Ateneu i com a taller compartit: cavallets, taules, pica, espai per deixar obres i comunitat d’arts plàstiques. • Possibilitat d’incorporar-se a la secció contactant amb Imma Boronat (cal ser soci de l’Ateneu). 2.2. Tallers de benestar al Centre Cívic Salvador Espriu • Nova programació estable de tallers de benestar al Centre Cívic Salvador Espriu. • Activitats setmanals: - Dilluns: sessions d’estiraments / relaxació - Dimarts: ioga - Dijous: gimnàstica suau - Horari: 11:30–12:30 h, fins al 31 de juliol de 2026. • Adreçats a persones que vulguin millorar mobilitat i reduir tensions amb exercicis accessibles i guiats. • Enfocament: moviment, respiració i treball corporal conscient. • Quota: 10 € al mes. • Inscripcions: tel. 637 87 42 31. • Organitza: Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, que aposta per benestar emocional comunitari i activitat física adaptada. 2.3. Documental del mes a l’Ateneu: Mr. Nobody Against Putin • L’Ateneu projectarà el documental Mr. Nobody Against Putin dins del cicle "El documental del mes". • Data i lloc: 10 de desembre, 19:30 h, Sala del Cinquantenari. • Organitza: àrea d’activitats de l’Ateneu, amb col·laboració de DocsBarcelona. • Direcció: David Borenstein i Pasha Talanquin. • Contingut: - Després de la invasió russa d’Ucraïna, escoles remotes de Rússia es transformen en centres de reclutament militar. - Un professor s’hi infiltra i enregistra en secret el procés, mostrant la militarització i la propaganda. - Planteja dilemes ètics en un sistema on l’educació esdevé eina de guerra. • Preus: 7 € públic general, 5 € socis/sòcies de l’Ateneu. • Venda: anticipada via web de Ràdio Desvern / Ateneu o a taquilla el mateix dia. 3. Repàs de premsa: temes destacats 3.1. Diari Ara • Tema central: Pesta Porcina Africana (PPA) i impacte en el sector porcí: - La Generalitat activa ajuts directes de 20 M€. - La Comissió Europea estudia ampliar restriccions més enllà dels 20 km actuals. • Explicació de la "teoria de l’entrepà" com a possible via d’entrada del virus (carn contaminada). • Fotoreportatge del centre de control de l’UME a Santa Perpètua de Mogoda. 3.2. El Periódico • Focus en traspàs de Rodalies (R1): - Creació de l’empresa mixta Rodalies, constitució imminent. - La nova operadora començarà a operar en un any. • Debat sobre fons europeus i pèrdua de pes de les regions per centralització. • Pla Auto 2030 per impulsar cotxe elèctric: ajudes directes a compradors als concessionaris. • Declaracions del conseller d’Agricultura sobre ajuts al sector porcí i alimentari. 3.3. La Vanguardia • Portada amb l’auge de la grip i recomanació d’ús de mascareta en cas de símptomes. • Activació de protocols de protecció en hospitals i residències. • Crònica dels Premis Tribut a les Arts a l’Hotel Majestic. • Política: relació Junts–PSOE condicionada al compliment d’acords. • Collserola: expectativa de permís per eliminar senglars de la zona zero de PPA. • Pla de 1.280 M€ per impulsar el vehicle elèctric a l’Estat. 3.4. El Punt Avui i l’Esportiu • Imatge central: Parc de Collserola com a prioritat per contenir el brot de PPA. • Declaracions sobre contagiositat del virus i l’impacte en el preu de la carn de porc. • Cròniques polítiques sobre confiança i relació PSOE–Junts. • A l’Esportiu, protagonisme per Pedri i Raphinha com a líders de la recuperació del Barça. 4. Efemèrides, dies internacionals i curiositats 4.1. Dia nacional de les galetes (National Cookie Day) • Dia d’origen nord-americà per celebrar les galetes en totes les seves variants: - Amb xocolata, napolitanes amb canyella, galetes de gingebre nadalenques, etc. • El presentador fa servir el pretext per parlar de gustos personals i associar el dia amb l’esperit pre-nadalenc. 4.2. Fets històrics destacats • 1783 – George Washington s’acomiada dels seus oficials a Nova York, marcant el final de la Guerra d’Independència dels EUA. • 1791 – Primera edició de The Observer, considerat el primer diari dominical regular del món. • 1971 – Durant la guerra Índia–Pakistan, la Marina índia llança un atac sorpresa al port de Karachi. • 1982 – La República Popular de la Xina aprova la seva Constitució vigent. • 1991 – Tancament de Pan Am, històrica aerolínia estatunidenca. 4.3. Naixements • Jay‑Z (1969): raper i empresari, efemèride musical del dia. • S’escolta Crazy in Love (Beyoncé ft. Jay‑Z) com a homenatge. 5. Parador Musical: especial El Último de la Fila 5.1. Trajectòria del grup • Especial monogràfic dedicat a El Último de la Fila, grup clau del pop-rock en castellà dels 80-90. • Origen: unió de Manolo García i Quimi Portet el 1985, després de Los Burros. • Disc inicial: Cuando la pobreza entra por la puerta y el amor salta por la ventana – presentació d’un so fresc i personal. 5.2. Discos i cançons emblemàtiques • Èxit massiu amb Enemigos de lo ajeno (1986), amb himnes com "Insurrección". • Altres discos destacats: - Como la cabeza al sombrero (1988) - Nuevo pequeño catálogo de seres y estares (1990) - Astronomía razonable (1993) • Cançons icòniques: "Aviones plateados", "Un burro amarrado en la puerta del baile", "Mar antiguo", "Como un burro amarrado…", "Sara". • Estil: barreja de pop, rock, flamenc i mediterrani, amb lletres plenes de metàfores i sensibilitat poètica. 5.3. Llegat, separació i retorn • El grup omple estadis, ven milions de discos i esdevé referent generacional. • Separació: anunciada el 1998 (últim concert al Palau d’Esports de Granollers, 1996). • Després, carreres en solitari de Manolo García i Quimi Portet. • Anunci de tornada als escenaris el 2026 amb gira limitada, generant moltíssima expectació. 5.4. Curiositats • Van ser pioners en autogestionar-se creant el seu propi segell discogràfic, fet que els va donar molta llibertat creativa. • El presentador remarca el valor atemporal de la seva música i la connexió intergeneracional (records familiars, escoltar-los amb pares i tiets, etc.). 6. Previsió del temps: fred d’hivern i canvi anticiclònic 6.1. Situació immediata • Explicació detallada de Carles Rius sobre el pas d’un front feble: - Arriba més tard del previst; al matí encara hi havia sol. - Precipitacions lleus al Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf. - A Sant Just es preveu pluja dèbil al voltant de 12:30 h, d’uns 15–20 minuts. • Temperatures: - Nit molt freda, rècord de mes: 5 ºC a Can Ginestar, 4,7 ºC a Bellsoleig. - Màxima del dia: 11–12 ºC; sensació clara de ple gener. 6.2. Evolució pròxima • Divendres: entrada de tramuntana/mestral intens, amb avís del Servei Meteorològic. - Vent fort a Anoia, Alt i Baix Penedès, Camp de Tarragona… - Possibilitat de vent destacable també al Baix Llobregat. - Ambient d’hivern; últim dia clarament fred abans d’una fase més suau. • Cap de setmana llarg i inici de setmana següent: - Arribada d’un anticicló que estabilitza el temps de dissabte a dimecres/dijous. - Dissabte-diumenge: alguns núvols però temperatures en ascens (15–16 ºC). - Dilluns i dimarts (festiu i pont): domini de sol i ambient més agradable. 6.3. Diferències territorials • Amb anticicló, augmenten boires baixes al Pla de Lleida i altres planes interiors (Anglesola, Artesa de Segre, Balaguer, Cervera), amb possibles boires gebradores i fred intens persistent. • A costa i alta muntanya, temperatures més suaus i sensació menys rigorosa d’hivern. • Cap a dijous/divendres següents podria tornar un nou front amb descens tèrmic. 7. Entrevista: Imma Boronat i l’exposició a l’Ateneu 7.1. Significat de Llum enmig del soroll, món de somnis • El títol juga amb una sinestèsia: llum i soroll com a imatges de claror interior enmig de la sobreinformació i el bombardeig constant de missatges (mòbil, xarxes, notícies). • Pintar és per l’artista un espai de silenci i meditació, una desconnexió del soroll exterior i una connexió profunda amb un mateix. • Món de somnis remet a la creativitat i a la importància de mantenir viva la capacitat de somiar. 7.2. Treball artístic i col·laboracions • Obra principalment en pintura sobre tela amb tècnica mixta, alternant: - Figuració (sovint presència de figura humana) - Abstracció • Treball molt físic i sensorial: - Gran part de l’obra està pintada amb les mans. - El pinzell queda per a detalls finals. - Pintar amb les mans li dona contacte directe amb la tela, immediatesa i profunditat emocional (record d’un gest “primitiu” de l’art rupestre). 7.3. Instal·lació amb intel·ligència artificial • Col·laboració amb Carles García, tècnic de llum i so de l’Ateneu. • A partir d’obres de Boronat, Carles crea versions animades amb intel·ligència artificial que es projecten damunt d’una pintura física. • La peça funciona com una instal·lació que simbolitza el caos mental i el desbordament informatiu generat per les noves tecnologies, en contrast amb la quietud de la pintura manual. 7.4. Dimensió solidària i venda d’obra • Les obres, de formats molt diversos (des de 1,80 x 0,80 m fins a cavallets de taula petits), es poden comprar. • Una part dels ingressos de la venda d’obres es destina a Sant Just Solidari, reforçant la vessant social lligada ja a la seva col·laboració prèvia (pancarta pel Dia de la Pau). • Ha creat també samarretes amb estampació d’una obra seva i el missatge "pay me attention": - Crítica a la dispersió i desconnexió humana generada per l’ús compulsiu del mòbil. - De cada samarreta, 5 € es destinen també a Sant Just Solidari. 7.5. Taller Pintar amb vi d’Artaneu • Activitat organitzada per Artaneu l’endemà de la inauguració, amb suport del Celler de Can Mata. • Proposta: reinterpretar la fruita en l’art combinant tast de vins i pintura. • Es pinta un bodegó de fruita utilitzant vi com a pigment: - El vi es treballa amb sucres, reduccions i bicarbonat per modificar-ne el color. - Es combina amb carbonet i llapis (tècnica mixta). • Els participants fan un tast de vins (els normals, sense bicarbonat) mentre creen la seva obra, que s’enduen a casa. • Activitat limitada a unes 30 places. 7.6. Tallers de dibuix a l’Ateneu • Imma Boronat imparteix tallers de dibuix a l’Ateneu: - Divendres, de 17:00 a 18:30 h (nous grups previstos a partir de gener). • Adreçats a persones que vulguin aprendre o aprofundir en dibuix artístic en un entorn de taller compartit. 8. Xarxa educativa i diversitat: conversa amb l’Institut Diversitas 8.1. Qui són i què fan • Institut Diversitas és una cooperativa d’iniciativa social centrada en: - Promoure la riquesa de la diversitat. - Combatre les discriminacions. • Àmbits de diversitat que treballen especialment: - Origen i diversitat cultural. - Gènere i LGTBI. - Diversitat funcional / discapacitat. • Tot plegat sota una perspectiva interseccional, és a dir: mirar com se superposen i interactuen aquestes dimensions (per exemple, dones migrades amb discapacitat, etc.). 8.2. Línies principals de treball • Sensibilització (tallers) per a: - Alumnat de primària i sobretot secundària. - Ciutadania en general, en espais comunitaris. • Formació per a professionals: - Professorat. - Personal d’ajuntaments i administració. - Entitats socials i altres agents comunitaris. • Assessorament: - Acompanyen equips professionals a incorporar la perspectiva de diversitat als seus projectes, protocols i metodologies. • Planificació pública local: - Col·laboren en l’elaboració de plans locals de gènere, plans LGTBI i plans d’acollida de persones nouvingudes. - Fan diagnosi (entrevistes, grups focals) i proposen línies d’acció. 8.3. Qüestions clau al món educatiu • Desigualtats en representació dins el professorat: - Molta presència de dones a cicles inicials (escoles bressol, primària) i poca de masculinitats cuidadores. - Gairebé absència de professorat negre, migrat o LGTBI visible, cosa que priva l’alumnat de referents diversos. • Això afecta: - La normalització de la diversitat. - La construcció d’identitats dels infants i joves. - El tipus de masculinitats i feminitats que es perceben com a “normals”. 8.4. Diagnòstic social actual • Percepció general de polarització política i auge de discursos d’odi (especialment d’extrema dreta). • Preocupació per mites masclistes entre nois adolescents i per la seva atracció cap a referents extremistes. • Però en paral·lel, hi ha molts col·lectius feministes i antiracistes molt actius, així com una gran quantitat de projectes de defensa de drets que no apareixen tant als mitjans. • Cal evitar el pessimisme paralitzant i visibilitzar aquesta feina positiva que ja s’està fent. 8.5. Prioritats assenyalades • En clau de polítiques i pràctiques: - Perspectiva feminista i perspectiva antiracista com a eixos centrals. - Entendre que parlen sovint de les mateixes persones (dones migrades, racialitzades, etc.). - Focalitzar en la garantia de drets i no només en gestos simbòlics. • El web per conèixer la seva feina i recursos: institutdiversitas.org. 9. Biblioteca Joan Margarit: serveis, Nadal i activitats 9.1. Aules d’estudi: horaris especials • Període d’aules d’estudi: del 13 de desembre al 25 de gener. • A la Biblioteca Joan Margarit: - S’amplia l’horari fins a les 22 h per estudiar (el servei de préstec només funciona en horari habitual). - Recomanació: si es vol estudiar fins tard, valorar anar directament al Centre Cívic Soledat Sans, que obre com a aula fins a les 02:00 h i s’omple ràpid. • Festes sense servei ni aules: - 25 i 26 de desembre (Nadal i Sant Esteve) - 1 i 6 de gener (Any Nou i Reis). • Informació detallada d’horaris: - Al web de la biblioteca, web municipal, xarxes socials i cartelleria física amb calendaris codificats per colors i codis QR. 9.2. Horari de Nadal de la biblioteca • Període: 22 de desembre – 6 de gener. • Dilluns i dimarts (22, 23, 29, 30): - Obert només tarda: 15:45–20:15 h. • Dimecres i divendres (24, 31, 2): - Obert només matí: 10:00–13:30 h. • Festius (6 i 8 de desembre, Nadal, Sant Esteve, Any Nou, Reis): tancat. • Excepció: 5 de gener, obert com a aula d’estudi (sense servei de préstec). 9.3. Clubs de lectura (gener) • Primer dimarts de mes (7 de gener): - Llegeixen "Mac" de Colm Tóibín. - Encara queden 2 places lliures. • Club de novel·la negra (dimarts 20 de gener): - Llegeixen "El Nadal del comissari Ricciardi" de Maurizio de Giovanni (Con mis propias manos en castellà). - Queden 3 places disponibles. • Tercer dimecres de mes (21 de gener): - Llegeixen "Corazón tan blanco" de Javier Marías, considerada pel jurat de Babelia com la millor novel·la dels últims 50 anys. - Club complet (sense places lliures). • El club de llegir teatre torna al febrer. • El conductor dels clubs, Jordi Nopca, és notícia perquè participa a la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic), on Barcelona és ciutat convidada. 9.4. Exposicions i guies de lectura Calendari d’Advent literari • La biblioteca ha creat una guia de lectura amb les 25 millors novel·les (segons el seu criteri) dels 25 primers anys del segle XXI. • En paral·lel, han muntat a la sala una mena de calendari d’Advent literari: - Cada dia de desembre es destapa un títol de la llista, amb el seu comentari crític. - Els llibres estan disponibles per a préstec immediat; si no hi són, es demanen per préstec interbibliotecari. • Els comentaris recullen cites i valoracions de premsa especialitzada. Biblio Recapta • Iniciativa solidària anual en col·laboració amb Càritas Sant Just i l’Ajuntament. • Fins al 18 de desembre, la biblioteca ofereix revistes donades de baixa (més d’1,5 anys d’antiguitat) a canvi de donacions d’aliments: - Necessitats especials d’enguany: pasta, arròs, olives, galetes, cereals, xocolata, neules, torrons i polvorons. • Les revistes abasten temes de ciència, història, manualitats, esports, família, infantil, cultura, literatura, cuina, etc. • Tot el que es recapta es destina a famílies de Sant Just ateses per Càritas. 9.5. Activitats infantils i familiars Club del còmic infantil • Sessió final de l’any: 10 de desembre. • Llibre: "Imbatible" de Pascal Jousselin. • Club per a infants de 10 a 13 anys, conduït per Daniel i Laura (African Friends). • Grup complet i molt fidelitzat, amb llista d’espera per a possibles baixes. Hora del conte de Nadal • Activitat: "Comptem i cantem per Nadal", amb Mercè Martínez (Un conte al sac). • Lloc i data: 18 de desembre, 17:30 h, Sala Isidor Cònsul (Can Ginestar). • Públic: infants a partir de 3 anys, acompanyats d’un adult. • Cal inscripció via formulari (enllaç a l’agenda municipal, web de la biblioteca o QR a la sala infantil). • S’hi expliquen contes i cançons nadalenques tradicionals, per preservar el patrimoni oral en un context on conviuen tradicions locals i noves influències. 9.6. Altres recordatoris • El Passaport de Lectura infantil segueix vigent fins a l’abril; es recomana aprofitar el pont i les festes per omplir-lo. • Moltes famílies ja s’enduen carregues de llibres i revistes per al pont i Nadal. • En el marc del programa, el calendari d’Advent radiofònic de la Rambla planteja una endivinalla (espelma) i regalen bombons als convidats de la biblioteca. 10. Espai de teatre: cartellera destacada 10.1. La trena (Teatre Goya) • Adaptació teatral d’un fenomen editorial internacional, dirigida i adaptada per Clara Segura amb Cristina Genebat i Marta Marco. • Temporada al Teatre Goya: del 5 de novembre al 14 de desembre de 2025. • Tres dones en continents diferents que comparteixen desig de llibertat: - Smita, dona d’Índia que vol trencar el destí d’analfabetisme marcat per les castes. - Giulia, jove siciliana que ha d’evitar la fallida del negoci familiar. - Sarah, advocada al Quebec que veu trastocada la seva carrera per un càncer de mama. • Temes: condició femenina, classe social, maternitat, malaltia i resiliència. 10.2. La corona d’espines (TNC) • Al Teatre Nacional de Catalunya (Sala Gran), direcció de Xavier Albertí. • Versió d’un clàssic de Josep Maria de Sagarra, en vers. • Ambientada a la Solsona de finals del segle XVIII: - Enfronta noblesa rígida i poble amb valors més autèntics. - Barreja honor, poder, amor impossible, hipocresia social i violència sobre els cossos de les dones. • Relectura crítica contemporània sobre paternitat, redempció i violència patriarcal. 10.3. Pel davant i pel darrere (Teatre Borràs) • Nova versió d’una de les comèdies més celebrades del teatre contemporani. • Temporada al Teatre Borràs des del setembre fins al gener. • Argument: una companyia de segona intenta muntar una obra dolenta i tot surt malament (en escena i fora d’escena). • Molt ritme de gag físic i mecànica de porta que s’obre i es tanca, apte tant per a públic amant del teatre com per a qui no hi va sovint. 10.4. Burpís (Teatre Acadèmia) • En cartell fins al 7 de desembre al Teatre Acadèmia. • Drama sobre sectes en línia i radicalització d’extrema dreta entre joves. • Protagonista: Noel Rebon, influencer que ven consells d’èxit i masculinitat tòxica, fins que desapareix. • La seva germana Sofía i un jove seguidor, David (16 anys), busquen què li ha passat i revisiten el seu passat per entendre com es forma un extremista digital. • Interroga el paper de les xarxes, la vulnerabilitat adolescent i els discursos d’odi. 10.5. La mà (La Villarroel) • Comèdia negra de Martin McDonagh, dirigida per Pau Carrió i protagonitzada per Pol López. • Un home, en Carmichael, fa 27 anys que busca la mà tallada de la seva infantesa. • Contacte amb uns traficants de tercera que li volen vendre una mà dissecada; un recepcionista d’hotel massa curiós s’hi barreja i tot es complica. • Humor macabre i absurd, marca de McDonagh, per parlar de obsessions, violència i fracàs vital. 10.6. Germans de sang (Teatre Condal) • Nova producció d’un clàssic del musical de Willy Russell, dirigida per Daniel Anglès i coreografiada per Ariadna Peya. • En cartell al Teatre Condal del 13 de desembre al 25 de gener. • Argument: dos bessons separats al néixer, criats en entorns socials oposats, es retroben de grans sense saber-ho i es fan amics, fins a enamorar-se de la mateixa dona. • Reflexiona sobre classe social, destí i fraternitat, amb final tràgic. • Repartiment destacat: Mariona Castillo, Triquell, Xavi Navarro, Albert Salazar, Roc Bernadí, Lucía Torres, Tai Fati, Toni Vinyals, Sisko Cruz. • Musical emblemàtic del West End, amb més de 10.000 representacions. 11. Tanca del programa i altres espais de Ràdio Desvern • Durant l’episodi apareixen diverses falques institucionals i campanyes: - Contra les violències masclistes. - Sobre el fum del tabac i la importància d’entorns lliures de fum. - Campanyes de reciclatge i de promoció del català (Guia de l’activista pel català). - Missatge sobre la detecció ràpida de l’ictus (Mireia Belmonte). • Promoció d’altres programes de Ràdio Desvern: - El Refugi (tardes amb humor i actualitat). - Smooth Jazz Club (franja de música relaxant). - Sant Just Weekly, Xarxa a les Ones i altres espais habituals. • La Rambla tanca recordant el menú del dia: - Notícies locals, premsa, efemèrides, entrevista a Imma Boronat, conversa amb Institut Diversitas, secció de Biblioteca Joan Margarit, espai de teatre, i el Parador Musical dedicat a El Último de la Fila. • Invitació a escoltar el programa l’endemà i a seguir connectats a la vida cultural i social de Sant Just.