Tots els episodis · 2025

1760 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

49-72 de 1760
  • Veus Parròquia del 17/12/2025 — Rebeca al Gènesi i el paper de les matriarques - episode art
    Veus Parròquia
    30'

    Veus Parròquia del 17/12/2025 — Rebeca al Gènesi i el paper de les matriarques

    Context i presentació del programa Paraula Viscuda és un espai de reflexió religiosa emès a Ràdio Desvern dins l’àmbit parroquial de Sant Just Desvern. En aquest episodi, conduït per Montserrat Giro Selma amb la participació de Dolors Cardona Pera, es continua el cicle dedicat a 20 dones de l’Antic Testament, centrant-se avui en la figura de Rebeca. Les locutores parteixen de la seva experiència en grups de dones de l’Església (col·lectiu Dones en l’Església, Sembra Veu i grup Nostra Dona de la parròquia) i situen la reflexió en clau de lectura bíblica amb sensibilitat feminista. Marc bíblic: Gènesi, patriarcat i matriarcat Què és el Gènesi? • El Gènesi és presentat com un llibre del Pentateuc que parla dels orígens: la prehistòria de la humanitat i el naixement del poble d’Israel. • Es distingeixen dues grans parts: • Una primera secció més mítica/simbòlica (creació d’Adán i Eva, Caín i Abel, el diluvi de Noè…), en paral·lel a altres relats d’altres pobles antics. • Una segona part, que és la que interessa al programa, dedicada a l’origen del poble escollit i als patriarques i matriarques (Abram, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob, etc.). Patriarcat i matriarcats bíblics • El context és patriarcal: fa uns 4.000 anys, «és la veu de l’home» la que compta socialment i jurídicament. • Tot i això, les ponents remarquen que les dones sempre hi són presents en la història de la humanitat i de la fe: • De manera activa, agosarada, desinteressada i de servei. • Amb tasques de responsabilitat en el desenvolupament del missatge de Déu. • Es diferencia entre: • Patriarcat: estructura on el poder formal recau en els homes. • Matriarques: dones com Sara, Rebeca, Raquel i Lia, que tenen un paper decisiu en la descendència del pacte diví. • S’assenyala que ja hi havia antics cultes matriarcals religiosos abans que Israel fos escollit com a poble de Déu, on es venerava la figura de la mare o deessa. En aquest marc, les figures femenines bíbliques –tot i viure en patriarcat– demostren una gran força i influència. Recordatori de Sara i Agar com a precedents Sara, mare del poble • Sara queda com la mare del poble d’Israel, la que vincula les promeses de Déu a Abram i infanta el fill que encetarà una descendència nombrosa. • El programa subratlla que: • Sara no és només origen de la història d’Israel, sinó origen també de la història dels creients cristians. • Els qui creuen en Jesús –fill d’Israel– reconeixen en Sara una mare en la fe, i volen tenir el seu mateix esperit obert i confiat al camí de Déu. Agar, mirada feminista • Des d’una lectura feminista, Agar és destacada com l’única dona que rep directament paraules del missatger del Senyor sobre la descendència. • Agar es converteix en una mena de teòloga: • Pren consciència del que ha succeït. • Dóna nom a Déu («el Déu que veu»), a partir de la seva experiència amb l’àngel. • Utilitza la seva capacitat de lectura espiritual del que ha viscut. • Amb Sara i Agar ben situades, el relat bíblic del Gènesi introdueix Rebeca. Qui és Rebeca dins el Gènesi? Identitat i lloc en la genealogia • Rebeca és presentada com un personatge clau de l’Antic Testament, tot i que sovint ha quedat poc visibilitzada. • El Gènesi la descriu així: • Filla d’Abetuel i germana de Laban, del mateix clan familiar que Abram havia deixat en escoltar la crida de Déu. • Esdevé esposa d’Isaac, fill d’Abram. • És mare d’Esaú i Jacob, els dos bessons que marcaran dues nacions. • A la història bíblica, Rebeca queda emmarcada entre dues grans figures: • D’una banda, Abram i Sara, iniciadors de l’aliança. • De l’altra, el seu propi fill Jacob, pare de les tribus d’Israel. • Per això, sovint és vista només com un esglaó en la cadena que porta al naixement del poble escollit. El programa reivindica que, tot i això, la seva acció és decisiva. El relat de Rebeca: crida, decisió i matrimoni L’encàrrec d’Abram i el viatge del servent • Quan Abram s’adona que envelleix, vol garantir la continuïtat del clan escollit per Déu. • Manda el seu servent de màxima confiança perquè torni al seu antic clan i busqui esposa per a Isaac: • No vol que el seu fill es casi amb dones d’altres pobles. • Vol mantenir el llinatge vinculat a la promesa de Déu dins el mateix clan. • El servent emprèn el viatge amb camells i arriba a una zona amb un pou, un lloc de trobada molt simbòlic: • El tema de l’aigua i el pou apareix sovint a la Bíblia com a espai de vida, convivència i trobada (Agar, la samaritana, etc.). La trobada al pou i la veu de Rebeca • Rebeca hi apareix com una noia jove, valenta, espavilada i bonica que ha anat a buscar aigua. • El servent queda impressionat pel seu tarannà actiu i decidit i li demana que el presenti a la seva família. • Un fragment clau del Gènesi remarca el dret de paraula de Rebeca: «Cridem la noia i demanem el seu parer». • Li pregunten si vol marxar amb aquell home, missatger d’Abram. Podia quedar-se uns dies a casa, però ella respon de seguida que sí. Això mostra la seva llibertat interior i capacitat de decisió sobre un punt que li canviarà la vida. Benedicció familiar i acollida per part d’Isaac • La família la beneeix amb unes paraules solemnes: «Tu ets la nostra germana, que de tu en surtin milers de miriades». • En arribar a Canaan, Isaac la instal·la a la tenda on havia viscut Sara i la pren per esposa: • Col·locar-la a la tenda de Sara és un gest simbòlic d’una gran força. • Mostra que Rebeca hereta el lloc d’honor de Sara i és acollida com a nova matriarca estimada pel poble. • Després de la mort d’Abram, Isaac i Rebeca passen a conduir el camí del poble dins l’aliança amb Déu. Rebeca mare de bessons: Esaú i Jacob L’oracle sobre els dos pobles • Rebeca queda embarassada de bessons, cosa que el Gènesi carrega de fort simbolisme. • El text bíblic recull l’oracle del Senyor sobre el seu ventre: «Hi ha dues nacions en el teu ventre. Dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre i el més gran servirà el més petit». • Això anticipa que Esaú, el primogènit, acabarà servint Jacob, el petit, trencant l’ordre habitual del patriarcat. El naixement i la primogenitura • El relat subratlla el significat teològic del naixement: • El primer en sortir és Esaú, descrit com roig i pelut com un mantell. • Tot seguit surt Jacob, agafat al taló d’Esaú, imatge de lluita i rivalitat des del naixement. • L’episodi de la primogenitura venuda per un plat de llenties és presentat com un primer gran moment de conflicte: • Esaú torna exhaust de caçar i demana del guisat de llenties que cuina Jacob. • Jacob, amb intenció calculadora, li diu que només li’n donarà si li ven els drets de primogenitura. • Esaú accepta, menyspreant a la pràctica el seu dret d’hereu. • D’aquí neix l’expressió popular «vendre la primogenitura per un plat de llenties» com a imatge de perdre alguna cosa molt valuosa per una gratificació immediata i irrellevant. Preferències i tensions familiars • El programa remarca la dinàmica afectiva complexa dins la família: • Isaac simpatitza amb Esaú, el més fort, caçador, capaç de portar pràcticament el pes del clan. • Rebeca s’estima més Jacob, sensible, dolç i d’un altre tarannà. • Aquesta preferència materna genera rivalitat i necessitat de protecció per part de Rebeca envers Jacob. El gran gir: la benedicció robada Isaac envelleix i prepara la benedicció • Amb la vellesa, Isaac queda cec i sent que s’acosta la seva hora. Decideix que ha de beneir el seu hereu per transmetre-li la continuïtat del llinatge. • En aquest context, el programa insisteix que cal entendre l’actuació de Rebeca no només com una manipulació sinó com resposta a una crida interior de Déu: • Ella també se sap cridada. • Coneix bé el caràcter dels dos fills i discernirà qui és més adequat per encarar el futur del poble. L’engany dissenyat per Rebeca • Rebeca trama una estratègia perquè la benedicció recaigui en Jacob, en sintonia amb l’oracle que havia rebut: • Sap que Esaú és pelut i que Isaac està cec, de manera que confia en el tacte del pare. • Fa vestir Jacob amb pells suaus (pell de be) per tal que, en tocar-lo, Isaac cregui que és Esaú. • Isaac, enganyat pel tacte i l’olor, beneirà Jacob com a primogènit, tot i que oficialment ho hauria d’haver estat Esaú: • Un cop feta la benedicció, no es pot desfer, i aquest gest consagra Jacob com a hereu del projecte de Déu per al poble. Conseqüències: ruptura i exili de Jacob • Quan Esaú descobreix l’engany, se sent traït profundament. A partir d’aquí s’enceta una cadena de ressentiments i enganys. • Davant el perill, Isaac envia Jacob lluny i s’obre una nova etapa del relat bíblic: • Jacob marxa a la terra d’origen del clan d’Abram. • Allà es trobarà amb Lia i Raquel, dones que seran també protagonistes del Gènesi. • El programa destaca l’astúcia de Rebeca, però a la vegada la interpreta com a dona forta que discerneix el camí de l’aliança, confiant que Jacob és el més idoni per continuar el projecte de Déu. La visió teològica i de fe: llinatge i fidelitat Configurant el llinatge d’Israel • La història de Rebeca s’emmarca en un temps en què la humanitat cerca el seu Déu o els seus déus. Hi ha diversos cultes i deesses, però el poble d’Israel manté una línia de fidelitat a un Déu únic. • Mitjançant decisions com les de Rebeca, el poble va teixint el seu camí de fe: • Es procura que l’hereu (Jacob) busqui esposa dins el clan d’Abram. • Es vol evitar matrimonis amb dones hitites, com havia fet Esaú, que haurien diluit o desviat el projecte religiós del clan. • El teixit del llinatge es fa així pas a pas, amb una barreja de lliure decisió humana, enganys, preferències i, alhora, providència divina. Envelliment i final de Rebeca • Amb el temps, Rebeca també es fa gran. El programa remarca el seu final en clau simbòlica: • És enterrada a la cova de Macpela, juntament amb Abram, Sara i Isaac. • Aquest lloc és vist com una penyora de les promeses de Déu sobre la terra que donarà al seu poble. • Així es tanca la trajectòria de Rebeca com a dona forta i decidida, que fa gairebé 4.000 anys va obrir-se pas en un món dur i difícil, mentre Déu anava mostrant a poc a poc el seu rostre enmig de la història. Tancament: connexió amb el Nadal i la migració Advent i naixement de Jesús • En la part final, les locutores connecten el relat bíblic antic amb el temps litúrgic present: • Són al tercer diumenge d’Advent, a les portes de Nadal. • Nadal és presentat com el naixement de l’infant Jesús, el Fill que Déu dona a la humanitat. • Es destaca la humilitat i vulnerabilitat d’aquest naixement: • Neix en una cova, fora de casa, en context de precarietat. • Els pares de Jesús han d’emigrar, de manera que la migració apareix ja unida des del principi a la seva vida. Actualització del missatge • Les ponents subratllen que la vida dels pobles està marcada per moviments, desplaçaments i migracions, i hi veuen una resonància actual del relat bíblic. • El programa es tanca amb un agraïment a l’audiència i al tècnic Carles, i amb una salutació final: • «Bon Nadal, Bon i Sant Nadal», tot desitjant continuar el camí de fe l’any vinent. Nota sobre el fragment final • A partir aproximadament del segon 1492, la gravació canvia bruscament a un tall d’un altre programa esportiu radiofònic (no relacionat amb Paraula Viscuda), amb tertúlia sobre: • El discurs del president del Barça, Joan Laporta, i el retorn de «l’alegria al barcelonisme». • Qüestions econòmiques del club i campanya electoral implícita. • Modificacions del reglament del fair play de La Lliga i possibles efectes sobre el Barça. • Aquest fragment no forma part del programa religiós inicial, sinó que és un enganxament tècnic d’emissió d’un altre espai.

  • #520 - El Refugi del 17/12/2025 — Vi ecològic, Barça a la Copa i cinema en clau Nadal - episode art
    El Refugi
    1h 51min

    #520 - El Refugi del 17/12/2025 — Vi ecològic, Barça a la Copa i cinema en clau Nadal

    Visió general de l’episodi El Refugi d’avui combina actualitat política, crònica esportiva, cultura del vi, recomanacions de cinema i sèries i agenda local de Sant Just Desvern, tot amb un to molt pre‑Nadal. 1. Zoom informatiu: política, societat i llengua Política i corrupció a l’Estat espanyol • Declaració de Santos Cerdán al Senat pel cas Coldo: es presenta com a víctima d’una persecució política, nega vincles amb l’empresa Servi Navar i denuncia el suposat estat profund. • El relat xoca amb proves incriminatòries que apunten que sí que tenia relació amb l’empresa. • Assegura que tot s’intensifica arran de la negociació de l’amnistia amb Junts i la foto amb Carles Puigdemont. Desallotjament massiu a Badalona • Desallotjament de l’antic Institut B9 al barri de Sant Roc, on hi vivien unes 400 persones. • Operatiu amb gran desplegament de Mossos, Policia Nacional, serveis socials i SEM. • Moments de molta tensió, llançament d’objectes i presència de col·lectius de suport com el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. • Entitats denuncien manca total d’alternatives d’habitatge mentre l’alcalde Xavier García Albiol defensa l’enderroc per construir-hi una comissaria. Trama de la joventut de Vox • La marca juvenil La Revuelta, afí a Vox, hauria recaptat centenars de milers d’euros per la DANA que no haurien arribat als destinataris. • Àudios filtrats apunten que Vox coneixia les irregularitats i buscava controlar l’organització juvenil i desmarcar-se de l’escàndol. • Denúncia presentada per Arturo Villarroya, ex president de La Revuelta i assessor a Brussel·les. • Vox nega desviament de fons i acusa PP i PSOE d’orquestrar la polèmica; Santiago Abascal defensa la “neteja” del partit. Neologisme de l’any • “Vespreig” és escollit neologisme de l’any 2025. • Defineix l’activitat de sortir al vespre a fer un beure, tapes i conversa, equivalent al tardeo castellà. • Ha guanyat amb un 25,6% dels vots a la convocatòria de la Universitat Pompeu Fabra, IEC, TERMCAT i 3CAT; darrere queden IA i neurodivergent. Escalada EUA – Veneçuela • Donald Trump ordena el bloqueig total dels petrolers sancionats que entrin o surtin de Veneçuela. • Washington acusa Nicolás Maduro de finançar narcotràfic, terrorisme i tràfic de persones amb el petroli. • Caracas denuncia un bloqueig naval il·legal i un intent d’apropiar-se de les riqueses del país. • L’objectiu dels EUA seria asfixiar les exportacions de petroli, sobretot cap a la Xina. • La població veneçolana viu entre el desig de canvi polític i el rebuig majoritari a una intervenció militar. 2. Actualitat de Sant Just Desvern Titulars municipals • Ple de desembre: entrada d’un nou regidor, revisió de la taxa de residus, actualització de l’inventari de béns i suport a la declaració pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Agenda juvenil i cultural • Casal de Joves: monogràfic d’estilisme i vestuari en arts escèniques (20 de desembre), per a joves de 12 a 40 anys, a la Sala Utopia. Treball de colors, textures, simbologia i expressivitat escènica. • Aula d’Extensió Universitària: conferència “Pavarotti” a càrrec de Pol Avinyó a l’Auditori de la Residència La Mallola. Repàs biogràfic i musical de la figura del tenor. Entrevista a l’alcalde Joan Basagañas • L’alcalde de Sant Just, Joan Basagañas, destaca l’aprovació definitiva dels pressupostos 2026 com a gran fita del darrer ple. • Tres grans eixos pressupostaris: - Finalitzar grans inversions del mandat (pista poliesportiva de Mas Lluí, teatre de l’Ateneu de Sant Just). - Reforçar el manteniment d’equipaments i espai públic. - Millorar l’atenció a la ciutadania, amb 2 M€ per ajudes directes (Servei d’Atenció Domiciliària, teleassistència, extraescolars, habitatge). • L’entrevista completa es pot escoltar al web de Ràdio Desvern. 3. Esports: Copa del Rei i premis FIFA Resultats i prèvies de Copa • El FC Barcelona es classifica pels vuitens de Copa del Rei guanyant 0–2 al Guadalajara (Primera RFEF): - Gol de Christensen de cap al minut 76. - Rashford sentencia al descompte després d’una gran acció assistida per Lamine Yamal. • Avui juguen Reial Madrid – Talavera i Atlètic de Madrid – Atlètic Balears, entre d’altres eliminatòries destacades. Premis The Best de la FIFA • Aitana Bonmatí i Ousmane Dembélé són escollits millors jugadors 2025. - Aitana suma el tercer The Best consecutiu, fita històrica. • Luis Enrique (PSG) és designat millor entrenador masculí. • Serena Wiegman rep el premi a millor entrenadora femenina. • Pedri i Lamine Yamal entren a l’11 ideal, amb l’absència destacada de Raphinha. • En el femení, clara majoria de jugadores espanyoles i del Barça. Notícia bomba al tennis • Carlos Alcaraz trenca la relació professional amb el seu entrenador Juan Carlos Ferrero. Anuncia a Instagram que és una separació amistosa però que toca “separar camins”. Altres apunts esportius • Barça femení juga a París a la Champions; una victòria assegura el primer lloc de grup i el pas als quarts. • Jornada intensa de bàsquet europeu i d’handbol (Granollers a la Lliga Asobal). 4. Cançó del dia: nostàlgia i retorn a casa “Deslocado” – NAPA (Portugal, Eurovisió) • Tema en portuguès, molt viral a xarxes, estrenat el març de 2025 i participant a Eurovisió. • Cançó íntima i emocional sobre: - El desarrelament i la nostàlgia. - La sensació de no pertinença a una gran ciutat de formigó. - El vincle profund amb el lloc d’origen (mar, calma, identitat). • La idea de casa va més enllà de l’espai físic: és memòria, relació emocional i possibilitat de retorn. • La lletra contraposa: - La ciutat anònima, on “mai pertanyeré a aquella ciutat”. - L’illa natal (Madeira) com a espai de pau i reconeixement: “A minha casa, ilha, paz, Madeira”. • El presentador reflexiona sobre com molta gent emigra per feina o necessitat i viu aquesta tensió entre futur i identitat. 5. Efemèride: l’arribada de “Els Simpsons” (1989) Impacte cultural • El 17 de desembre de 1989 s’emet per primera vegada “Els Simpsons”. • Sèrie d’animació que passa de simple entreteniment a fenomen cultural global. De la rialla a la crítica social • Present a les tardes després de l’escola, sopars, caps de setmana i moments familiars. • Amb la mirada adulta es descobreix una sàtira molt intel·ligent: - Crítica a desigualtats socials, racisme, classisme. - Retrat del consumisme desmesurat i del somni americà. • Han creat un univers reconeixible amb personatges imperfectes i humans que fan riure i pensar alhora. “No només celebrem l’aniversari d’Els Simpsons, sinó el valor d’una sèrie que ha sabut entretenir, emocionar i fer reflexionar.” 6. Secció «El món del vi» – Celler Albet i Noya (DO Penedès) 6.1. Context: una visita de tancament d’any • Jaume Elias i Jordi Clavero visiten el celler Albet i Noya (Sant Pau d’Ordal, DO Penedès) i en fan un especial de final d’any. • Zona de vinyes, oliveres i presseguers, molt vinculada al sector primari i encara poc coneguda molt a prop de Barcelona. 6.2. Història del celler i pioners de l’ecologia • Orígens el 1903 amb Joan Albet Rubirósa, que arriba com a masover a la finca Can Vendrell de la Codina. • El masover vivia en una casa annexa i cobrava un percentatge de la collita. • Dècades després, Josep Maria Albet i Noya compra la finca quan els propietaris burgesos no volen fer-se càrrec de la casa i la troben en ruïnes. • Als anys 70, el celler es converteix en el primer de Catalunya en apostar per l’agricultura ecològica, en un context en què se’ls veia com “hippies i bojos”. • Josep Maria Albet, vegetarià i animalista, es nega a matar bestiar i defensa una filosofia avançada de respecte a la natura. 6.3. Entrevista amb la sommelier Núria Origen del nom i naixement del projecte • Albet i Noya són els cognoms del propietari, Josep Maria Albet i Noya. • L’empresa neix com a tal als anys 80, però el punt clau és el 1978, quan una empresa danesa demana vins ecològics per exportar. • A Catalunya ningú en feia, en una època d’“entusiasme químic” al camp; per la seva trajectòria personal, Albet és el candidat ideal per provar-ho. 100% ecològics i influència a la DO Penedès • Des del 1978 elaboren vins 100% ecològics i han contribuït a impulsar el sector. • La DO Penedès es converteix recentment en la primera DO de l’Estat 100% ecològica. • També formen part de Clàssic Penedès per als vins escumosos, amb criança mínima de 15 mesos, i prefereixen parlar de vi escumós en lloc de cava. Varietats i vins especials • La sommelier destaca: - El xarel·lo com a varietat identitària del Penedès i de la casa (fan quatre vins 100% xarel·lo, tots diferents). - Una línia de vins experimentals, varietats recuperades i resistents, mirant al futur. Canvi climàtic i varietats resistents • Denuncia un clima d’extrems (sequera o pluja intensa) que dificulta trobar l’equilibri. • Projecte propi de creació de varietats resistents: - Per suportar millor la sequera. - Per reduir tractaments contra míldiu i oïdi en anys plujosos. • Defensa que, provat que es pot fer vi d’alta qualitat sense pesticides, la deriva cap a l’ecologia és irreversible. Canvi de gustos del consumidor • Cada cop costen més els negres pesants i tànics. • Creixen els vins blancs i sobretot els escumosos: - Més frescos, menys graduació alcohòlica. - Ideals per beure fàcilment en celebracions. Recomanació de Nadal • Núria sentencia: “No hi ha Nadal sense bombolles.” • Recomana apostar pels escumosos d’Albet i Noya per aquestes festes. 6.4. Punts clau de Jordi i tast de vins Conceptes que destaquen Jordi i Jaume • Importància del xarel·lo a la casa i al Penedès. • Vinya d’assaig per a varietats PIWI (resistents a fongs): menys tractaments i coherència amb la filosofia ecològica. • Recuperació de varietats autòctones: - El fundador anava literalment al bosc a buscar vinyes salvatges. - Recuperen varietats com balat i Maria Carrión, autèntic patrimoni vitícola de Catalunya. Vins tastats durant la visita La Volada (blanc de varietats resistents) • Vi molt fresc, aromàtic i floral, ideal per: Vermuts de Nadal (olives, patates, pica‑pica) sense necessitat de vermut clàssic. Beure a copes, ben fred. Fànio (blanc de xarel·lo amb criança complexa) • Elaboració en tres recipients: Barrica de fusta. Ou de formigó (moviment constant de lies i líquid). Tina d’acer inoxidable. • Boca untuosa, amb cos i cremositat, ideal per maridar plats contundents: Steak tàrtar, canelons, plats de rostit. Bosc Negre (blanc brisat / orange wine) • Blanc elaborat amb macració amb pells, que li dona color taronja i estructura. • Sensacions molt properes a un vi negre: cos, tanicitat, persistència. • Maridatges recomanats: Roast beef nadalenc. Croquetes de rostit, fricandó. • Ideal per sorprendre amants del vi que creuen que un blanc no pot tenir cos. Balat (negre de varietat recuperada) • Varietat autòctona balat, similar en estil a la Pinot Noir, però catalana. • Vi fresc, de tànnins suaus i bona finor. • Jordi insisteix que recuperar aquesta vinya salvatge és com salvar patrimoni de Catalunya. Les Granes (escumós rosat) • Escumós rosat brut, amb punt lleugerament dolç. • Bombolla fina i elegant (18 mesos de criança). • Maridatge: cheesecake, formatges blaus i postres làctics. Les Nords (escumós de llarga criança) • Escumós 2021 amb 36 mesos de criança. • L’han rebut com a regal de Núria i el guarden per Cap d’Any com a vi per a una ocasió molt especial. 6.5. Compres de Nadal i consells de botiga Compres del Jordi • Per satisfer els gustos del pare, molt de Rioja: - Ramon Bilbao Crianza 2019 (tempranillo, cos mitjà, estil clàssic elegant). - Hacienda López de Haro Reserva 2018 (tempranillo + graciano, 20 mesos de barrica). • Preu molt competitiu (menys de 10 € per ampolla), fàcils de trobar en grans superfícies com Carrefour. Blancs escollits • Protos Verdejo amb criança sobre lies fines (uns 7 €); fresc però amb volum. • L’Ermita d’Espiells (Juvé & Camps): - Blanc penedesenc amb macabeu, xarel·lo, chardonnay, parellada i viognier. - Ampolla molt vistosa, ideal per fer “bona impressió” a taula sense un cost alt. Compres de Jaume i dificultats amb el vi català • Busca el vi Mireia de Pinord i vins d’Albet i Noya i Domènia Wines a Vila Viniteca, però no els troba. • constata que la botiga té molt pes en vins internacionals i d’altres DO i poca presència de vi català més enllà de DO Penedès i Priorat. • Jordi recomana botigues especialitzades en vi català: - Divi Montaner (focus en DO catalanes). - Vinyasons i Masia (amb projectes dins i fora de DO per filosofia pròpia). 7. Anàlisi Barça – Guadalajara (Copa del Rei) 7.1. Plantejament del partit • Taula rodona amb Jordi Clavero i Daniel Aragón. • Partit duríssim davant un Guadalajara molt ordenat al darrere, amb blocs molt junts a l’àrea pròpia. • Sensació de partit “típic de Copa” per al Barça: - Molt domini, però poca claredat per trencar el mur. - Risc que una contra al minut 80 et castigui. 7.2. Clau tàctica i ambient • Defensa molt física del Guadalajara i arbitratge permissiu amb les entrades. • Estadi ple i ambient hostil per al Barça, amb instruments sonant constantment (la famosa “gaita/bubuzela” que recorda Sud-àfrica 2010). • El rival gairebé no genera ocasions, però hi ha un xut perillós de Mendes que obliga Ter Stegen a intervenir. 7.3. Ter Stegen vs. Iñaki Peña i el debat de la Copa • Gran tema: el retorn de Marc-André ter Stegen a la porteria. • Jaume defensa que, si Ter Stegen es queda, seria just que fos el porter de la Copa per jerarquia i trajectòria. • Dani creu que: - El més probable és que la Copa sigui per Iñaki Peña. - El millor per Ter Stegen podria ser una sortida a l’hivern, per tenir minuts i consolidar-se com a porter titular d’Alemanya. • Es comenta el “hate” a xarxes quan es va anunciar que jugaria Ter Stegen i el pes mediàtic de la seva lesió i decisions recents; tot i això, tots coincideixen en el respecte que mereix el porter alemany. 7.4. Paper de Lamine Yamal i de Fermín • Partit molt complicat per a Lamine Yamal: - És un jugador de 1 contra 1, però es troba davant dues línies de 4–5 jugadors enganxats a l’àrea. - Malgrat això, genera desequilibri i participa a l’assistència del segon gol. • S’insisteix que, amb l’edat que té, és normal que hi hagi irregularitat i partits menys lluïts. • Fermín és considerat el jugador ideal per aquest tipus de duels: - Coneix bé els camps petits i les batalles físiques. - Aporta intensitat, pressió, arribada i lectura d’espais. 7.5. Aspiracions del Barça a la Copa • Coincideixen que el Barça és clar candidat a revalidar el títol. • Recorden la tradició especial del Barça amb la Copa, fins i tot en temporades difícils. • Apunten també l’Athletic Club com a altre gran especialista històric de la competició. 8. Prèvia de Lliga: Villarreal – Barça 8.1. Villarreal, revelació silenciosa • El Villarreal és tercer amb dos partits menys; si els guanyés, quedaria a només dos punts del Barça. • Equilibra una Lliga excel·lent amb una Champions nefasta, on encara no ha guanyat cap partit i ha perdut fins i tot contra rivals com el Copenhaguen o el Pafos. 8.2. Fortaleses del “submarí groc” • Equip molt ben construït, capaç de refer-se tot i vendes importants (com Yeremy Pino). • Plantilla plena de jugadors de nivell: - Gerard Moreno com a davanter referència i “esperico” perillós. - Rafa Marín en defensa, Thomas Partey al mig, Mikautadze, Moleiro, Nicolás Pépé, Ayose Pérez, Buchanan, Solomon… - Dani Parejo, veterà cervell de l’equip (36 anys i encara clau en la creació). • Dades curioses: han marcat 8 davanters diferents, cosa que els fa menys dependents d’una sola estrella. 8.3. Clau del partit i pronòstics • Es remarca que el Barça juga millor contra equips que busquen l’atac (com el Madrid) que contra blocs tancats com l’Osasuna. • Clau: marcar aviat per evitar sofrir i que el partit es compliqui. • Porres: - Jordi: 0–3, amb un 70% de probabilitats de victòria culer. - Dani: també 0–3, amb un 75% per al Barça, confiant en la velocitat de Rashford, Lamine, Vitor Roque o Ferran Torres. 9. Cinema i sèries: “La pantalla gran” amb Daniel Aragón 9.1. Què estan veient? • Jaume està immers a “Stranger Things” (temporada nova) i en el documental històric “La mort de Iugoslàvia”. • Dani recomana el documental de 50 Cent sobre P. Diddy (Diddy, Puff Daddy) a Netflix, on es mostren vídeos íntims que havien de servir de defensa i acaben incriminant-lo. 9.2. Guerra de gegants: Netflix, Warner Bros. i Paramount • Continua el pols corporatiu: - Netflix i Warner Bros. impulsen una gran aliança i ja han publicat una web conjunta on celebren la unió. - Malgrat l’OPA hostil de Paramount, Warner ha demanat als accionistes no acceptar-la. • A la web conjunta hi apareixen combinats universos com: - Harry Potter, Stranger Things, Superman, Demon Hunters, Joc de Trons, Glass Onion (Punyales por la espalda 2) o Wednesday. • El missatge implícit de Netflix: confien que no hi haurà veto per monopoli i que la fusió tirarà endavant. 9.3. Marvel: filtracions massives Avengers: Doomsday • Suposat teaser vist en preestrenes d’“Avatar”: - Es veu Chris Evans novament com a Capità Amèrica (Steve Rogers) vivint al passat. - Escenes on guarda l’uniforme i apareix amb un nadó als braços, fill seu amb Peggy Carter. - Es suggereix que un fet del passat provoca la tragèdia de Doctor Doom (pèrdua de família) i la seva venjança. • Marvel planificaria tres teasers individuals (Capità Amèrica, Robert Downey Jr. com a Doom, Chris Hemsworth com a Thor) i un tràiler general. Spider-Man: Brand New Day • També s’hauria filtrat un teaser amb: - Aparició del Punisher. - Participació de Sadie Sink (Max a Stranger Things) en un paper encara desconegut. • Dani creu que Sadie Sink té potencial per ser la gran estrella futura de la generació Stranger Things, potser fins i tot per sobre de Millie Bobby Brown. 9.4. Recomanació principal: “Punyales por la espalda: Entre los muertos” (Knives Out 3) • Tercera entrega de la saga “Knives Out” (Punyales por l’esquena), dirigida per Rian Johnson amb Daniel Craig com el detectiu Benoit Blanc. • Cada pel·lícula és un whodunit independent (es pot veure sense les anteriors): - 1a: misteri clàssic en una mansió familiar. - 2a (Glass Onion): cas en una illa de luxe; Dani la troba la més fluixa. - 3a (Entre los muertos): crim en una església, amb el pare mort i els feligresos com a sospitosos. Cast i punts forts de la tercera part • Repartiment de luxe: Cailee Spaeny, Andrew Scott, Mila Kunis, Jeremy Renner, Glenn Close i Josh O’Connor. • Dani destaca especialment Josh O’Connor (el pare Jot), que es “roba” la pel·lícula. • Elements clau: - Tracta fe i religió, fidelitat i hipocresia. - Explora per què la gent creu o deixa de creure. - Flashbacks amb colors i enquadraments diferents segons el punt de vista del narrador, mostrant com dues versions poden ser simultàniament certes. • Dani lamenta que s’estreni essencialment a Netflix i no al cinema comercial, perquè la fotografia i posada en escena mereixen pantalla gran. 10. El “top 4” de Jaume al Letterboxd (pel·lícules preferides) 10.1. 4) Cinema bèl·lic – “1917” • Jaume agrupa el seu amor pel cinema bèl·lic (Salvar el soldado Ryan, Fury, etc.) i tria “1917” com a representant. • Pel·lícula rodada com un fals pla seqüència continu, que submergeix l’espectador en una missió de missatgers a la Primera Guerra Mundial. • Retrata un tipus de soldat poc vist: el que ha de portar un missatge decisiu travessant el front. • Es recomana també veure “Civil War” (A24) com a complement, sobre una guerra civil als EUA des del punt de vista de fotoperiodistes. 10.2. 3) “Green Book” • Basada en la història real del pianista afroamericà Don Shirley i el seu xofer italoamericà Tony Lip. • Road‑movie pel sud profund dels EUA, marcadament racista, guiats pel “Green Book”, guia d’hotels on poden dormir persones negres. • Mostra com el xofer, inicialment ple de prejudicis, va transformant la seva visió a mesura que coneix realment el pianista. • Jaume subratlla que és una pel·lícula que fa millor persona a qui la mira; Dani recorda que Mahershala Ali va guanyar l’Òscar a millor actor secundari. 10.3. 2) “El padrí” • Clàssic absolut de Francis Ford Coppola. • Jaume en destaca la construcció del mite mafiós i el pes de figures com Marlon Brando (Vito Corleone) i Al Pacino (Michael Corleone), malgrat el lapsus inicial amb els noms. • Considerada la gran referència del cinema de màfia, amb impacte gegant sobre tot el cinema posterior. 10.4. 1) “El club de la lluita” (Fight Club) • Pel·lícula preferida de Jaume i una de les que més impacte li ha causat. • Interpretacions brillants de Brad Pitt, Edward Norton, Helena Bonham Carter i Jared Leto. • Pel·lícula que no es pot espatllar amb espòilers: el gir final canvia completament la percepció de tot el metratge. • Dani remarca que és d’aquelles obres (com El sexto sentido) que s’han de tornar a veure un cop entès el gir. • Temes claus: - Crítica al consumisme, la masculinitat tòxica i l’alienació moderna. - La necessitat de sentit vital més enllà de la feina i el consum. • Per a tots dos, és una pel·lícula imprescindible que tothom hauria de veure. 11. Tancament del programa • L’episodi acaba anunciant un programa especial de Nadal d’El Refugi per l’endemà. • S’insisteix en el to festiu: combinar vi, futbol i cinema per celebrar les festes. • Es mantenen les falques habituals de Càritas Sant Just (Cafè de les 3), la Generalitat (polítiques d’habitatge) i la promoció de programes de Ràdio Desvern com La Rambla.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 17/12/2025 — Ple de desembre, mobilitat i Nadal a Sant Just - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    26'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 17/12/2025 — Ple de desembre, mobilitat i Nadal a Sant Just

    Visió general de l’episodi En aquest episodi de Sant Just Notícies (edició migdia), a Ràdio Desvern, es repassen les principals novetats polítiques, socials i culturals de Sant Just Desvern a les portes de les festes de Nadal. El programa combina informació institucional, entrevistes i una àmplia agenda d’activitats. 1. Ple de desembre i actualitat municipal Presa de possessió i temes clau del ple • Nou regidor al consistori: el ple ordinari del 18 de desembre inclou la presa de possessió de Lluc Tós López, de la candidatura CUP-Amunt. • Taxa de residus 2025: es proposa no liquidar la part variable de la taxa per al 2025 després de detectar i corregir errades en el sistema de comptatge de les targetes de recollida. • Inventari de béns municipals: actualització anual dels béns immobles municipals (solars, edificis, drets reals i patrimoni de sòl i habitatge) amb dades tancades a 31/12/2024. • Declaració institucional: suport a la declaració de la Diputació de Barcelona amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. "Un municipi com Sant Just ha de tenir com a prioritat número 1 l’atenció a la ciutadania." La sessió es podrà seguir en directe pel YouTube de l’Ajuntament i inclou espai de precs i preguntes obert una hora abans del ple. 2. Entrevista a l’alcalde: pressupost 2026, mobilitat i habitatge Pressupostos 2026: estabilitat i tres grans eixos L’alcalde Joan Basaganyes qualifica l’aprovació definitiva del pressupost 2026 com el punt més rellevant del ple de novembre i com a indicador d’estabilitat i “feina ben feta”. Destaca tres eixos principals: • Finalitzar grans inversions del mandat: - Pista poliesportiva de Mas Lluí. - Teatre Ateneu. - El pressupost permet cobrir la totalitat de la despesa d’aquestes obres. • Manteniment d’equipaments i espai públic: - Prioritat als espais de convivència: equipaments municipals i via pública. • Millora de l’atenció a la ciutadania: - 2 milions d’euros en ajuts directes: - Servei d’atenció domiciliària. - Teleassistència. - Ajuts per extraescolars. - Mesures per facilitar l’accés a l’habitatge. “Servei a la persona” com a eix central, entès com la prioritat número 1 del municipi. Mobilitat: millores immediates i projectes a mig termini • Línia X30: - Extensió fins a l’estació de tren de Sant Feliu en uns sis mesos. - Incorporació de sis autobusos articulats per duplicar la capacitat i reduir la saturació en hores punta. • Planificació a llarg termini: - Millora del recorregut del Just Tram. - Estudi per allargar una línia de bus nit fins al barri de Mas Lluí. Habitatge: compra d’habitatges a Mas Lluí L’alcalde valora molt positivament l’operació de la Generalitat per adquirir 118 habitatges a Mas Lluí, que passaran a lloguer assequible: • Blindatge de la protecció oficial: - Els pisos quedaran qualificats com a habitatge de protecció oficial de manera perpètua, evitant-ne la pèrdua futura. • Impacte econòmic i preus de lloguer: - Comparació amb la negociació inicial amb ImmoCaixa, que demanava uns 42 milions d’euros per 118 habitatges. - La Generalitat acaba adquirint gairebé 1.200 habitatges per 90 milions, amb un preu mitjà molt més baix. - Això permetrà oferir lloguers més assequibles i alleugerir l’economia de moltes famílies del barri. • Gestió futura: - Basaganyes expressa el desig que, més endavant, l’Ajuntament a través de PROMUNSA pugui gestionar part d’aquest parc públic. Nova ordenança d’animals i convivència • Nova ordenança d’animals: - Adaptació a la llei de benestar animal. - Enduriment de sancions per incompliments. - Creació d’un registre d’ADN caní per identificar i sancionar l’incivisme (per exemple, excrements no recollits). • Mediació i seguretat: - Nou servei de mediació de la policia local per a conflictes veïnals. - L’alcalde diferencia diversos casos de detencions recents al municipi i defensa un enfocament dialogat en els incidents de les festes de tardor, tot mantenint el compromís amb una resolució directa però negociada. 3. Pesta Porcina Africana (PPA) i restriccions a Collserola El programa informa de l’actualització de mesures de la Generalitat per contenir la Pesta Porcina Africana (PPA) al Vallès: • Dues zones d’afectació segons la proximitat al focus inicial: - Zona de risc (0–6 km): - Restriccions molt estrictes d’accés al medi natural i zones forestals. - Objectiu: reduir el risc de propagació del virus, protegir la fauna i la salut pública. Zona de risc moderat (6–20 km), on s’inclou Sant Just Desvern: Relaxació parcial de les restriccions. Recuperació de l’accés a espais naturals i zones fluvials, amb condicions de prudència i prevenció. • Mesures encara vigents a la zona de risc moderat: - Prohibició d’activitats esportives organitzades de més de 30 persones. - Prohibició de la caça, excepte actuacions de control autoritzades. - Protocols específics de bioseguretat per a gestió forestal i pastoratge. • Collserola i accessos: - Reobertura d’accessos com la carretera de les Aigües. - Es manté la prohibició de travessar Collserola de banda a banda. Les mesures s’ajusten a la normativa de sanitat animal i es podran modificar segons l’evolució epidemiològica de la PPA. 4. Sant Just, referent en mobilitat ciclista i premi RedBici El municipi es consolida com a capdavanter en ús quotidià de la bicicleta: • Dades d’ús: - Al 3r trimestre de 2025, Sant Just presenta una ràtio d’usos per habitant molt superior a la de la resta de municipis. - La diferència respecte al segon municipi del rànquing és “notable”, convertint Sant Just en referent metropolità en mobilitat ciclista. • Factors clau: - Infraestructures ciclistes existents i millores municipals en mobilitat sostenible. - Implicació i consciència ambiental del veïnat, que utilitza la bicicleta per anar a la feina, a l’escola o fer gestions quotidianes. • Cultura ciclista consolidada: - Les polítiques públiques han facilitat el canvi d’hàbits, però és la participació activa de la ciutadania la que ha arrelat una cultura ciclista al poble. • Premi d’Innovació RedBici 2025: - Destaca el projecte de Bici de Càrrega Rotativa en escoles públiques. - Es reconeix un model de corresponsabilitat entre administració, comunitat educativa i famílies per promoure la bicicleta de càrrega com a eina de mobilitat i educació. Sant Just continua avançant cap a un model de mobilitat més saludable i sostenible amb la bicicleta com a peça central. 5. Joves, formació i cultura: curs d’estilisme i conferència sobre Pavarotti Monogràfic d’estilisme i vestuari en arts escèniques El Casal de Joves organitza un curs monogràfic d’estilisme i vestuari el 20 de desembre a la Sala Utopia: • Destinataris i condicions: - Adreçat a joves de 12 a 40 anys. - Inici a les 10 del matí, amb inscripció prèvia. - Cost de 7,70 €. • Continguts principals: - Ús del vestuari com a eina d’expressió escènica. - Conceptes bàsics de disseny, colors, textures i simbologia. - Com el vestuari pot reforçar una posada en escena, un personatge o una idea. - Desenvolupament de propostes creatives pròpies i col·lectives. • Metodologia: - Enfocament participatiu i creatiu. - Espai per experimentar amb art, moda i expressió escènica. Conferència sobre Luciano Pavarotti L’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran d’Esplugues i Sant Just presenta la conferència “Pavarotti”, a càrrec del divulgador musical Pol Avinyó: • Detalls de l’acte: - 18 de desembre, a les 18 h. - Lloc: Auditori de la Residència de la Mallola. • Contingut: - Aproximació divulgativa a la figura de Luciano Pavarotti, una de les grans veus líriques del segle XX. - Repàs biogràfic, artístic i musical. - Contextualització del seu impacte en la història de l’òpera. • Accés: - Entrada gratuïta per a socis de l’Aula. - 5 € per al públic no associat. 6. Equipaments d’estudi oberts per exàmens i Nadal Per facilitar espais de treball durant exàmens i vacances de Nadal, dos equipaments municipals amplien horaris: Biblioteca Joan Margarit • Horaris: - Oberta cada dia de 10 a 13:30 h i de 16 a 22 h. - Els dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener: només matins. - Tancada el 25 i 26 de desembre i l’1 i 6 de gener. Centre Cívic Soledat Sans Serafini • Horaris: - Obert de dilluns a diumenge de 10 a 2 de la matinada. - Mateix horari reduït als dies festius assenyalats (24, 31 de desembre i 5 de gener només matí). - També tancat el 25 i 26 de desembre i l’1 i 6 de gener. Aquesta ampliació respon a la voluntat municipal de garantir espais d’estudi accessibles durant les setmanes de màxima demanda. 7. Cultura de Nadal: Poema de Nadal, Pastorets i altres actes Recital del “Poema de Nadal” davant del Mercat Municipal L’actor santjustenc Roger Cònsul i el grup de folk Flowk tornen a portar la màgia del “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra a l’espai públic: • Format i ubicació: - Recital poètic i musical davant del Mercat Municipal. - Dissabte 20 de desembre, a la 13 h. • Objectiu de la proposta: - Crear una experiència cultural i comunitària en ple ambient nadalenc. - Allunyar-se del vessant més comercial de les festes. • Dimensió emocional i memòria col·lectiva: - Cònsul parla d’un autèntic “miracle” en l’estrena de 2023, amb un públic molt emocionat. - Recorda com el Poema de Nadal formava part de les tardes familiars durant el franquisme i després, recitat per diferents generacions. Cònsul destaca un català “absolutament impressionant” en l’obra de Sagarra, amb ritme i rimes molt treballades. • Relació amb Lorca i defensa de Sagarra: - L’actor reivindica que sovint Sagarra ha estat mal recitat en àmbits amateurs. - Compara el llenguatge popular de Sagarra amb el de Federico García Lorca, subratllant que tots dos compartien admiració mútua. • Format adaptat: - Es representa aproximadament un 80–85% del poema original. - S’accentua el missatge universal d’esperança i miracle de la vida. • Acompanyament musical: - A càrrec de Flowk, format per Sisko Cardona (guitarra), Marcel Pinó (acordió diatònic) i Patri Garcia (veu i mandolina). - Relectura de nadales tradicionals amb influències de folk i jazz. - Crea un diàleg constant entre paraula i música que, segons Cònsul, deriva en una “poesia musical virtuosa”. • Ambient i acollida: - La ubicació al voltant del Mercat permet que els veïns s’aturin espontàniament. - S’oferirà caldo calent als assistents, cortesia de Granja Carbonell, per afavorir una autèntica “comunió de poble”. Pastorets de Sant Just: nova versió, crítica social i tradició La companyia dels Pastorets de Sant Just presenta una edició renovada del seu espectacle nadalenc a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just: • Principals novetats: - Guió completament nou, creat per una comissió específica de guió. - To d’humor, comèdia i crítica social, allunyant-se de la versió clàssica. - Volen mantenir l’essència però fer una proposta fresca i molt lligada a l’actualitat del municipi. • Contingut i to: - Es manté el nucli de la lluita entre el bé i el mal. - Nova mirada sobre problemes socials: - Dificultats d’habitatge. - Sostenibilitat i cura del planeta. - Altres temes de discriminació tractats amb una mirada actualitzada i menys ofensiva, adaptant-se a una societat més conscient de les qüestions políticament incorrectes. - Inclusió de referències locals com la polèmica amb els senglars a Sant Just. Els responsables remarquen que cada any busquen “un problema social que s’ha de denunciar” i que enguany també hi haurà un tema central d’aquest tipus. • Renovació del llenguatge i sensibilitats: - S’han corregit maneres de dir i plantejar situacions per evitar racisme i altres formes de discriminació, tot mantenint la capacitat crítica. • Equip artístic i direcció: - Direcció escènica: Daniela Fumadó. - Direcció musical: Elisabet Giner. - Unes 35 persones a l’escenari, més músics i equip tècnic. - En una entrevista a Ràdio Desvern, membres com Joan Sàlvia i Rosa Barber garanteixen que el públic riurà molt i gaudirà del nou enfocament. • Funcions i venda d’entrades: - 5 funcions entre el 19 i el 26 de desembre a la Sala del Cinquantenari: - Divendres 19 a 19:30 h. - Dissabte 20 i diumenge 21 a 18 h. - Dilluns 22 i divendres 26 a 19:30 h. - Entrades a través del portal Antràpolis: - Preu general: 14 €. - Preu reduït: 10 € (socis de l’Ateneu i menors de 30 anys). - Es recomana compra anticipada per la previsió d’alta demanda. • Cartell i referència al Walden: - Cartell dissenyat per Teresa Hernández. - Homenatja el 50è aniversari de l’edifici Walden, símbol arquitectònic de Sant Just. 8. Agenda setmanal d’activitats a Sant Just El programa tanca amb un repàs detallat de l’agenda d’activitats, especialment vinculades al Nadal i a la gent gran. Dijous 18 de desembre • Excursió a la Sagarra: - Sortida a les 8 h des del Parador. - Organitza l’Associació de Gent Gran de Sant Just. • Hora del Conte a Can Ginestar: - A les 17:30 h, a la Sala Isidor Cònsul i Giribet de Can Ginestar. - Sessió Hora del Conte amb Mercè Martínez: “Contem i cantem per Nadal”. • Ple municipal de desembre: - A les 18 h, a la Sala de Sessions de l’Ajuntament. • Conferència “Pavarotti”: - A les 18 h, a l’Auditori de la Residència de la Mallola. • Concert de Nadal de l’Escola de Música: - A les 18:15 h (un quart de set), a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • Cantada de Nadales: - A les 19 h, al claustre de les escoles, organitzada pels Tallers de Música. Divendres 19 de desembre • Donació de sang al Casal de Joves: - Des de les 10 h. - Horari: de 10 a 14 h i de 16:30 a 20 h. • Festa de Nadal de la Gent Gran: - A partir de les 17 h, al Centre Social El Mil·lenari. • Estrena dels Pastorets de Sant Just: - A les 19:30 h, a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • Nit Oberta al Casal de Joves: - A les 22 h, a la Sala Utopia del Casal. Dissabte 20 de desembre • Mercat ambulant al barri de Mas Lluí: - A partir de les 9 h, al Parc del Lluïs quieta (mercat setmanal). • Curs d’estilisme i vestuari: - A les 10 h, a la Sala Utopia del Casal de Joves. • Cantada popular de Nadales: - A les 11 h, al carrer Bonavista davant del Mercat Municipal. - Organitza la Coordinadora d’Associacions per la Llengua. • “Poema de Nadal” amb Roger Cònsul i Flowk: - A la 13 h, davant del Mercat Municipal. • Jam Session de circ: - A les 18 h, a la Sala Utopia del Casal de Joves. • Segona representació dels Pastorets de Sant Just: - A les 18 h, a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • Cantada de Nadales de la Casa d’Extremadura: - A les 19 h, a la Sala Auditori de La Vagoneta. • Concert de Nadal del Just Gospel Cor: - A les 20 h, a l’Església dels Sants Just i Pastor. Diumenge 21 de desembre • Matinal al Pantà de Foix i Turó Picarola: - Sortida a les 7:30 h (dos quarts de vuit) des de l’aparcament de l’Escola Montseny. • Mercat de Pagès: - A les 10:30 h (dos quarts d’onze), com cada diumenge. • Trobada de la Tribu: intel·ligència artificial en joc: - A les 10 h, a La Vagoneta, amb una gimcana de descoberta. • Concert de Nadal del Cor “L’Ou com B De Flors” (nom aproximat segons la transcripció): - A les 11 h, a la Llar Nostra Senyora de Lourdes. • Tercera representació dels Pastorets de Sant Just: - A les 18 h, a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. 9. Tancament del programa El butlletí es tanca amb un resum breu de titulars: • Ple de desembre amb nou regidor, revisió de la taxa de residus i actualització de béns municipals. • Curs d’estilisme al Casal de Joves. • Conferència sobre Pavarotti a l’Aula d’Extensió Universitària. • Entrevista a l’alcalde centrada en pressupost 2026 i atenció a la ciutadania. La locutora Mariona Salas Vilanova acomiada el programa recordant que la informació local es pot seguir als espais informatius de Ràdio Desvern i al web radiodesvern.com i xarxes socials.

  • #594 - Entrevistes de La Rambla del 17/12/2025 — Pressupost 2026, habitatge i serveis a Sant Just - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    41'

    #594 - Entrevistes de La Rambla del 17/12/2025 — Pressupost 2026, habitatge i serveis a Sant Just

    L’episodi d’Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern recull una conversa extensa amb l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Basaganyes, centrada en el pressupost 2026, l’habitatge, la mobilitat i els serveis a les persones.S’hi destaquen tres eixos del pressupost: culminar grans inversions (pista poliesportiva del Mas Lluí i Teatre Ateneu), reforçar el manteniment d’equipaments i espai públic, i millorar l’atenció a la ciutadania. L’alcalde diferencia el Fons Social intern de les ajudes directes, que sumen 2 M€ en serveis socials i programes com Renda Zero.Es tracta la compra de 118 habitatges a Mas Lluí per part de la Generalitat, considerada una operació molt avantatjosa que permetrà blindar la protecció oficial i abaixar lloguers, amb la previsió que PROMUNSA en gestioni la part local. També s’expliquen els criteris d’accés al Complex del Mil·lenari i als habitatges socials vinculats a serveis socials.L’episodi aborda la millora del transport públic (ampliació de la línia X30, reforç del Justram i busos nocturns), la nova ordenança d’animals (ADN de gossos per sancionar excrements), el servei de mediació policial, la gestió de la Pesta Porcina Africana (PPA) a Collserola i diverses queixes veïnals sobre llums LED, jardineria, neteja viària i seguretat a les rotondes. Tot plegat, amb una mirada posada en la convivència, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida al municipi.

  • La Rambla del 17/12/2025 — Pressupost 2026, habitatge i nous projectes a Sant Just - episode art
    La Rambla
    2h 54min

    La Rambla del 17/12/2025 — Pressupost 2026, habitatge i nous projectes a Sant Just

    Panorama general de l’episodi Programa de La Rambla a Ràdio Desvern centrat en l’actualitat de Sant Just Desvern, amb noticiari local, premsa del dia, espais d’efemèrides, carta radiofònica, previsió del temps, butlletins informatius i una entrevista extensa amb l’alcalde Joan Basaganyes. Es completa amb continguts de cultura, muntanya i gastronomia. Notícies de Sant Just i agenda local Ple ordinari de desembre • Entrada d’un nou regidor: incorporació de Lluc Tos López (CUP) al consistori, amb comprovació d’incompatibilitats i activitats declarades. • Taxa de residus 2025: es proposa no liquidar la part variable perquè s’han detectat errades en el sistema de comptatge d’obertures de targetes. Es corregeix el sistema i es congela aquesta part de la taxa. • Inventari de béns municipals: actualització anual de solars, edificis, drets reals i patrimoni de sòl i habitatge, amb dades a 31/12/2024. • Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: suport a la declaració institucional de la Diputació de Barcelona per visibilitzar reptes i drets del col·lectiu. "El ple és l’eina clau per traslladar els projectes polítics a realitats concretes al municipi." Joventut i cultura • Casal de Joves – monogràfic d’estilisme i vestuari (20 de desembre, Sala Utopia): - Formació per a joves de 12 a 40 anys. - Cost: 7,70 € i inscripció prèvia. - Treballa colors, textures, simbologia i disseny com a eina d’expressió escènica. - Objectiu: empoderar la creativitat i el llenguatge visual dins les arts escèniques. • Conferència “Pavarotti” (Aula d’Extensió Universitària Esplugues–Sant Just): - Ponent: Pol Avinyó, divulgador musical. - Lloc: Auditori Residència La Mallola, 18 de desembre. - Repàs biogràfic, artístic i musical de Luciano Pavarotti i el seu impacte en la història de l’òpera. - Entrada gratuïta per a socis, 5 € per a no socis. Repàs a la premsa del dia Diari Ara • Cotxe de combustió: la UE fa marxa enrere i elimina el límit de 2035 per deixar de fabricar gasolina i dièsel; pes de la pressió industrial (Itàlia, Alemanya). • Transport públic: pujada mitjana del 3,5 % en tarifes ATM, més alta a zones 1–2 i més baixa a perifèria; es mantenen bonificacions. • Altres: - Xina puja aranzels al porc europeu, però Catalunya evita la taxa més alta. - Sumar exigeix a Sánchez mesures anticorrupció. - Catalunya millora productivitat respecte Madrid, però amb pitjors salaris. - CCCB dedicarà el 2026 a l’era atòmica i el culte a la bellesa. El Periódico • Portada amb Joan Manuel Serrat i Núria Espert, condecorats amb la Medalla d’Or de la Generalitat. • Motors de combustió: Brussel·les prorroga el calendari, manté objectius de descarbonització i permet la venta d’híbrids endollables després de 2035. • Canvi climàtic: Catalunya redueix emissions al nivell més baix des del 1990. • Mercat immobiliari de luxe: fortunes d’Amèrica Llatina i EUA compren pisos premium a Barcelona i Madrid. • Pesta porcina africana: la baixa càrrega viral en senglars frena l’expansió de la Pesta Porcina Africana (PPA). La Vanguardia • Titular central: Brussel·les allarga la vida del cotxe de combustió per pressió de la indústria i països com Alemanya i Itàlia. • Reportatge a Caracas i el conflicte polític; cansament ciutadà i poca acceptació d’una intervenció militar dels EUA. • Montmeló i Fórmula 1: el circuit mantindria Grans Premis, amb previsió d’acabar l’ampliació del Prat 2034–2035 (entrevista a Maurici Lucena). • Actualitat universitària i casos d’assetjament, esports (Barça a la Copa) i el temporal a Badalona, amb imatges d’inundacions al metro. El Punt Avui • Entrevista a Carolina Remorini sobre Barcelona com a ciutat amable per la criança. • Especial pastorets: tradició nadalenca que s’obre a tothom amb eines d’accessibilitat visual i auditiva. • Opinió sobre decadència de les ideologies i casos de corrupció. • Esports: victòries del Barça i tercer The Best consecutiu d’Aitana Bonmatí. Espais de magazín: efemèrides, carta del dia i temps Efemèrides • 17/12/1903: primer vol sostingut amb motor dels germans Wright a Kitty Hawk. • Naixements: Bernard Hill (1944), Milla Jovovich (1972), Ashley Tisdale (1985). • Música: - The Monkees arriben al nº1 amb “I’m a Believer”. - 1983: Michael Jackson lidera llistes amb “Thriller”, disc més venut de la història; s’escolta Beat It. Carta del dia – Palmira Badell Espai més íntim i costumista: • En lloc d’una carta de queixa, Palmira decideix no “amargar” el Nadal i dedicar l’espai a reflexionar sobre com es viuen les festes. • Parla de: - Qui té gran família i qui passa el Nadal gairebé sol. - Protocols de taula (com menjar gambes i escamarlans, col·locació de convidats, parelles separades a taula…). - Defensa un Nadal menys encotillat: menys protocol i més naturalitat. - Tradició: “qui res no estrena, res no val” i la il·lusió d’estrenar alguna peça de roba. - Referències als dies que s’allarguen: “per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre”. "No vull amargar la gent; vull desitjar a tothom unes bones festes." Previsió meteorològica – Carles Rius Anàlisi de la pluja intensa del dia anterior: • En una tarda va ploure més que tot el mes d’octubre i també més que gener o abril. • A Sant Just: entre 38 i 44 l/m², segons estacions. • L’any 2025 ja acumula prop de 600 l/m², la mitjana habitual. • Comparació: - 2024: any molt plujós (736 l/m²). - 2023: any molt sec (230 l/m²). Situació a curt termini (dimecres–divendres) • Dimecres i dijous: dies d’impàs, amb sol i núvols, molta humitat residual, màximes al voltant de 14 ºC i mínimes de 7–9 ºC. • Divendres: augment de núvols, possibilitat de pluges febles a última hora, però els models discrepen. Cap de setmana i Nadal • Dissabte: escenaris molt divergents entre models: - Alguns indiquen pluja des de divendres nit fins dissabte migdia. - D’altres, pràcticament res. - Els models americans (considerats més fiables) marquen precipitació important de divendres vespre a dissabte tarda. - Implicació directa en activitats nadalenques a l’exterior (com el Poema de Nadal davant del Mercat Municipal amb Roger Cònsul i Flowk, i la col·laboració de Granja Carbonell). • Diumenge–dimecres següent (vigílies de Nadal): - Arribada d’un front molt actiu amb aire fred en alçada. - Precipitacions previstes: diumenge 5–10 l/m², dilluns 10–20 l/m². - Descens progressiu de temperatures, amb possible Nadal blanc al Pirineu i Prepirineu, neu entorn dels 1000 m. • Factors clau: depressió profunda entre Galícia i costa francesa, vents marítims humits i anticicló potent al nord d’Europa que canalitza vent fred continental. Butlletins informatius i context nacional A través de connexions amb Catalunya Ràdio es dona context més ampli: Badalona: aiguats i desallotjament • Aiguat molt intens amb inundacions, especialment al centre comercial Màgic i al metro. • Polèmica per la no emissió d’alertes mòbils a la ciutadania; l’Ajuntament i la Generalitat es responsabilitzen mútuament. • Es manté el Pla Inuncat en alerta i s’esperen pluges intenses a les Terres de l’Ebre. • Al mateix temps, es produeix el desallotjament de l’antic Institut B9 al barri del Remei: - Era l’assentament més gran de Catalunya, amb unes 400 persones. - Mossos d’Esquadra hi actuen amb ordre judicial, hi ha càrregues i fins a una vintena de detinguts. - L’edifici municipal es destinarà a equipaments; es treballa en l’atenció dels casos més vulnerables. Política i tribunals estatals • Salvador Illa defensa al Parlament la gestió de la Pesta Porcina Africana (PPA) i nega que hi hagi indicis que el virus provingui de laboratoris. • Santos Cerdán (ex núm. 3 del PSOE) compareix al Senat pel cas Koldo, es declara víctima d’un relat manipulat i nega haver participat en adjudicacions irregulars. • La Fiscalia de Madrid demana arxivar el cas contra Íñigo Errejón per agressió sexual, en considerar que els indicis no són suficients; la decisió final queda a mans de l’Audiència de Madrid. • A Lleida, un home accepta 18 anys de presó per abusos sexuals continuats a les seves filles i altres menors, després de pactar rebaixa sobre una petició inicial de 38 anys. Esports i infraestructures • Barça femení: últim partit de fase de grups de Champions contra el París, ja classificades, buscant mantenir el lideratge. • Barça masculí: es classifica per a vuitens de Copa del Rei guanyant el Guadalajara (0–2). • Es parla d’un nou contracte perquè el circuit de Barcelona-Catalunya mantingui la Fórmula 1 alternant-se amb Spa-Francorchamps (curses el 2028, 2030 i 2032), amb signatura prevista a principis del 2026. Entrevista central: alcalde Joan Basaganyes A partir del minut ~4295, la segona hora del programa es dedica a una entrevista llarga a l’alcalde, centrada en pressupostos, urbanisme, habitatge, mobilitat, convivència i festes. 1. Pressupost 2026: prioritats i línies estratègiques Eix principal del ple de novembre: aprovació definitiva del pressupost municipal 2026, valorada com a mostra d’estabilitat i bona gestió (s’aprova en temps i forma). Tres grans línies del pressupost: Tancament de grans inversions del mandat: Finalització de la pista poliesportiva del Mas Lluí. Finalització del Teatre de l’Ateneu de Sant Just (anomenat al programa com a Teatre de Neu, probablement en referència al projecte escènic de l’Ateneu). Reforç del manteniment de l’espai de convivència: Equipaments municipals i espai públic (parcs, places, carrers) com a àmbits prioritaris. Millora dels serveis d’atenció a la persona: Es destinen 2 milions d’euros a ajudes socials en un pressupost total de 30 M€. Inclou: • Servei d’Atenció Domiciliària i teleassistència. • Ajudes per a activitats extraescolars. • Programes com Renda Zero i targetes moneder per a col·lectius vulnerables. • Suport a l’accés a l’habitatge. "Intentem que ningú a Sant Just es quedi sense recolzament en un moment crític de la seva vida." 2. Fons Social i ajudes: aclariments • L’alcalde distingeix clarament entre: - Fons Social: part dels acords laborals interns de l’Ajuntament amb el seu personal. - Ajudes socials a la ciutadania: totes les prestacions i serveis finançats amb els 2 M€ esmentats. • El Fons Social es modifica parcialment al ple però no és una ajuda directa a la ciutadania, sinó un instrument de política de personal. 3. Urbanisme i Pla General Metropolità (PGM) Modificació puntual del PGM: • Ajust tècnic i molt acotat, per adaptar el planejament a la realitat existent. • El Parador constava com a zona verda en el planejament, fet que complicava la licitació del servei de bar-restaurant. • Es fa un intercanvi de zones verdes: - Una peça de zona verda al Barri Nord (carrer Major, davant del parc de la Nata) intercanvia qualificació amb la parcel·la del Parador. - No es modifica la realitat física, només la qualificació urbanística. Licitació del Parador: • El concurs ja s’ha tancat (11 de desembre) amb tres ofertes presentades. • Es preveu adjudicar el nou operador del bar-restaurant un cop passades les festes. 4. Educació: menjador i extraescolars gratuïts Moció sobre menjadors i extraescolars: • A nivell municipal ja hi ha línies d’ajut per garantir l’accés a activitats educatives fora de l’horari lectiu. • Però la gratuïtat universal depèn dels pressupostos de la Generalitat 2026, que estan negociant: - PSC, Comuns i Esquerra Republicana. • L’alcalde preveu un desplegament gradual, com s’ha fet amb la gratuïtat de les escoles bressol (0–3), perquè el cost total és molt elevat i encara no prou quantificat. • Insisteix que l’educació no s’acaba a dins l’escola: les extraescolars són clau per la igualtat d’oportunitats. 5. Mobilitat i transport públic Línia X30 • Millora imminent (termini: 6 mesos com a màxim): - Extensió de la línia X30 fins a l’estació de tren de Sant Feliu. - Incorporació de 6 autobusos articulats, que doblaran la capacitat actual. • Objectiu: resoldre problemes de saturació a hores punta. • Ja s’ha millorat la puntualitat reforçant la franja de tarda (de 5 a 6 autobusos); ara la X30 presenta valors similars a la resta de línies. Altres projectes de mobilitat • Condicionants: - L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) passa per una situació financera complexa. - Els contractes de línies d’autobús no acaben a curt termini, cosa que limita canvis estructurals immediats. • Línies de treball: - Ampliar recursos del Justram (bus urbà) quan acabi l’actual contracte per estendre el recorregut, especialment fins a La Bonaigua. - Estudi perquè algun bus nit arribi al barri del Mas Lluí. 6. Seguretat, protestes i convivència Detencions en protestes pro-Palestina • Detenció de dues joves de Sant Just en un operatiu de Mossos relacionat amb mobilitzacions pro-Palestina (danys i possible delicte d’odi). • L’Ajuntament no havia estat informat prèviament, ja que: - És una operació d’unitats d’investigació centralitzades (no de la comissaria d’Esplugues). • L’alcalde considera que no pertoca pronunciar-se sobre totes les actuacions policials al municipi, especialment si: - No hi ha indicis d’ús desproporcionat de la força. Cas dels dos joves detinguts a les Festes de Tardor • Es tracta del conegut episodi amb vídeos de càrregues policials. • L’alcalde explica: - S’ha treballat discretament per crear un marc d’entesa entre totes les parts. - Objectiu: evitar un procediment judicial llarg (fins 4 anys) que generaria patiment als joves i les famílies. - Es busca: • Reconèixer que fets així no es poden repetir. • Assumir errors i pactar millores de futur. "La discreció ha estat la millor eina per avançar en la bona direcció." 7. Habitatge: Mas Lluí i Complex del Mil·lenari Compra dels 118 habitatges de Mas Lluí • La Generalitat ha comprat 118 habitatges a Mas Lluí (d’un paquet de 1.100–1.200) procedents d’Imocaixa, per dedicar-los a lloguer assequible. • L’alcalde destaca: - Quan l’Ajuntament va negociar directament amb Imocaixa, se’ls demanaven 42 M€ per 118 pisos, una xifra inassumible. - La Generalitat ha adquirit gairebé 1.200 habitatges per 90 M€, cosa que s’interpreta com un molt bon acord global. • Passos següents: - Voluntat que PROMUNSA (empresa municipal) acabi gestionant aquests habitatges a Sant Just. - Els contractes de lloguer vigents es mantindran i es garantirà a tots els veïns 7 anys més de lloguer a un preu més baix. - Es blinda la qualificació de protecció oficial de manera perpètua: aquests pisos no sortiran al mercat lliure en el futur. Habitatge per a gent gran: Complex del Mil·lenari • Dins el Complex del Mil·lenari hi ha dos blocs diferenciats: - Habitatges de protecció oficial: subvencionats per la Generalitat, amb accés regulat per la normativa del decret d’habitatge (criteris estrictament econòmics i socials). - Habitatges de promoció municipal: aquí l’Ajuntament ha introduït criteris propis. • Criteris per a la gent gran amb habitatge en propietat: - Es permet que persones grans que són propietàries però viuen en cases grans o amb barreres arquitectòniques puguin accedir a aquests pisos adaptats. - A canvi, posen el seu habitatge en cessió a la borsa municipal de lloguer assequible, ampliant el parc de lloguer protegit. Habitatges socials gestionats per PROMUNSA • Són habitatges municipals gestionats per PROMUNSA, orientats a situacions de vulnerabilitat severa. • Característiques: - Sense llindars econòmics rígids d’accés: s’hi arriba a través de Serveis Socials. - El lloguer es paga en funció de la capacitat econòmica real; pot ser fins i tot 0 €. - Obligació de seguir un pla de treball individualitzat, amb la idea que l’ajuda sigui transitòria i d’impuls, no crònica. 8. Convivència i espai públic: mediació i animals Servei de mediació • La Policia Local ha assumit moltes tasques de seguretat ciutadana clàssica per la manca d’efectius de Mossos. • Tanmateix, una de les seves missions principals és la proximitat i la gestió de conflictes quotidians: - Conflictes veïnals. - Problemes intrafamiliars. • S’ha impulsat un servei de mediació des de la Policia Local: - Amb agents formats específicament. - Amb molt bon retorn per part dels usuaris. - Objectiu: evitar judicialitzar conflictes que es poden resoldre amb diàleg. Nova ordenança d’animals Tres eixos principals: Adequació a la Llei de Benestar Animal: Adaptar l’ordenança local a la normativa superior, molt més avançada en protecció animal. Augment del règim sancionador: Multes més altes als propietaris que no censin el gos, no posin xip o incompleixin deures bàsics. Registre d’ADN caní per combatre l’incivisme: Es demanarà una mostra d’ADN de tots els gossos del municipi. Permetrà identificar i sancionar de manera molt més efectiva els excrements no recollits a l’espai públic. • Calendari i condicions econòmiques previstes: - Primer trimestre després de la notificació: la prova d’ADN serà gratuïta per als propietaris. - Segon trimestre: es pagarà només el 50 % del cost. - Passats 6 mesos: cost complet (uns 40 €) per als que no s’hagin registrat. • Justificació: - Millorar la neteja de carrers i parcs i la salut pública, especialment a zones molt freqüentades per infants. 9. Aules d’estudi i joventut • El Centre Cívic Soledat Sans Serafini ofereix aules d’estudi amb horaris molt amplis des del 13 de desembre. • Són molt utilitzades per estudiants del municipi i es consideren una experiència d’èxit que respon a una demanda clara. 10. Pesta porcina africana (PPA) i Collserola Context sanitari i econòmic • Es detecta la Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars a la zona de Cerdanyola (zona 0), amb 16 casos confirmats. • El govern de la Generalitat estableix perímetres de restricció: - Zona de 6 km al voltant de la zona 0: restriccions molt estrictes d’accés al bosc. - Perímetre ampliat de 20 km (inclou Sant Just Desvern i Collserola): restriccions moderades. • L’objectiu és protegir el sector porcí català, estratègic per l’economia. Aplicació a Sant Just i Collserola • L’Ajuntament reforça el dispositiu amb Policia Local i Protecció Civil per informar i limitar accessos. • Resultat: - Impossible tancar físicament tot el parc de Collserola (no es poden posar tanques a tot el bosc). - Tot i això, l’afluència de persones cau més del 70 %, segons dades del parc. • L’alcalde destaca el comportament cívic exemplars de la ciutadania, que ha entès i respectat les restriccions. • Progressivament es van reobrint accessos, com la carretera de les Aigües, amb condicions. 11. Jardineria, espai públic i neteja Preguntes dels oients sobre degradació de jardineres i zones verdes, sobretot al centre. Resposta de l’alcalde: • Hi ha previst un canvi complet de jardineres als carrers Bonavista i Raval durant l’any vinent, molt malmeses pels orins de gos. • Sobre la jardineria en general: - S’ampliaran els efectius del servei de jardineria el 2026. - L’any anterior va ser molt complicat: després de dos anys de sequera, es van reactivar sistemes de rec, calia fer proves de legionel·la i, de cop, va venir molta calor que va fer rebrotar la vegetació per sobre de la capacitat de resposta. • Model de verd urbà: - Sant Just aposta per tenir molta superfície de zona verda, encara que alguns espais siguin més “asilvestrats” i no tant de jardí ornamental. - Es recorda que el municipi té tres vegades més m² de verd per habitant que la mitjana metropolitana. - Prioritat: parcs nets, segurs i ombrívols més que “jardins d’exhibició floral”. • Pel tema concret d’una rotonda de sortida de l’autopista: - Es compromet a pintar la vorada de separació al gener. - La graveta perillosa per a motos es retirarà immediatament amb el servei de neteja. 12. Il·luminació i energia • Oient pregunta per la substitució de llums de vapor de sodi per LED. • L’alcalde respon que: - Ja s’està fent la renovació de manera progressiva. - Els LED aporten estalvi energètic i millor sensació de seguretat pels vianants. 13. Nadal, festes i activitats Valoració del programa nadalenc • Encesa de llums i Mercat de Nadal a la plaça Camoapa: - Mercat valorat molt positivament per comerciants, artesans i públic. - L’encesa de llums mostra marge de millora en dinamització. • Plats forts que arriben: - Festa de Cap d’Any a La Bonaigua. - Arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient al municipi. Perspectives per al Nadal vinent • Es detecta que la programació és una mica dispersa en el temps. • L’alcalde planteja: - Recuperar un Parc de Nadal orientat al públic infantil. - S’havia suprimit per restriccions pressupostàries els darrers anys. - Considera que ajudaria a donar més brillantor, caliu i vida comunitària al període de vacances. Tercera hora: muntanya, vi i música SEAS + 35 – Sant Just Espai dedicat a la secció excursionista de l’Ateneu (SEAS ), amb Jordi Porta** • Neixen per cobrir el buit generacional entre: - SEAS Infantil. - SEAS Jove (fins a 35 anys). - SEAS “clàssica”, amb membres majoritàriament de 60–70 anys. • Públic objectiu: persones a partir de 35 anys, però sense límit estricte (també pot venir gent de 30 o més de 60 si s’hi sent còmoda). • Objectius: - Fer excursionisme compartit, crear vincles i amistat. - Introduir formació en muntanya (seguretat, tècnica, orientació, escalada, etc.). - Oferir espais perquè pares i mares de la secció infantil també puguin fer muntanya. • Han fet una enquesta amb 75 respostes: - Paritat quasi absoluta: 55 % homes, 45 % dones. - Edats majoritàries entre 35 i 50 anys. - Un 70 % viuen a Sant Just, 30 % d’altres municipis. - La majoria volen 5–10 sortides l’any de nivell mitjà o mig-alt. • Calendari 2026 (14 sortides): - Gener: cap de setmana a la Vall de Núria, amb possible pujada a peu o amb raquetes; allotjament a l’alberg del Pic de l’Àguila. - Febrer: sortida de raquetes a Coma de Vaca / zona Port del Comte; també participació en la sortida de neu social de SEAS. - Març: activitat de neu conjunta amb SEAS Jove. - Abril: cap de setmana multiesportiu a Àger (Congost de Mont-rebei) amb rutes i curs d’escalada. - Juny: ascensió a la Pica d’Estats en dues etapes. - Juliol: cim a la zona d’Osca. - Agost: estada de 5 dies a Gavarnie (França) com a base per a diverses excursions. - Setembre: participació col·lectiva a la Matagalls–Montserrat (84 km), tot i ser una prova molt exigent. - Altres sortides: barranquisme, travesses de dos dies, cims de nivell mitjà. • Informació i inscripcions: - Web de l’Ateneu de Sant Just (secció SEAS). - Es preveu crear Instagram propi; de moment, difusió via canals de l’Ateneu i SEAS. Gastronomia i vins – Celler de Can Mata Secció telefònica amb Astrid Goldstein, del celler de Can Mata, en plena campanya nadalenca. Temes tractats: • Regals de vi per Nadal: - Abans es regalaven caixes molt voluminoses, sovint sense tenir en compte gustos reals. - Ara es busca més cura i personalització: vins concrets per a persones concretes. - Molt ús del “amic invisible” tant en famílies com en empreses. • Consells segons el menjar: - No és el mateix un “peix” lleuger que una sarsuela amb sofregit: canvia el cos del vi necessari. - Per calçotades (temporada a tocar): cal un vi amb estructura que aguanti calçots + salsa. • Sobretaula i dolços: - Ressenya de ratafies, moscatells, vins rancis i dolços que acompanyen torrons, neules i pastisseria nadalenca. - Defensa de les copetes petites al final i més protagonisme del vi durant l’àpat principal. • Vi per cuinar: - No val qualsevol vi “barat”; un mal vi pot donar gustos amargs als plats. • Ampolles Magnum (1,5 L): - Ideals per a taules de 8 persones i per “fer patxoca”. - Consell pràctic: refredar-les al calaix de les verdures de la nevera (que sovint acaba sent “el calaix de les ampolles”) o en llocs ben frescos, ja que costen més de posar en vertical. "El vi per cuinar ha de ser bo, igual que el que posaries a taula." Calendari d’Advent i Parador Musical Per tancar el programa, el presentador obri el calendari d’advent del dia 17: • Simbolisme: un bombó i un missatge amb la pregunta: - “Quina petita alegria quotidiana valores més quan arriba el fred?” - Resposta personal: encendre una espelma aromàtica o pal d’encens, manta, llibre i, si pot ser, una pel·lícula de fons. Parador Musical dedicat a Jarabe de Palo i Pau Donés: • Repàs de trajectòria: des de “La Flaca” (1996) fins a “Somos” (2020). • Cançons destacades: - La Flaca: primer gran èxit internacional. - Depende: himne vitalista sobre la relativitat de la vida. - Agua i Grita: lletres profundes sobre sentiments, relacions i demanar ajuda. • S’insisteix en l’herència de Pau Donés com a símbol de superació i positivitat durant la seva malaltia. Tancament del programa El presentador resumeix la jornada: • Primera hora: notícies locals, premsa, efemèrides, Carta del dia i Temps. • Segona hora: entrevista a l’alcalde Joan Basaganyes i espais d’actualitat municipal. • Tercera hora: muntanya (CEAS Més 35), vins (Can Mata) i espai musical (Jarabe de Palo) amb reflexiós personals. El programa acaba amb un missatge de bones festes, anunciant el retorn de La Rambla l’endemà, de 10 a 13 h, a Ràdio Desvern.

  • Just Blues del 16/12/2025 - episode art
    Just Blues
    1h

    Just Blues del 16/12/2025

    Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

  • #519 - El Refugi del 16/12/2025 — Volta al món a peu, cultura i teatre local - episode art
    El Refugi
    1h 50min

    #519 - El Refugi del 16/12/2025 — Volta al món a peu, cultura i teatre local

    Panorama general de l’episodi Episodi complet d’El Refugi a Ràdio Desvern conduït per Jaume Elias, amb format magazín: informació d’actualitat, cançó i efemèride, una llarga entrevista central i seccions culturals i teatrals. 1. Zoom informatiu i titulars municipals Actualitat general • Sanitat animal a Catalunya: 26 casos confirmats de pesta porcina africana en senglars a l’àrea de Cerdanyola del Vallès. El virus sembla confinat al focus inicial, fet que permet mantenir les restriccions tal com estan: prohibició d’accés al medi natural en la primera corona (0-6 km) i limitacions més laxes a la segona (on s’inclou Sant Just Desvern). • Dermatosi nodular contagiosa en bovins: focus contingut. Entre el 26 de desembre i el 8 de gener s’aixecaran restriccions a Cassà de la Selva i Castelló d’Empúries, amb indemnitzacions previstes per a les granges afectades. • Aranzels de la Xina al porcí europeu: Pequín fixa nous aranzels de fins al 20%, però Catalunya queda en un 9,8%, molt per sota del risc inicial (fins al 62%). Això es presenta com un avantatge competitiu per a empreses catalanes i espanyoles (Noel, Costa Brava, Friselva, El Pozo) en un context complicat per la pesta porcina. • Política estatal: les formacions de Sumar amb responsabilitats de govern exigeixen una reunió urgent amb el PSOE per casos de presumpta corrupció i assetjament sexual dins el partit. Reclamen remodelació de l’executiu i més transparència, però descarten sortir del govern. • Transport públic a Catalunya: acord entre Govern i Comuns per mantenir el 50% de descompte als abonaments T-usual i T-jove durant tot el 2026, combinable amb un nou abonament estatal anunciat per al gener de 2026. • Guàrdia Civil i corrupció: nomenament de Pedro Merino Castro com a nou cap de l’UCO, unitat clau en les investigacions de corrupció que afecten el PSOE. Perfilat com a especialista en delictes fiscals, crim organitzat i blanqueig de capitals. Notícies de Sant Just Desvern • Sant Just queda dins la zona de risc moderat per pesta porcina africana: accés permès al medi natural però amb mesures preventives estrictes (prohibició de caça no autoritzada, limitació d’activitats esportives organitzades, protocols de biosseguretat, etc.). • Mobilitat sostenible: Sant Just es consolida com un referent metropolità en ús quotidià de la bicicleta, amb la ràtio més alta d’usos per habitant respecte a altres municipis. Es destaca tant la xarxa ciclista com la implicació ciutadana. • Agenda cultural local: sessió especial "Comptem i cantem per Nadal" amb Mercè Martínez a la Biblioteca Joan Margarit, a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestar, adreçada a infants a partir de 3 anys i amb inscripció prèvia. Esports • Futbol – Copa del Rei: debut del FC Barcelona als setzens de final contra el Guadalajara (Primera RFEF). Dubte a la porteria (Chesny o retorn de Ter Stegen). També es repassen els partits de l’Atlètic de Madrid i el Real Madrid. • Cas Negreira: nova escalada dialèctica. Florentino Pérez qualifica el cas com el major escàndol de la història del futbol i critica la inacció de LaLiga i la RFEF. Joan Laporta respon dient que Florentino pateix "barcelonitis aguda". • Tenis: Carlos Alcaraz confirma participació al Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeu Conde de Godó 2026, cercant el seu tercer títol al torneig després de 2022 i 2023. 2. Cançó del dia: "Como te atreves" de Morat Context i significat El programa presenta la cançó "Como te atreves" del grup colombià Morat com un himne de dignitat en una ruptura: • Relata el retorn d’algú que ha fet molt de mal, "com si el temps ho hagués esborrat tot". • El protagonista ha madurat a través del patiment i decideix no tornar a una relació tòxica. • Temes clau: traïció, mentides, ferides emocionals que perduren i la necessitat de posar límits i valorar-se. "La cançó és un crit de dignitat, de dir prou, de donar-se que estimar també vol dir saber marxar quan no et respecten." Es destaquen tres pistes per endevinar-la: forma part del primer àlbum de Morat (2016), la banda és colombiana i la cançó els va donar fama mundial. Després sona un fragment ampli del tema. 3. Efemèride del dia: Dia internacional contra la soledat no desitjada El 16 de desembre es commemora el Dia internacional contra la soledat no desitjada. El presentador fa una reflexió molt personal i emocional: Reflexió personal • Confessa que és una de les grans pors de la seva vida: la por de sentir-se sol, que passin els anys sense que ningú pregunti per ell. • Descriu la soledat de la gent gran com a especialment colpidora: persones que han estimat i cuidat però que ara viuen "sense visites, sense trucades, sense converses". • Remarca que en dates de Nadal la soledat s’accentua: carrers plens de llums i anuncis de famílies felices en contrast amb vides molt solitàries. Crida a l’acció • Proposa gestos petits però poderosos: - Anar a veure avis i àvies si fa temps que no es visiten. - Trucar veïns que viuen sols. - Preguntar a botiguers sense família com estan. • Missatge clau: "Feu-ho abans que sigui massa tard, abans que ja no ho pugueu solucionar, perquè ningú hauria de sentir-se sol quan no vol estar-ho." La secció posa accent ètic en la responsabilitat familiar i comunitària i en la necessitat de retornar l’amor rebut. 4. Gran entrevista: Enric Luzán i la volta al món a peu L’eix central de l’episodi és una llarga entrevista amb Enric Luzán, youtuber català (canal Enric Adventus) que ha iniciat una volta al món a peu prevista d’uns 3 anys. 4.1. Origen del projecte • El 2020 descobreix Naciodin, un noi que havia fet la volta al món a peu, i se n’obsessiona: "això ho vull fer". • Inicialment ho descarta per sacrifici personal i cost econòmic. • Obre el seu canal de YouTube amb una idea al cap: construir una base de subscriptors per algun dia poder emprendre la volta al món i monetitzar vídeos diaris. 4.2. La beca que ho canvia tot • La Generalitat convoca unes beques per creadors de contingut en català a YouTube (format llarg). • Es presenta amb el projecte de la volta al món a peu, però no l’hi atorguen a la primera. • La decepció és tan gran que interpreta la tristesa com un senyal: si no ho fa, se’n penedirà tota la vida. • Decideix insistir: programa tornar-s’hi a presentar i, tant si li donen la beca com si no, fer la volta. • Finalment, l’hi concedeixen, i això li dona suport econòmic i institucional per arrencar el projecte el 2025. 4.3. Perfil com a creador: bolets, senderisme i reputació • Canal Enric Adventus amb tres línies principals: - Vídeos de TOR (ultratrails de muntanya). - Senderisme i travesses (Transpirinenca, Via Alpina, Geòrgia...). - Bolets, la vertadera explosió del canal: vídeos de caça bolets amb 20.000 visualitzacions en català, que li donen notorietat mediàtica i credibilitat. 4.4. Renúncies i reacció de l’entorn • Per fer la volta al món a peu ho deixa tot: - A casa: la família (especialment els pares) ho viu com una bogeria i reacciona malament al principi. Amb la repercussió mediàtica comencen a veure que és un projecte gran i ho entenen una mica més. - A la feina: ho comunica tres setmanes abans de marxar; tampoc agrada (els deixa descoberts), però després l’empresa acaba patrocinant el projecte. • Un dels grans temors inicials era l’economia, més que la distància emocional, però admet que també li pot pesar estar tant temps lluny de casa i caminant cada dia. Possibles motius per abandonar: malaltia greu d’un familiar, lesió important, accident, bloqueig mental o esgotament emocional. 4.5. Ruta i situació actual Arrencada i ritmes de caminada • Comença el viatge el 30 de novembre. • Declaració d’objectius: 30–40 km diaris (aproximant-se a una marató cada dia). En estiu ha arribat a fer fins a 50 km/dia. • Porta uns 17 dies de ruta quan fa l’entrevista, es troba als afores de Montpeller, a la zona de la Camarga. Dia a dia tipus • S’aixeca a la tenda de campanya, fa una mica el ronso, es prepara cafè amb fogonet i galetes. • Recull el material dins la tenda, desmunta tenda i en 30–40 minuts està llest. • Camina fins a mig matí, fa segon esmorzar (sovint en un forn/cafeteria), compra baguette, iogurts, etc. • Dinar: sobretot entrepans. • Tarda: tram de caminada més intens. • Cap a les 17:30, quan es fa fosc, busca lloc per acampar (de vegades planificat, de vegades improvisat). Zones rurals de França li permeten acampar pràcticament on vulgui. • Vespre: treball intens d’edició - Es proposa penjar un vídeo diari a YouTube. - Inverteix ~1,5 h en edició + temps per pujada, subtítols, miniatura i publicació: total, unes 3 hores de feina cada dia. 4.6. Ruta global planificada La ruta està planificada quilòmetre a quilòmetre, però amb marge per improvisar. El recorregut previst (amb possibles variants) és: Europa • França → Costa Blava. • Nord d’Itàlia per la plana (Milà, Vèneto) per evitar les Dolomites i anar ràpid. • Des de la regió adriàtica, per evitar el fred dels Balcans interiors: - Albània, Bòsnia, Croàcia, Montenegro → Grècia (meteora) → Istanbul. Àsia occidental i central • D’Istanbul, seguint la costa del Mar Negre fins a Geòrgia. • A Geòrgia, vol anar fins a la frontera amb l’Azerbaidjan, però no es pot creuar per terra; solució logística: - Tornar a Tbilisi. - Vol fins a Bakú (Azerbaidjan). - Bus fins a la frontera per mantenir una línia seguida de recorregut. • Des de Bakú, ferri pel mar Caspi fins a Kazakhstan. • Kazakhstan: llarg desert, recorregut dur però assumible. • Uzbekistan: tram desèrtic fins a Samarkanda (Ruta de la Seda). • Tadjikistan: zona de muntanyes espectaculars. • Petit tram de Xina (regió especial) que requereix un permís específic (encara pendent de decidir si el farà). • Pakistan per la carretera del Karakoram, zona del K2, fins a Islamabad i Lahore. Índia, Nepal, Bangladesh i sud-est asiàtic • Objectiu: entrar a l’Índia per terra des de Pakistan, tot i que la frontera pot estar tancada. • A l’Índia, pujar ràpidament als Himalayas per evitar la calor extrema. • Travessa de Nepal i retorn breu a l’Índia. • Bangladesh fins a Dhaka. • Des de Dhaka, vol fins a Tailàndia (zones de frontera tancades obliguen a usar l’avió). • Ruta terrestre fins a Singapur, passant per Malàisia. Oceania • Avió des de Singapur cap a Austràlia i/o Nova Zelanda, encara per decidir: - Nova Zelanda té el sender de 3.000 km que creua les dues illes (Te Araroa), molt atractiu però molt car. - Austràlia implica trams molt llargs i semidesèrtics, semblants a Kazakhstan. - Decisió dependrà del pressupost i suport econòmic en aquell moment. Amèrica del Nord i del Sud • Vol cap als Estats Units, recorrent el país del Pacífic a l’Atlàntic. • Considera el Canadà però ho veu més car, més llarg i condicionat per l’estació. • Per a Sud-amèrica, la ruta més probable és: - Vol des de Houston a Colòmbia. - Descens a peu pels Andes: Colòmbia, Equador, Perú. - Xile: desert d’Atacama, un dels llocs més àrids del món. - Creuar els Andes cap a Santiago de Xile → Argentina → Buenos Aires. • Des de Buenos Aires, vol fins a Santiago de Compostel·la i fa el Camí de Sant Jaume a l’inrevés fins a Plaça Catalunya (Barcelona), tancant el cercle. Àfrica, per què no? • Descarta Àfrica per dos motius principals: - Seguretat i clima (zones tropicals, malalties, inestabilitat política, deserts extrems). - Coherència visual de la ruta: vol una línia est-oest clara; baixar a Àfrica implicaria repetir longituds ja recorregudes a Europa, perdent l’efecte de "volta" neta. 4.7. Visats, fronteres i dificultats logístiques Visats • Encara no té cap visat de llarga distància aconseguit. Raó: molts visats (com el de l’Índia) només permeten entrar en els 6 mesos posteriors a la concessió, i ell encara no hi haurà arribat. • Estratègia: tramitar-los pel camí, per exemple a Istanbul. • Complicacions especials: - Myanmar: descartat per guerra civil i fronteres tancades. - Petit tram de Xina especial (per entrar des de Tadjikistan), amb permís complex. - Visats de pas per Uzbekistan i Kazakhstan poden requerir extensions si el ritme caminant no permet travessar el país a temps. Clima i deserts • Desert de Kazakhstan i trams remots: potser necessitarà carretó amb 8–10 litres d’aigua per tenir autonomia de 3 dies entre punts d’abastiment. • Nepal: preocupa la manca de cobertura i connexió per pujar vídeos. - Idea: gravar diaris i després pujar-los en bloc quan tingui internet, o fer resums setmanals. Por i seguretat • No li fa por extrema la part desèrtica (sempre hi ha la carretera, cotxes, comunicador per satèl·lit i possibilitat de trucar emergències). • On té més respecte és en alguns països de Sud-amèrica percebuts com insegurs, i en algunes zones de l’Índia amb cert sentiment anti-occidental. • Idees per gestionar la seguretat: dormir a gasolineres a l’Índia (com fan altres caminants) per aprofitar vigilància i llum; usar més hotels en zones delicades. 4.8. Economia, finançament i patrocinis Fonts d’ingressos • Beca de la Generalitat per creadors en català (peça clau). • YouTube: monetització dels vídeos diaris. • Patrocinadors privats: - Antiga empresa de l’Enric (patrocinadora principal). - Corredoria catalana d’assegurances que li ha pagat una assegurança de llarga estada (365 dies, trekking), molt cara. - Marcas de calçat de muntanya interessades a proporcionar-li sabates (encara per concretar). • Micromecenatge a l’Aixeta: - Persones que fan una donació mensual. - A canvi, l’Enric promet enviar postals físiques del lloc on es trobi. - Admet que el nombre de mecenes és tan alt que no sap com podrà escriure tantes postals. Relació amb futurs patrocinadors • De moment no busca activament patrocinadors (no envia e-mails massius). Espera que el projecte parli per si sol i que les marques el contactin, especialment quan es vegi que és un projecte seriós i sostingut en el temps. 4.9. Logística de vida: motxilla, higiene i descans Motxilla ultralleugera • Pes base inicial: 7 kg, ampliats a 7,5 kg després d’afegir alguna cosa per por. • Amb menjar i aigua: uns 10–11 kg, depenent del tram. • Menys és més: ja hi ha objectes que considera prescindibles (especialment el fogonet, que li fa mandra muntar i sobretot netejar cada nit). Material clau • Tenda de campanya, sacs, bosses estanc per evitar humitats, roba limitada. • Roba: una sola muda per caminar i una per dormir; renta la roba cada 3–4 dies quan passa per un hotel. • Equip de pluja: jaqueta i pantalons impermeables. • Equip de fred: guants gruixuts d’esquí i un buff, que gairebé no ha necessitat encara, però que guarda pensant en Itàlia i Balcans. Higiene • No es dutxa cada dia: massa fred per fer-se dutxes "de botella" a l’aire lliure. • S’atura en hotels cada 3–4 dies per dutxar-se, rentar roba i descansar millor. • Confessa que no fa gaire olor i que cap amic que l’ha visitat li ha comentat res (atribueix part d’això a la seva fisiologia i al clima fresc). Descans i possibles vacances • Calcula la durada total del viatge entre 2 anys i pico i 3 anys. Dona oficialment la xifra de 3 anys per no pecar d’optimisme. • Sap que haurà de programar setmanes de descans real (no només dies intermitents): ho veu com una certesa, no una possibilitat. • També planifica fer 5–6 vídeos per setmana en el futur, i no 7, per acostar-se a una jornada laboral humana. 4.10. Família, emocions i normes de la "volta al món a peu" Regles i possible retorn temporal a casa • Esmenta unes regles no oficials definides per una comunitat de caminants de volta al món: - Pots descansar fins al 25% del temps total de ruta. - Només compten com a descans llarguesa les aturades de més de 4 dies. • Això li dona marge per, si cal, tornar temporalment a casa i reprendre després el recorregut sense "trencar" la volta dins aquestes normes. Nadals i catalans pel món • La mare li demana que torni per Nadal, però ell decideix no tornar. • Com a part del projecte de la beca, proposa que en cada país on passi farà una entrevista a un català que hi visqui, en l’estil del programa Afers Exteriors. • Per aquest Nadal l’ha contactat un català que viu prop de Marsella (en Josep) i que l’acollirà a casa seva. Allà farà la primera entrevista d’aquest format. • Fa crida a l’audiència per contactar catalans residents a Croàcia, Montenegro, Albània, Grècia, on encara no té contactes. Visites de familiars • El seu pare vol anar-lo a veure al gener a Croàcia. • Espera que familiars i amics el visitin també en altres punts del recorregut, tot i que reconeix la dificultat logística (ell es mou ràpid i cal comprar vols amb molta anticipació). 4.11. Relació amb altres caminants • Esmenta diversos referents: - Naciodin, el malaguanyat noi que li va inspirar el somni inicial. - Un australià que també fa la volta al món a peu però en sentit contrari i que ell espera trobar-se a mig camí per entrevistar-lo. - Un italià que acaba de completar una volta al món a peu amb carretó i que li ha donat idees sobre logística a l’Índia (dormir en gasolineres, per exemple). 5. Secció teatral "Mare meva, quin xou" Segona hora del programa dedicada íntegrament a teatre i musicals, amb els col·laboradors Carles i Javi. 5.1. Ambient i to • Conversa informal i plena d’humor sobre refredats, epidèmies i mascaretes, que dona peu a parlar de la pesta porcina africana en to de broma. • Tenen una agenda teatral molt plena: assagen, veuen obres, preparen contingut per xarxes i anuncien projectes escènics propis. 5.2. Review de "Gola" (Oriol Pla) Escolten un àudio gravat per Gerard Cruzet i Elisabet Giné amb la seva crítica de l’obra "Gola", dirigida i interpretada per Oriol Pla (cocreació amb Pau Matas). Contingut de l’obra • Monòleg físic i teatral de llarga durada (unes 2 h 30 min), amb l’Oriol Pla fent clown, comèdia i moments molt durs. • Metàfora central: engolir com a imatge de l’avidesa i l’avarícia contemporània: - Voler-ho tot ràpid i amb vici. - Desig compulsiu de consum, immediatesa i satisfacció instantània. • L’actor explora preocupacions i angoixes de la societat actual, interpel·lant el públic i generant gran empatia. Valoració artística • L’Oriol Pla és definit com un actor espectacular: - Domini total del cos, veu i espai escènic. - Control tècnic impecable, però que no resulta mecànic. - Habilitat per fer riure mentre diu coses molt dures, generant incomoditat i reflexió. • L’espectacle inclou música en directe, molt impactant. • Visualment és descrit com a "brutal", amb construcció escènica potent. • Conclusió dels crítics: "Això és teatre. Veureu teatre, però teatre tal dur." Gira • Estrenat a Temporada Alta 2024. • Representacions recents al Teatre Artesà del Prat de Llobregat. • Próxim bolo destacat: Reus, 19 de desembre (data que entra en conflicte amb altres plans teatrals dels col·laboradors). 5.3. Avanç de "Germans de sang" (Blood Brothers) Musical "Germans de sang" (adaptació catalana de Blood Brothers), al Teatre Condal. Context del musical • Clàssic del West End amb més de 10.000 representacions. • A Barcelona ja s’havia fet el 1994 amb molt èxit, i una posterior reposició menys exitosa. Sinopsi • Dos germans bessons són separats en néixer i creixen en contextos socials molt diferents. • De grans, malgrat els esforços de les mares perquè no es coneguin, acaben fent-se millors amics i es juren amistat eterna amb un ritual de "germans de sang" (es tallen el dit i barregen la sang). • Sense saber que realment són germans, s’enamoren de la mateixa noia, desencadenant un drama que explora: - La dicotomia innat vs adquirit. - El pes de la classe social. - El destí i la tragèdia. Repartiment i producció • Còctel d’actors joves i coneguts: - Triquell (cantant) en un dels papers destacats. - Mariona Castillo. - Albert Salazar (actor, que aquí descobreixen també com a cantant protagonista). - Roc Bernadí, entre d’altres. • Gran producció musical, amb nombrosos covers. Els col·laboradors comenten la curiositat de veure qui hi haurà en el repartiment la nit que hi vagin. Funcions i preus • Estrena: 15 de desembre. • Temporada: fins al 25 de gener (inclou funció especial de Cap d’Any, amb entrades més cares). • Preu orientatiu: entre 31 i 47 € segons localitat (platea, centre, platea final, etc.). La setmana següent prometen fer-ne review completa després de veure-la. 5.4. Altres recomanacions teatrals "Un estat" – Teatre Acadèmia • En cartell del 12 de desembre a l’11 de gener. • Drama centrat en una actriu veterana que treballa amb un director jove que li demana un nu integral en escena. • Tema central: consentiment, límits personals i poder en les relacions professionals artístiques. • Direcció i dramatúrgia de Francesc Cuéllar. • Durada aproximada: 1 h 15 min. • Preu: uns 20 €. "Casa Calores" – Sala Beckett • En cartell del 16 de desembre a l’11 de gener, a la sala de baix de la Sala Beckett (Poblenou, Barcelona). • Sinopsi deliberadament críptica, però centrada en: - Un poble pesquer. - El port (muelle), el pas del temps i el pes del passat. • Tò de drama poètic amb atmosferes. • Sala de mida mitjana-petita, adequada per a propostes intimistes. "El fil invisible" – Teatre Goya • Espectacle familiar basat en el llibre de Míriam Tirado. • Versió catalana a Barcelona (Goya) i versió castellana simultània a Madrid. • Tema principal: la idea que els infants estan sempre units als pares per un fil invisible que surt del melic, metàfora del vincle emocional. • Recomanada per a tota la família; molts adults expliquen que han plorat tot i ser teatre infantil. • Dates: del 22 de desembre al 25 de gener. • Horaris molt family friendly: sessions matinals (12:30) i de tarda (16:00). • Preu orientatiu: 24 €. 5.5. Pastorets de Sant Just i teatre local Pastorets de Sant Just • Representats a l’Ateneu de Sant Just, una tradició local molt arrelada. • Funcions: 19, 20, 21, 22 i 26 de desembre. • Hi participen les mares dels col·laboradors Carles i Javi, com a tramantinaire i en altres papers, i també hi estan implicades Daniela i Elisabet (directores/col·laboradores teatrals locals). • Encara hi ha entrades disponibles a la plataforma local de venda (esmenten Poliplis com a sistema de reserves). Projectes propis de Carles i Javi • Esmenten els seus espectacles "Purpurina" i "Eurodrama" (obres llargues, 2h20–2h40), amb comentaris sobre durada i recepció. • Avancen que preparen un nou projecte per al 21 i 22 de març a Sant Just i demanen a l’audiència que es reservi les dates. 5.6. Agenda immediata i contingut per xarxes Els col·laboradors tenen una setmana plena de teatre: • Veuran: - "Super Sapiens" (amb el mateix Jaume Elias) – i prometen contingut per xarxes. - "Desaparellats". - "Germans de sang" al Condal. - Pastorets de Sant Just (funció del 21 de desembre a la tarda). • Anuncien que la setmana que ve hi haurà moltes reviews acumulades al programa. 5.7. Recomanació musical de la secció Per tancar, Carles recomana "Church" de Jade (exintegrant de Little Mix), del seu disc "That’s Showbiz Baby" (i la versió deluxe recent). El tema es punxa al programa com a sortida de secció. 6. Butlletins de notícies de Catalunya Ràdio i Sant Just A l’equador de l’episodi s’emet un butlletí de Catalunya Ràdio i posteriorment un de Ràdio Desvern amb focus municipal. 6.1. Catalunya Ràdio Política barcelonina • Gerardo Pisarello (Comuns, ex-tinent d’alcaldia d’Ada Colau) anunciarà la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona per a les municipals de 2027. • S’haurà de sotmetre a primàries, possiblement contra Bob Pop (Roberto Enríquez), que també s’ha postulat. • La regidora Gés González ha estat escollida per liderar la nova executiva de Barcelona en Comú. Economia del porcí • El sector porcí català rep amb satisfacció moderada els aranzels del 10% fixats per la Xina (millor que el 20% de la resta d’Europa), però esperaven zero aranzels. Casos d’assetjament al PSOE gallec • Nova denúncia per assetjament laboral contra un alcalde d’Ourense, al qual el partit demana que deixi tots els càrrecs. • Pressió també sobre el president de la Diputació de Lugo per casos similars. • El secretari general del PSdeG, José Ramón Gómez Besteiro, es nega a dimitir però defensa haver actuat amb prudència i rapidesa. Ministeri de l’Interior • Fernando Grande-Marlaska afirma que no estava informat de la condemna per assetjament sexual de l’antic cap de la Policia Nacional a Lleida, defensant la gestió del cas. Estats Units i política • La cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles, qualifica Donald Trump de tenir una "personalitat d’alcohòlic" en una entrevista a Vanity Fair, comparant la seva manera de ser amb patrons addictius (tot i que Trump és abstemi). • També titlla el vicepresident J.D. Vance de teòric de la conspiració i critica diverses figures com Elon Musk (a qui acusa de consumir ketamina) i la fiscal Pam Bondi. • Davant la polèmica, Wiles al·lega que han tret les seves declaracions de context. Cultura catalana • La periodista Anna Guitart és nomenada nova directora de l’Institut Ramon Llull, rellevant Pere Almeda. Assumirà el càrrec l’8 de gener de 2026. Esports (resum ràpid) • Recordatori del partit del Barça a Guadalajara. • Reforç del relat sobre el cas Negreira i la resposta de Laporta. • S’anuncia que Castelló acollirà la Supercopa femenina, i que el Barça femení és a París per jugar contra el Paris FC a la Champions. 6.2. Notícies municipals de Sant Just Repetició ampliada d’alguns punts ja destacats al Zoom informatiu, amb més context local: • Pesta porcina africana: explicació detallada del perímetre d’actuacions (0–6 km risc alt, 6–20 km risc moderat). Sant Just queda a la zona moderada, amb: - Recuperació d’accés a espais naturals i fluvials amb condicions de prudència. - Prohibició de caça excepte en batudes autoritzades. - Restricció d’activitats esportives multitudinàries. - Protocols de biosseguretat per a gestió forestal i ramaderia. • Collserola: reobertura parcial d’accessos com la Carretera de les Aigües, però es manté la prohibició de creuar el parc de banda a banda. • Biblioteca Joan Margarit: detall de l’activitat "Comptem i cantem per Nadal" a Can Ginestar, amb inscripció i edat mínima d’assistents. • Mobilitat ciclista: insistència en Sant Just com a municipi capdavanter en ús de bicicleta, i reconeixement explícit a la cultura ciclista arrelada gràcies a l’impuls ciutadà i als projectes municipals. 7. Secció "Cultura al dia" amb Sara Vito: Jane Austen La secció final, Cultura al dia amb Sara Vito, se centra en la figura de Jane Austen, escriptora preferida de la col·laboradora. 7.1. Efemèride i importància • Enguany es compleixen 250 anys del naixement de Jane Austen (nascuda un 7 de desembre). • Figura clau de la literatura anglesa i universal, coneguda per novel·les costumistes que retraten la societat de finals del segle XVIII i inicis del XIX amb humor i sàtira. 7.2. Context vital i social • Pertany a la Gentry, la burgesia agrària anglesa: família amb finca i subsistència basada en l’agricultura. • Aquest context li permet tenir accés a una biblioteca familiar i a clàssics com Shakespeare, cosa que alimenta la seva vocació literària. • Va publicar les seves primeres novel·les anònimament, perquè era molt complicat guanyar-se la vida com a dona escriptora en aquella època. 7.3. Vida personal: amor i emancipació • Jane Austen no es va casar mai. • Va tenir un gran amor, Thomas Lefroy, advocat, però la família d’ell no va acceptar el matrimoni per qüestions econòmiques (ella no era prou rica). • Rep altres peticions de matrimoni però les refusa: decideix que, sense amor, no es casaria. La Sara defineix Jane Austen com "una feminista abans que existís el concepte de feminisme". Això es reflecteix en les seves decisions vitals i en com aborda el matrimoni a les seves novel·les. 7.4. Estil literari i personatges • Novel·les de costums: retraten la vida quotidiana, els codis socials i les hipocresies del seu temps, sovint amb sàtira subtil. • Personatges humans, imperfectes i en evolució: no són herois idealitzats, sinó persones que s’equivoquen, aprenen i rectifiquen. • Això fa que, tot i la distància temporal, els lectors actuals encara s’hi puguin identificar. 7.5. "Orgull i prejudici" (Pride and Prejudice) Importància personal • És el llibre preferit de la Sara, no només de Jane Austen sinó de tota la seva vida lectora. Trama principal • Se centra en la família Bennet: pare, mare i cinc filles. Economia modesta però estable gràcies a la finca familiar. • Com que no hi ha fills mascles, l’herència de la finca, per llei, no pot recaure en les filles, sinó que passarà a un cosí llunyà quan mori el pare. • La mare està obsessionada amb casar les filles per garantir el seu futur econòmic i social. Arribada de nous veïns • Mr. Bingley: home ric, amable, sociable, es converteix en el centre d’atenció de totes les mares casadores. • Mr. Darcy: amic de Bingley, ric, distant i orgullós. Xoca des del principi amb la protagonista, Elizabeth Bennet. Relació Elizabeth–Darcy • Elizabeth desenvolupa prejudicis contra Darcy per la seva actitud altiva. • Darcy pateix d’orgull de classe: es considera per sobre dels altres, especialment de famílies d’inferior condició. • Hi ha malentesos, xocs verbals i una confessió d’amor rebutjada per Elizabeth. S’escolta un fragment doblat de la pel·lícula (adaptació de 2005) en què Elizabeth retreu a Darcy la seva arrogància i li diu que seria "l’últim home del món" amb qui es casaria. Evolució dels personatges • Al llarg de la novel·la, els dos protagonistes: - Reconeixen errors i rectifiquen. - Elizabeth supera els seus prejudicis. - Darcy rebaixa el seu orgull i es mostra més humil i atent. D’aquí el títol Orgull i prejudici: combina les dues falles principals que han d’aprendre a superar. Adaptacions recomanades • La Sara recomana dues versions: - Pel·lícula de 2005 (Keira Knightley i Matthew Macfadyen): no és 100% fidel al llibre però la considera magnífica per la música, els plans i el to. - Minisèrie de la BBC (6–8 capítols): és la més fidel al text original. 7.6. "Emma" Segona obra preferida de la Sara, també molt representativa de l’estil Austen. Personatge principal • Emma Woodhouse és: - Jove, rica i molt ben educada. - Intel·ligent, segura de si mateixa i molt malconsentida pel seu pare. - Convençuda que mai es vol casar, ja que viu còmodament i no necessita mari per sobreviure. La frase icònica Es cita una de les frases més famoses atribuïdes a Emma: "Si una dona dubta en si ha d’acceptar un home o no, és evident que hauria de refusar-lo." La Sara la qualifica de molt trencadora per l’època i perfectament aplicable avui tant a dones com a homes. Trama essencial • Emma creu que és una gran casamentera i es dedica a intervenir en la vida amorosa dels altres. • Quan coneix Harriet, una noia sense pares que viu en una mena d’internat, decideix buscar-li un bon marit. • Convenç Harriet que rebutgi un pretendent honest i adequat perquè creu que ella mereix algú superior, generant desencerts i patiment. Personatge de Mr. Knightley • Veí i amic de la família, germà del marit de la germana d’Emma. • L’única persona que no li riu les gràcies i que li diu obertament quan s’equivoca. • Aquest contrast li crea a Emma un conflicte intern: està acostumada a tenir sempre la raó. • A mesura que passa el temps, la relació entre Emma i Knightley evoluciona cap a l’atracció, culminant en una història d’amor que ella no esperava. Desenvolupament i aprenentatge • Emma, com Elizabeth Bennet, ha d’afrontar els seus errors: - Acceptar que no té la veritat absoluta. - Reconèixer que les seves bones intencions han causat mal. - Revisar el seu propi rebuig al matrimoni i les seves idees sobre l’amor. Adaptació cinematogràfica recomanada • Pel·lícula "Emma" (2020) amb Anya Taylor-Joy com a protagonista. • La Sara l’ha revisada recentment i la troba molt gaudible, visualment atractiva i fidel a l’esperit de la novel·la. 7.7. Tancament de secció La conversa deriva en comentaris personals de la Sara sobre: • El significat de l’orgull i com ha evolucionat la seva relació amb l’error. • El tema dels "quasi algo" sentimentals i com encaixa amb l’experiència dels personatges d’Austen. Finalment, es fixa cita per a la propera secció, amb la promesa d’un programa especial dijous i de seguir aprofundint en cultura i literatura. 8. Estructura i to global de l’episodi • Format magazín de tarda: combina informació general, notícies locals, esports, música, reflexió social, entrevista de viatge extrem, crítica teatral i literatura clàssica. • To proximal i emotiu: especialment en la reflexió sobre la soledat i en la conversa distesa amb l’Enric Luzán i els col·laboradors teatrals. • Fort arrelament local (Sant Just Desvern i entorn) però amb mirada totalment internacional (volta al món a peu, política global, Jane Austen, etc.). L’episodi ofereix una imatge clara de Ràdio Desvern com a ràdio de proximitat amb alt contingut cultural i molta atenció a la comunitat, sense renunciar a temes globals i experiències extraordinàries com la volta al món a peu d’Enric Luzán.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 16/12/2025 — Pesta porcina, bici, cultura i debat polític - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    26'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 16/12/2025 — Pesta porcina, bici, cultura i debat polític

    Context general de l’episodi Butlletí de Sant Just Notícies (edició migdia) del 16 de desembre, amb informació breu però densa sobre sanitat animal i restriccions al medi natural, mobilitat sostenible i bicicleta, agenda cultural i nadalenca, serveis municipals per a estudiants i gent gran, habitatge social i un bloc ampli de política local centrat en les crítiques de Vox al pressupost 2025. Pesta porcina africana i accés al medi natural • El Govern de la Generalitat actualitza les mesures davant la pesta porcina africana detectada al Vallès, vigents des del 15 de desembre. • El territori es divideix en: - Zona d’alt risc (0-5 km del focus): es mantenen les restriccions més estrictes i limitació d’accés al medi natural i zones forestals. - Zona de risc moderat (6-20 km), incloent Sant Just: s’hi relaxen algunes mesures i es recupera l’accés a espais naturals i zones fluvials, però amb condicions de prudència i prevenció. • A la zona de risc moderat continuen: - Prohibició d’activitats esportives organitzades de més de 30 persones. - Prohibició de la caça, excepte operacions autoritzades de control. - Protocols de bioseguretat per a gestió forestal i pasturatge. • A Collserola es reobre, entre d’altres, la carretera de les Aigües, però es manté prohibit travessar el parc de banda a banda. "Les mesures adoptades [...] es poden modificar en funció de l'evolució epidemiològica de la pesta porcina africana." Mobilitat sostenible i ús de la bicicleta • Sant Just es consolida com a municipi capdavanter en ús quotidià de la bicicleta (dades 3r trimestre 2025), amb una ràtio d’usos per habitant molt superior a la resta de municipis. • Factors clau: - Infraestructura ciclista i actuacions municipals en mobilitat sostenible. - Projectes d’innovació (com el Premi d’Innovació al projecte de bici de càrrega rotativa a les escoles públiques). - Implicació i consciència ambiental del veïnat, que incorpora la bicicleta a desplaçaments diaris: feina, escola i gestions. • Es reforça la idea de “cultura ciclista arrelada al poble”, amb la bici com a element central d’un model de mobilitat saludable i sostenible. Agenda infantil i cultural de Nadal Hora del conte “Contem i cantem per Nadal” • La Biblioteca Joan Margarit programa per al 18 de desembre l’hora del conte “Contem i cantem per Nadal”, amb Mercè Martínez. • Detalls: - Lloc: sala Isidore Cònsul i Giribet (Can Ginestar). - Hora: 17.30 h (dos quarts de sis). - Públic: infants a partir de 3 anys, acompanyats d’adult. - Inscripció prèvia obligatòria i aforament limitat. • Contingut: combinació de contes i cançons nadalenques tradicionals amb històries pensades per crear un ambient màgic i donar la benvinguda a les festes. Recital del Poema de Nadal amb Roger Cònsul i Flowk • L’actor Roger Cònsul i el grup de folk Flowk tornen a portar el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a l’espai públic. • Característiques de l’acte: - Tercera edició consecutiva del recital a l’aire lliure. - Lloc: davant del Mercat Municipal de Sant Just. - Data i hora: dissabte 20 de desembre, a la 13.00 h. • Objectiu: oferir una experiència cultural i comunitària en ple ambient nadalenc, allunyada del vessant més comercial de les festes. • Roger Cònsul remarca: - El caràcter gairebé miraculós de la bona acollida des del primer any. - El component emocional i de memòria familiar del Poema de Nadal durant el franquisme i anys posteriors: recitats en família, fragments llegits després dels dinars de Nadal, etc. Cònsul descriu com el públic recitava en silenci, "amb els ulls plens de llàgrimes", rememorant vivències compartides. • La ubicació davant del Mercat Municipal permet que la gent que fa compres s’aturi a veure l’espectacle. Per fer-lo més acollidor, s’oferirà caldo calent als assistents, cortesia de la Granja Carbonell, fomentant el que Cònsul anomena una “comunió de poble”. Valor literari del text de Sagarra • Cònsul reivindica el català de Sagarra com “absolutament impressionant”: - Llengua que ja no es parla habitualment, però perfectament intel·ligible. - Ritme i rimes internes que fan el text especialment ric. • Critica que sovint s’hagi recitat Sagarra de manera massa amateur, fet que pot fer-lo semblar un català “rancallós”, quan en realitat és popular i poderós. • Estableix un paral·lelisme amb Federico García Lorca: - Lorca (en castellà) i Sagarra (en català) comparteixen un llenguatge popular, musical i molt memoritzable. Component musical amb Flowk • L’acompanyament musical del recital el fa el grup Flowk: - Sisco Cardona: guitarra. - Marcel Pino: acordió diatònic. - Patri García: veu i mandolina. • Reinterpreten nadales tradicionals amb influències de folk i jazz, creant un diàleg constant entre paraula i música. • Cònsul descriu el resultat com una “poesia musical virtuosa” que enriqueix l’experiència global. Pastorets de Sant Just: tradició renovada i crítica social • La companyia dels Pastorets de Sant Just presenta una edició renovada del seu espectacle nadalenc a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just. • Principals novetats: - Guió completament nou, creat per una comissió específica, amb humor, crítica social i sorpreses. - Vol allunyar-se de la versió clàssica i oferir una proposta fresca i vinculada a l’actualitat del municipi. • La direcció escènica és de Daniela Fumadó i la direcció musical d’Elisabet Giner. To, temàtiques i to reivindicatiu • Tot i el canvi de guió, es manté l’eix clàssic del bé contra el mal. • Segons Joan Sàlvia i Rosa Barber, l’obra serà molt còmica; l’objectiu és que el públic rigui tant com (o gairebé com) l’equip que hi participa. • Es manté i actualitza el caràcter reivindicatiu dels Pastorets de Sant Just: - Tractament de problemes d’habitatge. - Sostenibilitat i salvaguarda del planeta. - Referències a l’actualitat local (per exemple, la problemàtica dels senglars a Sant Just). "Els Pastorets de Sant Just han buscat un tema, algun problema social que hi hagi, alguna situació que creiem que s'ha de denunciar..." • S’explica que s’han hagut d’actualitzar formes i llenguatges per evitar continguts políticament incorrectes, mantenint la denúncia però adaptant el to als temps actuals. Producció i funcions • L’espectacle implica aproximadament 35 persones a escena, més músics i equip tècnic. • Funcions previstes (entre el 19 i el 26 de desembre): - Divendres 19: 19.30 h. - Dissabte 20 i diumenge 21: 18.00 h. - Dilluns 22 i divendres 26: 19.30 h. • Entrades: - Venda a Antràpolis. - Preu general: 14 €. - Preu reduït: 10 € (socis de l’Ateneu i menors de 30 anys). - Es recomana compra anticipada per la previsió d’alta demanda. • El cartell d’enguany, obra de Teresa Hernández, homenatja el 50è aniversari de l’edifici Walden. Política local: Vox i el pressupost municipal 2025 Vot contrari als pressupostos • El grup municipal de Vox Sant Just vota en contra del pressupost 2025, que qualifica de continuista i incapaç d’afrontar el que consideren qüestions essencials. • En una entrevista a Ràdio Desvern, la portaveu Gina Clavijo afirma que els comptes: - Mantenen la despesa política i partides “ideològiques”. - No prioritzen les necessitats reals de la ciutadania. Tres prioritats que Vox considera desateses Clavijo identifica tres eixos prioritaris que, segons el seu grup, no queden ben recollits al pressupost: Seguretat i convivència Reclam de més presència policial i menys impunitat davant actituds incíviques. Neteja i manteniment Crítica a l’estat de carrers i paviments, especialment en zones com el barri sud i l’entorn industrial, on denuncia carrers sense repavimentar des de fa anys. Alleujament fiscal i suport a famílies i comerç Proposta de reduir la pressió fiscal sobre qui treballa i sosté el municipi. Afirma haver-ho defensat també mitjançant mocions al ple. Model urbanístic i habitatge social • Clavijo acusa el govern del PSC d’estar més pendent de “vendre el relat” que de solucionar problemes quotidians. • Defineix el model urbanístic vigent com un “tauler ideològic” i advoca per un “urbanisme de sentit comú” que preservi la identitat de Sant Just i eviti “experiments”. • Sobre la compra de 118 habitatges a Mas Lluí per a gestió social: - Vox la veu com una eina potencialment útil, però exigeix transparència total. - Reivindica que es prioritzin els veïns de Sant Just. - Marca una “línia vermella”: tolerància zero amb les ocupacions. Gestió del Fons Social i ajudes • Pel que fa a la reforma del Fons Social i altres ajuts, Vox demana: - Criteris clars. - Control i avaluació de resultats. - Que les ajudes siguin ràpides, transparents i ben controlades. "Les ajudes han de ser ràpides, transparents i ben controlades i no servir per xarxes clientelars ni per fer política amb la pobresa." • L’objectiu, segons Clavijo, és assegurar que les prestacions arribin “a qui realment les necessita” i no derivin en xarxes clientelars. Protestes i detencions de joves • En relació amb les protestes i detencions de joves: - Vox defensa tolerància zero amb la violència i el vandalisme. - Reclama a l’Ajuntament una resposta ferma i no ambigua. - Critica la gestió de l’alcalde durant la interrupció del ple d’octubre. • S’anuncia que l’entrevista completa és disponible al podcast de Ràdio Desvern. Serveis municipals per a estudiants: aules d’estudi • Aules d’estudi obertes del 13 de desembre al 25 de gener a: - Biblioteca Joan Margarit. - Centre Cívic Soledat Sans Serafini. • Objectiu: oferir espais tranquils i accessibles per estudiar i fer activitats formatives durant exàmens i vacances de Nadal. Horaris d’obertura • Biblioteca Joan Margarit: - Cada dia: 10.00–13.30 h i 16.00–22.00 h. - Dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener: només matí. • Centre Cívic Soledat Sans Serafini: - De dilluns a diumenge: 10.00–02.00 h (de la matinada). - Mateix horari reduït (només matí) els dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener. • Ambdós equipaments romandran tancats els dies 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener. • Es destaca que l’ampliació d’horaris reforça l’aposta municipal per garantir espais d’estudi accessibles. Habitatge per a gent gran i lloguer social (PROMUNSA) • S’anuncia la convocatòria oberta per accedir a: - Habitatges de lloguer per a gent gran al Complex del Mil·lenari. - Habitatges de lloguer social gestionats per PROMUNSA. • Termini de sol·licituds: fins al 9 de febrer, a les 14.00 h. • Entre el 24 de desembre i el 2 de gener, la presentació de sol·licituds es farà exclusivament per via telemàtica. Places disponibles i procediments • Per a majors de 65 anys: - 3 habitatges disponibles al Complex del Mil·lenari. - Adjudicació per sorteig davant notari. • Per a persones en risc de vulnerabilitat social: - 1 habitatge disponible. - Adjudicació mitjançant concurs de barem. Presentació de sol·licituds • Bases consultables a promunsa.cat. • Presentació: - Telemàtica: seu electrònica de PROMUNSA. - Presencial: oficines de PROMUNSA (Carretera Reial, 106). - En el cas dels habitatges del Mil·lenari, també al Centre Social del Mil·lenari. Agenda d’activitats de la setmana Dilluns • Sala Piquet (Ateneu de Sant Just) - 17.00 h: Partides simultànies d’escacs amb Joana Ros, campiona de Catalunya femenina absoluta 2023. • La Vagoneta - 17.00 h: Taller d’estimulació cognitiva per a gent gran, organitzat per AIAC. • Sala Piquet (Ateneu) - 18.00 h: Vetllada poètica La màgia del Nadal a través de la poesia, organitzada pel Centre d’Estudis Santjustencs. Dimarts / Dimecres 17 • Plaça Camoapa - 9.00–14.00 h: Mercat ambulant setmanal. • Ràdio Desvern - 11.10 h: Entrevista mensual a l’alcalde Joan Basagañas i espai “L’alcalde respon” amb preguntes en directe. Dijous 18 • Excursió a la Segarra - 8.00 h: sortida des del Parador, organitzada per l’Associació de Gent Gran de Sant Just. • Can Ginestar – Sala Isidore Cònsul i Giribet - 17.30 h: Hora del conte Contem i cantem per Nadal amb Mercè Martínez. • Ajuntament – Sala de Plens - 18.00 h: Ple municipal ordinari de desembre. • Residència La Mallola – Auditori - 18.00 h: Conferència “Pavarotti” amb Pol Avinyó, dins de l’Aula d’Extensió Universitària de la gent gran d’Esplugues i Sant Just. • Sala del Cinquantenari (Ateneu) - 18.15 h aprox.: Concert de Nadal de l’Escola de Música de l’Ateneu. • Claustre de Les Escoles - 19.00 h: Cantada de nadales dels tallers de música. Divendres 19 • Casal de Joves - 10.00–14.00 h i 16.30–20.00 h: Campanya de donació de sang. • Centre Social El Mil·lenari - 17.30 h aprox.: Festa de Nadal de la gent gran. • Sala del Cinquantenari (Ateneu) - 19.30 h: Primera representació dels Pastorets de Sant Just (edició renovada). • Casal de Joves – Sala Utopia - 22.00 h: Nit oberta al Casal. Dissabte 20 • Parc de la Llum i la Quieta (barri de Mas Lluí) - 9.00 h: Mercat ambulant del barri de Mas Lluí (tots els dissabtes). • Casal de Joves – Sala Utopia - 10.00 h: Curs monogràfic d’estilisme i vestuari en arts escèniques. • Carrer Bonavista – davant del Mercat Municipal - 11.00 h: Cantada de nadales populars, organitzada per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua). • Davant del Mercat Municipal - 13.00 h: Recital del Poema de Nadal amb Roger Cònsul i Flowk. • Casal de Joves – Sala Utopia - 18.00 h: Jam session de circ. • Sala del Cinquantenari (Ateneu) - 18.00 h: Segona representació dels Pastorets de Sant Just. • Diversos espais - 19.00 h: Cantada de nadales de la Casa d’Extremadura. - 20.00 h: Concert de Nadal del Just Gospel Cor a l’Església de Sant Just i Pastor. Diumenge 21 • Aparcament de l’Escola Montseny - 7.30 h (dos quarts de vuit del matí): sortida de la matinal al pantà de Foix i Turó Picarola, organitzada per la SEAS (entitat excursionista). • La Vagoneta - 10.00 h: “Intel·ligència Artificial en Joc”, gimcana de descoberta organitzada per La Tribu. • Parc de Torreblanca - 10.30–14.00 h: Mercat de pagès setmanal. • Llar Nostra Senyora de Lourdes - 11.00 h: Concert de Nadal del cor Llopom de Flor. • Sala del Cinquantenari (Ateneu) - 18.00 h: Tercera representació dels Pastorets de Sant Just. Tancament del butlletí • Es fa un breu repàs final de titulars, destacant: - Pesta porcina africana i noves restriccions al medi natural. - Consolidació de la bicicleta com a mitjà de transport habitual. - Sessió infantil de Nadal amb Mercè Martínez a la Biblioteca Joan Margarit. - Frase clau de Gina Clavijo sobre la gestió de les ajudes: “ràpides, transparents i ben controlades”. • Recordatori que la informació local es pot seguir als butlletins horaris, a radiodesvern.com i a les xarxes socials de l’emissora. • Locució a càrrec de Mariona Sales Vilanova.

  • #593 - Entrevistes de La Rambla del 16/12/2025 — Entrevista política a Gina Clavijo (Vox Sant Just) - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    20'

    #593 - Entrevistes de La Rambla del 16/12/2025 — Entrevista política a Gina Clavijo (Vox Sant Just)

    En aquesta entrevista al magazín matinal d’Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, Daniel Martínez conversa amb Gina Clavijo, portaveu de Vox a l’Ajuntament de Sant Just Desvern, sobre el seu balanç dels plens d’octubre i novembre, els pressupostos del 2026 i diversos temes municipals. Clavijo qualifica els plens de “propagandístics” i acusa el PSC de prioritzar el relat per sobre de la gestió, relatant també l’episodi del ple interromput per joves, on diu que va sentir por i que no es va sentir protegida per l’alcalde. Vox vota en contra dels pressupostos per considerar-los continuistes, amb massa despesa política i ideològica, i reclama més seguretat, neteja i suport fiscal a famílies i comerç. Mostra dubtes sobre la reforma del Fons Social, demanant ajuts ràpids, transparents i ben controlats. En urbanisme, defensa un model de “sentit comú”, prudent amb la modificació del Pla General al Parador i al carrer Major, i critica el que veu com un “taulell ideològic” (feminisme institucional, carrils bici, sistemes de recollida de residus amb targeta). Sobre les detencions de joves, proclama tolerància zero amb la violència i suport total a la policia, però afirma que cal conèixer totes les versions abans de posicionar-se. Valora positivament, amb condicions de transparència i prioritat per veïns locals, la compra de 118 habitatges a Mas Lluí per a gestió social, i denuncia mancances en pavimentació, neteja, gestió de grafitis i accessibilitat, reclamant menys eslògans i més resultats visibles al carrer.

  • Xarxa a les Ones del 16/12/2025 — El voluntariat de reforç escolar a Sant Just - episode art
    Xarxa a les Ones
    10'

    Xarxa a les Ones del 16/12/2025 — El voluntariat de reforç escolar a Sant Just

    El voluntariat de reforç escolar: suport educatiu i social En el marc del programa Xarxa a les Ones de Ràdio Desvern, el mestre jubilat Jaume Camproví ha explicat la tasca fonamental que realitza el voluntariat de reforç escolar al municipi. Aquest servei, coordinat directament pels serveis socials de l'Ajuntament de Sant Just, s'adreça a alumnat de primària i ESO que prové de famílies amb pocs recursos econòmics. Funcionament i coordinació del servei El sistema es basa en l'atenció personalitzada per part de persones voluntàries, generalment durant una hora a la setmana. Els aspectes més rellevants de la seva operativa són: Selecció de l'alumnat: Es realitza a través de la col·laboració entre els Equips Directius dels centres educatius i els serveis socials. Seguiment acadèmic: Hi ha una coordinació directa amb els tutors de les escoles i instituts per determinar quines àrees (sovint el llenguatge) s'han de reforçar específicament. Espai de confiança: Més enllà de la matèria acadèmica, el servei ofereix un entorn segur on l'alumne pot resoldre dubtes i guanyar seguretat. L'impacte en la integració lingüística Un dels punts clau destacats per Camproví és el paper del reforç en la integració del català. Molts infants provenen de nuclis on no es parla la llengua i, gràcies a aquestes sessions, perden la por a equivocar-se i milloren la seva fluïdesa: "El que sí que te n'adones és que les persones que tens estan contentes perquè hi ha algú que està pendent d'ells... això les motiva a treballar més i a integrar-se." Crida a la participació Actualment, el grup el formen entre sis i set persones, però es necessiten més voluntaris per cobrir les necessitats del poble. Les persones interessades poden contactar amb l'ajuntament i demanar pel departament de serveis socials.

  • La Rambla del 16/12/2025 — Notícies locals, política i Nadal a Sant Just - episode art
    La Rambla
    2h 54min

    La Rambla del 16/12/2025 — Notícies locals, política i Nadal a Sant Just

    Context i estructura del programa La Rambla és el magazín matinal de Ràdio Desvern presentat per Daniel Martínez. Aquest episodi (dimarts 16 de desembre) combina informació local de Sant Just Desvern, repàs de la premsa nacional, entrevistes polítiques i socials, agenda cultural i espais de recomanacions culturals. L’episodi barreja trams en directe, falques publicitàries i butlletins informatius de Catalunya Ràdio. 1. Obertura i La Marató de TV3 Daniel obre el programa recordant La Marató contra el càncer: • Missatge central: La importància de la detecció precoç, els cribratges i la recerca científica per salvar vides. • S’explica que, tot i haver tancat les trucades, les donacions continuen obertes per internet, Bizum i transferència fins al 31 de març de 2026. “No abaixem la guàrdia. La lluita continua i cada gest compta.” També es detalla el sumari del programa: notícies locals, portades de diaris, efemèrides i temps; a la segona hora, entrevista política, secció educativa, recomanacions literàries i entrevista al Pessebre Vivent de Corbera. 2. Notícies de Sant Just Desvern Espai presentat per Mariona Sales, cap d’informatius. 2.1. Pesta porcina africana i accés al medi natural • La Generalitat actualitza les mesures pel focus de pesta porcina africana detectat al Vallès. • Es distingeixen dues zones: - Zona de risc (0–6 km): restriccions molt estrictes d’accés a medi natural i zones forestals. - Zona de risc moderat (6–20 km): aquí s’hi troba Sant Just. S’hi relaxen algunes mesures, es recupera l’accés a espais naturals i zones fluvials, però amb condicions de prudència. • Es mantenen: - Prohibició d’activitats esportives organitzades de més de 30 persones. - Prohibició de la caça, excepte operacions de control autoritzades. - Protocols de bioseguretat per a gestió forestal i pasturatge. • A Collserola es reobre la carretera de les Aigües, però continua prohibit travessar el parc de banda a banda. 2.2. Sant Just, capdavanter en ús de la bicicleta • Dades del 3r trimestre de 2025 situen Sant Just com un dels municipis amb més usos de bicicleta per habitant de l’àrea metropolitana. • Factors clau: - Bona xarxa ciclista i polítiques municipals de mobilitat sostenible. - Consciència ambiental del veïnat, que incorpora la bici per anar a la feina, escola i gestions quotidianes. - Projectes d’innovació com el Premi d’Innovació al projecte de Bici de Càrrega Rotativa a les escoles públiques. • Conversa informal Dani–Mariona: - Tots dos expliquen com utilitzen el sistema de bicicleta compartida AMBici. - Comenten millores recents del servei (bateries, incidències) i el repte de la connexió amb Barcelona (doble abonament amb Bicing i necessitat de compatibilitzar serveis i estacions). - Destaquen els beneficis de la bici per travessar el poble ràpidament respecte anar a peu. 2.3. Activitat nadalenca a la Biblioteca Joan Margarit • La Biblioteca Joan Margarit organitza el 18 de desembre l’activitat “Contem i cantem per Nadal” amb Mercè Martínez. • Detalls: - Hora: 17.30 h. - Lloc: Sala Isidor Cónsol i Giribet de Can Ginestar. - Públic: infants a partir de 3 anys, acompanyats d’adult. - Cal inscripció prèvia (places limitades) amb enllaç disponible al web de Ràdio Desvern. • Forma part de la programació cultural nadalenca municipal. 2.4. Resum i reforç de les notícies locals • Es recorda el marc de risc moderat per pesta porcina a Sant Just. • Es destaca de nou la liderança ciclista del municipi i el paper de l’AMBici. • Es torna a anunciar l’Hora del Conte nadalenca. 3. Repàs de portades dels diaris Espai compartit entre Daniel Martínez i Mariona Sales, revisant premsa catalana i estatal. 3.1. Diari Ara • Tema principal: governabilitat de l’Estat. - Titular: “Sánchez disposat a resistir”. - No preveu eleccions anticipades malgrat casos de corrupció i abusos. - Gestos cap a socis (reunió amb Junqueras i compromís amb Junts per avançar en acords). • Entrevista al director del MNAC, Pepe Serra, sobre el conflicte de les obres de Sixena: - Frase destacada: > “Hi ha una possibilitat molt gran de trencar les obres de Sixena” si es traslladen. • Altres temes: - Irregularitats en obres de co‑living a Barcelona. - Compra de pisos a la demarcació de Barcelona supera xifres de la bombolla immobiliària. - Detenció del fill de Rob Reiner per la mort dels seus pares. Daniel comenta que el tema Sixena “s’allarga massa” i reivindica escoltar tècnics i conservadors per evitar danys irreversibles. 3.2. El Periódico • També destaca la detenció del fill de Rob Reiner com a gran notícia. • Política estatal: - Junqueras inicia ronda de contactes sobre el futur de la legislatura. - Reportatge de fact-check de nou afirmacions de Pedro Sánchez en el balanç del 2025 (3 veritables, 3 dubtoses, 3 errònies). - El govern central aprova un títol de transport de 60 € (encara no aplicable a metro i bus urbà). • Fotografia principal: el rei Felip VI a l’Hospitalet en el centenari del títol de ciutat, acompanyat de Salvador Illa i l’alcalde David Quirós. • Altres temes: retrat de feminicides condemnats i trama de la CEPI relacionada amb contractes d’Acciona. 3.3. La Vanguardia • Obertura: Sánchez es proposa resistir per evitar un govern PP‑Vox; descarta avançament electoral i fa gestos a Junts i ERC. • Fotografia: celebració dels 100 anys de l’Hospitalet com a ciutat, amb visita del rei Felip VI al Mercat de la Florida. • Altres titulars: - Fletxa llança ofensiva de descrèdit contra 16 denunciants. - Nou rècord de la borsa espanyola, que supera els 17.000 punts. - Xile entra en nova era amb l’ultradretà Kast com a president electe. - Barceloneta i Born, barris més gentrificats d’Espanya. - Fàrmac prometedor per a càncer de mama de mal pronòstic a l’Hospital Clínic. 3.4. El Punt Avui • Portada amb Donald Trump i Xi Jinping: nova “guerra freda” entre Estats Units i la Xina. • Política espanyola: Sánchez es veurà amb Junqueras. • Focus territorial: Sabadell com a nou escenari polític. • Secció esportiva: incertesa sota pals al Barça a la Copa. Daniel i Mariona tanquen l’espai recordant que els butlletins horaris i l’informatiu Edició Migdia ampliaran aquestes informacions. 4. Efemèrides i naixements Espai conduït per Daniel. 4.1. Fets històrics del 16 de desembre • 1773: Boston Tea Party, protesta clau contra l’Imperi Britànic, precedent de la Guerra d’Independència dels Estats Units. • 1944: inici de la batalla de les Ardenes, última gran ofensiva alemanya a la Segona Guerra Mundial. • 1991: independència de Kazakhstan de la Unió Soviètica. 4.2. Naixements destacats • 1775: Jane Austen, escriptora britànica. Daniel aprofita per comentar que sempre ha volgut llegir-la quan veu edicions noves a les llibreries. • 1948: Liv Ullmann, actriu i directora de cinema. • 1971: Paul van Dyk, DJ i productor de música electrònica. 4.3. Efemèride musical • 1966: el grup The Jimi Hendrix Experience publica Are You Experienced?. • Sona Third Stone from the Sun mentre Daniel introdueix l’agenda d’activitats. 5. Agenda cultural i d’activitats locals Daniel repassa un ampli ventall d’activitats de Sant Just i entorn. 5.1. Formació, tallers i activitats per a la gent gran • Inici d’inscripcions als cursos de català 25–26 per a adults (fins al 19 de desembre a les 14 h), tots els nivells, a Sant Just. • A La Vagoneta (tarda): taller d’estimulació cognitiva per a gent gran: - Objectius: prevenir deteriorament cognitiu i soledat no desitjada. - Es treballen memòria, atenció, competència matemàtica i lingüística, percepció, planificació i habilitats socials, mitjançant jocs de taula. - Taller actiu fins al 23 de març. 5.2. Escacs i cultura • A la Sala Piquet de l’Ateneu de Sant Just: partides simultànies d’escacs de Nadal amb la jugadora Joana Ros, que jugarà contra 15 participants. • Vetllada poètica organitzada pel Centre d’Estudis Santjustencs: - Títol: “La màgia del Nadal a través de la poesia”. - Lectura de poemes nadalencs per amics i col·laboradors. - Al final, brindis i tast de restolines. - Activitat en col·laboració amb l’Ajuntament i l’Ateneu de Sant Just. 5.3. Mercats, sortides i activitats nadalencs • Mercat ambulant setmanal a la Plaça Camoapa (dimecres matí). • Sortida de l’Associació de Gent Gran de Sant Just a la Segarra amb dinar de Nadal (explicada a la visita anterior a la ràdio). • Reforç de la promoció de l’acte “Contem i cantem per Nadal” a la Biblioteca Joan Margarit (ja esmentat a notícies). • Ple municipal ordinari de desembre: - Hora: 18 h torn de precs i preguntes; 19 h inici del ple. - Lloc: sala de sessions de l’Ajuntament. - Es pot seguir al YouTube municipal. • Conferència AUGA a l’Auditori de la residència La Mallola (Esplugues): - Tema: Pavarotti a càrrec de Pol Avinyó, divulgador musical. - Entrada gratuïta; no socis: aportació de 5 €. 5.4. Altres activitats destacades • Cantades de nadales, donació de sang, festa de Nadal de la gent gran i inici de la temporada de Pastorets de Sant Just a l’Ateneu. • Activitats al Casal de Joves. • Promoció especial del Poema de Nadal: - Recital i música del poema de Josep Maria de Sagarra davant del Mercat Municipal. - Protagonitzat per l’actor local Roger Cònsul, amb acompanyament musical del grup Flowk (Sisco Cardona, Marcel Pino i Patri García). 6. Espai de destacades municipals (web de comunicació local) Daniel recupera notícies extretes del portal comunicacio.santjust.net. 6.1. Recordatori de les mesures per pesta porcina africana • Es detalla de nou la diferència entre zona de risc i zona de risc moderat (Sant Just dins d’aquesta segona). • Es concreta: - Accés permès a espais naturals i zones fluvials amb prudència. - Prohibició d’activitats esportives massives (> 30 persones). - Prohibició de caça, excepte control autoritzat. - Reobertura d’accessos a Collserola com carretera de les Aigües, però sense travessar el parc. • Es remarca que les mesures poden canviar segons l’evolució epidemiològica. 6.2. Ple ordinari de desembre i nous acords • Presa de possessió del nou regidor de CUPAMUN, Lluc Tost López. - S’incorpora amb compromís de complir Constitució i Estatut. - Es revisen possibles incompatibilitats i activitats declarades. • Acord de no liquidació de la part variable de la taxa de residus 2025: - S’han detectat errors en el sistema de comptatge d’obertures dels contenidors vinculades a cada targeta. - Errors ja corregits; no es cobrarà aquesta part variable. • Àrea de territori: - Actualització anual de l’inventari de béns immobles municipals i patrimoni municipal de sol i habitatge. • Suport a la declaració institucional de la Diputació de Barcelona pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre): - Reivindicació de drets, benestar i vida digna. - Lluita contra la discriminació i reconeixement de l’aportació social de les persones amb discapacitat. Es recorda que el ple es pot seguir en directe o en diferit pel canal de YouTube de l’Ajuntament. 7. Previsió del temps (Carles Rius) L’espai meteorològic se centra en Sant Just i l’entorn. 7.1. Situació immediata • Context: inestabilitat arran de la pluja de diumenge i la presència d’aire fred en alçada. • Matí de dimarts: - Possibilitat de ruixats i tempestes al litoral i prelitoral (avís moderat del Servei Meteorològic de Catalunya). - El radar mostra nuclis importants entrant pel Garraf i Tarragonès i alguns camí del Baix Llobregat i Barcelona. • A partir de migdia/tarda: s’esperen clarianes i pèrdua d’intensitat dels ruixats. 7.2. Dies vinents: pausa relativa • Dimecres i dijous: - Dies de sol i núvols, sense pluja destacable. - Temperatures suaus per l’època: màximes 14–15 °C, mínimes 7–9 °C. 7.3. Front de divendres i cap de setmana incert • Divendres: augment de núvols, ambient gris i probabilitat d’alguns ruixats a partir de la tarda. • Dissabte: - La majoria de models apunten a dia plujós, encara que l’europeu el veu més sec però molt ennuvolat. - Carles insisteix que caldrà anar-ho seguint; la incertesa és alta. • Després del pas del front, a partir de diumenge, les temperatures baixarien i se situarien per sota de la mitjana de desembre. 7.4. Possible episodi fred a finals d’any Carles entra en meteoficció, però exposa els escenaris que insinuen els models: • Formació d’un anticicló potent entre Illes Britàniques i Noruega. • Això podria desviar les depressions atlàntiques cap a latituds més baixes, afectant la península Ibèrica amb precipitacions. • A les capes altes, configuració de vents d’origen siberià/centreeuropeu (NE–N), més freds. • Combinació potencial: - Inestabilitat amb pluges + desplomament d’aire fred. - Possibilitat de neu a cotes baixes a Catalunya cap a Santa Esteve i Cap d’Any. Carles recalca que són escenaris molt llunyans (300–400 hores vista) i cal prudència, però admet que els mapes “fan petxoca” i podrien portar un final d’any “mogudet”. 8. Bloc de notícies nacionals, economia i esports (Catalunya Ràdio) S’emet un butlletí informatiu general amb temes com: 8.1. Economia i energia • Xina fixa nous aranzels al sector porcí europeu (màxim 19,8%) com a represàlia als aranzels europeus a vehicles elèctrics xinesos, però rebaixa fins a 5–10% per empreses que han col·laborat amb la investigació (com Friselva o Noel). • Som Energia (cooperativa energètica amb seu a Girona, 87.000 socis) celebra 15 anys: - Reivindica el desplegament d’energies renovables i alerta del retard de Catalunya. - Reclama compatibilitzar plaques solars i aerogeneradors amb agricultura i turisme. 8.2. Esports • Barça futbol: - Hansi Flick convoca tots els jugadors disponibles per al partit de Copa a Guadalajara. - Torna el porter Češtne i entra Lewandowski tot i molèsties. • Barça bàsquet: - Partit d’Eurolliga a la pista del París. - Baixes de Vesely (esquinç turmell) i Shengelia (pubàlgia); Joel Parra hi jugarà amb mascareta. • Handbol: - Barça juga contra el Torrelavega (líders imbatuts). - Granollers femení rep el Porriño. 9. Butlletí local de les 11 i de les 12 (Mariona Sales) Es repeteixen i reforcen les tres notícies locals clau: • Actualització de mesures per pesta porcina africana amb Sant Just a zona de risc moderat. • Dades que situen Sant Just com a referent metropolità en mobilitat ciclista i menció del projecte de Bici de Càrrega Rotativa premiat. • Anunci de l’activitat infantil “Contem i cantem per Nadal” a la Biblioteca Joan Margarit. 10. Entrevista política: Gina Clavijo (Vox Sant Just) Espai clau del programa on Daniel entrevista Gina Clavijo, portaveu del grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Sant Just Desvern. L’entrevista és majoritàriament en castellà per part de la convidada. 10.1. Valoració dels plens municipals Gina fa una valoració crítica: • Afirma que el ple de novembre (que confon inicialment amb el d’octubre) va estar marcat per: - “Propaganda” i “rodillo del PSC”. - Molts anuncis i titulars, però “pocas soluciones reales”. • Sobre el ple interromput d’octubre: - Explica l’entrada d’un grup nombrós de persones (superior a 50) al saló de plens. - Relata que va sentir por per l’ambient i insults dirigits a ella i al seu partit. - Indica que la policia la va acompanyar fins a casa a la nit. - Critica que no se sentís recolzada per l’alcalde. Daniel puntualitza que els fets de la interrupció corresponen al ple d’octubre, reprès al novembre, i separa cronològicament els dos plens. 10.2. Vot en contra dels pressupostos 2026 Motivacions del no de Vox segons Gina: • Defineix els pressupostos com a continuistes, amb molt de “gasto político” i “partidas ideológicas”. • Assegura que: - “El vecino paga más mientras el ayuntamiento se sirve a sí mismo”. - No veu millores reals en serveis ni aposta clara pel que considera essencial. Prioritats que, segons Vox, no es reflecteixen prou: Seguretat i convivència: reclama més presència policial i “menys impunitat”. Neteja i manteniment urbà: Carrers sense repavimentar (menciona especialment el Barri Sud i entorn industrial). Alivi fiscal i suport a famílies i comerç: reduir pressió sobre qui treballa i sosté el municipi. 10.3. Fons social i ajuts Sobre la reforma del fons social municipal: • Gina diu que Vox té “dubtes raonables” i reclama que: - Les ajudes siguin ràpides, transparents i ben controlades. - Arribin a qui “realment les necessita” i no es converteixin en “xarxes clientelars” ni ús polític de la pobresa. 10.4. Urbanisme: modificació al Parador i carrer Major Sobre la modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Parador i carrer Major: • Posició de prudència i vigilància. • Rebutja “operacions urbanístiques d’esquena al veïnat”. • Tem: - Degradació del teixit urbà. - Empitjorament de mobilitat i mancances d’aparcament. • Defensarien un urbanisme de sentit comú, conservant la identitat de Sant Just i prioritzant rehabilitació i planificació. • Gina acusa el govern PSC de tractar el municipi com un “taulell ideològic”. 10.5. Mobilitat i bicicleta Entra en contradicció amb el relat inicial del programa: • Considera que hi ha una imposició d’infraestructures per a bicis (“hem de posar bicicletes sí o sí”). • Argumenta que Sant Just és un poble amb fortes pendents on anar en bici és exigent. • Posa l’exemple de qui va a la ciutat vestit formal (corbata) i diu que no és pràctic. • Qüestiona les dades d’ús de la bici: - Atribueix part dels comptatges a veïns de municipis veïns (Sant Feliu, Esplugues) que passen pels punts de control. • Sobre la taxa de residus amb xip i targeta: - Denuncia que ha generat malestar, errors de comptatge, duplicitats i més brossa al carrer. Daniel, des d’una perspectiva més informativa, recorda les dades que acrediten Sant Just com a municipi líder en ús de bicicleta per habitant. 10.6. Detencions de joves i protestes Daniel pregunta per la postura de Vox davant les detencions de joves vinculades a protestes (especialment durant festes de tardor i al ple). • Gina respon que: - Defensa tolerància zero amb violència i vandalisme, “vingui d’on vingui”. - Dona suport total a la policia i reclama una resposta ferma de l’Ajuntament, sense ambigüitats. - Evita posicionar-se sobre el cas concret perquè, diu, només s’ha sentit la versió dels joves i cal conèixer també la de la policia. 10.7. Habitatge social: 118 pisos de Mas Lluí Sobre la compra de 118 habitatges a Mas Lluí (promoció de la Caixa adquirida per la Generalitat i gestionada previsiblement per PROMUNSA): • Vox ho veu com una eina potencialment útil, però condicionada a: - Transparència total. - Prioritat per als veïns de Sant Just. - “Zero ocupacions i zero degradacions”. 10.8. Serveis municipals i incivisme Gina fa un diagnòstic crític: • Reitera problemes de paviment i voreres (especialment per persones amb mobilitat reduïda). • Insisteix que hi ha més brutícia des de l’ús de targetes als contenidors. • Afegeix la proliferació de grafits: - Diu que suposen un cost constant de repintat per l’Ajuntament. - Afirma que se sap qui els fa i els relaciona amb els joves que van irrompre al ple. • Critica el PSC per preferir plans i eslògans en lloc de resultats visibles al carrer. L’entrevista es tanca amb Daniel agraint la participació i desitjant bones festes. 11. Secció “Xarxa a les Ones”: Voluntariat de reforç educatiu Espai quinzenal sobre educació i infància. Avui, necessitats educatives especials i suport extraescolar. 11.1. Què és el voluntariat de reforç? Daniel entrevista Jaume Camproví, mestre jubilat que participa en el voluntariat de reforç. • Servei impulsat per Serveis Socials de l’Ajuntament. • Objectiu: oferir classes de reforç a: - Alumnes de primària i ESO amb dificultats escolars. - Procedents de famílies amb pocs recursos econòmics. • Funcionament: - Normalment 1 hora setmanal per alumne. - Es fa dins les escoles o instituts. - Treball adaptat a cada cas (lectoescriptura, llengua, tasques escolars, etc.). 11.2. Coordinació amb centres educatius • Serveis Socials detecten els casos en coordinació amb equips directius. • Els tutors aporten informació sobre necessitats i objectius. • Comunicació amb el voluntariat per telèfon, correu o trobades presencials. • S’hi treballa sobretot llengua, però depèn de cada alumne. 11.3. Experiència personal de voluntariat Jaume explica: • Va entrar al projecte arran que algú li suggerís la necessitat de més mans voluntàries. • Actualment hi ha aproximadament 6–7 voluntaris, però calen més persones. • Destaquen beneficis com: - Millora de l’autoestima i motivació de l’alumnat. - Generació d’un vincle de confiança on l’error és acceptat. - Exemples de canvis positius, com un alumne que rebutjava el català i que, en poc temps, va començar a parlar-lo amb naturalitat. 11.4. Crida a nous voluntaris • Jaume convida persones interessades (especialment amb sensibilitat educativa) a: - Contactar amb Serveis Socials a través de l’Ajuntament. • Destaca que, tot i no ser una experiència “miraculosa”, és una tasca útil on es percep clarament que “algú està pendent d’ells”, fet que motiva l’alumne. 12. Espai intern: presentació d’un nou tècnic en pràctiques Moment distès on Daniel presenta Sergio, nou tècnic en pràctiques a Ràdio Desvern. • Sergio estudia un cicle superior de Realització Audiovisual. • Declara la seva passió per la ràdio des dels 11–12 anys. • Vol aprendre la part d’àudio a la ràdio per complementar la formació majoritàriament visual a l’escola. 12.1. Calendari d’advent del programa • Tenen un calendari d’advent amb preguntes quotidianes. • Avui li toca a Sergio obrir la casella del dia 16: “Què t’agradaria deixar enrere abans de començar l’any nou?” • Sergio respon que ha tingut un bon any i no vol “deixar gaires coses enrere”, però sí moderar el ritme vital i evitar anar sempre “atropellat”. • Esmenta una reflexió escoltada en un espai de psicologia de la ràdio sobre la societat accelerada. 13. Espai “A xova de llibres” amb Arnau Cònsol (Cal Llibreter) Secció setmanal de recomanacions literàries. 13.1. Ambient i llibre recomanat • De fons sona Sigur Rós, generant un ambient una mica postapocalíptic. • L’Arnau recomana “El gat i les estrelles” de Jordi Lara (Proa), amb pintures de Paula Bonet. 13.2. Argument i univers • Novel·la ambientada en un futur postapocalíptic en una Terra devastada, gairebé sense natura. • La societat viu concentrada en una ciutat hiperprivatitzada i sense espai per a l’art. • Protagonista: una noia busca el músic Santos Hadouche, un geni de la música contemporània que ha desaparegut i viu a la “terra de ningú”, fora de la ciutat. • En el camí troba gent que viu al marge, sovint artistes que han fugit d’una ciutat dominada pel consum. • La ciutat gairebé no es descriu directament; es defineix per negació a través del que en queda a la perifèria: benzineres abandonades, polígons desballestats, pobladors que sobreviuen. 13.3. Eixos temàtics • Funció de l’art i la cultura en una societat devastada. • Pregunta central: és útil l’art? És necessari? • Metàfora del títol: - Segons el músic, un sentit possible de la vida seria mirar les estrelles “com un gat”: contemplar sense necessitat d’interpretar ni racionalitzar-ho tot. 13.4. Forma i estil • Llibre amb tapa dura i moltes pàgines dobles amb pintures abstractes de Paula Bonet, que il·lustren l’atmosfera fosca del món. • Escrita amb to de faula, llenguatge molt clar però profund. • L’Arnau subratlla que hi ha una ironia: un objecte de luxe que parla de la inutilitat (aparent) de l’art en un món trencat. 13.5. Lloc de Jordi Lara i altres recomanacions • L’Arnau destaca la trajectòria irregular i estimulant de Lara: - “Una màquina d’espavilar ocells de nit” (reivindicant la sardana). - “Sis nits d’agost” (sobre els últims dies de Xirinacs). • Subratlla que la bona literatura ha de provocar incomoditat i preguntes, no només una trama entretinguda. 13.6. Autors santjustencs en llistes i premis • Celebra que 2025 hagi estat un any literari molt santjustenc: - “La intrusa” d’Irene Pujades: - En la llista dels 50 millors llibres de l’any del suplement Babelia. - A la long list del Premi Finestres de narrativa en català. - “El fino arte de crear monstruos” de Silvana Vogt (llibretera del Ferroest): - A la long list del Premi Finestres en castellà. • També esmenta la nit de l’edició al Teatre Goya i lamenta la desaparició de la tradicional Nit de Santa Llúcia al desembre, ara traslladada al març. 14. Entrevista al Pessebre Vivent de Corbera Tram final del programa dedicat al Nadal i al territori. Daniel entrevista Víctor González, membre de l’organització del Pessebre Vivent de Corbera. 14.1. Història i dimensió del Pessebre • Primera representació: 24 de desembre de 1962. • Temporada actual: 62a edició (dos anys sense funcions per la pandèmia). • Dades clau: - Més de 250 voluntaris, uns 200 actuants. - Escenari natural de 14.000 m² a la Penya del Corb. - Recorregut visitant d’uns 700 metres. - Uns 50 passis per temporada. • S’ha convertit en un dels pessebres vivents més importants i visitats de Catalunya. 14.2. Funcionament i voluntariat • Tota la feina és voluntària, amb una forta component familiar i generacional. • Hi ha famílies que sumen fins a quatre generacions participant (besavis, avis, pares i nets) en un mateix pessebre. • Víctor parla més d’ampliació generacional que de relleu, perquè sovint ningú no deixa de sortir: cada generació s’hi afegeix. 14.3. Efectes de la dermatosi nodular i animals • Han patit restriccions per dermatosi en bestiar boví i altres mesures sanitàries: - Fins fa pocs dies no podien exhibir rucs. - Només recentment han rebut permís per tenir ovelles. • A partir del 13 de desembre les funcions ja comptaran amb animals amb normalitat. 14.4. Experiència del visitant • El recorregut és immersiu: - El públic camina pel circuit natural mentre escolta una narració enregistrada. - Observa escenes bíbliques i tradicionals a dreta i esquerra: Anunciació, Natzaret, bosquet, pescadors, oficis, escola, botiga, tió, etc. • El format permet que la sensació sigui la de caminar dins d’un pessebre gegant. • Daniel comparteix la seva experiència personal: - Recomana anar-hi en família, especialment per Nadal o Sant Esteve. - Confessa haver-se emocionat fins a la llàgrima en alguns moments de la representació. 14.5. Organització, dates i aforaments • Venda online d’entrades a la web oficial amb aforament limitat per passi. • Alguns dies clau (13, 14, 20, 21 de desembre) tenen ja les sessions de les 18 h i gairebé les de les 19 h plenes. • Dies més forts d’afluència: - Cap de setmana abans de Nadal. - Cap de setmana després de Nadal. - Tambié Nadal i Sant Esteve, tot i que amb bon repartiment. • S’ha ajustat l’horari de Nadal: - S’elimina el passi de les 18 h per permetre sobretaules més llargues. - Primera sessió a les 19 h. 14.6. Accés i aparcament • Corbera és un poble de muntanya, amb orografia complexa. • Recomanacions logístiques: - Arribar amb una hora o 45 minuts d’antelació. - Hi ha un aparcament principal (70–80 places) i altres zones habilitades (carrer Santa Magdalena i entorns). - L’aforament controlat per venda online ajuda a esponjar aparcaments i evitar col·lapse. - Si s’arriba d’hora, s’aprofita per fer un cafè a la zona. 14.7. Novetats d’enguany • S’ha ampliat lleugerament l’espai de la part final (zona d’oficis, carrer, escola, bodega, botiga i tió): - Objectiu: guanyar espai i comoditat per al públic, reduint aglomeracions. • Es manté l’oferta d’un got de caldo a tots els visitants al tram final. Víctor convida explícitament l’audiència a assistir-hi i remarca la combinació d’escenari natural, escenografia i teatralització, que fa el Pessebre únic. 15. Tancament del programa Daniel tanca el magazín amb: • Cançons finals (Supertramp, entre d’altres). • Recordatori del contingut del dia: - Notícies de Sant Just i portades de diaris. - Efemèrides i temps. - Entrevista política amb Gina Clavijo (Vox). - Espai Xarxa a les Ones amb Jaume Camproví sobre voluntariat de reforç. - Recomanació literària amb Arnau Cònsol. - Entrevista al Pessebre Vivent de Corbera amb Víctor González. Acaba amb la seva fórmula habitual i convidant a seguir La Rambla l’endemà de 10 a 13 h. 16. Temes principals de l’episodi Informació local i medi ambient • Gestió del risc sanitari animal (pesta porcina, dermatosi) i impacte en l’accés al medi natural i activitats amb animals. • Model de mobilitat sostenible amb fort ús de la bicicleta i debat sobre els límits d’aquests canvis. Política municipal i convivència • Pressupostos 2026, prioritats polítiques i crítiques des de l’oposició (Vox) sobre seguretat, neteja, fiscalitat i urbanisme. • Tensió al voltant de protestes juvenils, irrupcions al ple i percepció de seguretat. Cultura, educació i Nadal • Programació cultural nadalenca: activitats a la Biblioteca Joan Margarit, vetllada poètica del Centre d’Estudis Santjustencs, Poema de Nadal amb Roger Cònsul i Flowk. • Espais d’educació i inclusió: voluntariat de reforç escolar a càrrec de mestres jubilats i Serveis Socials. • Pessebre Vivent de Corbera com a gran esdeveniment comarcal i tradició familiar. • Reforç de la vida cultural i literària local, amb projecció d’autors santjustencs en premis i llistes estatals. 17. Línia editorial i estil del programa • To proxim i localista, centrant-se en la vida quotidiana de Sant Just i el Baix Llobregat. • Combinació de: - Informació rígida (butlletins, dades, mesures administratives). - Segments conversacionals (opinions sobre mobilitat, cultura, ritmes de vida, experiències personals). • Diversitat de veus: periodistes locals, polítics municipals, mestres jubilats, llibreters, organitzadors culturals. • Fort accent en Nadal, solidaritat (Marató), cultura i cohesió comunitària.

  • #518 - El Refugi del 15/12/2025 — Nadal, cultura pop i ciència a El Refugi - episode art
    El Refugi
    1h 50min

    #518 - El Refugi del 15/12/2025 — Nadal, cultura pop i ciència a El Refugi

    Panorama general de l’episodi Episodi d’El Refugi molt variat i marcadament nadalenc, amb una barreja de: • Actualitat política, social i internacional (Pedro Sánchez, Marató de TV3, Airbnb, conflictes internacionals…) • Agenda local de Sant Just Desvern (aules d’estudi, tallers per gent gran, recitals i concerts de Nadal, Pastorets) • Cultura i música (homenatge a Robe Iniesta, especial Nadales modernes en català, programació nadalenca local) • Secció històrica sobre el ballet El trencanous • Secció científica amb un xisme molt crític sobre el món de les publicacions científiques L’episodi combina el to distès habitual d’El Refugi amb reflexions serioses sobre democràcia, salut, alimentació infantil i ètica científica. 1. Zoom Informatiu i actualitat general (secs. 80–826) Política espanyola i balanç de Pedro Sánchez • Pedro Sánchez fa el balanç de 2025 defensant la resposta del PSOE als casos d’assetjament i corrupció. • Reconeix un problema estructural però assegura tolerància zero i compromís amb els drets de les dones. • Carrega contra PP i Vox per oposar-se a avanços en matèria d’igualtat: "Cero lecciones de una derecha y una ultraderecha que siempre se aplican la misma ley, la ley del embudo." • Anuncia un abonament únic mensual de transport a partir de gener de 2026 (60 € general, 30 € menors de 26 anys) per viatjar per tot l’Estat. • Adverteix a comunitats del PP que no permetrà retallades de drets (com l’avortament) ni infrafinançament de serveis públics. • Reivindica haver aprovat 52 lleis sense majoria absoluta i descarta eleccions anticipades: vol esgotar la legislatura fins 2027. • Situa com a prioritari el combat contra l’emergència climàtica i un pacte d’Estat imminent. Pesta porcina africana a Catalunya • El govern relaxa les mesures en la segona corona de protecció (6–20 km del focus de Cerdanyola del Vallès). • Municipis com Sant Just Desvern recuperen l’accés a boscos, rieres i camps, després de setmanes de restriccions. • Encara es prohibeixen activitats organitzades i grans concentracions al medi natural. • A la primera corona (12 municipis com Cerdanyola, Sabadell, Terrassa, Rubí) la prohibició es manté. • Han començat captures de senglars al segon radi; de moment, no hi ha nous positius fora de la primera zona. La Marató 2025 de TV3 i Catalunya Ràdio • Recauda més de 9,7 milions d’euros per a la recerca sobre el càncer, amb el lema “Detectem-ho, arreglem-ho”. • Eix central: prevenció, detecció precoç i investigació del càncer. • Programa conduït per Ramon Escapa i Ramon Pellicer amb més de 3.000 activitats solidàries arreu del territori. • Des dels inicis, La Marató ha superat els 257 milions d’euros, consolidant-se com a motor clau de la recerca biomèdica a Catalunya. • Es recorda que es pot seguir donant fins al 31 de març de 2026. Abusos i assetjament a la Universitat de Barcelona • La UB investiga el catedràtic Ramon Flecha arran d’acusacions de presumptes abusos sexuals, violència psicològica i explotació laboral. • Ja són 13 denunciants (dones i homes) per fets acumulats durant més de 30 anys al grup de recerca CREA. • La UB obre una investigació independent, fet inèdit en una universitat espanyola. • Si es confirmen indicis penals, el cas es traslladarà a la justícia. • Les víctimes expliquen un sistema de control emocional, dependència afectiva i subordinació laboral/sexual, amb treball no remunerat i articles no signats. • El CREA ho nega tot i parla de campanya de difamació. Multa històrica a Airbnb • El Ministeri de Consum imposa una multa de 64 milions d’euros a Airbnb. • Motiu: anunciar milers d’habitatges turístics sense llicència o amb registres falsos i informació enganyosa. • La sanció equival a 6 vegades el benefici il·lícit de la companyia en el període investigat. • Més de 65.000 anuncis vulneraven la normativa. • Airbnb ha de retirar anuncis il·legals, corregir incompliments i fer pública la sanció. • El Ministeri anuncia que seguirà actuant contra plataformes que vulnerin la llei d’habitatge i de consum. Atac antisemita a Sydney • Tiroteig a Bondi Beach durant la festa jueva de Hanukkà: almenys 16 morts i una quarantena de ferits. • La policia ho investiga com a atemptat terrorista d’origen antisemita. • Dos atacants (pare de 50 anys i fill de 24) obren foc amb armes llargues; el pare mor al moment, el fill està crític. • El primer ministre australià, Anthony Albanese, confirma que l’objectiu era la comunitat jueva. • Es localitza un artefacte explosiu improvisat en un vehicle vinculat als sospitosos. • Es destaca l’actuació d’Ahmed el Ahmed, que desarma un dels atacants en solitari. Gir polític a Xile • José Antonio Kast, líder d’ultradreta i obertament vinculat al pinochetisme, guanya la presidència de Xile amb el 58,1 % dels vots. • Supera la candidata d’esquerres Janet Jara (41,8 %), en unes eleccions amb vot obligatori reintroduït. • Es converteix en el president més votat de la història del país. • Anuncia un govern d’emergència amb tres eixos: seguretat, control de la immigració i creixement econòmic. • Governarà fins al 2030. Esports (Barça, Madrid, Girona, Espanyol, bàsquet i UFC) • Barça 2–0 Osasuna: partit espès però victòria clau per mantenir el lideratge a la Lliga. Doble gol de Raphinha. • Debut a la Copa del Rei contra el Guadalajara; Hansi Flick anuncia que el porter no serà Joan Garcia, sense aclarir si jugaran Szczęsny o Ter Stegen. • Reial Madrid guanya 1–2 a l’Alabès (gol decisiu de Rodrygo al 76’) i es manté a 4 punts del Barça. • Girona guanya 1–2 al camp de la Reial Societat però continua en zona de descens. • Espanyol encadena victòries amb un 0–1 al Getafe, consolidant la seva candidatura europea. • Bàsquet: el Barça venç el Manresa 62–89 a la Lliga ACB amb un gran segon temps liderat per Darío Brizuela. • Notícia d’última hora: Ilia Topuria renuncia temporalment a defensar el títol de la UFC per amenaces i intents d’extorsió amb falses acusacions de maltractament. 2. Cançó del dia: “Física o Química” (secs. 876–1153) Presentació i context de la cançó • Jaume presenta una cançó del 2008 que va marcar una generació: “Física o Química” de Despistaos. • Característiques: • Pop-rock fresc i directe • Centrada en la passió i tensió emocional de les relacions • Dilema constant entre raó i sentiment • La lletra mostra: • Atracció intensa tot i sentir-se ferit • Contradicció entre desig físic i dubtes emocionals • Momenta contradictoris de gelosia i dependència afectiva Importància cultural • El grup Despistaos es caracteritza per parlar de sentiments juvenils i relacions contradictòries. • La cançó va ser la intro de la sèrie “Física o Química” (2008–2011), sèrie generacional sobre la vida d’un grup de joves. • Jaume destaca que aquesta sèrie reflectia les vivències de molts joves de l’Estat, convertint la cançó en un himne nostàlgic. 3. Efemèride del dia: Referèndum de la Llei per la Reforma Política (secs. 1196–1316) Context històric • 15 de desembre de 1976: referèndum sobre la Llei per la Reforma Política a l’Estat espanyol. • Punt clau de la Transició després de gairebé 40 anys de dictadura franquista. • La societat reclama llibertat, democràcia i participació ciutadana. Resultats i significat • Resultat aclaparador: 94 % de vots a favor de la reforma. • Interpreta aquest resultat com: • Suport massiu a la democràcia • Expressió de la voluntat col·lectiva de decidir el futur • Inici del camí que porta a: • Primeres eleccions democràtiques • Constitució de 1978 • Bases d’un país lliure, plural i respectuós amb els drets humans Reflexió actual • Jaume subratlla que la democràcia no està garantida per sempre. • En un context de polarització i retorn de discursos absolutistes i confrontacionals, cal: • Participació activa • Respecte • Molt de diàleg • Idea clau: La victòria del 1976 no va ser d’uns polítics, sinó de tota la societat. • Conclusió: la llibertat és compromís present i llegat per al futur. 4. Publicitat i serveis locals (secs. 1347–1404, 4951–4999) Campanya contra les violències masclistes • Espot d la Generalitat de Catalunya que visibilitza: • Comentaris i actituds aparentment “innocents” • Situacions de pressió i menyspreu cap a les dones • Missatge central: “Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes.” • Es recorda que moltes violències s’amaguen sota bromes o rols normalitzats, però no són inofensives. App BitPaid a Sant Just Desvern • Presentació de l’aplicació BitPaid per a: • Obrir contenidors d’orgànica i resta amb el mòbil • Consultar obertures • Comunicar incidències a l’Ajuntament • Informar-se sobre la gestió de residus • Impuls de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, dins la transició cap a un model de residus més controlat i tecnificat. Altres espots breus • Servei públic sobre els danys del tabac i la necessitat d’espais lliures de fum. • Campanya de la Generalitat per fomentar el reciclatge (contenidor blau per paper i cartró). • Promoció de bicicletes elèctriques compartides (ambici) a l’àrea metropolitana de Barcelona. 5. Sons de casa amb Montse Baquès: Robe Iniesta i Nadal musical (secs. 1443–2872) 5.1. Homenatge a Robe Iniesta (Extremoduro) • S’anuncia la mort de Robe Iniesta (Robe Iniesta), líder d’Extremoduro, amb 63 anys. • Perfil: • Figura capdalt del rock en castellà • Nascut a Plasència (1962) • Fundador d’Extremoduro el 1987 • Més d’una desena d’àlbums • Artista de gran influència en múltiples generacions • Montse i Jaume el descriuen com: • No només cantant, sinó poeta i filòsof del rock • Considerat per alguns com “l’últim gran poeta i literat de la llengua hispana” • Lletres plenes d’introspecció, humor negre, rebel·lia i reflexions sobre llibertat, dolor, amor i vida quotidiana • Després de la dissolució d’Extremoduro, Robe va seguir amb carrera en solitari, explorant nous sons sense perdre l’essència poètica. Impacte de la seva mort • La notícia de la seva mort (dimecres 10 de desembre) genera: • Onada de reaccions emocionades a xarxes • Homenatges públics i cites de músics d’arreu de l’Estat • Reconeixement de la seva influència transversal en el panorama musical • Exemples: • Alfred García li dedica una cançó en un programa de TV3 (Zenit) i s’emociona en directe. • Melendi li ret un homenatge en concert, destacant la seva capacitat d’unir generacions. • Homenatge multitudinari a Plasència (diumenge 14 de desembre): • Palacio de Congresos ple de milers de persones vingudes d’arreu d’Espanya • Acte carregat d’emoció, flors, missatges i música • Se subratlla el seu llegat cultural impressionant més enllà del rock. • Reflexió personal de Montse: • No coneixia gaire Extremoduro, però la notícia la porta a descobrir la seva obra i a valorar-ne la profunditat. • Jaume sí que el seguia i el defineix com un artista únic i molt especial del país. 5.2. Especial Nadales modernes en català Montse canvia de tema i dedica el gruix de la secció al Nadal i les Nadales, amb un enfoc molt generacional i català. Debat: estimar o odiar les Nadales? • Jaume admet que les Nadales són polèmiques: o agraden molt o es detesten. • Montse es declara fan total del Nadal: • Comença a escoltar Nadales l’1 de desembre (o fins i tot després de Halloween). • Recorden Nadales clàssiques com: • “25 de desembre” • “El noi de la mare” • “El dimoni escuat” Però Montse vol centrar-se en propostes més modernes que també creen ambient nadalenc. “Quan somrius” – Josep Thió • Considerada una Nadala a mig camí entre clàssica i moderna. • Any 2000: ja adulta però no tan antiga com els grans clàssics. • Molt coneguda, s’han fet moltes versions. • Versió destacada: per La Marató de fa cinc anys amb Doctor Prats, Els Catarres, Búhos i Elena Gadel. • Temes que transmet: • Nits llargues i retrobaments • Carrers il·luminats • Família, amics i germanor “Aquí és Nadal i estic content” – La Pegatina • Cançó que ha marcat la infància/adolescència de Montse i molta gent de la seva generació. • Tot i que és del 2019, la percebien més antiga. • Molt animada i perfecta per posar de bon humor. • La Pegatina s’auto-relaciona amb el bon rotllo, i la cançó n’és una mostra clara. • El grup anuncia nova gira i parada al Festival Empremtes del Poble Espanyol (29 de maig), després d’un any de descans. Disc “Nadal Mix 2023” • Álbum col·lectiu del 2023 amb artistes de l’escena catalana actual: • The Tyets, Figaflauas, Maria Hein, Danisic, Ziza, Triquell, Moxca, entre d’altres. • Montse destaca una Nadala del grup Saxeni com una de les seves preferides del disc. • Sonoritat urbana i moderna però mantenint les vibres nadalenques. • Jaume remarca la cançó “La millor època de l’any” de The Tyets, una de les més populars del disc. • Es valora positivament que tants músics catalans s’unissin en un projecte nadalench sense rivalitats. Joan Dausà, l’artista del Nadal • Identificat com l’“artista del Nadal per excel·lència”. • Cada any fa concerts especials a la Basílica de Santa Maria del Mar: • Format íntim: piano i veu • Entrades exhaurides • S’hi pot escoltar la seva Nadala “Per nosaltres i els de dalt”: • Barreja l’estil emocional de “Jo mai mai” amb to nadalenc • Parla d’abraçades, retrobaments i ganes d’estar bé "És Nadal i em fas una abraçada... brindem per nosaltres i els de dalt." • Jaume destaca el to càlid i casolà de Joan Dausà, ideal per imaginar-se Nadal davant la llar de foc. Nadales clàssiques preferides • Parlen breument de les Nadales clàssiques: • “Fum, fum, fum” • “25 de desembre” • “El noi de la mare” • Montse admet que li agraden, però se sent més identificada amb les propostes modernes. 5.3. Agenda nadalenca a Sant Just Després del bloc musical, Montse repassa la programació de Nadal al municipi. Concerts i actes de la setmana • Dijous: Concert de Nadal de l’Escola de Música de l’Ateneu amb: • Agrupacions corals • Grups instrumentals • Dissabte al matí (carrer Bonavista): • 11:00 – Cantada de Nadales amb el grup Flouk • 13:00 – Recital del “Poema de Nadal” de Sagarra, interpretat per Roger Cónsul i acompanyat de Nadales. • Dissabte a la tarda: • 19:00 – Cantada de Nadal de la Casa d’Extremadura a La Vagoneta • 20:00 – Concert de Nadal de Just Gospel Choir a l’església • Diumenge: • 11:00 – Concert de Nadal del Cor Flor de Llum a la Llar Nostra Senyora de Lourdes • 21:00 – Concert de Nadal de l’Orfeó Enric Morera a l’església Pastorets de Sant Just • Diverses funcions dels Pastorets durant la setmana i la següent. • Primera representació: divendres a les 19:30. • Es descriuen com una versió força clàssica, tot i que altres produccions modernes incorporen: • Papers femenins protagonistes • Escenes més trencadores i humorístiques • Recomanen molt assistir-hi com a tradició nadalenca local. 5.4. Tancament musical de la secció • Per acomiadar la secció, Jaume demana a Montse una cançó que tingui al cap. • Ella tria “M’hauria de despertar” de The Tyets amb Javi Pablo, recentment publicada. • Curiositat: la cançó és una reversió en català d’un tema previ del mateix Javi Pablo. 6. Butlletins informatius generals (secs. 3008–3316) Economia i borsa • L’IBEX 35 marca nou rècord històric superant els 17.000 punts. • Revalorització de gairebé un 50 % des de principi d’any, el millor registre en més de 20 anys. • Els valors bancaris lideren els guanys. • Borses europees també pugen malgrat el retrocés de Wall Street. Guerra d’Ucraïna i negociacions • Volodímir Zelenski qualifica les converses amb els EUA per acabar la guerra com a difícils però productives. • Denuncia que Rússia utilitza els bombardejos per obtenir avantatge a la taula de negociació. • Recorda que cap central elèctrica ucraïnesa s’ha lliurat dels atacs. • En la trobada amb emissaris de la Casa Blanca (Steve Whitcock i Jared Kushner), Zelenski accepta renunciar a entrar a l’OTAN a canvi de garanties de seguretat. • Es preveuen més contactes nocturns entre delegacions. Política espanyola: casos del PSOE i aliances • Sánchez intenta recuperar la iniciativa política després d’escàndols de corrupció i assetjament sexual al PSOE. • A banda de l’abonament de transport, anuncia nous gestos cap a Junts i ERC. • Defensant l’acció del PSOE: “Nosotros somos los primeros en abrir camino, en cumplir con la ley…” • Reclama que la resta de partits també activin protocols interns de control i transparència. Política municipal: renúncia d’un alcalde • Joan Roig, alcalde del Canal (Montsià), anuncia que deixa el càrrec. • Motiu: desgast per la gestió continuada de les inundacions dels últims 7 anys. • Explica que és insostenible compatibilitzar la gestió de la catàstrofe amb el dia a dia dels veïns. Mobilitat i incidències viàries • La C-17 resta tallada en un tram cap a Granollers i Vic per un pont malmès per un camió. • Hi ha 5 km de via fora de servei. • Es recomanen desviaments per la N-150 i sortir de Barcelona per la C-33 o la C-58. Crònica negra internacional • A Los Angeles, la policia deté el fill mitjà de Rob Reiner com a principal sospitós de l’assassinat del cineasta i la seva dona. • S’apunta a un homicidi amb arma blanca. • El president Donald Trump emet un missatge polèmic insinuant que la víctima patia una malaltia derivada del seu “antitrampisme”. Esports (butlletí breu) • Hansi Flick confirma que Joan Garcia no jugarà a la porteria del Barça a la Copa. • Clàudia Pina renova amb el Barça fins al 30 de juny de 2029. • Lliga: Rayo Vallecano – Betis tanca la jornada a les 21h. • Florentino Pérez torna a vincular el Barça amb el cas Negreira, dient-se sol davant les institucions. • Pablo Álvarez no seguirà al Barça d’hoquei patins la pròxima temporada, després de 12 temporades i essent un dels màxims golejadors històrics. 7. Notícies locals de Sant Just Desvern (secs. 3316–3476) Aules d’estudi ampliades • Biblioteca Joan Margarit i Centre Cívic Soledat Sants i Serafini habiliten aules d’estudi del 13 de desembre al 25 de gener. • Pensades per a alumnat en període d’exàmens i persones que necessiten espais de treball. • Horaris: • Biblioteca: 10:00–13:30 i 16:00–22:00 • Dies 24–31 de desembre i 5 de gener: només matins • Centre Cívic: 10:00–02:00 (cada dia), amb el mateix horari reduït en festius • Ambdós equipaments tancats el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Taller d’estimulació cognitiva a La Vagoneta • Taller “de joc i estimulació cognitiva” per a gent gran a La Vagoneta. • Objectius: • Prevenir deteriorament cognitiu • Combatre la soledat no desitjada • Treballar memòria, atenció, percepció, planificació • Enfortir habilitats socials i emocionals • Metodologia: jocs de taula per reforçar competències matemàtiques i lingüístiques. • Horari: cada dimarts en dos torns (17:00–18:30 i 18:30–20:00), fins al 23 de març. • Organitza: IAC (Associació d’Inclusió i Acompanyament a la Comunitat). Poema de Nadal a la plaça del mercat • L’actor local Roger Cónsol i el grup de folk Flouk tornen a representar el “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra. • Serà dissabte 20 de desembre, a la 13:00, davant del mercat municipal. • Tercera edició consecutiva del recital poètic i musical. • Combina: • Declamació del text clàssic • Nadales tradicionals amb arranjaments d’arrel • Vol ser una experiència cultural i comunitària en ple carrer, lluny del Nadal més comercial. • S’oferirà caldo calent als assistents (cortesia de Granja Carbonell), fomentant una comunió de poble. • Es convida a escoltar l’entrevista completa al web de Ràdio Desvern. 8. Un salt enrere amb Jesús Martín: El trencanous (secs. 3512–4799) 8.1. Ràpid repàs d’efemèrides Abans d’entrar al tema principal, Jesús fa un cop d’ull exprés a efemèrides de les properes setmanes: • 15 de desembre: fa 100 anys que l’Hospitalet de Llobregat adquireix la denominació oficial de ciutat. • 17 de desembre: es compleixen 36 anys de la primera emissió de “The Simpsons” als EUA, en un especial de Nadal vist per 26,7 milions d’espectadors. • 19 de desembre (1843): publicació d’“A Christmas Carol” (Conte de Nadal) de Charles Dickens. • 20 de desembre (2015): es compleixen 10 anys d’unes eleccions espanyoles que trenquen el bipartidisme, amb l’entrada forta de Podemos i Ciutadans. • 25 de desembre (1991): fa 34 anys de la dimissió de Mikhail Gorbatxov i la caiguda de la URSS. • 26 de desembre (2004): terratrèmol de magnitud 9,1 a l’oceà Índic i tsunami posterior amb 260.000 morts (inspiració de la pel·lícula “L’impossible” de Bayona). • Jaume hi afegeix l’efemèride espanyola del dia: referèndum de la reforma política de 1976 (tema que ell mateix ha treballat abans a l’efemèride del dia). 8.2. Origen de la figura del trencanous • Al segle XVIII a Alemanya, la figura de fusta del trencanous era vista com un talisman protector: • Es creia que tenia poders sobrenaturals • Protegia les llars i portava bona sort • Es penjava a la porta de casa com a símbol de protecció 8.3. De conte a ballet: Hoffman, Dumas i Txaikovski • 1816 – L’escriptor E. T. A. Hoffmann publica el conte “El trencanous i el rei dels ratolins”, primera versió literària de la història. • 1844 – Alexandre Dumas adapta i simplifica el conte en “Història d’un trencanous”, que esdevé la versió que inspirarà el ballet. • El director dels teatres imperials russos, Ivan Vsevolozhsky, llegeix l’adaptació de Dumas i encarrega un ballet. • 1892 – Encarrega a Piotr Ílitx Txaikovski la composició de la música del ballet “El trencanous”, amb coreografia de Marius Petipa. 8.4. Argument del ballet: dos actes Jesús avisa que hi ha moltes versions (llibres, pel·lícules, dibuixos animats, adaptacions Disney, episodis de sèries com The Simpsons). Ell explica la versió més clàssica del ballet, on la protagonista es diu Clara Stahlbaum (tot i que en Hoffman es deia Marie). Primer acte: la nit de Nadal i la batalla Escena inicial • Casa de la família Stahlbaum, família acomodada alemanya del segle XIX. • Nit de Nadal: Clara, el seu germà Fritz i els pares decoren l’arbre i preparen l’arribada dels convidats. • A les 8 del vespre, el rellotge de cucut fa sonar un mussol i apareix Drosselmeyer: • Mag, inventor de joguines • Padrí de la Clara Llegenda del trencanous • S’explica que Drosselmeyer va inventar una trampa per ratolins que va aniquilar la meitat de la seva població. • El rei dels ratolins es venja convertint el nebot de Drosselmeyer en una figura de fusta: el trencanous. • Per trencar l’encanteri, el soldat ha de vèncer els ratolins. La festa i el regal especial • Drosselmeyer reparteix regals a tots els nens, menys a Clara. • Ella es mostra trista veient com la resta de nens juguen. • Més tard, el padrí li fa el veritable regal: un soldat de fusta amb uniforme vermell i barret negre de copa: el trencanous. • Clara s’enamora de seguida del ninot. • Per gelosia, el seu germà Fritz li pren el trencanous i el trenca. • Clara plora desconsolada; Drosselmeyer el repara amb presses i màgia. La transformació a mitjanit • A mitjanit, Clara baixa al saló per veure el seu trencanous. • Succeeixen fets màgics: • Apareix una colla de ratolins • L’arbre de Nadal creix desmesuradament (un dels moments més espectaculars al teatre) • El trencanous i les altres joguines prenen vida La batalla • Es desencadena una batalla entre: • El trencanous i el seu exèrcit (homes de gingebre, soldadets de plom, nines infermeres…) • El rei dels ratolins i el seu exèrcit • Amb l’ajuda de Clara, el trencanous aconsegueix vèncer el rei dels ratolins. • Per primer cop, Clara coneix el trencanous en la seva forma humana i se n’enamora encara més. Transició al món màgic • Junts viatgen cap a una pineda nevada, on ballen flocs de neu, fades i reines. • Baixa el teló: final del primer acte. Segon acte: el Regne dels Dolços Arribada al Regne dels Dolços • Clara i el trencanous arriben al Regne dels Dolços, regit per la Fada de Sucre i el seu príncep. • La Fada és un dels papers de ballarina principal més importants del repertori clàssic. Relat de la batalla • El trencanous explica a la Fada de Sucre la lluita contra el rei dels ratolins i com ha conegut Clara. • La Fada, contenta, revela que ha preparat un gran espectacle en honor dels dos. Danses nacionals i dolços personificats • Desfilen diversos personatges-dolços amb característiques humanes i nacionals: • Xocolata (Espanya) – Dansa espanyola • Cafè (Àrabs) – Dansa oriental • Te (Xinesos) – Dansa xinesa • Massapà (França) – Dansa francesa • Bastó de caramel (Rússia) – Ball rus “Trepak”, un dels fragments més famosos Vals de les flors • Les flors de sucre ballen el Vals de les flors, un altre fragment icònic del ballet. Pas de deux de la Fada de Sucre i el príncep • Moment culminant: pas de deux (ball per a dues persones) entre • La Fada de Sucre • El seu príncep • Inclou: • Adagio lent i exigent tècnicament • Dues variacions (solos per a cada ballarí) • Coda final • En la variació de la Fada sona la famosíssima “Dansa de la Fada de Sucre”. Desenllaç: somni o realitat? Hi ha versions que presenten tota la història com un somni de Clara, però Jesús opta per l’original: • En la versió de Txaikovski i d’Hoffmann, no és un somni. • Després de l’espectacle, tothom s’acomiada de Clara i ella es desperta. • El dia de Nadal, Clara surt al carrer a buscar Drosselmeyer. • A la seva botiga de joguines hi troba el nebot en forma humana, lliure de l’encanteri. • El malefici del trencanous s’ha trencat – final romàntic. 8.5. El trencanous a la cultura popular i a Barcelona • Jesús subratlla que la música d’El trencanous és present a milers d’adaptacions: • Especials de Nadal de The Simpsons (ex. temporada 17, episodi 9) • Referències a pel·lícules i sèries de tot tipus • Parlen d’una possible inspiració de “Toy Story” en la idea de joguines que cobren vida. • Esmenten que el ballet s’està representant a Barcelona al Teatre Coliseum (companyia de ballet de Kíiv), entre el 10 i el 21 de desembre. • Recomanen assistir-hi com a experiència nadalenca molt completa. 8.6. Conversa de Nadal • Parlen dels llums de Nadal a Barcelona: • Passeig de Gràcia – llums ja coneguts i reciclats • Diagonal – llums d’estil modernista, considerats molt bonics • Passeig de Sant Joan – Jesús els troba una mica “cutres” però simpàtics • Jaume li recomana especialment els llums de Sant Just Desvern. • Jesús diu que el seu moment preferit del Nadal és Cap d’Any (per la festa, l’estrena d’any i els propòsits nous). 9. Xisme científic amb Jan Bigata (secs. 4999–6567) Secció molt rica que combina divulgació sobre nutrició infantil i un xisme duríssim sobre el sistema de publicació científica. 9.1. Dietes vegetarianes/veganes en infants Titular: Les dietes vegetarianes i veganes en nens s’associen a una millor salut cardiovascular, però exigeixen una planificació molt acurada. Context • Jan presenta un metaanàlisi (metaanàlisi = estudi que combina dades de molts estudis previs) sobre alimentació infantil. • Es comparen tres perfils dietètics en menors: • Dieta vegana (cap producte animal) • Dieta ovo-lacto-vegetariana (amb ous i lactis, sense carn) • Dieta omnívora (amb vegetals i carn) Resultats principals • Les dietes basades en vegetals (vegana i ovo-lacto-vegetariana) s’associen a: • Menor colesterol total • Menor colesterol LDL (el que s’associa més a obturació d’artèries) • Menys sobrepès → Perfil globalment millor per a la salut cardiovascular. • Però també presenten més risc de dèficits nutricionals, sobretot en: • Ferro • Vitamina D • Vitamina B12 (especialment crítica per a vegans) • En vegans, cal vigilar també zinc, calci i ferro. Sobre la vitamina B12 • No la produeixen directament els animals, sinó les bactèries. • Abans, en menjar aliments menys esterilitzats, s’ingerien més bacteris del sòl i, per tant, B12. • Avui, amb aliments molt més nets, en dietes veganes és freqüent necessitar suplementació directa de B12. Dades de l’estudi • El metaanàlisi inclou 59 estudis amb gairebé 48.000 menors. • Perfil de distribució: • Vegetarians (ovo-lacto): 15 % • Vegans: 2,6 % (uns 1.300 infants) • Omnívors: 82,4 % Associació vs causalitat Jan insisteix molt en una idea clau de metodologia científica: • Els resultats actuals són associacions estadístiques, no proves de causalitat. • Possibles factors confusors: • Famílies que trien dietes vegetals poden tenir més consciència de salut en general • Poden cuidar més l’activitat física, el tipus de producte (més fresc, menys processat)… → Això també podria explicar part del millor perfil de salut. • Per demostrar causalitat caldrien estudis controlats a llarg termini (p. ex. bessons amb dietes diferents i seguiment estricte), cosa complexa i poc freqüent. Recomanacions de Jan • Sí: és possible una infància vegana o vegetariana segura, sempre que: • Hi hagi planificació molt acurada • Es consulti amb professionals de la salut (pediatres, nutricionistes) • Es monitoritzin regularment els nivells de ferro, B12, vitamina D, zinc i calci, sobretot en dietes veganes. • Per infants, és clau no improvisar i evitar deficiències silencioses. • Les guies nutricionals no obliguen a menjar carn, però insisteixen en: • Més fibra (més vegetals) • Menys sucres i greixos saturats • Control de la sal • Jan apunta que els motius principals per fer-se vegà/vegetarià solen ser més ètics i ambientals que no pas estrictament de salut. • Recomana limitar el consum de carns vermelles i processades (vedella, porc) i prioritzar-ne un ús més ocasional, utilitzant més carns blanques (pollastre, gall dindi) si es menja carn. • Sobre els excessos de Nadal i “trampes” alimentàries: • El que importa és la dieta global i el patró habitual • Alguns dies d’excés a l’any no són un drama si la resta de l’any hi ha equilibri • A nivell mental també és sa permetre’s flexibilitat. 9.2. El xisme científic: una revista de prestigi, sota sospita Titular: Expulsada una gran revista científica de la llista de revistes de prestigi. Protagonista: la revista “Science of the Total Environment” • Revista de l’editorial Elsevier, una de les quatre grans editorials científiques mundials. • És una de les 15 revistes que publica més articles científics del món. • El 28 de novembre, la base de dades Clarivate (referència en avaluació científica) expulsa la revista dels seus rànquings per manca de qualitat i rigor. Paper del CSIC i Emili Barceló • La tercera institució que més articles hi havia publicat era el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), màxima institució científica espanyola. • L’exdirector de la revista (fins al març de 2025) és el químic espanyol Emili Barceló. • Barceló multiplica per 10 el nombre d’articles publicats en 10 anys, fins a gairebé 10.000 articles anuals. • Arriba a publicar un article amb el seu nom cada cinc dies, quan un article científic de qualitat pot requerir mesos o anys de feina. • Aquesta hiperproducció el porta a ser considerat un dels 7.000 autors més citats del món per Clarivate. El cas Aràbia Saudita • El diari El País destapa el 2023 que Aràbia Saudita subornava autors molt citats amb 70.000 € per declarar falsament que treballaven per una universitat saudita. • Això ajudava a inflar el prestigi internacional d’aquestes universitats. • Emili Barceló apareix com a professor de la Universitat Rei Saud des del 2016, mentre en realitat treballava a Girona. • Barceló nega haver cobrat diners, però lligar el seu nom a una universitat saudita genera sospites de connivència. Fraus en el procés de revisió per parells • Elsevier reconeix haver hagut de retraure (retirar) una cinquantena d’articles d’un autor, Guilherme Malafaia. • Motiu: aquests articles presentaven revisions d’experts falsificades: • Utilitzaven noms reals de científics que mai havien revisat aquests treballs. • Es simulava l’existència d’un procés de revisió per parells rigorós que en realitat no s’havia fet. Com funciona la revisió per parells? Jan explica el mecanisme perquè s’entengui la gravetat: • Un investigador envia un article a una revista. • L’editor en cap decideix si, en principi, és publicable (tema adequat i mínim de qualitat). • Si passa el filtre inicial, es busca 2 experts en el tema per fer la revisió per parells (peer review). • Sovint es fa “a doble cec”: ni revisors ni autor saben la identitat de l’altre. • Els revisors recomanen acceptar, rebutjar o revisar l’article. • Només superant aquest procés s’hauria de publicar. En el cas Malafaia, aquest mecanisme va ser simulat i manipulat per fer passar articles sense avaluació real. Mega-revistes i negoci editorial • El càtedra Emili Delgado (Universitat de Granada) defineix aquestes revistes com: “Revista de portes obertes, un atrapa-ho-tot. Una mega-revista. És un mega-negoci.” • Jan denuncia que el món de les publicacions científiques és un gran negoci opac: • Les editorials cobren quantitats enormes per publicar i donar accés a articles • Els autors no cobren res per publicar • Els revisors treballen gratuïtament • Les institucions i biblioteques paguen subscripcions molt cares per accedir als continguts • El 2024, les quatre editorials científiques més grans han facturat 600.000 milions d’euros amb marges de rendibilitat superiors al 30 %. • Ni científics ni lectors ni revisors veuen ni un euro directe d’aquests beneficis. • Jan critica que la pressió per publicar molt (per aconseguir beques, prestigi i llocs de treball) fomenta: • Publicació d’articles de menor qualitat • Recórrer a revistes menys exigents • En casos extrems, fraus com els exposats. Posicionament d’Elsevier • Elsevier assegura que els seus estàndards de rigor i ètica no s’han perdut i que vol “rehabilitar completament” la revista. • Jan es mostra escèptic, ja que la reputació ha quedat greument tacada i la magnitud del negoci fa sospitar de conflictes d’interès estructurals. 10. Cloenda de l’episodi (secs. 6567–final) • Jaume tanca el programa resumint que ha estat un dilluns intens i el primer programa de la setmana. • Recorda que El Refugi torna dimarts a les 17:00 a Ràdio Desvern. • El to és cordial i proper, mantenint l’esperit de magazín de tarda que barreja informació, cultura, humor i reflexió crítica. Temes principals tractats • Política espanyola i internacional: balanç de Pedro Sánchez, Pesta porcina africana, Marató 2025, UB i abusos, multa a Airbnb, atac a Sydney, eleccions a Xile. • Esports: resultats de Barça, Madrid, Girona, Espanyol, bàsquet i UFC. • Memòria històrica: referèndum de 1976 i naixement de la democràcia espanyola. • Música i cultura popular: homenatge a Robe Iniesta, anàlisi de “Física o Química”, Nadales modernes catalanes, Joan Dausà com a icona nadalenca. • Cultura local i Nadal a Sant Just: concerts de Nadal, Pastorets, Poema de Nadal, tallers per gent gran, aules d’estudi. • Història del ballet: origen, argument i influència d’El trencanous. • Ciència i salut: dietes vegetarianes/veganes en infants i el seu impacte; crítica profunda a la indústria editorial científica i als seus abusos. En conjunt, un episodi que combina actualitat, memòria, cultura pop, proximitat local i esperit crític, tot impregnat d’un ambient molt nadalenc i amb voluntat clara de divulgar i fer pensar l’audiència.

  • Sant Just Notícies (edició migdia) del 15/12/2025 — Nadal a Sant Just: cultura, serveis i teatre - episode art
    Sant Just Notícies (edició migdia)
    22'

    Sant Just Notícies (edició migdia) del 15/12/2025 — Nadal a Sant Just: cultura, serveis i teatre

    Panorama general de l’episodi Sant Just Notícies (edició migdia) del 15 de desembre recorre les principals propostes i serveis municipals de Nadal: aules d’estudi obertes en festes, activitats per a gent gran, un ampli ventall de cites culturals nadalenques (poesia, música, teatre) i convocatòries de lloguer social i per a gent gran. També destaca el servei de mediació de la policia local i un complet agenda setmanal d’activitats. Aules d’estudi en període d’exàmens Equipaments principals • Biblioteca Joan Margarit i Centre Cívic Soledat Sants i Serafini habiliten aules d’estudi fins al 25 de gener. • Objectiu: oferir entorns tranquils i accessibles durant exàmens i vacances nadalenques. Horaris • Biblioteca Joan Margarit: cada dia de 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 22:00. • Dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener: només matí. • Centre Cívic Soledat Sants i Serafini: de dilluns a diumenge, de 10:00 a 02:00 de la matinada, amb el mateix horari reduït en dies assenyalats. • Ambdós equipaments tanquen els dies 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener. Idea clau: es reforça l’aposta municipal per garantir espais d’estudi accessibles en les setmanes amb més demanda. Taller d’estimulació cognitiva per a gent gran Espai i organització • L’activitat té lloc a La Vagoneta i està organitzada per la IAC, l’Associació d’Inclusió i Acompanyament a la Comunitat. Objectius del taller • Utilitzar el joc per: - Prevenir o alentir el deteriorament cognitiu. - Combatre la soledat no desitjada. • Es treballen processos mentals com: - Memòria - Atenció - Percepció - Planificació • També es potencien: - Habilitats socials i emocionals. - Cohesió de grup i sentiment de pertinença. Metodologia i calendari • Eina principal: jocs de taula per reforçar competències matemàtiques i lingüístiques. • Dos torns cada dimarts: - De 17:00 a 18:30. - De 18:30 a 20:00. • El taller s’allarga fins al 23 de març. Vetllada poètica nadalenca a l’Ateneu Contingut de l’activitat • El Centre d’Estudis Sant Justencs organitza una vetllada poètica La màgia del Nadal a la Sala Piquet de l’Ateneu. • Data i hora: 16 de desembre, 18:00. • Format: - Lectura de poemes nadalencs per part d’amics i col·laboradors de l’entitat. - Vol posar en valor la tradició literària nadalenca i crear un espai de trobada cultural obert al públic. Tast de rastolines • En acabar, el públic comparteix unes rastolines per desitjar-se bon Nadal. • Gesta simbòlic que reforça el caràcter proper, festiu i comunitari de l’acte. El “Poema de Nadal” de Sagarra a l’espai públic Espectacle de Roger Cònsol i el grup Flouc • L’actor santjustenc Roger Cònsol i el grup de folk Flouc porten de nou el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a l’espai públic. • Lloc i data: davant del Mercat Municipal, dissabte 20 de desembre, a la 13:00. • És el tercer any consecutiu que es fa aquest recital poètic-musical. Un espectacle breu però intensament nadalenc • Es defineix com un “bolo que només pot sortir per Nadal”, amb una vida escènica limitada a 15 dies – 1 mes. • El primer any (desembre de 2023) es viu com un “miracle” que encoratja a continuar i fer gira. Dimensions emotives i memòria col·lectiva • Cònsol descriu com el públic s’emociona: - Persones recitant gairebé sense veu però amb ulls plens de llàgrimes. • El Poema de Nadal s’associa a records familiars: - Llargues tardes de Nadal durant el franquisme. - Lectures del poema per adults després dels dinars. - Versets de Nadal recitats per nens i nenes. La peça es presenta com un element de memòria compartida i identitat cultural catalana. Elecció de l’espai i ambient comunitari • La plaça del Mercat es converteix en escenari obert on: - Qui fa compres pot aturar-se espontàniament a gaudir de l’espectacle. • Per fer més acollidora l’experiència s’ofereix caldo calent, cortesia de la Granja Carbonell. • Cònsol parla de “comunió de poble”, reforçant el caràcter comunitari de la proposta. Reivindicació del llenguatge de Sagarra • Cònsol defensa el català de Sagarra com: - “Absolutament impressionant”. - Un català que ja no es parla, però perfectament entenedor, amb ritme i rimes molt treballades. • Explica que sovint s’ha recitat Sagarra de manera amateur, fet que el pot fer sonar arcaic o “rincló”, però que no fa justícia a la qualitat real del text. Paral·lel amb Federico García Lorca • Ressalta la relació d’admiració mútua entre Sagarra i Federico García Lorca. • Compara el Lorca popular (Romancero gitano, etc.) amb el Sagarra popular: - Tots dos treballen un llenguatge popular, musical i molt memoritzable. - A l’època de la República i el franquisme, molta gent sabia de memòria aquests textos. Acompanyament musical de Flouc • El grup Flouc és clau per a l’espectacle: Sisko Cardona: guitarra. Marcel Pino: acordió diatònic. Patric Garcia: veu i mandolina. • Reinterpreten nadales tradicionals amb influències de folk i jazz. • Es crea un diàleg constant entre la paraula de Sagarra i la música, que Cònsol defineix com una “poesia musical virtuosa” que enriqueix el recital. • L’entrevista completa amb Cònsol es pot escoltar al podcast de Ràdio Desvern. Convocatòria d’habitatge social i per a gent gran Període i objectiu de la convocatòria • S’obre la convocatòria per: - Habitatges de lloguer per a gent gran del Mil·lenari. - Habitatges de lloguer social de PROMUNSA. • Termini: fins al 9 de febrer, a les 14:00. • Entre el 24 de desembre i el 2 de gener, les sol·licituds només es poden presentar telemàticament. • Finalitat: adjudicar els habitatges disponibles i crear una llista de reserva per a futures vacants. Detall dels habitatges • Persones majors de 65 anys: - 3 habitatges al complex del Mil·lenari. - Adjudicació mitjançant sorteig davant notari. • Persones en risc de vulnerabilitat social: - 1 habitatge disponible. - Assignació mitjançant concurs per barems. • Les bases de totes dues convocatòries: consultables a promunsa.cat. Presentació de sol·licituds • Canals disponibles: - Telemàticament: seu electrònica de PROMUNSA. - Presencialment: oficines de PROMUNSA a Carretera Reial 106. - En el cas dels habitatges del Mil·lenari, també al Centre Social El Mil·lenari. Servei de mediació de la policia local Finalitat del servei • La policia local de Sant Just ofereix un servei de mediació i resolució de conflictes per evitar que desacords acabin en procediments judicials. • Es busca: - Fomentar solucions consensuades. - Millorar la convivència veïnal, comunitària, familiar i escolar. Característiques i àmbits • Servei gratuït i voluntari. • Reforça el compromís del cos amb: - Proximitat. - Prevenció. - Seguretat veïnal. • Tipus de conflictes atesos: - Conflictes entre veïns. - Problemes en comunitats de propietaris. - Desavinences al carrer. - Conflictes en entorns familiars. Com accedir-hi • Cal contactar amb la policia local al telèfon 93 480 48 48. • Des d’aquest número s’activa el procediment perquè les parts iniciïn un procés de gestió pacífica i dialogada del conflicte. Pastorets de Sant Just: nova versió i mirada social Renovació del clàssic nadalenc • La companyia dels Pastorets de Sant Just presenta una edició renovada del seu espectacle nadalenc. • Funcions a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu entre el 19 i el 26 de desembre (cinc representacions). • Principal novetat: guió completament nou, creat per una comissió específica. Eix central: mantenir l’essència dels Pastorets però amb humor, crítica social i arrelament local. Canvi de guió i to • El grup dels Pastorets ha volgut donar pas a gent amb ganes d’innovar. • La comissió de guió introdueix: - Molt humor. - Elements de crítica social. - Sorpreses que s’allunyen de la versió clàssica. • Mantenen el conflicte entre el bé i el mal i presència d’alguns personatges tradicionals, però amb molts canvis per animar el públic a tornar-hi. • S’estrenen cançons noves i recursos escènics renovats. Direcció i equip artístic • Direcció escènica: Daniela Fumadó. • Direcció musical: Elisabet Giner. • Els membres de la companyia Joan Sàlvia i Rosa Barber asseguren en una entrevista a Ràdio Desvern que el públic gaudirà d’una obra plena de comèdia. Temàtica social i actualització de valors • Un tret distintiu dels Pastorets de Sant Just és el seu caràcter reivindicatiu. • Cada any es tria un tema social a denunciar: - Problemes d’habitatge. - Sostenibilitat del planeta. - Altres situacions de discriminació, tot i evitar tractaments avui considerats políticament incorrectes. • Enguany també hi ha referències explícites a: - La problemàtica dels senglars al municipi. • La companyia explica que ha hagut d’actualitzar la manera de denunciar: - S’han corregit alguns enfocaments antics. - Es continua treballant discriminacions i problemes socials des d’una mirada més respectuosa amb la sensibilitat actual. Producció, calendari i entrades • L’espectacle compta amb: - Uns 35 intèrprets a l’escenari. - Músics i equip tècnic al darrere. • Funcions (totes a la Sala del Cinquantenari): - Divendres 19 de desembre, 19:30. - Dissabte 20 de desembre, 18:00. - Diumenge 21 de desembre, 18:00. - Dilluns 22 de desembre, 19:30. - Divendres 26 de desembre, 19:30. • Entrades: - Venda via portal Antràpolis. - 14 € entrada general. - 10 € preu reduït per a socis de l’Ateneu i menors de 30 anys. - Es recomana comprar-les amb antelació per la previsió d’alta demanda. Cartell i referències culturals • El cartell d’aquesta edició és dissenyat per Teresa Hernández. • Homenatja el 50è aniversari de l’edifici Walden, integrant així el patrimoni arquitectònic local en la imatge dels Pastorets. • L’entrevista completa sobre aquesta nova edició es pot escoltar al podcast de Ràdio Desvern. Agenda setmanal d’activitats a Sant Just Llocs clau: Ateneu, La Vagoneta, Biblioteca Joan Margarit, Sala Utopia del Casal de Joves, Mercat Municipal, plaça Camoapa, Escola Montseny, Parc de Torreblanca, entre d’altres. Dilluns 16 de desembre • 9:00 – Inici dels cursos de català 2025-2026 a càrrec del Servei Local de Català. • 17:00 – Partides simultànies d’escacs a la Sala Piquet de l’Ateneu, amb Joana Ros, campiona de Catalunya femenina absoluta 2023 (màxim 15 participants). • 17:00 i 18:30 – Taller d’estimulació cognitiva per a gent gran a La Vagoneta (IAC). • 18:00 – Vetllada poètica La màgia del Nadal a través de la poesia a la Sala Piquet de l’Ateneu, amb lectura de poemes de Nadal (Centre d’Estudis Sant Justencs). Dimecres 17 de desembre • 9:00–14:00 – Mercat ambulant a la plaça Camoapa. • 11:10 – A Ràdio Desvern, entrevista mensual a l’alcalde Joan Basagañas dins l’espai “L’Alcalde Respon”, amb preguntes en directe de la ciutadania. Dijous 18 de desembre • 8:00 – Excursió a La Segarra des del Parador, organitzada per l’Associació de Gent Gran de Sant Just. • 17:30 – Hora del conte “Comptem i Cantem per Nadal” a Can Ginestar (sala Isidre Cònsol i Giribet), amb Mercè Martínez, organitzada per la Biblioteca Joan Margarit. • 18:00 – Ple municipal ordinari a la sala de sessions de l’Ajuntament: - 18:00: espai de preguntes de la ciutadania. - 19:00: inici de l’ordre del dia. • 18:00 – A l’Auditori de la Residència La Mallola, conferència de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran d’Esplugues i Sant Just sobre Pavarotti, a càrrec de Pol Avinyó. • 18:15 – Concert de Nadal de l’Escola de Música a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • 19:00 – Cantada de Nadales al Claustre de les Escoles, amb els tallers de música. Divendres 19 de desembre • 10:00–14:00 i 16:30–20:00 – Campanya de donació de sang al Casal de Joves. • 17:00 – Festa de Nadal de la gent gran al Centre Social El Mil·lenari, amb boleros i nadales a càrrec dels tallers de música. • 19:30 – Primera representació dels Pastorets de Sant Just a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • 22:00 – Nit oberta al Casal de Joves (Sala Utopia). Dissabte 20 de desembre • 9:00 – Mercat ambulant de dissabte al Parc de Lluís Companys (Lluïa Quieta). • 10:00 – Curs monogràfic d’estilisme i vestuari en arts escèniques a la Sala Utopia del Casal de Joves, adreçat a joves de 12 a 40 anys. • 11:00 – Cantada popular de Nadales al carrer Bonavista, davant del Mercat Municipal, organitzada per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua). • 13:00 – Recital del “Poema de Nadal” davant del Mercat de Sant Just, amb Roger Cònsol i el grup Flouc. • 18:00 – Jam-session de circ a la Sala Utopia del Casal de Joves, organitzada per CUL Actiu. • 18:00 – Segona representació dels Pastorets de Sant Just a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. • 19:00 – Cantada de Nadales de la Casa d’Extremadura a la sala auditori de La Vagoneta. • 20:00 – Concert de Nadal del Just Gospel Choir a l’església dels Sants Just i Pastor. Diumenge 21 de desembre • 7:30 – Sortida de la matinal al Pantà de Foix i Turó Picarola des de l’aparcament de l’Escola Montseny, organitzada per la SEAS. • 10:00 – Activitat “Intel·ligència Artificial en Joc”, una gimcana de descobriment a La Vagoneta, organitzada per La Tribu. • 10:30–14:00 – Mercat de Pagès dominical al Parc de Torreblanca. • 11:00 – Concert de Nadal del Cor L’Opom de Flors a la Llar Nostra Senyora de Lourdes. • 18:00 – Tercera representació dels Pastorets de Sant Just a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu. Tancament de l’informatiu L’episodi es tanca amb un resum de titulars que reforça els temes clau: • Aules d’estudi obertes en període d’exàmens. • Taller d’estimulació cognitiva per a gent gran a La Vagoneta. • Vetllada poètica nadalenca a l’Ateneu. • Tornada del Poema de Nadal de Sagarra amb Roger Cònsol i Flouc. Globalment, el programa mostra un teixit associatiu i cultural molt actiu, amb especial atenció a la gent jove (aules d’estudi), la gent gran (tallers, festes, conferències) i la cultura popular i crítica a través dels Pastorets i les activitats nadalenques.

  • #592 - Entrevistes de La Rambla del 15/12/2025 — El Poema de Nadal de Sagarra al mercat de Sant Just - episode art
    Entrevistes de La Rambla
    14'

    #592 - Entrevistes de La Rambla del 15/12/2025 — El Poema de Nadal de Sagarra al mercat de Sant Just

    Entrevista a Roger Cònsol sobre el recital del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra davant del mercat de Sant Just, el 20 de desembre a la una del migdia. L’espectacle, que ja fa tres anys que es representa, es viu com un “miracle” de Nadal: una experiència de comunió col·lectiva on el públic s’emociona, recita fragments de memòria i comparteix llàgrimes i abraçades. Cònsol reivindica un Nadal profund i espiritual, oposat al consumisme de llumetes, compres compulsives i Black Friday. El Poema de Nadal posa el focus en el naixement com a miracle, en la figura de la mare i en la contraposició amb el Rabadà, símbol d’egoisme i materialisme. El recital ofereix aproximadament un 80–85% del text, evitant alguns passatges més litúrgics. La proposta es completa amb la música d’arrel de Flow, que combina nadales tradicionals amb arranjaments de gran qualitat, propers al jazz, creant una experiència poètico-musical intensa i molt emotiva en un espai tan quotidià i de poble com és el mercat de Sant Just.

  • La Rambla del 15/12/2025 — Nadal, cultura local i salut a La Rambla - episode art
    La Rambla
    2h 51min

    La Rambla del 15/12/2025 — Nadal, cultura local i salut a La Rambla

    Overview de l’episodi Programa matinal de La Rambla a Ràdio Desvern del 15 de desembre. Conduït per Daniel Martínez, combina informació local de Sant Just, repàs de premsa general, espais culturals, metereologia, salut, emocions i tertúlia esportiva, amb una forta presència de la programació nadalenca i serveis comunitaris del municipi. 1. Actualitat local i agenda de Sant Just 1.1. Cultura i Nadal • Vetllada poètica de Nadal del Centre d’Estudis Sant Justencs a la Sala Piquet de l’Ateneu (16 de desembre): - Lectura de poemes nadalencs per amics i col·laboradors. - Vol preservar la tradició literària nadalenca i crear un espai de trobada. - Final amb desig de Bon Nadal tot tastant rastolines, reforçant el caràcter proper i festiu de l’acte. 1.2. Educació: aules d’estudi de Nadal • Aules d’estudi per a universitaris i alumnat en període d’exàmens: - Biblioteca Joan Margarit: - Oberta del 13 de desembre al 25 de gener. - Horari general: 10–13:30 h i 16–22 h. - Dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener: només matí. - Centre Cívic Soledat Sants i Serafini: - De dilluns a diumenge 10–2 de la matinada. - Mateix horari reduït en dies assenyalats. - Tancat: 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener. Idea clau: aposta municipal per garantir espais d’estudi tranquils i accessibles durant exàmens i vacances. 1.3. Gent gran i benestar cognitiu • Taller d’estimulació cognitiva a la Vagoneta (a partir del 16 de desembre): - Pensat per a gent gran i per combatre la soledat no desitjada. - Utilitza jocs de taula com a eina per treballar: - Memòria, atenció, percepció, planificació. - Habilitats socials i emocionals. - Dos torns setmanals (dimarts): 17–18:30 h i 18:30–20 h fins al 23 de març. - Organitza la IAC (Associació d’Inclusió i Acompanyament a la Comunitat) amb suport de l’Ajuntament. 2. Repàs de premsa i context internacional 2.1. Portades dels principals diaris Diari Ara • Obertura amb la guerra a Ucraïna: - Zelenski accepta que Ucraïna no entri a l’OTAN com a part de la negociació amb EUA i UE. - Rússia desconfia de les garanties de seguretat occidentals. • Atac antisemita a Sydney (Bondi Beach): - Tiroteig en una festa de Hanukkah amb 16 morts i desenes de ferits. - Destaca la intervenció heroica d’un fruiter que desarma un dels atacants. • Altres temes: - La Marató contra el càncer: recaptació superior als 7–9 milions d’euros. - Problemes de Rodalies i col·lapse de serveis alternatius (Avant). - Dificultats municipals per controlar senglars a Collserola. El Periódico • Trames de corrupteles i rescats covid sota sospita (Ere Europa, Plus Ultra, Tubos Reunidos). • Homenatge massiu a Robe Iniesta a Plasència. • Debat sobre habitatge: la ministra Isabel Rodríguez atribueix el problema a la falta d’oferta. • Resum internacional de l’atac de Sydney. La Vanguardia • Xoc institucional: el govern central amonesta el president de la Conferència Episcopal per pronunciar-se a favor d’eleccions o moció de censura. • Ampli cobertura del tiroteig de Sydney i el ciutadà que desarma un atacant. • Entrevista a Moreno Bonilla sobre moderació al Partit Popular. • Reportatge sobre abús de poder i presumptes abusos a la Universitat de Barcelona. El Punt Avui • Entrevista a Carlota Keimer, enginyera del satèl·lit Altius. • Reportatge sobre regulació dels lloguers temporals i d’habitacions. • Crònica política sobre el paper de l’església espanyola. • Esports: situació de la porteria del Barça i lliga de futbol. 2.2. Actualització sanitària: pesta porcina i Collserola • La Generalitat relaxa les restriccions per la pesta porcina africana al segon perímetre de 20 km, on s’inclou Sant Just. • Ara s’hi permet: - Passejar, córrer, fer esport individual. - Es mantenen prohibides les activitats de grup. 3. Meteorologia: pluja, Mediterrani i Nadal fred Secció detallada amb Carles Rius sobre la situació meteorològica. 3.1. Balanç de l’episodi de pluja • Entre ahir a la tarda i les 5 del matí: - Can Ginestà: ~9 l/m². - Escola Montseny: ~15 l/m². • Més pluja en 12 hores que en tot el mes d’abril ( abril “aigües mil” = 0 aquest any). • Des de mitjans de novembre no plovia: aigua molt benvinguda. • S’acumulen uns 548 l/m² anuals; objectiu emocional de Carles: arribar als 600 l/m². 3.2. Situació atmosfèrica • Gran depressió atlàntica que ha viatjat cap al golf de Cadis i s’ha realimentat amb aire fred del nord d’Europa. • Forts episodis de pluja a Canàries, País Valencià, Castelló i sud de Catalunya. • A Sant Just: pluges de llevant, llarg recorregut marítim. Concepte clau: el Mediterrani càlid (17–18 °C) fa que les entrades d’aire fred es tradueixin en pluja i no neu a la costa. • Comparació amb Nova York (mateixa latitud però clima molt més fred per influència atlàntica). 3.3. Temperatures i previsió a curt termini • Temperatures suaus: mínimes de 12 °C, màximes de 15 °C. • Amb cel tapat, la temperatura nocturna baixa menys que en nits serenes (exemple: 7 °C amb cel clar vs 12 °C amb núvols). • Previsió: - Avui i demà: encara poden caure ruixats, sobretot nit/matinada. - Dimecres–dijous: dia d’impàs, a l’espera d’un front atlàntic. - Divendres–dissabte: pas del front, ambient de “primavera boja” (sol, ruixats, vent alternats). - Diumenge: baixada clara de temperatures darrere el front. 3.4. Mirada al temps de Nadal • Mapes provisionals apunten a festes de Nadal i Sant Esteve estables i fredes: - Màximes a prop dels 10 °C. - Mínimes al voltant de 4–5 °C. • “Desembre congelat” en clau de cançó nadalenca. 4. Movilitat sostenible: bicicleta i premi d’innovació A l’inici de la segona hora, la Rambla destaca el paper de Sant Just en mobilitat ciclista. 4.1. Sant Just, referent metropolità en ús de bici • Les dades del 3r trimestre de 2025 mostren que: - Sant Just té la ràtio més alta d’usos de bicicleta per habitant dels municipis analitzats (població 2024). - La diferència amb el segon municipi del rànquing és molt significativa. 4.2. Factors clau d’èxit • No és només qüestió d’infraestructura: - Compromís ciutadà: la bici forma part de la vida diària per anar a la feina, escola o fer gestions. - Consciencia ambiental i aposta per una mobilitat més saludable i respectuosa. • Paper de les polítiques públiques: - Desplegament d’infraestructures ciclistes. - Projectes innovadors de mobilitat. 4.3. Bici de Càrrega Rotativa i premi RedBici 2025 • Premi d’Innovació a RedBici 2025 pel projecte de Bici de Càrrega Rotativa en escoles públiques. • Model basat en la corresponsabilitat: - Administració, comunitat educativa i famílies. • Objectiu: demostrar que la sostenibilitat avança quan és compartida. 5. Entrevista: el “Poema de Nadal” de Sagarra al mercat Conversa extensa amb Roger Cònsol sobre el recital “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra davant el Mercat de Sant Just. 5.1. Format i experiència al carrer • Tercera edició d’aquest recital de música i poesia al carrer, a la 1 del migdia el dissabte abans de Nadal. • Acompanyament musical del grup Flouc: - Mandolina, acordió diatònic i veu. - Nadales tradicionals arranjades amb música d’arrel, amb tocs de jazz i gran virtuosisme. • Elements que fan especial l’acte: - Context: ple Nadal, al davant del mercat, dia de compres d’àpats. - Es reparteix caldo calent (elabora la granja Carbonell) en gots petits per al públic. - El públic no només escolta, sinó que recita fragments a la vegada, molts de memòria. “Vaig passar mitja hora abraçant gent emocionada i plorant; era una comunió de poble.” 5.2. Per què recuperar el “Poema de Nadal”? • Sagarra ha estat durant anys poc llegit i sovint mal recitat en àmbits amateurs. • El text, ben dit, mostra un català ric, popular i molt musical, comparable al Lorca del “Romancero gitano”: - Llenguatge popular però altament treballat. - Rimes internes, ritme molt marcat però sense haver de “cantar el vers”. • El Poema de Nadal interpel·la avui perquè: - Recupera el sentit espiritual i ètic del Nadal, més enllà del consumisme. - Contraposa el rabadà egoista, que només mira pel propi profit, amb la mare (Maria com a arquetip de totes les mares), que viu el naixement com a miracle. - Parla d’oferir coses “que vinguin de dins del cor” al noi de la mare, no de regals materials. 5.3. Adaptació i continguts • L’espectacle ofereix aproximadament un 80–85 % del text original: - S’ometen alguns passatges més litúrgics o doctrinals. - Es manté la narrativa popular, emotiva i espiritual del poema. • Estructura en introducció + quatre cants + final: - El públic connecta especialment amb els versos finals, recitats a cor amb Roger. 5.4. Flouc i el diàleg música-poesia • Flouc aporta una sonoritat d’arrel moderna: - Nadales tradicionals revisades, amb solos, improvitzacions controlades i arranjaments corals. - Eviten el “folklorisme antic”; busquen profunditat, calidesa i contemporaneïtat. • L’espectacle té dues versions: - Versió d’escenari tancat (teatre). - Versió de carrer (com la del mercat), adaptada al fred i a l’espai obert. 6. Salut al Dia: el sòl pelvià, el gran oblidat Espai coordinat pel CAP de Sant Just amb Belén i la fisioterapeuta Janira Belizario. 6.1. Què és el sòl pelvià? • Conjunt de músculs, lligaments i teixits que tanquen la pelvis per la base. • S’assembla a una hamaca que sosté: - Bufeta. - Recte. - Úter (dones). - Pròstata (homes). • Funcions principals: - Sosteniment d’òrgans. - Continència d’orina i femtes. - Funció sexual. - Contribuir a l’estabilitat tronc-pelvis. 6.2. Disfuncions i símptomes • Pot estar dèbil (poca força) o amb excés de to (massa tens). • Símptomes freqüents: - Incontinència d’orina en esforços (tossir, esternudar, saltar). - Incontinència de gasos i, en casos més greus, fecal. - Dolor pèlvic i/o durant les relacions sexuals (no s’ha de normalitzar). - Dolor lumbar associat a mala coordinació entre sòl pelvià, diafragma i abdomen. 6.3. Factors que el debiliten En dones • Embaràs: - Canvis hormonals. - Increment de pes i pressió del nadó sobre el sòl pelvià. • Part vaginal: - Sobreesforç, esquinçaments, episiotomia. • Menopausa: - Descens d’estrògens → atròfia muscular, també del sòl pelvià. En homes • Especialment, extirpació de pròstata (cirurgia per patologia). Factors comuns (homes i dones) • Restrenyiment crònic i hàbit de fer molta força per evacuar. • Hàbits digestius deficients, mala hidratació, postures inadequades. Consell nutricional: menjar fibra + beure 1,5–2 L d’aigua al dia. La fibra sense aigua endureix la femta i empitjora el restrenyiment. 6.4. Què fer si hi ha símptomes? • No consultar internet ni xatbots per diagnosticar-se: cal visitar un fisioterapeuta especialitzat en sòl pelvià. Valoració fisioterapèutica • Avaluació del: - To muscular del sòl pelvià i de la faixa abdominal. - Patró de respiració. - Postura global. - Mobilitat de pelvis, columna i malucs. • Tractaments possibles: - Exercicis de presa de consciència i enfortiment. - Treball de respiració i coordinació diafragma–abdomen–sòl pelvià. - Teràpia manual per reduir tensions. - Biofeedback per visualitzar l’activitat muscular. - Electroestimulació en casos de to molt baix. 6.5. Exercici pràctic de consciència del sòl pelvià Exercici guiat (fàcil de fer a casa) Seure bé, cul enrere, peus a terra. Opcionalment, tancar els ulls per concentrar-se. Imaginar que cal aguantar el pipí: Tancar esfínters (contracció del sòl pelvià). Mantenir uns segons i relaxar. Repetir diverses vegades. Aquesta contracció és la base dels exercicis de sòl pelvià. 6.6. Prevenció i autocura Moure la pelvis • Ballar, caminar, fer exercicis sobre pilota de fitball (cercles, endavant–endarrere). Evacuar sense danyar el sòl pelvià • No fer força per fer pipí o femta. • Usar un tamboret sota els peus al vàter: genolls per sobre dels malucs. - Reprodueix la posició en gatzoneta, fisiològicament més adequada. Postura diària • Evitar estar encorbat molt temps. • Buscar una sensació d’autoelongació (com voler créixer cap amunt). • Fer servir el respatller de la cadira. Gestió de l’esforç • En aixecar pes o fer un gest intens: treure l’aire (no bloquejar la respiració). • En tossir o esternudar sovint: - Fer una petita contracció prèvia del sòl pelvià (com aguantar el pipí) per protegir-lo. 7. Emocions i alimentació: festes de Nadal sense empatx Espai Emociona amb Elisa Linares, sobre alimentació emocional i hàbits durant el Nadal. 7.1. Alimentació emocional i ritme de vida • Moltes persones mengen de pressa, davant pantalles o caminant, sense atenció. • Quan hi ha estrès, ansietat o incomoditat social, és fàcil recórrer al menjar com a addicció suau per tapar emocions. Missatge central: menjar hauria de ser un acte conscient de cura del cos, no un mecanisme automàtic per fugir d’emocions. 7.2. Claus per menjar amb més consciència Parar i respirar • Abans de menjar, seure i fer 6 respiracions profundes per activar el sistema parasimpàtic (el de “descans i digestió”). - Ajuda que la sang vagi a l’aparell digestiu i no als músculs. Atenció al que mengem • Mastegar més i millor, notar textures i sabors. • Deixar la forquilla entre mossegades per no encadenar menjar sense pausa. No forçar-se a acabar el plat • Si el cos indica que ja n’hi ha prou, guardar el que sobra per més tard. • Evitar la culpa associada a “això s’ha d’acabar perquè sí”. 7.3. Nadal i “atracones”: estratègies pràctiques Abans de l’àpat • Si es preveu un sopar molt contundent, ajudar-se d’un got de brou abans de sortir de casa per arribar menys famolenc. Durant el pica-pica • Servir-se en un plat una quantitat clara en lloc d’anar picant sense control. • Recordar que el pica-pica pot tapar incomoditats socials (familiars amb poca relació, comentaris incòmodes, etc.). Truc del pinyol d’oliva • Quan es decideix que ja n’hi ha prou de menjar salat: - Menjar una oliva amb pinyol i deixar el pinyol a la boca. - Cada vegada que es vulgui agafar res més, el pinyol “avisa” i permet decidir conscientment si continuar o no. Postres i sobretaula • Evitar allargar indefinidament el menjar amb dolços. • Proposta: introduir jocs de taula, bingo musical, activitats lúdiques per canviar el focus de “menjar–menjar–menjar” a “compartir–jugar–riure”. Beguda i digestió • Fonoll (infusió o llavors amb comí) com a aliat després dels àpats copiosos. • Fruita millor fora dels àpats principals (a mig matí o mitja tarda) per evitar fermentacions altes. 7.4. Gestió emocional del Nadal • Moltes persones viuen el Nadal amb autoexigència i obligacions familiars. • Recomanacions: - Escoltar-se: si un àpat genera massa estrès, limitar el temps d’estada i marxar quan s’hagi complert el compromís bàsic. - Prioritzar el propi benestar sense sentir-se culpable. - Si cal, buscar ajuda professional (Elisa ofereix acompanyament corporal i emocional). Predicció simbòlica d’Elisa per al 2026: any “1” (de nous inicis), amb oportunitat d’encetar nous projectes i maneres més sanes de cuidar-se. 8. Esports: Barça, Madrid, Espanyol, bàsquet i esport local 8.1. Lliga de futbol: Barça i Madrid Barça–Osasuna (2–0) • Raphinha marca un doblet (i un gol anul·lat per fora de joc), decisiu per trencar el mur defensiu (5-4-1) de l’Osasuna. • El partit és considerat tosc i tancat: - L’Osasuna planteja un partit de resistència per arribar al minut 80 amb 0–0. - El Barça toca molt però troba pocs espais, cosa que exigeix jugades molt precises. Alabès–Madrid (1–2) • El Madrid pateix però guanya amb gol de Mbappé i Rodrygo. • Es debat la situació de Xabi Alonso com a entrenador: - Es considera que hi ha més soroll mediàtic que problema real. - L’equip és segon a la Lliga i amb bona trajectòria a la Champions. • Es destaquen: - Problemes al mig del camp i en defensa per lesions. - Dependència del moment de forma espectacular de Mbappé. 8.2. L’Espanyol de Manolo González • L’Espanyol viu un moment excel·lent: - 30 punts en 16 jornades, cinquè classificat, per davant del Betis. - Números comparables només a grans etapes com la de Camacho. • Factors clau: - Bon mercat de fitxatges. - Entrenador estable, projecte clar i jugadors convençuts. - Bons resultats en camps complicats com el del Getafe (equip de Bordalás). 8.3. Bàsquet: efecte Xavi Pasqual • Xavi Pasqual porta poc més d’un mes a la banqueta del Barça de bàsquet: - Ratxa de 5 victòries en 6 partits. - Transformació basada en defensa forta i rotacions equilibrades. • Abans hi havia sensació d’equip perdut; ara es percep un Barça capaç de competir per tot. • Altres resultats ACB: - El Barça guanya al Manresa. - Derrotes de Girona i Lleida en desplaçaments difícils. 8.4. Esport local: Atlètic Sant Just i Hoquei Sant Just Atlètic Sant Just (futbol) • Empat 2–2 a casa contra el Prat, segon classificat. • Gols d’Iván i Nacho (gran gol de falta al 42’). • Partit molt disputat; l’equip acumula massa empats (4–5), la qual cosa dificulta escapar-se a la zona alta en un sistema de 3 punts per victòria. Club Hoquei Sant Just • Derrota 2–5 a casa contra l’Alcoi. • Partit igualat fins al tram final, però la pilota aturada decanta el marcador. • Amb aquest resultat es complica el somni d’entrar a la Copa del Rei. • Es reconeix la dificultat de mantenir-se a la màxima categoria d’hoquei, tot i el mèrit dels darrers anys. 9. Altres continguts i serveis públics 9.1. Espais i campanyes institucionals Al llarg del programa i de les falques publicitàries s’informen diverses iniciatives: • Càritas Sant Just – “Cafè de les 3”: espai setmanal de trobada al carrer Bonavista, 113. • En Bici Sense Edat: crida a voluntariat per acompanyar gent gran en tricicles i combatre la soledat. • Campanyes de la Generalitat de Catalunya: - Habitatge (ajuts a joves, habitatge protegit, limitació de lloguers). - Consum (drets en compres per internet). - Salut (fumar i fum ambiental, reciclatge, ús del català, recursos per a dones i infants, violència masclista). 9.2. Programació de Ràdio Desvern Es recorden altres programes de l’emissora: • El Refugi (magazín de tardes amb Jaume Elias). • Dilluns el rock (programa musical especialitzat). • Franges de música relaxant com Smooth Jazz Club. 10. Tancament del programa • Daniel Martínez resumeix la jornada de La Rambla: - Notícies locals i meteo. - Entrevista a Roger Cònsol sobre el Poema de Nadal. - Espai Salut al Dia amb la fisioterapeuta del CAP. - Espai Emociona amb Elisa Linares. - Tertúlia esportiva. • Convida l’audiència a tornar l’endemà de 10 a 13 h a Ràdio Desvern. Idees clau de l’episodi • Nadal a Sant Just com a eix transversal: cultura (poesia, “Poema de Nadal”), programes per a gent gran, voluntariat, aules d’estudi per joves. • Comunitat i sostenibilitat: fort ús quotidià de la bicicleta i reconeixements com el de la Bici de Càrrega Rotativa. • Salut integral: des del sòl pelvià i l’estimulació cognitiva fins a la gestió emocional de l’alimentació en festes. • Visió global: repàs de la guerra d’Ucraïna, atemptat de Sydney, política estatal i europea. • Esport com a relat compartit: Barça líder, Madrid resistent, Espanyol en auge, bàsquet en renaixement i clubs locals competint dignament en categories altes.

  • La Rambla del 13/12/2025 — Nadal a Sant Just: mercat, escacs i teatre - episode art
    La Rambla
    1h 56min

    La Rambla del 13/12/2025 — Nadal a Sant Just: mercat, escacs i teatre

    Panorama general de l’episodi Episodi recopilatori del programa La Rambla de Ràdio Desvern, amb tres entrevistes clau sobre la vida nadalenca i cultural de Sant Just Desvern: • Mercat de Nadal 2025 a la Plaça Camoapa i la implicació del comerç local. • Consolidació del Club d’Escacs de l’Ateneu de Sant Just i els seus objectius esportius i socials. • Tancament de Cuina Miracle i homenatge a la trajectòria de Miracle Serra. • Pastorets de Sant Just 2025, amb una proposta escènica renovada i mirada crítica sobre la realitat local. 1. Mercat de Nadal 2025 a la Plaça Camoapa (Entrevista amb Laia Coma – Promoció Econòmica) Objectius i model de mercat • Promoure el comerç local: donar visibilitat a botigues, serveis i restauració més enllà dels seus locals habituals. • Crear un espai únic de passeig, compra i trobada on veïns i veïnes trobin en un sol lloc una seixantena de carpes. • Reforçar la idea de Nadal de proximitat: comprar i gaudir al mateix municipi. Participació del comerç i entitats • Prop de 60 parades entre comerç, serveis i restauració local, amb horari aproximat de 10 h a 19:30 h. • Possibilitat de dinar i esmorzar/berenar al mateix mercat gràcies als establiments de restauració. • Implicació d’associacions de comerciants com Dona i Empresa i Desvern Comerç: - Organitzen una pluja de neu màgica per tancar el mercat. - Reparteixen butlletes rasca-rasca per compres a partir de 5 €, amb premis directes recollibles a la carpa de Dona i Empresa. • Protagonisme del col·lectiu Meraki (artesans i artistes locals): - Gran panera artesana amb productes elaborats pels mateixos creadors. - Venda de butlletes solidàries: l’aportació (5 €) es destina íntegrament a la campanya Cap Infant Sense Joguina. - Sorteig de la panera cap a les 18 h. Hores tranquil·les i inclusió • El mercat reserva “hores tranquil·les” a l’inici dels blocs de matí i tarda: - Sense música forta ni actuacions estridents. - Pensades per a persones (nens i adults) amb necessitat de calma sensorial. • Durant aquestes franges: - Totes les parades funcionen amb normalitat. - L’ambient sonor i visual es manté suau i accessible. Campanya “Cap Infant Sense Joguina” • A més de Meraki, hi participen 5–6 establiments del municipi on es poden comprar butlletes solidàries. • Aquests comerços estan clarament identificats amb el cartell de la campanya. • Els diners recaptats es destinen a comprar joguines per als infants inscrits a la campanya. Activitats del matí Obertura i primers espectacles • De 10 h a 11 h: visita tranquil·la al mercat (franja de baixa estimulació). • A les 11 h: - Espectacle familiar nadalenc “El xou de la cuca i en Rubens”, obert a grans i petits. - Inici del fotocall nadalenc a càrrec de l’Agrupació Fotogràfica Sant Just: - Muntatge amb atrezzo i fons nadalenc. - Retrats que es poden descarregar al moment del web de l’agrupació. Tió i espai de joc • De 11:30 h a 13:30 h: activitat de fer cagar el tió, un clàssic del mercat. • De 11:30 h a 13:30 h: espai de jocs 0–3 a càrrec de Patim Patam: - Zona acotada amb matalassos i coixins. - Propostes de joc de construcció, equilibri, encaixos, etc. - Pensat per als més petits mentre les famílies fan la volta al mercat. Concerts del migdia • Cap al migdia es busca animar el vermut i convidar a quedar-se a dinar: - 12 h: concert de rock amb Baix Llobregat Rock Court (tallers de música locals). - 13 h: concert de versions amb Vivi and the Bobos, repertori variat i dinàmic. Activitats de la tarda Teatre infantil en anglès • A les 17 h: obra de teatre infantil en anglès a càrrec de Quinzenàs Sant Just. Repetició d’activitats clau • De 17 h a 19:30 h aproximadament: - Continuïtat del fotocall nadalenc. - Patge reial recollint cartes. - Nou torn d’espai de joc 0–3 (17–19 h). - Segona franja de tió (17:30–19:45 h). Patge reial • El patge reial serà present: - Al matí: de 11:30 h a 13:30 h. - A la tarda: de 17 h a 19 h. • Els infants poden: - Portar la carta escrita de casa i entregar-la. - Escriure-la in situ en una tauleta amb models de carta i donar-la al patge. • Es remarca la importància de ser previsors (14 de desembre) perquè els Reis d’Orient puguin llegir totes les cartes. Xocolatada popular inclusiva • A les 18 h: xocolatada popular, un dels moments més esperats: - Xocolata sense lactosa per a intoleràncies. - Melindros sense gluten, perquè tothom pugui sucar. - Servei obert “fins que s’acabin les olles”. Concert nadalenc i tancament amb neu • A les 18 h, en paral·lel a la xocolatada: - Concert de nadales a càrrec del Christmas Vocal Quartet. - Repertori plenament nadalenc, per crear ambient de cloenda. • A continuació, “nevada màgica” a la Plaça Camoapa organitzada per Dona i Empresa, que serveix de tancament simbòlic del mercat. Artesania en viu i tallers • A diverses carpes del col·lectiu Meraki: - Demostracions en directe de com es creen els productes artesans. - Possibilitat d’observar el procés creatiu (no són tallers participatius, sinó demostratius). • Hi haurà també carpes de tallers d’ambientació nadalenca per al públic. “Nosaltres us hi esperem a tots i a totes” — Laia Coma 2. Club d’Escacs de l’Ateneu de Sant Just (Entrevista amb Carles Serraïma i Joaquim Colomines) De grup informal a club federat • El grup d’escacs neix el 14 de novembre de 2023 com a espai obert per jugar els dimarts a la tarda. • Inicialment hi participaven unes 30 persones, majoritàriament d’edat elevada (gent disponible entre setmana a la tarda). • A finals de 2024 es marca un gran repte: - Passar de grup informal a club d’escacs formal. - Introduir quotes de soci i una estructura més estable. • Des de l’1 de gener de 2025, el Club d’Escacs de l’Ateneu és club federat a la Federació Catalana d’Escacs. Evolució del perfil de jugadors • Amb el pas a club: - Baixa una part dels jugadors ocasionals. - Es consolida un nucli més competitiu i compromès. • Actualment hi ha una franja d’edat molt diversa: - Des d’un nen d’11 anys fins a persones grans. - Noves incorporacions de 50 anys i joves de 16 anys. • Es prioritza que: - Tothom tingui nivell suficient per gaudir competint. - Fins i tot el jugador amb menys nivell pugui jugar partides interessants. - Els jugadors forts trobin rivals que els facin pensar. • Els dimarts a la tarda es poden veure 7–8 taulers en joc simultani, amb 14–16 persones ben concentrades. Objectius 2024–2025 assolits Els entrevistats repassen els reptes que s’havien marcat i que consideren complerts: • Constituir-se com a club i federar-se. • Mantenir i consolidar el Torneig d’Escacs de Festa Major: - El 2025 s’ha celebrat el segon torneig social de festa major. - Objectiu: organitzar el tercer torneig el 2026. • Simultànies de Nadal com a activitat fixa del calendari. • Sessions d’estratègia mensuals (segon dimarts de cada mes) amb un expert d’escacs. • Creació d’un logotip propi del club: - Dissenyat amb el suport del servei de disseny de l’Ateneu de Sant Just. - Triat per votació entre els socis. Simultànies de Nadal 2025 • Data prevista: 16 de desembre. • Places limitades a 15 participants, però obertes a tothom (no cal ser soci del club). • Inscripcions: - A través de la Secretaria de l’Ateneu de Sant Just (presencial o per telèfon). - També via codi QR difós pel club. • Es torna a comptar amb la Joana Ros com a jugadora central de les simultànies: - Campiona d’Espanya sub-8, sub-12 i sub-18. - Campiona de Catalunya absoluta 2023. • L’objectiu és competir i gaudir alhora, més enllà del resultat. Lliga Catalana d’Escacs 2026 • El club ja ha disputat la Lliga Catalana 2025 a Tercera Provincial: - Van quedar sisens, a mitja taula. - No van promocionar de categoria, però consideren la participació un èxit. • Per al 2026: - Es tornaran a inscriure a la Tercera Categoria. - La Lliga començarà a mitjans de gener i durarà fins finals d’abril o inicis de maig. - Entre desembre i gener seleccionaran els jugadors que formaran l’equip. - Tots els participants hauran d’estar federats. - Objectiu esportiu: quedar entre els primers i intentar pujar a Segona. Conferències i projecció cultural (2026) • El club vol reforçar la seva dimensió cultural i formativa. • Ja tenen tancada una primera conferència per al 24 de febrer de 2026: - Ponent: Jaume Vinyals, jugador amb elo > 2000. - Tema: relació entre escacs i envelliment actiu. - A partir del seu llibre “Manual d’Ajadrez para Jugadores Veteranos”. - No serà només una presentació del llibre, sinó una reflexió sobre com els escacs ajuden a mantenir la ment activa al llarg de la vida. Reptes de futur: visibilitat i captació • El club constata que molta gent juga escacs a casa, però és difícil localitzar aquests jugadors. • Un repte clau és fer-se més visibles al poble: - Donar-se a conèixer més enllà de l’entorn habitual de l’Ateneu. - Potser portant els escacs al carrer o a espais oberts. • Malgrat això, hi ha un degoteig constant de noves altes cada mes, sovint persones amb ganes de competir. “Una de les coses que estaria molt bé és visibilitzar més el club a l’exterior” — Carles Serraïma 3. Tancament de Cuina Miracle i Weekend Art (Entrevista amb Miracle Serra – Cuina Miracle) Una trajectòria lligada a l’alimentació • Miracle Serra prové d’una família molt vinculada al comerç d’alimentació: - Els seus pares van obrir un dels primers supermercats de Catalunya l’any 1964. - Ja llavors hi havia productes cuinats de forma pionera. • Amb el temps, la família va anar incorporant: - Pollastres a l’ast (des dels anys 70). - Una nova etapa forta als anys 80–90. • El 1992 obren la Cuina Miracle del carrer Creu, iniciant una etapa més professional i especialitzada en menjar preparat. • Amb els anys, el projecte es diversifica: - Rostisseria i menjar casolà per emportar. - Restaurant a l’Avinguda Indústria 1. - Botiga al carrer Creu 9. - Espai per a cursos de cuina, demostracions i càterings de gran format. Raons i context del tancament • Cuina Miracle ha anunciat el tancament dels dos espais actuals (restaurant i botiga), després de dècades d’activitat. • Motiu principal: manca de forces i salut per continuar al mateix ritme: - Miracle Serra i el seu marit Josep s’han fet grans i han tingut un any difícil de salut. - El seu fill Joan Targarona portava la gestió del negoci, però necessitava el suport continuat dels pares. • Dificultat per trobar personal de confiança que pogués fer de “mà dreta” amb la mateixa implicació. • Decisió presa ja a l’agost, pensant especialment en no assumir un altre Nadal amb la càrrega habitual de feina. Una restauració exigent i basada en la passió • Miracle rebutja la idea que la restauració sigui “una mina d’or” fàcil: - Remarca que no ho ha estat mai: requereix moltíssima dedicació. - La clau ha estat sempre la passió i l’amor per la feina. • Ha construït el seu saber fent: - Cursos a l’estranger i a Barcelona. - Recerca activa: anava a ambaixades i consolats a buscar cuiners especialitzats (mexicans, grecs, japonesos…). - Organització de cursos de cuina oberts al públic que alhora li permetien aprendre i retribuir bé els professionals convidats. • Tot plegat li ha donat uns coneixements gastronòmics amplíssims, aplicats a la seva oferta. Un servei molt personalitzat i difícil de substituir • Cuina Miracle s’havia convertit en referent de menjar per emportar de gran qualitat, especialment: - Fricandó, canelons, rostits, roast beef de Nadal, escudella barrejada, caldo gallec, etc. • Molts encàrrecs eren extremadament personalitzats: - Sense pinyons per a al·lèrgics. - Adaptacions específiques per a cada família. • En època de Nadal era habitual: - Preparar grans quantitats: desenes de quilos de roast beef, plats per a 3.000–4.000 persones en càterings. - Servir tant empreses com particulars. • Miracle considera que aquesta exclusivitat i tracte a mida serà molt difícil de trobar en altres establiments: “L’exclusivitat aquesta que tenien amb nosaltres, doncs no hi és… S’hauran d’adaptar al que hi hagi al mercat” — Miracle Serra Reacció del poble i vincle emocional • El tancament ha generat impacte i tristesa a Sant Just: - Molta gent comenta al carrer la sensació estranya de veure la botiga tancada. - Hi ha un fort vincle sentimental, sobretot entre la clientela de tota la vida. • Miracle explica que aquests dies ha rebut molt d’afecte i agraïment: - Confessa que plora sovint per l’emoció. - Defineix els clients com “amics”, després de 30, 40 o 50 anys de relació. Possibilitat de continuïtat amb nous gestors • Miracle i la família estan intentant que el projecte no mori del tot: - Hi ha persones interessades a agafar el relleu. - La família està “lluitant molt” per facilitar-ho. • Miracle es mostra disposada a: - Facilitar receptes i coneixement. - Ajuda presencialment a cuina si cal. - Informar els clients que el local reobre, encara que ella no hi sigui al dia a dia, i que s’hi manté “el seu menjar” com a essència. Weekend Art: un comiat festiu i artístic • Tot i el tancament, s’ha concebut una cloenda en format de festa: Weekend Art. • Divendres 12 de desembre, 19 h: - Inauguració d’una exposició de pintures de Miracle Serra al restaurant de l’Avinguda Indústria. - Obres recents (últim any) i quadres de fruites vinculats al llibre de cuina amb fruites que van publicar. - Els pocs exemplars i quadres que queden del projecte estaran a la venda. • Dissabte i diumenge, de 10 h a 15 h: - Obertura com a “galeria d’art efímera”. - Miracle transforma el restaurant: retira taules, col·loca cavallets i converteix l’espai en sala expositiva. Canelons i croquetes com a regal d’agraïment • De cara al cap de setmana de Weekend Art: - Han preparat una gran partida de canelons “com els de cada any per Nadal”. - També croquetes de rostit. • Es vendran amb una promoció especial d’agraïment: - Per la compra de tres safates, la quarta és de regal. - Es lliuraran ja congelats i llestos per enfornar per Sant Esteve o els dies de festa. • Miracle ho viu com una manera de donar les gràcies al poble: - Agraïment per la fidelitat i el carinyo. - Vol que sigui una festa alegre de tancament, no només un comiat trist. “Vull una festa, perquè per mi serà com alliberar-me d’horaris, de pressió, de preocupació” — Miracle Serra Cap a una nova etapa personal • Miracle i Josep volen viure els Nadals d’una manera “normal” per primer cop en molts anys: - Cuinar només per a la família. - Descansar del ritme intens típic de l’hostaleria. • Miracle reconeix que li serà estrany cuinar per pocs després d’anys cuinant per molta gent. • Malgrat la nostàlgia, afronta el canvi amb il·lusió i sensació de deure complert. 4. Pastorets de Sant Just 2025: tradició renovada (Entrevista amb Joan Sàlvia i Rosa Barber) Un clàssic nadalenc amb segell propi • Els Pastorets de Sant Just arriben el 2025 amb cinc funcions i una proposta escènica renovada: - Dirigits de nou per Daniela Fumadó. - Direcció musical d’Elisabet Giner. • Es presenten com Pastorets de Sant Just, no com la versió clàssica de Folch i Torres: - Incorporen temes i problemes del municipi. - Tenen un to crític, reivindicatiu i modernitzat. Nou guió i línies de fons • Aquest any s’ha fet un canvi important de guió: - Una comissió de guió ha treballat una versió nova i més innovadora. - Es mantenen elements clau: lluita entre el bé i el mal, pastors, família, etc. - Apareix un naixement inesperat, un pare misteriós i tres personatges carregats de paquets. • Tot i el misteri (no volen fer “espòilers”), garanteixen que l’obra és: - Molt divertida, especialment per als qui ja coneixen els pastorets. - Plena de cançons noves i escenes actualitzades. Compromís social i actualització del llenguatge • Tradicionalment, els Pastorets de Sant Just aborden problemes socials: - Discriminacions, racismes, problemes d’habitatge, defensa del planeta, etc. • Amb els anys han hagut d’actualitzar el guió per evitar continguts políticament incorrectes: - Es parla menys directament de “racisme”, però es continua treballant la igualtat i la no-discriminació. - Es cuida la manera de formular les crítiques i denúncies. • També hi apareixen referències locals (per exemple, el tema dels senglars i altres qüestions del dia a dia del poble). “El nom ja ho diu: Pastorets de Sant Just. Parlem de coses que passen a Sant Just” — Joan Sàlvia Repartiment i equip • A l’escenari hi participen unes 35 persones (actrius i actors). • Sumant músics i equip tècnic, l’equip global és una mica més ampli. • Aquest any hi ha menys infants en escena: - Molts nens i nenes han estat implicats en la producció de Matilda. - Esperen que tornin en futures edicions. Direcció escènica i musical • Daniela Fumadó (direcció escènica): - Ja va dirigir la producció anterior. - Exigeix qualitat però treballa amb un to proper i planer, sense cridar. - Organitza els assajos per escenes i personatges concrets, optimitzant el temps dels actors. • Elisabet Giner (direcció musical): - Aporta una presència més directa i constant en el treball de cançons. - Ajuda a cohesionar la part vocal i musical de l’espectacle. Assajos i preparació • La setmana abans de l’estrena està plena d’assajos intensius: - Encara hi ha elements per acabar de polir. - És el típic moment en què “sempre faltaria una setmana més”. • Tot i així, confien que el dia de l’estrena tot estarà a lloc: “El teatre té això: quan cal, hi és. Surt i sortirà” — Joan Sàlvia Funcions, horaris i venda d’entrades • Cinc funcions a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just: - Divendres 19 de desembre – 19:30 h. - Dissabte 20 de desembre – 18:00 h (20 minuts abans de les 6, “vint a les 6”). - Diumenge 21 de desembre – 18:00 h. - Dilluns 22 de desembre – 19:30 h. - Divendres 26 de desembre (Sant Esteve) – 19:30 h. • Entrades a través del portal Entràpolis: - 14 € entrada general. - 10 € per socis i sòcies de l’Ateneu i per menors de 30 anys. • Recomanen comprar amb antelació, perquè sovint pengen el cartell de “sold out”. El dia de Sant Esteve i l’experiència del públic • Funció de Sant Esteve especialment emotiva: - Tradicionalment, el dia 26 és el dia de Pastorets a Catalunya. - Tot i la digestió del dinar familiar, per a l’equip és un moment de celebració i tancament. - És la funció on els actors més gaudeixen sobre l’escenari. Reforma de la Sala del Cinquantenari • La sala ha estat recentment reformada, i l’equip n’extreu diversos avantatges: - Ampliació de l’escenari amb un metre extra de profunditat. - Nova disposició de dues escales laterals per pujar i baixar amb comoditat. - Més facilitat de moviment per la platea, tot i que s’ha perdut el passadís central. • El nou disseny, tot i alguns inconvenients per al públic del mig, permet més joc escènic: - Pastorets aprofita també els passadissos laterals i entre les files de cadires. El cartell i l’homenatge al Walden • El cartell d’enguany és obra de Teresa Hernández. • Cada any hi ha una col·laboració artística diferent per al cartell (des del 2011: Joan Turó, etc.). • El cartell 2025 és molt simbòlic i acollidor: - Homenatja els 50 anys del Walden, amb el seu perfil característic. - Barreja iconografia del bé i el mal, un timó i un pessebre sense nadó (palla buida), reforçant la idea de “naixement misteriós”. 5. Tancament de l’episodi L’episodi es tanca amb el conductor, Daniel Martínez, agraint la participació de tots els convidats i recordant: • L’emissió habitual de La Rambla de dilluns a divendres de 10 h a 13 h a Ràdio Desvern. • El “Resum de La Rambla” dels dissabtes, recuperant les entrevistes més destacades de la setmana. L’episodi deixa una imatge molt clara d’un Sant Just Desvern actiu, cohesionat i creatiu, on el Nadal es viu a través de: • El comerç de proximitat i les iniciatives solidàries al Mercat de Nadal. • L’esport mental i la trobada intergeneracional al Club d’Escacs de l’Ateneu de Sant Just. • La memòria i l’agraïment a una trajectòria gastronòmica emblemàtica com la de Cuina Miracle i Miracle Serra. • La tradició teatral dels Pastorets de Sant Just, renovada any rere any amb mirada crítica i humor.