L'episodi del magazín La Rambla de Ràdio Desvern se centra en la celebració de la tercera edició de l'Encesa de Torres, Talaies i Talaillots a Sant Just Desvern. L'entrevistada, Astrid Goldstein, explica com aquesta iniciativa busca utilitzar el patrimoni històric, concretament les antigues torres de guaita, com a eina de denúncia i als de conscienciació sobre el drama dels moviments migratoris i la vulneració dels drets humans al Mediterrani. L'acte, coordinat per l'Institut Ramon Muntaner en diversos territoris, se celebrarà enguany al Campanar per qüestions de seguretat mediambiental, substituint l'habitual ubicació a la Penya del Moro. Es destaca la importància de valorar el patrimoni i la necessitat de convertir-lo en un símbol d'acollida per a les persones que busquen un futur millor en un mar que, malauradament, s'ha convertit en una frontera letal. La conversa subratlla la col·laboració de diverses entitats locals en l'organització d'aquest esdeveniment reivindicatiu.
La Rambla, el programa matinal de Ràdio Desvern. Avui parlem d'actualitat local, cultura literària i mobilitat juvenil a Sant Just, amb entrevistes, efemèrides i recomanacions de llibres. Entretem a diferents col·laboradors i, a més, escoltem la previsió del temps. No et perdis la secció de sexualitat amb Elisa Linares i la conversa amb l'Astrid Goldstein sobre l'encesa de Torres per defensar els drets humans a la Mediterrània. Aquesta tardor hi ha moltes notícies que no et pots perdre!
Context i to de l’episodi Programa especial dedicat a la memòria de David Lynch i al seu llegat cinematogràfic, amb el “clàssic de la setmana” centrat en Mulholland Drive, un repàs de temes, influències i filmografia, i una segona part amb el palmarès i anàlisi crítica dels Premis Gaudí 2025. "Hi ha un gran forat en el món, ara que ja no està amb nosaltres. Però, com ell deia, fixa't en la rosquilla i no en el forat. És un dia bonic, amb un sol daurat i blaus al cel." Homenatge a David Lynch Perfil artístic i temes recurrents • Artista total: director, guionista, muntador, músic i pintor; col·laboracions habituals amb Àngelo Badalamenti i tècnics de confiança (p. ex., Alan Splet al so). • Temes clau: el misteri, el territori oníric i el surrealisme visceral; pulsions de violència (de vegades sexual) i identitats escindides. • Influències: Hitchcock (Vertigo), Kubrick (2001, Lolita), Fellini (Nits de Cabiria, 8½), Buñuel (L’Àngel Exterminador), i literatura kafkiana (La metamorfosi). • Biografia esbossada: de la pintura a la imatge en moviment (“a la pintura li faltaven moviment i so”); amistats creatives primerenques i pas al cinema independent amb Eraserhead. Música com a columna vertebral • Badalamenti com a signatura sonora de Lynch (Blue Velvet, Twin Peaks, Mulholland Drive). • Interludis musicals destacats a l’episodi: “In Dreams” (Roy Orbison, Blue Velvet), tema de Twin Peaks, “I’m Drenched” (David Bowie, Lost Highway) i “Angel Star” (David Lynch & Chrysta Bell, The Big Dream). Clàssic de la setmana: Mulholland Drive On veure-la i edició • Disponible a Filmin amb restauració 4K (Estudio Canal + Criterion, 2021), supervisada per Lynch; metratge base de 35mm. Sinopsi (sense espòilers) i lectura temàtica • Inici en clau musical i tall sobtat a un accident a Mulholland Drive: una dona morena sobreviu i perd la memòria. • Arriba a Los Angeles, es creua amb una aspirant a actriu canadenca; amistat, desig i investigació del passat com a eix. • Joc d’identitats (Rita/Camila – Betty/Diane), Hollywood com a maquinària que imposa cares i destins; ecos de Sunset Boulevard i crítica a la indústria. • Clau lynchiana: narrativa fragmentada, somnis i realitats entrellaçades, atmosfera de misteri i seducció audiovisual. Repartiment i equip • Naomi Watts (Betty/Diane) i Laura Elena Harring (Rita/Camila) en un duet magnètic; Justin Theroux com a director assetjat per poders opacs. • Música: Àngelo Badalamenti; foto: Peter Deming; muntatge: Mary Sweeney; guió/direcció: David Lynch. Per què importa • Una de les obres capital de Lynch (al costat de Blue Velvet), síntesi de les seves obsessions: identitat, somni, desig i poder. Twin Peaks: èxit, tensió industrial i preqüela • El “cas Laura Palmer” esdevé fenomen televisiu (èxit major a Europa), mentre Lynch hi imprimeix un segell cada cop més personal. • Xoc amb productors i resposta d’autor amb la preqüela “Twin Peaks: Últims dies de Laura Palmer”. Reconeixement en festivals (inclosa Palma d’Or a la trajectòria de Lynch en altres contextos) i prestigi europeu. Filmografia repassada (pinzellades) • The Elephant Man: prestigi internacional i consolidació d’autor. • Dune (1984): ambició lligada a limitacions de pressupost; recepció desigual, avui peça de culte. • Blue Velvet (1986): thriller suburbà i somiador; punt d’inflexió estètic. • Wild at Heart (1990): obra per a fans, més divisiva. • Lost Highway (1997): thriller nocturn i hipnòtic; fotografia i atmosfera en estat pur. • The Straight Story (1999): road movie humanista, la menys “lynchiana” per alguns, però reivindicada per d’altres. • Mulholland Drive (2001) i Inland Empire (2006): aquesta última, compendi radical de tres hores que exigeix lectura sensorial més que racional. Documental recomanat • David Lynch: The Art Life (2016): imprescindible per entendre el seu procés creatiu des de la infantesa fins als primers films. Premis Gaudí 2025: palmarès i valoracions Palmarès destacat • El 47 (Marcel Barrena): 8 guardons (incloent Millor Pel·lícula, actor protagonista, vestuari, maquillatge, VFX i Premi del Públic). • Polvo serán (Carlos Marqués-Marcet): 4 Gaudís (Millor Pel·lícula en llengua no catalana, direcció d’art, muntatge, música original – Maria Arnal). • Casa en flames (Dani de la Orden): 3 premis (Guió original, actriu protagonista – Emma Vilarasau, actor secundari). • Segundo premio (Isaki Lacuesta & Pol Rodríguez): 3 premis (Direcció, fotografia, so). • Salve Maria (Marc Coll): 2 (Guió adaptat i revelació – Laura Bismarck). • Millor pel·lícula europea: Anatomia d’una caiguda (Justine Triet). Gaudí d’Honor • Paco Poch rep el Gaudí d’Honor-Miquel Porter i Moix: reconeixement a mig segle com a productor i impulsor de carreres i projectes clau. Valoració de la gala • Percepció de durada excessiva i gags discutibles (p. ex., “home de la mànega”). • Debat sobre catalanitat i discursos; ressò a xarxes (X/Twitter) amb el “nivell nen”. • Desig de més cinema en català i millor representació a nominacions. Punts clau • Mulholland Drive es reivindica com a fita del cinema contemporani: identitat, somni i indústria. • Lynch: creador transversal, amb el so i la música com a eixos dramàtics. • Gaudí 2025: palmarès repartit, reconeixement estructural al paper del productor i debat obert sobre la gala.
En aquest episodi de El Refugi, Daniel Martínez ens acompanya a través d'una sèrie de temes que abasten actualitat, salut i cultura. Començarem parlant del Blue Monday amb l'Anna Pobeda, que ens ofereix consells sobre hàbits saludables, seguida d'una secció dedicada a la nova obra de teatre Dama Dictadura, que explora la figura de Carmen Polo, esposa de Franco, amb les actrius Gala Peire i Lluki Portes. Finalment, el grup de música Maer ens presenta el seu nou EP Llunàtics Ambulants i parla sobre la seva música en català. Temes destacats: la importància de la salut mental durant el Blue Monday, els vincles entre la memòria històrica i contemporània a través del teatre, i el poder de la música i la seva expressió en la nostra llengua.
En aquest episodi de Ràdio Nesbeth, es recullen les últimes notícies de Sant Just, que inclouen la commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust amb una jornada de reflexió, així com un concurs dirigit a infants per dissenyar una imatge i eslògan per promoure l'activitat física. També es destaca una conferència sobre Federico García Lorca a Nova York, una entrevista amb Just Fosalba sobre política local, i es presenten nous serveis com una deixalleria millorada. A més, es comparteixen notícies sobre l'inici de les classes en mòduls provisionals per a l'Institut Escola Maslluí i novetats literàries de l'autora Irene Pujadas.
En aquest episodi de Ràdio Desverna, en Just Fosalba, portaveu de Sant Just en Comú, parla sobre la nova deixalleria i les seves característiques, així com les polítiques d'habitatge davant la crisi actual. Més enllà de la infraestructura, es discuteixen temes com l'emergència social de l'habitatge, les taxes de residus, i la recent inauguració d'un institut d'escola. El programa destaca la importància de la participació comunitària en la millora dels espais públics i la necessitat de solucions sostenibles per afrontar els reptes locals.
Benvinguts a La Rambla, el magazín matinal de Ràdio Desvern, on cada dia de les 10 a les 1 fem un repàs a l'actualitat, la cuina, la cultura i molt més. En aquest episodi parlem de temes com: Actualitat Local: Notícies recents de Sant Just, incloent la commemoració del Dia Internacional en record de les víctimes de l'Holocaust i un concurs per a nens sobre promoció de l'activitat física. Cultura i Literatura: Comentem sobre l'entrevista amb Just Fosalva de Sant Just en Comú sobre protegir l'habitatge local i fomentar la comunitat. Espai de Nutrició: Parlem amb l'Elvira Sánchez sobre aliments funcionals i la seva importància per a la salut. Música i Espectacle: Presentem canvis a la coral de l'Associació de Gent Gran i les seves pròximes actuacions.
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Infància i arribada a Barcelona Maika Dueñas va néixer a Còrdova, però va arribar a Barcelona amb només dos anys seguint la seva família. El seu pare era guitarrista professional i la seva mare modista. Els seus primers records a Barcelona estan marcats per les dificultats d'adaptació, especialment al viure en una petita habitació rellogada a l'Eixample. Relata el seu viatge en tren amb un veí fins a Barcelona, un fet impensable avui dia. Explica les seves experiències a l'escola, com cantar el "Cara al sol" sense ser conscient del seu significat i la por a les proves físiques com saltar el potro. Inicis en el món de la ràdio La seva passió pel món artístic la va portar a voler estudiar a l'Institut del Teatre, però el seu pare s'hi va oposar. Una oportunitat inesperada es va presentar quan va participar en el concurs "Se buscan locutores" de Ràdio Joventut, que va guanyar. A Ràdio Joventut va començar fent radioteatre, interpretant papers de nens i nenes gràcies a la seva veu juvenil. Posteriorment va treballar com a locutora de continuïtat i va fer una secció de consultori de cartes a Ràdio Nacional. Experiència a Ràdio Nacional i el pas al teatre professional A Ràdio Nacional va tenir l'oportunitat de fer diverses tasques, des de locutora fins a radioteatre. Va col·laborar en un programa de consultori per a dones, llegint cartes i donant consells. Va conèixer en Jordi Daudé, que la va introduir en el món del teatre professional. Va treballar com a ajudant de direcció amb el director Càlix Teviato, però va decidir no seguir-lo en la seva carrera internacional per quedar-se amb la seva família. Arribada a Sant Just Desvern Maika es va establir a Sant Just Desvern el 1970 després de casar-se amb Emilio Scazocchio. Els primers anys van ser durs, ja que es trobava lluny de la seva família i del seu entorn de Barcelona. Amb el temps es va integrar plenament i valora Sant Just com un poble acollidor i ple d'oportunitats. Creació de Ràdio Desvern L'any 1983, l'alcalde Lluís Segura li va proposar formar part de la creació de Ràdio Desvern. Juntament amb Emilio i un grup de joves, van muntar l'estudi a les golfes de Can Ginestar. Explica les anècdotes dels inicis, com la por al "fantasma" de Can Ginestar i el vincle que es va crear entre els membres de l'equip. La seva dedicació a la ràdio es va mantenir durant molts anys, i l'estudi principal de Ràdio Desvern porta el nom del seu marit, Emilio, en homenatge a la seva contribució. Passió pel teatre: Just Teatre La seva segona gran passió, el teatre, va prendre protagonisme amb la creació de la companyia Just Teatre. Va començar donant cursets d'interpretació a l'Ateneu de Sant Just i, a partir d'aquí, va fundar la companyia. Ha dirigit diverses obres amb nombrosos participants, arribant a muntar un Shakespeare amb 56 actors a escena. Destaca la seva satisfacció en formar nous talents i continuar amb la seva passió pel teatre comunitari.
Benvinguts a El Refugi, amb Daniel Martínez! Comencem parlant sobre Blue Monday, el dia més trist del any, i com l'hem d'apropar amb bon humor i música. Actualitat 360 ens porta notícies internacionals i locals, com el signat de Biden per indultar càrrecs de la seva administració davant de la inauguració de Donald Trump. Destacant la victòria de Clara Segura als Premis Gaudí i un acte geopolític sobre l'Estret d'Hormuz. El programa inclou hiperproduccions, com l'actualitat musical amb DJ Jambos Jambito i el Club Literari que es centra en novel·les gràfiques. En definitiva, una tarda plena d'informació, música i literatura!
les notícies més recents de Sant Just, incloent el triomf de Clara Segura al Premi Gaudí i la imminent conferència sobre la Geopolítica de l'Estret d'Hormuz. A més, es detallen les activitats per a famílies, amb el 19è cicle d'activitats als espais naturals metropolitans que oferirà 62 propostes gratuïtes d'oci, educació ambiental i art. També s'informa sobre la cessió de documents inèdits de Víctor Català a l'arxiu de l'Escala. Clara Segura i el Premi Gaudí Geopolítica de l'Estret d'Hormuz Activitats per a famílies al llarg de l'any Cessió de documents de Víctor Català Situació de l'Institut d'Escola de Maslluí i les seves activitats
En aquesta edició de Ràdio Desverna, els veïns de Sant Just, Montse Molinero i Albert Macià, comparteixen la seva experiència sobre el llegat cultural de Caterina Albert, coneguda com Víctor Català. Van cedir un valuós àlbum de cartes i documents a l'Arxiu Municipal de l'Escala, que detallen la seva amistat amb Antònia Bartomeu. La conversa explora la importància de conservar aquest patrimoni literari, la relació entre aquests personatges històrics i les seves influències en la cultura catalana. També es discuteixen els esforços per restaurar el Clos del Pastor, una casa estimada per les dues escriptores.
Durant l'emissió d'avui de "La Rambla", s'han tractat els següents temes: Actualitat local: Clara Segura guardonada amb un Premi Gaudí. Cultura: Donació de documents a l'Arxiu Municipal de l'Escala sobre Caterina Albert. Entrevista: Montse Molinero i Albert Macià parlen sobre l'ús i la importància de la documentació històrica. Esports: Resultats del cap de setmana amb èxits del futbol local, incloent el Sant Just i l'Espanyol, i curiositats sobre l'arbitratge amb el Barça. Biografia: Marçal Ferret presenta la figura de Walter Richard Seagert, un pintor associat a l'impressionisme amb controvèrsies que el vinculen amb Jack l'Esbodellador. Tota una hora de continguts rics i variats, que abasten l'actualitat, l'art, la cultura i els esports a Sant Just i la resta del món!
Resum general En aquest episodi capicua número 101, el convidat és Carles Rexach, llegenda del Barça, que repassa l’evolució del futbol (camps, botes, pilotes), opina sobre el VAR i l’arbitratge modern, i fa un recorregut per els entrenadors que el van marcar: Sassot, Olsen, Artigas, Buckingham (amb Seguer) i Michels. El to és proper, ple d’anècdotes i comparatives entre els anys 60-70 i el futbol actual. "O arbitra l’àrbitre o arbitra el VAR. I això encara no s’ha definit." Temes principals • Trajectòria de Rexach: debut amb 18 anys (1965), 665 partits i 211 gols; Pitxitxi 70-71 amb 17 gols en una lliga de 30 partits. • Evolució del joc: de camps irregulars i pilotes de cuiro pesants a gespes impecables i material lleuger; canvis que han multiplicat els gols i l’espectacularitat. • El VAR: Rexach n’és favorable en essència, però critica la manca de criteri unificat, especialment amb la mà dins l’àrea i qui té l’última paraula. • Cultura i modes: entrenadors hiperactius a la banda i celebracions ostentoses; Rexach defensa una visió més sòbria del joc. • Entrenadors: de l’ascensor al primer equip amb Vicenç Sassot, la duresa d’Olsen, la proximitat d’Artigas, el canvi de mentalitat optimista amb Vic Buckingham (i el pont de Josep Seguer), i el mètode quadriculat i tàctic de Rinus Michels amb el futbol total. Evolució del joc: camps, botes i pilotes • Abans: camps molt diferents (nord enfangat, sud dur com pedra), canvi de tacs cada setmana amb els sotillers, i pilotes de cuiro que s’empapaven i pesaven "una tonelada". • Ara: gespes perfectes, pilotes lleugeres; serveis de porteria arriben a tres quarts de camp i córners que abans pocs s’atrevien a xutar. • Impacte: joc més net, més gols i més penals; l’exigència física és diferent (menys brusquedat generalitzada). El VAR i l’arbitratge • Positiu per evitar greuges flagrants (mà de Maradona, gols il·legals), però… • Problema clau: la norma de la mà s’ha hiper-regulat (intenció, rebot, posició del braç, mà de suport) i ha generat interpretacions contradictòries. • Autoritat difusa: qui decideix, l’àrbitre de camp o la sala VAR? "Si el de camp no va a la pantalla i li ho diuen de fora… qui és l’àrbitre?" Entrenadors i estil (lliçons d’una carrera) Vicenç Sassot (debut i confiança en la casa) • Salt al primer equip després d’Europa juvenil; convocatòria fulminant per jugar a Santander; aprendre a tractar els veterans (el "tu" i el "vostè"). • Context de club amb Enric Llaudet de president i el cas Silva (brasilè sense permís competitiu, jugant amistosos): xoc cultural i de metodologies. Roque Olsen (“Mister Tigre”) • Duresa i disciplina sense grans cossos tècnics: estil militar per governar un vestidor ple de figures. Salvador Artigas (proximitat i resistència) • Diàleg i motivació, èmfasi en la resistència (córrer Collserola). Rexach defensa que un davanter necessita xispa (parar-arrencar), no només trote continu. • Anècdota amb Martí Filosia abans d’un derbi: briefing tan elogiós del marcador rival que desmotiva. "Tal com ho està explicant, no la tocaré… per què collons m’hi posa?" Vic Buckingham (amb Josep Seguer) • Canvi de mentalitat: del pessimisme a la confiança i gaudi del joc. Focalitzat en el partit següent: "Això ja és història". • Anècdota a Sabadell: el tècnic marxa al descans amb 0-2 a favor; indicació d’“attack, attack, attack”; l’equip perd 3-2. • Temporada amb Copa guanyada i lliga perduda per detalls; pressió fora, joc més suelto. Rinus Michels (futbol total, primera etapa) • Metòdic i repetitiu: posicions, automatismes, estratègia, i anàlisi detallada del rival (punts forts, girs, tendències). • Arribada de Cruyff, Sotil i Neeskens; lliga i copa; xoc inicial amb la brusquedat del futbol espanyol. Anècdotes i detalls que destaquen • Pilota de cuiro: rematar de cap feia mal i els córners no arribaven a l’àrea. • Sassot: del juvenil a titular en dies, viatge llarg en tren; etiqueta dins el vestidor. • Silva: corredor descalç a voltes, només amistosos per falta de permís. • Buckingham: mantra "only attack, attack, attack" • Artigas: “córrer més que ningú”, però el davanter necessita xispa.
En aquest episodi del podcast "El Refugi", Daniel Martínez ens porta a través de diverses temàtiques, començant per l'actualitat amb un enfosquiment a Gaza i les estrenes cinematogràfiques del cap de setmana. La conversa es dirigeix cap a les reflexions de la joventut a través de la secció d'Aina del Pino, que explora el significat de fer 18 anys i l'impacte de l'ansietat en el dia a dia. Finalment, s'analitza la crua realitat del dèficit d'infermeres a Espanya amb Daniel Morales, que destaca com aquesta situació afecta negativament els professionals de la salut i els pacients.
En aquest episodi, Jaume Funes Artiga, psicòleg, educador i periodista, comparteix la seva experiència en l'educació d'adolescents. Reflexiona sobre els reptes actuals que afronten els joves en una societat marcada pel canvi tecnològic accelerat i la importància del suport adult en el seu procés de creixement. Funes aborda temes com l'addicció a les pantalles, la necessitat d'acompanyament i el pensament crític en l'educació.
