Tots els episodis · 2025

1760 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

193-216 de 1760
  • Xoc d'Estics del 20/11/2025 - episode art
    Xoc d'Estics
    1h 58min

    Xoc d'Estics del 20/11/2025

    El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

  • #501 - El Refugi del 20/11/2025 — Notícies, festes universitàries i jocs de taula - episode art
    El Refugi
    1h 51min

    #501 - El Refugi del 20/11/2025 — Notícies, festes universitàries i jocs de taula

    Visió general del programa El Refugi a Ràdio Desvern ofereix en aquest episodi una tarda molt completa amb tres grans blocs: • Actualitat informativa (política, economia, successos, temps, trànsit i esport, tant general com local) • Món universitari i oci juvenil, amb una conversa àgil sobre festes universitàries, socialització i vida al campus • Jocs de taula i associacionisme, amb la presentació d’un esdeveniment especial a Molins de Rei i d’un joc de taula modern Tot plegat, intercalat amb música (especialment de Marc Cuevas i sessions de Bizarrap), crea un to dinàmic que combina informació seriosa amb continguts lleugers i d’entreteniment. 1. Zoom Informatiu: política, economia i actualitat 1.1. Condemna al fiscal general de l’Estat • El Tribunal Suprem condemna Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat, a: - Multa de 7.200 € - 2 anys d’inhabilitació per revelació de secrets - 10.000 € d’indemnització per danys morals a Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso • El cas s’origina per la filtració d’un correu electrònic confidencial on l’advocat de González Amador negociava un acord en una investigació per frau fiscal. • El Suprem l’absol d’altres delictes (prevaricació i omissió del deure de custòdia). • La sentència inclou dos vots particulars de magistrades que apostaven per l’absolució. "Hoy son campañas de desinformación y también abusos de poder. La amenaza, por tanto, sigue ahí" – Pedro Sánchez, vinculant el context actual amb la defensa de la democràcia. • Reacció del govern espanyol: - Fèlix Bolaños expressa desacord amb la sentència però diu que el govern la respecta - Anuncia que s’activarà el mecanisme per nomenar un nou fiscal general • Reacció del PP: - Alberto Núñez Feijó acusa Pedro Sánchez de dirigir una "operación política" contra Ayuso - Demana la dimissió de Sánchez i que demani perdó a la ciutadania 1.2. Corrupció i contractacions irregulars • A Almeria, el president de la Diputació, Javier Aureliano García, i altres detinguts queden en llibertat amb càrrecs. • S’investiga una trama de: - Suborn - Malversació - Blanqueig de capitals - "Mossegades" en contractes, incloses compres de mascaretes el 2021 • La UCO investiga empreses vinculades a la Diputació, com Tagilis. 1.3. Condemna multimilionària a Meta • Un jutjat de Madrid condemna Meta (Facebook i Instagram) a pagar 479 milions d’euros a 87 mitjans digitals i agències de notícies d’Espanya. • Motiu: competència deslleial per ús indegut de dades personals per fer publicitat personalitzada sense consentiment explícit. • Es calcula que Meta hauria generat més de 5.200 milions d’euros en publicitat online a Espanya (2018–2023) vulnerant el RGPD. • Entre els demandants hi ha mitjans catalans com Grup Godó, Diari Ara i Segre. • Meta té 20 dies per recórrer, i la resolució pot marcar precedent legal en el sector publicitari. 1.4. Temps: entrada d’aire fred i neu baixa • Una gropada d’aire fred àrtic porta l’hivern a Catalunya: - Temperatures sota zero a l’interior i al Pirineu - Possibles ruixats al nord-est (entre Barcelona i Girona) - Cota de neu fins als 400 m, amb opció de neu al Montseny i les Gavarres • Temperatures mínimes: - Entre –3 i 4 ºC a l’interior - Entre 5 i 9 ºC a la costa • Vent de tramuntana i mestral fort, sobretot a Camp de Tarragona i Ponent, amb ratxes > 70 km/h i onatge de fins a 2,5 m a la Costa Brava. • Divendres: el temps s’estabilitza, però la neu al Pirineu augmenta i el vent continua intens. 1.5. Trànsit i seguretat viària a l’AP-7 • El Servei Català de Trànsit engega un pla per reduir la sinistralitat a l’AP-7, sobretot al tram de Tarragona, on hi ha hagut 10 de 15 víctimes mortals de l’any a la via. • Mesures principals: - Més radars fixos i mòbils - Vigilància amb helicòpters, amb atenció especial als camions i la prohibició d’avançament - Reducció de la velocitat a les Terres de l’Ebre: • 100 km/h per a turismes • 80 km/h per a vehicles pesants - Més inspeccions a camions (el 45 % dels controlats presenten defectes) • S’avaluarà l’eficàcia del pla al març de 2026. 2. Actualitat local de Sant Just Desvern 2.1. Mobilitat: reforç del tram baix • El tram baix reforça la seva freqüència de pas des del novembre: - Especialment divendres, dissabtes, diumenges i festius - S’adapta a l’augment de la demanda i a nous patrons de mobilitat • Objectius: - Oferir un servei equiparable a un dia feiner en hora punta - Donar resposta a un pic de mobilitat els divendres a les 15 h - Millorar la connexió de Sant Just amb Barcelona i municipis veïns - Fomentar transport sostenible i reduir l’ús del vehicle privat. 2.2. Cultura: èxit de “Matilda, el musical” • La Factoria de Teatre de l’Ateneu de Sant Just estrena “Matilda, el musical” a la Sala del Cinquantenari. • Totes les entrades exhaurides per a les tres funcions (22 i 23 de novembre). • És la primera gran producció juvenil de la Factoria, basada en la història d’una nena extraordinària que afronta dificultats amb: - Intel·ligència - Coratge - Imaginació • L’obra combina vibració escènica, emoció i humor negre, i demostra el creixement del teatre juvenil al municipi. 2.3. Política local: entrevista al portaveu del PP • Enrique Salvadores, portaveu del PP a Sant Just, comenta en entrevista a Ràdio Desvern: - El darrer ple municipal - Les noves ordenances - La situació de l’habitatge social - Els incidents al ple del 30 d’octubre • Sobre l’ordenança de tinença d’animals: - La qualifica de bona en línies generals - Destaca la base de dades d’ADN caní per combatre l’incivisme - Critica el govern local per rebutjar 62 esmenes de Junts • L’entrevista completa es pot escoltar al podcast de Ràdio Desvern. 3. Esports: futbol, tennis i bàsquet d’elit 3.1. Futbol internacional • Itàlia (quatre vegades campiona del món) disputarà la repesca per al Mundial 2026 contra Irlanda del Nord. - El partit serà el 26 de març de 2026, a casa, possiblement a San Siro. 3.2. Copa Davis i tennis • Espanya remunta i es classifica per a les semifinals de la Copa Davis: - Victòria de Jaume Munar i derrota de Pablo Carreño en els individuals - El punt decisiu s’aconsegueix al dobles - Espanya (sis cops campiona) s’enfrontarà al guanyador de l’Argentina–Alemanya. 3.3. Barça femení i Champions • El Barça treballa perquè l’equip femení pugui disputar algun partit de Champions al Camp Nou remodelat. - Ho confirma el directiu Xavi Puig - Encara no hi ha data fixada; cal quadrar-ho amb el calendari del primer equip masculí. 3.4. Lesió greu de Cristian Portuguès • Cristian Portuguès pateix una lesió de genoll a l’entrenament i podria perdre’s la resta de la temporada. • Sospita d’afectació del lligament encreuat; ha de visitar el doctor Cugat per saber-ne l’abast. 3.5. Bàsquet: redebut de Xavi Pasqual al Barça • Primer gran test de Xavi Pasqual com a nou entrenador del Barça de bàsquet a l’Eurolliga: - Partit a domicili contra Anadolu Efes (equip turc, 16è classificat) - El Barça és sisè a la taula - L’ambient a la pista turca és sempre molt exigent. 3.6. Actualitat esportiva catalana i local (Foodcat – Víctor Cortines) La secció Foodcat incorpora un bloc de notícies esportives centrades sobretot en el Barça i el futbol català: 3.6.1. Barça masculí: retorn de lesionats • De cara al partit contra l’Athletic Club de Bilbao, el Barça recupera peces clau: - Lamine Yamal i Raphinha disponibles per al cap de setmana - Joan Garcia també podria estar a punt - Pedri està a prop de tornar, possiblement a Champions contra el Chelsea • El conjunt de Hansi Flick comença a recuperar efectius i a guanyar competitivitat. 3.6.2. Nova quarta equipació del Barça • El Barça presenta una quarta equipació trencadora que homenatja el 0–3 al Santiago Bernabéu (2004), amb el famós gol de Ronaldinho i l’ovació del públic blanc. • Detalls destacats: - Disseny en referència al traçat de la pilota al gol de Ronaldinho (element més de màrqueting que d’exactitud) - Al coll, hi consten els minuts dels tres gols del Barça d’aquell clàssic. 3.6.3. Bàsquet: prèvia del debut de Xavi Pasqual • Es reforça el que ja s’havia explicat al Zoom esportiu: partit Anadolu Efes – Barça, clau per mesurar l’inici de l’era Pasqual. 3.6.4. Girona i Espanyol a Primera • Girona: - Partit Betis–Girona a Sevilla, tercera jornada de Lliga - Objectiu: sumar 3 punts i sortir de la zona de descens (tot i haver guanyat l’última jornada) - Horari: diumenge, 16.15 h • Espanyol: - Rep el Sevilla a casa - Horari: dilluns, 21 h (tanca la 13a jornada) - Necessita una victòria per mantenir el bon inici i aspirar a posicions europees (és 6è, zona de Conference League). 3.6.5. Fórmula 1 i motociclisme • MotoGP: temporada acabada. • Fórmula 1: queden tres grans premis; s’acosta el final de temporada. - Aventpenúltim GP a Las Vegas. - Situació insòlita al campionat: Norris lidera la classificació amb 390 punts, seguit de Piastri (366) i Verstappen (341), en una lluita molt ajustada. 3.6.6. Atlètic Sant Just • Objectiu: sumar 3 punts per acostar-se a la zona alta i aspirar al play-off d’ascens. • Partit: - Atlètic Sant Just – Vilafranca - Dissabte, 18.05 h (horari singular, remarcat a l’antena) • L’equip es troba a mitja taula però vol lluitar per l’ascens a Tercera RFEF. 4. Efemèride del dia: 50 anys de la mort de Franco 4.1. Context històric i reaccions socials • El 20 de novembre fa 50 anys de la mort de Franco (1975). • Es recupera l’àudio històric de “Franco ha muerto”, que sonava a totes les llars d’Espanya. • Impacte emocional heterogeni: - En molts llocs, alegria continguda per la por al que podia passar amb el règim i la reacció feixista - En altres llars, pena i dolor, fruit d’un llegat de fidelitats basades en la por, la propaganda i la dependència. 4.2. Transició i conquesta de llibertats • La mort del dictador obre una escletxa de canvi, inicialment petita, però que permet l’entrada d’"aire nou". • Després de 40 anys de dictadura, l’Estat es troba en una cruïlla històrica: - Vagues, protestes estudiantils, moviments veïnals, intel·lectuals i treballadors reclamen un país diferent - La por comença a retrocedir davant l’esperança creixent. • La Transició es descriu com un procés: - Ple de pactes i concessions - Amb tensions i imperfeccions - Però que suposa una conquesta col·lectiva impulsada per la pressió social. • Conquestes clau: - Democràcia representativa - Reconèixer drets fonamentals - Pluralitat política - Llibertat d’expressió - Possibilitat d’imaginar un futur compartit. 4.3. Mirada al present: alerta davant el ressorgiment d’idees autoritàries • 50 anys després, es detecta el retorn d’algunes idees pròximes al franquisme al debat públic. • Preocupació especial pel jovent que no va viure la repressió, la censura ni les tortures, i que pot trivialitzar aquest període. "La millor manera d’honrar aquesta data és reafirmar el compromís de defensar la democràcia, preservar la llibertat i recordar que cap poble mereix viure amagat o en repressió." • Missatge central: memòria democràtica activa i compromís permanent amb els valors democràtics. 5. Música del programa 5.1. Cançó del dia: “No ha estado nada mal” – Marc Cuevas • Es presenta “No ha estado nada mal”, de Marc Cuevas, jove artista emergent d’Eivissa. • La cançó tracta: - Un amor viscut amb molta intensitat a través de gestos quotidians que esdevenen especials - La vulnerabilitat i la bellesa d’obrir el cor - El dubte entre “sort o mala sort” d’haver conegut aquest amor - La capacitat de celebrar un amor que s’acaba però que ha estat viscut amb autenticitat i passió. • Pistes que dona el presentador: - La cançó ha sortit aquella mateixa mitjanit - El cantant va participar a La Voz Kids - Producció de Gerard Giner "Alguns amors, encara que siguin efímers, mereixen ser recordats i celebrats per tot el que ens han aportat." • Durant el programa també sona una altra cançó de Marc Cuevas, “Todo esto”, reforçant la seva promoció com a artista emergent. 5.2. Altres temes musicals • Es punxen també temes urban/latins i sessions de Bizarrap: - Daddy Yankee – Bizarrap Music Session (referida com a cançó de discoteca preferida de la col·laboradora) - Altres cançons animades com a transició entre seccions i per reforçar l’ambient festiu de la tarda. 6. Secció “Sense Filtres” – Festes universitàries (Ariadna Cruz) 6.1. Introducció: la festa com a part de la vida universitària • L’Ariadna proposa parlar d’un tema més d’agradar que de preocupar: les festes universitàries. • Tots dos (Ariadna i Jaume) comparteixen experiències a la UAB (Autònoma), especialment a la Facultat de Comunicació. • Es defensa la idea que la universitat no és només estudiar, sinó també crear comunitat i xarxa social. 6.2. Les “novatades”: benvinguda als alumnes de primer • Les novatades són una benvinguda organitzada pels alumnes de segon per als de primer. • Activitats típiques: - Jocs amb quètxup, maionesa, farina, etc. - Dinàmiques per trencar el gel i afavorir la socialització • Importància: - Permeten conèixer gent ràpidament durant el primer mes de carrera - Molts dels amics actuals de l’Ariadna provenen d’aquell dia - Generen bromes i records que s’arrosseguen setmanes després • Anècdota destacada: - Una de les primeres vegades que l’Ariadna i el Jaume van parlar va ser a les novatades - Han passat dos anys i recorden una foto junts d’aquell moment. 6.3. Dimecres i dijous universitaris: sortir entre setmana • Es parla dels dijous universitaris, però l’Ariadna defensa els dimecres universitaris com a millor opció: 6.3.1. Arguments a favor dels dimecres • Entrades més barates i consum més econòmic (cubates a preus reduïts, ex. 4 € a Costa Breve). • Menys aglomeracions a la discoteca, ambient més respirable. • Estructura setmanal: - Dilluns i dimarts: dies “seriosos” de classes - Dimecres: dia amb expectativa de festa - Dijous: es sobreviu una mica cansat però contents - Divendres: ja gairebé és cap de setmana. • Es destaca el cas d’Itàlia, on el “mercoledì universitario” també és habitual. 6.3.2. Debat sobre la mandra i la responsabilitat • Molts estudiants no surten perquè tenen mandra o por a no rendir pels exàmens. • Els dos defensen que: - Una nit de festa no canvia el resultat d’un examen que és la setmana següent - A la franja de 1 h a 5 h de la matinada no s’aprofita per estudiar en condicions - És important viure la joventut i equilibrar estudis i oci. "Som joves, hem de viure la vida. Si no ho fem ara, quan ho farem?" 6.4. Agrupacions d’estudiants: LOCA (Facultat de Comunicació UAB) • A la Facultat de Comunicació hi ha el grup LOCA, que organitza i coordina les festes. 6.4.1. Funcions de LOCA "LOCA té dues funcions principals. La primera i més important és ser l’òrgan coordinador de l’alumnat i ser l’òrgan de connexió dins del grup directiu de la universitat, però a més a més tenim una funció dinamitzadora." • Funcions clau: - Coordinació de l’alumnat i interlocució amb l’equip directiu - Dinamització social mitjançant festes i activitats: • Festes recurrents a la Plaça Cívica • Festes pròpies de la facultat com Terror Film Fest i Els Òscars • La seva gran festa: Claqueta Sound, una mena de festa major de la facultat • Objectiu de fons: demostrar que la universitat no és només exàmens i marxar, sinó que hi ha manera de viure-la socialment i generar bons records. 6.5. Festes especials de la Facultat de Comunicació 6.5.1. Els Òscars de la UAB • Festa que coincideix amb la nit de la gala dels Òscars. • Dinàmica: - La facultat es tanca als estudiants durant tota la nit - A la sala gran es projecta la gala real dels Òscars en pantalla gran - Paral·lelament, hi ha festes a diverses aules amb música i DJs (sovint alumnes) - Hi assisteixen fins i tot professors, fet que trenca el rol estrictament acadèmic. • Ambient: - La gent va arreglada de gala (vestits, tratges, etc.) - Dilluns al matí les cares de cansament a classe són memorables 6.5.2. Terror Film Fest i altres • El Terror Film Fest és una festa de temàtica de cinema de terror, més "tranquil·la" però molt participativa. • LOCA treballa per organitzar festes conjuntes amb altres facultats, ampliant xarxes d’alumnat. 6.6. Passo de l’Equador i graduació 6.6.1. Passo de l’Equador • Es celebra al final de segon de carrera, quan s’ha passat la meitat dels estudis. • Versions: - Model clàssic: sopar en restaurant elegant i després discoteca - Model de l’Ariadna: casa de colònies dues nits per tot el grup • Experiència de l’Ariadna: - 38 persones a una habitació - Noies del grup organitzen àpats, jocs, festes temàtiques i activitats - Última nit: “mini graduació” dels dos primers anys amb bandes personalitzades (Miss/Mister + adjectiu) - L’Ariadna rep la banda de “Miss Peliculera”. • Experiència del Jaume: - Masia llogada amb sopar de càtering i DJ - Gran èxit i peticions de repetir, tot i la gran feinada organitzativa. 6.6.2. Graduació final • S’espera que sigui una festa similar al Passo de l’Equador, però amb un plus d’emotivitat: - Sopar formal - Festa posterior - Component nostàlgic: és l’últim cop que es troba tota la promoció reunida. "Al final, més que recordar exàmens i treballs, recordes les festes i els moments compartits fora de classe." 6.7. Valoració de la UAB com a espai social • L’Ariadna: - Creu que hi ha força festes, però s’assabenta de moltes massa tard (comunicació millorable) - Té dificultats per quedar-se a la tarda per qüestions d’horari i responsabilitats. • El Jaume: - Considera que la UAB (especialment comunicació) l’ha decebut una mica en l’aspecte social - Troba a faltar més germanor i activitats compartides de facultat - Assenyala que la pandèmia ha pogut afectar molt la cultura festiva del campus. 6.8. Costa Breve i llocs de referència • El grup de l’Ariadna és fidel a Costa Breve com a discoteca de dimecres: - Entrades barates - Bars a prop per fer la prèvia - Si la nit no rutlla, marxar aviat no surt car. 7. Secció “La vida és joc” – Molins Horror Games i “Town 77” 7.1. Jornades de jocs a Molins de Rei: Molins Horror Games 7.1.1. Origen i evolució • A Molins de Rei existeix un Festival de Cinema de Terror consolidat. • Fa 9 anys es va crear una activitat paral·lela de jocs de taula: Molins Horror Games (MHG). • Conceptualment: - Jornada completa de jocs de taula centrada inicialment en el terror i la por - Organitzada pel club Molins de Jocs 7.1.2. Format de la jornada • Lloc principal: Escola Palau de Molins de Rei (gimnàs, passadissos i aules). • Estructura: - Matí i tarda de joc obert al públic - Socis del club ensenyen jocs a qui hi vingui • Participants i activitats: - Editorials de jocs que porten títols per fer demostracions i sovint regalen jocs al club - Autors que presenten els seus jocs publicats - Creadors amb prototips que aprofiten per rebre feedback - Botigues especialitzades de jocs - Escola de maquillatge que fa maquillatge de terror • Públic: - Famílies, jugadors novells i jugadors avançats - Gent de Molins però també de fora (Lleida, Girona, etc.) 7.1.3. Del terror al joc per a tots els públics • Amb els anys, s’ha passat de programar només jocs de terror a incloure: - Jocs infantils i familiars - Jocs mitjans i pesats - Jocs de rol (amb espais dedicats, també partides infantils) • Conseqüència: la connexió amb el festival de cinema és ja principalment nominal. 7.1.4. Futur de l’esdeveniment • A partir del 2026: - L’esdeveniment es vol traslladar a la primavera - Canviarà de nom (deixarà de dir-se Molins Horror Games) - Es buscaran espais singulars per a jocs de rol (més foscor, ambient misteriós) • Objectius: - Evitar la saturació de jornades als mesos d’octubre–novembre (Dau i altres) - Continuar creixent com a punt de referència de jocs a la zona 7.1.5. Recomanació pràctica • Per informació detallada (editorials convidades, jocs, partides de rol, inscripcions): - Consultar Instagram de Molins de Jocs "Hi ha molta varietat: joc de por, d’investigació, infantil, familiar... Volíem que fos una jornada per a tothom." 7.2. Presentació del joc “Town 77” 7.2.1. Editor i format • Joc de l’editorial japonesa Oink Games. • Característiques generals d’Oink: - Caixes molt petites, fàcils de portar - Partides de 15–20 minuts - Disseny minimalista i modern - Regles senzilles però amb profunditat estratègica 7.2.2. Objectiu i components • Objectiu: construir una ciutat amb una graella de 7 × 7 edificis. • Hi ha 7 tipus d’edificis (formes diferents) i 7 colors. - Cada fitxa és una combinació única color + forma - En total: 49 fitxes diferents. 7.2.3. Mecànica bàsica • Es juga en una graella imaginària de 7 files per 7 columnes. • Condicions de col·locació: - Cada edifici nou s’ha de col·locar ortogonalment adjacent a un edifici ja present (costat o sota) - En cada fila i columna no es pot repetir ni color ni forma (recorda un sudoku, però amb colors i formes en lloc de números). • Inici de partida: - Es col·loca un edifici inicial aleatori al centre - Cada jugador comença amb 4 fitxes a la mà (amagades darrere d’un suportet). • Torn de joc: - El jugador tria una de les seves fitxes i la col·loca en una posició vàlida (respectant color i forma a la fila i columna) - Després roba una fitxa nova de la bossa per tornar a tenir 4 fitxes - Opcionalment, pot descartar una de les fitxes i retornar-la a la bossa 7.2.4. Final de partida i condicions de victòria • Un jugador abandona quan, amb les 4 fitxes que té, no pot col·locar cap fitxa enlloc (cap combinació respecta les restriccions de fila i columna). • La partida acaba quan tots els jugadors han abandonat. • Guanya: - El jugador que acaba amb menys fitxes a la mà. - Si dos jugadors acaben amb 0 fitxes, guanya qui ha jugat més torns (ha col·locat més fitxes abans d’abandonar). 7.2.5. Sensacions i recomanacions • És un joc de 15 minuts, ràpid, ideal com a: - Joc de sobretaula - Filler entre partides més llargues - Opció per ensenyar jocs a gent poc acostumada al món dels jocs de taula. • Avantatges: - Es juga fins a 5 jugadors, ideal quan sou cinc i molts jocs només admeten quatre. - Mecànica molt intuïtiva però amb decisions interessants (quan descartar, on col·locar per no bloquejar-se després). "Amb aquests jocs d’Oink, si algú el té a casa, sap que tindrà 15–20 minuts molt ben aprofitats, i el pot portar literalment a la butxaca." 7.3. El club “Molins de Jocs” • Ubicació: locals municipals a l’Avinguda València de Molins de Rei, sobre el Jutjat de Pau. • Horari d’obertura regular del club: - 1r i 3r dissabte de cada mes - De 10 a 14 h i de 16 a 20 h • Funcionament: - Obert a tothom: no cal ser soci per venir a jugar - Qui ve per primer cop pot demanar que li ensenyin un joc; un soci de guàrdia l’acompanya a la mediateca i li proposa opcions. - Els socis poden endur-se jocs en préstec. • És un espai per: - Descobrir jocs nous - Socialitzar amb altres jugadors - Integrar-se en una comunitat local de jocs de taula. 8. Estructura global del programa L’episodi combina seccions fixades en franges horàries clares: • Obertura i sumari: presentació del dia i del menú del programa. • Zoom Informatiu: actualitat política, econòmica, judicial, meteorològica i de trànsit. • Notícies locals de Sant Just: mobilitat, cultura i política municipal. • Blocs esportius: primer general (internacional) i després aprofundit a Foodcat. • Cançó del dia i música variada: Marc Cuevas i altres temes urbans. • Efemèrida històrica: 50 anys de la mort de Franco. • Noticiaris addicionals: connexions amb Catalunya Ràdio i notícies nacionals/internacionals. • Secció juvenil “Sense Filtres”: festes universitàries, vida al campus i oci. • Secció lúdica “La vida és joc”: associacionisme de jocs de taula i recomanació de joc. Aquesta combinació fa del programa un espai híbrid on conviuen: • Informació rigorosa i d’actualitat • Contingut local i de proximitat • Debat i relat experiencial sobre la vida universitària • Cultura lúdica i promoció d’esdeveniments socials El to global és proper i conversacional, però manté moments de profunditat (especialment en l’efemèride sobre Franco i en el debat sobre democràcia i memòria històrica).

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 20/11/2025 — Notícies locals i agenda cultural a Sant Just - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    22'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 20/11/2025 — Notícies locals i agenda cultural a Sant Just

    Resum general Aquest episodi de Sant Just Notícies (edició migdia) repassa les principals novetats de mobilitat, cultura, agenda social i política local del 20 de novembre a Sant Just Desvern i el Baix Llobregat. Es combinen informacions de servei (transport públic, activitats del cap de setmana) amb cultura i reconeixements artístics, iniciatives socials i d’economia circular, i una entrevista política sobre habitatge, convivència i joventut. Mobilitat i servei públic Reforç del Tram Baix • Increment de freqüències del Tram Baix des del mes de novembre, sobretot divendres, caps de setmana i festius. • S’ha detectat un nou pic de mobilitat els divendres cap a les 15 h, i un augment de desplaçaments per oci els caps de setmana. • Objectius principals: - Reduir intervals d’espera i agilitzar trajectes. - Millorar la connexió amb Barcelona i municipis veïns. - Enfortir el transport sostenible i reduir l’ús del vehicle privat, apostant per una mobilitat més segura i menys contaminant. "La mesura incrementa els recursos operatius per oferir un servei equiparable al d'un dia feiner en hora punta." Cultura i teatre juvenil Èxit de Matilda, el musical a l’Ateneu • La Factoria de Teatre de l’Ateneu estrena Matilda, el musical amb totes les entrades exhaurides per a les tres funcions a la Sala del Cinquantenari (22 i 23 de novembre). • Es tracta de la primera gran producció juvenil del grup, amb joves actors i actrius, i ha generat una resposta molt intensa del públic local. • L’obra adapta la història d’una nena extraordinària que afronta un entorn advers amb intel·ligència, coratge i imaginació, combinant: - Vibració escènica - Emoció - Humor negre • Aquest èxit confirma el creixement de l’activitat teatral juvenil al municipi. Marxa comarcal contra la violència masclista Dotzena Marxa del Baix Llobregat • El 23 de novembre se celebra la 12a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. • Sant Just s’hi suma a dos quarts de dotze del matí des del Walden, en un recorregut que s’afegeix a la ruta procedent d’Esplugues. • Característiques principals: - Convocatòria conjunta de diversos municipis amb destí final al parc de Torreblanca. - Acte central amb: • Xocolatada • Lectura del manifest contra la violència masclista • Minut de silenci en memòria de les víctimes - Instal·lació de la xarxa de missatges contra la violència masclista, amb cintes reivindicatives penjades a la reixa del parc. • Objectiu: crear un espai de memòria, denúncia i esperança, i visibilitzar el compromís comarcal amb una societat lliure de violències envers les dones. Política local i habitatge Entrevista a Enrique Salvadores (PP Sant Just) L’entrevista gira al voltant de tres blocs: ordenança de tinença d’animals, habitatge social i ajuts al lloguer, i conflicte amb jovent i actuació policial. Ordenança de tinença d’animals • Salvadores valora que és una bona ordenança en línies generals, destacant: - La creació d’una base de dades d’ADN caní per combatre l’incivisme. • Crítica principal: la gestió política del govern municipal per haver rebutjat totes les 62 esmenes presentades per Junts. Habitatge social i criteri del 30% • El portaveu del PP considera que les bases per accedir a habitatge social són: - Millorables, amb alguns punts ambigus. - Especialment problemàtics pel requisit que la despesa d’habitatge no superi el 30% dels ingressos familiars. • Argumenta que: - En famílies de dues persones, aquest 30% pot ser assumible. - Per persones soles o gent gran amb pensions no contributives, és molt difícil complir-ho. "Penso en totes les persones majors i, sobretot, en el col·lectiu de dones [...] amb pensions no contributives, amb la qual cosa serà molt difícil poder arribar a aquest 30%." • Tot i les crítiques, valora positivament que l’Ajuntament pugui particularitzar cada cas. Actuació policial i protesta juvenil • Sobre la irrupció de manifestants al ple del 30 d’octubre, Salvadores la qualifica com un “abordament molt bèstia” i reconeix haver sentit por. • És molt crític amb la gestió de l’executiu local. • Respecte a les denúncies per actuació policial desproporcionada durant les Festes de Tardor: - Considera les queixes “totalment correctes” i les imatges “esfereïdores”. - Admet que pot haver-hi vídeos i versions prèvies dels fets (per exemple, possible agressió verbal), però remarca que això no eximeix de responsabilitat l’agent. "Això no eximeix la responsabilitat del guàrdia [...] no podem criminalitzar tot un col·lectiu perquè hi ha un guàrdia que fa una desproporció en les tècniques de reducció." • Insisteix que un mosso ha de ser professional i proporcional, especialment quan tracta joves de 14-15 anys que no són delinqüents ni van armats. Relació amb els joves i missatge final • Proposta per millorar la relació amb els col·lectius juvenils: - Fer consultes populars per escoltar els joves i conèixer millor les seves necessitats. • Missatge als joves mobilitzats: que segueixin i tirin endavant si estan convençuts del seu propòsit. Crítica sobre ajudes al lloguer • Salvadores assenyala la manca d’ajudes directes al lloguer per a joves: - Afirma que Sant Just seria “l’únic municipi” sense una bateria d’ajuts que incideixin directament en el mercat privat de lloguer. - Malgrat haver fet propostes en aquest sentit, considera que el govern no ha actuat. • L’entrevista completa es pot recuperar al podcast de Ràdio Desvern. Economia circular, mercats i Nadal sostenible Iniciativa de Solidança i Mercats Circulars • Solidança impulsa aquesta tardor i Nadal una campanya per un consum més sostenible, amb un ampli calendari de mercats de segona mà arreu del Baix Llobregat (inclòs Sant Just Desvern). • Els Mercats Circulars ofereixen: - Roba d’hivern, abrics i complements de segona mà. - Preus assequibles. - Promoció de la reutilització, la reducció d’emissions i la creació d’ocupació inclusiva. Mercats especials de Nadal i joguines • Mercat solidari de joguines de segona mà: - 6 de desembre a La Nau de Solidança (Sant Joan Despí). - Més de 3.000 joguines recuperades i revisades per garantir-ne la qualitat. • Mercat d’antiguitats: 23 de novembre, també a La Nau de Solidança (Sant Joan Despí). • Mercat especial de Nadal a Sant Just: 13 de desembre, amb productes singulars i articles de segona mà amb impacte social i ambiental positiu. • Solidança, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi 2024, reafirma el seu compromís amb una economia circular i justa i amb el suport a persones en risc d’exclusió a través de la gestió del residu tèxtil. Cultura i trajectòria artística Entrevista a Montse Ribadellas • L’actriu santjustenca Montse Ribadellas repassa un any ple de premis i reconeixements en una entrevista a Ràdio Desvern. • Destaquen tres guardons principals: - Premi Honorífic Oriana (octubre, Sant Andreu de la Barca): reconeixement a més de 15 anys de carrera professional. - Premi a millor actriu secundària als Premis Costa Brava (juliol) per una pel·lícula documental. - Menció especial al Festival Internacional de Cinema de Girona pel curtmetratge La roba estesa d’Àlex Martí. "Els reconeixements sempre agraden [...] et sents una mica ‘guau’, emocionada, i també la sensació de dir: ai, ai, ai, que em jubilaran." • Comparteix que la seva trajectòria ha tingut etapes irregulars al principi, perquè es va formar com a actriu mentre treballava com a infermera, i que els darrers 15 anys han estat d’alta intensitat professional. Projectes recents i futur • Celebra l’èxit de la pel·lícula “L’Àngelos, la fascinació de Dalí”, dirigida per Joan Frank Charansonnet, que ha guanyat el premi a millor pel·lícula als Premis Oriana. - El film s’estrenarà aviat a França, Andorra i Luxemburg. • Explica la seva col·laboració habitual amb estudiants de l’ESCAC en diversos curtmetratges, on els actors treballen altruistament per donar suport a les noves generacions. • Destaca el valor dels temes madurs tractats per cineastes joves, com: - El curt La larga noche, amb un personatge gran entre l’Alzheimer i la recerca del fill la nit de Sant Joan. • També repassa aparicions en sèries de televisió com Cuéntame, La que se avecina i Muertos S.L.. • Tanca mostrant orgull per les seves arrels, recordant el seu nom real Montse Ribas i el seu naixement a Sant Just. Conferències i formació per a adults Armes nuclears a l’AUGGE • L’AUGGE (Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran d’Esplugues i Sant Just) organitza la conferència “Panorama actual de les armes nuclears i els seus perills”. • Ponent: Xavier Bohigas, doctor en física. • Lloc i hora: Avui, 20 de novembre, a les 18 h, a l’Auditori de la Residència de la Mallola. • Continguts: - Riscos associats a l’armament nuclear. - Context internacional actual i principals actors. - Conseqüències humanes, ambientals i geopolítiques de la proliferació nuclear. • L’acte és obert a tothom: - Gratuït per als socis de l’AUGGE. - 5 € per als no socis. Joventut i arts escèniques Intensiu de creació en aeris al Casal de Joves • El Casal de Joves ofereix el 22 de novembre a les 10 h un intensiu de creació en aeris a la Sala Utopia. • Dirigit a joves i adults de 12 a 40 anys amb experiència prèvia en tècniques aèries. • Objectius de l’activitat: - Explorar la creativitat i expressió personal amb teles i altres elements aeris. - Construir seqüències i peces pròpies. - Convertir la tècnica en llenguatge artístic. • Es concep com un espai d’investigació i risc creatiu, amb possible orientació professional. • Preu: 7,70 €. Inscripcions a través de la web del Casal de Joves. Agenda d’activitats a Sant Just Dijous 20 de novembre • 18.00 h – Residència de la Mallola Conferència de l’AUGGE: Panorama actual de les armes nuclears i els seus perills (Xavier Bohigas). • 18.30 h – Can Ginestar (Sala Isidor Cònsol i Giribet) Audició comentada “L’Ona Laietana, música i transformació social”, organitzada per la Biblioteca Joan Margarit. • 18.30 h – Les Escoles Club de lectura de teatre amb La corona d’espines de Josep Maria de Sagarra, també organitzat per la Biblioteca Joan Margarit. • 19.30 h – Espai Carme Malaret Mostra performàtica sobre una història explicada sobre una taula, que es pot fer i refer de diferents maneres. • 19.30 h – El Llibreter Sessió de “La novel·la històrica a debat”. • 20.00 h – Les Escoles Xerrada amb Txe Arana (actriu, locutora, comunicadora i coach), en una activitat organitzada per Dona i Empresa. Divendres 21 de novembre • 10.00 h – Les Escoles Inici de l’activitat amb TV3, relacionada amb el programa “Col·lapse”, organitzada pel Servei Local de Català de Sant Just. • 17.00 h – Espai Trobada del Casal de Joves Divendres de jocs, espai lúdic per a joves. Dissabte 22 de novembre • 9.00 h – Parc de la Lluiqueta Mercat ambulant del barri de Mas Lluí, que se celebra tots els dissabtes. • 10.00 h – Casal de Joves, Sala Utopia Intensiu de creació en aeris (12-40 anys, 7,70 €). • 12.00 h – Parc del Mil·lenari Jugatec ambiental amb l’activitat Fulles animades. – Activitat gratuïta i sense inscripció prèvia. • 18.00 h – Casal de Joves, Sala Utopia Lliurament de premis de la Cursa de Karts de Coixinets i projecció del vídeo dels millors moments de la 48a edició. • 18.00 h – Ateneu, Sala del Cinquantenari Primera representació del musical Matilda, de la Factoria de Teatre de l’Ateneu. Diumenge 23 de novembre • 10.00 h – Can Ginestar Punt d’informació sobre la Penya del Moro. • 10.30–14.00 h – Parc de Torreblanca Mercat de Pagès de cada diumenge. • 11.00 h – Ateneu, Sala del Cinquantenari Segona representació del musical Matilda. • 11.15 h – Sortida des del Parador (Sant Just) Sant Just s’uneix a la 12a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista, amb final a Parc de Torreblanca. • 12.00 h – Parc de Torreblanca Jugatec ambiental amb l’activitat Civisme al Parc. – Activitat gratuïta i sense inscripció prèvia. • 18.00 h – Ateneu, Sala del Cinquantenari Tercera i última representació del musical Matilda. Idees clau de l’episodi • Transport públic reforçat per adaptar-se a nous patrons de mobilitat i fomentar la sostenibilitat. • Fort dinamisme cultural i teatral, especialment amb el fenomen Matilda i les activitats de l’Ateneu i la Biblioteca. • Compromís comarcal contra la violència masclista amb una marxa coordinada al Baix Llobregat. • Debat polític intens sobre: - Ordenança de tinença d’animals. - Criteris d’habitatge social i ajuts al lloguer. - Gestió de la protesta juvenil i l’actuació policial. • Impuls de l’economia circular i del consum responsable amb els Mercats Circulars i els mercats de Nadal de Solidança. • Reconeixement al talent local, amb els premis i trajectòria de Montse Ribadellas. • Oferta formativa i de debat per a la gent gran i el conjunt de la ciutadania amb conferències, audicions i tallers. • Propostes específiques per a joves, com l’intensiu de creació en aeris i els divendres de jocs al Casal de Joves.

  • #576 - Entrevistes de La Rambla del 20/11/2025 — Habitatge, protesta juvenil i policia a Sant Just - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    22'

    #576 - Entrevistes de La Rambla del 20/11/2025 — Habitatge, protesta juvenil i policia a Sant Just

    Context de l’entrevista Entrevista a Enrique Salvadores, portaveu del Partit Popular de Sant Just Desvern, als estudis de Ràdio Desvern, centrada en tres blocs principals: Habitatge i ordenances municipals Protesta juvenil, actuació policial i gestió del ple Relació amb el jovent i situació política local L’entrevista s’emmarca en el ple extraordinari del 17 de novembre, convocat per tancar el ple del 30 d’octubre, suspès arran de la irrupció de més de 100 joves al saló de plens. 1. Ordenança d’animals i habitatge social 1.1. Ordenança de tinença i protecció d’animals Enrique Salvadores fa una valoració globalment positiva de la nova ordenança: La considera “una bona ordenança” que: Delimita clarament què són animals domèstics i què no. Defineix drets dels animals i obligacions de les persones propietàries. Obliga a tenir tots els animals censats, especialment els gossos. Introdueix una base de dades d’ADN (a partir de saliva o sang) per: Identificar animals. Combatre l’incivisme relacionat amb excrements a la via pública. “Em sembla una ordenança molt completa.” Tot i això, critica la gestió política de les esmenes: El grup de Junts va presentar 62 esmenes. Segons Salvadores: No va poder llegir totes les esmenes, però creu que algunes haurien millorat l’ordenança. Considera “impossible” que totes fossin bones o totes dolentes. El fet que fossin totes tombades demostra, al seu parer, manca de voluntat real de consens per part del govern municipal. “L’equip de govern sempre parla de consens, però aquí no ho ha practicat.” 1.2. Bases d’habitatge social: transparència i objectivitat Sobre les noves bases d’habitatge social (incloent-hi els pisos d’El Mil·lenari), Salvadores apunta llums i ombres: Aspectes problemàtics que assenyala: La regla que l’habitatge i les despeses associades no superin el 30% dels ingressos familiars: Considera que no afecta igual: A famílies de dues persones, on és més assumible. A persones soles, per a qui pot ser inviable. Critica que aquest 30% no aparegui clarament a les bases, però sí a les convocatòries, cosa que pot generar: Falses expectatives. Situacions en què la gent creu que hi pot accedir i després queda exclosa per criteris econòmics. Impacte en persones grans, especialment dones vídues amb pensions no contributives: Preveu que tindran molta dificultat per complir el llindar del 30%. Recorda que aquest 30% deriva de la llei estatal de lloguer d’habitatge protegit, però igualment pot excloure col·lectius vulnerables. Posa l’accent en el cas de dones grans que venien d’una època en què la dona no estava plenament incorporada al mercat laboral, i ara tenen pensions molt baixes. 1.3. Flexibilitat i marge de maniobra de l’Ajuntament Tot i les crítiques, també destaca elements positius: Les bases preveuen que l’Ajuntament tingui marge per adaptar casos concrets: Possibilitat de “trajes a medida”. Capacitat de particularitzar situacions que no encaixen estrictament en els criteris generals. Això obre una porta d’esperança per a: Persones que no arriben al 30%. Casos socials singulars que necessiten un tracte específic. Subratlla que l’ordenança “deixa una porta oberta” a la flexibilitat. 1.4. Possibles riscos d’arbitrarietat en l’adjudicació Quan se li pregunta si el PP detecta risc d’arbitrarietat en l’adjudicació d’habitatges, exposa alguns punts concrets: Respecte als habitatges d’El Mil·lenari (amb serveis d’assistència): Troba problemàtic que les persones que ja tenen un habitatge en propietat: Estiguin obligades a posar-lo al mercat immobiliari per poder accedir a un pis protegit. Segons ell, això suposa un “flaco favor” a qui ha aconseguit un habitatge amb esforç al llarg de la vida. Reconeix que: Té una lectura positiva per al municipi (més habitatge en règim de protecció oficial). Però restringeix la llibertat de la persona propietària: No podrà, per exemple, deixar el pis a un familiar. Ni tan sols mantenir-lo tancat per decisió pròpia. En habitatge de règim “normal”: Critica que si tens una vivenda que supera el 40% del valor del pis que vols adquirir, quedes exclòs. Considera que aquest criteri tampoc és del tot just. Temps mínim d’empadronament a Sant Just: Actualment: 3 anys. Salvadores defensa que: Aquest període hauria de ser més llarg. Creu que tres anys és poc per prioritzar realment l’arrelament al municipi. Malgrat les crítiques, exposa confiança que el sistema es podrà anar afinant: Asegura que hi ha un compromís del govern municipal de: Revisar i millorar les bases en convocatòries futures. Corregir el que ell anomena “petites inconveniències”. 2. Protesta juvenil, ple municipal i actuació policial 2.1. Els fets: actuació policial a les festes de tardor L’entrevista entra al segon bloc: protesta i festes de tardor. Fets de context: Nit del 25 al 26 d’octubre, durant els concerts de les festes de tardor: Intervenció dels Mossos d’Esquadra en una situació concreta. Una noia queda retinguda a terra per un agent. Les imatges es difonen per xarxes socials. Tant la periodista com Salvadores defineixen les imatges com: “Esfereïdores” “Cruentes” D’una “contundència” molt alta. Arran d’això, es convoca una concentració davant del consistori el 30 d’octubre. Part dels concentrats entren al ple municipal. Més de 100 persones irrompen al saló de plens. 2.2. Com va viure el PP la irrupció al ple del 30 d’octubre? Salvadores descriu la seva experiència personal amb molta claredat: Admet que va sentir por: Malgrat tenir molts anys com a regidor, no havia viscut mai una situació similar. Distingix la protesta d’altres mobilitzacions viscudes al llarg dels anys: Ha vist altres col·lectius enfadats al plenari. Però mai “un abordatge de la sala de plens tan bèstia”. Característiques de la protesta: Es tractava sobretot de joves: De Sant Just i també d’altres municipis (Esplugues, Sant Feliu, etc.). Defineix el que va passar com una “explosió de cabreig” del jovent. Expressa preocupació per la seguretat de: Interventora i secretària municipals, que van quedar envoltades per la gent. Suggereix que, envoltades així, estaven “més a prop de patir una situació desagradable” que si no haguessin estat encerclades. Considera que tots els presents van viure una situació molt complicada i anòmala. 2.3. Gestió de l’Ajuntament davant la protesta Davant la pregunta de si l’Ajuntament va gestionar bé la irrupció, Salvadores és taxatiu: “No, absolutament no.” Els seus arguments: Asegura que alguns regidors de l’oposició sabien prèviament que hi hauria una entrada massiva de gent al ple. Afirma que van avisar de la possible afluència important. Es pregunta si algú del govern municipal també n’estava al cas. Si ho sabien i no van actuar, creu que “algú hauria d’assumir responsabilitats”. Sobre el que considera prioritari: Reconeix el dret a la llibertat d’expressió, però remarca que: Abans que res, s’ha de garantir la seguretat de totes les persones que: Participen en el ple. Exerceixen la seva tasca institucional. Valoració global de la gestió: Parla de “desbordament” per part de l’equip de govern. Assegura que no es tracta tant de si ho van fer bé o malament, sinó que: “El govern no va gestionar directament la situació.” 2.4. Denúncies d’actuació policial desproporcionada Es demana a Salvadores la seva opinió sobre les denúncies d’actuació policial desproporcionada formulades pel col·lectiu de joves arran de l’episodi amb els Mossos. Posició d’Enrique Salvadores: Considera “totalment correctes” les denúncies. Explica que: Li consta (per converses informals) que podria existir un altre vídeo intern dels Mossos on es veuria una agressió verbal prèvia per part d’alguns joves. Però remarca que això no eximeix la responsabilitat de l’agent que va reduir la noia. Distincions clau que fa sobre l’actuació policial: Defensa que no es pot criminalitzar tot el cos dels Mossos per l’actuació d’un agent. Però alhora subratlla que: Un Mosso d’Esquadra és un professional. Ha de saber diferenciar: Una situació de tensió juvenil (crit, exaltació, provocacions verbals). D’una situació on es tracta d’un delinqüent perillós o armat. “No es pot aplicar el mateix nivell de força per reduir algú que implica un perill evident que per reduir una noia de 14-15 anys.” Ressalta que el que feia la noia al vídeo era recollir una barra (d’un element de seguretat), i que això no justifica la duresa de la reducció. Defensa que és bo que aquest acte s’hagi denunciat, perquè creu fermament que s’ha de revisar i depurar responsabilitats si escau. 2.5. S’hauria de personar l’Ajuntament com a acusació popular? Sobre la possibilitat que l’Ajuntament es personi com a acusació popular en el procediment penal: Resposta clara: creu que no. Els motius que exposa: Distingix entre via administrativa/disciplinària i via penal: Considera que l’Ajuntament sí té els mecanismes per: Parlar amb la direcció dels Mossos d’Esquadra. Pressionar perquè, si el vídeo ho acredita, l’agent sigui expedientat. Però sosté que la causa penal: L’ha de portar directament la persona afectada. Argumenta també que: L’Ajuntament no era present en el moment dels fets. Per tant, ni tan sols podria actuar com a testimoni directe. Afegeix un element de prudència jurídica i institucional: No té clar fins on arriben les competències legals d’un Ajuntament en un cas així. Opina que l’alcalde, Joan, tot i que personalment podria ser més contundent, té limitacions institucionals. Remarca que l’alcalde està obligat a escoltar totes les versions abans de posicionar-s’hi. “No pot agafar partit sense haver escoltat totes les parts implicades.” També posa èmfasi en la dimensió personal del cas: Recorda que la noia ha viscut un atac a la seva persona: Li pot costar anys oblidar-ho. Considera que: Cal no carregar-la amb una pressió mediàtica o política excessiva. Hauria de ser ella, si se sent amb força i convicció, qui tiri endavant la causa penal. Conclusió del seu posicionament: Sí a la pressió institucional perquè el Mosso sigui expedientat internament si es confirma l’abús. No a que l’Ajuntament encapçali la via penal; aquesta hauria de quedar en mans de la víctima. 3. Jovent, participació i futur polític local 3.1. Propostes del PP per millorar la relació Ajuntament–joves En l’últim bloc, es pregunta a Enrique Salvadores què proposa el PP per millorar la relació amb els col·lectius juvenils, especialment amb el col·lectiu que va protagonitzar la irrupció al ple. Respon amb una honestedat poc habitual en el discurs polític: “Doncs mira, què és el que faria? Doncs no tinc ni idea.” Malgrat aquesta confessió inicial, sí que formula algunes idees clau: Reconeix que l’Ajuntament ja fa una “cobertura bastant gran” en: Esport Cultura Oci Feina per al jovent Però critica que el consistori presumeixi molt de processos participatius i després: No truqui a la porta de la ciutadania en qüestions econòmiques o de fons. Distingeix entre “dir-ho” i “fer-ho” en matèria de participació. Proposta central que defensa: Escoltar directament els joves: Fer una consulta popular específica adreçada a ells. Preguntar-los quines són les seves necessitats reals: Què detecten al municipi. Què creuen que l’Ajuntament podria fer. Admet que: Hi ha coses que sí estan a l’abast de l’Ajuntament i no s’estan demanant. I altres que no depenen del consistori però igualment es posen damunt la taula. “La meva proposta pels joves és escoltar-los.” També convida a aprofitar la crisi viscuda al ple: Creu que la situació és “una mala història”, però que es pot convertir en: Una oportunitat per treure’n alguna cosa bona. Un punt d’inflexió per canviar la relació amb el jovent. 3.2. Missatge d’Enrique Salvadores als joves que van irrompre al ple Se li demana quin missatge enviaria als joves que es van mobilitzar i van interrompre el plenari. Els punts principals del seu missatge són: Continuar mobilitzant-se si creuen en el seu propòsit: Defensa que, si se senten afectats i maltractats, han de tirar endavant. No veu incompatible: Ser contundents en la protesta. I alhora actuar de manera “cabal” i rigorosa. “No perds contundència si t’expresses i actues de forma cabal.” Reconeix que el que va passar al ple pot ser fruit de “explosions” difícils de controlar en calent. Proposa que, un cop passat el “fogonazo inicial”: Es pugui actuar amb més serenor i rigor. Missatge final als joves: Si creuen que tenen la veritat al seu costat, els anima a arribar fins al final: Confia que, si és així, “algú els escoltarà”. Els diu que no tinguin dubtes sobre la utilitat de perseverar. 3.3. Discrepàncies actuals entre el PP i el govern municipal L’entrevista acaba obrint la porta a un nou tema: les discrepàncies entre el PP i el govern municipal. La periodista li pregunta: “Quines són ara mateix les principals discrepàncies amb el PP i el govern municipal?” En el fragment transcrit, la resposta encara no s’ha desenvolupat. Només queda apuntat que: Salvadores ja havia comentat abans que parlen poc amb el govern. Assegura que, sovint, no els fan cas des del govern local. Això anticipa un conflicte polític de fons que va més enllà d’aquest episodi concret: Diferències en: Gestió dels processos participatius. Manera de resoldre conflictes. Relació amb els col·lectius juvenils i la ciutadania en general. 4. Idees clau i fils de fons 4.1. Eixos principals de l’entrevista • Habitatge i ordenances - Valoració positiva de l’ordenança d’animals: clara, completa i amb cens d’ADN. - Crítica a la manca de consens en rebutjar totes les esmenes de Junts. - Preocupació per l’impacte del llindar del 30% d’ingressos en persones soles i dones grans. - Dubtes sobre criteris d’exclusió (propietat d’habitatge, 40% del valor, 3 anys d’empadronament). • Protesta juvenil i gestió institucional - Irrupció de més de 100 joves al ple: situació “bèstia”, inèdita i generadora de por. - Crítica contundent a la mala (o inexistent) gestió de l’Ajuntament de la protesta. - Defensa de les denúncies contra l’actuació desproporcionada d’un Mosso. • Policia, responsabilitats i límits institucionals - Rebuig a generalitzar contra tot el cos de Mossos. - Reclam de proporcionalitat i professionalitat en la reducció d’una menor. - Proposta: pressió institucional per l’expedient disciplinari, però no acusació popular per part de l’Ajuntament. • Jovent i participació política - Reconeixement de no tenir la solució tancada per millorar la relació amb els joves. - Proposta clara: escoltar-los directament i fer una consulta específica. - Missatge als joves: persistir en la lluita, però amb rigor i serenor després del primer esclat. 4.2. Tensions de fons al municipi L’entrevista reflecteix diverses tensions estructurals a Sant Just Desvern: Entre discurs de participació i pràctica real de l’Ajuntament. Entre seguretat institucional i dret a la protesta. Entre protecció social en habitatge i drets individuals de la propietat. Entre jovent mobilitzat i estructura política tradicional. Enrique Salvadores situa el PP en una posició de: Crítica al govern municipal per: Manca de consens. Manca de previsió davant la protesta. Empatia amb el jovent afectat i la noia agredida. Defensa de vies formals (expedient disciplinari, denúncia personal) més que no pas de judicialització política per part del consistori.

  • La Rambla del 20/11/2025 — Memòria històrica, política local i salut a Sant Just - episode art
    La Rambla
    2h 53min

    La Rambla del 20/11/2025 — Memòria històrica, política local i salut a Sant Just

    Resum general del programa La Rambla de Ràdio Desvern emet un magazín de matins de 3 hores amb un fil conductor clar: la memòria històrica del franquisme, l’actualitat política i social de Sant Just Desvern, i la salut comunitària. El programa barreja reflexió històrica, informació local, entrevista política en profunditat, espai de salut i agenda cultural/teatral, tot plegat amanit amb música i falques institucionals. 1. Obertura i editorial: 50 anys de la mort de Franco Memòria i democràcia • El conductor, Daniel Martínez, obre el programa recordant que el 20 de novembre de 1975 mor Francisco Franco. • Reivindica que no es tracta de glorificar la data, sinó de preguntar-se què en fem de la memòria com a societat. • Remarca que la dictadura va néixer d’un cop d’estat i una guerra civil que va fracturar famílies i pobles. Impacte a Sant Just Desvern • Recorda que a Sant Just Desvern la guerra i la postguerra van deixar por, bombardejos, escassetat i exiliats. • Subratlla que: - La democràcia “no és un regal”, sinó fruit de lluita i treball. - La convivència es construeix cada dia. - La memòria honesta, inclusiva i crítica és clau per no repetir errors. "la democràcia no és un regal, que la vam treballar, que la vam lluitar" 2. Sumari i estructura del magazín El programa s’allargarà de 10 a 13 h amb aquest esquema principal: • Notícies de Sant Just (transport, cultura, mobilitzacions). • Portades dels diaris i anàlisi de l’actualitat general amb Mariona Sales. • Efemèrides i carta del dia amb Palmira Badell. • Espai del temps amb Carles Rius. • Entrevista del dia: Enrique Salvadores, portaveu del PP a Sant Just. • Parador musical (monogràfic dedicat a ABBA). • Espai Salut al dia amb el CAP de Sant Just. • Espai de teatre "Això és espectacle" amb Maica Dueñas. Entre blocs hi ha música i falques sobre serveis públics, campanyes institucionals, comerç local i programació d’altres espais de Ràdio Desvern. 3. Notícies municipals: mobilitat, cultura i feminisme 3.1. Millores al TramBaix i mobilitat sostenible • El TramBaix reforça la freqüència de pas des del novembre, sobretot: - Divendres (nou pic de mobilitat cap a les 15 h). - Dissabtes, diumenges i festius, per l’oci. • Objectius: - Oferir un servei similar a l’hora punta feiner també en caps de setmana. - Reduir intervals d’espera i fer trajectes més àgils. - Millorar la connexió amb Barcelona i municipis veïns. - Reforçar el transport sostenible i alternatives al vehicle privat. • A la web de Ràdio Desvern es poden consultar els nous horaris. 3.2. Cultura: èxit absolut de Matilda, el musical a l’Ateneu • La Factoria de Teatre de l’Ateneu de Sant Just estrena Matilda, el musical els dies 22 i 23 de novembre a la Sala del Cinquantenari. • Totes les entrades exhaurides per a les tres funcions (unes 200 butaques per sessió): - 22/11 a les 18 h. - 23/11 a les 11 h i a les 18 h. • Característiques de la producció: - Primera producció juvenil del grup, amb més d’una vintena de nens i nenes a escena. - Adaptació de la coneguda història de Roald Dahl: nena extraordinària que afronta un entorn hostil amb intel·ligència, coratge i imaginació. - Barreja de vibració, emoció i humor negre. • S’hi destaca: - El fort component familiar (molts infants participants, famílies mobilitzades). - L’impuls al teatre juvenil local i a la cultura a Sant Just. 3.3. Dotzena Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista • El 23 de novembre se celebra la 12a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. • Funcionament de la marxa: - Diverses rutes surten de diferents municipis de la comarca. - Totes conflueixen al parc de Torreblanca, on es fa l’acte central. • Paper de Sant Just Desvern: - El grup santjustenc s’hi suma quan la marxa passa pel costat del Walden (cap a 2/4 de 12 del matí). - Participació coordinada amb altres ajuntaments del recorregut. • Acte central a Torreblanca: - Xocolatada popular. - Lectura del manifest contra la violència masclista. - Minut de silenci per les víctimes. - Instal·lació Xarxa de missatges contra la violència masclista: cintes amb missatges reivindicatius penjades a la reixa del parc, creant un espai de memòria, denúncia i esperança. 4. Portades de diaris i actualitat general Amb Mariona Sales es repassen les portades i les principals línies informatives del dia. 4.1. Diari Ara: infància i memòria del franquisme • Portada especial pel Dia Mundial de la Infància: - Totes les informacions il·lustrades per nens i nenes. - Línia crítica amb el món de la comunicació i les fake news. • Tema central: 50 anys de la mort de Franco. - Articles amb testimonis sobre com es va viure el 20N. - Enquesta que apunta que un milió de catalans no veurien amb mals ulls una dictadura. - Peça sobre barcelonins que rebutgen seguir honorant un ministre franquista. - Notícia d’una missa d’homenatge a Franco a París. - Tractament de la repressió franquista i el seu llegat en la memòria col·lectiva. • Altres notícies destacades: - Paper de Trump: autoritza una operació encoberta de la CIA a Veneçuela, i ordena publicar els papers d’Epstein per girar l’escàndol contra els demòcrates. - Denúncia de la implicació del president de Sèrbia en els anomenats safaris humans de Sarajevo (turisme macabre per disparar civils). 4.2. El Periódico: franquisme, corrupció i indústria militar • Títol central: “50 anys sense Franco”. - Adolescents que se senten molt lluny del règim. - Persistència de pocs vestigis actius del franquisme. - Espanya busca un gran museu sobre la dictadura, a l’estil dels d’Alemanya o Xile. - Estimació de la fortuna dels descendents de Franco: entre 500 i 600 milions d’euros. • Foto del dia: Santos Cerdán (PSOE). - El jutge el deixa en llibertat en considerar que ja no hi ha risc de destrucció de proves. - Frase seva: “s’estan dient moltes mentides”. - Anticorrupció demana 24 anys de presó per a Ábalos per la trama de les mascaretes. • Altres titulars: - Espanya entra a l’elit de les fàbriques d’armes amb una planta a Vigo. - La taxa de reciclatge (interpretació del context: debat sobre costos/recollida selectiva i comerç) i 24.000 comerços a l’àrea de Barcelona. - Catalunya redueix a la meitat el temps de tramitació de renovables. 4.3. La Vanguardia: corrupció, memòria i tecnologia • Títol: “Sota l’ombra de la corrupció”. - Alliberament de Santos Cerdán mentre la fiscalia demana 24 anys per a Ábalos. - Fotografia de Cerdán sortint de Soto del Real i declarant: “hi ha moltes mentides sobre mi”. • Especial de 32 pàgines sobre els 50 anys de la mort de Franco: - Mirada a com ha canviat la societat. - Foto històrica de la Rambla amb un home llegint l’edició especial del 20N de 1975. • Altres titulars: - Quadre de Klimt esdevé la segona obra més cara de la història (236 milions d’euros). - Brussel·les suavitza la regulació sobre la intel·ligència artificial, indicant un equilibri entre innovació i control. 4.4. El Punt Avui: “Franco no ha mort” • Portada amb el joc de paraules “Franco no ha muerto” per remarcar que, tot i la mort del dictador, l’empremta del franquisme persisteix en alguns àmbits. • Continguts destacats: - Entrevista a un periodista de la primera redacció de l’Avui (Antoni Reig) sobre la politització del diari. - Articles sobre el cas Cerdán i altres cròniques d’actualitat. - Esports: la UEFA valida el retorn de partits europeus al Camp Nou, i el Barça femení visita el Chelsea a la Champions. 5. Carta del dia de Palmira Badell: el 20N vist des de l’experiència L’espai “La carta del dia” amb Palmira Badell se centra també en el 20N, des d’una mirada personal i generacional. 5.1. Record d’un dia únic • Palmira explica que fa 50 anys, quan va morir Franco, per a molta gent va ser un fet únic i impactant: “mai se m’havia mort un dictador”. • Relata la barreja de reaccions: - Alguns van destapar ampolles de cava per celebrar-ho. - Altres van fer cues llarguíssimes per passar davant del taüt. - Subratlla que encara hi ha gent que l’enyora i que creu que “amb Franco es vivia millor”. 5.2. Vida sota la dictadura: gana, repressió i austeritat Palmira descriu una quotidianitat marcada per la manca i el control: • Guerra i postguerra: - Gana, morts al front, execucions posteriors a la guerra. - Austeritat extrema: explica que només tenia un llapis, i quan s’escurçava es reutilitzava amb una caputxa fins a l’últim tros. • Transició i Constitució: - Critica el relat mític de la “transició modèlica” i d’una Constitució intocable: amb el temps s’ha vist que no ho era tant. - Denuncia que alguns canvis constitucionals es fan ràpid per uns interessos, mentre per altres qüestions es declara “intocable”. 5.3. Impacte en la classe obrera i les llibertats • Afirma que una dictadura mai beneficia la classe obrera, ni els dissidents, ni els qui pensen diferent. • Detalla restriccions clau: - Ensenyament reservat sovint per a classes altes; la universitat per a “fills de rics” o casos excepcionals. - Repressió lingüística: el català estava prohibit a l’espai públic, només es podia parlar en la intimitat. - Censura sobre concerts, premsa i cultura (programes revisats, continguts taxats). - Assistència a classes de català i conferències d’amagat. • Corre alguns mites: - La sanitat i la seguretat social: Franco les va heretar de la República, no les va crear. - Vacances pagades: fruit de la lluita obrera, no d’una concessió del règim. "Mai, mai ni enlloc un dictador es preocupa per la població, ni pel país." 5.4. Missatge als joves • Palmira adreça un missatge directe als joves que no han viscut una dictadura: - Els demana que no es creguin que una dictadura és millor, per més que alguns discursos ho insinuïn. - Recorda que el primer que fa un dictador és retallar ensenyament i drets socials. - Demana més educació històrica a les escoles i universitats per entendre de veritat què va significar aquell període. • Daniel subratlla la importància del traspàs de memòria d’avis a nets i reclama també més educació sobre la repressió a les escoles. 6. El temps amb Carles Rius: arribada del fred d’hivern Situació meteorològica • Jornada marcada per núvols abundants a la costa central (efecte de rebuf per tramuntana i mestral forts a Girona, Lleida i Tarragona). • Possibilitat de ruixats matinals, sobretot cap al nord del Barcelonès i Maresme; menys probabilitat al Baix Llobregat i Garraf. Neu al Pirineu i temperatures • Nevada important prevista al Pirineu nord (Vall d’Aran, nord del Pallars, vessants nord), des de dijous fins dissabte al matí, amb gruixos “macos” a les pistes. • Temperatures: - Màximes d’avui: per sota dels 10 °C a Sant Just (ambient de ple hivern). - Mínimes al voltant de 2–3 °C si la nit queda serena. - Divendres: sol amb alguns núvols, màximes entre 9 i 10 °C. - Comparació: l’any anterior per aquestes dates estaven a 18 °C (uns 10 graus més que ara). • Evolució: - Divendres i dissabte: fred intens, vent molt fred, més sol que núvols. - Diumenge: augment de núvols i possible nou front entre dilluns i dimarts amb precipitació (encara per confirmar). - Màximes sempre per sota de 15 °C i mínimes entre 4 i 6 °C durant dies. 7. Entrevista política: Enrique Salvadores, portaveu del PP de Sant Just L’entrevista es divideix en tres grans blocs: habitatge i ordenances, protesta juvenil i actuació policial, i relació amb el govern i futur polític local. 7.1. Ordenança de tinença i protecció d’animals Valoració general • Salvadores diu que, en traços generals, li sembla “una bona ordenança”: - Defineix clarament animals domèstics i no domèstics. - Recull drets dels animals i obligacions de les persones. - Estableix cens obligatori de tots els animals, amb requisits per a gossos (segur obligatori, majoria d’edat del titular). Base de dades d’ADN caní • Destaca la creació d’una base de dades d’ADN dels gossos (mostra de saliva o sang), que permet: - Identificar animals. - Combatre l’incivisme (excrements a via pública) atribuint responsabilitats als propietaris. Crítica sobre el tractament de les esmenes • Junts hauria presentat 62 esmenes a l’ordenança. • El PP retreu: - No haver pogut llegir amb detall totes les esmenes, però veu que el govern les tomba totes de bloc. - Considera improbable que cap de les 62 fos útil, i ho veu com a signe de manca de voluntat de consens. - Recorda que el govern parla sovint de consens, però considera que “no prediquen amb l’exemple”. 7.2. Bases d’habitatge social i El Mil·lenari Criteris d’ingressos i 30 % de renda • Salvadores admet que les bases són millorables i qüestiona punts concrets: - El criteri que la despesa d’habitatge no superi el 30 % dels ingressos familiars pot ser viable en llars de dues persones, però no en llars unipersonals o pensionistes amb rendes baixes. - Remarca el cas de dones grans vídues amb pensions no contributives, per a qui és gairebé impossible complir aquest topall. • Subratlla que aquest 30 % és el que aconsella la llei estatal per al lloguer protegit, però les bases contemplen que l’Ajuntament pugui adaptar la forquilla en casos concrets. Propietaris amb un pis i accés a habitatge protegit • Critica que, en el cas de habitatges amb serveis com El Mil·lenari: - Si una persona té un habitatge en propietat, se la força a posar-lo al mercat immobiliari per accedir a una plaça. - Ho veu com un “flac favor” a qui s’ha esforçat tota la vida per tenir una vivenda, perquè li impedeix, per exemple, deixar el pis a un familiar o simplement mantenir-lo. • També qüestiona el criteri que, en habitatge de règim general, si el valor de la vivenda pròpia supera el 40 % del valor del nou habitatge protegit, es quedi fora. Temps d’empadronament • Considera insuficient el requisit de 3 anys d’empadronament a Sant Just per accedir-hi i creu que hauria de ser més alt. Possibilitat de millora • Indica que l’equip de govern s’ha compromès a anar afinant les bases en futures convocatòries i el PP hi vol contribuir. 7.3. Protesta juvenil i actuació dels Mossos a les Festes de Tardor Context i protesta al ple del 30 d’octubre • A les Festes de Tardor (nit del 25 al 26 d’octubre) es produeix una intervenció dels Mossos d’Esquadra en un concert, amb vídeos on es veu una jove reduïda al terra amb força desproporcionada. • Això desencadena una mobilització juvenil i una concentració que acaba amb més de 100 persones irrompent al ple municipal del 30 d’octubre. Com ho va viure el PP • Salvadores confessa que va sentir por: - Ha viscut altres irrupcions de col·lectius al ple, però mai tan contundent. - Assegura que la sala de plens va quedar desbordada i que la interventora i la secretària es van trobar “completament envoltades”. • Ho interpreta com una explosió de ràbia juvenil davant el que consideren una agressió greu. Gestió municipal de la protesta • Opina que l’Ajuntament no va gestionar bé la situació: - Afirma que alguns regidors de l’oposició ja sabien que hi hauria una protesta important i que ho van advertir. - Es pregunta si algú del govern municipal també ho sabia, i si és així, creu que hauria d’assumir responsabilitats per no haver previst un dispositiu adequat. - Considera que hi va haver un desbordament total i que el govern “no la va gestionar, directament”. 7.4. Valoració de l’actuació policial i paper de l’Ajuntament Actuació dels Mossos • Salvadores considera encertades les denúncies per actuació desproporcionada: - Diu que les imatges són “esfereïdores” i que un policia professional ha de saber diferenciar entre reduir un delinqüent armat i una noia de 14–15 anys que recull una barra. - Creu que, encara que hi hagués hagut insults previs, això no justifica la força utilitzada. Personació de l’Ajuntament com a acusació popular? • Creu que no s’hauria de personar com a acusació popular en la causa penal: - Opina que la denúncia penal ha de ser liderada per la persona afectada i el seu entorn. - Remarca que l’Ajuntament no hi era present en el moment exacte dels fets i, per tant, tampoc no tindria un paper clar com a testimoni processal. - Recorda la necessitat de mantenir relacions institucionals correctes amb el cos de Mossos. Què sí pot fer el consistori • Apunta que l’Ajuntament té resortes per: - Fer pressió perquè el mosso sigui expedientat internament si es confirma l’excés. - Escoltar totes les parts (jove afectada, Mossos, testimonis) abans de prendre posició oficial. Sobre la jove afectada • Remarca la importància de no revictimitzar-la: - Creu que ha viscut una situació molt dura i que cal minimitzar-li el patiment públic. - Si ella està convençuda, l’anima a tirar endavant la denúncia: “si és així, algú l’escoltarà”. 7.5. Jovent, participació i relació amb el consistori Millorar la relació amb els col·lectius juvenils • Salvadores admet que no té la recepta perfecta però proposa una línia clara: "Se’ls ha d’escoltar. La meva proposta pels joves és escoltar-los." • Suggeriments: - Fer una consulta popular o ronda de preguntes als joves per saber quines són les seves necessitats reals. - Distingir entre els diferents col·lectius juvenils, sense generalitzar. Missatge als joves que van irrompre al ple • Els anima a mantenir la mobilització si creuen en la seva causa, però: - Els recomana fer-ho amb rigor, passat el primer “fogonazo” emocional. - Els convida a no perdre contundència, però sí a evitar desbordaments com el del ple. 7.6. Relació del PP amb el govern municipal i habitatge jove Manca de diàleg amb el govern • Salvadores lamenta que “no es pot comptar amb ells” (govern) per construir consensos: - Defineix el PP local com un partit que sempre ha volgut “sumar” en l’àmbit municipal, més enllà de diferències ideològiques. - Assegura que la seva gran demanda històrica ha estat crear ajuts municipals al lloguer. Ajuts al lloguer per a joves i famílies • Demana una bateria d’ajuts directes al lloguer en el mercat privat per: - Facilitar l’emancipació juvenil. - Ajudar parelles separades o famílies en canvi de projecte vital. • Critica que Sant Just és l’únic municipi del Baix Llobregat que no té aquestes ajudes directes i que el missatge implícit és: “si vols viure de lloguer, ves a un altre poble”. • Explica que: - Ja va presentar una moció, el govern va dir que no hi havia partida pressupostària però que es faria l’any següent. - Segons ell, no s’ha complert i el govern respon que ja hi ha ajuts d’Estat i Generalitat, però ell diu que no en veu cap de realment operatiu. 8. Parador musical: homenatge a ABBA L’espai Parador Musical fa un repàs divulgatiu i amable de la trajectòria del grup suec ABBA. 8.1. Orígens i èxit a Eurovisió • ABBA es forma el 1972 a Estocolm. • El nom surt de les inicials dels quatre membres: Agnetha, Björn, Benny i Anni-Frid. • L’any 1974, guanyen Eurovisió amb “Waterloo”, que els llança a l’èxit internacional. 8.2. Fenomen pop global • Després d’Eurovisió encadenen èxits com: - “Mamma Mia”. - “Dancing Queen”. - “Fernando”, entre d’altres. • Es remarca que “Dancing Queen” és l’única cançó d’ABBA que arriba al núm. 1 als EUA, i que continua sent un himne de pistes de ball. 8.3. Imatge, videoclips i curiositats • La imatge d’ABBA (vestits brillants, colors cridaners) era tan important com la música. • Curiositat fiscal: - A Suècia, la roba d’escena només es podia desgravar si era clarament no utilitzable en el dia a dia. - Per això feien vestits tan estrafolaris, per assegurar-se que comptaven com a despesa professional. • Van ser pioners en videoclips molt abans de la creació d’MTV. • Es recorda també l’èxit del musical “Mamma Mia!” i de les seves adaptacions cinematogràfiques. 9. Espai Salut al dia: el CAP de Sant Just s’explica En aquest bloc, amb Belén (infermera i referent comunitària) i Fermín Rodríguez, director del CAP de Sant Just, es fa balanç d’un any de direcció i s’expliquen canvis organitzatius importants. 9.1. Balanç d’un any i especificitats de Sant Just • Fermín descriu el primer any com a “intens però molt positiu i enriquidor”. • Destaca que: - Cada municipi té la seva idiosincràsia, però a Sant Just la població coneix bé els seus drets i li agradaria que tingués igualment clares les seves obligacions. - L’objectiu central és millorar l’experiència de la persona usuària: que se senti ben atesa, escoltada i vulgui tornar. 9.2. Nou circuit d’analítiques Canvis principals • S’ha canviat la ubicació i l’organització del circuit d’extraccions: - Cita prèvia obligatòria, però ara concentrada en franges horàries per evitar cues. - S’intenta cridar la gent pel nom, i pròximament es farà via pantalles per millorar la confidencialitat. • Resultats més proactius: - El CAP contactarà la persona per informar si l’analítica és normal o si cal cita amb el professional. - Es vol evitar que el pacient hagi de demanar una segona cita només per recollir resultats. 9.3. Digitalització: SMS i Meva Salut • S’estan potenciant canals com Meva Salut i l’enviament de resultats per SMS per: - Modernitzar la comunicació. - Alliberar visites innecessàries. - Adaptar-se a uns usos cada vegada més digitals. • Fermín subratlla que l’adaptació és triple: de professionals, sistema i població. 9.4. Millora de l’atenció telefònica • Després de la pandèmia, la saturació telefònica era un problema greu. • Dades aportades: - Al gener, només el 36 % de les trucades es responien a la primera. - Amb canvis organitzatius, ara són ja el 76 %. • Reconeix la tasca del personal administratiu, clau per aquest canvi. 9.5. Gestor de torns i pantalles • El gestor de torns (màquina amb lector de targeta sanitària a l’entrada) ja està activat parcialment: - Cal portar sempre la targeta sanitària (CIP). - En llegir-la, el sistema indica on s’ha d’anar dins el CAP. • Proper pas: - Activar pantalles a les sales d’espera perquè, quan la persona llegeixi la targeta, el professional vegi que ja és al centre i pugui gestionar millor l’ordre de visites. 9.6. Consulta de tècniques d’infermeria • S’ha fet un anàlisi de les agendes d’infermeria i s’ha creat una consulta de tècniques (actualment a la consulta 1 de planta baixa) per: - Derivar-hi procediments ràpids: injectables, vacunes, petites cures, etc. - Alliberar temps de les infermeres referents per a pacients crònics (hipertensió, diabetis, colesterol, etc.). • Objectiu: més temps de qualitat per al seguiment i una millor experiència tant per professionals com per pacients. 9.7. Ampliació del CAP • Fermín reconeix que l’ampliació “va per llarg”: - Com a mínim 2 anys d’obres, més tots els tràmits previs. - Es treballa coordinadament amb Ajuntament i ICS, però no és imminent. 9.8. Atenció domiciliària • Explica el servei d’atenció domiciliària: - Per a persones que ja no poden desplaçar-se al CAP pels seus propis mitjans. - Es garanteix la mateixa capacitat de resolució que a la consulta (infermaria i medicina al domicili). • Curiositat local: - A Sant Just hi ha força gent de 90 o 100 anys que prefereix seguir anant al CAP en persona i rebutja passar a domiciliària fins que no és imprescindible. • S’ha passat de 80 domicilis a 130 en seguiment, amb previsió de créixer. 9.9. Atenció comunitària i treball amb escoles Treball comunitari consolidat • Sant Just té una tradició forta en atenció comunitària, amb: - Molta coordinació amb l’Ajuntament (participació a la Taula de Salut). - Activitats grupals: grups psicoeducatius, tallers de nutrició i alimentació saludable, fisioteràpia (esquena, genoll…), etc. - Projectes d’activitat física (per exemple, "Connecta’t a l’activitat física"). - Salut bucodental a les escoles (revisions i xerrades). Escoles i instituts • Belén explica que ella, la psicòloga Noemí i la fisioterapeuta Janira fan: - Xerrades en escoles i instituts sobre alimentació, salut mental, hàbits saludables… - Al final de les sessions donen el contacte del CAP perquè els joves puguin demanar visita directa si ho necessiten. • Objectiu: acostar la sanitat pública a adolescents i joves, i que sàpiguen que hi ha recursos gratuïts i accessibles. Treball amb infants i adolescents • Fermín remarca la importància de començar des de petits amb l’educació en autocura i ús adequat del sistema sanitari. • Volen adaptar el llenguatge i els formats (no es pot parlar igual a mares de 40 anys que a gent de 80). • També reivindiquen un abordatge modern de temes sensibles com l’educació sexual i la salut mental, superant enfocaments “prehistòrics”. 9.10. Salut mental: límits estructurals i recomanacions • Reconèixer el problema: - Falta personal de psiquiatria i psicologia a la xarxa pública. - Al CAP, la psiquiatra i la psicòloga d’adults només poden visitar un dia cada 15 dies, és a dir, dues vegades al mes. • Recomanacions pràctiques: - Menors de 15 anys: adreçar-se sempre primer a pediatria, que articularà el circuit (CSMIJ, etc.). - Adults: parlar amb el metge de família o infermera referent per no quedar fora del radar i prioritzar els casos més greus. • Línia general: cal trobar maneres organitzatives noves i, mentre no hi hagi més professionals, treballar molt el cribatge i la priorització. 9.11. Missatge de Fermín a la ciutadania • El director del CAP demana: - Confiança i paciència davant dels canvis, que no poden ser tan ràpids com voldrien. - Entendre que l’equip està en procés d’adaptació i creixement, amb la voluntat clara de donar una atenció més àgil, propera i resolutiva. • Agraeix: - El compromís del personal del CAP. - La tasca de les referents de comunitària. - La col·laboració amb Ràdio Desvern per apropar la salut a la comunitat. "L’equip d’atenció primària de Sant Just s’està adaptant per fer una atenció més àgil, més propera i més resolutiva." 10. Espai de teatre amb Maica Dueñas L’últim bloc és un repàs viu de la cartellera teatral, amb especial atenció a propostes familiars i musicals. 10.1. Teatre familiar i infantil Maica destaca diverses obres ideals per portar-hi criatures: • Matilda, el musical – Ateneu de Sant Just Desvern - Recomanació directa per a famílies del municipi: musical proper i de qualitat, sense haver de sortir de Sant Just. • La Sireneta – Sala Ars (Barcelona) - Versió teatral del conte clàssic, molt visual i atractiva per als nens. • Bambi – Teatre Tantarantana - Adaptació del conte conegut per la versió de Disney: història emotiva i trista però molt tendra. • L’anyell lleig (El neguet lleig) – també al Tantarantana - Conte sobre la diferència i l’acceptació. • Mago Pop – Teatre Victòria - Espectacle de màgia i il·lusionisme que fascina tant nens com adults. Maica insisteix que portar-los al teatre és molt recomanable perquè els infants es queden "bocabadats" amb allò que passa a l’escenari. 10.2. Comèdies i musicals per a adults • Desaparellats – Teatre Tívoli/Texas (zona alta de Barcelona) - Comèdia sobre una parella atrapada en la rutina que pateix un gire argumental inesperat. - Recalca el valor de conèixer sales noves com el Teatre Texas. • Glorious – Teatre Poliorama - Comèdia dirigida per Paco Mir (Tricicle) sobre una milionària excèntrica que vol triomfar a l’òpera tot i cantar molt malament. - Repartiment amb Marta Ribera, Ramón Gener, Santi Millán, Anabel Tutusaus, etc. - Humor al voltant de com els diners poden obrir portes. • Els malvats – Teatre Gaudí - Thriller amb to d’homenatge a Hitchcock: un esquiador professional que vol guanyar-ho tot es veu atrapat en un complot internacional. • Glòria 27 o el mite de l’èxit – Teatre La Quitània - Reflexió sobre el món de la interpretació i la dificultat d’entrar en el sector professional: una jove actriu decideix deixar-ho i algú que creu en ella l’empeny a seguir. • La parella dels dijous – Teatre Maldà - Comèdia sobre una parella madura; Maica la recomana especialment com a peça divertida i ben escrita. • Pel davant i pel darrere – en nova versió a Barcelona - Clàssic de la farsa teatral, amb nou repartiment. - Recomandada fins i tot per a qui ja l’hagi vista anys enrere (comparar versions també té gràcia). • El fantasma de l’òpera – Teatre Tívoli - Gran musical internacional, en cartell fins a l’1 de febrer. - Recomanat com a espectacle de gran format per les festes. • Corta el cable rojo – Teatre Muntaner - Comèdia d’improvisació i gags, molt recomanada per qui vulgui riure molt. • Tutsi – Teatre Poliorama/Teatre Coliseum (indicat com a Teatre Polo) - Adaptació musical de la famosa pel·lícula, protagonitzada per Iván Labanda. - Maica insisteix que els musicals són una gran opció també per anar-hi amb joves. • Pentesilea – La Gleva - Tragedia amb dramatúrgia de Feliu Formosa, dins el Festival de Clàssics. - Tracta de relacions amoroses obsessives i tòxiques. • La Trena – Perla 29 (La Biblioteca) - Adaptació dirigida per Clara Segura, tercera temporada en cartell. - Traducció de Cristina Genebat i Marta Marco. - Prova de l’èxit d’un muntatge: si es repeteix temporada rere temporada, “és que ha de ser bo”. • El Tenorio – Teatre Coliseum - Versió lliure i humorística del Don Juan Tenorio, amb Sílvia Abril i Andreu Buenafuente, i direcció de Carles Sans (Tricicle). - Ideal per aquestes dates, on tradicionalment es representa el Tenorio. 11. Tancament del programa • Daniel Martínez acomiada el magazín agraint la participació de tots els col·laboradors i convidats: Mariona Sales, Palmira Badell, Carles Rius, Enrique Salvadores, Fermín Rodríguez, Belén i Maica Dueñas. • Recorda que La Rambla és un magazín de proximitat que combina actualitat, memòria, cultura, salut i entreteniment per cosir la comunitat de Sant Just Desvern. Temes principals tractats Memòria històrica i franquisme • 50 anys de la mort de Franco, impacte a Sant Just i missatge als joves perquè no idealitzin les dictadures. Actualitat municipal • Millores en la mobilitat (TramBaix). • Èxit teatral de Matilda, el musical a l’Ateneu. • Marxa comarcal contra la violència masclista. Política local i habitatge • Debat sobre ordenances d’animals i bases d’habitatge social. • Crítiques a la gestió del govern municipal i reclam d’ajuts al lloguer. Protesta juvenil i seguretat • Irrupció al ple arran d’una actuació policial als concerts de Festa de Tardor. • Discussió sobre proporcionalitat dels Mossos i el paper de l’Ajuntament. Salut pública i CAP de Sant Just • Reorganització d’analítiques, atenció telefònica, gestió de torns i consultes d’infermeria. • Impuls de l’atenció domiciliària i comunitària. • Reptes de la salut mental. Cultura i teatre • Gran oferta de teatre familiar i musicals. • Reforç del rol de Sant Just com a municipi culturalment actiu. Música i memòria pop • Monogràfic sobre ABBA i el seu llegat musical. Tags • memòria històrica • franquisme • 20 de novembre • Guerra Civil • dictadura • democràcia • Sant Just Desvern • Ràdio Desvern • La Rambla • transport públic • TramBaix • mobilitat sostenible • Ateneu de Sant Just • Matilda el musical • teatre juvenil • violència masclista • Marxa del Baix Llobregat • parc de Torreblanca • memòria feminista • premsa catalana • Diari Ara • El Periódico • La Vanguardia • El Punt Avui • corrupció política • Santos Cerdán • José Luis Ábalos • habitatge social • El Mil·lenari • ordenança d’animals • jovent i protesta • Mossos d’Esquadra • festes de tardor • salut pública • CAP de Sant Just • atenció primària • salut mental • atenció domiciliària • atenció comunitària • educació per la salut • ABBA • parador musical • teatre • programació cultural • Barcelona • hivern i fred • previsió meteorològica Seccions amb temps [Les marques horàries són aproximades i coincideixen amb els segons indicats a la transcripció.] Obertura editorial: memòria del 20N i franquisme • Inici: 0 s • Final: 134 s • Títol: Memòria de Franco i la Guerra Civil a Sant Just • Resum: Editorial de Daniel Martínez sobre la mort de Franco, la guerra i la necessitat d’una memòria democràtica crítica, connectada amb la història de Sant Just Desvern. Sumari del programa i presentació d’espais • Inici: 150 s • Final: 212 s • Títol: Sumari de La Rambla i graella del matí • Resum: Presentació de les seccions del dia: notícies locals, portades, efemèrides, carta del dia, temps, entrevista al portaveu del PP, parador musical, espai de salut i secció de teatre. Falques de continuïtat i autopromoció de Ràdio Desvern • Inici: 477 s • Final: 583 s • Títol: Promoció de programes i música a l’emissora • Resum: Anuncis interns de La Rambla, Smooth Jazz Club i El Refugi, explicant franges horàries i estils musicals. Campanya Gran Recapte i comerç local • Inici: 583 s • Final: 696 s • Títol: Solidaritat i comerç de proximitat • Resum: Falques del Gran Recapte d’aliments per a Càritas Sant Just i de suport al comerç, restauració i serveis locals, amb menció dels diferents eixos comercials del municipi. Bloc de notícies municipals amb Mariona Sales • Inici: 696 s • Final: 1098 s • Títol: Actualitat local: TramBaix, Matilda i Marxa contra la violència masclista • Resum: Notícies sobre el reforç de freqüències del TramBaix, l’estrena de Matilda, el musical amb totes les entrades venudes, i la dotzena Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista, amb participació de Sant Just. Bloc de publicitat institucional i serveis • Inici: 1114 s • Final: 1277 s • Títol: Habitatge, consum, residus i igualtat • Resum: Falques de la Generalitat sobre habitatge, drets de les persones consumidores, campanya contra les violències masclistes, i informació sobre l’app BitPaid per obrir contenidors a Sant Just. Portades dels diaris amb Mariona Sales • Inici: 1277 s • Final: 1717 s • Títol: 50 anys sense Franco a les portades i altres temes d’actualitat • Resum: Repàs a les edicions del Diari Ara, El Periódico, La Vanguardia i El Punt Avui, amb focus en els 50 anys de la mort de Franco, el cas Santos Cerdán/Ábalos, la regulació de la IA i notícies internacionals com els safaris humans a Sarajevo. Efemèrides del dia i connexió musical • Inici: 2090 s • Final: 2195 s • Títol: Efemèrides tecnològiques i Dia Mundial de la Infància • Resum: Record de la mort de Franco, llançament de Windows 1.0 el 1985 i celebració del Dia Mundial de la Infància, amb enllaç musical (Fran Perea). Carta del dia amb Palmira Badell: 20N i memòria de la dictadura • Inici: 2309 s • Final: 2811 s • Títol: Record personal del franquisme i advertència al jovent • Resum: Palmira relata vivències de la dictadura i la postguerra, critica els mites sobre la transició i la Constitució, desmunta llegendes sobre Franco i els drets socials, i adreça un missatge contundent al jovent perquè no idealitzi cap dictadura. Falques sobre comerç, habitatge i Càritas • Inici: 2811 s • Final: 2938 s • Títol: Suport al comerç local i recursos socials • Resum: Recordatori de les campanyes de comerç de proximitat, ajuts d’habitatge i espais de trobada com el Cafè de les 3 de Càritas Sant Just. Previsió del temps amb Carles Rius • Inici: 2938 s • Final: 3140 s • Títol: Entrada d’aire àrtic i ambient de ple hivern • Resum: Explicació del rebuf a la costa central, possibilitat de ruixats locals i nevada important a la cara nord del Pirineu. Es destaquen les molt baixes temperatures a Sant Just i la comparació amb l’any anterior. Butlletins informatius de Catalunya Ràdio i Sant Just • Inici: 3172 s • Final: 3724 s • Títol: Informació general i local de mig matí • Resum: Notícies nacionals i internacionals (memòria democràtica, seguretat vial, Ucraïna, Meta i competència deslleial, Sónar, esport) i repetició del butlletí local amb TramBaix, Matilda i Marxa contra la violència masclista. Entrevista política: Enrique Salvadores (PP Sant Just) • Inici: 4505 s • Final: 5982 s • Títol: Habitatge, ordenances i protesta juvenil amb el portaveu del PP • Resum: Llarg diàleg sobre ordenança d’animals, bases d’habitatge social (El Mil·lenari), irrupció juvenil al ple per la intervenció dels Mossos a les Festes de Tardor, posició sobre la personació de l’Ajuntament, propostes per escoltar el jovent i crítica al govern per la manca d’ajuts municipals al lloguer. Parador musical: especial ABBA • Inici: 6374 s • Final: 6723 s • Títol: ABBA: de Waterloo a Dancing Queen • Resum: Repàs divulgatiu a la història d’ABBA, origen del nom, victòria a Eurovisió amb Waterloo, èxit mundial de Dancing Queen i Mamma Mia, importància de la imatge, curiositat fiscal sobre els vestits estrafolaris i el llegat en musicals i cinema. Butlletins del migdia (Catalunya Ràdio i Sant Just) • Inici: 6773 s • Final: 7258 s • Títol: Actualització informativa de les 12 • Resum: Novetats sobre transit a l’AP-7, judici a la família Pujol, sinistralitat, esports i reemissió del butlletí local amb les tres notícies principals de Sant Just. Espai Salut al dia amb el CAP de Sant Just • Inici: 7468 s • Final: 8882 s • Títol: Reorganització del CAP de Sant Just i salut comunitària • Resum: Balanç d’un any de direcció de Fermín Rodríguez, nous circuits d’analítiques, millora de l’atenció telefònica, activació del gestor de torns, consulta de tècniques d’infermeria, atenció domiciliària, atenció comunitària (xerrades a escoles i instituts) i reptes en salut mental. Secció de teatre amb Maica Dueñas • Inici: 9115 s • Final: 10329 s • Títol: Cartellera teatral per a famílies i adults • Resum: Repassa propostes familiars (Matilda, La Sireneta, Bambi, L’anyell lleig, Mago Pop) i per adults (Desaparellats, Glorious, Els malvats, Glòria 27, La parella dels dijous, Pel davant i pel darrere, El fantasma de l’òpera, Corta el cable rojo, Tutsi, Pentesilea, La Trena, El Tenorio), destacant el bon moment del teatre musical i familiar. Tancament de La Rambla • Inici: 10329 s • Final: 10360 s (aprox.) • Títol: Acomiadament i cita per al proper programa • Resum: Daniel Martínez agraeix la participació de convidats i oients i anuncia el retorn del magazín l’endemà a Ràdio Desvern.

  • Veus Parròquia del 19/11/2025 — Drets dels infants: igualtat, protecció i educació - episode art
    Veus Parròquia
    29'

    Veus Parròquia del 19/11/2025 — Drets dels infants: igualtat, protecció i educació

    Context del programa Veus Parròquia inicia la temporada 2025-2026 a Ràdio Desvern amb un cicle dedicat als drets humans, centrant aquest primer programa en el dret dels infants a la dignitat i a la igualtat. Les conductores són la Teresa Cots i la Pilar Sánchez, membres de Justícia i Pau de Sant Just. Marc general dels drets dels infants Evolució històrica • Declaració de Ginebra (1924), impulsada per Eglantyne Jebb, fundadora de Save the Children: primer text específic sobre la protecció dels infants. • Declaració de Nacions Unides (1959): recull 10 principis sobre la infància, però no és vinculant jurídicament. • Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989, en vigor el 1990): esdevé llei internacional sobre la infància; inicialment signada per 20 països. "Els drets dels infants són innats, irrenunciables, inalienables, imprescindibles... i esdevenen obligatoris." Les ponents recorden que, tot i aquest marc legal, en molts països encara no es compleixen aquests drets, i fins i tot en societats com la nostra queda molt camí per recórrer. Drets i deures: un binomi inseparable • Els infants han de conèixer els seus drets, però també han d’entendre que tenir drets implica tenir deures i responsabilitats. • Els adults (família, escola, institucions) són responsables de garantir l’entorn i les condicions perquè els infants puguin exercir drets i complir deures, i creixin com a persones responsables. Dret a la igualtat i a la no discriminació Igualtat dins la família i en el dia a dia • El dret a la igualtat implica que tots els infants han de ser reconeguts com a iguals davant la llei i en la vida quotidiana. • A la família, la igualtat es tradueix en: - Repartiment coherent i just de les tasques de la llar, adaptades a l’edat i a les capacitats de cada infant. - Fomentar que infants i joves assumeixin responsabilitats a casa i a l’escola per aprendre valors de cooperació, esforç i respecte. • Es remarca que la família és el primer espai de transmissió de valors, que marcaran tota la vida de l’infant. Infància migrada i identitat • Es qüestiona fins a quin punt els infants migrants reben el mateix tracte real que els infants nascuts al país. • No n’hi ha prou amb garantir escolarització i necessitats bàsiques; cal que siguin considerats subjectes de drets, amb el mateix respecte i oportunitats. • Es defensa el dret a un nom i a una nacionalitat, entès com a dret a una identitat reconeguda: - Tractar tothom pel seu nom. - Respectar història, cultura i tradicions de cada infant i de la seva família. • En una societat amb infants procedents de múltiples orígens (xinesos, romanesos, ucraïnesos, llatins, musulmans...), es posa èmfasi en: - Conviure i respectar la diversitat cultural. - Exigir a les institucions més recursos per a la integració real, perquè la igualtat no es quedi només en una declaració teòrica. Dret a la protecció i al desenvolupament integral Activitats de lleure i esperit crític • Els infants tenen dret a una protecció especial que garanteixi un creixement mental, social, sa i lliure. • El lleure educatiu (cau, esplai, extraescolars) és clau perquè: - Coneguin realitats diferents de la llar. - Desenvolupin esperit crític davant missatges externs (mitjans, xarxes, modes). “L’esperit crític és bàsic perquè no siguin simples reproductors d’idees o patrons imposats.” • Escola, família i lleure han de treballar plegats per formar infants que pensen per ells mateixos i filtren la informació segons el seu criteri personal. Dret a l’alimentació, l’habitatge i la salut Alimentació adequada i implicació dels infants • Dret a una alimentació correcta i variada: - Oferir l’oportunitat de provar aliments diversos encara que al principi no agradin. - Fomentar que els infants participin en la preparació del menjar a casa o a l’escola (panellets, pastissos, etc.). Habitatge i responsabilitat domèstica • A la llar, el dret a un habitatge digne comporta deures com: - Mantenir la casa neta i endreçada. - Aprendre a fer el llit i assumir petites tasques. • Es recomana no renyar excessivament si al principi no ho fan bé: és un procés d’aprenentatge. Atenció mèdica i hàbits saludables • Dret a una bona atenció mèdica i al seguiment de les pautes del metge o metgessa (activitat física, dieta adequada, tractament de malalties específiques com celiaquia, obesitat, etc.). • Es posa l’accent en: - Reduir temps de pantalles (mòbil, ordinador, tauletes). - Evitar consum de drogues i substàncies nocives des de la infància i l’adolescència. L’educació no és només transmetre coneixements, sinó ensenyar a gestionar la vida quotidiana: alimentar-se bé, cuidar la salut i responsabilitzar-se de la llar. Dret a una educació adaptada i inclusiva Diversitat funcional i respecte a les diferències • Es reivindica el dret a una educació i atenció especial per a infants amb diversitat funcional, entenent que: - Totes les persones són diferents. - L’educació s’ha d’adaptar a les característiques individuals. • Deures dels infants i joves: - Respectar les diferències dels companys i companyes. - Veure la diversitat com una oportunitat per aprendre i créixer com a persona. • Objectiu final: que tothom trobi el seu lloc a la societat. Bullying i empatia • Es vincula aquest dret amb el problema del bullying (assetjament escolar): - El bullying és fruit de la no acceptació de la diversitat. - Sovint qui fa bullying és també una persona molt vulnerable que aboca la seva ràbia sobre algú percebut com a més feble. • Es remarca la gravetat extrema d’aquest fenomen: - Companys que ho veuen i callen per por que els passi el mateix. - Conseqüències molt greus, inclosos casos de suïcidi d’infants assetjats. • Es defensa: - La necessitat que els infants siguin valents i ho expliquin a professorat i família. - El dret a ser protegit per família i escola davant situacions d’injustícia i crueltat. “No parlar-ne i no comunicar-ho fa que el patiment s’allargui i es faci insuportable.” Dret a l’afecte, la comprensió i l’escolta Importància de l’empatia i l’atenció emocional • Dret dels infants a rebre comprensió i afecte per part de la família i de la societat. • Deures associats: - Infants i joves han de saber escoltar els altres. - Cal actuar sempre, si és possible, des de l’empatia. • Es recorda que: - Les persones tenen sentiments i emocions que s’han de tenir en compte abans de dir o fer res. - Les accions fetes amb afecte i cura donen resultats més positius. “Mostrar afecte als altres mai està de més i fa el camí més agradable a tothom.” Falta d’escolta en el dia a dia familiar • Es critica l’ús excessiu del mòbil i la televisió pels adults: - Pares que passegen amb criatures però no interaccionen amb elles. - Ignorar un infant es considera una forma de maltractament, perquè el fa sentir invisible. • Proposta d’hàbits positius: - Al vespre, parlar en família, per exemple durant el sopar, sense tele, compartint problemes i emocions. - No menystenir els problemes dels infants, perquè per ells poden ser molt importants encara que als adults els semblin petits. • Es destaca que els infants repeteixen els models que han vist a casa, i això marcarà com tractaran les persones a la seva futura família. “Escoltar és una saviesa: saber escoltar és una forma profunda de cuidar.” Dret a l’educació, al joc i a la diversió Escola i família: rols diferents i complementaris • L’educació gratuïta i l’obligatorietat escolar fins als 16 anys són un dret bàsic. • Es diferencia clarament: - A l’escola: s’aprenen matèries i coneixements. - A casa: s’aprèn la “bona educació”, valors i actituds (respecte, llenguatge, tracte a mestres i adults). • Es lamenta la pèrdua de respecte cap al professorat i, de vegades, també dels infants cap als pares. Es defensa un equilibri: ni educació basada en la por (física o verbal) ni permissivitat absoluta. • Es planteja la necessitat d’“escoles de pares” per ajudar les famílies a educar millor. Dret al joc i a la diversió • El joc és part essencial de la infància: - Dret a jugar, passar-s’ho bé i fer-ho en diversos espais (escola, carrer, casa). - Dret a aprofitar la gran varietat de jocs i joguines que ofereix el dia a dia. • Es vincula el joc amb el desenvolupament integral: social, emocional i cognitiu. Dret a la protecció en situacions de perill Accés a ajuda i recursos • Dret a rebre atenció i ajuda preferent en cas de perill. • Deures i responsabilitats associades: - Conèixer persones i institucions a qui adreçar-se en cas de risc. - Els adults han d’ajudar els infants a arribar a aquests recursos i guiar-los en el procés. • Es denuncia que molta gent no sap on adreçar-se per desconeixement o dificultats en el funcionament de les institucions. Dret a la protecció contra l’abandonament i l’explotació laboral Infància i treball • Dret a ser protegit contra l’abandonament i l’explotació en el treball. • Es remarca que: - Els infants han de ser infants: jugar, anar a l’escola, ser estimats i educats. - És deure dels adults impedir treball infantil i abandonament. • Tot i que en el nostre entorn aquests casos són menys freqüents, es recorda que en molts països l’explotació infantil continua sent una realitat massiva. Consum, responsabilitat i primer món • Es denuncia la contradicció del primer món, que compra productes (bambes, roba, etc.) fabricats en països on possiblement hi ha infants explotats. • A més del component ètic, es recorda que aquests productes tenen un alt cost ambiental. “Abans de comprar, cal ser més conscients del que hi ha al darrere del producte: drets vulnerats i dany ambiental.” Conclusions i missatge final Síntesi del programa • Els infants han de conèixer els seus drets i els seus deures: - Drets com a base de la seva dignitat i desenvolupament. - Deures i responsabilitats com a part inseparable de viure en comunitat. • Perquè aquests drets siguin reals cal que: - Es reconeixin socialment i jurídicament. - Es reflecteixin en les actituds quotidianes de famílies, escoles, institucions i conjunt de la societat. “Hem d’intentar entre tots que aquests drets dels infants es facin realitat; són imprescindibles i necessaris per al bon desenvolupament dels infants i per la dignitat de l’ésser humà.” Cita final d’UNICEF La Pilar tanca el programa amb una cita recollida per UNICEF del Pla d’Acció de la Cimera Mundial a favor de la Infància: "No hi ha causa que mereixi més alta prioritat que la protecció i el desenvolupament del nen. D'aquí depenen la supervivència, l'estabilitat i el progrés de totes les nacions i, de fet, de la civilització humana." Les conductores s’acomiaden anunciant la continuïtat del cicle sobre drets humans en futurs programes de Veus Parròquia a Ràdio Desvern.

  • #500 - El Refugi del 19/11/2025 — Actualitat política, vins USA i estrenes de cinema - episode art
    El Refugi
    1h 51min

    #500 - El Refugi del 19/11/2025 — Actualitat política, vins USA i estrenes de cinema

    Resum general de l’episodi Capítol d’El Refugi a Ràdio Desvern conduït per Jaume Elias, estructurat en quatre blocs principals: Zoom informatiu amb política estatal, internacional i dades socials. Actualitat local de Sant Just (cultura, joventut, esport i entrevistes de la ràdio). Seccions de tarda: El món del vi (vins dels Estats Units, especialment Oregon i Napa Valley). Joves Incults (Hatim) amb tres temes socials i polítics d’actualitat. La Pantalla Gran (Daniel Aragón) amb notícies i estrenes de cinema i sèries. Peça musical i efemèride centrada en Rocket Man d’Elton John i el Dia Internacional de l’Home. L’episodi combina informació política i econòmica, notícies locals, reflexió social (pobresa infantil, masculinitat, independència judicial) i continguts culturals (vi i cinema) amb un to proper i explicatiu. Zoom informatiu i política estatal Cas Santos Cerdán i trama de comissions • S’explica la decisió del Suprem de deixar en llibertat provisional Santos Cerdán, exnúmero 3 del PSOE, després d’un període de presó preventiva. • Segons la UCO de la Guàrdia Civil, Cerdán hauria: - Participat en una xarxa de comissions del 2–2,19% sobre obres públiques adjudicades a Acciona. - Utilitzat l’empresa ServiNavar (creada el 2015) com a pantalla per cobrar prop de 10 M€, dels quals 6,7 M€ serien benefici directe en comissions. - Col·locat familiars a nòmina i finançat el pis familiar a Madrid i despeses personals mitjançant l’empresa. • La Guàrdia Civil parla d’organització criminal amb Cerdán, Coldo García, Ábalos, Anxon Alonso i Merino, investigada per suborn, tràfic d’influències, malversació i blanqueig. Idea clau: el cas reforça la percepció de corrupció sistèmica i d’ús d’empreses pantalla per desviar diners d’obra pública. Enfrontament Sánchez – Feijóo al Congrés • Les revelacions del cas Cerdán encenen un nou cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo: - Feijóo acusa el PSOE de cobrar una «mossegada del 2%» i retreu la manca de majories per als pressupostos. - Sánchez respon amb el discurs de “tolerància zero amb la corrupció” i gira el focus cap al PP citant el cas del president de la Diputació d’Almeria. • El narrador subratlla que els dos grans partits estan esquitxats per múltiples casos de corrupció, alimentant una tensió política creixent. Cas Ábalos – mascaretes de la pandèmia • La Fiscalia Anticorrupció demana: - 24 anys de presó per a José Luis Ábalos. - 19,5 anys per a Coldo García. - 7 anys per al comissionista Víctor de Aldama (col·laborador amb la justícia). • Es tracta d’irregularitats en contractes de mascaretes durant la pandèmia i es reclamen indemnitzacions a empreses públiques afectades. Estats Units i el cas Jeffrey Epstein • El Congrés i el Senat dels EUA aproven quasi per unanimitat desclassificar tota la documentació sobre Jeffrey Epstein: - Milers d’arxius sobre prostitució de menors, testimonis de víctimes i noms implicats. - Falta només la signatura del president Donald Trump, que ha canviat d’estratègia i ara diu que «els republicans no tenen res a amagar». Context: decisió d’alt impacte mediàtic i polític, amb possible afectació de grans figures de l’elit nord-americana. Emergència d’habitatge i lloguer social a Catalunya • Només el 2% dels habitatges a Catalunya són de lloguer social (mitjana europea: 9%). • L’objectiu 2045: arribar a la mitjana europea amb 260.000 nous habitatges en 20 anys: - Caldria sumar 37 pisos de lloguer social cada dia. - 184.000 haurien de ser d’obra nova. • Experts com Jaime Palomera reclamen: - Molta més construcció pública. - Participació del sector privat. - Un pacte polític estable, al marge dels canvis de govern. • A l’àrea metropolitana, només Sant Adrià de Besòs frega l’objectiu (gairebé 6%). Barcelona es mou entre el 2 i el 3%. Jovent i democràcia a Espanya • Un estudi mostra que el 13% dels joves 18–24 anys creu que una dictadura pot ser preferible a la democràcia (xifra més alta de la sèrie històrica i doble que fa 40 anys). • En canvi, només un 5% dels majors de 65 anys defensa la dictadura (mínim històric). • En el conjunt de la població, el suport a un règim autoritari baixa de l’11% al 8%. • Segons el politòleg Jordi Muñoz, el fenomen s’explica per: - Crisi econòmica. - Desencís amb el 15M i el procés. - Impacte emocional de la pandèmia. - Reacció d’alguns joves davant l’auge del feminisme. Malgrat tot, el suport a la democràcia supera encara el 80%, però amb un avís sobre el malestar generacional. Actualitat de Sant Just i comarca Titulars municipals • Solidança organitza mercats de segona mà de Nadal al Baix Llobregat, inclòs un especial a Sant Just Desvern, per promoure consum sostenible, reutilització i economia circular. • Nova conferència de l’AUGGE sobre «Panorama actual de les armes nuclears i els seus perills», amb el físic Xavier Bohigas, a l’Auditori de la Mallola. • Casal de Joves: intensiu de creació en aèris a la Sala Utopia, destinat a joves i adults amb experiència prèvia, posant l’accent en la creativitat i el llenguatge corporal artístic. Esports • Catalunya 2–1 Palestina en partit solidari a l’Estadi Olímpic Lluís Companys (més de 30.000 espectadors). Volta d’honor final de la selecció palestina. • Espanya 2–2 Turquia a Sevilla: Espanya es classifica pel Mundial 2026 com a líder del grup E. • Efemèride blaugrana: 20 anys del 0–3 al Bernabéu amb exhibició de Ronaldinho, ovacionat per part de l’afició blanca. El Barça presenta una quarta samarreta inspirada en aquell partit. • Bàsquet: presentació de Xavi Pascual com a nou entrenador del Barça i redebut davant l’Anadolu Efes a Istanbul. • Futbol femení: confirmat que el 9 de desembre el partit Barça–Eintracht de Frankfurt de Champions es jugarà al Camp Nou. Peça musical: «Rocket Man» d’Elton John • Cançó del dia: «Rocket Man» d’Elton John (1972). • Interpretació del presentador: - L’astronauta és metàfora de la solitud i la distància emocional. - Reflexiona sobre la vida lluny de la família, la incomprensió social i la tensió entre vida personal i exigències externes. - S’utilitza el personatge per parlar de qualsevol persona que se sent aïllada enmig de pressió i responsabilitats. S’emfatitza la figura d’Elton John com icona mundial del pop, amb gran domini del piano i una trajectòria molt llarga i activa. Efemèride: Dia Internacional de l’Home Després d’un intent fallit per riures a l’estudi, es torna a llegir el text de manera seriosa. Eixos principals de la reflexió: • El 19 de novembre és el Dia Internacional de l’Home, destinat a: - Reconèixer contribucions positives dels homes com a pares, fills, germans, amics i ciutadans. - Visibilitzar problemàtiques específiques sovint invisibilitzades. • Dades destacades: - 3 de cada 4 suïcidis al món són d’homes. - 95% de les morts laborals corresponen a homes. - A Espanya, el 80% de les persones sense llar són homes. • Es proposa una nova visió de la masculinitat: - Un home bo i bondadós, que tracti tothom amb respecte. - Compromès amb el feminisme i la igualtat, no com a enemic d’altres homes sinó com a aliat de la justícia social. - Capaç d’escoltar, mostrar vulnerabilitat, demanar ajuda i expressar emocions. «Ser home avui significa […] trencar amb els estereotips que vinculen la força amb la repressió emocional» • Missatge final: la majoria d’homes ja practiquen aquesta humanitat quotidiana; el dia és una crida a la reflexió per reforçar valors de bondat, empatia i responsabilitat. Publicitat i serveis locals S’emet publicitat institucional i local sobre: • Polítiques d’habitatge de la Generalitat (ajuts al lloguer, habitatge protegit, limitació de preus). • Càritas Sant Just i l’espai social «Cafè de les 3» com a espai de companyia i trobada. • L’app BitPaid per obrir contenidors d’orgànica i resta a Sant Just, consultar obertures i comunicar incidències. El món del vi (amb Jordi Clavero) Visió general dels vins dels Estats Units • Els EUA són el quart productor de vi del món. • Califòrnia concentra aproximadament el 90% de la producció vinícola, amb Napa Valley com a referent. • Altres zones: - Oest: Oregon i Washington. - Est: Nova York (zones com Finger Lakes i Long Island), a més de Virginia, Pennsylvania, Ohio i Texas. - També es menciona Arizona com a zona de clima extrem. Es remarca que el concepte de «terroir autòcton» és relatiu perquè els EUA han imitat el vell món (França, Espanya) en varietats i estil. Nova York: Finger Lakes i Long Island • Finger Lakes: - Clima d’hiverns molt freds. - Vins d’estil centroeuropeu, comparables a Àustria i Alemanya. - Varietats principals: Riesling i Chardonnay. - Sovint es practica la xaptalització (afegir sucre) per compensar una maduració insuficient, donant vins frescos amb un punt de dolçor. • Long Island: - Producció de vins escumosos amb Pinot Noir i Pinot Meunier. - Ús del mètode tradicional (segona fermentació a l’ampolla), semblant al champagne i al cava. - El Jordi destaca que la principal diferència amb el champagne és l’origen i el prestigi de la marca, més que no pas la tècnica. Consum intern i mercat • El vi estatunidenc gairebé no s’exporta en grans volums cap aquí perquè: - Ells mateixos consumeixen molt vi. - A Europa ja hi ha una gran oferta local (França, Espanya, Itàlia…). • A Catalunya és difícil trobar vins dels EUA fora de: - Botigues especialitzades. - Algunes grans superfícies concretes. Focus en Oregon • Oregon es presenta com «la regió vitivinícola més jove i prometedora del món»: - Creixement als anys 60, molt lligat a agricultura ecològica i a un esperit pròxim al moviment hippy. - Predomini de petits elaboradors artesanals (craft), similars al fenomen de la cervesa artesana: molts fan vins de garatge. - 58% de la superfície plantada és de Pinot Noir. Subzones: Walla Walla Valley i Willamette Valley • Walla Walla Valley: - Nom procedent d’una tribu indígena gairebé exterminada. - Clima sec i assolellat, poques pluges. - Fort ús del regadiu; els llacs i el reg marquen el microclima. - S’hi treballa molt bé la Syrah, que dona vins negres estructurats i corpulents sobre sòls pedregosos. • Willamette Valley: - Molt més plujós que Walla Walla (quasi el doble), clima més atlàntic. - Zona idònia per a la Pinot Noir. - Als anys 60 es prenen com a model les zones de Borgonya. - Perfil del Pinot Noir: color cirera intens, aromes de confitura de maduixa i grosella, tocs de regalèssia i boca suau i fresca. Contrapunt: Walla Walla produeix negres més «potents», Willamette negres més «moderns», lleugers i frescos. Napa Valley (Califòrnia) • Situada a una hora al nord de San Francisco, clima mediterrani molt semblant a zones de Catalunya. • Característiques climàtiques: - Boira matinal procedent de la badia que refresca les vinyes i aporta humitat. - Sense aquesta boira, la calor faria gairebé impossible el cultiu de vinya. • Napa Valley és reconeguda com a AVA (American Viticultural Area) des del 1981 (una mena de D.O. nord-americana). • Aparició de “cult wines” ultraexclusius com Screaming Eagle o Harlan Estate, amb ampolles que poden costar centenars o milers d’euros, molt buscades per col·leccionistes. Varietats destacades a Napa • Cabernet Sauvignon (estrella de la zona): - S’utilitza per fer grans criances amb bòtes noves de roure, aportant tanins potents i certa rugositat en boca. - Aromes que van de la grosella a la xocolata negra. • Merlot: - S’empra sovint per a copatges (blends) al més pur estil Bordeus, combinant-la amb Cabernet Sauvignon, Petit Verdot i Malbec. • Pinot Noir: - Surt especialment bé a la subzona de Carneros, afavorida per una boira fresca del Pacífic. - Vins amb aromes florals, fruita vermella (gerds, maduixa) i notes d’espècies i terra humida. - Tanins elegants i suaus, estil més delicat que altres negres de la zona. Reflexió final: màrqueting i cultura del vi El Jordi tanca amb una reflexió sobre els Estats Units com a potència cultural: • Són «uns cracs» en cinema i màrqueting: - Exemples com Pulp Fiction i la Cajun Burger il·lustren com aconsegueixen fer desitjable gairebé qualsevol producte. - Han globalitzat hàbits com el Halloween o Pare Noel, i plats com l’hamburguesa. • Aplica aquesta idea al vi català i espanyol: - Caldria aprendre a explicar millor els nostres vins en sèries, cinema i cultura popular. - Proposa substituir una mica la omnipresència de la cervesa a les ficcions locals per vi, per canviar imaginaris i consum. Missatge central: la qualitat ja hi és (DO Alella, Priorat, Penedès…), el repte és posar-la en valor i internacionalitzar-la sense perdre l’arrel local. Joves Incults (Hatim) – Política i qüestions socials El Hatim torna amb una secció centrada en tres grans blocs que qüestionen la gestió dels drets i polítiques socials. 1) Madrid: ajudes a embaràs interromput i polèmica • El govern d’Isabel Díaz Ayuso impulsa una llei que reconeix el “concebut no nascut” com a fill a efectes d’ajudes i deduccions fiscals. • Aspecte polèmic (segons document intern filtrat): - Si l’embaràs no arriba a terme (avortament espontani o pèrdua gestacional), la dona hauria de retornar totes les ajudes rebudes, amb interessos de demora. - S’hauria de presentar una autoliquidació en un mes. • El PSOE denuncia que: - Es converteix un drama personal en un càstig fiscal. - Es culpabilitza indirectament les dones que pateixen una pèrdua gestacional. • El Hatim i el presentador destaquen: - La crueltat de la mesura, especialment venint d’una dona que ha reconegut pèrdues pròpies. - La falta d’empatia institucional davant el dol perinatal. Encara no és llei aprovada: ha de fer tot el recorregut parlamentari. Es preveu un fort debat social si avança. 2) Pobresa infantil a Catalunya: una generació atrapada • Nou informe de la Plataforma d’Infància de Catalunya: - 1 de cada 3 infants és pobre o està en risc d’exclusió (més de 467.000 nens i adolescents). - Són 75.000 més que fa 8 anys. • Cost estimat de criar un infant: 938 € al mes. - 1 de cada 4 famílies no es pot permetre aquest cost. • Pobresa extrema: afecta l’11,4% dels infants. • Dades de salut i serveis: - 15,6% amb mala qualitat de vida. - 87 dies d’espera per a proves diagnòstiques. - 147 dies d’espera per a operacions. - Només el 5% dels infants amb problemes de salut mental rep atenció pública adequada. • Desinversió relativa: - Catalunya destina només el 0,8% del PIB a infància. - Mitjana europea: 2,5% del PIB. Conclusió: la inversió en infància a Catalunya és molt per sota d’Europa, i això es tradueix en serveis insuficients i pobresa estructural. • Dada especialment dura: 8 de cada 10 infants vulnerables seran adults pobres. - Es trenca el mite que «si t’hi esforces, sempre en surts»; l’ascensor social està pràcticament avariat. • El Hatim i el Jaume lliguen això amb: - Salaris baixos (SMI al voltant de 1.100 €) vs. costos de lloguer i criança. - Vulnerabilitat davant crisis econòmiques (exemple: 2008) que poden fer caure famílies que aparentment vivien bé. 3) Independència judicial i guerra PSOE–PP • Feijóo acusa Pedro Sánchez de trencar la independència judicial per haver defensat públicament el fiscal general de l’Estat, investigat pel Suprem (cas dels àudios sobre Ayuso i la seva parella). • El govern replica que Sánchez només expressa confiança institucional, sense intenció d’influir. • Es vincula aquest cas amb la polèmica general sobre: - Amnistia. - Nomenaments al Poder Judicial, sovint qualificats de “progressistes” o “conservadors”. • El Hatim remarca: - Tant PP com PSOE tenen interessos i aliats dins de la judicatura. - Casos com el del jutge Peinado (successió de obertes contra l’entorn de Sánchez) alimenten la percepció d’ús polític de la justícia. • Efecte sobre la ciutadania: - Creix la desconfiança en la independència judicial. - Augmenten les fake news, la desinformació i el descrèdit general del sistema. Es destaca la importància de preservar la separació de poders com a pilar de la democràcia, més enllà de la guerra partidista. Butlletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio Desvern Catalunya Ràdio – informatiu de les 18 h • S’amplia el cas Ábalos–Coldo–De Aldama, insistint en l’organització de trames de contractes de mascaretes durant la pandèmia. • Pressupostos de Barcelona: Collboni manté intenció d’aprovar-los malgrat la falta de suports; només ERC hi vota a favor, BComú es reserva el vot. • Serveis socials: la ACRA celebra la nova agència sociosanitària però denuncia manca de recursos i professionals per atendre la gent gran. • Nigèria: atac armat a una església apostòlica a l’estat de Kuara, amb morts i segrestos (entre ells el rector i feligresos). • Nadal a Barcelona: instal·lació lumínica «Sinfonia d’Estels» a la Plaça Sant Jaume, amb 25 estels lluminosos, pressupost compartit entre Generalitat i Ajuntament. • Esports: confirmació del Barça–Eintracht al Camp Nou (Champions), partits europeus de bàsquet i waterpolo, i petició d’eleccions anticipades a la Federació Catalana de Futbol per part de 500 clubs. Notícies de Sant Just (Mariona Sales) • Detall de la conferència de l’AUGGE amb Xavier Bohigas sobre armament nuclear, centrada en riscos, context internacional i conseqüències humanes, ambientals i geopolítiques. • Recordatori de l’intensiu d’aèris al Casal de Joves a la Sala Utopia (creació artística amb teles i elements aèries, per a 12–40 anys, amb orientació professional). • En cultura, es destaca una entrevista a Montse Ribadellas a Ràdio Desvern: - Any ple de premis i reconeixements. - Es destaquen: Premi Honorífic Oriana, Premi Millor Actriu Secundària als Premis Costa Brava i menció especial al Festival Internacional de Cinema de Girona pel curt La roba estesa. Es convida a escoltar el podcast de l’entrevista a la web de Ràdio Desvern. La Pantalla Gran (Daniel Aragón) – Cinema i sèries Notícia destacada: «Pluribus», nova sèrie del creador de Breaking Bad • Nova sèrie Pluribus, de Vince Gilligan (creador de Breaking Bad i Better Call Saul), a Apple TV+. • Premissa: - Protagonitzada per Carol Sturka. - La humanitat pateix una epidèmia de felicitat i optimisme. - Ella és l’única immune, s’adona que el fenomen pot destruir la humanitat i ha de erradicar-lo. • To i gènere: - Ciència-ficció, amb to estil Gilligan: tensió, humor negre i crítica social. • Recepció: - Crítiques excel·lents a webs com Rotten Tomatoes (100% de valoracions positives en llançament, millor puntuació que Breaking Bad i Better Call Saul en aquest indicador). • Declaracions de Vince Gilligan: - Vol demostrar que no és esclau de l’univers Breaking Bad, sinó que pot crear noves històries igualment potents. - Defensa que cada generació mereix les seves pròpies històries, no només seqüeles i remakes dels clàssics. - Frase polèmica: la IA és «la màquina de plagi més cara que existeix». - Als crèdits de la sèrie s’hi llegeix: «Aquesta sèrie està feta al 100% per humans.» El Dani obre el debat sobre el paper de la IA en la creació artística i l’excés de reaprofitar franquícies (Star Wars, Marvel, remakes, preqüeles, etc.). Pel·lícules vistes i recomanades 1) «Now You See Me: Now You Don’t» (Ahora me ves 3) • Tercera entrega de la saga de mags-lladres que realitzen robatoris espectaculars a grans corruptes. • Continua amb el repartiment original: - Jesse Eisenberg (Danny Atlas), Woody Harrelson (Merritt), Dave Franco (Jack Wilder), Isla Fisher (Henley) i Lizzy Caplan, més tres nous mags joves. • Valoració del Dani: - Molt entretinguda, ritme altíssim, plena de trucs i girs. - A nivell crític és un 7/10, però com a entreteniment pur, un 10/10. - Bona continuació per qui ha gaudit de les dues primeres. 2) «Predator: Badlands» • Setena entrega de l’univers Predator. • Novetat: la història es narra des del punt de vista del Predator (Dek), convertit en protagonista. • Trama bàsica: - Predator ha de viatjar a un planeta hostil on tot el vol matar. - Missió: caçar una bèstia concreta i tornar amb el seu trofeu per demostrar el seu valor al clan i venjar la mort del seu germà a mans del pare. • Personatge clau: - Elle Fanning interpreta una sintètica (androide) amb aparença humana, que l’ajuda en la missió. • Punts forts: - Efectes especials molt potents. - Bon disseny de criatures i paisatges del planeta. - Clàssic camí de l’heroi, però aplicat a un alienígena, aconseguint que l’espectador empatitzi amb el Predator. Estrenes de la setmana 1) «Wicked: Part 2» • Segona part de l’adaptació cinematogràfica del musical Wicked, situat a l’univers del Mag d’Oz. • Protagonistes: - Ariana Grande. - Cynthia Erivo. • El Dani comenta: - No és una pel·lícula «infantil» en el sentit estricte, sinó un musical de fantasia apte per a totes les edats. - La primera part no el va captivar del tot, però reconeix que ha estat un gran fenomen i que la segona promet gran espectacle visual i musical. • Esment lateral a la polèmica a xarxes per l’actitud molt protectora/estranya de Cynthia Erivo amb Ariana Grande a entrevistes i catifes vermelles; es deixa a judici de l’espectador. 2) «The Running Man» (nova versió) • Nova adaptació de The Running Man, que ja havia estat portada al cinema amb Arnold Schwarzenegger. • Trama: - En un futur proper distòpic, existeix el programa de TV més vist del món, The Running Man. - El protagonista (Glenn Powell) té una filla malalta i decideix participar-hi per guanyar diners. - El joc: durant 30 dies ha d’escapar de sicars professionals; com més sobreviu, més diners guanya. - El programa es fa tan popular que la mateixa població el persegueix arreu del món. • El Dani remarca: - És una crítica als reality shows extrems i a la deshumanització mediàtica. - Compara aquesta tendència amb altres distopies on l’entreteniment esdevé violència televisada. 3) «Dràcula: A Love Tale» • Nova pel·lícula basada en Dràcula, més propera al remake de la versió de Coppola que no pas a una relectura directa de la novel·la de Bram Stoker. • Protagonista: Caleb Landry Jones com a Dràcula. • To i gènere: - No és una pel·lícula de terror pur, sinó més aviat romàntica. - Reexplica la història clàssica: príncep del segle XV que, en perdre la dona, renega de Déu, és condemnat a viure eternament com a vampir i busca retrobar-se amb el seu amor a través dels segles. • El Dani: - Té interès per veure-la, tot i que un corresponsal de Sitges no en parlava gaire bé. - Destaca que forma part d’una revifada dels monstres clàssics (Dràcula, Frankenstein) i proposa que ara tocaria una bona pel·lícula centrada en l’home llop o les mòmies. Altres comentaris de la secció • El Dani recomana la pel·lícula «Los que se quedan» (The Holdovers), ambientada en Nadal, com a futur clàssic nadalenc, amb una bona barreja de drama i comèdia. • Es comenta la possible crisi de Funko Pop (rumors sobre deutes grans i possible fallida), com a exemple de saturació de merchandising i producte derivat. • Es reflexiona sobre la multiplicitat de plataformes de streaming (Netflix, HBO, Apple TV, etc.) i la dificultat d’assumir tantes subscripcions, mencionant amb ironia la temptació del pirateig com a resposta espontània de part del públic. • Es reivindica anar al cinema en sala, aprofitant promocions com la Festa del Cinema o abonaments mensuals per donar suport a la indústria. Tancament del programa • El programa es tanca amb l’acomiadament de: - Jordi Clavero (El món del vi), amb avançament de possibles col·laboracions futures. - Hatim (Joves Incults), amb compromís de seguir portant temes socials i polítics amb mirada crítica. - Daniel Aragón (La Pantalla Gran), que anuncia que la primera pel·lícula que anirà a veure de les estrenes serà The Running Man. • Jaume Elias acomiada l’audiència i convida a tornar l’endemà a les 17 h a El Refugi, a Ràdio Desvern (98.1 FM).

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 19/11/2025 — Actualitat de Sant Just: sostenibilitat, cultura i superació - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    24'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 19/11/2025 — Actualitat de Sant Just: sostenibilitat, cultura i superació

    Resum general En aquesta edició de Sant Just Notícies (edició migdia) a Ràdio Desvern, s’ofereix un repàs àgil però complet de l’actualitat local: consum responsable i economia circular per Nadal, activitat cultural i formativa intensa, un ple municipal extraordinari amb acords clau, novetats educatives a l’Escola Montseny i diverses entrevistes i xerrades centrades en l’art i la superació personal. Mercats de Nadal i consum sostenible Tema clau: Promoció del consum responsable i l’economia circular al Baix Llobregat. • Solidança impulsa aquesta tardor un Nadal més sostenible amb múltiples mercats de segona mà a diferents municipis del Baix Llobregat, inclòs Sant Just Desvern. • Contingut dels mercats: - Roba d’hivern, abrics i complements a preus assequibles. - Objectiu de reutilització, reducció de residus tèxtils i creació d’ocupació inclusiva. • Activitats destacades de l’agenda: - Mercat solidari de joguines de segona mà (6 de desembre, nau de Solidança a Sant Joan Despí), amb més de 3.000 joguines recuperades i revisades. - Mercat d’antiguitats (23 de novembre, nau de Solidança a Sant Joan Despí). - Mercat especial de Nadal a Sant Just (13 de desembre), amb productes singulars i articles de segona mà amb impacte social i ambiental positiu. Idea central: Solidança, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, reforça el seu paper com a agent de Nadal sostenible i d’inclusió social a través de la gestió del residu tèxtil. Conferència sobre armes nuclears Tema clau: Reflexió crítica sobre el panorama actual de les armes nuclears. • L’Aula d’Extensió Universitària de la gent gran d’Esplugues i Sant Just organitza la conferència «Panorama actual de les armes nuclears i els seus perills», a càrrec de Xavier Boigues, doctor en física. • L’acte tindrà lloc: - Data: Dijous 20 de novembre de 2025 - Hora: 18.00 h - Lloc: Auditori de la Residència de la Mallola • Continguts principals de la sessió: - Riscos associats a l’armament nuclear. - Context internacional actual i principals actors implicats. - Conseqüències humanes, ambientals i geopolítiques de la proliferació nuclear. • Accés: - Gratuïta per a les persones sòcies de l’Aula. - 5 € per a no socis. Intensiu de creació en aeris al Casal de Joves Tema clau: Formació artística i moviment per a joves. • El Casal de Joves organitza un intensiu de creació en aeris a la sala Utopia: - Data: 22 de novembre - Hora: 10.00 h - Destinataris: joves i adults de 12 a 40 anys amb experiència prèvia en tècniques aèries. • Objectius i enfocament: - Explorar la creativitat i expressió personal amb teles i altres elements aeris. - Construir seqüències i peces pròpies. - Transformar la tècnica en llenguatge artístic. - Espai per investigar, arriscar i desenvolupar noves formes de moviment amb orientació semiprofessional. • Condicions: - Preu aproximat: 7,70 €. - Inscripció a través de la web del Casal de Joves. Entrevista a l’actriu Montse Ribadellas Tema clau: Trajectòria artística i reconeixement professional. • L’actriu santjustenca Montse Ribadellas fa balanç d’un any ple d’èxits en una entrevista a Ràdio Desvern. Premis i reconeixements • Premi Honorífic Oriana (Sant Andreu de la Barca): - Reconeixement a tota la seva trajectòria de més de 15 anys de carrera continuada. • Premi a millor actriu secundària als Premis Costa Brava: - Per la seva participació en una pel·lícula documental. • Menció especial al Festival Internacional de Cinema de Girona: - Pel seu paper al curtmetratge La roba estesa d’Àlex Martí. "Et quedes sobtada perquè sempre penses que hi ha altres persones que s'ho mereixen més... et sents una mica ‘uau’, emocionada." • L’actriu combina el to emotiu amb l’humor, comentant que els premis li fan pensar que "potser la jubilen", però deixa clar que no es pensa jubilar. Projectes i col·laboracions recents • Participació en el film L’Àngelus, la fascinació de Dalí, de Joan Frank Charansonnet, guardonat com a millor pel·lícula als Premis Oriana i amb propera estrena a sales de França, Andorra i Luxemburg. • Col·laboració freqüent amb estudiants de l’ESCAC en diversos curtmetratges: - Destaca la qualitat dels treballs i el valor de col·laborar altruistament per donar suport a les noves generacions de cineastes. - Interpreta sovint personatges d’edat avançada en històries profundes (com una dona entre l’Alzheimer i la recerca del fill la nit de Sant Joan). • Aparicions en sèries de televisió: - Cuéntame - La que se avecina - Muertos SL Arrels locals • Ribadellas reivindica el seu vincle amb el municipi, recordant el seu nom real, Montse Ribas, i el seu naixement a Sant Just Desvern. • Expressa l’afecte pel poble i reforça aquest sentiment de pertinença. • L’entrevista completa es pot recuperar al podcast de Ràdio Desvern. Ple municipal extraordinari Tema clau: Acords clau en matèria de pressupost, animals i habitatge social. • L’Ajuntament de Sant Just Desvern va celebrar un ple municipal extraordinari a les 20.00 h, després que el ple ordinari fos suspès per la protesta d’un grup de veïns. Temes tractats i acords principals • Modificació de crèdit núm. 21/2025: - Aprovació inicial d’un ajust pressupostari per continuar avançant en la gestió econòmica municipal. • Ordenança de protecció i tinença d’animals: - Resolució d’al·legacions. - Aprovació definitiva de la modificació. - Actualització de criteris i procediments de control i convivència amb els animals. • Habitatge per a persones en situació vulnerable: - Validació de la resolució de reclamacions sobre les bases d’adjudicació d’habitatges de lloguer i cessió d’ús per a persones en risc de vulnerabilitat social. - Aquestes bases determinen l’accés als habitatges municipals destinats a col·lectius especialment sensibles. • Habitatges de lloguer per a gent gran a El Mil·lenari: - Resolució de reclamacions relatives a aquestes bases. - Aprovació definitiva, fet que permet la continuïtat del procés d’adjudicació. Xerrada de superació amb Txe Arana Tema clau: Resiliència, cervell i creixement personal. • L’actriu i comunicadora Txe Arana oferirà la xerrada «Reiniciar, forçar sortida i reconnectar»: - Data: Dijous - Hora: 20.00 h - Lloc: Les Escoles de Sant Just Desvern - Organitza: entitat Dona i Empresa - Activitat gratuïta i oberta a tothom. L’experiència de la Craniotomia • Arana parteix del seu procés de recuperació després d’una Craniotomia, una complexa operació de cervell per extirpar una malformació arteriovenosa congènita que li va donar problemes a partir dels 50 anys. "Craniotomia és senzillament una operació del cervell: t’obren el crani per accedir-hi... en el meu cas va ser extreure una malformació arteriovenosa congènita." • El procés li va suposar un «reset» mental: - Els metges li van advertir que tallarien connexions, però que no les reconnectarien ells. - Havia de ser el seu cervell qui refés les connexions, creant noves sinapsis neuronals. "Jo vaig dir al metge: ‘després connectareu, no?’ I em va dir: ‘No, això ho hauràs de fer tu’." • D’aquesta vivència n’extreu: - Una comprensió més profunda del funcionament del cervell. - Una mirada renovada sobre l’envelliment i la capacitat de reaprendre i reinventar-se. Format de la xerrada • Arana insisteix que no serà una xerrada convencional ni només inspiracional: - La planteja com un «experiment» interactiu. - Vol crear un espai comú per a persones que han passat tràngols difícils. - L’objectiu és fomentar la comunicació, el suport mutu i la sensació de no estar sol. "Quan es comparteixen les experiències, l’únic que pots aconseguir és créixer i fer-te millor." • Convida tant veïnat de Sant Just com persones d’altres llocs a assistir-hi i descobrir aquest format experimental, alhora que dona suport a la tasca de Dona i Empresa. Nou projecte educatiu a l’Escola Montseny Tema clau: Transformació d’espais i innovació pedagògica. • L’Escola Montseny inicia el curs amb: - Nou equip directiu: directora Cristina Chamorro, cap d’estudis Esther Jiménez i secretària Mireia Font. - Projecte educatiu renovat que situa la transformació dels espais al centre de l’aprenentatge. Transformació de tres espais clau • Objectiu: convertir l’entorn físic en un «tercer mestre», en estreta col·laboració amb entitats i experts locals. • Espais transformats: - Atelier d’art: • Antiga sala de plàstica. • Esdevé un taller artístic en col·laboració amb Carrau Blau. • Fomenta l’expressió mitjançant el «llenguatge universal de l’art». Sala Natura: • Antic laboratori clàssic. • Es transforma en un espai dedicat a ciència i natura. • Assessorament de Lab06 per potenciar l’exploració i el descobriment. Aula STEAM: • Espai orientat a ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques. • Col·laboració amb CityLab de Cornellà i amb un mentor digital, Francesc Raga. "No es tracta només de transformar per transformar, sinó de fer-ho amb pes i amb seny, amb ajuda d’experts." Metodologia i filosofia • El projecte segueix la metodologia «Explorem, Repensem i Transformem»: - Explorem: anàlisi de les necessitats reals de l’escola i de l’alumnat. - Repensem: redisseny d’espais amb l’acompanyament d’entitats com Carrau Blau. - Transformem: fase actual, de reorganització i modificació física dels espais per convertir-los en agents educadors actius. • Principis educatius: - L’infant com a protagonista del seu aprenentatge. - Respecte als diferents ritmes d’aprenentatge. - Priorització del benestar emocional com a condició bàsica per aprendre. - Aplicació del DUA (Disseny Universal de l’Aprenentatge) per reduir barreres físiques i cognitives i atendre la diversitat. Implicació de la comunitat • Es busca que l’Escola Montseny sigui: - Un centre obert i viu. - Un punt de trobada per a la comunitat. • Les famílies ja han participat en la creació de l’atelier d’art mitjançant una dinàmica simbòlica de «camí de vida col·lectiu», reforçant el sentit de comunitat educativa compartida. • L’entrevista completa també és accessible al podcast de Ràdio Desvern. Agenda d’activitats de la Setmana Sant Just Tema clau: Àmplia oferta cultural, formativa i d’oci al municipi. Dimecres • A Les Escoles de Sant Just Desvern: - Club de Lectura dels Tercers Dimecres de la Biblioteca Joan Margarit, amb lectura de Per soció de Gena Osten, coordinat per Jordi Nopca. • A la sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just: - Tertúlia «El trencaclosques europeu: la Unió Europea en un món convuls», a càrrec de Carme Colomina. Dijous • En línia: - Formació «No tens temps ni idees per les xarxes socials? Crea el teu assistent d’intel·ligència artificial». • A l’Auditori de la Residència de la Mallola: - Conferència sobre armes nuclears, dins l’Aula d’Extensió Universitària de la gent gran d’Esplugues i Sant Just, amb Xavier Boigues. • A Can Ginestar: - A la sala Isidor Consol i Giribet: audició comentada «L’Ona Laietana, música i transformació social», organitzada per la Biblioteca Joan Margarit. • A Les Escoles de Sant Just Desvern: - Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Joan Margarit, amb La corona d’espines de Josep Maria de Sagarra. - A les 20.00 h, xerrada de Txe Arana (actriu, locutora, comunicadora i coach), organitzada per Dona i Empresa. • A l’Espai Carme Malaret: - Mostra performàtica «Exposició maquetada», on una història es construeix i reconstrueix sobre una taula. • A Cal Llibreter: - Activitat «La novel·la històrica a debat». Divendres • A Les Escoles de Sant Just Desvern: - Rodatge/sortida vinculada al programa de TV3 «Col·lapse». • Al Casal de Joves (espai Trobada): - Activitat «Divendres de jocs». Dissabte • Al barri de Mas Lluí: - Mercat ambulant de cada dissabte, des de primera hora del matí. • Al Casal de Joves (sala Utopia): - Intensiu de creació en aeris (10.00 h) per a persones de 12 a 40 anys. - A les 18.00 h, lliurament de premis de la Cursa de Karts de Coixinets, amb projecció del vídeo dels millors moments de la 48a cursa. • A la sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just: - Primera representació del musical Matilda de la Factoria de Teatre de l’Ateneu. • Al Parc del Mil·lenari: - Activitat familiar «Juga i canvia el tal» amb proposta sobre fulles animades. Diumenge • A Can Ginestar: - Punt d’informació sobre la Penya del Moro (jaciment iber i medieval i entorn natural). • Al Parc de Torreblanca: - Mercat de Pagès (matí), com cada diumenge. - Activitat «Juga i canvia el tal» – Civisme al Parc, gratuïta i sense inscripció. • A la sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just: - Segona i tercera representació del musical Matilda (matí i tarda). • Des del Parador de Sant Just: - Participació del municipi a la 12a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. Tancament informatiu • El programa es clou amb un resum en titulars de les notícies més rellevants: - Mercats sostenibles de Solidança per Nadal al Baix Llobregat. - La conferència sobre armes nuclears i els seus perills. - L’intensiu de creació en aeris al Casal de Joves. - L’any d’èxits de Montse Ribadellas. • Es reforça així la imatge de Sant Just com un municipi actiu, culturalment viu, compromès amb la sostenibilitat, l’educació innovadora i el benestar de la seva ciutadania.

  • #575 - Entrevistes de La Rambla del 19/11/2025 — Trajectòria i premis recents de l’actriu Montse Ribadellas - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    16'

    #575 - Entrevistes de La Rambla del 19/11/2025 — Trajectòria i premis recents de l’actriu Montse Ribadellas

    Panorama general de l’entrevista En aquesta edició de les Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, conversem amb Montse Ribadellas, actriu santjustenca, sobre la seva trajectòria professional, els premis rebuts recentment i la seva manera d’entendre l’ofici d’actriu. Premis i reconeixements recents Premi honorífic Oriana (octubre, Sant Andreu de la Barca) Reconeixement a tota una trajectòria. Montse explica que al principi el rep amb sorpresa, perquè pensa que hi ha altres persones que “s’ho mereixen més”, però alhora el viu amb molta emoció i gratitud. Remarca que és un premi que pot sonar a “jubilació”, però deixa clar que no pensa jubilar-se com a actriu. Premi a millor actriu secundària als Premis Costa Brava (juliol) Guardó per un paper com a actriu secundària en una producció premiada. Menció especial al Festival Internacional de Girona (novembre) Festival amb més de 37 anys d’història. Menció per al curtmetratge La roba estesa, dirigit per Àlex Martí, sobre secrets familiars i temes punyents. "Els reconeixements sempre agraden... és maco que et reconeguin." Composició de personatges i processos d’interpretació Papers quotidians i secrets familiars En parlar de La roba estesa, Montse explica com treballa personatges molt quotidians però carregats de secrets: Intenta sentir per dins com viuria una situació dura, encara que no l’hagi viscuda exactament. Parteix d’experiències similars o emocions properes. Cada respiració i cada moviment han d’anar acompanyats per l’angoixa interna del personatge. Destaca que cada actor/actriu troba la seva pròpia tècnica de treball. Personatges històrics i documentació Sobre el paper d’una bruixa del 1800 en una pel·lícula documental premiada als Premis Costa Brava, comenta que: Ha necessitat documentar-se sobre com vivien aquelles dones, com es movien i actuaven. Omple el personatge de detalls interns que potser no es veuen, però que ella sent i coneix mentre interpreta. Projecte “Àngelus, la fascinació de Dalí” Montse forma part de l’equip del director Joan Frank Charansonet des de 2010. La pel·lícula “Àngelus, la fascinació de Dalí” va guanyar el premi a millor pel·lícula als Premis Oriana. Tracta una faceta molt especial de Dalí, al voltant del quadre de Millet. L’acció principal passa en un dia, amb flashbacks al passat. La pel·lícula s’estrenarà a França (unes 60 sales aproximadament), a Andorra i Luxemburg. Montse descriu la gala dels premis Oriana com una nit molt màgica. Curtmetratges i col·laboracions amb l’ESCAC Actualment Montse participa en molts curtmetratges, especialment amb alumnes de l’ESCAC: Explica que hi ha una tradició que els actors col·laborin altruistament per donar suport a les noves generacions de cineastes. Aquest any ha fet aproximadament quatre curtmetratges amb l’ESCAC. Destaca que la gent jove sovint tria temes molt madurs que requereixen actrius d’edat. Exemple: En un curt anomenat La larga noche, interpreta una dona entre l’Alzheimer i la pèrdua, que passa tota la nit de Sant Joan buscant el seu fill. Molts d’aquests guions s’inspiren en experiències familiars (com l’àvia d’algun estudiant). Montse valora molt aquestes propostes perquè, tot i ser difícil trobar feina, li permeten mantindre’s activa i fer papers complexos i profunds. Edat, gènere i feina en el món audiovisual Es reflexiona sobre l’edatisme en el sector escènic i audiovisual: A partir d’una menció al discurs recent d’Emma Vilarasau, es parla de la dificultat de seguir treballant a segons quines edats. Montse té la percepció que l’exclusió professional per edat afecta més les dones que els homes. Tot i això, intenta no fixar-s’hi massa per no deixar-se endur pel desànim. Televisió: experiències i preferències Montse ha aparegut en diverses sèries de televisió conegudes, com: Cuéntame La que se avecina Muertos S.L. Aspectes que comenta: No té plataformes digitals, així que sovint li han d’enviar els capítols on surt. Les seves feines en televisió han estat, sobretot, intervencions breus (2-3 dies de rodatge), sense la continuïtat de formar part fixa d’un equip de sèrie. La tele és un mitjà més ràpid, amb un ritme de rodatge intens. Teatre vs cinema vs televisió Quan li pregunten quin mitjà prefereix (teatre, cinema o televisió), Montse respon que és una qüestió complexa. Diferències de tècnica Teatre i audiovisual (cinema/televisió) són tècniques molt diferents, tot i que en tots dos casos es tracta de crear personatges amb veritat perquè l’espectador s’hi pugui identificar. Relació amb la càmera A partir del 2010 comença a formar-se com actriu davant de càmera (un procés que ella anomena “reciclar-te”). Se sorprèn de comprovar com la càmera l’“atrapa”. Destaquen: El poder d’un pla curt on, sense parlar, es pot transmetre molt amb la mirada. La càmera sedueix, però requereix molta paciència (repetir preses, ritmes lents de rodatge). Nostàlgia de teatre Tot i el vincle fort amb el cinema, Montse confessa que té molta nostàlgia de fer teatre. En els darrers anys només ha fet tres o quatre projectes teatrals. Cinema independent i feina en equip Valora molt el cinema independent, sovint sense subvencions: Es crea una força col·lectiva molt intensa entre equip i repartiment. Quan veu la pel·lícula acabada, disfruta de tots els personatges, no només del seu, perquè sent que ha format part de tot el procés. No viu amb angoixa el seu propi resultat, sinó amb alegria compartida. "Quan em truquen per un treball és uau, un nou personatge a crear." Arrels santjustenques i identitat Cap al final de l’entrevista, Montse reivindica amb orgull les seves arrels a Sant Just Desvern: Explica que el seu nom artístic és Montse Ribadellas, però que ella és Montse Ribes Portadelles. Va néixer al carrer Major i es reivindica com a santjustenca de tota la vida. Expressa l’estima pel poble i l’agraïment de ser convidada a Ràdio Desvern. L’equip del programa també subratlla la importància de donar visibilitat a la gent del poble que porta el nom de Sant Just més enllà de les seves fronteres. Idees clau Reconeixement a la trajectòria de Montse Ribadellas amb diversos premis (Oriana, Costa Brava, Girona). Profunditat en el treball de personatge, tant en situacions quotidianes com en rols històrics. Compromís amb les noves generacions a través de curtmetratges amb l’ESCAC. Reflexió sobre edat, gènere i oportunitats dins del món audiovisual. Mirada matisada sobre teatre, cinema i televisió, amb especial fascinació per la càmera i nostàlgia pel teatre. Fort sentiment d’arrelament i orgull de ser de Sant Just Desvern.

  • La Rambla del 19/11/2025 — Solidaritat, comunitat i emocions a La Rambla - episode art
    La Rambla
    2h 54min

    La Rambla del 19/11/2025 — Solidaritat, comunitat i emocions a La Rambla

    Resum general del programa L’episodi d’avui de La Rambla, a Ràdio Desvern, combina actualitat local i nacional, crònica esportiva amb rerefons solidari, informació de serveis i cultura de Sant Just Desvern, entrevistes d’àmbit cultural i tecnològic i un espai final dedicat a les emocions i el benestar. El fil conductor del programa és la idea de comunitat activa i responsable: des de la solidaritat amb Palestina al partit Catalunya–Palestina, fins als mercats de segona mà, projectes socials del municipi, iniciatives formatives i culturals, i reflexions sobre la salut emocional. Bloc 1 – Obertura i editorial Solidaritat a l’Estadi Olímpic • El programa s’obre amb una peça editorial sobre el partit Catalunya–Palestina a Montjuïc. • Es destaca que 30.000 persones van assistir a un amistós que va ser molt més que esport: - Missatge de solidaritat i esperança cap a Palestina. - Recaptació íntegra destinada a projectes d’ajuda humanitària i reconstrucció a Gaza. • Reflexió central: "Quan els pobles es troben, quan l’esport es posa al servei de les persones... passen coses que valen la pena." • Es reivindica que aquesta mobilització no quedi en una simple "foto bonica", sinó com un recordatori del poder col·lectiu. Bloc 2 – Sumari i to de magazín matinal Presentació del programa • El conductor, Daniel Martínez, presenta el sumari del matí: - Notícies de Sant Just i portades de diaris amb Mariona Sales. - Efemèrides i previsió del temps amb Carles Rius. - Entrevista del dia amb l’actriu santjustenca Montse Ribadellas. - Secció de vins amb Astrid Goldstein (Celler de Can Mata). - A la darrera hora: entrevista sobre Python Barcelona amb Jordi Bosch i espai d’emocions amb Elisa Linares. • S’estableix el to de magazín: música actual en català, publicitat institucional i local i un ritme àgil però proper. Bloc 3 – Notícies locals de Sant Just i entorn Consum responsable i economia circular • Es presenta la campanya de Solidança per un Nadal més sostenible: - Calendari de mercats de segona mà a diversos municipis del Baix Llobregat, incloent Sant Just Desvern. - Mercats circulars de roba d’hivern (abrics, complements) a preus assequibles. - Objectius clau: - Fomentar el consum responsable. - Reduir residus tèxtils i emissions. - Crear ocupació inclusiva. - Es destaca el mercat solidari de joguines (6 de desembre, nau de Solidança a Sant Joan Despí) amb més de 3.000 joguines recuperades. - Mercat d’antiguitats (23 de novembre) i mercat especial de Nadal a Sant Just (13 de desembre). - Es recorda que Solidança ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi 2024. Conferència sobre armes nuclears • Nova sessió de l’Aula d’Extensió Universitària d’Esplugues i Sant Just: - Títol: Panorama actual de les armes nuclears i els seus perills. - Ponent: Xavier Boigas, doctor en física. - Lloc: Auditori de la Residència La Mallola. - Continguts: - Riscos de l’armament nuclear. - Context internacional i actors principals. - Conseqüències humanes, ambientals i geopolítiques. - Entrada gratuïta per a socis, 5 € per a no socis. Taller d’aeris al Casal de Joves • Activitat d’arts escèniques al Casal de Joves de Sant Just: - Intensiu de creació en aeris a la Sala Utopia. - Públic destinatari: joves i adults de 12 a 40 anys amb experiència prèvia en tècniques aèries. - Objectius: - Explorar la creativitat i expressió personal a través de teles i altres elements aeris. - Construir seqüències i peces pròpies. - Transformar la tècnica en llenguatge artístic. - Activitat amb orientació professional i enfocament creatiu. - Preu: 7,70 € amb inscripció prèvia al web del Casal. Les Destacades: informació municipal clau • Resum d’algunes notícies del Servei de Comunicació de l’Ajuntament de Sant Just: Ple municipal extraordinari (17 de novembre) Aprovats tots els punts de l’ordre del dia. Dos acords principals: • Modificació de l’ordenança de tinença d’animals (un cop resoltes les al·legacions). • Bases per a l’adjudicació d’habitatges de lloguer i cessió d’ús a persones en risc de vulnerabilitat social i habitatges de lloguer a El Mil·lenari, destinats a gent gran. Es recorda la data del ple ordinari: 27 de novembre. Experiència immersiva “El conte de l’Arrel” Es presenta un viatge virtual al passat iber a la Penya del Moro. Mitjançant ulleres de realitat virtual, la ciutadania pot recórrer la vida al jaciment. L’audiovisual es pot visualitzar també en línia a santjust.cat. Projecte de salut comunitària del CAP El CAP de Sant Just Desvern impulsa una enquesta per conèixer els hàbits d’activitat física de la ciutadania. Objectiu: orientar accions dins el marc de projectes com Fes camí CAP A LA SALUT i millorar la salut comunitària. Bloc 4 – Portades de diaris i debat d’actualitat Temes principals a la premsa • Diari Ara, El Periódico, La Vanguardia i El Punt Avui són repassats amb Mariona Sales. Temes destacats: Cas de corrupció “Cerdán–Acciona”: La UCO situa Santos Cerdán com a enllaç entre el Ministeri de Transports i Acciona. Es parla de comissions del 2% en adjudicacions. El cas s’utilitza com a arma política entre PSOE i PP. Geopolítica i drets humans: Declaracions de Donald Trump sobre l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi: “Coses que passen”, en defensa de Mohammed Bin Salman. Visita de Volodímir Zelenski a Madrid, fotografia simbòlica davant el Guernica al Reina Sofia. Espanya anuncia 615–817 milions d’euros d’ajuda a Ucraïna (militar i reconstrucció). Clima i transició energètica: Jornades decisives a la COP30 de Belém i debat sobre la fi dels combustibles fòssils. Espanya escala posicions en resposta a la crisi climàtica. Catalunya prepara “solucions climàtiques pioneres” exportables a Europa. Successos i societat: Incendi en un assentament de barraques a Barcelona i problemàtica dels assentaments precaris. Cas de l’“ocupa més actiu de Catalunya” amb 225 denúncies. Esports: Crònica unificada del partit Catalunya–Palestina: victòria catalana 2–1 davant 30.000 persones. Classificació de la selecció espanyola per al Mundial 2026. Conversa sobre Catalunya–Palestina a Montjuïc • Mariona explica la seva experiència com a espectadora: - Ambient molt emotiu i ple de simbolisme polític i solidari. - Molta presència de banderes catalanes i palestines. - Per ella, el partit, futbolísticament, va ser avorrit, però el valor residia en la causa. - Es comenta el moment dels hims (palestí i català) com un dels instants més emotius. - Es reflexiona sobre: - El preu simbòlic de les entrades (molta gent paga però no hi va, per solidaritat). - Les diferències d’assistència respecte al partit solidari al País Basc (condicions d’horari i dia). Bloc 5 – Efemèrides i música Efemèrides del 19 de novembre • 1819: obertura del Museu del Prado a Madrid amb 311 obres. • 1850: inauguració del Teatre Real de Madrid. • 1933: eleccions generals a Espanya amb sufragi universal (incloent dret de vot de les dones). • 2018: la sèrie espanyola La Casa de Papel rep un Emmy Internacional a millor drama. Naixements: - Jodie Foster (1962), actriu nord-americana. - Meg Ryan (1961), actriu nord-americana. Defuncions: - Franz Schubert (esmentat com “Zuber”), pianista i compositor austríac. - Carlos Marín, cantant líric d’Il Divo. • L’espai es tanca amb una cançó d’Il Divo, creant un moment de pau i recolliment al programa. Bloc 6 – El temps amb Carles Rius Entrada forta del fred hivernal • Es descriu una baixada brusca de temperatures: - Mínima del dia: 5,8 °C a l’Escola Montseny. - Màximes al voltant de 12–14 °C (valors típics de ple hivern). • Carles explica, amb detall però to col·loquial, el context meteorològic: - Entrada d’aire àrtic amb vent del nord i nord-oest. - Possibles nevades al Pirineu (sobretot cara nord) i ventades importants a Alt Empordà i Terres de l’Ebre. - Fenomen d’efecte rebuf: la tramuntana i el mestral acaben girant cap a la costa central, portant aire humit i possibilitat de pluges a zones com Maresme, Vallès, Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Anoia i Penedès. - Cota de neu entre 200–600 m la nit de divendres a dissabte, amb enfarinada segura al Montseny i possibles “sorpreses” en cotes baixes. • Evolució prevista: - Dissabte: dia més fred, màximes entorn 7 °C i mínimes prop de 2–3 °C. - Diumenge: lleugera recuperació (màximes d’uns 10 °C). - Fins a primers de desembre, no s’esperen màximes per sobre dels 14 °C; s’anuncia una entrada clara a l’època hivernal. • Conversa distesa amb el conductor sobre abrigar-se, l’“happy flowers” davant els avisos de fred i l’humor de la ràdio local. Bloc 7 – Entrevista cultural: Montse Ribadellas Trajectòria i reconeixements • Entrevista a Montse Ribadellas, actriu santjustenca (Montse Ribes Ribadellas), molt vinculada a Sant Just Desvern. Premis recents: - Premi honorífic Oriana a la trajectòria (Sant Andreu de la Barca). - Premi a millor actriu secundària als Premis Costa Brava. - Menció especial al Festival Internacional de Girona (37a edició) pel curt La roba estesa d’Àlex Martí. • Montse expressa una barreja d’emoció i incredulitat pels reconeixements: - Se sent “una mica uau” però alhora pensa que hi ha molta altra gent que també ho mereix. - Recorda que porta 15 anys de trajectòria intensa com a actriu, precedits d’anys més irregulars perquè compatibilitzava la interpretació amb la seva feina d’infermera. - Aclareix, amb humor, que el premi honorífic no vol dir jubilació i que no es planteja deixar la professió. Papers, processos i personatges • Sobre el curt La roba estesa: - Tracta de secrets familiars i tensions internes. - Montse explica com treballa personatges molt propers i quotidians: - No sempre ha viscut allò que interpreta, però creua experiències similars i emocions conegudes. - Treballa des del “com ho viuria jo” i des de la congida interna de cada situació. • Sobre el premi als Costa Brava (pel·lícula documental de Conran Son): - Interpreta una bruixa de 1800 que apareix per resoldre conflictes i parlar de “lleis del mar”. - Destaca la feina de documentació històrica i d’imaginació corporal per omplir el personatge. Cinema “L’Àngelus, la fascinació de Dalí” • Montse forma part de l’equip estable del director Joan Frank Charansonet des del 2010. • La pel·lícula “L’Àngelus, la fascinació de Dalí”: - Protagonitzada pel mateix Charansonet, que encarna Salvador Dalí. - Explora la relació de Dalí amb “L’Àngelus” de Millet. - Gran part de l’acció se situa en un sol dia, amb flashbacks. - Ha rebut el premi a millor pel·lícula als Premis Oriana. - S’estrenarà a França, Andorra i Luxemburg, amb previsió de presentació a París. Televisió, cinema i teatre • Montse ha treballat a televisió (Cuéntame, La que se avecina, Muertos SL), cinema independent i teatre. • Reflexiona sobre les diferències entre teatre i càmera: - El teatre li dona nostàlgia i li permet una relació continuada amb el públic. - La càmera té una màgia particular: un pla curt on, sense parlar, la mirada ho diu tot. - Requereix una tècnica diferent, molta paciència i capacitat de repetir escenes. • Sobre edatisme i gènere: - Reconegut que, a partir d’una certa edat, és més difícil trobar papers, sobretot per a dones actrius. - Pren de referència discursos com el d’Emma Vilarasau, que defensa el dret a seguir treballant. • Valora especialment el cinema independent i els projectes col·lectius: - Hi ha una forta sensació de grup i d’objectiu comú. - Quan veu la pel·lícula acabada, s’alegra de tots els personatges, no només dels seus. Arrels a Sant Just • Montse posa en valor el seu vincle amb el municipi: - Nom artístic: Montse Ribadellas. - Nom complet: Montse Ribes Ribadellas, nascuda al carrer Major, a tocar de l’Ateneu de Sant Just. - Expressa l’orgull de portar el nom de Sant Just Desvern allà on treballa. Bloc 8 – Celler de Can Mata: vins, història i territori Activitat amb el Celler Nadal • Secció de vins amb Astrid Goldstein del Celler de Can Mata. Tast amb el Celler Nadal: - Tast especial al celler amb Mireia Nadal, nova generació del Celler Nadal. - Celler amb arrels vitivinícoles des de 1510. - Tast de 5 vins (2 tranquils i 3 escumosos), incloent un xarel·lo 2025 de novíssima anyada. Vinya i història: - El Celler Nadal ocupa terrenys que durant la Guerra Civil van ser expropiats per construir un camp d’aviació republicà. - La zona conserva restes de refugis antiaeris i memòria de la “vespra de la Gloriosa” (aviació republicana). - Es planteja la possibilitat futura de combinar tast de vins amb visites històriques. Programació i tallers • Es comenta la cancel·lació d’una activitat conjunta amb la llibreria El Llibreter (presentació d’un llibre d’arqueologia del vi) per baixa del ponent. • Activitats previstes: - Tast de ratafia (divendres) amb baixa participació prevista; es valora reorientar-lo a tast privat o posposar-lo. - Continuïtat del curs d’elaboració de ratafia, que encara necessita temps de repòs fins Nadal. - Col·laboració amb Molins de Rei en un tast solidari per a La Casa dels Xuclis dins la Campanya de Nadal (Associació Molinenca de Tast): - Tast de vins de gamma alta maridats amb plats d’alta qualitat. - Subhasta solidària: sortida al preu de mercat, amb increments (de vegades fins al 50 % o més) en benefici dels infants amb càncer. - Participació habitual del celler Vall-Llach, amb ampolles magnum signades per Lluís Llach. Reflexions sobre el consum i el Nadal • Es comenta la presència del vi novell (primera collita 2025) i la importància de celebrar que hi ha collites en un context de canvi climàtic. • Anunci d’una novetat: vi novell de parellada del celler Carles Andreu. • Conversa sobre: - Canvi d’hàbits en les compres de Nadal (menys reserves prèvies, més immediatesa). - Sensació que tot és més efímer i accelerat (llum de Nadal, ritme de compres, hàbits digitals). Bloc 9 – Política i informació nacional (butlletins) Cas Santos Cerdán i batalla política al Congrés • Resum dels butlletins de Catalunya Ràdio integrats al programa: • Al Congrés, PSOE i PP es llancen acusacions mútues de corrupció arran del cas Santos Cerdán–Acciona. - Feijóo acusa Pedro Sánchez de portar la corrupció a la Moncloa. - Sánchez replica recordant casos de corrupció del PP (mascaretes, etc.). - Es remarca la posició d’ERC (Gabriel Rufián) exigint responsabilitats si el cas s’escampa. • Decisió judicial posterior: - El jutge del Tribunal Suprem acorda deixar Santos Cerdán en llibertat provisional. - Considera que ja no hi ha risc de destrucció de proves després dels escorcolls a Acciona. - Manté retirada de passaport i compareixences quinzenals. Finançament autonòmic i política catalana • Al Parlament de Catalunya: - Junts demana la compareixença del president Salvador Illa per explicar el model de finançament autonòmic que defensa. - Debat entre Mònica Sales (Junts) i Illa: - Junts tem que el model es negociï pensant més en els interessos de Pedro Sánchez que en els de Catalunya. - Illa reivindica que el seu govern està més a prop de resoldre el finançament que els governs anteriors. Altres titulars nacionals • Avançament de la temporada de grip a Catalunya (nivells de mitjans de desembre però al novembre). • Dia internacional de la prevenció dels abusos sexuals infantils: - Dada impactant: 1 de cada 5 infants pateix abusos abans dels 17 anys. - El 85 % no ho explica fins a l’edat adulta (dades Fundació Vicky Bernadet). • Polèmica sobre les obres de Cixena: - La Comissió de la Dignitat reclama a la Generalitat que exigeixi el retorn dels diners invertits en compres i conservació de les obres obligades a retornar a l’Aragó. • Esports: - Anunci que el Barça tornarà a jugar un partit de Champions al Camp Nou. - Resultats de seleccions europees i classificacions per al Mundial. Bloc 10 – Notícies locals (butlletins Sant Just) • Es repeteixen i reforcen titulars locals: - Campanya de Solidança. - Conferència sobre armes nuclears. - Intensiu de creació en aeris al Casal de Joves. • Es manté el focus en sostenibilitat, cultura i esport jove com a eixos de la vida municipal. Bloc 11 – Entrevista tecnològica: Python Barcelona Què és Python Barcelona? • Conversa amb Jordi Bosch, president de l’associació Python BCN (Python Barcelona). Característiques de l’entitat: - Associació sense ànim de lucre amb uns 8–9 anys de trajectòria. - Formada per un equip divers de programadors i programadores. - Objectiu principal: compartir coneixement i fomentar una comunitat al voltant del llenguatge de programació Python. El llenguatge Python • Python es presenta com un llenguatge multipropòsit: - Codi clar i llegible, ideal tant per a principiants com per a professionals. - Molt utilitzat en: - Anàlisi de dades. - Automatització de processos. - Intel·ligència artificial. - Aplicacions web, scripts interns, etc. - Segons l’índex TIOBE (novembre 2025), Python és el llenguatge més utilitzat en molts àmbits. Activitat regular: meetups i comunitat • L’associació organitza meetups mensuals: - Tenen lloc en start-ups de Barcelona que cedeixen l’espai. - Estructura típica: - Dues xerrades: una més introductòria i una de nivell més avançat. - Networking final amb pizzes i begudes. - Tot el treball és voluntari i sense ànim de lucre. - Es destaca la tasca d’organització d’Alberto Càmera i Ferran Jovell. PyDay Barcelona • Es presenta la 9a edició del PyDay Barcelona: - Data: dissabte 29 de novembre. - Lloc: Canòdrom de Barcelona (espai d’innovació, zona Meridiana). - Esdeveniment d’un dia amb tallers i xerrades per a tots els nivells. - Es preveuen uns 150 assistents. Continguts del PyDay: - Tallers bàsics: què es pot fer amb Python. - Tallers avançats: - Computació quàntica amb Python. - Automatització de Microsoft Word, PDF i Excel (xerrades del mateix Jordi Bosch). - Agents d’IA i aplicacions d’intel·ligència artificial. - El programa complet es publica al web el 23 de novembre. Diversitat i Pileidis Barcelona • Es destaca el grup Pileidis Barcelona: - Grup de dones interessades en Python i la tecnologia. - L’associació impulsa la seva visibilitat i participació activa. - Ja hi ha voluntàries inscrites per al PyDay. • Jordi esmenta que aquest grup també va ser presentat en espais com les Jornades Feministes de Sant Just, connectant tecnologia i perspectiva de gènere. • Web de referència: pybcn.org, amb informació sobre esdeveniments, documentació i contacte. Bloc 12 – Espai emocional amb Elisa Linares Del fred i l’ansietat al “congelament” emocional • Continuació del fil iniciat en programes anteriors sobre sistema nerviós, ansietat i regulació. • Elisa proposa un nou símil, el de l’escala amb tres esglaons: Congelament / Apatia Sensació de “no puc, no serveixo, no sé per on començar”. Es pot traduir en procrastinar, quedar-se al llit, evitar accions. A nivell corporal: rigidesa, sobretot a l’esquena, tensió generalitzada. Pot arribar a estats depressius o, en casos extrems, a col·lapse. Hiperactivació / Ansietat Estat de “he de fer, he de fer més, no parar”, lluita constant contra la realitat. Ja tractat en programes anteriors com a estat d’alarma del sistema nerviós. Estat de “flow” i connexió Estat òptim de serenor, flexibilitat i capacitat d’estar present. Permet la connexió amb un mateix i amb els altres. No és eufòria desbocada, sinó una tranquil·litat activa. El congelament com a defensa • Elisa explica que el congelament és una defensa evolutiva: - En animals, fer-se el mort pot salvar-los d’un depredador. - En humans, apareix com a resposta a situacions d’estrès intens, vergonya o por. - Pot ser general (tot el cos) o parcial (zones concretes: esquena, pelvis, mans, etc.). • També es pot manifestar en àmbits concrets (per exemple, problemes sexuals com retracció o dificultat d’erecció, com a resposta de defensa i congelament). Com començar a descongelar-se Elisa proposa eines simples però potents per activar-se des de l’apatia: • Moviment suau al llit: - Si costa molt aixecar-se, començar per refregar el cos amb el matalàs, notar el contacte i generar escalfor. - Això ajuda a “desemmotllar” els teixits rígids i iniciar el moviment. • Massatge i fricció: - Fer-se un automasatge a les zones encarcarades (especialment l’esquena) per reactivar la circulació i la sensació. • Permetre espasmes i tremolors: - En descongelar, poden aparèixer formiguejos, espasmes, tremolors. - És important no espantar-se: són signes que l’energia continguda s’està alliberant. - Es poden acompanyar amb petit moviment o so (murmullets, ronroneig, vibracions de la veu) perquè surtin de manera més fluida. • Respiració amb retenció: - Inspirar, fer una petita pausa amb l’aire dins i després expirar. - Aquest “clic” fisiològic ajuda a resetegar el sistema nerviós i donar espai a nous pensaments. La clau és que el cos sempre busca tornar a un punt d’equilibri, si li donem condicions perquè ho pugui fer. Corregulació i relació amb l’altre • L’estat de flow també s’aconsegueix a través de la connexió amb altres persones: - Quan algú ens escolta des de la calma i sense judici, el nostre sistema nerviós tendeix a imitar aquest estat. - Per això és tan important el rol del terapeuta, però també d’un amic, parella o familiar disponible. • S’adverteix, però, que: - No totes les trobades funcionen bé: a vegades anem a buscar suport i trobem judici, més tensió o descàrrega de l’altre. - És legítim posar límits: si l’altre no està en condicions d’escoltar, cal poder dir-ho i protegir-se. - Exemple: “Avui estic massa tocat per escoltar tot això, podem parlar-ne un altre dia?” Eines complementàries • Escriptura emocional: - Escriure en una llibreta, sense filtres, “buidant el pap” ajuda a clarificar i ordenar el que es viu. • Dibuix i art: - El dibuix permet que parli l’inconscient; no cal que sigui “bonic”. - Un cop fet, es pot llegir simbòlicament i dona pistes del procés intern. • Consciència de ritme i hàbits: - Parlar més a poc a poc, fer pauses, escoltar l’altre. - No “vomitar-ho tot” de cop, sinó deixar espai perquè la comunicació sigui realment reguladora. • Elisa avança que en el proper espai parlaran de “engolir” i la relació entre alimentació i emocions. Bloc 13 – Tancament del programa • El conductor, Daniel Martínez, recapitula la jornada: - Notícies de Sant Just i portades de diaris. - Efemèrides i previsió del temps. - Entrevista cultural amb Montse Ribadellas. - Secció de vins amb Astrid Goldstein. - Espai tecnològic amb Jordi Bosch (Python Barcelona). - Espai emocional amb Elisa Linares. • El programa es tanca amb música i una crida a retrobar-se l’endemà a La Rambla, mantenint el to proper i comunitari. Tags • Ràdio Desvern • La Rambla • Sant Just Desvern • Solidaritat • Catalunya–Palestina • Montjuïc • Gaza • Solidança • Economia circular • Mercats de segona mà • Ordenança de tinença d’animals • El Mil·lenari • El conte de l’Arrel • Penya del Moro • CAP de Sant Just Desvern • Fes camí CAP A LA SALUT • Ple municipal extraordinari • Armes nuclears • Aula d’Extensió Universitària • Casal de Joves • Teles aèries • Mariona Sales • Carles Rius • Meteo • Fred • Montseny • Nevada • Zelenski • Cerdán • Corrupció • Guernica • COP30 • Finançament autonòmic • Salvador Illa • Junts • Montse Ribadellas • Cinema independent • Premis Oriana • Costa Brava • Festival Internacional de Girona • L’Àngelus, la fascinació de Dalí • Joan Frank Charansonet • Teatre • Edatisme • Celler de Can Mata • Celler Nadal • Vi novell • Ratafia • Tast solidari • Casa dels Xuclis • Python • Python Barcelona • PyDay Barcelona • Pileidis • Programació • Intel·ligència artificial • Dona i tecnologia • Sistema nerviós • Ansietat • Congelament • Flow • Regulació emocional • Elisa Linares Seccions amb temps [{"start_second":0,"end_second":139,"section_title":"Obertura editorial: esport i solidaritat amb Palestina","section_summary":"Presentació de La Rambla a Ràdio Desvern i editorial de Daniel Martínez sobre el partit Catalunya–Palestina a Montjuïc. Es remarca el valor simbòlic i material de l’acte: 30.000 persones en un amistós benèfic, recaptació destinada íntegrament a projectes humanitaris i de reconstrucció a Gaza, i reflexió sobre la capacitat dels pobles per mobilitzar-se i convertir un estadi en un espai d’esperança."},{"start_second":140,"end_second":216,"section_title":"Sumari del programa i to de magazín","section_summary":"Daniel presenta l’estructura del matí: notícies locals, portades de diaris, efemèrides, temps, entrevista amb l’actriu Montse Ribadellas, secció de vins amb Astrid Goldstein, i a la darrera hora entrevista sobre Python Barcelona i espai d’emocions amb Elisa Linares. Es dona la benvinguda als oients i es marca el to proper i positiu del magazín."},{"start_second":473,"end_second":774,"section_title":"Notícies locals: Solidança, conferència nuclear i Casal de Joves","section_summary":"Mariona Sales entra a l’estudi per repassar les notícies municipals. S’explica el calendari de mercats de segona mà de Solidança (roba, joguines, antiguitats i mercat especial de Nadal a Sant Just) com a aposta per una economia circular i inclusiva. Es presenta la conferència de l’Aula d’Extensió Universitària sobre el panorama de les armes nuclears, a càrrec del físic Xavier Boigas. Finalment, es descriu l’intensiu de creació en aèris a la Sala Utopia del Casal de Joves, orientat a participants amb experiència prèvia en tècniques aèries."},{"start_second":931,"end_second":1627,"section_title":"Portades de diaris i debat sobre actualitat i partit Catalunya–Palestina","section_summary":"Espai diari de portades amb Mariona Sales. Es repassen titulars del Diari Ara, El Periódico, La Vanguardia i El Punt Avui: investigació de corrupció vinculada a Santos Cerdán i Acciona; declaracions de Trump sobre l’assassinat de Khashoggi; visita de Zelenski a Madrid i ajuda militar i de reconstrucció d’Espanya a Ucraïna; jornades clau de la COP30 sobre la fi dels combustibles fòssils; casos de corrupció en contractes de mascaretes; temes de seguretat i ocupació a Barcelona. A l’àmbit esportiu, es repassa de nou el partit Catalunya–Palestina. Mariona comparteix la seva experiència a Montjuïc, descriu l’ambient solidari, la presència de banderes palestines i catalanes i el moment emotiu dels himnes; també comenta que futbolísticament va ser un partit avorrit però molt potent simbòlicament."},{"start_second":1969,"end_second":2122,"section_title":"Efemèrides del 19 de novembre i música d’Il Divo","section_summary":"Espai d’efemèrides: obertura del Museu del Prado (1819), inauguració del Teatre Reial (1850), eleccions generals de 1933 amb sufragi universal a Espanya, i Premi Emmy Internacional per a ‘La Casa de Papel’ el 2018. Es recorden naixements de Jodie Foster i Meg Ryan, i defuncions com la del compositor Franz Schubert i el cantant Carlos Marín d’Il Divo. La secció es tanca amb una cançó d’Il Divo, que dona un to de calma i emotivitat al tram."},{"start_second":2577,"end_second":2727,"section_title":"Les Destacades: ple extraordinari, El conte de l’Arrel i salut al CAP","section_summary":"Nou espai ‘Les Destacades’, basat en notícies del portal de comunicació municipal. Es resumeix el ple municipal extraordinari del 17 de novembre: aprovació de la modificació de l’ordenança de tinença d’animals i de les bases per a l’adjudicació d’habitatges de lloguer i cessió d’ús per a persones en risc de vulnerabilitat social i per a la gent gran a El Mil·lenari. S’informa de l’audiovisual immersiu ‘El conte de l’Arrel’ sobre la vida ibera a la Penya del Moro, accessible amb ulleres de realitat virtual i també en línia. Finalment, es comenta l’enquesta que impulsa el CAP de Sant Just Desvern sobre hàbits d’activitat física de la ciutadania, en el marc de projectes de salut comunitària."},{"start_second":2728,"end_second":3254,"section_title":"El temps amb Carles Rius: irrupció de l’hivern i possible neu baixa","section_summary":"Secció meteorològica amb Carles Rius, també responsable tècnic de la ràdio. S’explica la forta baixada de temperatures (mínima de 5,8 °C a l’Escola Montseny, màximes de 12–14 °C) i l’entrada d’aire àrtic amb vent de nord i nord-oest. Carles detalla el fenomen d’efecte rebuf que pot portar precipitació a la costa central i comarques interiors (Vallès, Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Penedès, Anoia). Es preveu cota de neu entre 200 i 600 m la nit de divendres a dissabte, amb enfarinada gairebé segura al Montseny i possibles sorpreses en cotes baixes. Es pronostica el punt mínim de fred dissabte (màximes entorn 7 °C, mínimes de 2–3 °C) i un ambient d’hivern que es mantindrà fins a inicis de desembre. Conversa distesa amb humor sobre abrics, encostipats i la necessitat d’escoltar les previsions."},{"start_second":4529,"end_second":5531,"section_title":"Entrevista del dia: Montse Ribadellas, actriu santjustenca premiada","section_summary":"Entrevista extensa amb l’actriu Montse Ribadellas (Montse Ribes Ribadellas), veïna de Sant Just Desvern. Es repassen els seus reconeixements recents: premi honorífic Oriana a la trajectòria, premi a millor actriu secundària als Premis Costa Brava i menció especial al Festival Internacional de Girona pel curt ‘La roba estesa’. Montse explica com viu aquests premis, recordant els seus 15 anys de dedicació intensa a la interpretació després de compaginar-la amb la feina d’infermera. Parla del treball de personatges en drames familiars i històrics, del procés de documentació per fer de bruixa del 1800 en una pel·lícula documental, i del seu paper a ‘L’Àngelus, la fascinació de Dalí’, dirigida per Joan Frank Charansonet, que s’estrenarà a França, Andorra i Luxemburg. Reflexiona sobre les diferències entre teatre i càmera, el repte de l’edatisme (sobretot en dones actrius), i la importància de sentir-se part d’equips de cinema independent. Reivindica les seves arrels a Sant Just Desvern i l’orgull de portar el nom del poble arreu."},{"start_second":5786,"end_second":6796,"section_title":"Secció de vins amb Astrid Goldstein: Celler Nadal, història i tastos solidaris","section_summary":"Espai enològic amb Astrid Goldstein, del Celler de Can Mata. Es presenta el tast amb el Celler Nadal, amb la participació de Mireia Nadal, nova generació d’un celler amb tradició vitivinícola des de 1510. Es tastaran cinc vins (dos tranquils i tres escumosos), inclòs un xarel·lo 2025 de primera anyada. Astrid explica el passat històric de les vinyes, expropiades durant la Guerra Civil per crear un camp d’aviació republicà, i la presència de refugis antiaeris, obrint la porta a futures visites històriques combinades amb tastos. Es parla també de la cancel·lació d’una presentació conjunta amb El Llibreter, de la dificultat per omplir un tast de ratafia, i de la col·laboració anual en un tast solidari a Molins de Rei per la Casa dels Xuclis, amb subhasta de vins d’alta gamma com ampolles magnum signades per Lluís Llach. Finalment, es comenta l’arribada del vi novell (incloent un novell de parellada de Carles Andreu), la percepció d’un Nadal cada cop més accelerat i la pèrdua d’alguns hàbits de compra planificada."},{"start_second":7785,"end_second":8414,"section_title":"Tecnologia i comunitat: entrevista amb Jordi Bosch de Python Barcelona","section_summary":"Entrevista amb Jordi Bosch, president de l’associació Python BCN (Python Barcelona). Jordi presenta l’associació com una entitat sense ànim de lucre nascuda fa uns vuit anys per reunir persones interessades en el llenguatge de programació Python. Explica que Python és un llenguatge multipropòsit, clar i llegible, molt utilitzat en anàlisi de dades, automatització de processos i intel·ligència artificial, i que actualment és dels més populars segons índexs com el TIOBE. Es descriu l’activitat regular de l’associació: meetups mensuals en start-ups de Barcelona amb dues xerrades (una bàsica i una avançada) i espai de networking amb pizzes. Es presenta el PyDay Barcelona, que celebrarà la seva 9a edició al Canòdrom amb tallers i xerrades per a tots els nivells, incloent temes com computació quàntica i agents d’IA. Es destaca el grup Pileidis Barcelona, format per dones programadores, i es convida la ciutadania a seguir l’activitat a través del web pybcn.org."},{"start_second":8978,"end_second":10161,"section_title":"Espai Emociona’t amb Elisa Linares: del congelament al flow","section_summary":"Secció quinzenal d’educació emocional amb Elisa Linares. A partir del concepte d’escala amb tres esglaons, Elisa descriu: (1) el congelament o apatia (no puc, no serveixo, rigidesa corporal, especialment a l’esquena), (2) la hiperactivació o ansietat (estat de lluita constant) i (3) l’estat de flow i connexió (serenor, presència i capacitat de vincular-se amb un mateix i amb els altres). Explica el congelament com una defensa evolutiva (com els animals que es fan els morts) i detalla manifestacions parcials (zones del cos retraïdes, dificultats sexuals, etc.). Proposa eines per començar a descongelar-se: moviment suau al llit fregant el cos contra el matalàs, automassatges, permetre i acompanyar tremolors i espasmes, i respiració amb retenció per “resetegar” el sistema nerviós. Insisteix en la importància de la corregulació: parlar amb algú que estigui calmat i escolti sense judici pot ajudar molt, però també cal posar límits si l’altre no està disponible. Recomana l’escriptura emocional i el dibuix com a vies d’expressió de l’inconscient, i avança que en el proper espai parlaran de la relació entre emocions i alimentació (engolir)."},{"start_second":10374,"end_second":10426,"section_title":"Comiat i resum final de la jornada","section_summary":"Daniel Martínez clou el programa resumint el contingut del dia: notícies locals, portades de diaris, efemèrides, predicció meteorològica, entrevista amb l’actriu Montse Ribadellas, secció de vins amb Astrid Goldstein, entrevista tecnològica amb Jordi Bosch (Python Barcelona) i espai emocional amb Elisa Linares. Acomiada els oients amb un desig de felicitat i els cita per a la propera edició de La Rambla a Ràdio Desvern."}] }Knowing that the json content above must satisfy this schema:json {

  • Just Blues del 18/11/2025 - episode art
    Just Blues
    58'

    Just Blues del 18/11/2025

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • Cinema sense condicions del 18/11/2025 — Buñuel a Calanda: museu, arxiu i vigència - episode art
    Cinema sense condicions
    1h

    Cinema sense condicions del 18/11/2025 — Buñuel a Calanda: museu, arxiu i vigència

    Context i estructura del programa • Programa Cinema sense condicions a Ràdio Desvern, dedicat íntegrament a Lluís Buñuel. • Emissió especial amb contingut principal: entrevista enregistrada a Calanda amb Jordi Xifrà, director del Centre Buñuel de Calanda, en motiu del 125è aniversari del naixement de Buñuel. • El programa combina: - Presentació a l’estudi - Àudio de la visita a Calanda - Tancament amb informació de projeccions i una breu anàlisi d’una escena de Viridiana. Presentació del programa i del viatge a Calanda Equip i to del programa • Presentació de l’equip del dia: Pep Armengol (conducció), Anastasi Rinos, Jan Hernández (control tècnic) i Eduard Amorós com a convidat. • Es destaca que és un programa diferent, sense la música inicial habitual vinculada a una pel·lícula. • Conversa distesa inicial sobre la setmana de cadascú, que ajuda a marcar el to proper i informal del programa. Context del desplaçament a Calanda • Recordatori que part de l’equip va viatjar a Calanda el 22 d’octubre, poble natal de Buñuel, conegut: - pels préssecs - pel Centre Buñuel de Calanda - i per la tamborrada de Divendres Sant. • Es remarca la bona acollida al centre per part de Jordi Xifrà, i el caràcter gairebé amistós de la trobada entre gent que estima l’obra de Buñuel. La tamborrada i la “rompida de l’hora” • Abans de l’entrevista s’explica la tamborrada de Calanda: - Dura unes 25 hores ininterrompudes. - Hi participa gent de totes les edats, organitzada en bandes de tambors de diferents mides. - El moment culminant és “la rompida de l’hora”, quan tots els tambors sonen alhora. • S’insisteix en el seu impacte sensorial: “Realment sentir-ho et posa la pell de gallina.” • L’àudio del programa fa sonar la rompida just abans d’entrar a l’entrevista enregistrada a Calanda. El Centre Buñuel de Calanda: origen, funció i recursos Presentació de Jordi Xifrà i del museu • L’entrevista arrenca des de Calanda, al Centre Buñuel de Calanda, celebrant el 125è aniversari del naixement de Buñuel (22 de febrer de 1900). • Es dona la benvinguda a Jordi Xifrà, director del centre, i es contextualitza: - Fundació Centro Buñuel de Calanda: primera fundació i primer museu del món dedicat a un director de cinema. - Creat l’any 2000, coincidint amb el centenari del naixement de Buñuel. Què ofereix el museu • No és un museu de “reliquiaris” (objectes personals), sinó un espai per viure l’experiència del cinema de Buñuel: - obsessions i temàtiques recurrents - relació amb la literatura - univers creatiu i simbòlic. • El museu és la gran atracció de la Fundació, però no l’única eina de difusió. Funcions de la Fundació • Objectius principals: - Preservar el patrimoni vinculat a Buñuel - Difondre la seva obra i el seu llegat - Promoure activitats culturals, acadèmiques i educatives al voltant del director. • L’edifici acull també: - l’oficina de turisme - un auditori per conferències, cursos i congressos. • Exemple d’activitat destacada: primer congrés d’una associació d’estudiadors de cinema universitaris espanyols, amb Buñuel com a tema central. Arxiu Buñuel i digitalització: un projecte clau Col·laboració amb la Filmoteca Espanyola • En arribar a la direcció, Xifrà va contactar la Filmoteca Espanyola per: - Restaurar pel·lícules pendents (especialment Las Hurdes) - Digitalitzar materials relacionats amb Buñuel. • Es destaca que França sovint ha anat per davant d’Espanya en la preservació de la seva obra i materials (Cinémathèque Française, Museu Fellini, etc.). El gran projecte: digitalització de l’Arxiu Buñuel • Xifrà considera prioritari i gairebé el seu “èxit personal” el projecte que “veurà la llum” a finals de novembre/principis de desembre: - Digitalització completa de l’Arxiu Buñuel conservat a la Filmoteca Espanyola. - Accés obert i consultable en línia per qualsevol investigador o interessat. Contingut de l’arxiu digitalitzat • No inclou les pel·lícules, però sí un volum molt ric de documents: - Guions (especialment guions de rodatge) d’aproximadament 30 de les 32 pel·lícules - Correspondència: cartes personals i professionals - Documents diversos (econòmics, invitacions a passis, etc.) - Fotografies fetes i conservades per Buñuel - Revistes i guions publicats (com els de Un perro andaluz a la revista Nuestro Cine). • Valor especial dels guions de rodatge: - Permeten comparar el guió literari inicial amb el que es roda finalment. - Mostren les anotacions manuscrites i els canvis que Buñuel introduïa durant la producció. “Crec que tota aquesta documentació [...] és un pas fonamental, almenys que s’alinea molt bé amb els objectius de la nostra fundació.” La biblioteca de Buñuel • S’ha escanejat la biblioteca personal de Buñuel a Mèxic (uns 1.200 volums): - Portades - Primeres pàgines - Pàgines amb subratllats i anotacions. • Importància: - Permet veure què llegia i com ho llegia (subratllats per fer La Vía Láctea, per exemple). - Hi apareixen: - Clàssics russos del XIX (Dostoievski, etc.) - Best-sellers i novel·les d’espionatge - Obres surrealistes amb dedicatòries personals - Llibres sobre terrorisme, mostrant les seves preocupacions polítiques. Facilitar la recerca • Fins ara l’arxiu era difícilment accessible: - Habitació tancada, calia despesa i tràmits presencials a Madrid. • Amb la digitalització, s’eliminen “pals a les rodes” per a la recerca i es potencia l’estudi internacional de Buñuel. Publicacions i recerca: llibres i revista Col·lecció de llibres “Lluís Buñol, Cine i Vanguardies” • Iniciativa de la Fundació coordinada per Xifrà. • Objectiu: - Difondre la recerca sobre Buñuel - Donar espai a nous investigadors - Recuperar llibres esgotats. • Enfocament no endogàmic: - No només Buñuel, sinó també cinema i avantguardes artístiques. • Fins ara: 23 títols, dels quals 15 dedicats directament a Buñuel. Revista “Buñoliana. Revista de cine, arte i vanguardies” • Revista acadèmica anual. • Ja disponibles gratuïtament en PDF els 4 primers números. • Percentatge aproximat: - 85–90 % d’articles sobre Buñuel - Resta sobre altres cineastes i moviments vinculats a les avantguardes. • Xifrà subratlla que anomenar-la només “revista sobre Buñuel” seria limitar massa el camp temàtic. Recepció acadèmica de Buñuel • Al món universitari internacional Buñuel és molt valorat, però a Espanya sovint hi ha més interès per altres autors. • Es menciona que a França es poden fer revistes anuals sobre autors concrets sense problema, mentre que aquí això seria més complicat. Buñuel i el món contemporani: vigència, jovent i educació Actualitzar Buñuel per a les noves generacions • El Centre vol connectar Buñuel amb el públic jove, especialment: - presentant Un perro andaluz com una experiència propera a l’humor visual i al llenguatge de les xarxes socials, - treballant-lo com a material pedagògic. • El cinema de Buñuel permet abordar temes actuals: - Violència de gènere (El bruto, Belle de jour, Ensayo de un crimen, El...) - Desnonaments i lloguers abusius (El bruto) - Miseria i desigualtat social (Los olvidados) Les pel·lícules poden esdevenir eines pedagògiques potents dins de currículums educatius, per exemple al govern d’Aragó. Resistència i desconeixement • Problemes detectats: - Desconeixement general de la etapa mexicana de Buñuel. - Prejudici que Buñuel és un cineasta “raro” i només “surrealista”. • Xifrà subratlla que Buñuel també fa cinema comercial dins la indústria mexicana, amb una posada en escena magistral. Vigència estilística • Les pel·lícules de Buñuel no envelleixen per: - l’univers personalíssim - la combinació de realisme i surrealisme - la capacitat d’emocionar i incomodar. • Les seves obres vanguardistes són molt més properes al consum audiovisual actual del jovent del que pot semblar. Finançament, estructura política i límits materials Estructura de la Fundació • La Fundació Centro Buñuel de Calanda és de dret públic i té un patronat bàsicament polític: - Ajuntament de Calanda - Diputació Provincial - Govern d’Aragó - Consell Comarcal - Caixa de crèdit (com a únic actor privat). Pressupost i límits • Pressupost anual aproximat: 35.000–40.000 €. • Totes les activitats depenen de subvencions justificades amb despesa prèvia. • Amb aquest pressupost: - Restaurar una sola pel·lícula ja seria massa car. - Cal prioritzar entre exposicions, llibres, activitats educatives i projectes d’arxiu. Separació de funcions amb el festival de cinema • Històricament, una part important dels diners anava al Festival de Cinema organitzat per l’Ajuntament. • Xifrà defensa separar clarament: - recursos del Centre Buñuel (museu, arxiu, recerca) - recursos del festival. Un petit “miracle cultural” • Malgrat els pocs recursos, Xifrà considera un miracle poder mantenir: - museu - digitalitzacions - col·leccions de llibres - revista acadèmica - activitats educatives i congressos. L’obra de Buñuel: etapes, influències i recepció Etapes principals de la filmografia • Repartiment generalitzat per l’equip: - Etapa francesa inicial (surrealisme clàssic: Un chien andalou, L’âge d’or) - Etapa mexicana (18 pel·lícules) - Pel·lícules espanyoles disperses en tres moments: Las Hurdes, Viridiana, Tristana. Xifrà i l’apreciació de les etapes • Personalment, Xifrà tria l’època mexicana com la més rica i diversa: - major densitat d’obres mestres - combinació de melodrama, crítica social i estil personal. • Comparteix admiració per: - Nazarín - Él - Los olvidados - El bruto i altres títols mexicans. • Reconeix també la singularitat de: - Viridiana com a punt de convergència - Tristana com a exemple de fusió galdosiana i bunyueliana - Pel·lícules franco-mexicanes com Así es la aurora o La muerte en este jardín. Direcció d’actors i star system • Buñuel tenia una gran capacitat de “vampiritzar” intèrprets: - Convertir Catherine Deneuve en una “orfaneta espanyola” a Tristana, anul·lant-ne l’aura de star francesa. - Fer servir actrius i actors de l’star system mexicà d’una forma que desnaturalitza la seva imatge pública. Influències, paral·lelismes i impossibilitat de còpia • Xifrà defensa que l’univers de Buñuel és tan personal que: - costa molt influir directament altres autors sense caure en la còpia pobra o la caricatura (ulls tallats, insectes, etc.). • Paral·lelismes importants: - Alfred Hitchcock: punts de contacte entre Él i Vertigo, i entre Marnie i el cinema bunyuelià. - John Huston i Luchino Visconti: grans adaptadors literaris que admiraven Buñuel, i eren admirats per ell. Es destaca que tots tres comparteixen una mateixa comprensió profunda del cinema com a art d’emocionar i d’organitzar la posada en escena. Orígens cinèfils de Buñuel • Buñuel descobreix el cinema a partir de “Las tres luces” (Lang), que el porta a voler dedicar-se-hi. • A París estudia amb Jean i Marie Epstein, que el marquen profundament. • Treballa de crític de cinema per a revistes com Gaceta Literaria i La Revue d’Art. • Admira especialment Buster Keaton (per damunt de Chaplin) i pel·lícules com La Passion de Jeanne d’Arc. Conservació i drets de les pel·lícules • Toda la filmografia de Buñuel ha estat editada i és trobable, encara que dispersa entre diverses distribuïdores. • Moltes pel·lícules es poden veure en plataformes digitals i fins i tot a YouTube. • Drets d’autor: - No entraran en domini públic fins a 80 anys després de la seva mort (encara en vigor uns quants decennis). Memòria local, arrelament i testimoni personal Buñuel i Calanda • Calanda (uns 4.000 habitants) és el poble natal de Buñuel, però el director hi va viure només de petit i després se’n va anar a Saragossa, Madrid i a l’exili. • Xifrà considera que per al poble: - Buñuel és una icona però amb poc arrelament vital. - Molta gent no el va conèixer personalment. • Tasca del Centre: - Fer pedagogia local (mestresses de casa, centres educatius). - Organitzar visites escolars al museu amb projeccions com Un perro andaluz i treball de recepció amb infants i joves. Un document fílmic excepcional • Pep explica un record personal de principis dels anys 70: - Viatge a Calanda per Setmana Santa amb càmera de Super 8. - Filma Buñuel caminant davant de casa seva i després la tamborrada i la “rompida de l’hora” des del balcó de casa de Buñuel, convidat pel mateix director. - A la casa hi eren Jacqueline Chaplin, Carlos Saura, Juan Luis Buñuel, entre d’altres. • Aquest metratge és un document únic de Buñuel a Calanda en plena Setmana Santa. • Xifrà mostra gran interès perquè el Centre pugui digitalitzar i conservar aquesta filmació. Retrat final de Buñuel: esperit, imatge i humor Imatges i documents que el simbolitzen • Xifrà tria com a pla icònic de Buñuel: - El primer pla de Tristana mirant la tomba del cardenal Tavera. - Hi veu concentrats: - la tensió entre mort i bellesa - la forma clàssica (pla fix, composició geomètrica perfecta) - i un missatge heterodox i pertorbador. • Hi relaciona també el famós tall de l’ull a Un chien andalou: - Un altre pla fix, gairebé lumier, on l’impacte està “tot dins del pla”. • Document emocional preferit del Centre: - Una primera edició del Manifest Surrealista de Breton, peça clau per entendre la seva formació intel·lectual. Com definir Buñuel • Si hagués de triar tres paraules, Xifrà proposa: - Humorista - Contradictori - Surrealista • Recorda que Buñuel, quan li van fer una pregunta semblant, es va definir com: - surrealista - realista - teològic. Buñuel i el món actual • Xifrà imagina que si Buñuel pogués veure el present diria: “Aneu a prendre pel sac.” • Segurament es tornaria “a la tomba” decebut per: - la sobrepoblació - la desinformació massiva - el terrorisme • També creu que, si fos viu, encara faria cinema: - No sabia ni volia fer una altra cosa. - Certament necessitaria productors valents com els que va tenir al final de la seva carrera (Silverman, etc.). Tancament del programa: Viridiana i homenatge continuat Anunci de projeccions • Es recorda als oients que l’endemà (19 de novembre, 22.30 h) BTV emetrà Viridiana en una còpia excel·lent. • Es recomana vivament no perdre-se-la. Anàlisi breu d’una escena de Viridiana • S’escolta un fragment de diàleg entre Viridiana, Jorge (Rabal) i Ramona, en una escena de cartes i música. • L’Anastasi comenta la famosa frase: “Mi prima Viridiana terminará por jugar al tute conmigo.” • Aspectes destacats: - De petit, ell recordava la frase d’una altra manera (“acabaré jugant al tute amb la meva primeta”), però la memòria col·lectiva sovint distorsiona el text real. - Inicialment l’escena al guió tenia un to més clarament sexual (apagar la llum, suggerir el que passava), però la censura franquista en va retallar el contingut. - Es creu que Rabal podria haver matisat la frase al rodatge, aprofitant la llibertat parcial d’interpretació que Buñuel donava als actors. • Paradoxa interessant: - De vegades la censura, involuntàriament, força solucions que resulten encara més suggeridores i cineastes com Buñuel saben convertir la limitació en potència expressiva. Avanç del següent programa • Es tanca anunciant que el proper programa es dedicarà a: - 6 pel·lícules considerades obres mestres de Buñuel - amb 10 minuts per cadascuna, com a segona part de l’homenatge pel 125è aniversari. • Es remarca la voluntat de fer un homenatge en dos capítols a un creador que abasta molt més que el cinema. Cloenda amb les veus de Pep, Anastasi i Eduard, acomiadant-se fins dimarts vinent.

  • #499 - El Refugi del 18/11/2025 — Especial Catalunya-Palestina, cultura local i sororitat - episode art
    El Refugi
    1h 50min

    #499 - El Refugi del 18/11/2025 — Especial Catalunya-Palestina, cultura local i sororitat

    Visió general del programa El Refugi d’avui a Ràdio Desvern és un magazine de tarda molt variat amb quatre grans blocs: • Actualitat general i esportiva (política estatal i internacional, guerra a Ucraïna, pla de pau per Gaza, esports). • Informació local de Sant Just Desvern (ple municipal extraordinari, cultura, xerrades i serveis locals). • Especial Catalunya–Palestina (cobertura en directe del partit solidari, context polític i testimoni d’un jove de Gaza). • Cultura i entreteniment (crítica teatral i musical, projectes locals de teatre amateur i reflexió sobre l’empoderament femení a partir de la gala Glamour Woman of the Year i la pel·lícula Barbie). El to general és informatiu però proper, combinant notícies serioses amb música, entrevistes i seccions d’opinió més disteses. 1. Zoom informatiu – Política i actualitat internacional Reforma del finançament autonòmic (Hisenda – Estat espanyol) • La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, anuncia que té avançada una proposta de reforma del model de finançament autonòmic vigent des del 2009. • El Ministeri planteja un sistema mixt de multilateralitat (competències comunes) i bilateralitat (competències pròpies com presons a Catalunya, o casos específics com Canàries o el País Valencià). • Possibles criteris: - Suficiència financera i solidaritat entre territoris. - Opció (no confirmada) de respectar el principi d’ordinalitat (qui més paga, més rep). - Estudi de penalitzar autonomies que bonifiquin impostos. • Objectiu: reduir la bretxa actual de 1.005 € per habitant entre la comunitat millor i pitjor finançada, augmentar la cessió d’IRPF i IVA i eliminar el sistema d’entregues a compte perquè els recursos arribin abans. • Polèmica política: les comunitats del PP rebutgen compatibilitzar bilateralitat i multilateralitat i acusen el govern de voler satisfer l’independentisme per mantenir suports al Congrés. «El camí no sembla gens fàcil», remarca el locutor, recordant que cal majoria absoluta del Congrés. Canvi de lideratges al País Valencià i PP • Juanfran Pérez Llorca presentarà la candidatura a la presidència de la Generalitat Valenciana després d’un acord amb Vox que garanteix la seva investidura. • L’operació implica: - Remodelació interna del PP valencià (nou síndic i relleu progressiu a la direcció autonòmica). - Anunci de Núñez Feijóo que Carlos Mazón deixarà la presidència del PP valencià en un congrés previst després de l’estiu del 2026. - Moviments pensats de cara a les autonòmiques del 2027, on María José Català surt com a figura destacada. • Feijóo aprofita per criticar la gestió de la DANA per part del govern central i qüestionar infraestructures no executades. Corrupció al PP d’Almeria (cas mascaretes) • La Guàrdia Civil deté tres alts càrrecs del PP d’Almeria per presumpta corrupció en contractes de compra de mascaretes durant la pandèmia: - Javier Aureliano García, president de la Diputació i líder provincial del PP. - Fernando Jiménez, vicepresident. - Rodrigo Sánchez, alcalde de Fines. • Se’ls investiga per comissions il·legals en adjudicacions de més de 2 milions d’euros en material sanitari. • El PSOE (acusació popular) denuncia mancances i contradiccions, i demana més informació per investigar possibles delictes de prevaricació, suborn, tràfic d’influències, malversació i frau. Gira europea de Volodímir Zelenski • El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, passa per Madrid en una gira europea per reforçar el suport militar. • Agenda a Espanya: - Recepció al Congrés dels Diputats i agraïment pel suport a Ucraïna en un context de pressions militars russes i talls elèctrics de fins a 12 hores al país. - Reunió amb empreses espanyoles de defensa (entre elles Indra) per reforçar la defensa antiaèria. - Visita al Guernica de Picasso al Museu Reina Sofia amb Pedro Sánchez. - Dinar amb el rei Felip VI i posterior trobada a La Moncloa per actualitzar compromisos d’ajuda militar. • Forma part d’una gira que ja ha passat per Grècia i França, on s’ha anunciat un acord amb Macron per adquirir avions de combat Rafale. • Següent parada: Turquia, per impulsar negociacions amb Moscou i intercanvis de presoners. Pla de pau de Donald Trump per a Gaza • El Consell de Seguretat de l’ONU aprova una resolució de pau per a Gaza impulsada per Donald Trump: - 13 vots a favor, abstencions de Xina i Rússia, sense vet. • Punts clau de la resolució: - Creació d’un govern transitori palestí. - Desplegament fins mínim 2027 d’una força internacional de seguretat (no cascos blaus) per controlar fronteres amb Israel i Egipte, protegir la població civil i formar una nova policia palestina. - Creació d’una Junta de Pau dirigida per Trump, amb funcions de coordinació de l’ajuda humanitària i suport a un comitè tecnocràtic de gestió diària de Gaza. - Futur de l’estat palestí condicionat a reformes de l’Autoritat Palestina i al progrés en la reconstrucció de Gaza. • Reaccions: - Israel reafirma l’oposició total a un futur estat palestí. - Hamas rebutja diversos punts i afirma que la resolució no respon als drets del poble palestí. - Donald Trump celebra el text com un acord «històric». 2. Esports: tennis, futbol estatal i partit Catalunya–Palestina Actualitat esportiva general • Carlos Alcaraz es perd la final a 8 de la Copa Davis a Bolonya per una lesió muscular a l’isquiotibial dret, originada a les ATP Finals. - Espanya afrontarà els quarts contra Txèquia amb Muñoz, Carreño, Pedro Martínez i Marcel Granollers. - Alcaraz tanca una temporada «excel·lent» amb 2 Grand Slams i 8 títols. • La selecció espanyola de futbol està a 90 minuts de confirmar el bitllet per al Mundial 2026. - A la Cartuja (Sevilla), li n’hi ha prou amb no perdre de 7 o més gols contra Turquia. - Registre impecable: 5 victòries, 19 gols a favor i 0 en contra. - Marca històrica de 30 partits seguits sense perdre, superant la selecció campiona del món del 2010. Focus especial: partit Catalunya–Palestina • Es presenta el partit amistós Catalunya–Palestina a l’Estadi Olímpic Lluís Companys com un esdeveniment esportiu i polític. Dades principals del partit • Partit benèfic i solidari en el marc d’Acte per Palestina. • Tot l’ingrés de les entrades (entre 5 i 15 €, preus populars) es destina a projectes d’ajuda al poble palestí. • Èxit de convocatòria: - En pocs dies es venen 23.000 entrades, després s’arriba a 27.000 i s’obre part del segon anell. - Es preveu arribar i fins i tot superar les 30.000 persones. • Selecció catalana entrenada per Gerard López, amb barreja de jugadors de Primera, Segona i Segona RFEF. Connexions amb els corresponsals Jan Bigata (des de l’entorn de l’estadi) • Subratlla que el més important no és el resultat esportiu, sinó la visibilització de la causa palestina i el record de la situació a Gaza després de «més de 70 anys de conflicte» i «dos anys de genocidi». • Destaca: - La importància de no normalitzar el que passa ni «dissipar el focus» amb el temps. - El paper de les comunitats europees: «amb el nostre silenci també hi participem». - L’impacte simbòlic que per primer cop la selecció palestina juga a Catalunya. • Ambient al voltant de l’estadi: - Moltes banderes independentistes i palestines, keffiyehs i un ambient festiu i reivindicatiu. - Entrades gairebé exhaurides, només queden petits sectors lliures. • Recomanació cultural: el CineBaix de Sant Feliu acull una mostra centrada en cinema palestí, oportunitat per entendre millor el context. Àudio d’un jove de Gaza resident a Barcelona (traduït pel Jan Bigata) «Com a palestí que ha viscut a Barcelona durant l’últim any, sento que aquest partit és molt més que un joc de futbol. És el resultat de molts esforços incansables i un recordatori de valors humans importants.» Punts clau del seu missatge: • Agraïment profund al suport constant del poble espanyol als palestins, tant a Gaza com a la diàspora. • Record del patiment de més de 70 anys d’ocupació, i especialment dels dos darrers anys de genocidi que han destruït vides, infraestructures i «el sentit de la vida a la nostra terra». • Valoració del suport rebut a través de: - Campanyes de boicot. - Manifestacions massives. - Projeccions de pel·lícules i activitats culturals. - Flotilles i boicots acadèmics i esportius. • Denúncia de la situació actual a Gaza: - Ajuda molt limitada, passos humanitaris tancats. - Inundacions per la primera pluja, infraestructures de drenatge destruïdes, cases malmeses i tendes febles. • Missatge final: «Mai oblidarem el vostre suport fort i sincer. Us demanem encara més suport per a la gent de Gaza en aquests moments tan difícils.» Sergio Fernández (de camí amb cotxe cap a Montjuïc) • Subratlla el doble caràcter del partit: - Reivindicatiu (visibilitzar el conflicte de Gaza aprofitant l’aturada de seleccions). - Solidari (destinar els ingressos a causes relacionades). • Ganes de veure la selecció catalana, que juga molt poques vegades. • Punts sobre la convocatòria catalana: - Jugadors repartits entre Primera, Segona, 1a i 2a RFEF. - Referències a joves talents com Marc Bernal (Barça), amb el detall que Hansi Flick serà a l’estadi. - Presència destacada de jugadors de Girona, Espanyol, Reial Societat i equips com Europa, Sabadell, Nàstic o Sant Andreu. - Il·lusió especial per veure jugadors semi-professionals com els germans Cano (Europa) defensant la samarreta catalana. • Debat sobre absències notables (Gerard Moreno, Ferran Jutglà, Oriol Romeu, Sergi Cardona, Bartra, etc.) i la fantasia d’una Selecció Catalana “ideal” amb jugadors com Lamine Yamal o Cucurella. • Pronòstic esportiu (porra): victòria de Catalunya per 3–0. El partit és presentat reiteradament com una «festa de l’esport i de la reivindicació social i política». 3. Música i efemèride del dia Cançó del dia: Soldadito marinero – Fito y Fitipaldis El conductor fa una introducció literària i emocional abans de posar la cançó completa. • Descripció del tema: - Peça emblemàtica del rock espanyol (2003) que combina rock i balada. - Retrata un personatge que camina lent, carregat de records i decepcions amoroses. - Parla de somnis trencats, desig de fugir del passat i frustració de buscar allò que ja no existeix. • El locutor destaca que Fito ha sabut convertir «petites històries de carrer en emocions universals» i que la cançó s’ha fet icona generacional perquè tothom s’hi pot reconèixer en algun moment. Efemèride: Dia Mundial per prevenir l’explotació sexual infantil 18 de novembre – Dia Mundial per a la prevenció de l’explotació, abusos i violència sexual contra infants. Punts clau de la reflexió del presentador: • És una jornada de crida a l’acció i a la reflexió sobre una realitat sovint silenciada. • Segons l’ONU, els abusos tenen conseqüències duradores en: - Salut física i mental. - Autoestima i desenvolupament vital de les víctimes. • A escala estatal: - Dades judicials i del Registre Central de Delictes Sexuals apunten a un problema estructural. - 3.936 adults figuren inscrits per delictes contra la llibertat sexual, una part d’ells contra menors. - Aquesta xifra creix un 37 % respecte l’any anterior. • El conductor subratlla la tasca d’entitats com la Fundació Madrina i moltes altres que treballen en prevenció, suport, reparació i acompanyament emocional. «Darrere de cada estadística hi ha un nen o una nena que ha viscut un dolor que no haurien d’haver conegut mai.» Missatges finals clau: • Necessitat de prevenció, denúncia i reparació. • Construir espais segurs, escoltar les veus dels infants i fer-los saber que no estan sols. • Considerar la protecció de la infància com una responsabilitat col·lectiva. 4. Notícies i serveis locals de Sant Just Desvern Després del bloc d’actualitat general, el programa entra en la part de proximitat amb titulars i un butlletí específic sobre Sant Just Desvern. Titulars municipals • Ordenança de tinença d’animals i habitatge social: - El Ple municipal extraordinari aprova canvis a l’ordenança de protecció i tinença d’animals per actualitzar criteris de control i convivència. - Es resolen reclamacions i s’aproven les bases d’adjudicació d’habitatges socials i per a gent gran, amb atenció a persones en risc de vulnerabilitat social. - Es validen les bases d’habitatges de lloguer d’El Mil·lenari, que queden aprovades definitivament per continuar el procés d’adjudicació a gent gran. • Nova experiència immersiva a la Penya del Moro: - Es presenta un audiovisual anomenat El conte de l’Arrel, una experiència immersiva i virtual en 360° sobre la vida íbera a la Penya del Moro. - Permet explorar el jaciment amb recorregut virtual i ficció dramatitzada basada en la cultura local. - Es vincula al CIM i a la Torre de la Penya del Moro com a elements patrimonials destacats. • Acció artística a l’Espai Carme Malaret: - Mariona Pujol Miravent i David G. Torres presenten una performance titulada «Acció artística, una exposició maqueta». - És una performance en directe que construeix i reconstrueix una exposició sobre una taula, mostrant com el relat expositiu es pot fer i desfer davant del públic. - Reforça l’Espai Carme Malaret com a espai de lliure creació artística i difusió de projectes contemporanis. • Xerrada de Txe Arana a Les Escoles de Sant Just Desvern: - L’actriu i comunicadora Txe Arana ofereix la xerrada «Reiniciar, forçar sortida i reconnectar», organitzada per Dona i Empresa. - Explica el seu procés de recuperació després d’una Craniotomia per extreure una malformació arteriovenosa congènita. - Defineix l’experiència com un «reset» que li va exigir generar noves connexions neuronals i replantejar la vida. - L’entrevista completa està disponible al podcast de Ràdio Desvern. Serveis i entitats locals • Càritas Sant Just: - Presenta el «Cafè de les 3», un espai de trobada i companyia tots els dimarts fins les 17 h al carrer Bonavista 113. • Gestió de residus i tecnologia: - Presentació de l’app BitPaid, que permet obrir els contenidors d’orgànica i resta amb el mòbil, consultar obertures, comunicar incidències i obtenir informació sobre residus. - Forma part de l’estratègia «A Sant Just, canviem així» impulsada per l’Ajuntament. 5. Secció cultural «Mare meva, Quin Show» Secció d’humor i crítica cultural amb Carles i Javi, centrada en teatre musical emergent i esdeveniments locals. 5.1. Ressenyes de musicals No es pot saber – Companyia «No es pot dir» (Teatre Eòlia) • Musical d’uns 90 minuts, definit com «musical queer» i molt mamarratxo. • Trama: - Ambientat a la Barcelona dels anys 70–80 i l’actualitat. - Se centra en la família Rodríguez i Saballs i, en especial, en dues filles, Olga i Maria. - El relat el condueixen dues noies del 2025 amb un podcast anomenat No es pot saber, que expliquen la història d’aquesta família amb salts constants enrere i endavant en el temps. • Temes principals: - Postguerra, repressió política i social. - Arribada del VIH a la Barcelona de l’època. - Sortir de l’armari, comunisme, socialisme i repressió. • Música: - Composada per Núria Lleuzí, en el seu primer musical complet. - Estil molt variat: des de cuplé i tocs de sardana fins a reggaeton i reggae. - Destaquen els «temazos» i la capacitat de combinar humor i drama. • To i valoració: - Primera part molt còmica, amb gran quantitat de gags; la segona entra en el drama. - Espai íntim del Teatre Eòlia (unes 70 butaques) que apropa molt el públic a l’escena. - Recomanació clara: espectacle barat, fresc i amb descompte amb Cultura Jove. Criatura emocional – Teatre Poliorama • Musical jukebox (cançons ja existents versionades) sobre històries de dones arreu del món i les formes d’opressió que pateixen. • Temes: - Feminisme i violència de gènere. - Situacions quotidianes de desigualtat a diferents contextos culturals. • Format i públic: - Sessions matinals (12 h), pensades principalment per a instituts i públic adolescent. - Es considera molt adequat per a escoles, per treballar temes de gènere i igualtat. • Valoració: - Espectacle «molt maco i visualment bonic». - Companyia formada per sis actrius joves que han creat el projecte conjuntament. - Bona eina per obrir debat i reflexió entre joves. 5.2. Programació cultural local Matilda a l’Ateneu de Sant Just • Producció local dirigida per Elisabet Giner i Daniela Fumador amb molta canalla a escena. • Sold out de les tres funcions (dissabte tarda, diumenge matí i tarda): - Les dues primeres es van vendre abans fins i tot d’anunciar-les. - S’afegeix una tercera funció que també s’exhaureix. • L’Ateneu de Sant Just es descriu com una sala de 181 butaques (després de reforma), mentre que la Sala Gran resta pendent de reforma i es reclama a l’Ajuntament que impulsi les obres. • Els col·laboradors, que assagen sovint allà, han pogut veure l’escenografia de Matilda i la qualifiquen d’«espectacular». Rosaris, Purpurina i Acció – Companyia Mare Meva • Espectacle de teatre musical-humor que es representarà a Sant Climent de Llobregat. • Característiques del bolo: - Sala gran amb fins a 700 localitats (uns 400 seients en platea i la resta en amfiteatre). - Entrada amb taquilla inversa: el públic entra gratis i paga al final, segons el que vol i pot aportar. - Es fomenten «billets de tots colors» (broma sobre la necessitat de suport econòmic al projecte). • Contingut de l’espectacle: - Gran part basada en improvisació i en la interacció amb el públic. - Alguns gags es reescriuen segons l’espai (escales, disposició de l’escenari) i donen lloc a noves escenes espontànies. - Cada funció és diferent, fet que anima a repetir. • Origen de la contractació: - Contacte a través d’una amiga de la universitat d’un dels actors, vinculada a l’Ajuntament de Sant Climent. - Bon tracte amb la regidoria de Cultura i molt agraïment de la companyia. 5.3. Recomanacions musicals Maria Jaume – Els teus besos • Cançó recent de la cantautora mallorquina Maria Jaume, descrita com a pop fresc amb tocs intimistes. • La secció destaca: - La seva capacitat per combinar cançó d’autor, popstar i crítica social (turisme massiu i gentrificació a Mallorca). - La trajectòria creixent a partir de festivals com el Tingladu. • El tema es presenta com a cançó de la setmana, que sona sencera al programa. 5.4. Teatre musical i formació • Es mencionen escoles i circuits de teatre musical a Barcelona: - Eòlia, Aules, l’Institut del Teatre. - Referència a projectes com Lunala i Domus de Núria Lleuzí com a pràctiques i discos vinculats a Aules. 6. Secció «Cultura al dia» – Glamour, sororitat i Barbie La periodista Sara Vitor dedica la seva secció a parlar de dones, empoderament i cultura pop. 6.1. Gala Glamour Woman of the Year • Esdeveniment anual organitzat per la revista Glamour, celebrat a Madrid. • Objectiu: donar veu a l’empoderament femení a través de històries de superació, talent i influència. Premiades destacades: • Maria Becerra – Premi a millor cantant. • Elsa Pataky – Premi en la categoria de benestar. • Aitana Soriano – Premi com a influencer. • Golden Bubbles – Premi Esportistes de l’Any. • Òscar Casas – Premi Home de l’Any, amb un discurs on agraeix a les dones de la seva vida. Les Golden Bubbles • Són el quartet de relleus 4x400 m de la Federació Espanyola d’Atletisme, campiones del món amb un temps de 3:24:13. • Reivindiquen la importància de: - Anys de treball i disciplina. - Treball en equip i complicitat. - Bon ambient com a clau per arribar lluny. • Són presentades com a exemple de que la força unida de les dones té un gran potencial transformador. Sororitat i sisterhood • La cap de continguts de Glamour, Carmen Mañana, remarca al seu discurs que: «Juntes són més fortes.» • La secció aprofundeix en el concepte de sisterhood / girlhood: - Recolzament mutu entre dones. - Potenciació de les altres en lloc de competir destructivament. - Especialment visible en xarxes socials, on moltes creadores de contingut es recomanen mútuament. 6.2. Experiència personal com a creadora de contingut • La Sara explica la seva vivència com a creadora de contingut en català a TikTok: - Observa molta complicitat entre noies d’edats semblants. - Són habituals els vídeos recomanant altres creadores catalanes que mereixen més visibilitat. - Aquests gestos li donen ànim quan li falta motivació per gravar o editar. • El presentador destaca que els seus vídeos són «molt entretinguts» i anima l’audiència a seguir-la a xarxes. 6.3. Barbie com a referent cultural d’empoderament La part central de la secció és una lectura feminista de la pel·lícula Barbie de Greta Gerwig. La pel·lícula més enllà del tòpic • Barbie es presenta com molt més que una pel·lícula per nenes: - Combina humor, musicalitat i crítica social. - S’utilitza molt l’humor per baixar defenses i fer arribar missatges feministes a un públic ampli. • La Sara explica que la sala de cinema durant l’estrena respirava un ambient de sororitat: - Persones (noies i nois) vestides de rosa. - Sensació de «moment col·lectiu» similar al fenomen Barbenheimer. Trama i temes clau (sense entrar en espòilers profunds) • El Barbie Land s’hi mostra com un món on les Barbies viuen en una societat aparentment igualitària i avançada, amb molta solidaritat femenina. • Barbie passa per una crisi d’identitat: descobreix que no vol ni pot ser la «nina perfecta» que li exigeix l’estereotip. • Viatja al món real i descobreix el masclisme estructural, mentre Ken descobreix el poder que tenen els homes en aquesta societat i intenta importar aquest model patriarcal al Barbie Land (amb cavalls, ranxos i el famós mojo dojo casa house). • El film mostra: - Com les Barbies s’organitzen per revertir aquesta situació. - El paper d’un personatge masculí que encarna els homes feministes i de suport. Impacte emocional • La Sara destaca escenes especialment emotives: - Seqüències on es mostren imatges reals de famílies i amigues de les integrants del rodatge, acompanyades d’una cançó de Billie Eilish. - Moments on es veu clarament la vulnerabilitat de Barbie i el seu rebuig a l’estereotip impossible que se li ha imposat. «És una pel·lícula que va fer plorar gairebé tothom amb qui he parlat», explica. Reflexió final: micromasclismes i canvi social • S’insisteix que dones i homes han crescut en una societat patriarcal i porten integrats micromasclismes i rols apresos. • Pel·lícules com Barbie ajuden a: - Fer conscients aquests patrons. - Obrir converses sobre com millorar actituds i comportaments. • El locutor apunta que ell mateix, com molts homes, ha hagut de revisar actituds passades. Missatge final de la secció: Davant persones vulnerables o en crisi, cal recolzar-les, no enfonsar-les. El suport entre dones és una força transformadora i s’ha de fomentar. 7. Estructura musical i tancament del programa Al llarg del programa s’intercalen diverses cançons senceres, que serveixen tant de pausa com per donar to emocional a les seccions: • Soldadito marinero – Fito y Fitipaldis. • La fortuna – Els Catarres. • Amics, tiets i coneguts – Els Amics de les Arts & The Tyets. • Els teus besos – Maria Jaume. Finalment, el conductor Jaume Elias tanca el programa recordant l’horari del dia següent i donant pas a l’informatiu de Sant Just. L’episodi combina informació rigorosa, mirada local i reflexions socials (infància, Palestina, feminisme) amb un to pròxim i culturalment molt connectat amb el territori.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 18/11/2025 — Plenari municipal, Penya del Moro i nous projectes educatius - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    23'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 18/11/2025 — Plenari municipal, Penya del Moro i nous projectes educatius

    Resum general del butlletí Butlletí informatiu de Sant Just Notícies (edició migdia) a Ràdio Desvern, amb una combinació de política municipal, patrimoni i cultura, educació innovadora, testimoni vital de superació personal i agenda d’activitats locals. El programa s’articula al voltant de: Acords clau del ple municipal extraordinari: gestió econòmica, tinença d’animals i habitatge social (inclòs El Mil·lenari per a gent gran). Nova experiència immersiva a la Penya del Moro que recrea la vida íbera amb tecnologia de visita virtual i realitat virtual. Projectes culturals: performance Una exposició maquetada a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret i cicle especial de Cinema sense condicions dedicat a Lluís Buñuel. Projecte pedagògic renovat de l’Escola Montseny, centrat en els espais com a tercer mestre i el DUA (Disseny Universal de l’Aprenentatge). Xerrada de Txearana sobre superació personal després d’una craniotomia, amb format participatiu i reflexió sobre el funcionament del cervell. Vida associativa i econòmica: Cursa de Karts de Coixinets, trobada empresarial sobre la transformació de la B-23, i agenda cultural i formativa a equipaments com l’Ateneu de Sant Just Desvern, Biblioteca Joan Margarit i Can Ginestar. Política municipal i habitatge Ple municipal extraordinari i gestió econòmica • El ple municipal extraordinari de l’Ajuntament de Sant Just, convocat després de la suspensió d’un ple ordinari per una protesta, aprova inicialment una modificació de crèdit (número 21-2025). Objectiu: ajust pressupostari necessari per avançar en la gestió econòmica municipal. Ordenança de tinença d’animals • S’aprova definitivament la modificació de l’ordenança de protecció i tinença d’animals. • Actualitza criteris i procediments de control i convivència, adaptant el marc normatiu a la realitat actual. Habitatge social i El Mil·lenari • Validació de la resolució de reclamacions sobre les bases d’adjudicació d’habitatges de lloguer i de cessió d’ús per a persones en risc de vulnerabilitat social. • Aquestes bases definiran l’accés als habitatges municipals per a col·lectius especialment sensibles. • Es resolen igualment les reclamacions relatives a les bases dels habitatges de lloguer d’El Mil·lenari per a gent gran, quedant aprovades definitivament. Això permet continuar el procés d’adjudicació dels pisos destinats a persones grans. Patrimoni, tecnologia i experiències immersives Visita virtual a la Penya del Moro • S’estrena una visita virtual immersiva a la Penya del Moro que permet endinsar-se en la vida del poblat íber de fa 2.500 anys. • L’audiovisual “El conte de l’Arrel” ofereix: - Recorregut virtual de 360º (al butlletí diuen “160 graus”, però el concepte és de panoràmica immersiva) accessible en línia i amb ulleres de realitat virtual. - Combinació de visita virtual i ficció dramatitzada basada en un personatge local del conte. • Les escenes s’han rodat a: - Ciutadella Ibèrica de Calafell - Jaciment dels Estinclells de Verdú Aquests espais permeten recrear amb precisió la vida quotidiana íbera. • El centre d’interpretació de Sant Just complementa la proposta amb el recorregut històric. • Al desembre es farà una prova pilot amb sessions amb ulleres de realitat virtual amb cita prèvia. • El projecte reforça la difusió de la Torre de la Penya del Moro, declarada bé cultural d’interès nacional. Arts visuals i nous formats expositius Performance “Una exposició maquetada” a l’Espai Carme Malaret • Mariona Pujol Miravent i David G. Torres presenten “Una exposició maquetada” a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret. • Es tracta d’una performance en directe que: - Combina muntatge i narració sobre una taula. - Construeix i reconstrueix una història visual davant del públic. - Mostra com una exposició es pot fer i desfer en temps real, alterant el sentit segons l’ordre i la disposició dels elements. L’obra converteix el procés de creació en part essencial de l’obra expositiva. • La proposta ofereix una mirada experimental sobre el format exposició i enforteix el paper de l’Espai Carme Malaret com a plataforma de projectes contemporanis d’autor. Superació personal i salut Xerrada de Txearana: “Reiniciar a força, sortida i reconnectar” • L’actriu i comunicadora Txearana oferirà una xerrada gratuïta a les Escoles de Sant Just. • Activitat organitzada per Dona i Empresa dins del seu cicle de conferències. Experiència vital: craniotomia i “reset” del cervell • Txearana explica que fa tres anys i mig es va sotmetre a una craniotomia, una complexa operació de cervell per extreure una malformació arteriovenosa congènita. • Assenyala l’impacte emocional del fet que intervinguin directament el cervell, amb el risc de seqüeles. Els metges li adverteixen que el cervell hauria de refer les connexions neuronals per si mateix. • Ella ho descriu com un “reset”: cal “reiniciar la computadora” i crear noves sinapsis neuronals. • Tot i la duresa del procés, ho viu com una oportunitat de creixement personal i professional. Format de la xerrada: experiment interactiu • Txearana avança que no serà una xerrada convencional d’inspiració o motivació. • Planteja l’acte com un experiment interactiu per: - Crear un espai compartit per persones que han viscut tràngols difícils. - Fomentar la comunicació i el suport mutu. - Mostrar que compartir experiències ajuda a créixer i a sentir-se menys sol. “Quan es comparteixen les experiències, l’únic que pots aconseguir és créixer i fer-te millor”. • Convida tant veïns de Sant Just com persones d’altres llocs a assistir-hi. • L’entrevista completa es pot escoltar en podcast al web de Ràdio Desvern. Cinema i memòria cultural “Cinema sense condicions” dedicat a Lluís Buñuel • El programa de Ràdio Desvern Cinema sense condicions dedica les emissions dels dies 18 i 25 de novembre a Lluís Buñuel, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement. Primera entrega • Emissió del 18 de novembre: - Inclou una entrevista enregistrada al Centre Buñuel de Calanda amb el director del centre, Jordi Xifrà. - Conversa enregistrada durant una visita de l’equip del programa per acostar-se al llegat de Buñuel al seu territori d’origen. Segona entrega • Emissió del 25 de novembre: - Proposa un recorregut divulgatiu per sis obres mestres del cineasta. - Estructura l’anàlisi en tres etapes: • Dues pel·lícules de l’etapa francesa • Dues de l’etapa mexicana • Dues dirigides a Espanya • Cinema sense condicions s’emet: - Dimarts de 20 a 21 h - Reemissió dissabtes de 18 a 19 h - Amb Pep Armengol i Anastasi Rinos al capdavant. Educació: nou projecte a l’Escola Montseny Nou equip directiu i visió de centre • L’Escola Montseny inicia curs amb nou equip directiu i un projecte educatiu renovat basat en la transformació dels espais. • En entrevista a Ràdio Desvern, la directora Cristina Chamorro, la cap d’estudis Esther Jiménez i la secretària Mireia Font exposen les línies mestres. Objectiu: consolidar l’escola com a motor de cohesió i oportunitats al municipi. Transformació de tres espais clau • El projecte se centra en reconvertir tres espais, en col·laboració amb experts i entitats locals, perquè l’entorn esdevingui agent educador actiu (tercer mestre): Taller d’Art (ancienna sala de plàstica) Nou atelier d’art en col·laboració amb Carrau Blau. Fomenta l’expressió i el llenguatge universal de l’art. Sala de Natura (antic laboratori) Espai per a ciència i natura. Assessorament del Lab 06. Promou exploració, descobriment i experimentació. Aula STEAM (Aula Estim) Dedicada a ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques. Amb suport del CityLab de Cornellà i d’un mentor digital (Francesc Raga). • L’equip remarca que la transformació es fa “amb pes i amb seny”, sempre acompanyats d’especialistes. Marc pedagògic: tercer mestre i DUA • La filosofia es basa en la idea que l’entorn físic és el “tercer mestre”, capaç de generar aprenentatge per si mateix. • Metodologia: Explorem, Repensem, Transformem: - Explorem: observació i diagnosi dels espais. - Repensem: redefinició amb suport d’entitats com Carrau Blau. - Transformem: fase actual, d’acció i reorganització dels espais. “Volem que l’infant sigui protagonista del seu aprenentatge, respectant diferents ritmes.” • Prioritza el benestar emocional com a condició bàsica d’aprendre. • Es treballa en línia amb el DUA (Disseny Universal de l’Aprenentatge): - Identificació de barreres físiques i cognitives. - Creació d’entorns que contemplin la diversitat present a les aules. Comunitat educativa i famílies • Les famílies han participat activament en la creació de l’atelier d’art a través d’una dinàmica simbòlica: Construcció d’un camí de vida col·lectiu: de la individualitat a la col·lectivitat, entrellaçant camins personals. • L’escola es vol consolidar com un centre viu, obert i connectat amb la realitat del municipi. Tecnologia i nous projectes • Política clara sobre dispositius personals: - Prohibició d’ús de telèfons mòbils i rellotges intel·ligents. - La tecnologia s’utilitza només com a eina d’aprenentatge. • A l’alumnat de cursos superiors se li faciliten: - Ordinadors per a tasques supervisades. - Kits de robòtica per desenvolupar el pensament computacional. • Projecte futur: creació de “Ràdio del Montseny”, un espai de ràdio per treballar competències transversals. • L’entrevista completa es pot trobar al podcast del web de Ràdio Desvern. Esport i joventut Cursa de Karts de Coixinets • L’entrega de premis de la 48a Cursa de Karts de Coixinets de Sant Just se celebrarà al Casal de Joves. • Acte previst dues setmanes després de la cursa, valorada molt positivament per l’organització. • Es lliuraran: - Premis als tres primers classificats de cada categoria. - Premis als millors cronos. - Guardons especials al corredor més gran i al més petit. • Es projectarà el vídeo oficial de la cursa, realitzat pel santjustenc Enric Guerrero. Economia local i urbanisme Trobada empresarial sobre la B-23 • L’associació d’empresaris Sant Just Impulsa, amb el suport de l’Ajuntament, organitza una trobada empresarial. • Tema central: el projecte “La Diagonal fins al Llobregat”, és a dir, la transformació de la B-23 en avinguda metropolitana. • Ponent: l’arquitecte i paisatgista Enric Batlle. Es tracta d’un projecte estratègic que redefinirà la connectivitat viària i urbana entre Barcelona i el Baix Llobregat. Agenda cultural, formativa i d’oci L’últim tram del butlletí fa un repàs extens de l’agenda setmanal a Sant Just Desvern, amb activitats culturals, formatives i lúdiques repartides en diversos equipaments municipals. Dimarts 18 de novembre • Biblioteca Joan Margarit - Recital poètic sobre Paul Celan, figura central de la poesia del segle XX. Dimecres • Plaça Camoapa - Mercat ambulant setmanal (de 9 a 14 h). • Biblioteca Joan Margarit (Escoles) - Club de Lectura “Els Tercers Dimecres” amb la lectura de Persuasió de Jane Austen. • Ateneu de Sant Just Desvern – Sala del Cinquantenari - Tertúlia “El trencaclosques europeu. La Unió Europea en un món convuls”, a càrrec de la periodista i investigadora Carme Colomina. Dijous 20 de novembre • Formació en línia - Taller “No tens temps ni idees per les xarxes socials? Crea el teu assistent d’intel·ligència artificial”. • AUGGE (Aula d’Extensió Universitària) a la Residència La Mallola - Conferència “Panorama actual de les armes nuclears i els seus perills”, amb Xavier Boigues, doctor en Física. • Can Ginestar – Sala Isidor Cònsul - Audició comentada “L’Ona Laietana, música i transformació social”, amb Àlex Gómez Font. • Biblioteca Joan Margarit (Escoles) - Club de Lectura de Teatre amb La corona d’espines de Josep Maria de Sagarra. • Espai de Lliure Creació Carme Malaret - Activitat “Una exposició maquetada” (performance expositiva en directe). • Llibreria (espai “Aquest Llibreter”) - Activitat “La novel·la històrica a debat”. • Escoles - Xerrada amb Txearana, organitzada per Dona i Empresa. Divendres 21 de novembre • Escoles – Servei Local de Català - Sortida al programa “Col·lapse” de TV3. • Casal de Joves – Espai Trobada - Activitat “Divendres de jocs”. Dissabte 22 de novembre • Parc de Lluís Millet (barri de Mas Lluí) - Mercat ambulant de barri (tots els dissabtes al matí). • Casal de Joves – Sala Utopia - Matí: intensiu de creació en aeris. - Tarda: lliurament de premis de la Cursa de Karts de Coixinets amb projecció dels millors moments. • Ateneu de Sant Just Desvern – Sala del Cinquantenari - Primera representació del musical “Matilda” (producció de la Factoria de Teatre de l’Ateneu). Diumenge 23 de novembre • Can Ginestar - Punt d’informació sobre la Penya del Moro. • Parc de Torreblanca - Mercat de Pagès setmanal. - Activitat familiar “Civisme al Parc” (jugateca ambiental, gratuïta i sense inscripció). • Ateneu – Sala del Cinquantenari - Segona i tercera representació del musical “Matilda”. • Parador - Punt de sortida de la 12a Marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista. Síntesi final El butlletí dibuixa un municipi molt actiu, on es combinen: Decisions polítiques estratègiques (pressupost, tinença d’animals, habitatge social i per a gent gran). Innovació en patrimoni i cultura (Penya del Moro, experiències expositives, cicles de cinema). Renovació educativa a l’Escola Montseny amb enfocament en el tercer mestre i el DUA. Històries de resiliència personal (xerrada de Txearana) amb un clar component comunitari. Una programació intensa d’activitats que reforça el paper d’equipaments com l’Ateneu de Sant Just Desvern, la Biblioteca Joan Margarit, Can Ginestar i el Casal de Joves com a eixos de la vida social i cultural del poble.

  • Xarxa a les Ones del 18/11/2025 — Recursos CEPCIR: Inclusió escolar a Sant Just Desvern - episode art
    Xarxa a les Ones
    16'

    Xarxa a les Ones del 18/11/2025 — Recursos CEPCIR: Inclusió escolar a Sant Just Desvern

    El paper del CEEPSIR a l'educació inclusiva L'espai Xarxa a les Ones de Ràdio Desvern ha dedicat una sessió a explicar el funcionament del CEEPSIR (Centre d'Educació Especial com a recurs col·laborador), de la mà d'Ester Figueres, directora del Centre Pilot, i Núria Ros. Aquest recurs neix per garantir que tot l'alumnat a les escoles ordinàries tingui les mateixes oportunitats gràcies a l'assessorament i material dels centres d'educació especial. Eixos principals de la intervenció El suport es desplega al llarg d'uns quatre anys i es basa en quatre pilars fonamentals: * Comunicació: Eliminar barreres comunicatives per afavorir la integració. * Regulació emocional: Treballar l'autoregulació per millorar la conducta i el benestar. * Àrea curricular: Realitzar les adaptacions necessàries als continguts acadèmics. * Habilitats de rutina: Fomentar l'autonomia en els hàbits diaris. Coordinació i impacte en els centres A Sant Just Desvern, el recurs s'aplica actualment a l'Escola Montseny. El funcionament destaca per: 1. Transformació del claustre: Més que centrar-se només en l'infant, el CEPCIR busca un canvi de mirada en tot el professorat per crear un entorn totalment inclusiu. 2. Modelatge i observació: Els professionals entren a l'aula per treballar colze a colze amb els docents, sense jutjar, aportant estratègies pràctiques. 3. Xarxa institucional: La demanda es gestiona a través de l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic) i la inspecció educativa. "El recurs CEPCIR no és només per a l'alumne, sinó que és un recurs d'escola per a tota la comunitat." Un dels avenços més rellevants comentats és l'extensió d'aquest acompanyament als instituts de secundària, una etapa clau on la gestió de la diversitat requereix un suport intensiu i especialitzat.