La Rambla del 18/11/2025 — Ràdio local, educació inclusiva i alerta per la grip aviària
La Rambla de Ràdio Desvern ofereix un magazín matinal de tres hores centrat en: Actualitat municipal (ple extraordinari, habitatge social, ordenança d’animals) Cultura i patrimoni local (Penya del Moro, Espai Carme Malaret, activitats literàries) Educació i inclusió (recurs CEEPSIR i treball amb l’Escola Montseny) Salut i alimentació (grip aviària, consum segur d’ous i pollastre) Agenda i vida associativa (Dona i Empresa, actes a Cal Llibreter, esport i solidaritat) El programa combina informació, entrevistes, divulgació i música, reforçant el paper de Ràdio Desvern com a mitjà de proximitat i altaveu del teixit social i educatiu de Sant Just Desvern. 1. Obertura i marc educatiu del programa Daniel Martínez obre el programa remarcant que, aquest novembre, La Rambla dedica les entrevistes de dilluns i divendres als centres educatius del municipi. 1.1. L’educació com a pilar comunitari • Es presenta l’educació com una “força transformadora” que modela el futur del poble. • Es reivindica que l’educació és un acte comunitari: famílies, docents, alumnat i mitjans locals. “Aquests centres a la ràdio contribuïm a crear una xarxa de complicitat entre el poble i les escoles.” • Es recorda que ja s’han fet entrevistes a l’Institut, a l’Institut Escola, a l’Escola Montseny i al regidor d’Educació. 1.2. Sumari del dia Per al dimarts 18 de novembre, el “menú” de La Rambla inclou: • Notícies municipals de Sant Just d’Esvern • Repàs de portades de diaris amb Mariona Sales • Efemèrides i espai del temps amb Carles Rius • Entrevista del dia: activitat DieTalk de l’entitat Dona i Empresa • Espai educatiu Xarxa a les Ones des del Centre Pilot • Secció literària En ve de llibres amb Arnau Cònsul de Cal Llibreter • Espai de nutrició i dietètica amb Elvira Sánchez 2. Informatiu municipal i agenda cultural local 2.1. Ple extraordinari i polítiques d’habitatge i animals (≈ 554–655 i 3619–3669) Temes principals del ple extraordinari: • modificació de crèdit nº 21-2025: - Ajust pressupostari per avançar en la gestió econòmica municipal. • Ordenança de protecció i tinença d’animals: - Resolució d’al·legacions i aprovació definitiva. - Actualitza criteris de control, convivència i protecció. • Habitatge social i per a gent gran: - Resolució de reclamacions sobre les bases d’adjudicació d’habitatges de lloguer i cessió d’ús per a persones en risc de vulnerabilitat social. - Validació definitiva de les bases dels habitatges de lloguer d’El Mil·lenari per a gent gran, per garantir la continuïtat del procés d’adjudicació. “Un instrument que determinarà l’accés als habitatges municipals destinats a col·lectius especialment sensibles.” 2.2. Patrimoni històric: experiència immersiva a la Penya del Moro (≈ 683–747 i 3688–3711) • Presentació de l’audiovisual “El conte de l’arrel”, una visita virtual immersiva de la Penya del Moro: Recorregut 360º accessible en línia i amb ulleres de realitat virtual. Combina visita virtual i ficció dramatitzada basada en el personatge del conte local. • Recreacions rodades a: Ciutadella ibèrica de Calafell Jaciment dels Estinclells de Verdú • El Centre d’Interpretació del Municipi complementa el projecte amb context històric i al desembre s’engega una prova pilot de cessió de tres ulleres de realitat virtual amb cita prèvia. • Es reforça la difusió de la Torre de la Penya del Moro, declarada bé cultural d’interès nacional. 2.3. Art contemporani: performance a l’Espai Carme Malaret (≈ 789–836 i 3726–7324) • L’espai de lliure creació Carme Malaret acull l’acció artística “una exposició maqueta” de Mariona Pujol Miravent i David G. Torres. • Característiques: Performance en directe sobre una taula: muntatge i narració visual. L’obra es construeix i es desfà en temps real, canviant el sentit segons l’ordre i la disposició dels elements. Converteix el procés de creació en part essencial de l’obra. “Els artistes mostren com una exposició pot fer-se i desfer-se en temps real.” • Objectiu: oferir una mirada diferent sobre el format expositiu i enfortir el paper de l’Espai Carme Malaret com a punt de difusió de projectes contemporanis d’autor. 3. Premsa del dia i conversa d’actualitat Amb Mariona Sales, es repassen les principals portades. 3.1. Diari Ara (≈ 1069–1326) Temes destacats: • Finançament autonòmic: - Montero promet nova proposta de model en 3 mesos. - Objectiu de dèficit autonòmic del 0,1% per al període 2026–2028 (uns 1.000 M€ per a Catalunya). • Alta velocitat Barcelona–Madrid: - Projecte per reduir el trajecte a menys de 2 hores, amb trens fins a 350 km/h. - El locutor i Mariona debaten si cal prioritzar encara més velocitat o enllaços amb altres territoris. • Judici a Jordi Pujol: - Metges dubten que estigui en condicions de ser jutjat; l’Audiència Nacional ho valorarà per videoconferència. • Mercat alimentari: - S’analitza l’encariment dels ous i la diferència entre preu d’origen i botiga. - Es vincula al tema que es tractarà més tard a nutrició (grip aviària). • Esports: - Tornada de partits al Camp Nou dissabte i presència de Xavi Hernández a la presentació de Víctor Font. 3.2. El Periódico (≈ 1345–1487) • Carlos Mazón al Congrés: - Evita donar explicacions sobre 37 minuts de desconnexió del mòbil durant l’episodi de l’Adana a València. • Nova proposta de finançament autonòmic: - Hisenda preveu presentar-la a inicis de 2026. - Es fixa un dèficit del 0,1% i s’adverteix d’un ajust de 5.500 M€ si es rebutja el camí fiscal. • Guerra a Gaza: - Testimoni de Ricardo Martínez (Metges Sense Fronteres) sobre la devastació un mes després de l’alto el foc. • Unió Europea i Mediterrani sud: - Vol superar el paternalisme en la relació amb aquests països. • Drogues: - El preu de la cocaïna baixa i la puresa puja per sobreoferta. • Esports i societat: - El Barça torna al Camp Nou dissabte. - Nova llei de turisme a Catalunya per protegir residents. - Recomanació del govern de tenir un “kit d’emergència per a 72 hores”, que genera angoixa i un debat irònic al programa. 3.3. La Vanguardia (≈ 1585–1664) • Nou finançament autonòmic: - Inclouria competències pròpies de Catalunya; el PP acusa Montero de voler “contentar els independentistes”. • Mazón i l’Adana: - El president valencià eludeix responsabilitats i no aclareix què va fer durant els 37 minuts d’incomunicació. • Central nuclear d’Almaraz: - Es demana informe per allargar-ne la vida tres anys més. • Joves i feminisme: - Estudi que indica que nois joves s’allunyen del feminisme i s’apropen a la dreta i extrema dreta. • Kit d’emergència 72 hores: - Es reprèn el debat sobre l’oportunitat i el missatge que envia a la ciutadania. 3.4. El Punt Avui (≈ 1687–2051) • Entrevista a Josep Casadevall, advocat andorrà i jutge, sobre el valor moral i ètic de les sentències. • Reportatge sobre els 80 anys del Procés de Nuremberg, presentat com a orígen de la justícia internacional. • Espai cultural amb titular molt comentat al programa: “Oques Grasses torna a exhaurir entrades pels nous concerts de comiat, i Puigdemont i Pujol les van vivint magres.” • Es destaca el fenomen d’Oques Grasses: Quatre concerts de comiat a l’Estadi Olímpic (més de 220.000 entrades venudes, sold out en minuts). Es remarca la importància històrica del grup per a la música catalana. • Es parla també del partit solidari Catalunya–Palestina a l’Estadi Olímpic: Entrades a preus simbòlics (5, 10 i 15 €). Objectiu solidari amb Palestina i comparació amb l’èxit de venda al País Basc. 4. Espais de servei: efemèrides i informació general 4.1. Efemèrides del dia (≈ 2423–2524) Dies internacionals: • Dia mundial per prevenir l’explotació, abusos i violència sexual contra els nens i promoure la sanació. • Dia mundial del pacient anticoagulat. • Dia internacional de l’Art Islàmic. Fets històrics destacats: • 18/11/1976: les Corts espanyoles aproven la Llei de la Reforma Política, que obre el camí cap a la democràcia. • 18/11/1824: es constitueix el Districte Federal de Mèxic com a capital de la República, amb seu a Ciutat de Mèxic. Naixements i defuncions: • 18/11/1923: neix l’astronauta nord-americà Alan Shepard. • 18/11/1922: mor Marcel Proust, escriptor francès. 4.2. Espai musical d’efemèrides – Nirvana (≈ 2500–2567) • Es recorda el registre del MTV Unplugged de Nirvana a Nova York, una de les sessions acústiques més icòniques del rock. • Es destaca que el concert es va emetre un mes després i es convertí en disc de culte (publicat pòstumament el 1994). • S’emet Come as You Are. 5. El temps: irrupció d’aire fred i canvi d’estació (≈ 2721–3207) Amb Carles Rius, es fa una anàlisi detallada de la situació meteorològica. 5.1. Context i dades històriques • Es comparen mínimes anuals dels últims anys a Sant Just (dades de Can Ginestar): 2019: 2,4 ºC 2020: 1,8 ºC 2024: 2,2 ºC 2025 (fins ara): 0,6 ºC (14 de gener) • Arriba una entrada d’aire àrtic molt potent: Especialment intensa a Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc i Cantàbria. Podria portar temperatures 12 ºC per sota de l’habitual per l’època als Pirineus. 5.2. Evolució a Sant Just Desvern • Temperatura actual: 12 ºC a l’Escola Montseny, amb sensació d’11 ºC per vent de nord. • Dimarts (dia del programa): Màxima prevista entre 14–16 ºC. Mínima vora 11 ºC. • Dimecres: - Màxima d’uns 11–12 ºC (ambient de ple hivern). - Mínima de 5–6 ºC. - Sol al matí, augment de núvols al migdia i tarda. • Dijous: - Màxima de 9–10 ºC com a molt. - Possibilitat que la màxima sigui a primera hora i la temperatura baixi al llarg del dia. - Precipitacions febles possibles; si plou, l’aire fred en alçada farà baixar encara més la temperatura. - Risc que la mínima de la nit de dijous a divendres arribi als 3–4 ºC. • Divendres i dissabte: - Màximes al voltant de 10–11 ºC. - Nits molt fredes; ambient clarament hivernal. • Diumenge: - Lleugera recuperació fins a 13–14 ºC de màxima. 5.3. Pirineu i muntanya • Possibles nevades destacades a la cara nord del Pirineu, amb cotes baixes al Montseny si hi ha rebuf al Maresme. • S’adverteix que, al Pirineu, es poden assolir temperatures sota zero i sensació tèrmica molt baixa, amb vent de tramuntana. Recomanació: extremar la precaució si es planegen excursions de muntanya el cap de setmana, per fred intens i neu. 6. Notícies generals i butlletins (Catalunya Ràdio) Els butlletins horaris aporten context d’actualitat més enllà de Sant Just. 6.1. Política internacional i conflictes • Visita de Volodímir Zelenski a Espanya (≈ 3241–3281 i 6835–6904): Tercera visita oficial. Objectiu: aconseguir més suport militar i uns 1.000 M€ d’ajuda aquest any. Agenda: Congrés dels Diputats, reunió amb empreses de defensa (Indra), dinar amb el rei Felip VI, visita del Guernica al Reina Sofia, trobada i roda de premsa amb Pedro Sánchez. • Zelenski anuncia viatge a Turquia per reactivar negociacions de pau amb Moscou. 6.2. Política econòmica i finançament • La consellera d’Economia Alicia Romero assegura que el principi d’ordinalitat quedarà blindat en el nou model de finançament. 6.3. Successos i societat • Mort d’una dona gran que cau del balcó a l’Hospitalet de Llobregat; sospites sobre la possible implicació del fill. • Incendi en una zona de barraques a la futura estació de la Sagrera (Barcelona): 6 barraques calcinades. Dues persones ferides, una amb cremades. • Protestes a Rosselló (Segrià) per reclamar una escola nova i millores en el menjador i l’estructura del centre. 6.4. Esports • Futbol: partit benèfic Catalunya–Palestina a Montjuïc (es reforça el vincle amb la conversa al bloc de premsa). • Bàsquet: arribada de Xavi Pasqual a la banqueta del Barça. • Handbol i futbol sala: partits europeus i de Copa del Rei. • Tennis: baixa de Carlos Alcaraz per a la Copa Davis. 6.5. Notícies educatives i jurídiques (cap al final del programa) • Canvi en les proves de competències bàsiques: - Deixen de fer-se a tots els centres i passen a una mostra d’uns 70 centres, per combinar-les amb una nova prova estatal. • El Tribunal Constitucional aborda el cas de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga en relació amb l’aplicació de la llei d’amnistia. • Gregorio Luri rep el Premi Atlàntida 2025 del Gremi d’Editors de Catalunya, per la seva trajectòria en pedagogia i lectura. 7. Entrevista Dona i Empresa – Reiniciar i reconnectar (Che Arana) (≈ 4372–5025) 7.1. Context de l’activitat • Entrevista a Che Arana sobre el DieTalk titulat “Oportunitat de reiniciar, forçar sortida i reconnectar”, organitzat per Dona i Empresa. • L’acte té lloc a Les Escoles (carrer Montserrat, 2, Sant Just d’Esvern), dijous a les 20 h. • Activitat gratuïta, oberta a tot el públic (no només dones ni només persones de Sant Just). 7.2. Experiència vital de Che Arana • Fa 3 anys i mig, Che Arana va ser sotmesa a una craniotomia per extreure una malformació arteriovenosa congènita al cervell. • El metge li explica que li “tallaran” connexions però que la reconnexió neuronal l’haurà de fer ella: “Nosaltres tallarem per aquí i per allà, però després connectaràs tu.” • A partir d’aquesta vivència, treballa la idea de “reset” del cervell i de crear noves sinapsis per recuperar funcions, memòria i benestar. 7.3. Contingut i enfocament de la xerrada • L’activitat no serà una xerrada convencional sinó un petit experiment interactiu amb el públic. • Objectius: Compartir com ha afrontat la por i la incertesa davant d’una operació cerebral. Mostrar com una experiència crítica pot esdevenir oportunitat de creixement personal i professional. Fer reflexionar sobre com ens expliquem els nostres propis traumes i com podem generar noves connexions vitals. • Che Arana reivindica el valor de la comunicació i la narrativa personal com a eina de sanació i acompanyament: “Quan es comparteixen les experiències, l’únic que pots aconseguir és créixer i fer-te millor.” 7.4. Paper de Dona i Empresa • Che destaca positivament la tasca de Dona i Empresa com a espai de sororitat real i suport a projectes personals de dones del municipi. • El cicle de DieTalks té una dimensió motivacional i inspiradora, connectant testimonis personals amb empoderament professional. 8. Xarxa educativa: recurs CEPCIR i inclusió escolar (≈ 5806–6803) Espai “Xarxa a les Ones”, dedicat a educació. 8.1. Què és el recurs CEPCIR? Conversa amb Ester Figueres (directora del Centre Pilot) i Núria Ros (equip CEPCIR). • El recurs CEPCIR neix del Decret 150/2017 i té com a objectiu que l’alumnat de centres ordinaris amb necessitats de suport intensiu tingui les mateixes oportunitats que la resta. • Les escoles d’educació especial (com el Centre Pilot) aporten recursos i serveis a les escoles ordinàries: Assessorament al claustre. Modelatge d’estratègies dins l’aula. Disseny d’adaptacions i plans de treball. 8.2. Centres atesos a la zona • El Centre Pilot treballa al Baix Llobregat; de les 9 escoles d’educació especial de la comarca, 4 donen recurs CEPCIR. • Actualment, a Sant Just es dona servei a l’Escola Montseny. • També es treballa amb centres d’Esplugues i Sant Joan Despí. • El recurs acostuma a durar 3–4 anys per centre i és progressivament menys intensiu, però el centre especial continua sent referent en inclusió. 8.3. L’alumnat destinatari • Es focalitza en l’alumnat que necessita suport més intensiu (aprox. un 15%): Amb discapacitats, trastorns, malalties o desavantatges educatius significatives. Sempre escolaritzats en centres ordinaris. • Es distingeix entre: Suports universals (100% de l’alumnat). Suports adicionals (30%). Suports intensius (el focus principal del CEPCIR). 8.4. Com es demana el recurs? • La demanda parteix del centre ordinari, que detecta dificultats importants amb determinats alumnes. • El centre ho canalitza via EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic). • Amb Inspecció Educativa i un equip mixt (EAP + inspecció + representants de centres), es prioritzen les escoles segons: Necessitats detectades. Vacants i recursos disponibles. • CEPCIR també ha començat a entrar a instituts de secundària, fet considerat clau, ja que la inclusió a aquesta etapa encara és un gran repte pendent. 8.5. Àmbits de treball i metodologia CEPCIR treballa a partir de quatre eixos principals: Comunicació • Sistemes alternatius o augmentatius, estratègies per millorar la interacció i la participació. Regulació emocional i conducta • Autoregulació, identificació d’emocions, reducció de conductes desajustades. Currículum • Adaptacions curriculars, materials diversificats i metodologies inclusives. Hàbits i rutines diàries • Autonomia personal, organització del temps i de les tasques. Metodologia clau: • Observació directa dins l’aula i als espais comuns (pati, música, educació física, etc.). • Modelatge: el professional CEPCIR mostra com aplicar estratègies amb l’alumne i amb el grup. • Disseny d’un pla de treball anual amb objectius concrets, viables i compartits amb el claustre. • Coordinació sistemàtica: Reunions amb tutors, mestres d’educació especial, vetlladors/es i EAP. Registre escrit de les intervencions i dels materials aportats. Avaluació al final de curs i memòria per replantejar objectius. “Comencem com una formiga amb un alumne concret, però la mirada inclusiva s’ha d’estendre a tota l’escola.” 8.6. Relació amb famílies i altres serveis • Els professionals CEPCIR no contacten directament amb les famílies; l’objectiu és empoderar l’equip del centre ordinari. • La comunicació amb famílies la vehicula el propi centre amb suport de l’EAP. • Es ressalta que l’èxit del recurs depèn de: Impuls fort de l’equip directiu. Implicació de tot el claustre i no només del tutor de l’alumne. 9. Espai literari – Cal Llibreter, franquisme i història (Arnau Cònsul) (≈ 7616–8365) 9.1. Franquisme, memòria històrica i jovent Amb Arnau Cònsul (Cal Llibreter), es proposen recomanacions per entendre el segle XX espanyol i, especialment, el franquisme, davant el ressorgiment de discursos que el blanquegen. Llibres destacats (editorial Passado y Presente): “El bulldozer negro del general Franco” – Fernando Hernández Sánchez • Història d’Espanya al segle XX explicada per a la primera generació del segle XXI. • Llibre breu i planer que repassa dictadures, guerres i transició, amb mirada crítica. “El franquismo” (còmic / història gràfica) – guió de Gonzalo Pontón, dibuixos de Mat Per Llaur • Obra gràfica pensada per lectors joves o no especialitzats. • Explica de forma clara els 37 anys de dictadura i el context de la Guerra Civil. • Reivindicat per Julián Casanova com una història que molts joves haurien d’haver après però no han après a l’escola. Idea clau: la història del franquisme s’ha explicat poc i malament als currículums, i cal pedagogia històrica per evitar-ne la banalització. 9.2. Actes de la setmana a Cal Llibreter Dimarts (dia del programa) – Acte sobre Paul Celan: • Presentació/traducció de Rosa Ningú a càrrec d’Arnau Pons, un dels grans especialistes mundials en l’obra del poeta. • Es destaca que, gràcies a la tasca de l’editorial L’Abreu, el català serà un dels pocs idiomes amb tota l’obra de Celan traduïda. Dijous 20N – Debat sobre com explicar la història: • Coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco, Cal Llibreter proposa un acte literari més que no pas polític. • Convidats: Andreu González (novel·les històriques sobre la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió) i Sònia Casas (novel·la sobre Gaudí, antiga directora de la revista Sàpiens). • Tema central: “Com expliquem la història a través de la ficció? Fins a quin punt és lícit inventar per fer-la comprensible?” Setmana següent: • S’anuncia la cancel·lació per motius de salut de l’acte al Celler de Can Mata sobre l’origen de la vinya a Catalunya (restarà pendent per a gener o febrer). 9.3. Balanç del Novembre Literari • Es recorda que el Novembre Literari inclou presentacions diverses (Paula Vidal, Xavi Mas Craviotto, etc.). • Es constata que la setmana del programa és especialment intensa, amb dos actes clarament lligats a història i memòria. 10. Nutrició i grip aviària – ous i pollastre sota la lupa (Elvira Sánchez) (≈ 9252–10414) Espai setmanal de nutrició i dietètica amb Elvira Sánchez. 10.1. Per què pugen els preus d’ous i pollastre? • Factors principals: Llei d’oferta i demanda: ous i pollastre són proteïnes habitualment més econòmiques; quan l’oferta baixa i la demanda es manté, el preu puja. Grip aviària: mesures de confinament d’aus a l’aire lliure en 254 municipis catalans (zones de vigilància). • Les gallines sospitoses d’infecció s’han de confinar i no entren a la cadena alimentària fins que se’n garanteix la seguretat. Resultat: menys sacrificis i menys producció d’ous → pujada de preus. 10.2. Risc real per a les persones • El virus de la grip aviària: Es transmet entre aus i, en casos molt concrets, a humans que conviuen molt estretament amb animals infectats (respiració, excrements…). És un virus termolàbil: la calor de la cocció l’inactiva. • Consumint ous o pollastre ben cuinats, el risc de contagi és pràcticament nul. • El perill principal és la contaminació creuada a la cuina: Tallar pollastre cru contaminat i, sense netejar taula i ganivet, tallar pa o menjar que es menjarà cru. El mateix amb els ous crus (maioneses casolanes, rovells poc cuits, etc.). “És més fàcil agafar una salmonel·losi que una grip aviària menjant un ou.” 10.3. Mesures oficials i seguretat alimentària • El Ministeri d’Agricultura ha imposat restriccions per evitar el contacte entre aus domèstiques i ocells migratoris, principals vectors del virus. • Obligacions per a les explotacions: Alimentació i abeurament a l’interior. Registre de qualsevol sospita de malaltia. Aïllament i seguiment veterinari dels animals sospitosos. • A la indústria alimentària s’apliquen sistemes d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC) per minimitzar riscos. • Quan es detecta un problema, sovint és la mateixa granja qui l’avisa i s’autolimita la producció. 10.4. Recomanacions per a la ciutadania • No cal alarmar-se ni fer compres compulsives d’ous o pollastre. • Mantenir bones pràctiques d’higiene alimentària: Cocció completa d’ous i carns. Rentar mans, taules i utensilis després de manipular carn o ou crus. Evitar contaminar aliments llestos per menjar amb utensilis que han tocat productes crus. • Si pugen els preus o hi ha menys disponibilitat, es poden fer substitucions temporals: Menjar 4 ous a la setmana en lloc de 6. Utilitzar llegums combinats amb cereals com a proteïna alternativa. Optar per altres carns o fonts vegetals. “No ens morirem de gana perquè mengem menys ous unes setmanes.” 10.5. Benestar animal i perspectiva global • Aïllar les aus no només protegeix la salut humana sinó també el benestar dels animals, que reben tractament i seguiment adequat. • Elvira recorda que no vivim en un món estèril: sempre hi ha bacteris i virus, però els sistemes de control i la cocció correcta redueixen el risc a nivells molt baixos. 11. Tancament i reconeixements 11.1. Felicitació a una professional local • Es tanca el programa amb una felicitació a la santjustenca Natali Albert, guardonada amb el Premi Butaca a Millor caracterització pel seu treball al musical L’Ànima. • L’espectacle ha rebut sis premis més, i es destaca l’orgull de Sant Just per tenir presència als guardons. 11.2. Recordatori del rol de la ràdio • Daniel Martínez subratlla que La Rambla és un espai on conviuen: Actualitat local (ple, habitatge, animals). Cultura i memòria (Penya del Moro, art contemporani, franquisme als llibres, poesia de Paul Celan). Educació inclusiva (recurs CEPCIR, xarxa educativa). Salut i alimentació (grip aviària, bons hàbits). Comerç i teixit associatiu (Dona i Empresa, Cal Llibreter, Càritas, comerç local). • Ràdio Desvern es confirma com a mitjà de proximitat que “no s’adorm mai” i que acompanya el dia a dia de Sant Just Desvern.
