Panorama de l'Actualitat a Sant Just Desvern Aquest episodi del programa La Rambla de Ràdio Desvern ofereix un recorregut transversal per la vida municipal, combinant el tancament del cicle educatiu amb l'Escola Canigó, la memòria històrica a través del cinema, la tasca solidària de Càritas Sant Just i els nous reptes polítics del consistori. Projecte Educatiu i Convivència: Escola Canigó L'equip directiu de l'Escola Canigó detalla un model pedagògic que equilibra la tradició amb la innovació: • Pedagogia de l'esforç i autonomia de l'infant com a pilars fonamentals. • El programa TEI (Tutoria entre Iguals): un sistema on alumnes de cursos superiors tutoren els més petits per prevenir l'assetjament i fomentar l'empatia. • Integració de l'anglès, la competència digital (ciberseguretat i robòtica) i l'obertura a la comunitat amb el projecte d'avis i àvies. Memòria Històrica: "L'última quinta" El jove director Pol Arrazuri presenta el seu curtmetratge sobre la Guerra Civil a Sant Just: • Una obra que se centra en la Quinta del Biberó i el reclutament de menors. • Diàleg entre passat i present per alertar sobre la manipulació política en els conflictes actuals. • Rodatge previst en entorns de Collserola i zones rurals de Catalunya. Solidaritat i Acció Social: Càritas Sant Just L'entitat fa una crida pel Gran Recapte d'Aliments davant una situació de precarietat creixent: • S'atenen aproximadament 100 persones derivades de serveis socials. • Alerta sobre la inflació i l'encariment de productes bàsics com l'oli d'oliva. • Projectes d'acompanyament com el Cafè de les 3 per combatre la solitud no desitjada. Política Municipal i Seguretat Lluc Tost, nou representant de CUP–AMUNT, analitza la tensió al consistori: • Crítica a l'actuació policial durant les festes de tardor i petició perquè l'Ajuntament es personi com a acusació. • Proposta d'un model de seguretat basat en la mediació i el coneixement del teixit associatiu local. Art i Cultura: "L'ànima dels materials" L'artista Charo Galvez inaugura una exposició al Celler de Can Ginestar: • Obra abstracta que ressignifica materials com el grafit, el cautxú o la pissarra. • Reflexió sobre la segona vida dels objectes i la puresa dels elements naturals.
Just Sardanes, presentat per en Josep Solé i Pareta, és un programa on s'hi radien sardanes (tant les seleccionades per l'equip del programa com les sol·licitades pels oients), s'hi fan entrevistes d'interès, s'hi informa de l'activitat sardanista que té lloc a Sant Just Desvern i comarca i més coses...
Resum general del programa El Refugi amb Jaume Elias tanca la setmana amb un programa dividit en tres grans blocs: Actualitat informativa (general, esportiva i local) Secció de nutrició centrada en el VIH/Sida i la importància de l’alimentació Debat jove sobre mercat laboral i extensa tertúlia esportiva dedicada sobretot al Barça Al llarg del programa es combinen notícies polítiques i socials, informació de Sant Just Desvern, reflexions sobre el consumisme del Black Friday, continguts de salut i nutrició i una mirada jove al futbol d’elit i al futur del Barça. 1. Obertura i sumari del programa Presentació i estructura del dia • Jaume Elias obre el programa des de Ràdio Desvern presentant El Refugi, recordant que és divendres i introduint el “menú” del dia. • Explica l’estructura del programa: - Zoom Informatiu amb les notícies destacades del dia. - Cançó del dia i efemèride (centrada en el Black Friday i el consumisme). - A partir de dos quarts de sis, les seccions: • Espai de nutrició amb l’Elvira. • Conversa sobre vida laboral juvenil amb Joel Font (i referència a Èlex/Àlex Masdeu). • Tertúlia esportiva amb Àlex Masdeu i Joel Font. Punt clau: El programa combina informació d’actualitat, reflexió social, salut i àmbit juvenil amb un clar protagonisme del futbol i del Barça. 2. Zoom Informatiu – Actualitat general 2.1. Política espanyola i casos de corrupció • PSOE i govern espanyol sota forta pressió per: - Els escàndols de corrupció vinculats a l’exministre José Luis Ábalos. - L’intent d’implicar Pedro Sánchez i Begoña Gómez en el rescat d’Air Europa. • Declaracions de María Jesús Montero: - Defensa que “el partit i el govern no es deixaran xantatjar per ningú”. • Declaracions de Diana Morant: - Qualifica Ábalos de “sense vergonya” i reclama que hi caigui “tot el pes de la justícia”. • El govern recorda que Sánchez ja ha superat crisis prèvies i insisteix en refermar la lluita contra la corrupció. 2.2. Núñez Feijóo i moció de censura • Alberto Núñez Feijóo demana a la patronal catalana Foment del Treball que pressioni Junts i ERC per donar suport a una moció de censura per forçar eleccions generals immediates. • Reconeguda manca de suports propis i dependència dels partits independentistes, que ja han rebutjat aquesta via. 2.3. Pensions i inflació • Confirmació que les pensions contributives pujaran un 2,7% l’any vinent, segons l’IPC interanual fins al novembre. • Impacte estimat: - 10,4 milions de pensionistes beneficiats. - Increment mitjà d’uns 572 € anuals per jubilat (uns 40 € al mes). • Les pensions mínimes i no contributives pujaran per sobre del 2,7% per reduir la bretxa amb les més baixes. 2.4. Cas Helena Jubany • La jutgessa que instrueix l’assassinat d’Helena Jubany envia a presó provisional sense fiança el principal sospitós, Santi La Iglesia. • Decisió basada en: - Troballa del seu ADN al jersei de la víctima. - La seva decisió d’acollir-se al dret a no declarar, sense explicar com hi va arribar el rastre genètic. • S’arxiva la causa contra Anna Etxaguibel en descartar-se que l’ADN femení de la roba de Jubany fos seu. • El cas, reobert el 2020 i investigat contra rellotge abans de prescriure, es podria tancar aviat i portar a judici La Iglesia i Xavi Jiménez. 2.5. Pesta porcina africana • Confirmats dos casos de pesta porcina africana en senglars morts al Collserola, a prop del campus de la UAB. • Aspectes clau: - No afecta els humans, però és molt greu per al sector porcí. - S’activa un pla de contingència: restriccions de moviment de porcs en un radi de 20 km, inspeccions i recerca d’animals morts. - Obligació d’aturar les exportacions de porcí a països fora de la UE. • És el primer cas a l’Estat des del 1995. 2.6. Corrupció a Ucraïna • Investigació anticorrupció al voltant d’Andri Yermak, cap de la presidència de Zelensky. • Es registra el seu domicili i oficina, vinculat a una trama que hauria desviat 100 milions de dòlars d’una companyia pública d’energia atòmica. • Estructura presumptament corrupta que afectaria exministres i antics col·laboradors de Zelensky. 3. Esports – Barça, Nations League i més 3.1. Barça – tornada al Spotify Camp Nou • El Barça rep l’Alabès amb necessitat de reaccionar després del 3–0 encaixat contra el Chelsea a la Champions. • Declaracions de Hansi Flick: - Equip tocat però optimista. - El partit és clau per recuperar sensacions. • Estat de la plantilla: - Pedri reapareix després d’un mes, però només tindrà minuts si el context és favorable. - Araujo dubte per un virus estomacal. - Flick admet que ha trobat a faltar Rafinha, peça clau en pressió i transicions. • Primer gran mosaic al nou Camp Nou coincidint amb el 126è aniversari del club. 3.2. Selecció femenina d’Espanya – UEFA Nations League • Espanya visita Kaiserslautern per jugar l’anada de la final de la Nations League contra Alemanya. • Convocatòria amb presència catalana: - Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Mariona Caldentey i la debutant Etna Imadé. - Baixes importants: Patri Guijarro i Selma Paralluelo. • Alemanya arriba invicta, amb reforços a la porteria (Anne-Katrin Berger) i defensa, i noves joves promeses. 4. Cançó del dia i reflexió sobre el Black Friday 4.1. Cançó del dia • La cançó triada és “Don’t You Worry” de Black Eyed Peas, Shakira i David Guetta. • Característiques destacades: - Hit optimista per començar el cap de setmana. - Missatge central: “Tot anirà bé”, no rendir-se i celebrar la vida. - Estètica musical amb tocs retro que recorden el pop-electrònic dels anys 2000. 4.2. Efemèride – Black Friday i consumisme • El 28 de novembre es presenta com a Black Friday, una data relativament recent que s’ha consolidat com a inici de la campanya de Nadal. • Reflexió crítica de Jaume Elias: - El Black Friday simbolitza el nostre hipercapitalisme: consum accelerat, emocional i permanentment connectat. - El consum deixa de ser només funcional i passa a ser identitari: comprem per sentir-nos millor o per la pressió social. • Riscos assenyalats: - Dinàmiques de producció accelerada, pressió mediambiental i pràctiques laborals qüestionables. - L’efecte psicològic de “si no compro avui, perdo una oportunitat única”. • Crida a la autoreflexió individual: - Preguntar-se: “Realment necessito això?” o és un impuls creat per la publicitat? - Recordar que la manera més efectiva d’“estalviar” sovint és no comprar el que no cal. - El Black Friday no ha de ser ni enemic ni obligació: cal decidir amb claredat i honestedat. 5. Espai de nutrició – Alimentació i VIH/Sida 5.1. Introducció al Dia Mundial del Sida • L’Elvira recorda que l’1 de desembre és el Dia Mundial del Sida. • Explica de manera divulgativa: - El Sida és una malaltia causada per un virus (VIH). - El virus té una predilecció especial pel sistema immunitari, sobretot per les cèl·lules de defensa. • Impacte social: - Al principi hi havia un fort estigma, especialment vinculat a la comunitat homosexual. - Es rememora la pel·lícula “Philadelphia” com a retrat d’aquella discriminació. - L’Elvira considera que la discriminació no ha desaparegut, sinó que s’ha camuflat. 5.2. Com actua el virus VIH • Els virus: - No poden viure fora d’un cos viu de manera continuada. - Necessiten entrar en una cèl·lula per reproduir-se dins el nucli. • Diferència amb altres infeccions: - Una intoxicació alimentària pot aparèixer en hores. - Una infecció vírica (com la grip) pot trigar fins a una setmana, perquè depèn del ritme de divisió cel·lular. • En el cas del VIH: - Ataca progressivament el sistema immunitari. - Els símptomes (nàusees, vòmits, diarrea, febre, pèrdua de pes) depenen de la fortalesa de cada organisme. 5.3. Tractament mèdic i paper de la nutrició • Tractament principal: antiretrovirals, que frenen la replicació del virus. • L’Elvira subratlla que l’alimentació no és només energia (calories): - Proteïnes (pollastre, carn, peix, ous, llegums): essencials per mantenir la massa muscular i reconstruir teixits i cèl·lules de defensa. - Hidrats de carboni (fruites, verdures, llegums): aporten vitamines, minerals i fibra, clau per a la microbiota intestinal. - Greixos saludables: donen energia i permeten absorbir vitamines A, D, E i K. Idea central: Les persones amb VIH/Sida necessiten més energia perquè el cos lluita contra el virus mentre manté totes les altres funcions vitals. 5.4. Símptomes digestius i adaptació de la dieta • Sovint es presenten molèsties digestives: nàusees, vòmits, diarrees, inflor o dolor d’estómac. • En cas de diarrea: - Calen aliments fàcils de digerir i amb efecte astringent: • Arròs, pa, pasta, pastanaga, plàtan verd o molt madur, poma cuita o molt negra. - És imprescindible beure més aigua, especialment si també hi ha febre (risc de deshidratació). • Objectiu: protegir el tub digestiu, perquè és qui transforma els aliments en nutrients utilitzables. Si no es digereix bé, no s’assimila i es perden nutrients per la femta. 5.5. Inflamació, antioxidants i omega-3 • El VIH/Sida és una malaltia amb component inflamatori crònic. • Nutrients clau: - Omega-3 (peix blau, llavors de lli, fruits secs): antiinflamatoris naturals. - Vitamina C (hidrosoluble) i vitamina E (liposoluble): • Actuen com a antioxidants neutralitzant els radicals lliures (molècules amb “càrrega negativa” que poden fer malbé cèl·lules). • L’Elvira fa un símil amb les matemàtiques: les vitamines aporten el “positiu” que compensa el “negatiu” del radical lliure. - Fruites vermelles: molt potents per reforçar el sistema immunitari. 5.6. Salut emocional, estigma i alimentació • L’Elvira recorda el seu pas per l’hospital fa dècades, amb pacients aïllats per VIH: - Menjar servit en utensilis d’un sol ús i presentació poc digna. - Pacients sense visites, personal sanitari molt protegit, aïllament social i emocional. • Conseqüències: - Molts malalts no tenien gana, deixaven la safata intacta. - Sense menjar, el sistema immunitari es debilitava encara més. • Experiències de millora: - Es van introduir menús personalitzats (“a la carta”) segons el que els venia de gust, per estimular la gana. - Es van canviar les safates i els circuits de neteja per fer-los més dignes i segurs (rentat a alta temperatura per eliminar el virus). • L’Elvira remarca: - La salut emocional és un dels vèrtexs del seu “triangle de la salut integral”. - L’estigma social (associar VIH amb ser homosexual, “sentència” moral) genera estrès i ansietat, que alhora redueixen la gana i compliquen la nutrició. “El autocura dona autoestima i dignitat. Cuidar-se no és un luxe, és un dret i una necessitat.” 5.7. Missatge final de l’espai • L’alimentació adequada (qualitat, quantitat i adaptació a la simptomatologia) pot no curar el VIH, però millora clarament la qualitat de vida. • Es demana: - Empoderar els pacients perquè prenguin un paper actiu en el seu autocura. - Més educació en salut perquè la societat entengui la importància de la nutrició i es redueixi l’estigma. 6. Notícies breus – Pesta porcina i altres titulars 6.1. Pesta porcina – conseqüències agràries • Es concreta que les granges de porc dins el radi de 20 km al voltant dels casos de Collserola estaran confinades durant almenys 12 mesos (34 explotacions). • Possibilitat de compensacions econòmiques. • Alguns grans importadors (Japó, Mèxic) tanquen la porta als productes de porcí espanyols. El Ministeri negocia amb la Xina restringir només la demarcació de Barcelona. 6.2. Xoc jutges – Govern espanyol • Associació majoritària de jutges (perfil conservador) enfrontada al ministre de Justícia Félix Bolaños. • Els jutges l’acusen d’atacar la independència judicial per les seves crítiques al fiscal general i a les reformes en marxa. • Intercanvi de frases contundents: - La presidenta María Jesús del Barco diu que espera que les reformes “dormin el somni dels justos” i que no demanaran la dimissió del ministre perquè seria “ingenu”. - Bolaños defensa que la Fiscalia ja actua “amb autonomia” i que vol reforçar la independència. 6.3. Black Friday – consum i estafes • Les grans cadenes preveuen un augment notable de vendes i indiquen que 2 de cada 3 catalans aprofitaran els descomptes per avançar compres de Nadal. • Despesa mitjana prevista: més de 200 € per persona. • Alertes sobre: - Estafes i ofertes fraudulentes, especialment a internet. - Creixement de les compres en línia (més de la meitat), amb domini d’Amazon (40% de les vendes), fet que deixa el petit comerç en desavantatge; 1 de cada 3 botigues locals opta per no sumar-se al Black Friday. • L’experta Neus Soler (UOC) descriu les flash sales: - Campanyes molt curtes en el temps (24 h, fins fi d’existències) que generen urgència i por a perdre l’oferta. 6.4. 3CAT – retorn de sèries mítiques • 3CAT recuperarà tota la sèrie “Dr. Slump” (242 capítols, 5 temporades) doblada en català, disponible a partir del 5 de desembre a les 20 h. • La presidenta Rosa Romà anuncia també: - El retorn de Pokémon, Els Barrufets i altres sèries per Nadal. - Una aposta especial per continguts culturals i concerts (Amics de les Arts, Joan Dausà, etc.). 6.5. Esports – Resum ràpid • Barça: declaracions de Joan Laporta acusant Florentino Pérez de “barcelonitis” i mania persecutòria cap a la millor etapa blaugrana. • Lliga masculina: arrenca la jornada 14; Barça–Alabès, Celta–Espanyol, Girona–Madrid. • Nations League femenina: recordatori del partit Espanya–Alemanya i retorn al Metropolitano per la tornada. • Futbol sala: Indústria Santa Coloma juga a la pista del Peníscola. 7. Notícies de Sant Just Desvern 7.1. Cultura urbana – “Flow is the key” • El Casal de Joves acollirà els dies 29 i 30 de novembre la 5a edició de “Flow is the Key”, festival de dansa urbana. • Contingut de l’esdeveniment: - Competicions i exhibicions de hip-hop, popping i house. - Tallers oberts a joves ballarins i aficionats. - Objectiu de fomentar creativitat, expressió corporal i convivència. • Iniciativa impulsada per Flow is the Key Festival amb la col·laboració del Casal de Joves de Sant Just. 7.2. Exposició al Celler de Can Ginestar • El Celler de Can Ginestar inaugura l’exposició “L’ànima dels materials” de Txaro (Charo) Gálvez. • Característiques de la mostra: - Obres centrades en la essència de materials com cuir, cautxú, feltre, ferro, pissarra o grafit, amb intervenció mínima. - Vol transmetre el “sentiment del material” i convidar l’espectador a mirar-los d’una altra manera. • La Sala Ponent acull també una mostra fotogràfica sobre no portes i no finestres, com a joc conceptual amb l’espai. • És la primera exposició de Gálvez a Sant Just. L’entrevista completa es pot escoltar al podcast de Ràdio Desvern. 7.3. Sant Just Solidari – 30 anys • Sant Just Solidari celebra 30 anys de trajectòria amb un vermut obert a tota la ciutadania, el diumenge 30 de novembre a les escoles (12 h). • Objectius de l’acte: - Reunir persones vinculades a l’entitat i veïns que han donat suport al projecte des del 1995. - Agrair la implicació de persones i pobles amb qui han treballat. • Es demana confirmar assistència al correu [email protected]. • Es destaca que arribar als 30 anys és fruit de molts anys de feina compartida i esperances compartides. 8. Conversa sobre joves i mercat laboral 8.1. Presentació de Joel Font • Jaume conversa amb Joel Font, de Sant Boi de Llobregat, estudiant de 3r de periodisme. • Joel s’incorpora com a col·laborador habitual de divendres, especialment a la tertúlia esportiva. 8.2. Treballar mentre es fa la universitat • Joel explica la seva experiència: - Treballa en feines temporals per compaginar estudis i ingressos. - Recomana aquesta opció als universitaris que tenen dificultats per seguir el ritme amb una feina fixa de 4 h cada tarda. • Exemples de feines: - Staff i muntatge d’escenaris en concerts (Montjuïc, Palau Sant Jordi, etc.). - Feines puntuals de cap de setmana o jornades concretes. • Finalitat principal: - Cobrir despeses personals (sortides, àpats), sobretot per qui viu encara amb els pares. 8.3. Com trobar aquestes feines • Recomanacions de Joel: - Fer cerques a internet: paraules clau com staff, muntatge d’escenaris, azafatatge. - Utilitzar eines com xat GPT per demanar llista d’empreses que busquen personal temporal. - Apuntar-se a empreses que organitzen esdeveniments grans (concerts com Coldplay, etc.), on es necessita molta gent. • Valor afegit: - Si fas bona feina un cop, et tornen a trucar. - Es poden adquirir responsabilitats més altes i pujar de categoria (encarregat, coordinador, etc.). 8.4. Primera experiència en restauració • Joel va començar als 18 anys treballant a un restaurant Tagliatella un estiu. • Valoració: - Defineix la restauració com “el pitjor que hi ha” per la duresa. - Reivindica que és una feina molt sacrificada i mal pagada. • Reflexió compartida amb Jaume: - Cal respectar molt cambrers i personal de sala. - Molta gent tracta malament el personal de restauració; ells creuen que tothom hauria de passar per una feina d’atenció al públic per aprendre a tractar millor les persones. 8.5. Pressió per trobar feina i situació familiar • Joel distingeix dues realitats: - Estudiar i treballar per despeses personals: menys pressió. - No estudiar i necessitar una feina de 8 h per ajudar la família o cobrir totes les despeses: molta angoixa i responsabilitat. • Admet que, en el seu cas, no ha viscut encara aquesta segona situació però reconeix que ha de ser molt dura. 8.6. El periodisme com a sortida laboral • Joel vol dedicar-se al periodisme, especialment a ràdio o televisió: - Li agrada parlar i creu que, amb pràctica, podria estar davant de càmera o micròfon. - També li agrada la redacció escrita quan el tema li interessa. • Percepció del mercat laboral periodístic: - Tothom diu que és un sector molt difícil amb molta competència. - Joel creu que si ets espavilat, valent i et mous, és possible treballar del que t’agrada (com en qualsevol professió). - Simplement tenir la carrera no és suficient; cal experiència pràctica, contactes i iniciativa. 8.7. Crítica a la universitat • Joel considera que aproximadament el 80% de les assignatures que fa no li serveixen per al que vol fer. • Sosté que el que ha après de veritat ho ha fet: - Pel seu compte, llegint, practicant, fent projectes propis. - Escoltant persones que saben més i aprenent d’elles. • Defensa que en carreres com periodisme cal pràctica constant: posar-se davant del micròfon, provar formats, equivocar-se i millorar. 9. Tertúlia esportiva – Barça, Champions, Lliga i Madrid La segona hora del programa es dedica sobretot al futbol amb Jaume Elias, Àlex Masdeu i Joel Font. 9.1. Anàlisi del Chelsea–Barça (0–3) • Tertúlia centrada en la dura derrota del Barça contra el Chelsea a Stamford Bridge a la Champions. 9.1.1. Va ser un “bany” del Chelsea? • Debat sobre si el Chelsea va donar un bany al Barça: - Joel creu que el Chelsea va ser superior, però no tant com per dir que va ser un bany absolut (molts gols anul·lats per fora de joc, autogol de Koundé…). - Àlex matisa que el bany és tàctic: el Chelsea executa perfectament el seu pla i el Barça no sap per on li vénen. • Es destaca que: - El Barça fa 20 minuts inicials bons, però després el Chelsea creix i el Barça cau en picat. - Falta continuïtat en el joc blaugrana. 9.1.2. L’expulsió de Ronald Araujo • Moment clau del partit: doble groga i expulsió d’Araujo abans del descans. • Valoració molt crítica: - L’expulsió es considera merescuda “per tonto” (segons paraules d’Àlex), no tant pels àrbitres com per manca de cap del jugador. - Tenint ja una targeta, fa una entrada innecessària a Cucurella en una zona sense perill. - La falta es veu com a gest d’immaduresa i mala lectura de partit, més que no pas de contundència necessària. • Comparacions: - Es recorden altres errors greus d’Araujo en partits importants (contra l’Inter, contra el PSG) i es qüestiona si té el nivell de maduresa tàctica i emocional que exigeix la Champions. 9.1.3. Després de l’expulsió • Amb 10 jugadors, el Barça: - Es tanca enrere, però no sap defensar en bloc baix. - Genera molt poques ocasions, pràcticament només una clara de Ferran Torres. - Repassa del Chelsea, que aprofita superioritat física i intensitat. • S’elogia la pressió del Chelsea i la seva línia de mig del camp amb Enzo Fernández i Moisés Caicedo, molt superiors físicament a De Jong, Eric García i Christensen. 9.2. El pes d’Iñigo Martínez i la defensa blaugrana • Àlex defensa que Iñigo Martínez era molt més important del que semblava: - Era el central posicional, el que ordenava, marcava línies i donava sortida de pilota. - Ara el Barça té dos centrals més de perfil corrector (Araujo, Cubarsí) i li falta un “Piqué” modern. • S’estableix el símil històric: - Antiga parella Puyol–Piqué: un corrector i un organitzador. - Parella Cubarsí–Iñigo funcionava de manera semblant. - Sense Iñigo, el Barça ha perdut jerarquia, sortida neta de pilota i ordre defensiu. 9.3. Estat del projecte Hansi Flick • Pregunta de Jaume: Hansi Flick està qüestionat? • Resposta majoritària: no és el principal culpable. - El plantejament tàctic sol ser correcte, però els jugadors no l’executen durant 90 minuts. - Hi ha una sensació de relaxació després dels títols de la temporada anterior. • Factors atenuants: - Moltes lesions clau: Rafinha, Pedri, Gavi, Lewandowski, etc. - Canvis constants a l’onze que impedeixen consolidar automatismes. • Crítica principal: més que tàctica, és d’actitud i mentalitat dels jugadors. 9.4. Opcions de classificació a la Champions • Situació de la fase de lliga de la Champions: - El Barça té 7 punts i està fora del top-8 que dona accés directe als vuitens. - Queden tres partits: Slavia de Praga, Copenhaguen i Eintracht Frankfurt, dos d’ells al Camp Nou. • Opinió dels tertulians: - Si el Barça guanya els 3 partits, es classificarà entre els 8 primers. - Consideren que aquests rivals són abastables, encara que hi hagi molta competència (Liverpool, Inter, Bayern, Madrid, City, PSG, Arsenal, etc.). • Escenari alternatiu: - Si no entra al top-8, podria caure al repeixatge de setzens, amb rivals teòricament més febles, però també amb riscos i desplaçaments incòmodes. 9.5. Lliga: prèvia del Barça–Alabès • Anàlisi de l’Alabès: - Equip en posicions mitjanes-baixes, però molt rocós, amb marcadors curts (1–0, 0–1, 2–1). - Defensa sòlida; blocs baixos que costen de trencar. - Jugadors perillosos a l’espai, com Carlos Vicente. • Tot i això, l’opinió general és que: - El Barça ha de guanyar sí o sí, encara que surti un mal dia. - La Lliga està oberta: el Madrid és a només un punt, el Girona i altres equips també pressionen. • Es comenta el context de la part baixa de la Lliga (Mallorca, Osasuna, Levante, Oviedo, etc.), però de forma més tangencial. 9.6. Nou Camp Nou – experiència d’Àlex • Àlex explica la seva experiència al nou Camp Nou: - Per fora encara sembla un camp en obres, però per dins l’experiència és molt bona. - S’ha apropat la graderia a la gespa, sobretot la grada d’animació. - Hi ha més espai entre files, cosa que millora el confort. • Sensació general: - El camp imposa més que abans, especialment quan estigui complet i ple. - Es manté expectació pel desenvolupament final de les obres (llotges VIP, tercer anell complet, etc.). 9.7. El Madrid de Mbappé i Xabi Alonso • S’analitza el Reial Madrid actual: - Joc sovint avorrit i poc lúdic, amb molts partits guanyats gràcies a l’inspiració individual de Mbappé. - Malgrat això, tenen una plantilla d’estrelles: Mbappé, Vinícius, Fede Valverde, Camavinga, etc. • Es comenta que: - Hi ha conflictes interns i pressió sobre l’entrenador Xabi Alonso. - Es parla de possibles ultimàtums de Florentino Pérez en partits clau (per exemple, contra l’Olympiacos). • Pronòstic dels tertulians: - Veuen el Madrid capaç de guanyar-ho tot, especialment la Champions, sovint quan pitjor juga és quan més cara de campió té. - Imaginen una temporada on el Madrid guanya la Champions i el Barça lluita per Lliga i Copa. “Amb el Madrid, quan juguen malament és quan més por fan a Europa.” 10. Missatges transversals del programa Al llarg de l’emissió, entre continguts i falques institucionals, apareixen diversos missatges de servei públic: • Campanyes de la Generalitat de Catalunya sobre: - Entorns lliures de fum i perills del tabac. - Consum responsable i seguretat en les compres per internet. - Lluita contra la violència masclista i visibilització de les violències quotidianes. - Reciclatge i sostenibilitat. • Campanya de foment del català: “Treu la llengua” i guia de l’activista pel català. • Promoció de la mobilitat sostenible amb el servei AMBici de bicicletes elèctriques. El programa combina entreteniment i opinió amb una clara vocació de servei públic i consciència social: salut, llengua, igualtat de gènere, consum responsable i medi ambient. 11. Temes principals tractats • Política i corrupció a Espanya i Ucraïna. • Economia i societat: pensions, inflació, Black Friday i consumisme. • Salut pública: pesta porcina africana, riscos i mesures; VIH/Sida i nutrició. • Salut emocional i estigma: persones amb VIH, experiències hospitalàries i autocura. • Cultura i educació: retorn de sèries mítiques a 3CAT, exposicions locals i aniversaris d’entitats com Sant Just Solidari. • Joventut i treball: precarietat, feines temporals, restauració, experiència universitària i futur professional en periodisme. • Esports: anàlisi tàctica del Barça, crítica a Araujo, valor d’Iñigo Martínez, tindència irregular de l’equip, prèvia del Barça–Alabès i anàlisi del Madrid. 12. Glossari de noms i rols destacats (Només els que apareixen activament al contingut d’aquest programa) • Jaume Elias – Presentador d’El Refugi a Ràdio Desvern. • Elvira – Dietista-nutricionista col·laboradora a l’espai de nutrició. • Joel Font – Estudiant de periodisme, col·laborador jove i tertulià esportiu. • Àlex Masdeu – Tertulià esportiu vinculat a l’anàlisi del Barça. • María Jesús Montero – Vicepresidenta del govern espanyol i número dos del PSOE. • Diana Morant – Ministra espanyola que carrega contra Ábalos. • José Luis Ábalos – Exministre, implicat en escàndols de corrupció. • Pedro Sánchez – President del govern espanyol. • Begoña Gómez – Esposa del president del govern. • Alberto Núñez Feijóo – Líder del PP. • Helena Jubany – Jove assassinada l’any 2001, cas reobert i a punt de judici. • Santi La Iglesia – Principal sospitós en el cas Jubany. • Anna Etxaguibel – Investigada exonerada en el mateix cas. • Andri Yermak – Cap de la presidència d’Ucraïna, sota sospita de corrupció. • Hansi Flick – Entrenador del FC Barcelona. • Ronald Araujo, Ferran Torres, Pedri, Rafinha, Lewandowski, Cubarsí, Christensen, De Jong – Jugadors del Barça citats a la tertúlia. • Iñigo Martínez – Excentral del Barça, defensat com a peça clau perduda. • Joan Laporta, Florentino Pérez – Presidents del Barça i Madrid, respectivament. 13. Seccions del podcast amb marques de temps Taula de seccions amb temps (ELS SEGONS SÓN ELS QUE APAREIXEN A LA TRANSCRIPCIÓ FACILITADA) Obertura i sumari del programa Inici: 28 Final: 105 Títol: Presentació d’“El Refugi” i sumari del dia Resum: Jaume Elias dona la benvinguda al programa, comenta que és divendres i presenta l’estructura del dia: Zoom Informatiu, cançó del dia, efemèride del Black Friday i les seccions amb nutrició, joves i mercat laboral i tertúlia esportiva. Zoom Informatiu – Actualitat política, econòmica i internacional Inici: 106 Final: 494 Títol: Notícies d’actualitat: política, pensions i casos internacionals Resum: Bloc de notícies generals amb focus en la crisi del PSOE arran d’Ábalos, la pressió de Feijóo per una moció de censura, la revalorització de les pensions, el cas Jubany, l’aparició de pesta porcina africana a Catalunya i un nou escàndol de corrupció al voltant de Yermak a Ucraïna. Titulars municipals ràpids (avanç informatiu de Sant Just) Inici: 523 Final: 563 Títol: Titulars locals de Sant Just (ple municipal i activitats) Resum: Es llegeixen breus titulars: aprovació del pressupost 2026 i canvis del Fons Social, jornada del Dia de la Ciutat Educadora i anunci del festival de danses urbanes Flow is the Key al Casal de Joves. Esports – Barça i selecció femenina abans de la cançó del dia Inici: 563 Final: 717 Títol: Actualitat esportiva: Barça, mosaic al Camp Nou i Nations League femenina Resum: Notícies esportives sobre la necessitat de reacció del Barça a la Lliga, la tornada de Pedri, el dubte d’Araujo, el primer gran mosaic al nou Camp Nou i la prèvia de la final de la Nations League femenina entre Espanya i Alemanya. Cançó del dia – Presentació i emissió de “Don’t You Worry” Inici: 767 Final: 1058 Títol: Cançó del dia: optimisme amb “Don’t You Worry” Resum: Jaume presenta la cançó del dia com una peça per elevar l’ànim de cara al cap de setmana. Dona pistes (any 2022, videoclip amb extraterrestres, so pop-electrònic 2000s) abans de revelar el tema de Black Eyed Peas, Shakira i David Guetta. S’emet un fragment de la cançó. Efemèride del dia – Reflexió sobre el Black Friday Inici: 1077 Final: 1267 Títol: Efemèride: Black Friday i consumisme crític Resum: Monòleg reflexiu sobre l’origen del Black Friday, la seva expansió global i el seu paper en l’“hipercapitalisme” contemporani. Es qüestiona el consum identitari, la pressió de les ofertes irrepetibles i es convida l’oient a preguntar-se si realment necessita el que compra. Es defensa la llibertat de decisió, però amb consciència i honestedat. Espai de nutrició – Alimentació i VIH/Sida Inici: 1533 Final: 2865 Títol: Nutrició i VIH/Sida: com alimentar el sistema immunitari Resum: Conversa extensa amb l’Elvira sobre el Dia Mundial del Sida. Es descriu què és el VIH/Sida, com ataca el sistema immunitari i quins símptomes pot provocar. Es detalla el paper dels antiretrovirals i, sobretot, de l’alimentació: importància de proteïnes, hidrats de carboni, greixos saludables, antioxidants i omega-3. S’analitzen estratègies per afrontar símptomes digestius, la necessitat d’energia extra i la centralitat de la salut emocional i l’autocura. L’Elvira comparteix experiències hospitalàries i defensa que cuidar-se és un gest de dignitat i esperança. Butlletí informatiu – Pesta porcina, jutges vs Bolaños, Black Friday i 3CAT Inici: 2885 Final: 3205 Títol: Butlletí de mig programa: sanitat animal, justícia i consum Resum: Nou bloc de notícies amb focus en: confinament de granges de porcs per pesta porcina africana, xoc entre jutges i el ministre Bolaños sobre la independència judicial, dades de consum i estafes durant el Black Friday i anunci del retorn de “Dr. Slump” i altres sèries mítiques a 3CAT, així com concerts especials per Nadal. Informatiu local de Sant Just – Cultura, joventut i solidaritat Inici: 3235 Final: 3383 Títol: Notícies de Sant Just: Flow is the Key, exposició a Can Ginestar i 30 anys de Sant Just Solidari Resum: Mariona Sales Vilanova presenta el bloc local: festival de danses urbanes Flow is the Key al Casal de Joves; inauguració de l’exposició “L’ànima dels materials” de Txaro Gálvez al Celler de Can Ginestar; i celebració del 30è aniversari de Sant Just Solidari amb un vermut obert a la ciutadania. Debat jove – Joves i mercat laboral, experiència de Joel Font Inici: 3698 Final: 4413 Títol: Joves, universitat i feines temporals: la mirada de Joel Font Resum: Conversa entre Jaume i Joel sobre la situació dels joves al mercat laboral. Joel explica com compagina la universitat amb feines temporals (staff d’esdeveniments, muntatge d’escenaris), critica la duresa i mala remuneració de la restauració, reflexiona sobre la pressió per trobar feina segons la situació familiar i qüestiona la utilitat pràctica de moltes assignatures de la carrera de periodisme. Es defensa la necessitat de pràctica real, iniciativa pròpia i respecte pels treballadors de cara al públic. Tertúlia esportiva – Barça, Champions, Lliga i Madrid Inici: 4608 Final: 6419 Títol: Tertúlia esportiva: crisi del Barça a Europa i cara i creu amb el Madrid Resum: Àmplia tertúlia amb Jaume, Àlex Masdeu i Joel Font. Es dissecciona la derrota 3–0 del Barça contra el Chelsea: anàlisi del nivell de “bany”, crítica molt dura a l’expulsió d’Araujo, debat sobre la importància d’Iñigo Martínez i la manca d’ordre defensiu. Es valora el projecte Hansi Flick, les opcions de classificació a la Champions i la prèvia del Barça–Alabès a la Lliga. També s’analitza el Madrid de Mbappé i Xabi Alonso, valorant que, tot i un joc pobre, té cara de favorit a la Champions, mentre que el Barça podria centrar-se en Lliga i Copa. 14. Tags temàtics Interlocutors Jaume Elias, Elvira, Joel Font, Àlex Masdeu, Mariona Sales Vilanova Tags (paraules clau) • Ràdio Desvern • El Refugi • Zoom Informatiu • Black Friday • Consumisme • Pensions • PSOE • José Luis Ábalos • Pedro Sánchez • Begoña Gómez • Corrupció política • Helena Jubany • Pesta porcina africana • VIH • Sida • Nutrició • Sistema immunitari • Antiretrovirals • Omega-3 • Antioxidants • Salut emocional • Estigma social • Joves i treball • Feines temporals • Restauració • Periodisme • Formació universitària • Futbol • FC Barcelona • Chelsea • Champions League • Ronald Araujo • Iñigo Martínez • Hansi Flick • Lliga • Reial Madrid • Mbappé • Nations League femenina • Selecció espanyola femenina • 3CAT • Dr. Slump • Sant Just Desvern • Casal de Joves • Flow is the Key • Celler de Can Ginestar • Txaro Gálvez • Sant Just Solidari • Violència masclista • Català • Medi ambient • Mobilitat sostenible • AMBici
Resum general En aquesta edició de Sant Just Notícies (edició migdia) del 28 de novembre, s’ofereix un repàs complet de l’actualitat municipal, combinant política local, educació i cohesió social, cultura, habitatge, seguretat ciutadana, i solidaritat comunitària. Els punts més destacats són: Ple municipal de novembre: aprovació definitiva del pressupost 2026, modificació del Fons Social i canvis urbanístics al Parador i Carrer Major. Declaracions polítiques: entrevista a Lluc Tost, futur regidor de CUP-AMUNT, que critica l’actuació policial durant les festes de tardor i el model de seguretat i govern del PSC. Polítiques socials: aprovació del Pla Local d’Inclusió Social 2024-2027 amb cinc àmbits d’intervenció prioritaris. Habitatge protegit: compra per part de la Generalitat de 1.064 pisos d’Inmocaixa, 118 dels quals a Mas Lluí, que passaran a ser gestionats per Incasòl. Solidaritat i emergència social: organització del Gran Recapte d’aliments per part de Càritas Sant Just, davant l’augment de famílies ateses i la reducció d’altres ajudes. Ciutat educadora i joventut: activitats per al Dia de la Ciutat Educadora i el festival de danses urbanes Flowish the Key al Casal de Joves. Cultura i art local: inauguració de l’exposició “L’ànima dels materials” de Charo Gálvez al Celler de Can Ginestar, amb visites guiades de l’artista. Entitats i teixit associatiu: celebració dels 30 anys de Sant Just Solidari i tallers de defensa personal de l’Associació Taekwondo Sant Just. A continuació es detallen els temes per blocs, amb estructura clara i temps marcats. 1. Ple municipal de novembre i decisions de govern 1.1. Aprovacions principals del ple • Modificació del Fons Social: el ple aprova una modificació parcial de les normes de funcionament d’aquest instrument adreçat al personal municipal. • Modificació urbanística al Parador i Carrer Major: validació d’una modificació puntual del Pla General Metropolità en aquest àmbit, amb impacte en la configuració urbanística del nucli. • Pressupost municipal 2026: - Resolució de les reclamacions presentades. - Aprovació definitiva del pressupost. • Modificació de crèdit 25-2025: aprovació inicial, reorientant partides del pressupost vigent. 1.2. Declaracions institucionals Durant el ple es llegeixen dues declaracions institucionals: • 25N – Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones: reafirmació del compromís municipal contra les violències masclistes. • Dia Mundial de la Infància: recordatori dels drets dels infants i dels compromisos de l’Ajuntament per garantir-los. 1.3. Mocions i debat polític En l’apartat de mocions, destaquen: • Moció d’ERC-AM Sant Just Desvern per: - Gratuïtat del menjador escolar. - Gratuïtat de les activitats extraescolars. → Moció aprovada. • Moció d’ERC-AM Sant Just Desvern per un model de transport públic digne → Aprovada per unanimitat. • Moció de CUP-AMUNT per condemnar els fets de les Festes de Tardor i donar suport a les persones afectades → Rebutjada. • Moció de Vox sobre el 25N → Rebutjada. Finalment, el ple: • Passa al torn de precs i preguntes. • Pren coneixement de la renúncia de l’acta d’Anna Vilanova Fernández com a regidora. 2. Entrevista a Lluc Tost (CUP-AMUNT) i situació política local 2.1. Relleu a la CUP i context polític Lluc Tost assumirà el càrrec de regidor i portaveu de la CUP-AMUNT al ple de desembre, rellevant Anna Vilanova Fernández. • Es defineix com a veu jove i d’esperit rebel. • Considera que el moment polític és “delicat” i “preelectoral”, amb un govern que, segons ell, es reserva grans projectes per a la recta final del mandat. 2.2. Crítica a l’actuació policial a les Festes de Tardor Tost valora els fets que van comportar la suspensió del ple d’octubre, quan un centenar de persones van entrar a la sala per protestar per la detenció de dos joves durant les festes. • Denuncia una actuació policial “desproporcionada i injustificable”. • Remarca la manca d’informació oficial sobre: - L’entrada dels Mossos a un equipament municipal. - Els motius de les identificacions. - L’ús de força en la detenció d’una noia. “Oficialment no sabem res. Tot el que sabem és perquè ha anat corrent la veu… aquella força és de per si injustificable.” Segons Tost, el PSC aplica una política de “pagar focs” i confiar que el temps faci oblidar els conflictes. 2.3. Tardor Absolució i resposta institucional • Anuncia que la CUP-AMUNT presentarà una moció perquè l’Ajuntament es personi com a acusació popular en el cas. • Confirma una nova protesta impulsada per la plataforma Tardor Absolució. 2.4. Model de seguretat que proposa la CUP Tost defensa un model alternatiu de seguretat: • Policia propera al poble: - Que conegui les entitats, el veïnat i la idiosincràsia local. - Que tingui un rol pedagògic i mediador. • Prioritzar: - Diàleg per sobre de sanció. - Evitar distància i por amb la ciutadania. Critica la imatge que va donar la presència de agents amb armilles antibales al darrer ple extraordinari, interpretada com un missatge que els assistents eren un “potencial perill”. 2.5. Relació govern – entitats i Habitatges del Mil·lenari Tost descriu: • Una fractura entre el teixit associatiu i el govern municipal. • Un funcionament que titlla de “clientelar”: - Decisions preses abans del diàleg. - Sovint sense documents per escrit. Pel que fa als Habitatges del Mil·lenari: • Critica les bases reguladores aprovades al ple extraordinari. • Denuncia que exclouen persones de més de 65 anys amb ingressos baixos, i que el problema no s’ha resolt adequadament. 3. Ciutat educadora, joventut i cohesió comunitària 3.1. Dia de la Ciutat Educadora Data i lloc: 30 de novembre, a partir de les 11 h, Plaça Maragall. Objectius: • Posar en valor el paper educatiu de la ciutat. • Reivindicar i celebrar els drets dels infants. Activitats previstes: • Esmorzar saludable. • Tallers i espai de joc. • Pintacares. • Propostes lúdiques i pedagògiques adreçades a famílies. • A les 12 h, espectacle musical amb Chach Iván / Chachi Band (segons el bloc del programa). 3.2. Flowish the Key – Danses urbanes Lloc: Casal de Joves (Sala Utopia). Dates: • 29 de novembre, des de les 9 h. • 30 de novembre, des de les 10 h. Contingut del festival: • Campionat de dansa urbana de la cinquena edició Flowish the Key. • Disciplines: hip-hop, popping i house. • Elements principals: - Competicions. - Exhibicions. - Tallers. Objectius: • Fomentar la creativitat i l’expressió corporal. • Potenciar la convivència entre joves ballarins i públic. • Convertir-se en un espai de referència cultural juvenil. Organització: • Iniciativa del Flowish the Key Festival. • Amb la col·laboració del Casal de Joves, que facilita espais i recursos. 3.3. Altres activitats setmanals i de cap de setmana El programa repassa també una àmplia agenda local, amb activitats que reforcen la vida comunitària: • Encesa de llums de Nadal a la Plaça Iulia Quieta. • Micro obert dels Tallers de Música de Sant Just a les Escoles. • Presentació del llibre “50 anys de cicles de la CEAS” a l’Ateneu de Sant Just. • Excursió per posar el pessebre organitzada per entitats excursionistes. • Mercat volant del barri de Mas Lluí i Mercat de Pagès al Parc de Torreblanca. • 39a edició de les migues extremenyes a la Plaça de la Pau, amb servei de bar i ambient festiu. • Activitat familiar “L’últim gran arbre” al Parc del Mil·lenari. • Jogateca Ambiental – “Atrapant l’aire” al Parc de Torreblanca, per descobrir característiques de l’aire a través del joc. 4. Cultura i arts visuals: “L’ànima dels materials” 4.1. Exposició al Celler de Can Ginestar Títol: L’ànima dels materials. Lloc: Celler de Can Ginestar. Inauguració: 28 de novembre, 19.30 h. Durada: fins al 3 de gener. Artista: Charo Gálvez, que exposa per primer cop a Sant Just. Contingut de la mostra: • Obres de diferents etapes de la seva trajectòria. • Peçes escultòriques i pictòriques. • Ús de materials com: - Cuir, cautxó, feltre, ferro, pissarra, grafit. • Intervenció mínima sobre el material per ressaltar-ne l’essència. Objectiu artístic: “El que jo intento transmetre en la meva obra és el sentiment del material… que la gent s’apropi als materials i els vegi d’una manera diferent.” L’artista destaca la idea de descontextualitzar elements quotidians (com una tira de cautxó o una pedra de pissarra) i, en posar-los a l’espai expositiu, “insuflar-los una ànima”. 4.2. Filiacions artístiques i “ressurrecció” d’obres Charo Gálvez reconeix influències de corrents com l’arte povera i el minimalisme, citant artistes com Jannis Kounellis o Richard Long. • Recupera obres antigues, malmeses o oblidades, i les transforma, donant-los una segona vida. • Parla de “ressurrecció artística” com a fil conductor de l’exposició. També s’hi incorpora una mostra fotogràfica centrada en no portes i no finestres, un joc conceptual amb l’espai expositiu. 4.3. Visites guiades i experiència presencial Per aprofundir en l’obra, Gálvez oferirà tres visites guiades obertes al públic: • 4 de desembre, 11.30 h. • 18 de desembre, 18.30 h. • 22 de desembre, 18.30 h. L’artista destaca la importància del contacte directe amb les peces: L’experiència presencial “no té res a veure” amb veure les obres a través d’una pantalla. L’entrevista completa amb Charo Gálvez es pot recuperar al podcast de Ràdio Desvern. 5. Habitatge social i operació d’Incasòl a Mas Lluí 5.1. Compra de pisos d’Inmocaixa La Generalitat de Catalunya anuncia la compra de 1.064 pisos d’Inmocaixa a tot el país. • Inversió total: 87,2 milions d’euros. • Prop de 2.000 pisos incorporats al parc públic des de l’inici de la legislatura. • El president Salvador Illa la presenta com la compra d’habitatge més gran en un sol any. 5.2. Impacte a Sant Just Desvern: Mas Lluí En el cas de Sant Just: • 118 habitatges de Mas Lluí s’inclouen en l’operació. • Aquests pisos passaran a ser gestionats per Incasòl. Efectes locals: • Manteniment de les condicions de lloguer assequible i protegit. • Es considera que reforcen el caràcter social i accessible del barri. • L’Ajuntament valora positivament la mesura, que ajudarà a: - Preservar l’equilibri residencial. - Evitar pressió a l’alça sobre els preus. - Donar estabilitat als llogaters. El consistori expressa la voluntat que, en el futur, la gestió pugui ser assumida per Promunsa, per millorar la coordinació i el servei al veïnat. 6. Gran Recapte i situació social: Càritas Sant Just 6.1. Organització del Gran Recapte Càritas Sant Just impulsa el Gran Recapte d’aliments els dies 28, 29 i 30 de novembre a diversos supermercats del municipi. Objectiu: • Recollir aliments bàsics per a famílies vulnerables de Sant Just. • Respondre a una demanda creixent en un context de disminució d’altres ajudes (com la de la Creu Roja, que ja no arriba). En una entrevista a Ràdio Desvern, Chus Isla i Toni Serrallonga expliquen: • Actualment atenen un centenar de persones derivades dels serveis socials. • Hi ha llista d’espera de famílies que esperen ser ateses. • Les necessitats augmenten, especialment en famílies amb fills. • L’estoc del rebost és molt baix a final d’any. “Hi ha una necessitat cada cop una mica més gran.” 6.2. Voluntariat i organització Estructura del dispositiu del Gran Recapte: • Uns 40 voluntaris de Càritas, dels quals aproximadament 30 participen directament al recapte. • Alumnat de 4t d’ESO de l’Institut col·labora com a part del projecte de servei comunitari (APS). • Voluntariat ocasional del poble que s’hi afegeix cada any. Equips interns: • Equip de logística: organitza el magatzem i coordina els punts de recollida. • Equip de difusió: prepara cartells, ràdio, fotos i publicacions amb el suport de persones del municipi. 6.3. Productes prioritaris que es demanen Càritas demana aportar principalment aliments bàsics i no peribles: • Oli (especialment d’oliva, molt escàs l’any anterior). • Pasta, arròs, llegums (secs i cuits). • Conserves: tonyina, sardines. • Galetes, patés, olives. • Productes d’higiene personal: - Sabó, - Raspall i pasta de dents. Altres aspectes: • No cal sabó de roba, ja que Càritas lliura sabó ecològic que redueix plàstics i impacte ambiental. • Un cop al mes es facilita material d’higiene íntima femenina, finançat per la pròpia entitat. • De cara a Nadal es demanen també: - Torrons, - Neules, - Polvorons, roscos i altres dolços nadalencs, per “alegrar una mica el dia” a les famílies. 6.4. Punts i horaris de recollida • Dissabte 29 (matí, 10–14 h): - Caprabo (carrer Miquel Reparté i Carretera Reial). - Coaliment de Mas Lluí. - L’Arbolari. • Dissabte 29 (tarda, 17.30–20.30 h): - Caprabo de la Carretera Reial. • Diumenge 30 (matí, 10–14 h): - Supermercats Consum i BonÀrea. L’entrevista completa es pot recuperar al podcast de Ràdio Desvern. 7. Pla Local d’Inclusió Social 2024–2027 7.1. Objectius generals El ple municipal aprova el Pla Local d’Inclusió Social 2024-2027, que marcarà les polítiques socials de Sant Just els pròxims tres anys. Objectius principals: • Reduir desigualtats socials i econòmiques. • Garantir drets socials bàsics. • Reforçar la cohesió comunitària. 7.2. Diagnòstic i reptes detectats El pla es basa en un diagnòstic participatiu (2023–2024) amb suport de la Diputació de Barcelona, i una metodologia interseccional. S’hi identifiquen sis reptes principals: Accés a l’habitatge. Desigualtats econòmiques. Educació i formació. Salut i benestar. Participació comunitària. Seguretat i prevenció de violències. 7.3. Àmbits d’intervenció i seguiment El Pla s’articula en cinc àmbits prioritaris: • Inclusió socioeconòmica. • Salut i benestar. • Habitatge i accés a recursos. • Educació i inclusió digital. • Participació i cohesió comunitària. Per garantir la seva aplicació, es crearà una comissió tècnica mixta formada per: • Representants polítics. • Personal tècnic municipal. • Entitats socials. Funcions: • Fer el seguiment del pla. • Avaluar-ne el compliment i el desplegament de les mesures. 8. Tallers de defensa personal – Associació Taekwondo Sant Just L’Associació Taekwondo Sant Just organitza un taller de defensa personal femenina: • Data: 28 de novembre, 20 h. • Lloc: carrer Estalvi, 3 (local del Taekwondo Sant Just). • Destinat a: dones i noies a partir de 12 anys. Contingut del taller: • Anàlisi de situacions de risc. • Tècniques bàsiques de colpejos i atacs. • Coneixement de punts vitals. • Defenses i sortides bàsiques. • Controls i mobilitzacions senzilles. Característiques: • Enfocament útil, senzill i aplicable al dia a dia. • No cal experiència prèvia ni una condició física específica. 9. Aniversari de Sant Just Solidari Sant Just Solidari celebra 30 anys de trajectòria: • Data: diumenge 30 de novembre. • Format: vermut obert a tota la ciutadania. • Lloc: a les Escoles, a les 12 h. Objectiu de l’acte: • Reunir persones vinculades a l’entitat i veïnat que ha donat suport al projecte des de 1995. • Commemorar tres dècades de cooperació, solidaritat i treball compartit amb diferents pobles. L’entitat demana confirmar assistència al correu [email protected] i subratlla que arribar als 30 anys és fruit de “molts anys de treball i d’esperances compartides”. 10. Tancament i recordatori de serveis informatius El butlletí es tanca amb un resum breu dels titulars principals (ple municipal, Dia de la Ciutat Educadora, Flowish the Key i exposició L’ànima dels materials) i amb la informació de servei: • La informació local es pot seguir als butlletins horaris i als espais de Sant Just Notícies (edició migdia). • Les notícies i podcasts complets són disponibles a radiodesvern.com i a les xarxes socials de l’emissora. La presentació del butlletí va a càrrec de Mariona Salas Vilanova per Ràdio Desvern.
Introducció a l’entrevista En aquest espai d’Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, la periodista conversa amb Charo Gálvez, artista plàstica, amb motiu de la inauguració de la seva exposició “L’ànima dels materials” al Celler de Can Ginestar. L’entrevista se centra en: • La seva trajectòria artística i evolució estilística • El concepte de l’exposició i la relació amb els materials • La importància de l’espai expositiu i el diàleg amb les obres • Els processos tècnics i la resignificació de materials i peces danyades • La diferència entre veure l’obra en pantalla i en directe Trajectòria artística i context de l’exposició 40 anys de treball entre el tèxtil i l’obra personal Charo Gálvez explica que porta gairebé 40 anys treballant en el món de l’art: • Ha compaginat sempre la seva feina com a dissenyadora tèxtil amb la seva obra personal. • Manté molt separats el disseny aplicat i la seva creació artística. • Remarca que és molt difícil viure de la pintura, i que per això sempre ha tingut una feina paral·lela. Pel que fa a exposicions, comenta que: • Ha exposat en diversos espais del Baix Llobregat (Centre d’Art de Sant Boi, Vegas, Valgrasa, Ateneu de Torrelles, etc.). • Aquesta és la primera vegada que exposa a Sant Just. Dades de l’exposició “L’ànima dels materials” L’exposició s’inaugura al Celler de Can Ginestar i es podrà visitar: • Des del 28 de novembre fins al 3 de gener de 2026. • Inclou visites guiades a càrrec de l’artista els dies: • 4 de desembre, 11.30 h • 18 de desembre, 18.30 h • 22 de desembre, 18.30 h Charo destaca la importància de les visites guiades amb xerrada com a espai per: • Explicar detalls tècnics i conceptuals que a la ràdio no es poden veure. • Respondre a la curiositat directa del públic: “I això, com ho has fet? I això, per què és així?” El concepte d’“ànima” en els materials Materials humils, colors neutres i sensibilitat L’artista descriu la seva obra com a aparentment “dura” perquè: • Treballa amb materials durs o industrials (com el cautxú). • Utilitza sobretot colors neutres: grisos, negres, blancs, beix o el color propi del material. El que busca, però, és que el públic s’hi acosti amb sensibilitat: • Vol que la gent vegi els materials d’una manera diferent al seu ús quotidià. • Posa l’exemple del cautxú, habitualment vinculat a pneumàtics, que aquí es converteix en obra d’art. El títol “L’ànima dels materials” remet a: • Despullar el material i mostrar-lo tal com és. • Donar-li una interpretació pròpia com a artista. • Permetre que cada espectador faci la seva pròpia lectura de la peça. “Cada persona fa una lectura diferent de la mateixa obra.” Diàleg entre autor, obra, espai i públic Charo incideix molt en la idea de diàleg múltiple: • L’artista crea posant-hi la seva ànima. • L’obra canvia segons l’espai on s’exposa: • Cada sala exigeix un muntatge diferent. • Les peces “parlen” de manera diversa segons el context. • Les obres dialoguen entre elles dins l’espai expositiu. • Finalment, és l’espectador qui completa el sentit amb la seva mirada. El paper de l’espai: el Celler de Can Ginestar i la Sala Ponent Un espai neutre i lluminós Sobre el Celler de Can Ginestar, l’artista valora: • És una sala diàfana, blanca i neta, que no ha requerit gaire intervenció. • A diferència d’altres llocs on ha hagut de “amortiguar el soroll” de l’espai, aquí el context facilita la contemplació de l’obra. “No portes, no finestres”: fotografia i arquitectura A la Sala Ponent s’hi presenta una petita mostra fotogràfica: • Són imatges de portes i finestres que han deixat de ser-ho, de vitrines i obertures anul·lades. • El mateix espai ha tapat moltes obertures amb panells per funcionar com a sala d’exposicions. La sèrie fotogràfica “no portes, no finestres” busca: • Donar un altre valor al que hi ha darrere d’aquests tancaments. • Reflexionar sobre el que queda ocult, tapat o transformat. • Generar un joc visual amb l’arquitectura de la sala. L’entrevistador comenta que al compte d’Instagram de l’artista es poden veure alguns exemples d’aquestes fotografies. Obres recuperades, segones vides i la cita de Paul Valéry Obres que “tornen a parlar” Una part clau de l’exposició és la resurrecció d’obres antigues: • A la mostra conviuen peces de diferents èpoques, amb fins a 30 anys de diferència. • Malgrat això, poden semblar plenament actuals. Charo fa servir una frase de Paul Valéry al text de presentació: Hi ha obres que durant anys poden no servir per a res; la funció d’una obra d’art és la seva utilitat. Si no agrada a ningú, si no s’arriba a exposar, queda morta i arraconada. Però, de sobte, alguna d’aquestes peces torna a parlar i recupera la vida. A partir d’aquesta idea, ella explica que: • Ha recuperat peces oblidades, danyades o arraconades. • Les ha reelaborat i els ha insuflat una “nova ànima”, convertint-les en segones obres. Vandalisme i transformació Un episodi important en la seva trajectòria és un acte de vandalisme que va patir el seu fons d’obres: • En un taller on guardava moltes peces, li van cremar i destrossar obra. • Moltes peces van quedar mutilades, cremades o seriament malmeses. En comptes de descartar-les, Charo ha: • Resignificat els materials danyats. • Donat una segona vida a moltes d’aquestes peces. • Integrat aquesta experiència en el relat de l’exposició i en les visites guiades. Tècnica i matèria: el grafit i altres materials El grafit com a material central En la part més tècnica, l’artista detalla el seu procés amb el grafit: • Utilitza pigments de grafit barrejats amb oli de llinosa per fer pintura a l’oli sobre lli. • Variant la quantitat de pigment, aconsegueix superfícies més o menys mate, “avellotades”, sense brillantor, on respira el material. Explica també la naturalesa del grafit: • El grafit és carboni transformat per les temperatures i el temps. • El diamant també és carboni, però amb una estructura diferent. • Així, dos materials tan diferents comparteixen el mateix origen. “Jo em quedo amb el grafit abans que el diamant.” Aquesta preferència reforça la seva aposta per materials humils, poc convencionals, amb una forta càrrega matèrica i simbòlica. Pedres, pissarres, marbres i altres elements A la mostra també hi apareixen altres materials naturals i industrials: • Pissarra: integrada tant en quadres com en petites peces recollides de la muntanya. • Granit: fragments recuperats d’una cantera abandonada, convertits en elements escultòrics. • Marbre: present en forma de petits mosaics. • Cuir i làtex: materials tous que apareixen en peces paral·leles i objectes d’ús quotidià. L’artista subratlla que el simple gest de recollir i col·locar una pedra en el context de l’exposició ja implica: • Descontextualitzar-la del món natural o industrial. • Donar-li una nova importància i valor com a peça artística. • Insuflar-li, de nou, una ànima pròpia. De la figuració a l’abstracció i la influència d’altres artistes Evolució estilística: de la pintura figurativa a l’abstracció Charo explica que els seus inicis van ser figuratius: • Li agrada molt dibuixar del natural, especialment en tècnica de pastel. • Conserva carpetes plenes d’apunts i dibuixos figuratius. • De vegades també fa il·lustració, una part de la seva pràctica que valora i gaudeix. Tot i això, l’obra que presenta a “L’ànima dels materials” és plenament abstracta: • És la forma d’expressió que sent com a més intima i pròpia. • La figuració continua present en el seu treball, però no és el centre de l’exposició. Referents: minimalisme i arte povera L’entrevistadora estableix un paral·lelisme amb una exposició de Chillida vista a la Pedrera, pel joc amb: • La geometria. • El minimalisme. Charo reconeix diverses influències de l’art contemporani: • Jannis Kounellis i l’arte povera. • Els minimalistes com Carl Andre o Richard Long. • La pintura contemporània en general, que ella “filtra” per crear una veu pròpia. Remarca que: • Tots els artistes es nodreixen d’altres, però el resultat acaba sent una cosa diferent. • En el seu cas, si Richard Long treballava amb cercles de pedra, ella es decanta pel grafit, la pissarra, el marbre o el granit, donant-los un sentit personal. Fotografia de detall i sensualitat del material L’ull sempre treballant Quan no pot treballar en obra gran, Charo manté la mirada activa mitjançant la fotografia: • Porta sempre la càmera o el mòbil per captar detalls de portes, finestres i materials. • Considera que “l’ull sempre està treballant amb el que veu”. A més de la sèrie de portes i finestres, fa fotografies de detalls molt propers del material: • Són imatges preses molt a prop, girant i observant el material des de diferents angles. • Busquen ressaltar la sensualitat de la matèria, allò que no es percep a simple vista en l’obra penjada a la sala. • Aquestes fotos no sempre s’exposen, però formen part del seu procés creatiu intern. L’experiència en directe vs la imatge en pantalla Diferència entre veure l’obra en viu i a través de pantalles Cap al final, la conversa posa èmfasi en la importància de la presencialitat en art: • Molta gent coneix l’obra de Charo a través de fotografies i xarxes socials, però l’experiència canvia molt en directe. • L’artista comparteix el comentari d’una visitant (Carme Maleret): “Estic acostumada a veure coses teves per la pantalla, i és tan diferent en directe, no té res a veure.” L’entrevistador ho compara amb la fotografia de paisatge: • El que veus en directe mai és igual a la foto. • La vivència real té una profunditat i una dimensió que la imatge no pot recollir del tot. Instal·lació i vivència física Charo relata una anècdota d’una instal·lació als anys 90 a Sant Boi: • Va omplir una sala d’art municipal amb bigues, creant una mena de bosc virtual. • Va deixar una llibreta perquè els visitants hi escrivissin sensacions. • Un noi que treballava només amb realitat virtual hi va tornar diverses vegades i li escrivia que: “Això és millor que la realitat virtual.” Per a ell, i per a l’artista, la conclusió és clara: • Per molt avançades que siguin les tecnologies i les experiències immersives, la realitat física de l’obra és insubstituïble. • L’art contemporani, especialment el que treballa amb espai i matèria, requereix ser viscut corporalment. Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb: • Un agraïment mutu entre la presentadora i Charo Gálvez. • Una última invitació a: • Anar a la inauguració al Celler de Can Ginestar. • Participar en les visites guiades i xerrades, especialment amb alumnat de l’escola municipal. • Descobrir de primera mà “L’ànima dels materials”, la seva poètica del grafit, la pedra, el cautxú i els materials recuperats. Missatge final implícit: per entendre l’obra de Charo Gálvez, cal mirar de prop, tocar amb la mirada i habitar l’espai on els materials recuperen la seva ànima.
Resum general Aquest episodi de La Rambla a Ràdio Desvern és un magazín matinal de tres hores conduït per Daniel Martínez que combina actualitat local, agenda cultural, entrevista artística, divulgació educativa, astrologia i psicologia. El fil conductor del programa és l’arribada del Nadal a Sant Just Desvern, amb l’encesa dels llums i diverses activitats veïnals i solidàries. 1. Obertura i ambient nadalenc a Sant Just Encesa de llums de Nadal i #il·luminemSantJust • S’anuncia amb entusiasme l’encesa de les llums de Nadal a la Plaça Iulia Quieta, al barri de Mas Lluí, aquesta mateixa tarda. • A partir de les 17 h: - Ambient familiar amb criatures corrent i regals lluminosos. - Música en directe amb els cors L’Opont de Flors, Alfa i Coraggio, que estrenaran les primeres Nadales de la temporada. • A les 18 h: encesa oficial de l’enllumenat de carrers i places. • Activitats complementàries: - Jocs solidaris a càrrec del Col·lectiu Meraki. - Photocall nadalenc de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just per immortalitzar la jornada. - Xocolatada popular i espectacle familiar de titelles gegants (els Robopops). “Fem entre tots un gran museu col·lectiu que reflecteixi l’energia, la comunitat i l’esperit festiu que ens fa sentir orgullosos del nostre poble.” • Es promou la campanya #il·luminemSantJust: - Decorar balcons, finestres i comerços amb llum i color. - Compartir les imatges a xarxes socials amb l’etiqueta #il·luminemSantJust. - Ideia de fons: no només encendre els llums del carrer, sinó també “encendre l’esperit de Nadal” des de cada casa. 2. Avanç de la graella de Ràdio Desvern i contingut del programa Estructura del matí a La Rambla Daniel presenta el “menú” del dia: • Primera hora: - Notícies municipals de Sant Just amb la cap d’informatius, Mariona Salas. - Repàs de portades de la premsa. - Efemèrides històriques i musicals. - El temps amb Carles Rius. • Segona hora: - Entrevista del dia a Charo Gálvez, artista que exposa al Celler de Can Ginestar. - Espai Xarxa a les Ones, vinculat a la Xarxa Educativa Sant Just. • Tercera hora: - Secció d’astrologia amb Aranxa Limón. - Secció de psicologia amb David Fernández. També es recorden altres programes de Ràdio Desvern com El Refugi de Jaume Elias, Smooth Jazz, Fabricants de Cançons, Jus Sardanes, Cara B, Bits, etc., configurant una imatge de ràdio local molt activa i diversa. 3. Notícies municipals: política, educació i cultura 3.1. Ple municipal de novembre La primera gran secció informativa se centra en el ple del 27 de novembre a l’Ajuntament de Sant Just: • Aprovacions principals: - Modificació parcial de les normes de funcionament del Fons Social (ajuts al personal municipal). - Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Parador i del Carrer Major. - Aprovació inicial de la modificació de crèdit 25-2025. - Aprovació definitiva del pressupost municipal 2026, un cop resoltes les reclamacions. • Declaracions institucionals llegides al ple: - 25N – Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. - Dia Mundial de la Infància, amb compromisos municipals en drets dels infants. • Mocions destacades: - Aprovacions: - Proposta d’ERC-AM Sant Just Desvern per garantir la gratuïtat del menjador escolar i de les activitats extraescolars. - Moció d’ERC-AM Sant Just Desvern per un model de transport públic digne, aprovada per unanimitat. - Rebuigs: - Moció de CUP-AMUNT per condemnar els fets succeïts durant les festes de tardor i donar suport a les persones afectades. - Moció de Vox relacionada amb el 25N. • Canvis polítics: - Es pren coneixement de la renúncia de l’acta de regidora d’Anna Vilanova Fernández, fins ara regidora de la CUP-AMUNT. Tema de fons: equilibri entre polítiques socials (menjador, extraescolars, Fons Social) i debats polítics tensos sobre festes populars i violència masclista. 3.2. Dia de la Ciutat Educadora • Sant Just celebra el Dia de la Ciutat Educadora el 30 de novembre a la Plaça Maragall (11 h). • Objectius: - Posar en valor la ciutat com a espai educador. - Reforçar la defensa dels drets dels infants. • Activitats familiars: - Esmorzar saludable. - Tallers i espais de joc. - Activitats de pintacares. - Propostes lúdiques i pedagògiques per fomentar participació i gaudi familiar. - A les 12 h, espectacle musical amb la Chachi Band. S’emmarca dins una línia de municipi educador, inclusiu i participatiu. 3.3. Cultura juvenil: Flow is the Key al Casal de Joves • El Casal de Joves acull la 5a edició de Flow is the Key (o Flowish the Key), festival de dansa urbana: - Dates: 29 i 30 de novembre. - Disciplines: hip-hop, popping i house. - Horaris: 29/11 a les 9 h i 30/11 a les 10 h. • Contingut del festival: - Competicions, exhibicions i tallers. - Espai de referència cultural juvenil. - Fomenta creativitat, expressió corporal i convivència. - Organitzat pel Flowish the Key Festival amb la col·laboració del Casal de Joves (espai i recursos). 3.4. Altres informacions locals Al tram final del programa, els butlletins locals reforcen alguns temes: • Recordatori del Dia de la Ciutat Educadora i del festival Flow is the Key. • Anunci dels 30 anys de Sant Just Solidari: - Celebració amb vermut obert a la ciutadania a les Escoles (30 de novembre, 12 h). - Cal confirmar assistència a [email protected]. - Es reivindiquen tres dècades de cooperació i solidaritat internacional. També es promociona el Gran Recapte impulsat per Càritas Sant Just, amb recollides d’aliments en diversos supermercats durant el cap de setmana. 4. Repàs de la premsa: política, economia i llengua Daniel i la Mariona fan un repàs comentat de les portades dels principals diaris: 4.1. Diari Ara • Tema principal: Tribunals i corrupció. - El Suprem envia a presó José Luis Ábalos i Coldo García per risc de fugida, en el cas de corrupció per la compra de mascaretes. - L’exministre continua sent diputat però sense sou ni dret a vot, fet que debilita la majoria de govern. • Altres titulars: - Celebració dels 15 anys del diari Ara, amb entrega de premis a figures com Teodor Kallifatides, Juan Carlos Unzué i la iniciativa Girem Full. - Política valenciana: Vox investeix Pérez Llorca com a president de la Generalitat Valenciana, acceptant gran part dels postulats ultres. - Internacional: declaració de Putin sobre el Donbass: “O es retiren del Donbass o el prendrem per les armes”, refredant el pla de pau de Trump. - Llengua: dada preocupant sobre el retroces de l’ús habitual del català a les comarques gironines, que cauen per sota del 50 %. Es genera una breu reflexió a l’antenna sobre la pèrdua d’ús del català al Baix Llobregat, Barcelonès i Maresme, i la resistència relativa a zones com les Terres de l’Ebre. 4.2. El Periódico • Eix principal: Estratègia mediterrània de la UE: - Titular: “Europa: canvi d’estratègia mediterrània”. - 30 anys després del Procés de Barcelona, la UE busca un nou pacte per contrarestar la influència de Xina, Rússia i països del Golf a la riba sud. • Habitatge i finançament: - Declaració de Salvador Illa sobre la prosperitat vinculada a l’habitatge, defensant el Fòrum Espanya 360. - Les autonomies aposten per augmentar l’oferta d’habitatge i es reclama reforma del sistema de finançament autonòmic. - El govern estatal impulsa una llei per agilitzar tràmits urbanístics i de construcció residencial. • Cas Ábalos/Coldo: - Reforç del relat sobre la pressió política a la majoria de govern al Congrés. • Altres: - Notícia empresarial: un accionista del Banc Sabadell que havia donat suport a l’OPA dimiteix del Consell. 4.3. La Vanguardia • Portada centrada en el cas de corrupció d’Ábalos i Coldo García: - Primer cop que un diputat en actiu ingressa en un centre penitenciari. - El jutge apunta possibles diners a l’estranger. • Política espanyola: - PP, Vox i Junts tomben el pas previ als pressupostos, certificant la ruptura del bloc que va donar la investidura a Sánchez. - Feijóo convoca una nova manifestació a Madrid contra Sánchez (setena protesta en aquesta legislatura). • Unió Europea: - Entrevista a António Costa, president del Consell Europeu, amb la frase: “Hem de donar espai a Trump perquè tingui èxit a Ucraïna”. • Societat i consum: - Dades sobre pobresa laboral (un 38 % de la població que treballa és pobra). - Optimisme comercial pel Black Friday. 4.4. El Punt Avui • Cultura: - Entrevista a la cantant mallorquina Júlia Colom sobre el bon moment musical a les Illes. - Estrena de “Maricel, de Degoll de Goms” a diverses sales, entre elles Cinebaix (Sant Feliu). • Patrimoni i recerca: - Article sobre Antoni Gaudí i l’“arquitecte inacabable”, en el marc de l’Any Gaudí. • Esports: - Crítica tàctica al Barça de Flick, ofegat per la pressió en la sortida de pilota. • Política valenciana: - Referència a Abascal (Vox) fent president Pérez Llorca des de Madrid, reforçant la idea de dependència de l’extrema dreta. 4.5. Consum i Black Friday Daniel i la Mariona aprofiten la notícia sobre Mediamarkt i les multes per falsos descomptes del Black Friday 2023 per donar consells de consum responsable: • Comprovar l’històric de preus abans de creure’s el descompte. • Evitar compres impulsives. • Fixar-se un pressupost tancat (ex.: 200 €) i no sobrepassar-lo. 5. Efemèrides i música 5.1. Fets històrics del 28 de novembre • 1912/1919: es recorda la independència d’Albània respecte de l’Imperi Otomà. • 1520: Ferdinand Magellan travessa l’estret que porta el seu nom i arriba a l’oceà Pacífic. • 1943: comença la Conferència de Teheran (Roosevelt, Churchill, Stalin) durant la Segona Guerra Mundial per planificar l’estratègia aliada. 5.2. Naixements destacats • Jon Stewart (1962), humorista i presentador nord-americà. • Berry Gordy Jr. (1929), fundador de Motown Records, clau en el soul i l’R&B. • William Blake (1757), poeta i artista romàntic britànic. 5.3. Efemèrida musical • R.E.M. – “The One I Love”: el 28 de novembre de 1987 arriba al número 1 de la llista de rock modern dels EUA. • El programa n’ofereix l’audició completa com a homenatge. 6. El temps: fred d’hivern i front dèbil Secció amb Carles Rius, centrada en Sant Just i rodalia: 6.1. Situació actual • Vent de component nord que ha bufat amb força però ha d’afluixar durant el matí. • Temperatures: - Mínima rècord de la tardor a l’Escola Montseny: 4,6 ºC. - A Can Ginestar, mínima al voltant dels 5 ºC. - Màxima prevista per avui: 13-14 ºC (molt per sota de l’any passat, quan van arribar als 18 ºC). • Cel bàsicament serè amb núvols alts i prims. 6.2. Cap de setmana • Divendres: dia variable amb sol i núvols, màximes de 13-14 ºC. • Dissabte: - Màximes una mica més altes: 14-15 ºC (temperatura “normal o lleugerament per sota” per l’època). - Tarda ennuvolant-se progressivament per l’arribada d’un front atlàntic. - Nit de dissabte a diumenge menys freda (mínimes 7-8 ºC) gràcies als núvols. • Diumenge: - Dia gris i fred, sense gaire sol. - Temperatura mitjana al voltant dels 11 ºC; sensació d’hivern ple. - Pel que fa a precipitació a Sant Just: els models han anat rebaixant molt la pluja prevista; pot quedar en núvols i quatre gotes. - Al Pirineu i zones de muntanya sí que hi haurà precipitacions i neu: - Cota de neu: 1.800 m al matí, 1.000 m al migdia, 600 m al vespre, acompanyada de tramuntana. 6.3. Setmana vinent i pont de la Puríssima • De dilluns en endavant: - Temps majoritàriament assolellat amb alguns núvols. - Màximes no superaran els 15 ºC. - Mínimes “normals per l’època” (entorn 4-6 ºC), amb ambient fred al matí i al vespre. - Continuarà la influència de vents de nord-nord-oest. • Pont de la Puríssima (8 de desembre): - S’espera una situació tranquil·la, seca i estable. - Dies amb sol i núvols, temperatures semblants a les actuals. - Bon context per l’inici de la temporada d’esquí i escapades. 7. Entrevista artística: Charo Gálvez i “L’ànima dels materials” 7.1. Presentació de l’artista i de l’exposició La segona hora s’obre amb l’entrevista a Charo Gálvez, artista resident al Baix Llobregat, amb una trajectòria de gairebé 40 anys de treball. • Nova exposició: “L’ànima dels materials”. • Lloc: Celler de Can Ginestar, principal equipament cultural municipal. • Dates: del 28 de novembre al 3 de gener de 2026. • Inauguració: avui, a dos quarts de vuit del vespre. • Visites guiades (a càrrec de l’artista): - 4 de desembre, 11.30 h. - 18 de desembre, 18.30 h. - 22 de desembre, 18.30 h. 7.2. Trajectòria i llenguatge artístic • Gálvez ha compaginat la seva carrera com a dissenyadora tèxtil amb la recerca plàstica personal. • Ha exposat a diversos espais del Baix Llobregat i entorn (Centre d’Art de Sant Boi, Vegas, Ateneu Torrellenc, etc.). • Defineix la seva obra com a abstracta, matèrica i austera en color: - Paleta reduïda a blanc, negre, grisos i beix, o bé al color natural del material. - Ús intensiu de materials “durs” o humils: cautxú, pissarra, granit, cuir, làtex, grafit, etc. L’objectiu és mostrar la “sensualitat i l’ànima” dels materials, més enllà del seu ús convencional. 7.3. Concepte de l’exposició • “L’ànima dels materials” juga amb la idea de despullar i resignificar objectes industrials o naturals: - Tires de cautxú convertides en escultures. - Peces de pissarra o granit recollides de la muntanya o pedreres abandonades, exposades com a fragments de paisatge. - Pintura sobre llit (fusta) amb pigments de grafit barrejats amb oli de llinosa, creant superfícies avellutades. • A la Sala Ponent es mostra una sèrie de fotografies de “no portes, no finestres”: - Imatges d’antigues obertures tapiades o transformades. - Diàleg amb l’arquitectura de Can Ginestar, on moltes finestres han estat tapades per habilitar espai expositiu. Charo insisteix que cada material té una història i que l’artista n’extreu la seva “ànima” fent-lo parlar en un altre context. 7.4. Obra malmesa i segones vides • L’artista explica un episodi de vandalisme en un antic taller: - Part de la seva obra va ser cremada, foradada o mutilada. - Ha recuperat i reconstruït algunes peces, donant-los una “segona vida”. • Cita una frase de Paul Valéry (recollida al targetó de l’exposició): - Algunes obres poden semblar “inútils” durant anys, fins que un dia algú les mira d’una altra manera i tornen a parlar. Aquest procés de transformació i renaixement és central en l’exposició; moltes obres “rescates” conviuen amb peces noves i semblen fetes al mateix temps. 7.5. Relació amb altres artistes i influències • Gálvez admet influències de l’arte povera i del minimalisme: - Artistes com Jannis Kounellis, Richard Long, Carandente, etc. • Tanmateix, defensa que el seu treball té una veu pròpia, centrada en la relació íntima amb la matèria. Quan veu la pedra, el grafit o la pissarra, diu que els “sent”, i que aquesta sensació guia la creació. 7.6. Importància de la visita guiada • L’artista convida el públic a assistir a les visites guiades: - Permeten explicar processos tècnics, històries de les peces i decisions de muntatge. - Fomenten el diàleg amb els visitants: “Què veus aquí? Què t’evoca?” Es destaca la diferència entre veure una obra a la pantalla (Instagram) i en directe; la materialitat i l’escala canvien totalment l’experiència. 8. Xarxa a les Ones: diversitat i discriminacions La secció Xarxa a les Ones, vinculada a la Xarxa Educativa Sant Just, entrevista Rodrigo Prieto, director de continguts de l’Institut Diversitas. 8.1. Què és l’Institut Diversitas? • Una cooperativa d’iniciativa social dedicada a: - Promoció de la diversitat. - Lluita contra les discriminacions. • Treballen tres grans eixos de diversitat: - Origen i cultura (migracions, racisme, xenofòbia). - Gènere i LGTBI. - Diversitat funcional o discapacitat. • Tot abordat des de la perspectiva interseccional: - Anàlisi de com es creuen diverses formes d’opressió (p. ex. ser dona, migrada i amb discapacitat) en una mateixa persona. 8.2. Línies de treball • Tallers de sensibilització: - Per alumnat de primària i sobretot secundària. - També per ciutadania en general. • Formació a professionals: - Professorat. - Personal tècnic d’ajuntaments. - Equips d’entitats socials. • Assessorament: - Acompanyament per incorporar la perspectiva de diversitat i interseccionalitat en projectes concrets. • Planificació de polítiques públiques: - Elaboració de plans locals de gènere, LGTBI i d’acollida per a diferents municipis. - Diagnosi (entrevistes, grups focals) i propostes d’acció. 8.3. Exemples concrets de desigualtat en educació Rodrigo posa exemples molt clars: • Manca de representació al professorat: - Poca presència de professorat migrat o negre. - Això fa que l’alumnat no tingui referents diversos en posicions d’autoritat o prestigi. • Distribució de rols de gènere: - A infantil i primària, la majoria del professorat és femení. - Això limita la visibilitat de masculinitats cuidadores i afectuoses a la primera infància. Aquestes absències alimenten estereotips, racismes i masclismes de forma subtil però constant. 8.4. Situació actual: riscos i esperances • Rodrigo reconeix un context de polarització política i creixement de discursos d’odi (extrema dreta, masclisme reactiu, etc.). • Però reivindica també: - L’existència d’un fort moviment feminista. - El creixement del moviment antiracista a Catalunya. - Una gran quantitat de projectes positius de base que sovint no es veuen als mitjans. Missatge clau: cal evitar el pessimisme paralitzant i reconèixer la feina que ja es fa en clau de drets. 8.5. Prioritats segons Diversitas • Incorporar amb força les perspectives: - Feminista. - Antiracista. • Entendre que parlem de les mateixes persones: - Per exemple, dones migrades i racialitzades, que pateixen múltiples eixos de discriminació. • Oferir recursos i informació a través de: - Web: institutdiversitas.org. - Xarxes socials: difusió d’activitats, materials i reflexions. 9. Astrologia: energia Sagitari i lluna nova La secció d’astrologia amb Aranxa Limón se centra en el pas del Sol a Sagitari i la Lluna nova imminent. 9.1. Del viatge per l’infern (Escorpí) al renaixement (Sagitari) • Aranxa explica el cicle zodiacal com un relat de procés vital: - Balança: busca harmonia, bellesa i no conflicte. - Escorpí: trenca les aparences i baixa als “inferns” (veritats incòmodes, dolor, ombres, mort/transformació). - Sagitari: després d’aquest descens, emergeix com el “còndor que remunta”: - Nova saviesa. - Confiança renovada en la vida. - Mirada més àmplia i filosòfica. Sagitari és l’energia de la reconquesta de l’alegria després de mirar-nos l’ombra de cara. 9.2. Lluna nova a Sagitari • La Lluna nova marca un inici de cicle associat a: - Nous projectes vitals o professionals. - Plans de viatge, estudis, nous idiomes. - Redefinició del sentit i la direcció de la vida. • Aranxa recorda que: - El que es sembri ara es veurà culminat d’aquí a sis mesos amb la Lluna plena a Sagitari. 9.3. Revisió i introspecció • Hi ha diversos planetes en moviment retrògrad (Mercuri, Júpiter, etc.): - Reforcen la idea de revisar el passat. - Reinterpretar experiències doloroses viscuts en etapes Escorpí. • Objectiu: buscar el nou sentit d’allò que hem viscut i aprendre’n. 9.4. Conflicte, veritat i societat Sorgeix una reflexió molt humana a partir de l’energia Escorpí: • Vivim en una societat que fuig del conflicte? - Sovint evitem el conflicte per por de perdre acceptació o estima. - Això provoca acumulació d’ombres que un dia esclaten (metàfora de l’esclafit d’un clavegueram o una gastroenteritis). • Aranxa diferencia entre: - Sinceritat responsable (dir la veritat amb respecte i cura). - Sincericidi (dir-ho tot sense filtres ni empatia, sovint com a bandera d’“autenticitat”). Apunta que avui hi ha una certa glorificació del sincericidi (“jo és que soc així”), que confon autenticitat amb agressivitat. 9.5. Prioritats, energia i propòsit • El moment Sagitari + retrògrads convida a: - Revisar on posem l’energia diària. - Reordenar prioritats segons el que veritablement ens dona sentit. - Valorar el nostre temps i recursos (autoestima taurina): - “Quant val el meu temps?” - “Quins mínims decideixo no tornar a acceptar?” Recomanació implícita: usar aquest període per ajustar rutines, hàbits i relacions a la llum d’un propòsit més sincer amb un mateix. 10. Psicologia: el poder de comunicar el que sentim La secció final és una conversa amb el psicòleg David Fernández sobre comunicació emocional. 10.1. El problema de no dir el que ens passa • David descriu un patró molt freqüent: - Preguntem “Com estàs?” per pura cortesia, no per interès real. - Responem “Bé” per inèrcia, encara que estiguem malament. • Conseqüència: - Les emocions no expressades es converteixen en pensaments recurrents. - Això desgasta l’energia i pot derivar en símptomes depressius: tristesa, sensació de buit, cansament. 10.2. Exemples quotidians de falta de comunicació • Amb la parella: - “Què et passa?” – “Res.” - Darrere d’aquest “res” hi ha sovint molts malestars no verbalitzats. • Amb el cap a la feina: - Reunions imposades fora d’horari (ex.: a les 17.45 quan surts a les 18 h) que allarguen la jornada. - No dir res per por a represàlies o temença a quedar malament. • Amb amics: - El típic: “Posa tu els diners del regal i ja t’ho tornaré”, i no ho fa mai. - Ens sap greu reclamar aquells 10 o 12 €, però ens queda un ressentiment latent. El problema no és la quantitat econòmica, sinó la sensació de no defensar els propis límits i fallar-se a un mateix. 10.3. Estratègies per començar a comunicar-se millor David proposa petites transgressions assumibles per entrenar la comunicació: • A la feina: - Dir: “Avui he de sortir puntual perquè tinc cita mèdica / un compromís; si la reunió és ràpida, cap problema, però a les 18 h he de marxar”. - Això introdueix un límit suau però ferm, sense enfrontament directe. • Amb amics: - Recordar amb naturalitat: “Et recordo els 12 € del regal; quan puguis, m’ho passes”. • Amb la parella o família: - Canviar el “no em passa res” per una frase una mica més sincera, encara que sigui parcial: “Estic una mica preocupat per la feina, però encara no sé ben bé com explicar-ho”. La idea no és passar d’anar callant a dir-ho tot de cop, sinó anar guanyant confiança amb petits passos. 10.4. Efectes positius de comunicar • Moltes vegades, quan per fi comuniquem, la resposta de l’altre és millor del que esperàvem: - El cap pot agrair el comentari i ser més conscient dels horaris. - L’amic pot disculpar-se i fins i tot compensar amb una invitació. • Això reforça: - Autoestima: sentir que ens defensem. - Confiança: comprovar que el món no s’ensorra per dir el que pensem. 10.5. Missatge final “Comuniquem.” • No cal fer-ho perfecte ni complet des del primer dia. • Però si no expressem el que ens passa: - Ens omplim de ressentiments interns. - Ens podem acabar fent més mal a nosaltres mateixos que no pas al vincle. El tancament del programa enllaça aquesta idea amb la pròpia ràdio: La Rambla es reivindica com un espai que no té por de comunicar, de parlar obertament de política local, cultura, emocions i vida quotidiana. Tags Ràdio Desvern La Rambla Sant Just Desvern Encesa de llums de Nadal Plaça Iulia Quieta Mas Lluí il·luminemSantJust Col·lectiu Meraki Agrupació Fotogràfica Sant Just Gran Recapte Càritas Sant Just Ple municipal Fons Social Parador Carrer Major Pressupost 2026 ERC-AM Sant Just Desvern CUP-AMUNT Vox Anna Vilanova Fernández Dia de la Ciutat Educadora Plaça Maragall Chachi Band Flow is the Key Casal de Joves Danses urbanes Sant Just Solidari Educació inclusiva Institut Diversitas Diversitat Interseccionalitat Feminisme Antiracisme Xarxa Educativa Sant Just Celler de Can Ginestar Charo Gálvez L’ànima dels materials Fotografia artística Arte povera Astrologia Sagitari Escorpí Lluna nova Psicologia Comunicació emocional Conflicte Autoestima Black Friday Llengua catalana Consum responsable El Refugi Jaume Elias Fabricants de Cançons Jus Sardanes Cara B Bits Seccions de l’episodi (amb temps aproximats) Benvinguda i introducció nadalenca • Start: 1 • End: 168 • Títol: Obertura i encesa de llums de Nadal a Sant Just • Resum: Daniel dona la benvinguda al programa, situa l’hora i descriu amb to emotiu l’ambient nadalenc que arriba a Sant Just: preparatius per a l’encesa de llums a la Plaça Iulia Quieta, activitats familiars, cors que cantaran Nadales, jocs solidaris del Col·lectiu Meraki, photocall de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just, xocolatada i espectacle de titelles. Es presenta la campanya #il·luminemSantJust i s’emmarca l’encesa com l’inici de l’esperit de Nadal. Sumari del programa i graella de la ràdio • Start: 169 • End: 238 • Títol: Sumari de La Rambla i contingut del matí • Resum: Daniel explica l’estructura del magazín d’avui: notícies de Sant Just, portades de diaris, efemèrides, el temps, entrevista a Charo Gálvez sobre l’exposició a Can Ginestar, espai Xarxa a les Ones, secció d’astrologia amb Aranxa Limón i psicologia amb David Fernández. Es reforça que dilluns començaran continguts més nadalencs, inclòs un calendari d’advent radiofònic. Bloc musical i autopromos de Ràdio Desvern • Start: 239 • End: 538 • Títol: Música inicial i promoció de programes de la ràdio • Resum: Sonen cançons (com una peça d’Oques Grasses) per donar ritme al matí. Intercalades, s’emeten falques promocionals de diversos programes de Ràdio Desvern: La Rambla, Smooth Jazz, El Refugi amb Jaume Elias, entre d’altres. Es defineix el caràcter variat i jove de la graella. Notícies municipals amb Mariona Salas • Start: 539 • End: 835 • Títol: Ple municipal, Ciutat Educadora i Flow is the Key • Resum: La cap d’informatius, Mariona Salas, detalla els acords del ple de novembre: modificació del Fons Social, modificació urbanística al Parador i Carrer Major, aprovació definitiva del pressupost 2026 i lectura de declaracions institucionals del 25N i Dia de la Infància. Es repassen les mocions aprovades (menjador i extraescolars gratuïts, transport públic digne) i rebutjades (CUP-AMUNT sobre festes de tardor i Vox sobre el 25N), així com la renúncia d’Anna Vilanova Fernández. A continuació, s’anuncia la matinal del Dia de la Ciutat Educadora a la Plaça Maragall i el festival de danses urbanes Flow is the Key al Casal de Joves. Resum de notícies i pausa publicitària • Start: 835 • End: 966 • Títol: Recapitulació informativa i falques de servei • Resum: Daniel recapitula breument els tres titulars locals tractats (ple municipal, Ciutat Educadora, Flow is the Key). Tot seguit, s’encadenen falques institucionals i d’informació pública: BitPaid (contenidors amb el mòbil), servei de bicicletes amb bici, programes de la ràdio i altres campanyes (reciclatge, salut, violència masclista, llengua catalana). Repàs de portades de diaris • Start: 996 • End: 1536 • Títol: Premsa del dia: corrupció, UE, llengua i Black Friday • Resum: Daniel i la Mariona analitzen les portades del diari Ara, El Periódico, La Vanguardia i El Punt Avui. Es destaquen: l’empresonament d’Ábalos i Coldo García; els 15 anys de l’Ara; el canvi d’estratègia mediterrània de la UE; el debat sobre habitatge i finançament autonòmic; la ruptura de suports a Sánchez; la mobilització del PP; dades sobre la davallada de l’ús del català i l’augment de la pobresa laboral; la celebració de l’Any Gaudí. Es reflexiona sobre el retrocés del català i es donen consells de consum responsable pel Black Friday, alertant sobre falsos descomptes. Transició a efemèrides amb publicitat • Start: 1536 • End: 1847 • Títol: Falques diverses i introducció a les efemèrides • Resum: Després del comiat temporal de Mariona, s’emeten falques institucionals (Bici sense edat, reciclatge, campanyes de salut i llengua). Es prepara l’entrada a la secció d’efemèrides, mantenint el to de servei públic i comunitari. Efemèrides històriques i musicals • Start: 1848 • End: 2023 • Títol: Fets històrics, personatges i R.E.M. • Resum: Daniel repassa fets històrics del 28 de novembre (independència d’Albània, travessa de Magallanes, Conferència de Teheran). Esmenta naixements destacats com Jon Stewart, Berry Gordy Jr. i William Blake. L’efemèride musical se centra en el número 1 de R.E.M. amb “The One I Love” el 1987, que s’escolta a continuació a antena. Pausa amb falques institucionals • Start: 2024 • End: 2696 • Títol: Publicitat, campanyes socials i retorn al temps • Resum: Es concatenen diverses falques (consell de consum en compres online, BitPaid, amb bici, campanya contra la violència masclista, salut, reciclatge, llengua, ictus). És un bloc llarg de servei públic que fa de pont fins a la secció meteorològica. El temps amb Carles Rius • Start: 2697 • End: 3137 • Títol: Fred de ple hivern i front dèbil de diumenge • Resum: Carles Rius descriu la situació meteorològica a Sant Just: mínimes molt baixes (4,6 ºC a l’Escola Montseny), màximes modestes (13-14 ºC) i ambient d’hivern tot i ser tardor. Explica l’arribada gradual d’un front que portarà més núvols dissabte i diumenge, amb poc o gens de pluja a Sant Just però neu al Pirineu amb cota baixant progressivament. Avança una setmana vinent estable, amb sol, núvols i temperatures contingudes, ideal per al pont de la Puríssima i l’inici de la temporada d’esquí. Butlletins informatius generals i locals (11 h) • Start: 3138 • End: 3761 • Títol: Notícies de Catalunya i butlletí local de Sant Just • Resum: Informatiu de Catalunya Ràdio amb temes estatals (cas Ábalos, Elena Jubany, incendi químic a Caldes, grip, esport) seguit d’un butlletí de notícies de Sant Just presentat per Mariona Salas. Es reforcen les informacions sobre el ple municipal, el Dia de la Ciutat Educadora, el festival Flow is the Key i s’esmenta Sant Just Solidari. Bloc musical i autopromos • Start: 3762 • End: 4171 • Títol: Música actual i promoció de programes • Resum: S’emet música moderna en català i altres idiomes i es tornen a sentir falques de programes com Bits, Cara B i anuncis del Gran Recapte de Càritas Sant Just. Es manté un to dinàmic abans de l’entrevista central. Entrevista a Charo Gálvez: “L’ànima dels materials” • Start: 4232 • End: 5404 • Títol: Art matèric i segones vides al Celler de Can Ginestar • Resum: Daniel entrevista l’artista Charo Gálvez sobre la seva exposició “L’ànima dels materials” al Celler de Can Ginestar. Parlen de la seva trajectòria, de l’ús de materials com el cautxú, el grafit, la pissarra, el cuir o el làtex, del minimalisme cromàtic i de la combinació de pintura, escultura i fotografia. Gálvez explica la idea de donar veu i ànima als materials, de com l’espai expositiu condiciona el muntatge i de la sèrie fotogràfica de portes i finestres anul·lades. Relata un episodi de vandalisme on li van cremar obra i com ha reconvertit peces danyades en obres noves. Convida la gent a les visites guiades per aprofundir en la lectura de les obres. Promocions locals i tornada a la segona hora • Start: 5405 • End: 5855 • Títol: Falques de programes i comerç local • Resum: S’escolten falques de programes com Jus Sardanes i Bits, recordatoris del Gran Recapte d’aliments per a Càritas Sant Just, campanyes sobre habitatge, comerç local i altres espots. Es prepara el terreny per a la secció educativa Xarxa a les Ones. Xarxa a les Ones: entrevista a l’Institut Diversitas • Start: 5856 • End: 6658 • Títol: Diversitat, discriminació i educació amb l’Institut Diversitas • Resum: A l’espai de la Xarxa Educativa Sant Just, Daniel conversa amb Rodrigo Prieto, de l’Institut Diversitas. Es descriu la missió de la cooperativa (promoció de la diversitat i lluita contra discriminacions) i els tres grans eixos (origen i cultura, gènere i LGTBI, diversitat funcional) des d’una perspectiva interseccional. Es comenta el treball en tallers, formacions, assessoraments i plans locals per ajuntaments i entitats. Rodrigo reflexiona sobre la manca de referents diversos al professorat, la feminització extrema d’etapes educatives primerenques i l’impacte en la socialització de gènere i racisme. Malgrat la polarització i els discursos d’odi, reivindica la força dels moviments feminista i antiracista i anima a continuar fent feina. Es faciliten canals de contacte (web i xarxes). Bloc musical i canvi d’hora • Start: 6659 • End: 6862 • Títol: Música i transició a l’informatiu de les 12 h • Resum: S’escolta “Dust in the Wind” i altres temes, que serveixen de transició relaxada fins a l’informatiu de Catalunya Ràdio de les 12 h. Informatiu de les 12 h i butlletí local • Start: 6863 • End: 7368 • Títol: Notícies de país, pesta porcina i actualitat de Sant Just • Resum: Catalunya Ràdio informa sobre la detecció de pesta porcina africana en senglars, novetats del cas Helena Jubany, l’explosió a la deixalleria química de Caldes de Montbuí, el conveni per monitorar discursos d’odi a xarxes i esport. Després, Mariona Salas actualitza notícies de Sant Just (Ciutat Educadora, Flow is the Key, aniversari de Sant Just Solidari), reforçant la dimensió local. Bloc musical ampli • Start: 7415 • End: 7936 • Títol: Cançons en català i espai de respir • Resum: S’encadenen diferents cançons en català amb lletres emotives i narratives (records familiars, absències, estius que no s’acaben), aportant un to més introspectiu i emocional al tram final del programa. Astrologia amb Aranxa Limón: energia Sagitari • Start: 7937 • End: 9071 • Títol: Sagitari, conflicte i nova direcció vital • Resum: Aranxa Limón analitza el canvi d’energia del Sol entrant a Sagitari, després del pas per Escorpí. Explica la funció transformadora d’Escorpí (afrontar veritats incòmodes) i el renaixement optimista de Sagitari (aventura, expansió, nous horitzons). S’atura en la Lluna nova a Sagitari com a moment per sembrar nous projectes i redefinir propòsits, alhora que Mercuri i Júpiter retrògrads conviden a revisar experiències passades. Es debat sobre la por al conflicte en la nostra societat i el perill del “sincericidi”. Aranxa proposa reordenar prioritats i recursos segons el que realment dona sentit a la vida, valorant més el temps propi i ajustant rutines i relacions. Psicologia amb David Fernández: comunicar el que sentim • Start: 9391 • End: 10279 • Títol: El poder (i la por) de comunicar les emocions • Resum: En la darrera secció temàtica, el psicòleg David Fernández aborda la dificultat de moltes persones per comunicar el que senten. Critica la rutina del “Com estàs? Bé” com a fórmula buida i explica com la manca d’expressió emocional genera pensaments recurrents, esgotament i fins i tot depressió. Amb exemples pràctics (reunions abusives del cap, deutes pendents amb amics, silencis en la parella), mostra com el silenci ens fa més mal que el conflicte ben gestionat. Proposa començar amb petites passes (marcar límits suaus, recordar deutes amb naturalitat, fer confessions parcials) i subratlla que sovint la reacció de l’altre és millor del que es tem. El missatge final és una invitació clara a comunicar més i millor. Comiat del programa • Start: 10280 • End: 10318 • Títol: Tancament de La Rambla i resum del dia • Resum: Daniel fa un breu resum dels continguts del dia (notícies locals, portades de diaris, efemèrides, temps, entrevista a Charo Gálvez, Xarxa a les Ones amb l’Institut Diversitas, astrologia i psicologia sobre comunicació). Agraeix l’audiència, reafirma el compromís de seguir cada matí de 10 a 13 h i tanca el programa fins dilluns, quan començarà el mes de desembre amb més contingut nadalenc.
El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.
Visió general del programa El Refugi d’avui a Ràdio Desvern combina actualitat política i social, informacions locals de Sant Just, cultura audiovisual (especialment true crime), esport i jocs de taula. El programa està conduït per Jaume Elias i inclou diverses seccions fixes amb col·laboradors. El fil conductor del magazín és oferir informació rigorosa (internacional, estatal i municipal) combinada amb entreteniment: música, recomanacions de sèries, reflexions sobre l’educació i la figura del mestre, una secció futbolera sobre clubs catalans i una secció lúdica dedicada als jocs de taula. Zoom informatiu: política, societat i cultura Política espanyola i corrupció • El Tribunal Suprem ordena presó provisional sense fiança per a José Luis Ábalos i el seu exassessor Coldo García, investigats pel cas de les mascaretes. • Delictes imputats: organització criminal, suborn, tràfic d’influències i malversació. • La Fiscalia demana 24 anys de presó per Ábalos i gairebé 20 anys per García. • Efectes polítics: - El Congrés iniciarà el tràmit per suspendre Ábalos com a diputat. - El govern espanyol perd un vot en una majoria ja molt ajustada. • També s’esmenta l’empresari Víctor de Aldama, que apunta al ministre Ángel Víctor Torres per reunions sobre contractes de material sanitari. Política al País Valencià • Juanfran Pérez Llorca (PP) assumeix obertament el discurs de Vox en el debat d’investidura. • Promeses clau per aconseguir el suport de l’extrema dreta: - Abandonar l’agenda verda i criticar el Pacte Verd Europeu. - Mantenir obertes les centrals nuclears. - Endurir les polítiques migratòries i oposar-se al repartiment de menors migrants. • L’oposició considera que hi ha un pacte de facto PP–Vox i parla de submissió als postulats ultres. Dèficit, pressupostos i tensió al Congrés • El Congrés dels Diputats tomba la senda de dèficit del govern amb els vots de PP, Vox, UPN i Junts. • Conseqüències econòmiques: - Retallada de més de 5.400 M€ en despesa pública. - Afectació directa a sanitat i educació. - El PSOE alerta que Catalunya pot deixar de percebre més de 1.000 M€. • El govern manté la voluntat de presentar els pressupostos 2026 tot i la manca de majoria estable. • El PP justifica el veto al·legant que un govern inestable no pot fixar objectius de dèficit. Vaga universitària a Madrid • Segon dia de vaga a les universitats públiques de la Comunitat de Madrid. • Accions: - Piquets i classes al carrer. - Manifestació central a la tarda de Atocha a Puerta del Sol. • Reivindicació principal: augmentar la inversió universitària fins a l’1% del PIB regional (actualment 0,4%). • El seguiment del primer dia va arribar al 75%, segons sindicats. Cultura: Premis Ondas 2025 • Gala al Gran Teatre del Liceu centrada en la defensa de la professió periodística. • Guardons destacats: - Sèrie "Pubertat" de Leticia Dolera. - Programes especials de ràdio durant l’apagada general. - "Versió RAC1" de Toni Clapés. - Mònica Terribas pel documental "El minut heroic". - Gemma Nierga per "Cafè d’Idees". - El Gran Wyoming i Alejandra Herranz com a millor comunicador i comunicadora. - Paco Lobatón, premi a la trajectòria. • La gala inclou discursos contundents sobre: - Educació sexual. - Pluralitat informativa. - Drets de les minories. • Moment simbòlic: el Liceu queda a les fosques per homenatjar l’esforç de les ràdios durant l’apagada. Tragedia a Hong Kong • Incendi devastador en un complex residencial de gratacels al nord de Hong Kong. • Balanç provisional: - Almenys 65–83 morts (la xifra augmenta als diferents butlletins). - Uns 100 hospitalitzats. - Entre 279 i 300 desapareguts. • Causa: el foc s’estén ràpidament per bastides de bambú, malles de protecció i panells de polièster altament inflamables. • Intervenció de més de 700 bombers, dificultada per l’alçada i la intensitat del foc. • Detinguts dos directius i un consultor de l’empresa responsable de la rehabilitació, investigats per homicidi imprudent i corrupció per l’ús de materials barats i inflamables. Notícies de Sant Just Desvern Habitatge públic a Mas Lluí • La Generalitat compra 1.064 pisos d’InmoCaixa arreu del país. • A Mas Lluí, a Sant Just, 118 pisos passen a ser habitatge públic de lloguer assequible gestionat per l’Incasol. • Objectius principals: - Ampliar el parc públic de lloguer assequible. - Garantir la continuïtat dels contractes actuals. - Evitar pressions a l’alça en el preu del lloguer. • L’Ajuntament de Sant Just valora positivament l’operació com una eina per preservar l’equilibri residencial i el caràcter social del barri. Pla Local per la Inclusió Social 2024–2027 • El ple municipal aprova el Pla Local per la Inclusió Social 2024–2027. • Objectius: - Reduir desigualtats. - Garantir drets socials. - Reforçar la cohesió comunitària. • Metodologia: - Diagnosi participativa (2023–2024) amb suport de la Diputació de Barcelona. - Enfocament interseccional per detectar desigualtats creuades (gènere, classe, origen, edat, etc.). • Sis reptes principals identificats: - Accés a l’habitatge. - Desigualtats econòmiques. - Educació i formació. - Salut i benestar. - Participació comunitària. - Seguretat i prevenció de violències. • S’estableixen cinc àmbits prioritaris d’intervenció i una comissió tècnica mixta (polítics, tècnics i entitats socials) per fer seguiment i avaluació. Política local i conflicte amb la policia • Entrevista a Lluc Tost, que es prepara per ser regidor i portaveu de la CUP al ple de desembre (substituirà Anna Vilanova). • Tost vol portar una visió jove i d’esperit rebel al consistori. • Valora la polèmica sessió d’octubre, en què: - Un centenar de persones van irrompre al ple per protestar per la detenció de dos joves durant les festes de tardor. - Es va suspendre el ple ordinari. • Tost qualifica l’actuació policial de desproporcionada i injustificable i critica l’alcalde per la manca de resposta. • Acusa el govern del PSC de fer una política de “pagar focs”, equidistant i poc compromesa. Bloc d’esports Barça i futbol internacional • Barça: - Fermín López pateix una lesió al soli de la cama dreta i estarà dues setmanes de baixa. - Pedri ja s’entrena amb el grup i podria reaparèixer contra l’Alabès. • Equip de Xabi Alonso (a Europa, davant l’Olympiakos): - Triomf molt sofert amb pòquer de Kylian Mbappé i dues assistències de Vinícius. - L’equip mostra fragilitat defensiva (encaixa tres gols). - Tot i tenir 12 punts i plaça assegurada al top 8, les sensacions són irregulars. • Atlètic de Madrid – Inter de Milà: - Victòria matalassera per 2–1 amb gol decisiu de José María Giménez al 93’. - L’Atlètic suma 8 victòries seguides al Metropolitano i 3 seguides a la Champions. Nations League femenina 2025 • Final Espanya – Alemanya amb format nou a doble partit. • Anada al Fritz-Walter-Stadion de Kaiserslautern, tornada al Metropolitano. • Declaracions de Sonia Bermúdez: “Ens hem d’adaptar al nou format, però no ens conformem amb l’empat a Alemanya.” • En cas d’empat global després dels 180 minuts: pròrroga i penals. Bàsquet: Barça a l’Eurolliga • El Barça de bàsquet guanya l’Asvel per 88–78 en el retorn de Xavi Pascual al Palau Blaugrana. • Partit igualat fins al darrer quart. • Jugadors destacats: - Kevin Punter, màxim anotador amb 23 punts. - Gran actuació de Toko Shengelia. - Bona defensa de Kyle (Miles Kyle) i aparició clau de Juan Núñez (Juan i Marcos). • La victòria consolida el Barça a la Eurolliga. Música del dia i efemèride Cançó del dia: "Alba" de Flashy Ice Cream • Jaume presenta "Alba" de Flashy Ice Cream com una cançó d’amor estiuenca que barreja: - Tendresa i festa. - Records d’estiu, platja, amics i gelats, amb una forta càrrega emocional. • El grup: - Ve de Sabadell. - Forma part del panorama urbà català. - Combina diversos ritmes urbans amb lletres autobiogràfiques i properes a una generació que vol “sentir i expressar-se sense filtres”. • El presentador dona pistes abans de revelar-la: - Publicada el 2020, en ple confinament per la Covid. - El títol és el nom de la noia protagonista. - Als creadors els encanten els gelats. Efemèride: Dia Internacional del Mestre • El 27 de novembre se celebra el Dia Internacional del Mestre. • Jaume fa una reflexió extensa sobre la figura del mestre: - El mestre és molt més que un transmissor de coneixements: és guia, referent i inspirador. - L’educació és la base de qualsevol societat pròspera, eina de progrés social, justícia i llibertat. - Una educació de qualitat permet trencar barreres, reduir desigualtats i donar pensament crític. • Idea clau: “La feina dels mestres no és només educar, també és transformar el món.” • Jaume comparteix una experiència personal: gràcies a un professor va descobrir la seva vocació de periodista. Publicitat i campanyes institucionals Al llarg del programa i dels butlletins apareixen diverses falques institucionals amb missatges educatius: Violència masclista • Campanya de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Igualtat i Feminismes) contra les violències masclistes i les actituds quotidianes que les normalitzen. • Missatge central: "Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes." Tabac i espais lliures de fum • Es recorda la presència de substàncies tòxiques al fum del tabac (nicotina, arsènic, cianur, etc.). • Objectiu: conscienciar sobre la necessitat d’entorns lliures de fum, també per protegir els no fumadors. Reciclatge i medi ambient • Falca sobre la importància de separar la brossa i reciclar. • Es remarca que “reciclar és massa evident per no fer-ho”, explicant on va el paper i cartró. Llengua catalana i activisme • Campanya per “treure la llengua” al carrer i a les xarxes, és a dir, usar el català en tots els àmbits. • Es presenta la guia de l’activista pel català com una eina per: - Afrontar situacions en què costa mantenir l’ús del català. - Fer front a insults o odi lingüístic. També, en notícies, es destaca Plataforma per la Llengua, que porta a l’ONU una proposta perquè el discurs d’odi per raó de llengua sigui reconegut com a discriminació. Secció "FoodCat" amb Víctor Cortina: Vilassar de Mar i la UE Vilassar Introducció: to distès i futbolero • Jaume rep Víctor Cortina amb un to molt còmplice i humorístic. • Conversen breument sobre feina, sou i despesa de Nadal, incloent bromes sobre tenir o no parella. • Parlen del retorn del Barça al Spotify Camp Nou i de la importància de la connexió afició–equip. • Esmenten partits imminents: - Barça–Alabès (horari de tarda, “especial per xinesos”). - Barça–Atlètic de Madrid al nou estadi (qualificat de partit “de galons”). Història de la Unió Esportiva Vilassar de Mar Orígens del futbol a Vilassar • El futbol arriba a Vilassar de Mar cap al 1910 amb dos clubs: - Vilassar Futbol Club. - Futbol Club Llevantí. • El 1915, el Llevantí desapareix i es transforma en Racing Futbol Club de Vilassar. • Eventual fusió i dissolució successiva dels clubs. Fundació de l’actual UE Vilassar de Mar • El 6 de juny de 1923 neix l’actual Unió Esportiva Vilassar de Mar. • Primer president: Joaquim Carreras, anomenat amb sorna “el molt honorable”. • Fins finals dels anys 90, el club milita a categories regionals i territorials. Camps de joc i impacte de la Guerra Civil • 1946: inauguració del camp de la carretera de la Gentona, coincidint amb la festa major. - Substitueix l’antic estadi de l’avinguda de Montevideo, malmès per la Guerra Civil. • Reflexió recurrent: la Guerra Civil afecta infraestructures, economia, noms dels clubs i arrelament social. • 1971: trasllat al camp del Camí del Mig, on juguen uns 20 anys. Estadi Xevi Ramon i partits destacats • 1991: partit inaugural del nou estadi municipal de gespa artificial (actual Xevi Ramon) contra el FC Barcelona. • L’estadi, encara vigent, és a prop de la platja i ideal per a un poble de pescadors com Vilassar. Categories i relació amb l’Espanyol • Ascens a Tercera Divisió la temporada 1996–1997. • 1998–1999: descens administratiu per ser filial de l’Espanyol B, que també baixa a Tercera (no poden coincidir a la mateixa categoria). • Explicació curiosa: - Les conserves Dani i altres empreses de la zona estaven vinculades a l’RCD Espanyol. - Això propicia l’afiliació entre la UE Vilassar i l’Espanyol. • Temporada 1999–2000: el club recupera el lloc a Tercera Divisió però alterna entre: - Tercera Divisió. - Primera Catalana. - Preferent. Crisi, reconstrucció i futbol base • 2018: descens a Primera Catalana. • La junta planteja als socis la possibilitat de convertir el club en fundació esportiva. • Darrer deceni: - La UE Vilassar de Mar es converteix en referent de futbol base al Maresme. - Cada temporada hi ha més jugadors inscrits, indicador que la feina formativa és bona. • Es remarca que el Maresme ha estat bressol de grans jugadors (esmenten Lamine Yamal i Cucurella, tot i que Lamine no va jugar al Vilassar). Filosofia formativa i equips sèniors • El club defensa un lema orientat a l’èxit personal: “Sigui quin sigui el resultat final de la competició, els nostres jugadors, al finalitzar la temporada, s’han de sentir campions per l’evolució que han viscut.” • Objectiu: formar persones, no només futbolistes. • Sènior masculí B: - Serveix com a pont entre la base i el primer equip. - Permet que jugadors juvenils facin el trànsit progressiu a un nivell competitiu superior. Ubicació i instal·lacions • El Xevi Ramon està situat en un entorn amable i lúdic, a prop del mar. • Hi ha dos camps de futbol, que permeten distribuir l’espai entre els diferents equips i categories. • Comparació amb altres escoles de futbol base (com l’ADN Òrrius/ADN futbol base o l’Europa – esmenten l’ADAM), destacant el model d’escola i cantera. L’escut i el vincle amb el municipi • L’escut heràldic municipal actual s’oficialitza el 2009 per la Generalitat. • L’Ajuntament de Vilassar de Mar el basa en estudis heràldics previs. • Elements simbòlics principals: - Torres de defensa històriques. - El mar i la barca, símbol de poble pescador. - Els pals senyorials, vincle feudal. • La UE Vilassar de Mar adopta elements de l’escut municipal com a part de la seva identitat visual. Testimoni d’un exjugador: arrelament i sentiment de poble • Intervenció de Gerard Gómez, exjugador format al club tota la vida. • Idees clau del seu testimoni: - La UE Vilassar de Mar és “sentiment de poble”. - Més de 100 anys d’història (acaben de celebrar el centenari). - El club és una petita família on es creix com a persona i com a jugador. - Portar la samarreta del Vilassar és un orgull màxim. • Jaume afegeix que el Gerard sempre diu: “Vilassar de Mar és el millor poble del món.” • Es compara aquest arrelament fort amb altres clubs que no han aconseguit connectar tant amb la seva ciutat (es menciona l’exemple de l’Hospitalet). Actualitat esportiva del club i nova afiliació • La UE Vilassar de Mar juga actualment a Tercera Federació – Grup 5 (Catalunya). • Després d’11 jornades, és 14è amb 11 punts, inici de temporada discret però amb marge per millorar. • Notícia recent (2025): - El club renova l’afiliació amb l’Espanyol. - Es converteix de nou en tercer filial: Espanyol A, Espanyol B i Vilassar (com a equivalent a Espanyol C, mantenint el nom propi). - Això implica entrada de jugadors de nivell i més recursos econòmics. Secció "Sense filtres" amb Ariadna Cruz: True crime i ficció criminal Plantejament del tema • L’Ariadna dedica la secció a l’atracció que generen les sèries i pel·lícules de crims reals i ficticis. • Distingirà entre: - True crime (basat en fets reals). - Ficció criminal (històries inventades, thrillers, misteri, etc.). • L’objectiu és analitzar per què enganxen tant aquests continguts i recomanar sèries. True crime: casos reals que atrapen • Sèries i programes esmentats: - "El cuerpo en llamas" (Netflix, cas de la Guàrdia Urbana). - Sèrie/documental sobre el cas Asunta (pares gallecs). - La sèrie sobre Jeffrey Dahmer. - El programa "Crims" de Carles Porta (ràdio i tv). • El gènere true crime ha crescut molt en popularitat els darrers anys. • Exemple de dades: la sèrie de Jeffrey Dahmer és el núm. 5 al rànquing històric de sèries de Netflix (basat en visualitzacions dels primers 91 dies), amb més de 115 milions de visualitzacions. • Altres èxits de misteri i crim a Netflix: - "Wednesday" (Miércoles): primera temporada és el top 1 global. - A Espanya, l’adaptació de "El cuco de cristal" de Javier Castillo encapçala llista recent. Atractiu i límits ètics del true crime • Factors que expliquen l’èxit: - Morbo i curiositat: conèixer detalls de crims reals. - El plaer de fer de detectiu: endevinar el culpable abans del final. - La sensació que la realitat “supera la ficció”. • Riscos: - Convertir tragèdies reals en simple entreteniment. - Caure en l’explotació morbosa de víctimes i familiars. • Es destaca la diferència entre rigor periodístic i espectacularització: - Produccions com les de Netflix són sovint criticades per mostrar massa violència i detalls gràfics. El cas exemplar de "Crims" (Carles Porta) • "Crims" es posa com a model de bon tractament del true crime: - Narrativa molt cuidada i ordenada. - Fort rigor periodístic. - Abundància de fonts: policies, advocats, metges, testimonis directes. - Sovint, el mateix Carles Porta hi ha estat implicat com a periodista al cas (com en Tor, un dels episodis més icònics). • Elements estilístics: - To i veu molt característics de Carles Porta. - En el format ràdio, estudi a les fosques, ambient gairebé teatral. • Tractament visual: - S’eviten imatges de cadàvers o ferides. - S’utilitzen imatges de recurs (passadissos, rellotges, paisatges, policies caminant) per suggerir sense mostrar. • Frontera ètica: - "Crims" no cau en el morbo: explica històries, però respecta víctimes i entorn. Ficció criminal: crims inventats, intriga real • L’Ariadna passa a parlar de sèries fictícies sobre crims, que no estan basades en casos reals. • Característiques: - Històries creades des de zero per guionistes. - Tot i ser fictícies, poden incloure procediments policials realistes. - Se centren sovint tant en el cas com en la vida personal dels protagonistes. • Sèries recomanades: "Castle" • Sèrie nord-americana sobre: - Kate Beckett, policia. - Richard Castle, escriptor de novel·les de misteri. • Dinàmica: - Cada capítol presenta un cas nou d’assassinat. - La gràcia està en la relació entre els dos protagonistes, l’humor i la combinació d’intriga i romanç. • Es pot veure a Disney+ i canals de TDT (FDF, etc.). "Los misterios de Laura" • Sèrie espanyola del 2009, protagonista Laura Lebrel (interpretada per María Pujalte). • Premissa: - Laura és policia i mare, i combina la seva vida familiar amb la resolució de casos. • Estructura: - Cada capítol és un cas tancat amb nous sospitosos. - L’equip policial és fix i l’espectador segueix també les trames personals (amor, amistat, família). • Característiques distintives: - Resol els casos amb intuïció i connexions inesperades (comentaris de la mare, detalls aparentment irrellevants...). - To entreteniment + misteri, sense gore ni por. • L’Ariadna la descriu com una de les seves sèries preferides, que revisa cada any. • Disponible a Prime Video, Netflix, RTVE, Sky Showtime i Movistar Plus. Diferències de tractament entre real i fictici • Al true crime, el tractament ha de ser més responsable: - Hi ha víctimes reals, famílies, etc. - No s’ha de caure en espectacularització. • A la ficció: - Els creadors tenen més llibertat creativa. - Poden mostrar més violència o detalls sense danyar directament persones reals. - L’objectiu principal és mantenir l’atenció i l’entreteniment. Per què agrada més el true crime a moltes dones? • L’Ariadna cita estudis que indiquen que el públic femení consumeix més true crime que el masculí. • Possibles explicacions: - Necessitat de sentir-se preparades davant possibles situacions de perill: aprendre a detectar senyals d’alerta. - Atractiu d’escoltar històries i entendre motivacions psicològiques. • Es vincula amb el fet que les dones viuen més sovint en alerta en l’espai públic. Recomendacions de creadors de contingut • Marta Caballero (YouTube): - Explica crims reals en vídeos llargs i detallats. - Moltes dones se’ls posen de fons mentre es maquillen o fan altres tasques. • El Rincón de Giorgio (Jordi Wild): vídeos de 40 minuts analitzant casos. • Podcast "Black Mango": - Tres nois; cadascun porta un cas de crim. - Els altres fan de “detectius” i debaten a partir del relat. Tancament de secció i cançó • Es resumeix la reflexió sobre la fascinació pels crims i els límits entre informar i entretenir. • L’Ariadna recomana com a cançó final "Manley" de Lucho (artista canari), destacant que li agrada especialment aquest cantant. Secció "La vida és joc" amb Ricard: jocs de taula i jornada Horror Games Retorn dels Molins Horror Games • Jaume i Ricard fan balanç de la jornada Molins Horror Games a l’Escola El Palau (Molins de Rei), vinculada al Festival de Cinema de Terror. • Característiques de l’esdeveniment: - Tradició de jocs relacionats amb el gènere fantàstic i de terror. - Amb els anys, s’han incorporat altres tipus de jocs (familiars, durs, prototips, rol...). • Darrera edició: - Molt de fred i menys assistència que l’any anterior. - Èxit de les partides de rol, que es van omplir. - Van venir autors a signar jocs i dissenyadors a mostrar prototips. • Canvi de format: - Es decideix canviar d’època de l’any per evitar el fred i la saturació de novembre (TAU, altres festivals). - Proper esdeveniment previst per maig (10 o 17) als baixos de la Biblioteca de Molins, un espai ampli i diàfan. - Es planteja fer: - Partides de rol en espais singulars del poble. - Possibles sessions de rol de nit per crear ambient misteriós. Joc del dia: "Una aventura salvaje" (Maldito Games) Dades bàsiques • Joc per a 2 jugadors. • Edició recent: fa pocs dies que ha sortit al mercat (Maldito Games). • Ambientació: - Cada jugador és un animal antropomòrfic (conill, corb, granota) que s’endinsa en un territori salvatge. - Estil gràfic molt monos, caricaturesc i acolorit. Mecànica general • Cada jugador té: - Un tauler personal on col·loca cartes en tres files (edificis, personatges, objectes). - Un peó que es mou per un tauler central (el territori) fent una mena de ruta circular. • Accions bàsiques (derivades de les cartes inicials): - Recaptar diners (monedes) per poder jugar cartes. - Robar cartes d’un mas/baralla general. - Aventurar-se: moure el peó pel territori, avançant caselles. • Cada torn permet fer dues accions, triades entre les disponibles a les cartes que tens en joc. Tipus de cartes Cartes d’edifici (fila inferior): Exemples: centre comunitari, biblioteca, cova-magatzem. Aporten accions extra o sinergies (p. ex. guanyar monedes segons cartes d’un tipus). Cartes de personatge (fila central): Associades a animals (granota, conill, corb), amb rols com mercader principiante, héroe principiante, paladín luchador, etc. Cada carta té: Un cost en monedes per jugar-la. Un sac dibuixat amb un nombre (les monedes inicials que s’hi col·loquen a sobre quan entra en joc). Una acció (p. ex.: “aventura’t 2 caselles”). Cartes d’objecte/equip (fila superior): Armes, estris o objectes màgics. També requereixen monedes per baixar-les i porten sac amb monedes col·locades a sobre. Funcionament de les monedes i esgotament de cartes • Quan jugues una carta de personatge o objecte: - Pagues el cost amb monedes de la teva reserva. - Col·loques a sobre tantes monedes com indiqui el sac dibuixat. • Cada vegada que utilitzes l’acció d’una carta: - Retires una moneda del sac de la carta. • Quan una carta es queda sense monedes a sobre: - Si és personatge: la retires del tauler i la poses boca avall a la teva zona de punts. - Si és objecte: gires la moneda a l’altra cara, on hi ha un valor, i aquesta moneda passa a ser diner propi; després la carta també va a la zona de punts. Moviment pel tauler central • El tauler central és un circuit amb caselles que poden donar: - Cartes addicionals. - Monedes. - Possibilitat de combinacions especials (com robar 5 cartes i jugar-ne 3 gratis). • Quan arribes al final del circuit, tornes a començar (cicle). • És important combinar bé moviment i construcció de motor de cartes. Comptatge de punts final Hi ha tres grans fonts de puntuació: Cartes de personatge (colors) Hi ha tres “pals”: Granota (verd). Conill (groc). Corb (blau). Al final de la partida, comptes quantes cartes de cada color tens a la zona de punts. Puntuació: (nombre de cartes del color que en tens més) × (nombre de cartes del color que en tens menys). Si d’un color en tens 0, la puntuació és 0, per molts que en tinguis d’un altre (incentiva equilibrar colors). Cartes d’objecte i marietes Comptes el nombre total de cartes d’objecte que has acumulat. Al tauler hi ha caselles amb marietes que pots col·locar sobre cartes d’edifici per habilitar accions extra. Al final, multipliques (nombre de cartes d’objecte) × (nombre de marietes). Monedes sobre edificis Algunes cartes permeten dipositar monedes sobre edificis. Al final, sumes les monedes acumulades en aquests edificis. • La puntuació total és la suma de: - Punts per personatges. - Punts per objectes × marietes. - Punts per monedes en edificis. Durada i experiència de joc • Durada variable segons el ritme dels jugadors: - Entre 45 i 60 minuts si es juga àgil. - Fins a 1,5 hores si es pensa molt cada jugada. • La partida acaba quan s’esgoten les cartes del mas. • Element clau: estar molt atent a totes les habilitats de les cartes en joc; oblidar una habilitat suposa perdre monedes, combos i punts. Jocs per a 2 jugadors i tendències • Ricard destaca que, tot i que els jocs multijugador (3–4 persones) continuen sent el gruix del mercat, els jocs exclusius per a dues persones estan en auge: - Són ideals per a parelles, amics, o persones que no sempre tenen un grup gran. - Sovint són més curts i fàcils d’encabir en el dia a dia (20–60 minuts). • Exemples generals: - Clàssics com els escacs, dames, go. - Jocs moderns de dos sobre espies, guerra, fantasia, etc. (cita el ja comentat Agent Aveneu d’una secció anterior). • Número ideal de jugadors per a molts jocs moderns, segons Ricard: 3 jugadors (bon ritme, poca espera, alta interacció). Tancament del programa • Jaume acomiada la secció de jocs i tot el programa, donant pas a l’informatiu. • El to general d’El Refugi combina: - Informació d’actualitat (internacional, estatal, local). - Reflexions socials (educació, llengua, violència masclista). - Cultura i entreteniment (música, sèries, jocs de taula, futbol local). • Es manté una atmosfera proper, juvenil i participativa, amb col·laboradors especialitzats que aporten contingut temàtic (FoodCat, Sense filtres, La vida és joc).
Resum general Butlletí de Sant Just Notícies (edició migdia) dedicat sobretot a: • Ple municipal de novembre: reforma del Fons Social i mocions sobre educació, transport públic i violència masclista. • Habitatge i lloguer assequible: compra de 118 pisos de Mas Lluí per incorporar-los al parc públic de la Generalitat. • Pla Local per la Inclusió Social 2024-2027: diagnòstic de desigualtats i definició de cinc àmbits prioritaris. • Entrevista a Lluc Tost (CUP Sant Just): crítica al model de seguretat, al govern del PSC i a la gestió del conflicte amb Mossos. • Solidaritat i teixit associatiu: campanya del Gran Recapte d'Aliments de Càritas Sant Just, recollida de material escolar per Cuba, activitats culturals i nadalenques. • Memòria històrica i joves: projecte del curt ‘L’última quinta’ de Pol Arazuri sobre la Guerra Civil i la Lleva del Biberó. 1. Ple municipal de novembre i reforma del Fons Social 1.1. Convocatòria del ple i funcionament • El ple ordinari de novembre se celebra el 27 de novembre a les 19 h, amb torn de pregs i preguntes de la ciutadania a les 18 h. • Es pot seguir en directe pel YouTube municipal. 1.2. Reforma de les normes del Fons Social • Es proposa una modificació parcial de les normes de funcionament del Fons Social. • Canvi clau: tramitació telemàtica obligatòria per via del registre electrònic per a totes les sol·licituds del personal municipal. Beneficis destacats del sistema electrònic: • Autenticitat, integritat i conservació de la documentació. • Ampliació d’horari: presentació 24 hores al dia. • Més eficiència administrativa i seguiment actualitzat. • Compliment de les obligacions de transparència. 1.3. Mocions dels grups municipals Al ple també es debaten diverses mocions polítiques: • ERC: - Gratuïtat del menjador escolar i de les activitats extraescolars. - Transport públic digne al municipi, amb millores al model actual. • CUP: - Condemna dels fets succeïts durant les festes de tardor i suport a les persones afectades per la violència policial. • Vox: - Moció relativa al Dia de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. 1.4. Declaracions institucionals i altres punts • Lectura de declaracions institucionals sobre: - 25N: Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones. - Dia Mundial de la Infància. • Espai final de pregs i preguntes. • Punt sobre la denúncia de l’acta de regidora d’Anna Vilanova Fernández. • L’ordre del dia complet es pot consultar a la web de Ràdio Desvern. 2. Habitatge: 118 pisos de Mas Lluí passen a parc públic 2.1. Operació d’Incasòl i Inmocaixa • La Generalitat de Catalunya compra 1.064 pisos d’Inmocaixa arreu del país. • Dins d’aquesta operació s’inclouen 118 habitatges de Mas Lluí (Sant Just). • Objectiu: ampliar el parc públic de lloguer assequible i garantir la continuïtat dels contractes actuals. "Es tracta de la compra més gran d'habitatge feta en un sol any" – Salvador Illa • Inversió global: 87,2 milions d’euros i gairebé 2.000 pisos incorporats al parc públic des de l’inici de la legislatura. 2.2. Impacte local a Sant Just • Els pisos de Mas Lluí passaran a ser gestionats per Incasòl. • Es mantenen les condicions de lloguer assequible i protegit per a les persones que hi viuen. Impactes locals clau: • Garantia de continuïtat del caràcter social del barri. • Contribució a preservar l’equilibri residencial. • Ajuda a evitar pressions a l’alça en els preus del lloguer. • Donar estabilitat als llogaters actuals. • L’Ajuntament de Sant Just valora positivament l’operació i expressa la voluntat que, en un futur, la gestió pugui passar a Promunsa, l’empresa municipal d’habitatge, per reforçar la coordinació amb el veïnat. 3. Nou Pla Local per la Inclusió Social 2024-2027 3.1. Objectius i metodologia • El ple de l’Ajuntament aprova el Pla Local per la Inclusió Social 2024-2027. • És un instrument estratègic per orientar les polítiques socials municipals durant tres anys. Objectius principals: • Reduir les desigualtats socioeconòmiques i d’oportunitats. • Garantir els drets socials de la població. • Reforçar la cohesió comunitària. Metodologia: • Basat en un diagnòstic participatiu (2023-2024) amb suport de la Diputació de Barcelona. • Enfocament interseccional, incorporant múltiples dimensions de desigualtat (gènere, origen, classe, etc.). 3.2. Reptes identificats S’hi identifiquen 6 reptes principals: • Accés a l’habitatge. • Desigualtats econòmiques. • Educació i formació. • Salut i benestar. • Participació comunitària. • Seguretat i prevenció de violències. 3.3. Àmbits prioritaris d’intervenció El pla s’articula en 5 àmbits prioritaris: • Inclusió socioeconòmica. • Salut i benestar. • Habitatge i accés a recursos. • Educació i inclusió digital. • Participació i cohesió comunitària. 3.4. Mecanisme de seguiment • Es crea una comissió tècnica mixta (representants polítics, tècnics municipals i entitats socials). • Funció: seguiment i avaluació del desplegament del pla i del grau de compliment dels objectius fins al 2027. 4. Entrevista a Lluc Tost (CUP Sant Just): política local i model de seguretat 4.1. Nou portaveu de la CUP i context polític • Lluc Tost assumirà el càrrec de regidor i portaveu de la CUP Sant Just al ple de desembre, en relleu d’Anna Vilanova. • Vol aportar una visió jove i d’esperit rebel en un moment que defineix com “políticament delicat”. Descriu el clima com a: • Prelectoral, amb un govern que, segons ell, es reserva “les grans obres i polítiques” per a la recta final del mandat. 4.2. Crítica al govern del PSC i gestió del conflicte amb Mossos Tost és molt crític amb el govern del PSC i amb l’alcalde: "El PSC té una política de pagar focs, d'equidistància, de no mullar-se, de no fer soroll." Sobre la suspensió del ple d’octubre: • Context: un centenar de persones irrompen al ple per protestar per la detenció de dos joves durant les festes de tardor. • Tost considera l’actuació policial desproporcionada i injustificable. • Denuncia que no hi ha explicacions oficials sobre: - Per què els Mossos entren a un equipament municipal. - Què motiva les identificacions. - Per què una noia és llançada a terra i emmanillada amb força. Segons Tost: • "Oficialment no sabem res" i no s’ha avançat malgrat haver passat gairebé un mes. • L’estratègia del PSC seria “deixar passar el temps perquè la gent s’oblidi”. 4.3. Relació amb els moviments socials i política d’habitatge Tost vincula la compra d’habitatges per part de la Generalitat amb la mobilització ciutadana: "No és una gran política del seu partit... han vist que la gent reclama això. Si no hi hagués hagut vaga de llogateres, no els haurien comprat." • Defensa que les mobilitzacions de llogateres han estat clau per forçar mesures com la compra massiva d’habitatge. 4.4. Moció de la CUP i nou model de seguretat Mesures anunciades: • La CUP presentarà una moció perquè l’Ajuntament es personi com a acusació popular en el cas de la intervenció policial. • Es convoca una nova protesta de la plataforma Tard d’Absolució coincidint amb el ple de novembre. Sobre el model de seguretat: • Critica el model actual per basar-se en la “amenaça i prepotència”. • Defensa una policia de proximitat que: - Conegui el poble, les entitats i la seva idiosincràsia. - Tingui un rol pedagògic i mediador. - Prioritzi el diàleg abans que la sanció. - No generi distància ni por a la ciutadania. • Posa com a exemple negatiu la presència d’agents amb armilles antibales al darrer ple extraordinari, que transmet la idea que els assistents són un “potencial perill”. 4.5. Crítica al funcionament institucional i al parc d’habitatge del Mil·lenari Sobre el funcionament del govern municipal: • Parla d’una fractura entre el teixit associatiu i el govern. • Distingix clarament els treballadors municipals (als quals no atribueix responsabilitat) del govern polític. • Atribueix la desconfiança a un funcionament clientelar: - Decisions preses abans de dialogar. - Sovint sense res per escrit. Sobre els habitatges del Mil·lenari: • Critica les bases reguladores per deixar fora persones de més de 65 anys amb ingressos baixos. • Considera que aquest punt no es va resoldre adequadament en el ple extraordinari. 5. Encesa de llums de Nadal i campanya #il·luminemSantJust 5.1. Acte central a la plaça Iulia Quieta • 28 de novembre, des de les 17 h, a la plaça Iulia Quieta. • Acte familiar amb ambient festiu i participatiu. Activitats: • Repartiment de regals lluminosos per a infants i famílies. • Actuacions musicals amb corals locals: L’Opom de Flors, Coralfa i Coratjo, interpretant nadales en directe. • Dinamització de Jocs Solidaris a càrrec del col·lectiu Meraki. • Fotocall nadalenc obert a tothom, organitzat per l’Agrupació Fotogràfica Sant Just. 5.2. Encesa oficial i activitats posteriors • 18 h: encesa oficial de les llums de Nadal del municipi. • A continuació: - Xocolatada popular. - Espectacle familiar de titelles gegants “Els Robobobs”, que omplirà la plaça de dinamisme i imaginació. 5.3. Campanya #il·luminemSantJust • L’Ajuntament anima a sumar-se a #il·luminemSantJust: - Decorar balcons, finestres i comerços. - Compartir fotografies a les xarxes socials. • Objectiu: crear un recull col·lectiu que reflecteixi l’esperit nadalenc del municipi. 6. Gran Recapte d’Aliments de Càritas Sant Just 6.1. Context i objectius de la campanya • Càritas Sant Just organitza el seu Gran Recapte d’Aliments anual els dies 28, 29 i 30 de novembre. • L’acció es fa en diversos supermercats del municipi. Objectiu principal: • Recollir productes de primera necessitat per a famílies vulnerables de Sant Just. • Resposta a un context de demanda creixent i reducció d’altres fonts d’ajuda. "Hi ha una necessitat cada cop una mica més gran" – responsables de Càritas 6.2. Necessitats actuals i perfil de famílies En entrevista a Ràdio Desvern, Chus Isla i Toni Serrallonga expliquen: • Actualment atenen un centenar de persones derivades de serveis socials. • Hi ha més famílies, especialment amb fills i filles, que demanen ajuda. • Existeix una llista d’espera a serveis socials pendent que Càritas les pugui atendre. • L’estoc actual al rebost és molt baix. • Han deixat de rebre l’ajut anual de la Creu Roja, cosa que fa que el resultat del recapte sigui clau per la cistella d’aliments de final d’any. 6.3. Voluntariat i organització interna Estructura del voluntariat: • Uns 40 voluntaris a Càritas, d’aquests uns 30 actius durant el recapte (altres tenen compromisos familiars). • Col·laboració d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut a través del programa de servei comunitari / APS. • Voluntaris del poble que hi participen any rere any de forma altruista. Equips de treball: • Equip de logística: - Ubicat al magatzem. - Organitza els punts de recollida i la gestió del material. • Equip de difusió: - Format també per persones del municipi. - S’encarrega de cartells, ràdio, fotografies i publicacions. 6.4. Productes sol·licitats Criteri general: aliments bàsics, no peribles i envasats. Productes més necessaris: • Oli, especialment d’oliva (molt escàs l’any anterior pel seu alt preu). • Pasta, arròs i llegums (tant secs com cuits). • Conserves: tunyina, sardines. • Galetes, patés, olives. • Productes d’higiene personal: sabó, raspalls i pasta de dents. Altres detalls: • No cal aportar sabó de la roba, perquè Càritas ja en dóna un d’ecològic, amb menys impacte ambiental. • Un cop al mes també es lliura material higiènic per a dones, però això ho cobreix directament Càritas i no cal recollir-ho específicament al recapte. 6.5. Productes nadalencs Amb la proximitat de les festes, s’anima a aportar productes típics de Nadal: • Torrons, neules, polvorons, roscos, etc. • Objectiu: “alegrar una mica el dia” a les famílies que reben ajuda. 6.6. Calendarització i punts de recollida Punts i horaris del Gran Recapte d’Aliments: • Divendres 28 - De 10 a 14 h: Mercat Municipal. • Dissabte 29 (matí) - De 10 a 14 h: • Caprabo del carrer Miquel Reverter / Carretera Reial. • Coaliment de Mas Lluí. • L’Herbolari. • Dissabte 29 (tarda) - De 17.30 a 20.30 h: • Caprabo de la Carretera Reial. • Diumenge 30 (matí) - De 10 a 14 h: • Supermercats Consum i BonÀrea. Es pot escoltar l’entrevista sencera al web de Ràdio Desvern. 7. Recollida de material escolar per a Cuba (Casal Popular La Sala) 7.1. Objectiu de la campanya • Al Casal Popular La Sala s’ha posat en marxa una recollida de material escolar. • Destí: la pròxima Brigada de Solidaritat per Cuba, que dóna suport a mestres i alumnes. Es demana sobretot: • Bolígrafs. • Tisores. • Gomes d’esborrar. • Grapadores i grapes. • Retoladors i marcadors. • Altres elements bàsics habituals a les aules. Totes les aportacions aniran directament a centres educatius de Cuba amb què col·labora la Brigada. 7.2. Llocs i horaris de recollida El material es pot lliurar al Casal Popular La Sala en aquests horaris: • 27 de novembre: de 17 a 19 h. • 28 de novembre: de 19 a 21 h. • 3 de desembre: de 19.15 a 21 h (d’un quart de vuit a les nou). 8. ‘L’última quinta’: memòria de la Guerra Civil des de Sant Just 8.1. El projecte cinematogràfic de Pol Arazuri • El cineasta santjustenc Pol Arazuri presenta a Ràdio Desvern el seu projecte de curtmetratge ‘L’última quinta’. • És el seu treball final de màster a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). • Ambientat a Sant Just durant els últims dies de la Guerra Civil. • Es centra en la història dels joves de la Lleva del Biberó. • Rodatge previst per a gener de 2026, amb un procés de producció llarg. 8.2. Origen i recerca històrica • El projecte neix el 2020, en plena quarantena, amb la voluntat de crear una ficció ambientada al municipi. • Arazuri i el seu company Genís es van inspirar en la websèrie local Sant Just Fiber. • Detecten que la Guerra Civil és un tema poc tractat a nivell local i que ells mateixos coneixen poc. Procés de documentació: • Recerca amb el Centre d’Estudis Santjustencs i, en particular, amb Julio Ochoa, que els explica què va succeir a Sant Just durant els tres anys de guerra. • Acaben focalitzant-se en el període final de la guerra, just abans de l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona i de com es viu a Sant Just. 8.3. Focus narratiu i missatge • El protagonista és un personatge fictici que representa tots els joves enviats al front sense tenir l’edat reglamentària. • L’obra ha evolucionat cap a un relat universal, més enllà del cas concret de Sant Just. Missatge de fons: • El curt és una interpel·lació als joves sobre els perills de la crispació política. • Vol mostrar com els conflictes polítics poden convertir la població civil en “carn de canó”. • L’objectiu no és només explicar dades històriques, sinó centrar-se en l’aspecte humà del conflicte. "Cada cop queda més lluny la Guerra Civil i ja no queden testimonis" – Pol Arazuri • Arazuri subratlla que la manca de testimonis vius fa que se’n parli menys i augmenti el desconeixement. • Destaca que Sant Just té una joventut especialment implicada i polititzada, però que això no és la realitat a tot arreu, especialment fora de Catalunya. 8.4. Producció, localitzacions i calendari • L’equip es troba en fase final de preproducció, polint els últims detalls del guió. • El rodatge s’inicia a finals de gener (de l’any previst) i s’allargarà diversos mesos. Dificultats i solucions de rodatge: • Sant Just s’ha modernitzat molt i costa trobar espais que evoquin els anys 30. • Per això, part del rodatge es farà a Collserola i en zones rurals de Lleida i Tarragona. Postproducció i estrena: • Gran part de l’any de producció s’ocuparà en postproducció i efectes especials. • Calendari previst d’estrena: - Primer, presentació acadèmica a l’ESCAC. - Després, recorregut per festivals de cinema nacionals i internacionals. - Finalment, estrena per al públic general entre finals de 2026 i principis de 2027. • L’equip ha creat un perfil d’Instagram per seguir l’evolució del projecte i anunciar possibles vies de participació ciutadana. 9. Agenda d’activitats locals i culturals 9.1. Propostes de dilluns 27 de novembre Activitats destacades: • Sortida al Gran Teatre del Liceu (Barcelona), organitzada per la Biblioteca Joan Margarit (a partir de les 17.30 h). • A la sala Ejidor Cónsul i Giribet de Can Ginestar: - Activitat “TAT”: sessions de moixaines, jocs i cançons per a nadons, organitzada també per la Biblioteca Joan Margarit. • Ple municipal de novembre a la sala de sessions de l’Ajuntament (18 h pregunteu; 19 h ple). • A l’Auditori de la Residència de la Mallola (18 h): - Conferència de l’AUGGE (Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran d’Esplugues i Sant Just), sobre els Càtars, a càrrec del periodista i escriptor David Rebelles. • Al Centre Social El Mil·lenari (18.15 h): - Xerrada-taller «Què hi ha després del contenidor?» (sobre residus i reciclatge). • Al Servei Local de Català de Sant Just (18.30 h): - Clubs de lectura fàcil de nivell intermedi. • A la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just (19 h): - Acte “Veus de la transició. Sant Just parla”, organitzat pel Centre d’Estudis Santjustencs, el grup de tertúlies de l’Ateneu i Òmnium Baix Llobregat Est. • A la sala Ejidor Cónsul de Can Ginestar (19 h): - Activitat del Novembre Lila: entrevista en línia a Nevenca Fernández sobre violència masclista. 9.2. Activitats de dimarts 28 de novembre • Acte d’encesa de llums de Nadal 2025 a la plaça Iulia Quieta, a partir de les 17 h (ja detallat a la secció 5). • A les 19 h a les Escoles (espai no especificat, però escolar): - Micro obert organitzat pels Tallers de Música de Sant Just. • A la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just (19 h): - Presentació del llibre “50 anys de cicles de la CEAS”. • A les 19.30 h al Celler de Can Ginestar: - Inauguració de l’exposició “L’ànima dels materials” de l’artista Charo Gálvez. • A les 20 h al local de l’Associació Taekwondo Sant Just (carrer Taldi, 3): - Taller de defensa personal femenina. 9.3. Activitats del cap de setmana Dissabte 29 de novembre • 7 h: - Des de l’aparcament de l’Escola Montseny, sortida de l’excursió de cap de setmana de la CEAS per col·locar el pessebre. • 9 h: - Al Parc de Iulia Quieta, mercat ambulant del barri de Mas Lluí (cada dissabte). • Des de les 9 h a la Sala Utopia del Casal de Joves: - 5a edició del campionat “Flowish the Key”, competició de dansa (hip-hop, popping i house) durant tot el cap de setmana. • 12 h al Parc del Mil·lenari: - Activitat familiar “L’últim gran arbre”. Diumenge 30 de novembre • De 10.30 a 14 h al Parc de Torreblanca: - Mercat de pagès habitual dels diumenges. • 11 h a la plaça de la Pau: - 39a edició de les “Migas extremeñas” (preparació d’un plat típic per a totes les persones assistents), organitzat per la Casa d’Extremadura de Sant Just. • 11 h a la plaça Maragall: - Celebració del Dia de la Ciutat Educadora i dels Drets dels Infants amb: • Activitats i tallers. • Espais de joc i pintacares. • Espectacle musical amb La Xachivant. • 12 h al Parc de Torreblanca: - Activitat Jogatec Ambiental “Atrapant l’aire”. - Activitat gratuïta, sense inscripció prèvia, inclosa dins el programa d’educació ambiental del parc. 10. Tancament del butlletí El butlletí es tanca amb un repàs de titulars que reforça els eixos principals: • Debat sobre la reforma del Fons Social i mocions al ple de novembre. • Incorporació de 118 pisos de Mas Lluí al parc públic de lloguer assequible per part de la Generalitat, amb suport de l’Ajuntament. • Aprovació del Pla Local per la Inclusió Social amb cinc grans eixos d’acció i sistema de seguiment fins al 2027. • Entrevista a Lluc Tost, futur portaveu de la CUP Sant Just, molt crítica amb la política del PSC i el model de seguretat. La locutora recorda que la informació local tornarà als butlletins horaris i als Enjust Notícies, i que es pot seguir l’actualitat a radiodesvern.com i a les xarxes socials.
Context i protagonista L’entrevista forma part de l’espai Entrevistes de La Rambla de Ràdio Desvern i està dedicada a la incorporació de Lluc Tost com a nou portaveu i regidor de la CUP a Sant Just. • Lluc Tost és enginyer de Biosistemes i prové del teixit associatiu local (grup Escolta Martin Luther King, festes populars, Cees, Ateneu). • Assumirà el relleu d’Anna Vilanova al ple municipal al desembre, no al novembre com s’havia anunciat inicialment. • Arriba al consistori en un moment polític tens i de forta mobilització ciutadana. "La idea és portar una mica de visió jove i d'esperit rebel al ple" Nova etapa com a regidor de la CUP Relleu generacional i to polític Tost remarca que el rellotge de càrrecs a la CUP era conegut des de campanya i que només s’ha endarrerit uns mesos per diverses causes, però es formalitzarà al ple de desembre. • Afronta el càrrec “amb il·lusió i ganes” per aprofitar aquest any i mig de mandat restant. • Vol aportar una mirada jove, de llarg termini, en contrast amb el que percep com una mentalitat “massa adulta o acomodada” al ple. • Esdevindrà el regidor més jove de l’actual consistori, fet que ell vincula amb aportar perspectiva de futur. Escenari polític municipal i clima institucional Tensió relativa i ambient preelectoral Tost considera que el clima és “tens pel que estem acostumats a Sant Just”, però sense dramatitzar-ho. • Critica el PSC per una política de “pagar focs” i d’equidistància, evitant posicionar-se i fer soroll. • Parla d’un “clima preelectoral”: les eleccions del maig de 2027 comencen a marcar l’agenda. • Segons ell, en dos anys i mig costa veure “grans obres o grans polítiques” orientades a les necessitats ciutadanes. • Interpreta que el govern es reserva grans inauguracions i esdeveniments per apropar-se a la ciutadania a les portes de les municipals. El ple d’octubre suspès i la mobilització ciutadana Irrupció al ple i resposta institucional El ple ordinari d’octubre es va suspendre després de l’entrada d’un centenar llarg de veïns que reclamaven suport institucional als dos joves detinguts durant les festes de tardor i explicacions sobre l’actuació policial. • La CUP felicita la plataforma que va aconseguir mobilitzar unes 200 persones per mostrar el rebuig a la gestió de l’alcalde i la preocupació per la deriva del municipi. • Tost ho destaca com un fet notable a Sant Just, un municipi on no és habitual aquesta magnitud de protesta. Sobre l’actitud de l’alcalde i del govern: • Considera que no hi va haver suport als veïns mobilitzats. • L’alcalde, segons Tost, va tancar files amb el PSC i va evitar “esquitxar” la Generalitat (també governada pels socialistes). • Qualifica aquesta posició com a típica equidistància del PSC: no mullar-se i no enfrontar-se a ningú. • Critica amb duresa el comunicat d’Endavant Sant Just, que titllava l’acció veïnal d’“actituds feixistes”; ho considera “ridícul” i propi d’un model de “poble dormitori” on no es volen queixes al carrer. Festes de tardor i actuació policial De la protesta juvenil a un malestar intergeneracional L’entrevistadora pregunta per la denúncia d’actuació policial desproporcionada durant la nit del 25 al 26 d’octubre al complex esportiu de la Bonaigua. Tost matisa que no és només un conflicte juvenil: • El manifest de suport als detinguts està signat per moltes entitats no juvenils. • Al ple hi va assistir gent de totes les edats. • Parla d’un malestar intergeneracional, que qualifica de preocupant, lamentable i execrable. Manca d’informació i responsabilitat política Segons Tost, el gran problema és la manca absoluta de respostes oficials per part de l’alcalde i del govern: • No s’ha explicat per què els Mossos d’Esquadra van entrar en un equipament municipal. • No se sap què va motivar les identificacions ni l’actuació contra la noia reduïda a terra i detinguda per dos agents. • Tot el que es coneix prové de relats orals i vídeos que han circulat, no de versions institucionals. • Tost denuncia una estratègia de “perfil baix” del PSC, esperant que passi el temps (ja ha passat prop d’un mes) perquè la gent oblidi. "Oficialment no sabem res... hem passat ja quasi un mes i tampoc s'ha avançat en el tema" Crítica més ampla al PSC i al model de resposta Relaciona aquest cas amb altres situacions polítiques: • Posa d’exemple el cas Illa – compra d’habitatges a la Caixa: per Tost, això s’ha fet només per pressió social (vaga de llogateres), no per convicció del PSC. • Reitera una idea clau: sense mobilització ciutadana, els governs no prenen mesures valentes. Personació de l’Ajuntament com a acusació popular La CUP reclama que l’Ajuntament adopti una posició activa en la causa judicial: • Demanen que el consistori es personi com a acusació popular en defensa de les persones detingudes. • Presenten una moció al ple de novembre amb aquest objectiu com a punt principal. • Adjuntaven un informe jurídic de la defensa que argumenta el marc legal que ho permet (amb referència a la llei 19/2020 de no discriminació). • Assegura que el govern ha encarregat un contrainforme per justificar que “no es pot”, quan per la CUP el problema és que “no es vol”. • Tost defensa que la llei és suficientment laxa per permetre la personació si hi hagués voluntat política. La votació de la moció es planteja com un termòmetre polític: • Servirà per veure quin partit es posa al costat de la ciutadania i de les famílies afectades. • O bé, si opten per “tancar files” amb el Departament d’Interior i els cossos policials. Mobilització al ple de novembre Cap al final de la conversa, es comenta la possibilitat de noves mobilitzacions coincidint amb el ple de novembre: • El periodista inicialment diu que no consta cap convocatòria, però Tost afirma que sí n’hi ha, difosa a xarxes. • Confirma que no és Arran qui la convoca, sinó la plataforma Tardor Absolució, creada en suport a les dues persones detingudes. • El missatge de Tost és clar: - Anima la ciutadania a tornar a omplir el ple. - Argumenta que “si la ciutadania no colla el ple, el ple no mourà fitxa”. Debat sobre el model de seguretat a Sant Just Crítica al model actual Tost diferencia entre presència policial i model d’actuació: • Aclara que la CUP no està en contra de tenir policia, sinó de com exerceix el seu paper. • Rebutgen una policia basada en: - Amenaces - Prepotència - Multes i denúncies com a primera resposta Proposta de model alternatiu La CUP defensa un model de seguretat de proximitat i mediació: • Coneixement del municipi: - Els agents haurien de saber quines entitats existeixen, on són els locals, quines festes s’hi fan i qui les organitza. - Denuncia que actualment hi ha agents desvinculats del poble, cosa que afavoreix conflictes innecessaris com el de les festes de tardor. • Actitud i llenguatge no hostil: - Volen una policia més pedagògica i mediadora. - Davant un conflicte, la primera resposta hauria de ser diàleg, escolta i raonament, no la porra ni la sanció. - L’objectiu és fer que la gent respecti el marc legal per convicció i entesa, no per por. Exemples de distància policia–ciutadania Tost posa com a exemple el ple extraordinari recent: • A l’accés a la sala hi havia fins a 10 agents, alguns amb armilles antibales i equipament visible. • Assegura que això transmet un missatge no verbal molt clar: el ciutadà que entra és percebut com un “potencial perill”. • Aquest llenguatge simbòlic trenca la confiança i reforça la percepció de la policia com a element hostil. Fractura entre col·lectius i govern municipal Diferenciar Ajuntament i govern Respecte a la fractura amb el teixit associatiu, Tost demana distingir: • Ajuntament (estructura, funcionaris) vs. govern municipal (responsables polítics). Sobre el personal tècnic i funcionarial: • Afirma que les entitats no tenen queixes dels treballadors públics. • Valora positivament la tasca de tècnics de cultura, esports i joventut, sovint més enllà del seu horari. • Apunta que el conflicte és amb els responsables polítics, no amb l’estructura administrativa (excepte el cas concret de la policia local, ja comentat). Causes de la desconfiança Tost identifica diversos factors que han trencat la confiança entre entitats i govern: • Sensació que les reunions amb el govern són poc sinceres: - Les decisions solen estar preses d’antuvi, i la participació esdevé un “mer tràmit”. • Percepció de promeses incomplertes: - “Et diran A i després faran B, o si des de dalt els diuen el que sigui, faran C”. • Denúncia d’un funcionament clientelar: - Moltes qüestions no consten per escrit, sinó que són acords verbals i compromisos informals. - Això fa molt difícil la traçabilitat dels compromisos i genera inseguretat a les entitats. "Construir una confiança costa molt, però destruir-la costa molt poc" Tost assenyala que: • Un sol error o mala gestió pot fer girar molta gent en contra, encara que abans es fessin coses bé. • Fins i tot quan hi ha malentesos, aquests es podrien resoldre amb disculpes clares. • La manca de perdó i d’assumpció d’errors per part del govern amplifica els conflictes i transforma problemes puntuals en “boles més grans”. Ple extraordinari: ordenances i habitatge Continuació del ple suspès El ple extraordinari que es comenta és la continuació del ple ordinari que havia quedat suspès per la protesta. • S’hi van aprovar, entre d’altres, les modificacions de l’ordenança de tinença d’animals i bases d’adjudicació d’habitatge social (en concret, habitatges del Mil·lenari), així com ajustos pressupostaris. • Tost defineix el ple com un “tràmit”, donada la seva naturalesa de continuació formal. Crítica a les bases d’habitatge del Mil·lenari Tost se centra sobretot en les bases reguladores d’habitatge social: • La CUP havia detectat que les bases deixaven fora un gruix important de persones majors de 65 anys. • El motiu principal: el llindar econòmic fixat, que exclou persones amb ingressos massa baixos per poder accedir als habitatges. La CUP va fer arribar aquesta preocupació en reunions amb: • L’alcalde. • El regidor Valle. Després de la reunió: • Se’ls va indicar que aquestes casuístiques es resoldrien a la convocatòria concreta d’ajuts/adjudicacions. • Tost alerta que la convocatòria no passa per ple, per tant: - El consistori (i especialment l’oposició) perd capacitat de fiscalització democràtica. - Es redueix la transparència sobre com es resoldran aquests casos vulnerables. Tancament de l’entrevista L’entrevista acaba amb un tancament breu i una correcció de calendari: • El mitjà li desitja sort “per prendre possessió avui”, però Tost rectifica: ho farà al desembre. • Ell mateix ho interpreta amb humor com “anar entrant en calor” abans de la seva incorporació formal. Idees clau sintetitzades • Nou portaveu de la CUP: Lluc Tost assumirà el relleu al desembre amb voluntat d’aportar joventut, irreverència i visió de futur al ple. • Clima preelectoral: acusa el PSC de manca de grans polítiques socials fins ara i d’estar reservant inauguracions de cara al 2027. • Conflicte festes de tardor: denuncia l’actuació policial com a desproporcionada i la manca total d’explicacions oficials. • Mobilització ciutadana: defensa i celebra les protestes al ple, rebutja que se les qualifiqui de feixistes i anima a seguir pressionant el consistori. • Model de seguretat: aposta per una policia de proximitat, pedagògica i mediadora, que conegui el poble i no treballi des de la prepotència. • Fractura amb el govern: diferencia entre funcionariat (ben valorat) i govern municipal (desconfiat); denuncia un funcionament clientelar i poc transparent. • Habitatge social: alerta que les noves bases exclouen part de la gent gran amb ingressos baixos i que la solució s’ha traslladat a una convocatòria no fiscalitzable pel ple. • Estratègia de la CUP: combinar acció institucional (mocions, informes legals) amb suport actiu a la mobilització social com a motor de canvi.
Resum general del programa La Rambla de Ràdio Desvern dedica el matí a tres grans blocs: Novembre Lila i violència masclista, actualitat política i social de Sant Just i cultura, xarxes i teatre musical. Novembre Lila i violència masclista Editorial sobre Nevenka Fernández • S’obre el programa amb un editorial molt marcat pel Novembre Lila. • Es destaca l’acte d’avui a Can Ginestar: entrevista virtual amb Nevenka Fernández, primera dona a guanyar el 2001 un cas d’assetjament sexual contra un càrrec polític a l’Estat espanyol. • Es remarca: - El poder de la veritat com a eix del seu llibre i del testimoni. - El paper de Núria Garcia com a entrevistadora, periodista santjustenca vinculada a La Rambla. - La importància de no normalitzar la violència masclista i entendre-la com un problema col·lectiu, no privat. "La igualtat i la justícia no es negocien. Ens hi va la dignitat, ens hi va la vida." Campanyes institucionals Al llarg del programa s’emetent diverses falques institucionals centrades en: • Violències masclistes quotidianes (gaslighting, comentaris vexatoris, “només és una broma”). • Crida a no contribuir-hi i a identificar-ne les formes subtils. • Altres missatges públics: reciclatge, ús del català, prevenció de l’ictus, tabac, etc., que reforcen el to de servei públic i sensibilització social. Actualitat de Sant Just i entorn Sumari del dia • Notícies locals de Sant Just. • Repàs de portades de diaris. • Efemèrides històriques. • Seccions recurrents: La carta de la setmana amb Palmira Badell, el temps amb Carles Rius, entrevista política, xarxes socials i bloc teatral. Política municipal i ple de novembre 1. Ple ordinari de novembre • Es fa un repàs detallat del ple d’avui a l’Ajuntament de Sant Just: - Modificació del Fons Social del personal municipal. - Implantació de tramitació telemàtica obligatòria (registre electrònic 24h) per garantir autenticitat, conservació i transparència. - Espai de precs i preguntes veïnals a les 18 h i inici formal del ple a les 19 h. 2. Mocions dels grups municipals • Esquerra Sant Just: - Gratuïtat dels menjadors escolars i de les extraescolars. - Millora d’un model de transport públic digne al municipi. • CUP: - Condemna dels fets durant les festes de tardor. - Suport a les persones afectades per violència policial. • Vox: - Moció relativa al Dia per l’Eliminació de la Violència contra la Dona. • Lectura de declaracions institucionals sobre el 25N i el Dia Mundial de la Infància. • Punt final: renúncia de l’acta de regidora d’Anna Vilanova Fernández i futur relleu. Habitatge: pisos públics a Mas Lluí • La Generalitat compra 1.064 pisos d’InmoCaixa a tot el país: - 118 habitatges a Mas Lluí (Sant Just) s’incorporen al parc públic de lloguer assequible. - Inversió global: 87,2 M€ i gairebé 2.000 pisos públics des de l’inici de legislatura. • A Sant Just: - Gestió a càrrec de l’Incasol; es mantenen condicions de lloguer assequible i protegit. - El govern local valora positivament l’operació per: - Preservar l’equilibri residencial. - Evitar pressió a l’alça dels preus del lloguer. - Donar estabilitat als llogaters. - Voluntat futura que la gestió passi a Promunsa, empresa municipal, per reforçar atenció al veïnat. Pla Local d’Inclusió Social 2024–2027 • El ple aprova el Pla Local per la Inclusió Social 2024–27: - Objectius: reduir desigualtats, garantir drets socials i reforçar la cohesió comunitària. - Basat en diagnòstic participatiu 2023–24 amb suport de la Diputació de Barcelona i enfocament interseccional. • Reptes identificats: - Accés a l’habitatge. - Desigualtats econòmiques. - Educació i formació. - Salut i benestar. - Participació comunitària. - Seguretat i prevenció de violències. • Àmbits prioritaris: - Inclusió socioeconòmica. - Salut i benestar. - Habitatge i accés a recursos. - Educació i inclusió digital. - Participació i cohesió comunitària. • Es crea una comissió tècnica mixta (representants polítics, personal tècnic i entitats socials) per fer seguiment i avaluació del pla. Repàs de la premsa i temes d’actualitat general Diari Ara • Dossier central: “Així es posa en perill el periodisme”. - Denúncia de l’aliança entre grans tecnològiques i populismes, que fomenta notícies polaritzades i sensacionalistes. - Es qüestiona el model de negoci basat en clics i el seu impacte en una informació menys sana. • Acord salarial: increment 11 % del sou dels funcionaris fins al 2028, amb part variable lligada a l’IPC. • Tragèdia a Hong Kong: un macroincendi en un gran complex residencial amb bastides de bambú: - Entre desenes de morts i centenars de desapareguts (xifres varien segons mitjans). El Periódico • Cas Villarejo a Guinea Equatorial: - Investigació sobre una operació del CNI per facilitar la successió d’Obiang en favor del seu fill Teodorín. • Black Friday: - El gran consum espera vendes fins a un 4 % superiors a l’any anterior. - Conversa al programa sobre consum responsable, estratègies per comprovar rebaixes reals i com evitar compres impulsives. • Cas Ábalos/Amazon: - Dubtes sobre la factura i el dinar al restaurant El Ventorro. - Es comenta la manca de claredat i les versions contradictòries d’Amazon. La Vanguardia • L’OCDE insta Espanya a reformar el sistema de pensions: - Proposta d’ampliar a 35 anys el període de càlcul. - Defensa de la regularització d’immigrants com a part de la solució demogràfica. • Obertura de la temporada d’esquí: - La Masella, primera estació de l’Estat a obrir, seguida per Baqueira, La Molina i altres. - Imatges de neu abundant després de nevades naturals combinades amb neu de canó. • Altres temes: tiroteig a prop de la Casa Blanca, incendi de Hong Kong (amb xifra més alta de morts), retards en identificació d’un desaparegut a Badalona i protestes a universitats públiques de Madrid. El Punt Avui • Entrevista a Lurdes Viladesau, llibretera de Puigcerdà. • Reportatge sobre regeneració urbana al Samuntà de l’Hospitalet (350 M€ d’inversió prevista). • Anàlisi històrica sobre el relat de l’emèrit i la memòria de la Transició. • Apartat esportiu: derrota europea del Barça a Stamford Bridge. Efemèrides i curiositats del dia Fets històrics (27 de novembre) • 1095 – El papa Urbà II convoca la primera croada per recuperar Terra Santa. • 1895 – Alfred Nobel signa el testament que crearà els Premis Nobel. • 1924 – Primer Thanksgiving Day Parade a Nova York. • 1942 – La marina francesa enfonsa la seva flota a Tolon per evitar que caigui en mans nazis. • 1978 – Assassinats a San Francisco de George Moscone i Harvey Milk, fita clau en la història dels drets LGTBI. Naixements destacats • Bruce Lee (1940), icònic artista marcial i actor. • Kathryn Bigelow (1951), directora de cinema, Òscar per The Hurt Locker. • Jimi Hendrix (1942), un dels guitarristes més influents de la història del rock. Les efemèrides es tanquen amb música de Jimi Hendrix. La carta de la setmana: Palmira Badell Tema central: “He quedat malament” Palmira havia promès una carta alegre, però admet que li és difícil en el context actual. Barreja sàtira política i crítica social. Casos comentats 1. Fiscal sancionat i parella d’Ayuso • Esmenta el cas d’un fiscal deixat “fora de circulació” per boca massa grossa. • Contrasta amb el tracte a la parella d’Isabel Díaz Ayuso, que entra i surt “per la porta gran”. • Ridiculitza les amenaces de fugir del país o suïcidar-se com a estratègia de pressió mediàtica. 2. Dana al País Valencià i Carlos Mazón • Duríssima crítica a l’aleshores president valencià Carlos Mazón per la seva gestió (i opacitat) durant la DANA amb víctimes mortals. • Ironitza sobre el famós dinar al restaurant El Ventorro mentre hi havia inundacions i morts: - Planteja, en clau humorística, un diàleg fictici entre Mazón i una periodista a qui hauria ofert la direcció d’un canal de televisió. - Es pregunta per què no es va fer la reunió al despatx oficial. • Critica la manca d’assumpció de responsabilitats i el cinisme al Parlament valencià. Palmira remarca que “la gent que ha mort ofegada o ha perdut casa i negoci es mereix justícia” i que la no-dimissió agreuja la gravetat moral del cas. El temps a Sant Just (Carles Rius) Situació actual • Domini de vent del nord i sensació de fred intensa, agreujada per la humitat i la proximitat del mar. • Mínima d’avui: 5,5 °C, després de dies de descens progressiu. Evolució pròxima • Dijous: sol i fred, màxima al voltant de 13 °C. • Divendres: matí assolellat, núvols a la tarda, màx. 14–15 °C. • Dissabte: dia variable, sol i nuvolades, màx. ~15 °C. • Diumenge: - Arribada d’un front: dia gris i possible pluja. - Models americans, europeus i suïssos coincideixen en precipitació feble: entre 5 i 8 l/m². - Franja probable de pluja: aproximadament de 10/11 h a 19 h. - Temperatures en descens durant el dia. • Nit de diumenge a dilluns: nova baixada forta de la temperatura, retorn del vent del nord i mínimes similars a les d’avui. • Inici de desembre: anticicló, estabilitat, fred mantingut i possible canvi de temps pel pont de la Puríssima. Entre l’Ajuntament i el carrer: entrevista a Lluc Tost (CUP) Relleu a la CUP i mirada jove • Lluc Tost serà el nou portaveu i regidor de la CUP al desembre, en relleu d’Anna Vilanova. • Destaca: - La cultura de relleu a la CUP com a trets identitari. - Vol portar al ple una visió jove i un “esperit rebel”, enfront d’una política “massa acomodada”. Diagnosi política: “clima preelectoral” • Tost veu el clima municipal tens per l’estàndard de Sant Just, però no excepcional. • Interpreta que: - El govern del PSC manté una estratègia de “no fer soroll” i apagar focs. - Ja es percep un escenari preelectoral: qualsevol encert o error es magnifica i s’acosten temps d’“inauguracions” de cara a maig de 2027. Festes de tardor, Mossos i fractura social Sobre la irrupció al ple d’octubre • Valora positivament la mobilització de prop de 200 persones al ple per protestar pels fets de les festes de tardor. • Critica l’actitud de l’alcalde: - Falta de recolzament clar al veïnat. - Voluntat de no confrontar la Generalitat (també governada pel PSC). • Qualifica de “ridícul” un comunicat d’Endavant Sant Just que titllava d’“actituds feixistes” la irrupció veïnal. Sobre l’actuació policial a Bon Aigua • Rebutja centrar-ho només en “joves”: recorda que el manifest l’han signat també entitats no juvenils. • Denuncia que: - L’Ajuntament no ha explicat per què els Mossos van entrar a l’equipament ni l’origen de les identificacions. - Es consideren desproporcionades les imatges d’una noia reduïda a terra per dos agents. - Hi hauria hagut vexacions verbals i possibles pràctiques al límit de la legalitat. • La CUP reclama que l’Ajuntament es personi com a acusació popular: - Argumenten que la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació ho permet. - Asseguren que el govern municipal ha encarregat un informe contrari per justificar que “no pot” fer-ho, quan en realitat “no vol”. Model de seguretat a Sant Just Tost diferencia clarament Ajuntament i govern municipal: • Valora positivament la feina de molts tècnics i personal de la casa (cultura, joventut, esports…). • On discrepa és en el model de seguretat i el rol policial: - No es posiciona contra la policia, sinó contra una cultura de prepotència, denúncia i multa com a primera resposta. - Reclama una policia pedagògica i mediadora, que conegui bé el municipi i les entitats. - Critica la presència de molts agents amb armilla antibales dins la sala de plens, que genera distància i percepció de veïnat com a “perill potencial”. Confiança i gestió del govern • Denuncia un estil de govern que percep com a clientelar i basat en promeses verbals sense rastre escrit. • Això, sumat a canvis de criteri i manca de disculpes quan hi ha errors, trenca la confiança. • Cas concret: bases d’adjudicació d’habitatges al Mil·lenari: - La CUP alertava que persones més grans de 65 anys amb ingressos massa baixos quedarien excloses. - El govern respon que ho resoldrà a la convocatòria, que no passa per ple, reduint la capacitat de fiscalització. Mobilització ciutadana • Tost insisteix que, sense pressió veïnal, el ple “no mou fitxa”. • Confirma i recomana l’assistència a la convocatòria de la plataforma “Tardor Absolució” per al ple d’avui a les 18.15 h. Xarxes socials i màrqueting digital (Vanessa Montserrat) Mites vs. realitats a les xarxes Mite 1: “Cal publicar cada dia per tenir èxit” • Fals: importa més la qualitat que la quantitat. • Clau: constància realista, contingut de valor i que la gent miri, guardi i comparteixi. Mite 2: “Si no pagues, l’algoritme et castiga” • No exactament: la publicitat ajuda, però el que realment pesa és el temps de retenció i la rellevància. • Petites botigues poden aconseguir gran abast orgànic amb vídeos autèntics i històries properes. Mite 3: “La IA farà tot el contingut per tu” • Es desmunta el mite: - La IA és una eina, no un substitut de la creativitat. - Pot ajudar amb idees de textos o esbossos visuals, però no aporta ànima ni autenticitat. • Es debat l’excés d’ús de IA en cartelleria i imatge d’esdeveniments, amb errors evidents (mans, ulls, proporcions) i un resultat sovint estandarditzat. Mite 4: “Per créixer cal viralitat” • La viralitat és una rampa puntual, però el creixement sòlid ve de comunitat i confiança. Mite 5: “Les fotos ja no funcionen” • Fals: les fotos continuen sent útils per identitat de marca, catàlegs de productes i retrats professionals. Mite 6: “Només funciona el contingut perfecte” • El contingut massa polit pot ser avorrit. • Les plataformes premien vídeos autèntics, espontanis i humans. Mite 7: “Ja és massa tard per començar” • Cada mes apareixen nous formats i públics. • Sempre hi ha espai per noves veus i projectes, i l’important és començar ara, encara que costi. Cultura i teatre: del Fantasma de l’Òpera al teatre independent Entrevista a Miquel Tejada (director musical del Fantasma de l’Òpera) Context i reptes musicals • El Teatre Tívoli acull una nova producció del Fantasma de l’Òpera (Andrew Lloyd Webber) després de passar per Madrid i abans d’una gira estatal. • Per a Tejada, dirigir-la és alhora honor i repte: - Orquestra de 15 músics i una vintena llarga de cantants. - Necessitat de conèixer a fons una partitura que és icònica i innegociable. - Supervisors de Londres vetllen perquè l’obra s’ajusti al “segell Webber”. Dificultats tècniques i vocals • Un músic de la producció defineix l’obra com una “gimcana”: - Canvis constants de tempo i intensitat. - Entrades coordinades amb llums, escenes i moviments escènics. • A nivell vocal: - És una escriptura molt exigent per a Christine i el Fantasma. - Rang molt ampli (greus molt greus i aguts molt aguts) i col·locació a mig camí entre òpera i musical pop. - Requereix cantants que siguin gairebé “esportistes d’elit de l’art”. Sincronització escènica • La clau és una altíssima concentració i molts assajos: - Res no queda a l’atzar: entrades de llum, efectes, moviments d’escenografia… La posada en escena d’aquesta producció • Direcció escènica de Federico Bellone amb una proposta pròpia, diferent de Londres o Broadway: - Més moderna dins del marc històric del París del segle XIX. - Molts efectes especials i trucs escènics, aprofitant nous recursos. - Interpretació més naturalista dels personatges, menys impostada. Teatre musical a Catalunya • Tejada defensa que a Catalunya hi ha gran tradició i qualitat en teatre musical des de fa dècades (Mar i cel, Ànima, etc.). • Problema principal: - No és pas el talent, sinó la inversió i el model de negoci. - A Madrid hi ha més diners i estabilitat, cosa que atreu professionals formats a Barcelona. • Crida a anar al teatre en general, i al Fantasma en particular, com a experiència completa (música, escenografia, emoció). Secció “Això és espectacle” amb Maica Dueñas Cartellera destacada de Barcelona • “Natale in casa Cupiello” (Teatre Biblioteca de Catalunya): - Text d’Eduardo De Filippo, comèdia familiar de Nadal. - Protagonitzada per Pep Cruz i un repartiment molt solvent. - Retrata els conflictes familiars que esclaten durant trobades nadalenques. • “Tutsie” (Teatre Poliorama): musical basat en la pel·lícula. • “Pel davant i pel darrere” (Teatre Borràs): clàssic de comèdia de portes que continua funcionant. • “El amor venía en taxi” de La Cubana (Teatre Romea): - Nova reposició d’un dels seus títols més celebrats. - Estada llarga fins al febrer, senyal del seu èxit recurrent. • “El fantasma de l’Òpera” (Teatre Tívoli): es reforça la recomanació després de l’entrevista amb Tejada. • Altres títols: Els malvats (Teatre Gaudí), No es pot saber (Teatre Eòlia), entre d’altres. Entrevista a Mercè Managuerra (Raptes, Dau al Sec) Perfil de Mercè Managuerra • Actriu, directora, fundadora del Teatre Acadèmia i professora de l’Institut del Teatre. • Guardonada amb el Memorial Margarida Xirgu, premi d’alt prestigi teatral. L’obra: “Raptes” al Dau al Sec • Managuerra dirigeix (no actua) el muntatge. • Origen: relectura feminista d’“Look Back in Anger” (Amb la ràbia al cos), de John Osborne. • La versió, adaptada amb Marc García Coté, converteix el text en la història d’una dona raptada simbòlicament pel masclisme. • Eixos de la posada en escena: - La protagonista entra en un somni per descobrir les veritats que no veu desperta. - Recórrer situacions que l’han encadenat i identificar què li fa mal per alliberar-se’n. - Dramatúrgia poètica i simbòlica, però alhora molt reconegible per l’espectador. • El públic hi veu clarament “les trampes del masclisme”, fins i tot qui no ha patit violència directa. Diagnosi del sector teatral • Mercè destaca: - Alt nivell de formació de les noves generacions (sobretot actrius joves, molt potents). - Gran flux de creativitat: moltes companyies joves i projectes. - Però també una precarietat extrema que fa que molts talents desapareguin del sector al cap de pocs anys. • Problemes estructurals: - Escassetat d’ajudes i finançament estables. - Dificultat per girar per Catalunya. - Públic que, si no se l’educa i acompanya, no demana excel·lència i es queda en propostes més fàcils. Managuerra alerta que hi ha “gent molt bona que no pot treballar” i que això és el problema més gran del teatre al país. Altres elements del programa • Publicitat i informació de serveis locals: Càritas Sant Just (Cafè de les 3), campanya BitPaid per obrir contenidors, servei AMBici, etc. • Connexions puntuals amb Catalunya Ràdio: notícies sobre l’ús del català a l’àrea metropolitana, presó preventiva per a Ábalos, investidura a la Generalitat Valenciana, economia i esport. • Música molt variada entre seccions: The Beatles (Blackbird), Jimi Hendrix, temes comercials actuals i música relaxant anunciada per altres programes de la graella. En conjunt, l’episodi combina periodisme local, anàlisi política, sensibilització feminista, reflexió sobre mitjans i consum i una atenció molt destacada al teatre i la cultura com a eixos vertebradors de la vida a Sant Just.
Context i fil conductor de l’episodi Programa Veus Parròquia a Ràdio Desvern, conduït per mossèn Xavier i Rodrigo Martínez. L’episodi gira entorn de tres eixos principals: • Preparació espiritual del temps d’Advent i del Nadal • Defensa i promoció de la vida humana (de l’inici a la fi) • Compromís social i solidari a través de Càritas i activitats parroquials 1. Trobada de joves LifeTeen a la Sagrada Família 1.1. Celebració dels 40 anys de LifeTeen • Es comenta una gran trobada de més de 700 joves (13–18 anys) celebrada el 15 de novembre a Barcelona, per commemorar els 40 anys de LifeTeen, mètode d’evangelització per adolescents nascut als EUA. • LifeTeen porta 11–12 anys implantat a Catalunya i se subratlla que és un sistema molt adaptat al jove d’avui. LifeTeen ajuda els joves a trobar «l’amor i la presència del Senyor» i a viure una experiència interna d’encontre amb Crist. 1.2. Adoració a la Sagrada Família • A la tarda hi ha una segona fase: adoració a la Sagrada Família presidida pel cardenal Omella. • Hi assisteixen més de 1.500 persones, ja no només joves, sinó també pares, amics i joves adults que han rebut i enfortit la fe gràcies a LifeTeen. • Es destaca el valor de dinàmiques atractives i de presentar tota la riquesa de la fe catòlica d’una manera propera a la realitat juvenil. 2. Nou grup parroquial “Amigues amb la fe” 2.1. Naixement i objectius del grup • A la parròquia s’ha creat el grup “Amigues amb la fe”, adreçat a dones adultes. • S’han fet ja dues trobades: una a l’octubre i una al novembre, amb més de 20 participants. • A la primera reunió van elaborar un índex de temes que volen anar tractant al llarg del curs. 2.2. Teologia del cos i imatge personal • El primer tema treballat: la importància del cos i la manera com una persona es veu a si mateixa. • Es vincula amb la teologia del cos, ressaltant: • El valor del cos des de la fe • La problemàtica de la mala percepció corporal, tant en una mateixa com en filles o persones properes. S’utilitza un mètode de cas (per exemple, el cas d’una dona de 55 anys, “Lola”) per fer-ho menys teòric i més visual i identificable. 2.3. Funcionament pràctic • Les sessions són un dimecres al vespre, cap al 18 de desembre, a les 20.00 h, amb una durada prevista d’una hora aproximadament. • Es remarca que no volen restar temps a la vida familiar i que el grup és molt autogestionat per les mateixes participants. 3. Festa de Crist Rei, Santa Cecília i finançament de plaques solars 3.1. Celebració litúrgica i concert d’orgue • El diumenge s’ha celebrat la Festa de Crist Rei, i s’ha enllaçat amb Santa Cecília, patrona dels músics. • El concert d’orgue va anar a càrrec de l’organista Santi Vila-Rubla, amb entrada lliure i sistema de “taquilla inversa”. 3.2. Projecte de plaques fotovoltaiques • Els donatius del concert es destinen a sufragar unes plaques fotovoltaiques instal·lades a la teulada de la parròquia. • Queda pendent de pagar un pressupost extraordinari de 6.500 €. • Algunes persones ja han fet aportacions, però encara falta una quantitat important. 3.3. Significat de la festa de Crist Rei • Es reflexiona sobre la reialesa de Crist: • Crist vol regnar a l’univers, però sobretot en el cor de cada persona. • El seu regnat no és per imposició ni violència, sinó per acollida lliure. • A la pregària del Pare Nostre es demana “vingui a nosaltres el vostre Regne”; això implica corresponsabilitat: No només som «servents», sinó cooperadors del Regne de Déu en les nostres paraules, accions i vida quotidiana. 4. Hora Santa per la Vida i debat sobre avortament i eutanàsia 4.1. Hora Santa mensual per la Vida • El 30 de novembre es farà l’Hora Santa per la Vida, que se celebra cada mes. • Intenció principal: demanar respecte, protecció i promoció de la vida humana en qualsevol etapa. 4.2. Crítica a l’avortament i a l’eutanàsia • S’al·ludeix a les tragèdies contemporànies: • Avortament, especialment estès a Occident. • Eutanàsia i “provocació de la mort” de gent gran o vulnerable. Es remarca que la solució no és «acabar amb la persona que pateix», sinó alleujar el patiment i acompanyar el malalt. • Es distingeix entre: • Ajudar a morir bé (cura pal·liativa, suport familiar, evitar el dolor) • i provocar la mort, considerada èticament inadmissible. 4.3. Exemples de Mònaco i Andorra • Es comenta una decisió del príncep Albert de Mònaco, que ha aturat una ampliació de la llei d’avortament malgrat el suport del parlament. • Es presenta com un gest valent i coherent amb la defensa de la vida. • Es compara amb Andorra, on hi ha pressions per legalitzar o ampliar l’avortament: • Es recorda el paper del copríncep episcopal (bisbe d’Urgell) i la complicada compatibilitat entre aquest càrrec i l’aprovació d’una llei que permeti l’avortament. • S’expressa el desig que no s’arribi a obrir la porta a aquesta legislació. 5. Advent i preparació del Nadal 5.1. Inici de l’Advent • Aquest diumenge s’inicia el temps d’Advent, que • Comprèn quatre diumenges. • Serveix per preparar el Nadal i l’arribada de Jesucrist, el Salvador. «Una festa important no es prepara en dos dies, sinó en quasi quatre setmanes.» 5.2. Consumisme i calendaris d’Advent • Es constata que molts ajuntaments (inclòs el local) encenen les llums de Nadal amb molta antelació, sovint per interessos comercials. • Es proposen calendaris d’Advent que incloguin: • No només xocolata o caramels pels infants, • sinó també petites accions diàries de millora personal i servei als altres. • Objectiu: que el Nadal no es redueixi al 24–25 de desembre, sinó que tot l’Advent sigui un camí progressiu per viure’l amb més profunditat i alegria. 5.3. Moment musical • S’emet una cançó del grup Bona Nova, amb un missatge repetit: «Encén una llum, deixa-la brillar, la llum de Jesús… Davant la necessitat, encén una llum i el món brillarà.» • La lletra reforça la idea de ser llum per als altres i d’anunciar l’Evangeli de la pau. 6. Recollida d’aliments per Càritas parroquial 6.1. Campanya als supermercats • Els dies 29 i 30 es fa una recollida d’aliments per Càritas parroquial de Sant Just, a les portes dels principals supermercats del municipi. • Horaris: • Divendres tarda, • Dissabte, • i en algun establiment també diumenge al matí. • Es distingeix entre: • El Gran Recapte d’Aliments del Banc d’Aliments de Catalunya (ja fet i destinat en general a gent necessitada). • I aquesta recollida específica de la parròquia, destinada a famílies de Sant Just. 6.2. Crida a voluntaris i donants • Es convida a voluntaris per estar unes hores informant a l’entrada dels supermercats, repartint bosses i animant a col·laborar. • Es recorda que també es pot ajudar omplint una mica més el carret de la compra i donant part del menjar a Càritas. 7. Conferència de Justícia i Pau sobre venda d’armes a Israel 7.1. Context del conflicte a Gaza • El 4 de desembre hi haurà una conferència organitzada per Justícia i Pau sobre la venda d’armes a Israel. • Contextualització del conflicte: • Inici el 7 d’octubre amb un atac de Hamas a zones properes a Israel: més de 1.200 morts i prop de 300 ostatges. • Resposta militar d’Israel, amb xifres palestines que parlen de desenes de milers de morts. 7.2. Principi de proporcionalitat i responsabilitat en el comerç d’armes • Es reconeix el dret d’un estat a defensar-se, però es remarca la necessitat de proporcionalitat en la resposta, d’acord amb criteris també defensats pel papa Francesc. • La conferència se centrarà en: • Els contractes d’Espanya amb Israel per venda i fabricació d’armes. • Projectes d’investigació, producció i col·laboració militar (per exemple, components de tancs produïts en diversos països). L’objectiu no és prendre partit per cap dels bàndols, sinó informar i sensibilitzar sobre les responsabilitats en la fabricació i tràfic d’armes. 8. Festa de la Immaculada i significat teològic 8.1. Misses del dia 8 de desembre • El 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció, enguany cau en dilluns. • Horaris de missa a la parròquia: • 11.00 h i 13.00 h, com un diumenge. • Les Germans dels Nens Desemparats celebren missa a 2/4 de 10 (9.30 h). • Es recomana no perdre de vista el sentit religiós de la festa enmig de tants dies festius i activitats. 8.2. Què vol dir “Immaculada Concepció”? • Es recorda que el que se celebra no és el naixement, sinó la concepció de Maria. • Doctrina clau: • Des del primer instant de la seva existència, Maria va ser preservada de tot pecat, fins i tot del pecat original. • Maria no va pecar personalment i va ser preparada per ser Mare de Jesús. Basat en el text bíblic de l’Anunciació, on l’Arcàngel Gabriel l’anomena «plena de gràcia», entès com a plenitud de gràcia des de sempre. 9. 30 anys de l’Encíclica Evangelium Vitae 9.1. Importància de l’Encíclica • Es commemoren els 30 anys d’Evangelium Vitae, encíclica de sant Joan Pau II publicada el 1995. • Es recorda què és una encíclica: un document magisterial de gran pes doctrinal, que sistematitza ensenyaments amb profunditat. • Temes centrals de Evangelium Vitae: • El do de la vida i el seu vincle íntim amb l’Evangeli. • La condemna de l’avortament i de l’eutanàsia. • Les múltiples formes en què la vida és menystinguda o atacada (guerres, violències, injustícies). 9.2. Jornada diocesana a Sant Feliu de Llobregat • A la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat es prepara una jornada dedicada a Evangelium Vitae, amb diverses ponències: • Jordi Segura, professor de psicologia (Blanquerna, actualment emèrit): testimoni d’una família nombrosa i de com han viscut l’“Evangeli de la vida” al si de la família. • Oriol Jara, escriptor i guionista de TV3: explicarà el seu aprofundiment en la fe i el compromís de parlar obertament del que creu veritable i bo. • Javier Bulnes, psicòloga: intervenció sobre com acompanyar una dona que es planteja l’avortament, evitant enfocaments que puguin fer més mal. S’insisteix que moltes dones no volen realment avortar, sinó que són víctimes de pressions del seu entorn i context. • Es destaca la necessitat de tenir una mirada molt àmplia i delicada, ja que hi intervenen molts factors emocionals, socials i econòmics. 10. Concert de Nadal del Gospel Just Cor a benefici de Càritas 10.1. Concert solidari del 20 de desembre • El 20 de desembre se celebrarà el concert tradicional de Nadal del Gospel Just Cor, cor de gospel de Sant Just. • Estructura del dia: • El cor canta primer a la missa de les 19.00 h a la parròquia. • Tot seguit ofereix un concert d’una hora aproximada o una mica més. • Repertori: • Temes habituals de gospel. • Possibles estrenes de cançons noves. 10.2. Finalitat benèfica i realitat social • El concert funciona també amb taquilla inversa, i els beneficis es destinen a Càritas parroquial. • Situació d’atenció social actual: • Es mantenen al voltant de 80 persones ateses, repartides en unes 35 famílies. • En algun moment s’havia arribat a 100 persones, i tot i lleugeres millores, la necessitat continua sent alta. Es subratlla la importància que la mateixa comunitat de Sant Just ajudi els veïns en dificultat. 11. Misses de Nadal i tancament del programa 11.1. Horaris de les misses de Nadal • 24 de desembre (Vigília de Nadal): • 18.00 h: missa especialment pensada per a famílies i infants. • 20.00 h: missa oberta a tothom, alternativa horària segons els plans familiars. • 25 de desembre (Nadal): • 11.00 h i 13.00 h, com un diumenge. 11.2. Comiat i bons desitjos • El programa s’acomiada agraint la tasca tècnica de Carles i la plataforma de Ràdio Desvern. • Com que probablement ja no hi haurà més emissions fins l’any vinent, es desitja a tothom: Bones festes i bon any nou, amb el desig d’un Nadal viscut amb fe, alegria i solidaritat.
Visió general del programa El Refugi d'avui a Ràdio Desvern combina actualitat informativa, reflexió, cultura del vi, sostenibilitat, jocs de preguntes i novetats de cinema i sèries. L’estructura del programa es pot dividir en quatre grans blocs: Informatius i notícies locals i esportives Cançó i efemèride del dia (amb una reflexió inspiradora sobre l’olivera) Secció de vi amb entrevista sobre reciclatge d’ampolles (Pots) i recomanacions de vins Segona hora de magazín amb concurs de preguntes i secció de cinema i sèries A continuació tens el detall de cada bloc amb els temes principals i el minutatge aproximat. Informatius i actualitat Zoom informatiu – Notícies generals (política, economia i internacional) • Cas Carlos Mazón i la DANA al País Valencià (108–199) - Es repassa el misteri sobre què va fer el president valencià Carlos Mazón durant la tarda de la DANA mortal (229 víctimes). - Noves dades apunten que la periodista Maribel Vilaplana hauria pagat el pàrquing i l’hauria portat al Palau de la Generalitat, fet que qüestiona la versió oficial. - Es planteja la hipòtesi que Mazón hauria anat a casa seva amb la periodista abans d’anar al Palau. • Nou càrrec de Fiscal General de l’Estat (199–253) - El Consell General del Poder Judicial avala per unanimitat Teresa Peramato com a nova fiscal general. - Substituirà Álvaro García Ortiz, inhabilitat per revelació de secrets. - Peramato és especialista en violència masclista i compta amb suport de sectors progressistes i conservadors. • Compra de 1.064 pisos per ampliar parc de lloguer públic (269–344) - El Govern compra habitatges a Inmocaixa per impedir que passin a mercat lliure. - Operació de 87,2 M€ en 14 municipis. - Destaquen 118 pisos al barri de Mas Lluí de Sant Just Desvern, que gestionarà l’Incasòl, mantenint condicions de lloguer assequible. - S’emmarca en l’objectiu d’arribar a 50.000 habitatges protegits en 5 anys. • Pressupostos i qüestió de confiança a Barcelona (344–390) - L’alcalde Jaume Collboni perd la qüestió de confiança vinculada als pressupostos 2026. - Governa amb només 10 regidors; pacte amb ERC insuficient. - Ara s’obre un període de 30 dies per una possible moció de censura, però si no hi ha candidat alternatiu, Collboni quedarà ratificat i els pressupostos (4.180 M€) s’aprovaran automàticament. • Guia Michelin 2026 a Catalunya (419–446) - Quatre restaurants pugen a dues estrelles: Enigma, Aleia, Montbar (Barcelona) i La Goscana (Vallès). - Dues noves estrelles per restaurants de cuina asiàtica a Barcelona (Kamikaze i Escapar). - Catalunya passa de 77 a 81 estrelles Michelin; es mantenen totes les de 3 estrelles (Disfrutar, ABaC, El Celler de Can Roca, etc.). • Crisi humanitària a Gaza i dissolució de la “Fundació Humanitària de Gaza” (470–516) - L’ONU denuncia que l’entitat, creada per Israel amb finançament nord-americà, va generar les anomenades “Cues de la Fam”. - Almenys 1.373 palestins morts a trets en un sistema caòtic de repartiment d’aliments gestionat per mercenaris. - Organitzacions com Metges Sense Fronteres parlen de crims de guerra i contra la humanitat. Notícies de Sant Just i esports Titulars municipals de Sant Just (550–623) • Recollida solidària de material escolar per a Cuba - Impulsada pel Casal Popular La Sala. - Destinada a mestres i alumnes cubans a través de la propera brigada de cooperació. • Exposició “L’ànima dels materials” de Charo Gálvez - Al Celler de Can Ginestar, del 28 de novembre al 3 de gener. - Amb tres visites guiades per l’artista. • Taller gratuït de defensa personal per a dones i noies - Organitzat per l’Associació Taekwondo Sant Just. - Tècniques bàsiques de seguretat i inscripció prèvia obligatòria. Blocs esportius (640–808 i 3289–3324) • Futbol – FC Barcelona a la Champions - Derrota contundent del Barça 3–0 contra el Chelsea a Stamford Bridge. - Expulsió de Ronald Araujo i mal joc general; es complica el pas als vuitens. • Bàsquet – Eurolliga - El Barça rep l’LDLC Asvel al Palau Blaugrana. - Retorn de Xavi Pascual 9 anys després. • Handbol femení – Selecció espanyola - Debut al Mundial (Països Baixos i Alemanya) contra Paraguai. - Equip molt jove que mira cap al Mundial 2029 a Espanya. • Esports al butlletí de Catalunya Ràdio (3289–3324) - Record del partit Barça–Asvel. - Resta de jornada de Champions (Madrid, Atlètic, Arsenal–Bayern, etc.). Notícies Catalunya Nit i Sant Just locals (3045–3512) • Resum informatiu de Catalunya Ràdio (3045–3324) - Reitera l’aval a Teresa Peramato. - Pressupostos al Regne Unit, cop d’estat a Guinea-Bissau, nova presidència de l’Acadèmia Catalana de la Música (Esther Bonal). - Festival infantil “El meu primer festival” premia L’Olivia i el terratrèmol invisible. • Butlletí local de Sant Just (3381–3512) - Casal Popular La Sala: calendari concret de recollida de material escolar per a Cuba. - Associació Taekwondo Sant Just: detalls del taller de defensa personal femenina (continguts i enfocament pràctic). - Càritas Sant Just: gran recapte d’aliments (28–30 de novembre) als supermercats del municipi per atendre famílies vulnerables. Cançó del dia i efemèride: reflexió sobre resiliència Cançó del dia: “Mis colegas” de Ska-P (863–1200) • El presentador proposa un petit joc d’endevinar la cançó amb pistes: - Any 1996. - Protagonisme de l’heroïna i la precarietat juvenil. - Grup de referència del ska-punk estatal combatiu i polític. • Es punxa gairebé la cançó sencera, amb lletres que denuncien: - Addiccions i destrucció de vides joves. - Precarietat laboral i atur. - Crítica al sistema i defensa de la legalització com a alternativa. "Escúpele al sistema y nunca dejes de molestar" • Finalment es revela el tema: “Mis colegas” de Ska-P, descrit com a cançó llegendària amb missatge clar i necessari. Efemèride: Dia Mundial de l’Olivera (1240–1370) • El Jaume transforma una efemèride aparentment discreta en una reflexió motivacional molt cuidada: - L’olivera com a símbol de resiliència, longevitat i supervivència. - Capacitat de suportar vents, pluges torrencials, llevantades i tot i així seguir donant fruit. • Parla de la nostra societat: - Creixent ansietat, estrès i polarització. - Odi cap al diferent i colps injustos de la vida. • Missatge central: - No rendir-se, no tirar la tovallola, aprendre de la perseverança de l’olivera. - Treballar en silenci, amb esforç i valentia; si l’èxit no arriba, sempre quedarà l’orgull d’haver donat la millor versió. "La força d’un mateix no sempre és visible, però dins de tots nosaltres hi resideix una força molt valuosa." Secció “El món del vi” amb Jordi Clavero i visita a Pots Introducció i context (1447–1521) • Retrobament amb Jordi Clavero, col·laborador de la secció de vi. • Es comenta en to distès: - El Dia de l’Olivera. - El mal paper del Barça. • Es presenta el fil conductor del dia: sostenibilitat i reciclatge d’ampolles. Descobrint Pots: empresa de reutilització d’envasos (1521–1720) • Jordi i Jaume expliquen la seva visita a Pots, empresa de Sant Andreu de la Barca: - Nascuda el 2020, en plena pandèmia. - Equip petit (sis persones). - Objectiu: donar segona vida a ampolles de cava, vi i altres begudes (kombucha, cervesa, pots de conserves, etc.). • Col·laboren amb festivals culturals com: - Festival Grec - Cruïlla - La Mercè • Dinàmica: - Els residus d’ampolles d’aquests esdeveniments es recullen i es porten a Pots. - Allà es realitza un rentat industrial acurat a alta temperatura (70ºC) i amb sosa. - Les ampolles es reutilitzen amb el mateix ús que abans. • Comentaris de la visita: - El polígon inicialment no impressiona, però la idea del projecte és pionera i necessària. - El procés els recorda les línies de producció de caves (cintes transportadores, controls de qualitat, soroll de maquinària). - Lava industrial molt potent, amb requeriment de cascos en producció. Entrevista a Marta Sainz, fundadora de Pots (1862–2152) Què és Pots i com neix el projecte • Definició de Pots: - Empresa de reutilització d’envasos de vidre. - Recuperen ampolles del gran consum, les renten i les tornen als envasadors. • Origen personal: - Marta és advocada i va viure quatre anys a Pequín. - Allà pateix una contaminació atmosfèrica extrema, que la fa reflexionar sobre el medi ambient i els residus. - Investiga el marc jurídic dels residus i acaba fundant Pots per omplir un buit d’infraestructura. • Relació amb el món del vi: - Analitzant Europa veuen que França, Alemanya, Àustria i països nòrdics ja tenen plantes de rentat d’ampolles de vi i cava. - A Espanya es promou la reutilització però no hi ha plantes de rentat, fet que la fa apostar per aquest sector. "Vam detectar que la Unió Europea impulsa la reutilització, però sense plantes de rentat és inviable." Com es recuperen les ampolles • Canal directe amb cellers: - Cellers que tenen turisme, acords amb hotels o excedents. - Amunten ampolles i les envien a Pots. • Canal horeca (bars i restaurants): - Model similar al de la cervesa retornable. - El distribuïdor recull ampolles buides i les porta a la planta. • Supermercats i productes concrets: - Exemple: Veritas, amb pots de crema de verdures. • Grans esdeveniments: - Festes de la Mercè, Festival del Grec, fires… - Zones de gran consum concentrat, ideals per recuperar moltes ampolles de cop. Clau tècnica: adhesiu wash-off (2041–2104) • Problema habitual: - Les etiquetes actuals costen molt de treure; el paper i la cola queden enganxats. • Solució: adhesiu wash-off: - Cola especial que resisteix nevera i cubitera. - Quan s’exposa a rentat industrial amb sosa i temperatura, l’etiqueta es desprèn de cop. • Importància: - Redueix costos de rentat i facilita la reutilització a gran escala. - També millora el reciclatge, ja que la cola no interfereix. - El cost per a les empreses és pràcticament el mateix que una cola convencional. "Per nosaltres, l’adhesiu wash-off és la clau de volta de la reutilització." Tipus de productes i clients • No només vi i cava: - Kombucha, sidra, cervesa artesana. - Pots de crema de verdures i algun refresc. • Tipus d’envasos: - Qualsevol ampolla compatible amb la maquinària específica de la planta. • Cellers catalans amb qui treballen: - Alta Alella - Rugarol - Abadal - Albet i Noya - Albet Masana (i fins a uns 40 clients). Regulació i comparació europea (2186–2237) • A França ja hi ha 11 projectes similars, coordinats en una xarxa. • A Espanya, en canvi, continuen “a la cua” d’Europa. • Esperança que la normativa i les ajudes públiques acabin impulsant la reutilització d’envasos. Conclusions de la secció i mirada al futur (2237–2286) • El programa destaca que Pots és un model de futur i que la societat tendeix a la reutilització i l’economia circular. • S’agraeix explícitament a l’empresa l’haver-los rebut a la nau i s’encoratja a seguir creixent. Recomanacions de vins per Black Friday i Nadal (2475–2890) Després d’una pausa musical amb Elton John, Jordi aprofita el Black Friday per fer recomanacions de vins i caves de cara a les festes: • Cava rosat L· Brut Nature (DO Alella) - Bombolla molt fina, ideal per celebracions de Nadal. - Venda en botigues especialitzades com el Celler Macià (Verdaguer). - Preu: uns 15 €. • Vi negre Barroc (cellers MontRubí / Mont Obert, zona Bages) - Vi negre jove, “modern”, suau, golós i fàcil de beure a copes. - Tanins agradables i perfil aromàtic amable. - Preu: aproximadament 12 €. • Vi blanc Camagroc (Caves Bolet, Baix Penedès) - 100% xarel·lo. - Molt fresc, fàcil i versàtil; apte per a tots els públics i moments (aperitiu, vermut, tarda). - Preu: al voltant de 9 €. • Vi dolç Clandestino (Can Marlès, Baix Penedès, Vall del Bolet) - Pensat per a postres, torrons, neules, fruits secs i formatges blaus. - Convergeix el contrast dolç–salat (formatge blau, arengades, etc.). - S’assembla a una mistela o moscatell, però sense entrar en massa tecnicismes. - Preu: uns 15 €, es remarca que dura molt perquè se’n beuen gotets petits. • Explicació breu de diferències: - Moscatell: normalment fet amb raïm moscatell. - Mistela: pot fer-se amb altres varietats de raïm i també és vi dolç generós. • Comentaris addicionals: - El vi dolç “puja” ràpid si s’abusa, tot i que per dolçor no se’n beu gaire. - S’insisteix en el plaer de combinar dolç amb salat, posant exemples del món de la rebosteria. Conversa final i promoció del Celler Macià (2890–2978) • Tancament distès amb referències a orígens del Jaume (Hospitalet, Sant Just, Santa Bàrbara a les Terres de l’Ebre). • El Jordi explica on treballa: - Celler Macià (a Verdaguer), on fan tastos i serveixen vi a copes. - Convida els oients a visit-lo i a dir que venen de la ràdio per tenir “copes més grans” (en clau d’humor). Concurs “El Refugi”: trivia amb el Jordi Clavero Mecànica del concurs (3772–3834) • Joc de preguntes de cultura general al Jordi. • Premi: una ampolla de bon vi pagada pel Jaume si aconsegueix un 8. • To molt humorístic: el Jordi es posa a prova i el nivell aquesta setmana és especialment alt. Tipus de preguntes i resultats (3834–4402) • Temes de les preguntes: - Ciència: element amb punt de fusió més alt (tungstè), cervell i equilibri (cerebel), metall més abundant a l’escorça (alumini). - Història i literatura: autor de Crim i càstig (Dostoievski), decrets de Nova Planta (Felip V), Nobel a Santiago Ramón y Cajal. - Geografia: riu més llarg d’Europa (Volga), capital més alta del món (Quito), serralada més antiga peninsular (massís gallec). - Cultura catalana i història local: monestir de Ripoll com a origen de l’escola trobadoresca; primer Parlament de Catalunya a Lleida. • El Jordi encerta algunes preguntes difícils (Felip V, Ripoll, massís gallec), però n’erra moltes per la dificultat general. • El Jaume reconeix que s’ha passat de nivell i li posa una nota final de 4,8, molt a prop de l’aprovat però lluny del premi. El concurs manté un to juganer i autoirònic, i anima els oients a participar mentalment i a “donar al coco” des de casa. Secció “La pantalla gran” amb Daniel Aragón Estranger Things i marató sense spoilers (4927–5011) • Es recorda el programa especial anterior dedicat a Stranger Things. • Avui mateix (de matinada) s’estrena nou contingut a les 2:00. • El Daniel explica el seu pla: - No veure-la en directe de matinada per no adormir-se. - Marató a partir de les 7–8 del matí, evitant les xarxes socials per esquivar spoilers. • Comentari sobre la durada dels episodis (prop d’1 h–1 h 30’) i l’exigència de fer-ne quatre seguits. Què han vist darrerament (5011–5102) • El Jaume ha vist la sèrie “Animal” (clínica veterinària, humor tipus sitcom) i pràcticament no ha vist pel·lícules. • El Daniel ha revisitat: - Animales fantásticos (univers Harry Potter). - Straight Outta Compton (història del grup de rap N.W.A.). - Wicked: Part 2 (Wicked For Good), que serà la review de la setmana. Gran tema 1: “Avengers Doomsday” i filtracions amb intel·ligència artificial (5136–5446) • Avengers Doomsday s’apunta com la pel·lícula més esperada del món Marvel actual. - S’espera la presència de molts personatges de diferents sagues (X-Men de Fox, Vengadores clàssics, etc.). - Confirmació que Robert Downey Jr. interpretarà Doctor Doom, aquest cop com a dolent. • Hermetisme i IA: - Marvel sol mantenir secretisme per preservar les sorpreses (com va passar amb els tres Spiderman). - Ara, però, la irrupció d’imatges generades amb IA complica la situació: - Apareixen centenars de “fotos de rodatge” falses (o barrejades amb reals) amb combinacions d’actors i vestuaris. - És impossible saber què és filtració autèntica i què és material generat artificialment. L’efecte paradoxal: potser ja hem vist alguna imatge real del rodatge, però no la sabem distingir entre tanta IA. • Impacte sobre el màrqueting i les expectatives: - L’ús massiu de la IA fa que totes les teories de fans convisquin amb falsos cartells i fotos. - Això pot beneficiar Marvel: les poques sorpreses reals que es mantinguin amagades tindran un gran impacte a la sala de cinema. • Debat sobre si aquesta nova Avengers pot igualar Endgame: - El Daniel considera que no assolirà el mateix impacte social: - Endgame va culminar un univers de 20+ pel·lícules després de 10 anys. - Ara l’univers Marvel és més fragmentat i el públic general està menys connectat. Gran tema 2: retorn de comèdies clàssiques i debat sobre límits de l’humor (5625–5780) • Rush Hour 4 (Hora punta 4) confirmada: - Comèdia d’acció clàssica amb Jackie Chan i Chris Tucker. - Dinàmica basada en el contrast cultural (policia xinès + policia afroamericà) i l’humor físic. • Altres retorns anunciats: - Scary Movie - Torrente (amb una nova entrega, potencialment “Torrente Presidente”). • Reflexió sobre l’adaptació al present: - Molts acudits d’aquestes sagues es basaven en tòpics racistes, masclistes o ofensius. - El Daniel planteja el repte d’actualitzar-les sense perdre l’essència humorística però evitant escenes que avui serien inassumibles. Gran tema 3: sèrie d’“Assassin’s Creed” a Netflix (5833–5987) • Confirmació d’un live action d’Assassin’s Creed en format sèrie per a Netflix. - Començarà a rodar-se el 2026 a Itàlia. - Actor anunciat: Toby Wallace. • Possibles trames: - El rodatge a Itàlia fa pensar que adaptaran la història d’Ezio Auditore a la Florència del Renaixement (Assassin’s Creed II). - L’univers del joc, molt lligat a períodes històrics (pirates, Revolució Francesa, etc.), té gran potencial seriòfil. • El Daniel, com a fan de la saga, confia que, si es fa bé, pot esdevenir una sèrie de llarg recorregut amb moltes temporades. Gran tema 4: Letterboxd i el nou servei de lloguer de pel·lícules (6005–6107) • S’explica què és Letterboxd: - Xarxa social cinèfila per valorar, fer reviews i portar diari de visionats. - Cada usuari tria 4 pel·lícules preferides al seu perfil. • Nou servei: Letterboxd Video Store - Servei de lloguer de pel·lícules centrat en títols difícils de trobar a plataformes habituals. - Dona visibilitat a cinema de catàleg, clàssic o més nínxol. • Deures per al Jaume: - Portar al proper programa quatre pel·lícules “imprescindibles” per ell (no cal que siguin les absolutes preferides). • El Daniel revela les seves 4 actuals a Letterboxd: - La La Land - The Batman (Robert Pattinson) - Interstellar - Past Lives (Vides passades) – que destaca especialment. De Past Lives subratlla el tractament dels “quasi algos” amorosos i el concepte coreà in-yun, segons el qual dues persones que es troben han compartit connexions en moltes vides passades. Review de la setmana: “Wicked: Part 2 – For Good” (6219–6387) • Context: - Segona part de l’adaptació del musical Wicked, precuela del Màgic d’Oz. - Les dues parts es van rodar juntes, comparteixen escenaris i estil. • Característiques: - Musical pur i dur: cançó rere cançó sense gaire descans. - To de fantasia lluminosa, menys fosca que altres sagues. • Sinopsi general (sense espòilers forts): - La història segueix dues bruixes: - Una de verda i discriminada que acabarà sent vista com la bruixa dolenta. - L’altra, popular i ben valorada, associada a la bruixa bona. - Explora amistat, discriminació, poder i la construcció del relat de “bo” i “dolent” a Oz. - Aquesta segona part tanca el cercle i connecta directament amb la pel·lícula clàssica del Màgic d’Oz. • Valoració del Daniel: - Reconeix que és una adaptació excel·lent per als fans del musical. - Ell, que no és especialment fan dels musicals, la troba notable i entretenida. - Creu que no la revisarà sovint, però entén perfectament qui li posi un 10 i la vegi moltes vegades. Recomanada sobretot per qui gaudeix dels musicals clàssics de gran format i de l’univers del Màgic d’Oz. Estrenes destacades de la setmana al cinema (6461–6555) • Zootropolis 2 (Zootopia 2) - Secuela de l’èxit d’animació de Disney. - Expandeix la ciutat animal amb una nova zona de rèptils, que assumiran el rol d’antagonistes. - Torna el personatge de la Gazelle doblada per Shakira. - Molt recomanada tant per a públic infantil com per adults; el Daniel diu que hi anirà el mateix divendres. • Coartadas (comèdia espanyola) - Protagonitzada per Jaime Lorente (La casa de papel), en un registre no habitual per ell: la comèdia. - Sinopsi: - El protagonista té una empresa de coartades per a infidels, gent que vol saltar-se compromisos, etc. - Durant un servei amb un cotxe fúnebre atropella accidentalment una dona, que resulta ser jutgessa. - Ell s’enamora d’ella però, com que la seva feina es basa en la mentida i ella odia les mentides, es fa passar per empresari funerari. - Comèdia de malentesos amb aire de cinema comercial espanyol per a públic ampli. Tancament del programa • El Jaume acomiada el Daniel, avança els deures de les 4 pel·lícules per al proper programa i tanca El Refugi recordant als oients que l’endemà hi haurà una nova tarda de ràdio al 98.1 FM de Ràdio Desvern. Tags Ràdio Desvern El Refugi Jaume Elias Jordi Clavero Daniel Aragón Pots reciclatge d’ampolles reutilització de vidre vins caves Black Friday sostenibilitat economia circular Dia Mundial de l’Olivera resiliència efemèride Ska-P Mis colegas precarietat juvenil drogues Gaza crims de guerra Carlos Mazón Teresa Peramato Jaume Collboni Guia Michelin habitatge públic Mas Lluí Sant Just Desvern Casal Popular La Sala Charo Gálvez Celler de Can Ginestar Associació Taekwondo Sant Just Càritas Sant Just recollida d’aliments Stranger Things Avengers Doomsday Marvel intel·ligència artificial filtracions Rush Hour 4 Scary Movie Torrente Assassin’s Creed Netflix Letterboxd Past Lives Wicked Zootropolis 2 Coartadas cinema sèries concurs de preguntes cultura general esports FC Barcelona Eurolliga selecció espanyola d’handbol
Resum general En aquesta edició de Sant Just Notícies (edició migdia) del 26 de novembre, s’ofereix un repàs molt complet de la vida social, cultural i educativa de Sant Just Desvern. El butlletí combina campanyes solidàries, activitats culturals i artístiques, projectes educatius innovadors i agenda d’esdeveniments locals. Els eixos centrals són: • Solidaritat internacional i local: recollida de material escolar per Cuba i Gran Recapte d’aliments de Càritas Sant Just. • Cultura i arts: nova exposició L’ànima dels materials a Can Ginestar i el projecte cinematogràfic L’última quinta sobre la Guerra Civil a Sant Just. • Memòria, joventut i compromís cívic: reflexió sobre el desconeixement de la Guerra Civil entre els joves i la voluntat d’interpel·lar-los des del cinema. • Educació i convivència escolar: explicació detallada del Model Canigó de l’Escola Canigó, amb especial èmfasi en el programa TEI (Tutoria Entre Iguals) i l’extensió d’aquest model a l’etapa infantil. • Participació ciutadana i teixit associatiu: preparatius del 50è aniversari de la Cursa de Karts de Coixinets i una àmplia agenda d’activitats que implica equipaments culturals, entitats i serveis municipals. Solidaritat: material escolar per Cuba Recollida impulsada pel Casal Popular La Sala (segons 0–132) • Es destaca una recollida solidària de material escolar per Cuba, organitzada pel Casal Popular La Sala, vinculada a la propera brigada de solidaritat. • Objectiu principal: donar suport a mestres i alumnes de centres educatius cubans amb els quals col·labora la brigada. • Es demana a la ciutadania que aporti material bàsic d’ús escolar: - Bolígrafs, tisores, gomes, grapadores i grapes - Retoladors i marcadors - Llibretes i altres estris habituals d’aula • El material es pot portar al Casal en diversos dies i franges horàries concretes, detallades al podcast (dies 26, 27, 28 de novembre i 3 de desembre, en horari de tarda-vespre). "Totes les aportacions es destinaran directament als centres educatius de Cuba amb els quals col·labora la brigada." Cultura: exposició “L’ànima dels materials” a Can Ginestar Obra de Txaro Galvez al celler de Can Ginestar (segons 160–223) • S’anuncia la inauguració de l’exposició “L’ànima dels materials” al celler de Can Ginestar, el 28 de novembre a dos quarts de vuit del vespre. • L’exposició reuneix obres de diferents etapes de Txaro Galvez, centrades en l’ús de materials amb intervenció mínima. • Materials utilitzats: - Cuir, cautxú, feltre - Ferro, plom, pissarra - Papers i teixits - Pintura amb oli i pigments de grafit sobre diversos suports • La mostra posa en valor materials habitualment poc apreciats, destacant-ne la: - Textura - Pes - Tonalitats • L’objectiu és oferir una “poètica de la matèria” i apropar el públic als processos creatius de l’artista. • Es pot visitar fins al 3 de gener, i inclou visites guiades per l’artista els dies 4 i 22 de desembre, per aprofundir en la interpretació de les obres. Autodefensa i empoderament: taller de defensa personal per a dones Taller de l’Associació Taekwondo Sant Just (segons 223–250, 1270) • L’Associació Taekwondo Sant Just organitza un taller de defensa personal femenina: - Data: 28 de novembre - Hora: 20.00 h - Lloc: carrer Tal·li, núm. 3 (se l’esmenta també com a seu de l’associació) • Activitat gratuïta adreçada a dones i noies a partir de 12 anys. • Continguts principals: - Anàlisi de situacions de risc - Colpejos i atacs bàsics - Punts vitals del cos - Defenses i sortides bàsiques - Controls i immobilitzacions senzilles • No cal experiència prèvia ni una condició física específica; es defineix com un plantejament útil, senzill i aplicable. Activitat emmarcada en la necessitat de dotar les dones d’eines pràctiques de seguretat personal. Gran Recapte d’Aliments de Càritas Sant Just Context i necessitat creixent (segons 274–316) • Càritas Sant Just organitza el Gran Recapte d’aliments els dies 28, 29 i 30 de novembre en diversos supermercats del municipi. • Objectiu: recollir productes de primera necessitat per a famílies vulnerables de Sant Just en un context de: - Demanda creixent d’ajuda - Disminució d’altres fonts de suport, com la fi de l’ajuda anual de la Creu Roja • Els responsables de l’entitat, Xus Isla i Toni Serrallonga, expliquen a Ràdio Desvern que: - Actualment atenen unes 100 persones derivades dels serveis socials - Hi ha llista d’espera per poder atendre més famílies - Detecten un augment de famílies amb fills que sol·liciten suport "Sí, hi ha una necessitat cada cop una mica més gran." Voluntariat i organització logística (segons 338–386) • L’equip de Càritas està format per uns 40 voluntaris, dels quals uns 30 participen al recapte. • També hi col·laboren: - Alumnes de 4t d’ESO de l’institut, en el marc del projecte de servei i aprenentatge (APS) - Veïns i veïnes del poble, que hi participen de forma altruista • S’organitzen diferents equips de treball: - Equip de logística (magatzem, distribució de punts de recollida) - Equip de difusió (cartells, ràdio, fotos, publicacions) Productes que es demanen (segons 397–463) • Es fa una crida a aportar principalment aliments bàsics i no peribles: Oli, sobretot d’oliva (molt escàs l’any anterior pel preu) Pasta, arròs, llegums (secs i cuits) Conserves: tonyina, sardines Galetes, patès, olives Productes d’higiene personal: sabó, raspalls i pasta de dents • També es demana, amb vista a les festes de Nadal: - Torrons, neules, polvorons, roscos i altres dolços nadalencs "Tot això que faci una mica de Nadal i els alegri una mica el dia." • No cal sabó per a la roba ja que Càritas n’ofereix un d’ecològic, més respectuós amb el medi ambient. • Un cop al mes també proporcionen material higiènic per a dones, tot i que això no cal recollir-ho en el recapte. Punts i horaris del recapte (segons 484–513) • Divendres 28 - 10.00–14.00 h: Mercat Municipal • Dissabte 29 (matí) - 10.00–14.00 h: Caprabo (carrer Miquel Reverter / Carretera Reial) - Coaliment de Mas Lluí - L’Arborari • Dissabte 29 (tarda) - 17.30–20.30 h (aprox.): Caprabo de la Carretera Reial • Diumenge 30 (matí) - 10.00–14.00 h: Consum i BonÀrea • L’entrevista completa amb Càritas es pot escoltar al podcast a la web de Ràdio Desvern. Cursa de Karts de Coixinets: camí cap al 50è aniversari Preparatius del 50è aniversari (segons 531–555) • L’organització de la Cursa de Karts de Coixinets ja ha iniciat els preparatius del que serà el 50è aniversari, previst pel 2027. • Objectiu: convertir aquesta edició en una de les més rellevants de la història de la cursa. • Es fa una crida a: - Participants actuals i exparticipants - Excorredors - Antics membres de l’organització - Simpatitzants en general • Es vol crear una “comissió del 50è aniversari” per impulsar projectes i activitats commemoratives. Crida a la participació i comissions de treball (segons 555–594) • Tot i que la celebració és d’aquí a dos anys, l’organització es mou amb anticipació per planificar una edició ambiciosa i plena de contingut. • Les persones interessades a col·laborar poden inscriure’s mitjançant un formulari disponible a la web de Ràdio Desvern. • Dades recollides: dades de contacte per informar de properes trobades i propostes de treball. • Voluntat de crear un equip ampli que aporti: - Idees creatives - Suport logístic - Implicació directa en l’elaboració del programa especial del 50è aniversari. Cinema i memòria històrica: “L’última quinta” El projecte cinematogràfic (segons 594–616) • El cineasta santjustenc Pol Arazuri presenta el seu projecte de curtmetratge: L’última quinta. • Es tracta del seu Treball de Final de Màster a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). • Ambientació: Sant Just durant els últims dies de la Guerra Civil. • Tema central: la història dels joves de la Lleva del Biberó, explicada a través d’un protagonista fictici que representa tots els nois enviats al front sense tenir l’edat reglamentària. • El rodatge està previst per a gener de 2026. Origen i documentació del projecte (segons 616–697) • El projecte neix el 2020, en plena quarantena, quan Arazuri i un company (Genís) volen crear una ficció ambientada a Sant Just. • Inspiració inicial: una websèrie sobre Sant Just (Sant Just Fiber) i l’interès creixent dels autors pel món del cinema. • En fer recerca històrica, detecten que la Guerra Civil és un tema poc tractat localment. • Amb el suport del Centre d’Estudis Santjustencs i de Julio Ochoa, recopilen informació sobre: - Què va succeir a Sant Just durant els tres anys de guerra - Com es va viure el final del conflicte al municipi, especialment abans de l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona • A partir d’aquesta recerca, decideixen centrar-se en el període final de la guerra i en el seu impacte sobre la població jove. Producció, localitzacions i calendari (segons 713–731) • El projecte es troba en la fase final de preproducció, polint els últims detalls del guió. • El rodatge començarà a finals de gener de 2026 i s’allargarà durant diversos mesos. • Dificultat principal: trobar localitzacions a Sant Just que reprodueixin l’ambient dels anys 30, ja que el municipi s’ha modernitzat molt. • Per això, part del rodatge es traslladarà a: - Collserola - Àrees més rurals de Lleida i Tarragona • La postproducció (amb efectes especials) ocuparà gran part de l’any, amb la previsió següent: - Presentació a l’Acadèmia ESCAC - Recorregut per festivals nacionals i internacionals - Estrena al públic general entre finals de 2026 i principis de 2027 Missatge i reflexió sobre la Guerra Civil (segons 755–839) • Com a antic col·laborador de Ràdio Desvern, Pol Arazuri reflexiona sobre el desconeixement de la Guerra Civil entre la seva generació. • Objectiu del curtmetratge: - Fer una interpel·lació directa als joves sobre els perills de la crispació política - Mostrar com els conflictes polítics poden desembocar en guerres on la població civil esdevé “carn de canó” • Es vol anar més enllà de les dades històriques, centrant-se en l’aspecte humà del conflicte. "El fet que ja no quedi testimonis fa que no es parli. I jo crec que això té a veure amb aquest desconeixement." • Arazuri també destaca que, tot i que a Sant Just hi ha una joventut ideològicament activa i compromesa, això no reflecteix la realitat general d’altres territoris. • L’equip del projecte té un perfil a Instagram on anirà compartint novetats i possibles vies de participació ciutadana. L’entrevista completa es pot recuperar al podcast de Ràdio Desvern. Educació i convivència: Model Canigó i programa TEI Presentació del Model Canigó (segons 866–915) • L’Escola Canigó explica el seu projecte educatiu en una entrevista a Ràdio Desvern, amb la participació de: - Carlos Arveras, director (esmentat com Carlos Arberas en l’àudio) - Anna Castellón, coordinadora de Cicle Superior - Paula Campos, coordinadora d’Educació Infantil • El centre escolar, amb 423 alumnes, presenta el Model Canigó, que integra: - Valors pedagògics consolidats - Programes innovadors per a la convivència i el desenvolupament integral • El projecte actual neix fa 9 anys, arran d’una gran reflexió pedagògica en rellevar l’antic director Eloi Sala, que portava 32 anys al càrrec. Pilars pedagògics fonamentals (segons 890–915, 927–987) • Dels elements de l’antic projecte, l’escola manté i reforça: Pedagogia de l’esforç: creença ferma que si no hi ha esforç, no hi ha aprenentatge. Autonomia i responsabilitat de l’infant. Importància de l’oralitat i el foment de la lectura. Valor de la memòria com a eina per a un aprenentatge significatiu. • A aquests pilars s’hi afegeixen: - Noves metodologies pedagògiques - Reorganització del treball docent - Potenciació de l’educació en espais no formals (per exemple, colònies escolars a tots els cursos a partir de 5è). Es busca un equilibri entre tradició pedagògica i innovació metodològica. Programa TEI (Tutoria Entre Iguals) a primària (segons 987–1011) • Un dels projectes clau del Model Canigó és el TEI (Tutoria Entre Iguals), implantat des del curs 2014–2015. • Objectiu: prevenir conflictes i assetjament escolar mitjançant vincles positius entre alumnat. • Funcionament al Cicle Mitjà i Superior: - L’alumnat de 5è fa de tutor de l’alumnat de 3r. - Quan pugen de curs, es manté el vincle: 6è continua amb 4t. - Es genera una relació de “germans grans” que fomenta la responsabilitat col·lectiva i el sentiment de cura mútua. • El programa contribueix a crear una comunitat educativa cohesionada, on els alumnes se senten acompanyats i protegits. Extensió del TEI a Educació Infantil (segons 1011–1067) • Davant l’èxit del TEI a primària, l’escola decideix estendre el projecte a Infantil. • El professorat d’Infantil rep formació específica de TEI per Infantil i fa quatre cursos que s’aplica. • Adaptació a la franja 3–5 anys: - No s’utilitza el terme tutor/tutora, sinó el d’“amic o amiga especial”. - Es treballa entre l’alumnat d’I3 i I5: - Els nens i nenes d’I5 esdevenen amics especials dels d’I3. • Procés d’implementació: - Es comença quan els infants d’I3 ja estan adaptats a l’escola. - Les parelles es fan tenint en compte el perfil de cada infant. • Tipus d’activitats: - Acompanyar els petits a baixar al pati - Esmorzar junts algun dia - Dibuixar el company (el gran dibuixa el petit i viceversa) Es crea així la “llavor del projecte” des de ben petits, fomentant el respecte, l’empatia i la cura mútua. • L’entrevista completa sobre el Model Canigó es pot escoltar també al podcast de Ràdio Desvern. Agenda d’activitats setmanals a Sant Just Activitats de mitja setmana (segons 1133–1209) Dimecres 26 de novembre • Centre Cívic Joan Maragall - 18.15 h (aprox.): Xerrada-taller “Què hi ha després del contenidor”, sobre gestió de residus i reciclatge. Dijous 27 de novembre • Biblioteca Joan Margarit / sortida cultural - 17.30 h: Sortida al Gran Teatre del Liceu, organitzada per la Biblioteca Joan Margarit. • Biblioteca Joan Margarit / Can Ginestar - 17.30 h: Activitat “TAT, sessions amb moixaines, jocs i cançons per nadons”, a càrrec d’Isa Linares, a la sala Isidre Cónsol i Girbet de Can Ginestar (coorganitzada amb la Biblioteca Joan Margarit). • Ajuntament de Sant Just - 18.00 h: Ple municipal ordinari de novembre, a la Sala de Sessions de l’Ajuntament. • Residència de la Mallola - 18.00 h: Conferència de l’AUGGE (Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran d’Esplugues i Sant Just) a l’auditori de la Residència de la Mallola, a càrrec del periodista i escriptor David Revelles (tema: Els càtars). • Centre Social El Mil·lenari - 18.15 h (aprox.): Xerrada-taller “Què hi ha després del contenidor” (segona sessió), sobre sostenibilitat i reciclatge. • Servei Local de Català / escoles - 18.30 h (aprox.): Clubs de lectura fàcil de nivell intermedi. • Ateneu de Sant Just – Sala del Cinquantenari - 19.00 h: Acte “Veus de la Transició. Sant Just parla”, organitzat pel Centre d’Estudis Santjustencs, el grup de tertulians de l’Ateneu i Òmnium Baix Llobregat Est. • Can Ginestar – Sala Isidre Cónsol - 19.00 h: Dins la programació del Novembre Lila, entrevista en línia a Nevenka Fernández, referent en la lluita contra l’assetjament sexual. Activitats de divendres (segons 1236–1270) Divendres 28 de novembre • plaça Iulia Quieta - 17.00 h: Acte d’encesa de llums de Nadal 2025, amb activitats familiars. • Escoles (espais educatius) - 19.00 h: Micro obert organitzat pels tallers de música, espai d’expressió artística per a infants i joves. • Ateneu de Sant Just – Sala del Cinquantenari - 19.00 h: Presentació del llibre “50 anys de cicles de les Cees”. • Can Ginestar – Celler - 19.30 h: Inauguració oficial de l’exposició “L’ànima dels materials”, de Txaro Galvez. • Associació Taekwondo Sant Just - 20.00 h: Taller de defensa personal femenina (autodefensa per a dones i noies a partir de 12 anys). Activitats de dissabte (segons 1270–1324) Dissabte 29 de novembre • Escola Montseny (aparcament) - 07.00 h: Sortida de l’excursió de cap de setmana per posar el pessebre de les Cees 2025. • Parc plaça Iulia Quieta / barri de Mas Lluí - 09.00 h: Mercat ambulant del barri de Mas Lluí (tots els dissabtes). • Casal de Joves – Sala Utopia - Horari de matí: Flow Whisky, cinquena edició del campionat de dansa hip-hop, popping i house. • Parc del Mil·lenari - 12.00 h: Activitat “Juguem a canviar-ho tot” amb la proposta “L’últim gran arbre”, activitat familiar i gratuïta sense inscripció prèvia. Activitats de diumenge (segons 1324–1385) Diumenge 30 de novembre • Casal de Joves – Sala Utopia - 10.00 h: Continuació de la Flow Whisky, cinquena edició del campionat de dansa hip-hop, popping i house. • Parc de Torreblanca - 10.30–14.00 h: Mercat de Pagès setmanal. • plaça de la Pau - 11.00 h: 39a edició de la trobada de les Amigues Extremenyes, amb preparació de migas per a totes les persones assistents i servei de bar. • plaça Maragall - 11.00 h: Celebració del Dia de la Ciutat Educadora i dels Drets dels Infants, amb: - Tallers - Espais de joc - Pintacares - Espectacle musical amb La Xaxa i Band • Parc de Torreblanca (espai de joc ambiental) - 12.00 h: Activitat “Joc a l’ambiental: Atrapant l’aire”, un taller per descobrir l’aire i les seves característiques a través del joc. Activitat gratuïta i sense inscripció prèvia. Recordatori final de titulars (segons 1425–1497) En el tram final, la locutora fa un resum en titulars dels punts més destacats del butlletí: • Recollida solidària de material escolar per Cuba, impulsada pel Casal Popular La Sala. • Exposició “L’ànima dels materials” de Txaro Galvez al celler de Can Ginestar, del 28 de novembre al 3 de gener, amb visites guiades. • Taller gratuït de defensa personal per a dones i noies, organitzat per l’Associació Taekwondo Sant Just. • Crida de Càritas Sant Just per al Gran Recapte d’aliments del cap de setmana. La locutora, Mariona Sales Vilanova, tanca el butlletí recordant que la informació local es pot seguir als butlletins horaris, a radiodesvern.com i a les xarxes socials de l’emissora. Interlocutors principals • Mariona Sales Vilanova – Locutora i conductora del butlletí de notícies. • Xus Isla – Responsable de Càritas Sant Just (entrevista sobre el Gran Recapte). • Toni Serrallonga – Responsable de Càritas Sant Just (entrevista sobre el Gran Recapte). • Pol Arazuri – Cineasta santjustenc, director del curtmetratge L’última quinta i excol·laborador de Ràdio Desvern. • Carlos Arveras – Director de l’Escola Canigó. • Anna Castellón – Coordinadora de Cicle Superior de l’Escola Canigó. • Paula Campos – Coordinadora d’Educació Infantil de l’Escola Canigó. Tags • Sant Just Desvern • Ràdio Desvern • Sant Just Notícies (edició migdia) • Casal Popular La Sala • Material escolar per Cuba • Solidaritat internacional • Càritas Sant Just • Gran Recapte d’aliments • Pobresa i vulnerabilitat • Voluntariat • APS (aprenentatge i servei) • Exposició L’ànima dels materials • Txaro Galvez • Can Ginestar • Art contemporani • Taekwondo Sant Just • Defensa personal femenina • Violència masclista • Cursa de Karts de Coixinets • 50è aniversari • Pol Arazuri • L’última quinta • Guerra Civil • Lleva del Biberó • Centre d’Estudis Santjustencs • Cinema català • Jovent i memòria històrica • Escola Canigó • Model Canigó • TEI (Tutoria Entre Iguals) • Convivència escolar • Educació infantil • Educació primària • Colònies escolars • Biblioteca Joan Margarit • Residència de la Mallola • AUGGE • David Revelles • Centre Social El Mil·lenari • Ateneu de Sant Just • Sala del Cinquantenari • Novembre Lila • Nevenka Fernández • plaça Iulia Quieta • Casal de Joves • Flow Whisky • Parc de Torreblanca • Mercat de Pagès • plaça de la Pau • Dia de la Ciutat Educadora • Drets dels infants • Parc del Mil·lenari
Resum general L’episodi recull diversos blocs de contingut, però el nucli central és l’entrevista del magazín Entrevistes de La Rambla a Càritas Sant Just, centrada en el gran recapte d’aliments i la situació social al municipi. Al voltant, hi ha: Un butlletí informatiu local amb notícies de Sant Just Desvern. Diverses falques i promocions de programes de Ràdio Desvern i de la campanya de recapte. Un espai de recomanació literària sobre la novel·la Pipes d’Ester L. Calderón. Un tram final de notícies generals de Catalunya Ràdio. A continuació, el resum se centra sobretot en els trams de contingut propi de Sant Just i en l’entrevista amb Càritas, que són el cor del podcast. 1. Butlletí local de Sant Just 1.1. Campanya solidària per Cuba • Al Casal Popular La Sala s’ha engegat una recollida de material escolar destinat a una brigada de solidaritat per Cuba, amb l’objectiu de donar suport a mestres i alumnes. • Es demanen sobretot: - Bolígrafs, tisores, gomes, grapadores i grapes - Retoladors, marcadors, llibretes, blocs de notes - Llapis de colors i altres materials d’ús habitual a les aules • El material es lliurarà directament als centres educatius de Cuba amb què col·labora la brigada. • Horaris de recollida al Casal: - 26 de novembre: de 19.15 h a 21 h - 27 de novembre: de 17 h a 19 h - 28 de novembre: de 19 h a 21 h - 3 de desembre: de 19.15 h a 21 h 1.2. Exposició «L’ànima dels materials» a Can Ginestar • Al celler de Can Ginestar s’inaugura l’exposició «L’ànima dels materials» de l’artista Txaró Galvez. • Inauguració: - 28 de novembre, 19.30 h • Contingut de la mostra: - Peces creades amb cuir, cautxú, feltra, ferro, plom, pissarra, paper i teixits. - Pintura amb oli i pigments de grafit sobre diferents suports. • Eix conceptual: - Galvez dona vida i expressivitat a materials poc valorats. - Proposa un recorregut basat en la relació de textures, pesos i tonalitats. - Vol facilitar una mirada directa a la poètica de la matèria i als processos creatius. • Visites guiades amb l’artista: - 4 de desembre - 22 de desembre • L’exposició es podrà visitar fins al 3 de gener. «L’objectiu és facilitar una mirada directa a la poètica de la matèria» 1.3. Taller de defensa personal femenina • L’Associació Taekwondo Sant Just organitza un taller de defensa personal femenina. • Detalls de l’activitat: - Data: 28 de novembre - Hora: 20 h - Lloc: Local de Taekwondo Sant Just - Públic: dones i noies a partir de 12 anys • Continguts principals: - Anàlisi de situacions de risc - Colpejos i atacs bàsics - Punts vitals del cos - Defenses i sortides bàsiques - Controls i mobilitzacions • Enfocament: - Plantejament útil, senzill i aplicable. - No cal experiència prèvia ni condició física específica. 2. Falques i autopromocions de Ràdio Desvern Al llarg de l’àudio apareixen diverses falques publicitàries i autopromos de la programació de Ràdio Desvern, que serveixen de transició entre blocs: 2.1. Programes culturals i musicals • Cara B – Programa que mostra «l’altra cara de la música moderna», amb històries amagades entre cançons d’ahir i d’avui. • Fabricants de Cançons – Espai de converses amb «artesans de la paraula cantada», on es parla de processos creatius de les cançons com si es fes una copa sense presses. • Veus de la Parròquia – Programa que comparteix notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat de la parròquia local. 2.2. Falques del gran recapte per a Càritas Sant Just Repetidament es recorda el gran recapte d’aliments per a Càritas Sant Just, amb èmfasi que: • Va destinat a famílies i persones necessitades del municipi. • S’informen punts i horaris de recollida (Condis, mercat municipal, Caprabo, Consum, Bonària, Arbolari, etc.) els dies 28, 29 i 30 de novembre. Aquestes falques reforcen el missatge central que després es desenvolupa a l’entrevista. «Gran recapta d’aliments per a Càritas Sant Just els dies 28, 29 i 30 de novembre.» 3. Entrevista central: Càritas Sant Just i el gran recapte La part més extensa de l’episodi és l’entrevista del magazín Entrevistes de La Rambla amb dos representants de Càritas Sant Just, la Xus Isla i en Toni Serrallonga. S’analitza la situació social al municipi, el funcionament intern de Càritas i els projectes comunitaris. 3.1. Situació actual de demanda d’ajuda social • Càritas Sant Just atén aproximadament un centenar de persones, tot i que la llista és dinàmica (hi ha altes i baixes constants). • Les persones usuàries: - Són derivades principalment pels serveis socials municipals. - En alguns casos arriben directament a Càritas. • Existeix una llista d’espera als serveis socials perquè Càritas no pot atendre tothom. • S’ha detectat un augment de famílies amb fills i filles que requereixen suport alimentari. «Hi ha una necessitat cada cop una mica més gran.» 3.2. Necessitats d’aliments i productes bàsics • La situació del rebost a final d’any és de poc estoc, cosa que fa especialment important el gran recapte. • Es prioritzen aliments envasats i de llarga durada: - Oli (especialment d’oliva) - Pasta, arròs - Llegums secs i cuits - Sardines, tonyina i altres conserves de peix - Galetes, patés, olives • Productes de neteja i higiene personal: - Sabó personal, raspalls de dents, pasta de dents - Productes d’higiene íntima femenina (que Càritas proporciona regularment) • Particularitats del servei: - No cal sabó per a la roba, perquè Càritas ja en distribueix sabó ecològic, amb menys impacte ambiental. - Un cop al mes es dona material higiènic per a dones, incorporat recentment. • En època de Nadal es demanen també productes típics nadalencs per donar caliu: - Torrons, neules, polvorons, roscos, etc. «Qualsevol cosa que faci una mica de Nadal i els alegri una mica el dia.» 3.3. Evolució de la demanda i impacte de la inflació • En els últims anys, fins a finals del 2025, Càritas percep: - Augment progressiu de famílies ateses. - Més famílies amb infants que depenen de la recollida d’aliments. • La pujada generalitzada de preus (inflació) ha afectat: - La capacitat de les famílies per comprar la cistella bàsica. - La composició i mida dels lots que pot oferir Càritas. • Han desaparegut alguns suports externs: - Abans rebien camions d’aliments de la Creu Roja (dos cops l’any, després un, ara cap). - Això ha reduït significativament el volum d’aliments disponibles. • Criteris per fer els lots: - Es busca que la cistella estigui nutricionalment equilibrada: proteïnes, greixos, hidrats de carboni i minerals. - Tot i això, la cistella actual és més petita que en anys anteriors per falta de recursos. • Exemple il·lustratiu: - L’any anterior, l’oli d’oliva era tan car que se’n va recollir molt poc. - Cada ampolla d’oli que arribava era gairebé un «esdeveniment». «Esperem que aquest any la gent sigui molt solidària… si no, la cistella queda més reduïda.» 3.4. Voluntariat i implicació de la comunitat • Estructura de voluntariat: - Uns 40 voluntaris a Càritas Sant Just en total. - Uns 30 participen de manera directa al gran recapte. • Col·laboracions educatives: - Alumnes de 4t d’ESO de l’Institut col·laboren a través del seu projecte d’Aprenentatge i Servei (APS). - Aquesta implicació juvenil reforça el vincle educació–solidaritat. • Voluntariat del poble: - Veïns i veïnes que, de forma altruista, s’apunten cada any per donar un cop de mà. • Organització interna per equips: - Equip de logística: gestiona el magatzem, la distribució i l’organització dels punts de recollida. - Equip de difusió: s’encarrega de cartells, relació amb la ràdio, fotos, publicacions, tràmits i material informatiu (com punts de llibre que es donen als donants durant el recapte). «Tenim bastanta estructura i la gent sí que s’hi vol col·laborar.» 3.5. Paper de les escoles i altres entitats locals 3.5.1. Centres educatius • Instituts i centres concertats (p. ex. Madre Sacramento): - Càritas hi fa xerrades explicatives. - Els alumnes col·laboren en: - Preparació del dinar de Nadal. - Campanya específica de recollida d’aliments. • Escoles de primària del municipi: - Fan recollides pròpies d’aliments, especialment per Nadal. - Els aliments es lliuren al magatzem de Càritas, sovint per part del mateix alumnat. • També hi ha donacions puntuals a final de curs, concerts solidaris i altres activitats que acaben convertint-se en aportacions d’aliments o diners. 3.5.2. Entitats esportives i culturals • Es destaca la col·laboració del Trail Barcelona, que va organitzar una iniciativa recent: - Fer una ruta per la muntanya amb motxilles carregades d’aliments. - Baixar després fins a Càritas per entregar-los. • Altres entitats del municipi (hotels, escoles, grups culturals o esportius) també fan: - Donacions puntuals. - Activitats solidàries (p. ex. concerts benèfics) en benefici de Càritas. «També fem una mica de poble quan organitzem aquestes coses.» 3.6. Projectes socials de Càritas Sant Just A banda del repartiment d’aliments, Càritas desenvolupa projectes comunitaris que aborden altres dimensions de la vulnerabilitat, com la solitud i la integració. 3.6.1. Equip «Cor i Cura» • Equip intern de Càritas que es dedica a «fer coses per curar el cor», és a dir, activitats que aporten alegria, caliu i suport emocional. • Exemples d’activitats: - Berenars anuals amb famílies usuàries. - Col·laboració amb els gegants i capgrossos del poble. - Visita a la casa dels gegants i capgrossos, molt valorada pels infants. • Impactes concrets: - D’aquestes trobades, un nen va acabar apuntant-se a la colla gegantera, mostrant com la inclusió social passa també per la participació en la vida associativa. 3.6.2. Dinar de Nadal • Activitat anual molt simbòlica, prevista enguany per al diumenge 21 de desembre. • Hi són convidades totes les persones que venen a Càritas (famílies i infants). • L’any anterior hi van assistir unes 35 persones. • Particularitats del dinar: - Es pregunta a les famílies estrangeres què mengen per Nadal al seu país. - Es procura incorporar alguns d’aquests plats al menú. - L’objectiu és que se sentin acollides i reconegudes culturalment. «Va ser com una gran família que érem tots plegats.» • Enguany també s’espera la participació d’alumnes que ajudaran a organitzar i dinamitzar el dinar. 3.6.3. El «Cafè de les 3» • Espai social pensat per combatre la solitud no desitjada. • Funcionament: - Iniciat l’any passat com a activitat mensual. - Ara es fa cada dimarts de 15 h a 17 h. - És un espai obert a tothom del poble, no només a usuaris de Càritas. • Dinàmica: - Es fa un cafè, es conversa, es comparteix estona. - Pretenen ser un espai de relació i suport mutu. «És buscar aquests forats que tenim, per exemple, de solitud no desitjada.» 3.7. Crida final a la ciutadania i punts de recollida En la part final de l’entrevista, Xus i Toni fan una crida directa a la participació al gran recapte. 3.7.1. Missatge clau • El recapte és «única i exclusivament» per a famílies vulnerables de Sant Just. • Tot el que es recull es queda al poble: - No es deriva a bancs d’aliments generals ni a altres municipis. • Hi ha una llarga llista d’espera, així que la participació és crítica per poder ampliar l’atenció. 3.7.2. Punts i horaris de donació • Divendres al matí (10–14 h): - Davant del mercat, al supermercat Condis. • Dissabte al matí (10–14 h): - Els dos Caprabo - Coaliment de Mas Lluí - L’Arbolari - Caprabo de la carretera Reial • Dissabte a la tarda: - Només al Caprabo de la carretera Reial (de 17.30 h a 20.30 h aprox., «de dos quarts de 6 a dos quarts de 9»). • Diumenge al matí (10–14 h): - Supermercat BonÀrea - Supermercat Consum «És molt important que la gent col·labori aquest cap de setmana… us esperem que vingueu i que feu la vostra col·laboració.» 4. Espai literari: recomanació del llibre Pipes En un altre bloc del magazín, l’Arnau Cònsol presenta l’espai «Va de llibres» amb una recomanació literària. 4.1. Presentació del llibre i ambientació musical • L’espai comença amb la cançó «La Soledad» de Laura Pausini, que és un leitmotiv dins del llibre recomanat. • L’obra central és Pipes, de Ester L. Calderón. • El llibre convida a viatjar, més que a un lloc, a una època: els anys 90, quan Pausini era omnipresent en les vides adolescents. 4.2. Trama i context social • Protagonista: Mada, una noia que viu en un poble a la perifèria de Santander, en un espai de perifèria industrial. • El poble de Maliano es descriu com: - Un antic poble «tradicional» que s’ha convertit en cinturó industrial. - Similar a una Cornellà o Santa Coloma respecte a Barcelona: perifèria d’una ciutat mitjana. • La colla d’amics de Mada: - Es troben cada tarda a una placeta per menjar pipes i parlar de la vida. - Les pipes esdevenen el fil conductor de la novel·la i una metàfora de caràcter i relacions. • Dilemes vitals: - Qui es quedarà al poble i qui marxarà. - Qui aspira a més i qui assumeix el destí de treballar a la fàbrica. «És una novel·la generacional d’una gent que, per fer alguna cosa a la vida, el que ha de fer és marxar.» 4.3. Tres generacions i el somni de «treballar assegut» L’Arnau destaca la part de la novel·la que esdevé gairebé assaig sociològic sobre tres generacions: • Avis: - Provenen de pobles de l’interior. - Van emigrar a la ciutat/poble industrial per treballar a fàbriques. • Pares (classe mitjana emergent): - Es van percebre com a classe mitjana gràcies a la feina estable de fàbrica. - Van aconseguir el piset als blocs nous i, si podien, la segona residència. • Fills (protagonistes del llibre): - Primera generació que ambiciona estudis universitaris com a via de mobilitat social. - Dipositaris de les esperances acumulades d’avis i pares. • Ideal compartit: «trabajar sentado» (treballar assegut), com a símbol de sortir del món obrer manual. • Realitat posterior: - Crisi del 2008 i pandèmia desfan part d’aquest somni. - Ciutats com Madrid o Barcelona, que havien de ser la salvació, els acaben expulsant per precarietat. «Probablement, la generació enganyada, nascuda a finals dels 70 i durant els 80.» 4.4. Marxar, tornar i no ser d’enlloc • Mada marxa a Madrid amb la idea de no tornar, com el «Marco» de la cançó. • Amb el temps s’adona que: - Quan torna al poble, ja no és del poble. - Madrid tampoc l’acaba d’acollir; se sent en terra de ningú. • El llibre culmina en un retrobar-se d’amics ja adults, molts amb fills i vides resoltes de manera desigual. • L’Arnau explica que el llibre l’ha impactat profundament, perquè li ressona en propi: - Hi reconeix vivències generacionals. - Evoca amors adolescents, decisions d’estudiar o marxar, i les promeses d’una vida que potser no s’han complert del tot. «És inevitablement una novel·la que et remou molt, perquè et fa pensar en aquests teus desitjos dels 17 anys.» 5. Bloc de notícies municipals i agenda Cap al final, el magazín recupera un espai de destacades amb informacions procedents del Servei de Comunicació de l’Ajuntament de Sant Just. 5.1. Setmana Europea de Prevenció de Residus • Sant Just se suma a la Setmana Europea de Prevenció de Residus. • Objectius principals: - Sensibilitzar sobre la reducció de residus. - Promoure un model de consum sostenible i una economia circular. • Edició actual: - 17a edició, del 22 al 30 de novembre. - Eix temàtic: RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics) amb l’eslògan «Connecta el valor a pagar el residu». • Activitats a Sant Just: - Xerrades-taller sobre residus i reciclatge en centres cívics (com Centre Cívic La Vagoneta i altres). - Exposició «Cementiri de petits electrodomèstics» a la plaça Camoapa. - Xerrades de sensibilització en centres educatius del municipi (del 10 al 18 de novembre), explicant l’impacte ambiental dels residus. 5.2. Recordatori de l’exposició de Txaró Galvez • Es reforça la informació ja donada al butlletí: exposició «L’ànima dels materials» de Txaró Galvez a Can Ginestar. • Es fa èmfasi en: - La selecció de materials no convencionals. - La composició de l’exposició perquè la mirada de l’espectador vagi d’unes peces a altres. 5.3. Encesa de llums de Nadal a la plaça Iulia Quieta • Es presenta la celebració de l’encesa de llums de Nadal al municipi. • Detalls de la festa: - Data: divendres 28 de novembre. - Lloc: plaça Iulia Quieta. - Inici: a partir de les 17 h. • Activitats previstes: - Repartiment de regals lluminosos per a infants i famílies. - Cantades de nadales a càrrec de: - Cor L’Opont de Flors - Cor Alfa - Cor Coragio - Jocs solidaris dinamitzats pel Col·lectiu Meraki. - Fotocall nadalenc de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just. • Acte central: - A les 18 h, encesa oficial de llums. - Xocolatada popular. - Espectacle familiar de titelles gegants «Els Robobobs», pensat per als més petits. La plaça s’omplirà «d’energia i imaginació» per donar el tret de sortida al Nadal. 6. Notícies generals i tancament L’àudio es tanca amb un butlletí de notícies generals (àmbit català, estatal i internacional) de Catalunya Ràdio, seguit de l’enllaç amb un nou butlletí local de Sant Just. Temes destacats: • Polèmica política al País Valencià (cas Mazón i la DANA). • Proposta de Teresa Pere Mato com a nova fiscal general de l’Estat. • Incendi greu a Hong Kong en un complex d’edificis d’alta densitat. • Nominacions als Premis del Cinema Europeu, amb protagonisme del film The Zone of Interest (traduit com «de Sirat») i altres títols. • Resultats i prèvies esportives: Champions masculina (Barça, Reial Madrid, Atlètic de Madrid, Arsenal…), Eurolliga de bàsquet i estrena d’un nou capítol del podcast «Fent futbol». Aquest bloc serveix més com a marc informatiu general que no pas com a part específica del contingut local de Sant Just. 7. Idees clau de l’episodi Càritas Sant Just afronta un augment de la demanda d’ajuda, especialment de famílies amb infants, i una reducció dels recursos (menys aportacions institucionals i impacte de la inflació). El gran recapte d’aliments és decisiu per poder mantenir cistelles alimentàries dignes i equilibrades al llarg de l’any següent. La xarxa comunitària (escoles, instituts, entitats esportives i culturals, veïnat i jovent) és clau per sostenir el projecte. Càritas no només reparteix menjar, sinó que impulsa projectes de comunitat i cura emocional com el Cafè de les 3, el dinar de Nadal i l’equip Cor i Cura. A nivell cultural, el municipi es mou amb iniciatives com l’exposició a Can Ginestar i l’encesa de llums a la plaça Iulia Quieta, i en paral·lel, el magazín connecta amb reflexions més àmplies mitjançant la recomanació literària de Pipes, una obra sobre una generació perifèrica i enganyada. Aquests elements dibuixen un Sant Just altament actiu socialment, on la ràdio local, les entitats i les institucions municipals actuen com a teixit connector entre necessitats socials, cultura i participació ciutadana.
