Cinema sense condicions del 2/10/2012 — El Fraude, Blancanieves i el cinema tancat

Visió general Programa dedicat a novetats i a un tema central molt potent: el cinema des de o dins d’una habitació. Es debaten estrenes i títols recents (El Fraude, Blancanieves, Los descendientes, Mátalos suavemente) i s’aprofundeix en com l’“espai tancat” esdevé motor dramàtic i emocional en el cinema. "La veritat, en tot cas, la construïm entre tots." Estrenes i crítiques El Fraude (Arbitrage) • Protagonistes: Richard Gere (interpretació destacadíssima), Susan Sarandon, Tim Roth, Laetitia Casta. • Direcció i guió: Nicholas Jarecki (òpera prima). • Punts clau: guió de ferro, ritme àgil, excel·lent direcció d’actors, diàlegs creïbles i tensos. • Temes: les aparences i la moral ambigua; el director no es decanta per cap personatge, cosa que obliga l’espectador a posicionar-se. • Valoració: molt recomanable; possible “pel·lícula del mes”. "És una pel·lícula que t’obliga a pensar... i a decidir amb qui et quedes." Blancanieves (Pablo Berger) • Aposta estètica: cinema mut modern, gran cura formal i musical, interpretació de Maribel Verdú molt potent. • Debat: ideologia i toros; per alguns, l’exaltació del toreig i l’ecosistema simbòlic associat generen rebuig. • Punt de fricció: bellesa formal vs càrrega ideològica i estereotips d’Espanya cara a l’exterior. • Consens: val la pena veure-la per discutir-la; divideix però estimula el debat. Los descendientes (The Descendants) • Relectura positiva en un segon visionat: té gruix dramàtic i personatges creïbles. • Temes: família, responsabilitat i dol; paper “faraní” d’un pare que defensa la unitat familiar. • Conclusió: cinema comercial americà que enganxa i sosté bé el seu món emocional. Mátalos suavemente (Killing Them Softly) • Gènere: thriller de màfies; presència de Brad Pitt. • Polèmica: intercalació de discursos polítics/econòmics (Obama/Bush). • Lectures enfrontades: - Per a uns: to cínic i “de dretes” que equipara criminals i classe política (“si tots són dolents, no val la pena lluitar”). - Per a altres: crítica al determinisme econòmic que estructura la societat. • Valor: encara que incomodi, fa pensar i val la pena contrastar mirades. El artista y la modelo (Fernando Trueva) • Repartiment: Jean Rochefort, Aida Folch, Claudia Cardinale. • Forma: blanc i negre exquisit; to intimista sobre el procés creatiu i la crisi d’inspiració. • Ecos i referents: inspiració tangencial en Aristide Maillol; diàleg amb El espíritu de la colmena i El sol del membrillo (Víctor Erice), i amb The Draughtsman’s Contract (Peter Greenaway). • Lectura: gran idea amb trama mínima; celebra la bellesa i mostra el dolor de crear. • Moment clau: el vincle amorós i la complicitat que reactiven la creació. Tema del dia: Cinema des de o dins d’una habitació Com l’“espai tancat” es converteix en protagonista i condiciona la percepció, el ritme i l’angoixa de l’espectador. Tipologies de tancament i exemples • Tancament físic/espacial: - La soga (Rope): unitat d’espai que asfixia i converteix el saló en càmera de ressonància moral. - La ventana indiscreta (Rear Window): observador immobilitzat; el pis com a mirador cap al crim. - Diari d’Anna Frank: clandestinitat i por sostinguda; la casa com a refugi-opressió. - El coleccionista (The Collector): captivitat que disseca la vitalitat; terror psicològic. - Buried: opressió extrema (taüt) com a experiència sensorial. - Un dios salvaje (Carnage): sala d’estar com a ring on emergeixen les víbores socials. - Casa de tolerància (L’Apollonide): dualitat entre aparador de luxe i intimitats precàries; quan la càmera surt al carrer, entra l’aire. - Los sobornados (The Big Heat): la casa buida com a imatge de buit existencial. • Tancament institucional: - Doce hombres sin piedad (12 Angry Men): el jurat confinat, pressió moral col·lectiva. - Alguien voló sobre el nido del cuco: psiquiàtric com a mecanisme de control i resistència. - Celda 211 i Un prophète: la presó com a ecosistema de poder; claustrofòbia vs volada d’ascens personal. • Tancament pedagògic/social: - Hoy empieza todo (Tavernier) i La clase: l’aula com a microcosmos de tensions socials i econòmiques; descriure el fora des de dins. • Tancament simbòlic/ideològic: - Espais que “tanquen” mentalment o moralment (mirada, culpa, ideologia), on l’habitació esdevé estat d’ànim. "Quan la descripció necessita l’espai tancat, aquest espai ja és el film." Idees fortes del debat • Forma vs ideologia: una pel·lícula pot ser bellíssima i alhora problemàtica per la seva càrrega simbòlica. • L’espectador com a jutge: obres que no prenen partit activen el pensament crític. • L’espai tancat amplifica emocions: claustrofòbia, solitud, pressió moral i necessitat de sortida. • La relectura enriqueix: segons visionats poden guanyar gruix i matisos. Proper programa • Tema anunciat: "Les pel·lícules que sempre tornarem a veure". • Més continguts al blog del programa.

Cinema sense condicions del 25/9/2012

2n Cinema sense condicions de la temporada 2012-13. Joan Morros, Carme Nebot i Francesc Aguilar us parlem d'Skylab, To Rome with love, Amor bajo el espino blanco i, com a tema de la setmana, Les grans pel·lis del cinema europeu.

Cinema sense condicions del 18/9/2012

1r programa de la temporada 2012-13. Jaume Vidal, Joan Morros, Carme Nebot i Francesc Aguilar, amb Sergi Herrada per telèfon, hem parlat de les pel·lícules de l'estiu i dels avançaments d'aquesta primera part de la temporada.

Cinema sense condicions del 3/7/2012

Cinema sense condicions del 26/6/2012 — Nit de comiats a Ràdio Sant Just amb balades

Resum general Emissió nocturna de la ràdio local de Sant Just (98.1 FM) marcada per jingles, repetits comiats de “Fins demà!” i “Bona nit”, i fragments de grans balades pop de les darreres dècades. El to és íntim i nostàlgic, combinant identificacions d’emissora amb lletres sobre amor, desamor i reconciliació. "Fins demà!" "Where do broken hearts go?" Punts clau Identificació d’emissora: Ràdio de Sant Just, 98.1 FM. Es remarca el lema: “Ens agrada estar amb tu”. Bucle de comiat nocturn: reiteracions de "Bona nit" i "Fins demà!" que reforcen el tancament del dia. Selecció musical (fragments): “Alone Again (Naturally)” – reflexió sobre la soledat i el dol. “You’re Still the One” (Shania Twain) – celebració d’un amor que perdura. “Where Do Broken Hearts Go” (Whitney Houston) – recerca d’un retorn a l’amor. “The Sweet Escape” (Gwen Stefani) – desig d’evasió i reconciliació. “Secret” (Madonna) – revelació personal i autoestima. Ambient i to: tranquil, nocturn i emocional, amb enfocament en balades i hits de les darreres dècades. Moments destacats (per temps) 0s–88s: Obertura i jingle d’emissora. Presentació de la freqüència i eslògan. 89s–252s: Fragment d’“Alone Again (Naturally)” amb intercalats "Bona nit" i "Fins demà!". 316s–617s: Bloc romàntic amb “You’re Still the One” i múltiples comiats. 653s–748s: “Where Do Broken Hearts Go” i tornada a l’esperança. 779s–848s: Jingle d’emissora i comentari espontani: "Someone needs to rap off the top." 880s–1097s: Sèrie de “Fins demà!” a mode de tancament. 1098s–1164s: “The Sweet Escape” + salutacions de bona nit. 1297s–1366s: “Secret” i últims comiats. Tema i sensacions Comiat acompanyat de música: la locució breu es barreja amb balades icòniques. Nostàlgia i confort: lletres que oscil·len entre ferides i amors persistents ofereixen una atmosfera de calma nocturna. Identitat local: recordatori constant de l’emissora de Sant Just i el seu acompanyament a l’oient.

Cinema sense condicions del 19/6/2012 — Repàs final: Cineclub Utopia, Beautiful Girls i més

Resum general de l’episodi Últim programa de la temporada de “Cinema sense condicions”, en format obert i de repàs. Es combinen tres blocs principals: Anàlisi de “Beautiful Girls” i com canvia la mirada amb l’edat, la maduresa femenina i un final percebut com a conservador. Balanç del Cineclub Utopia amb Sergi Herrada: 10 projeccions, resposta del públic, drets d’exhibició i programació d’estiu. Repàs de títols destacats de la temporada: de “L’arbre de la vida” a “Una separació”, passant per “Moneyball”, “Take Shelter”, “Intocable”, “Eva” i més, amb recomanacions de cinema invisible i crítica a la distribució. “No cal entendre-ho tot; deixa’t portar per la poètica de les imatges.” “Beautiful Girls”: mirada, maduresa i context Temes clau Canvi de mirada amb l’edat: el film pot seduir més en la postadolescència que en la maduresa; el bagatge vital i cinematogràfic condiciona la recepció. Maduresa femenina vs. masculina: elles apareixen més resoltes; ells, més adolescents prolongats. Dues figures femenines: Natalie Portman com a ideal subtil, observadora i prematurament madura (“espera cinc anys”). Uma Thurman, encantadora i resolta, amb desitjos senzills però coherents. Context de poble: dinàmiques socials tancades que no serien igual en un entorn urbà. Final conservador: es valora si l’opció del protagonista és la més honesta o un replegament segur; debat obert. “Només vull que a la nit em diguin: ‘Bona nit, dolça nena’.” Cineclub Utopia: temporada, públic i sostenibilitat Temporada (setembre—juny) 10 pel·lícules programades (ex.: Cisne negro, Código fuente, Mystery Train, Confessions, Midnight in Paris, En un mundo mejor, Incendies, Una separació, etc.). Públic fidel: 15–20 assistents habituals; L’arbre de la vida va retenir la majoria malgrat la seva exigència (dues baixes abans del final). Drets i viabilitat Drets d’exhibició: 180–240 € per sessió; entrada simbòlica (3 €) i suport municipal, però dèficit recurrent. Es proposa explorar llicència tipus umbrela (~600 €/any), que podria rebaixar el cost per sessió. Programació d’estiu i retorn A la fresca (Can Genestà): • 14/7: Drive • 28/7: La invenció d’Hugo Inici 23:00, ambient jove i més visibilitat. Cinema més jove (exterior del Casal): • 29/6: Attack the Block (gratuïta, doblada) Tornada al setembre amb Los Descendientes (14/9). Descobriments i estrenes discretes Gabriel Velázquez (Salamanca) • Sud Express: sis històries creuades al tren París–Lisboa; mirada europea, humor fi i gran sensibilitat. • Amateurs: trobada paternofilial que dona sentit a una vida en crisi; dura però humana. • Iceberg: estrena molt limitada; recomanada com a culminació del seu univers. Altres títols invisibles o poc distribuïts • Evelyn: denúncia de la trata de blanques; colpidora i injustament limitada a una sala. • Elles (Szumowska): Juliette Binoche excel·lent investigant la prostitució universitària; morbo mesurat amb mirada femenina. • La delicadesa (Foenkinos): adaptació amb final emotiu; recepció desigual d’Audrey Tautou; millor com a novel·la per a alguns. • Tràiler de Prometeus (Ridley Scott): expectatives altes per a l’agost. Millors pel·lícules de la temporada (debat) L’arbre de la vida: experiència poètica; recomanada la revisió i fins fraccionar el visionat; divideix però fascina. Els nens salvatges: retrat intens de l’adolescència i la incomunicació família-escola; final impactant i discutible que força la reflexió. Una separació (Nader i Simin): obra mestra iraniana; mostra dos Irans (modern i tradicional), dilemes ètics i empatia oscil·lant entre personatges; final brillant. Professor Lazhar: sensible, menys ambiciosa però estimable. Moneyball: vigor narratiu (guió d’Aaron Sorkin); lògica i estadística al cor de l’esport; emocionant. Take Shelter: joia polièdrica (apocalipsi, terror psicològic, crisi laboral i global); oberta a múltiples lectures. Intocable: carisma actoral i humor; gran connexió amb el públic. Eva i No tengas miedo: solvència del cinema espanyol; Lluís Homar en gran forma. La senda: thril·ler psicològic modest però efectiu; estrena massa limitada. “És indignant que un blockbuster s’estreni en desenes de sales mentre films valuosos queden invisibles.”

Cinema sense condicions del 5/6/2012 — De Malick a Godard vs Allen: debats i crítiques

Panorama general Episodi coral sobre cinema amb crítiques d’estrenes, recuperacions de clàssics, un especial del Cineclub Utopia dedicat a “L’arbre de la vida” i un debat final intens: Jean-Luc Godard vs Woody Allen. "És una catedral del cinema." (sobre “L’arbre de la vida”) Crítiques i recomanacions Tornada als 80 i Superman • Nostàlgia crítica: es reivindiquen virtuts i limitacions del cinema dels 80, amb menció a “Superman” (forta defensa del primer film, cansament amb la quarta part). • Reflexió sobre com la moda, la il·luminació i els efectes especials envellits condicionen la percepció actual. Ken Russell: “Viatge al·lucinant al fons de la ment” (Altered States) • Ken Russell és descrit com a realitzador potent: psicodèlia, iconografia religiosa i sexual, i gran sentit del muntatge. • El film explora límits de la ment, ciència i antropologia, amb to visual extrem i moments gore; William Hurt sosté la pel·lícula amb solvència. “Das Boot” (Petersen) • Clàssic de submarins: tensió sostinguda durant hores, claustrofòbia i ús magistral del so (sònar, càrregues de profunditat). • El moviment de càmera en espais estrets i el crescendo dramàtic la converteixen en una obra mestra del gènere bèl·lic. “On Golden Pond” (Rydell) • Drama familiar amable elevat per Katharine Hepburn i Henry Fonda en el seu comiat; interpretacions que salven un relat clàssic, tot i certa estètica “passada de moda”. Estrenes febles: Hallström, Kasdan, “Blancaneus i la llegenda del caçador” • “La pesca del salmón del Yemen” (Lasse Hallström): comença brillant amb sàtira política i una gran Kristin Scott Thomas, però deriva cap a un romanç previsible. • “Por fin solos” (Lawrence Kasdan): decepció generalitzada; gran repartiment que no rescata un guió superficial. • “Blancaneus i la llegenda del caçador”: visualment competent amb Charlize Theron, però globalment buidor i trivialitat; dubtes sobre el futur de la protagonista jove. “Chronicle” • Sorpresa positiva: found footage que muta en superherois adolescents amb telequinesi i crisi de poder. • Lectura adolescent del “sentir-se amo del món” i comparació encertada amb Akira; escenes espectaculars i originalitat dins el gènere. Cineclub Utopia: “L’arbre de la vida” (Terrence Malick) Per què veure-la • Defensada com obra d’art i experiència per a pantalla gran i bon so; combina l’infinit còsmic amb la intimitat familiar. • El tram central amb la relació Brad Pitt – fill aporta el gruix emocional; actuació de Pitt, “de les millors” de la seva carrera. Claus de lectura i recepció • Film poètic i no convencional: demana una actitud oberta; no és el “film de Brad Pitt” convencional. • Es debat com “enfrontar-la”: com a setè art i experiència sensorial més que com a narració lineal. Darrere de càmera • Llum natural i càmera en mà/Steadicam; rebuig d’efectes digitals massius. • Col·laboració amb el responsable d’efectes de 2001 per a la secció còsmica. • Malick improvisa i crea a la sala de muntatge; existí una versió de més de 4 hores. • Sean Penn, retallat al muntatge, va quedar “difós” a la versió estrenada. Programació futura del Cineclub • A l’aire lliure: Drive i La invenció de Hugo. Tornada al setembre amb The Descendants. “Drive” • Neo-noir estilitzat: fotografia excel·lent, música precisa, subversió del cine negre clàssic, i moments gore d’impacte. • Personatge principal “molt lograt” i posada en escena de “fredor nòrdica”. “Professor Lazhar” (Monsieur Lazhar) • Mestre algerià refugiat al Quebec afronta dol escolar i rigideses institucionals (normatives sobre contacte físic, rol docent). • Protagonista sobri i magnètic; bons treballs dels nens. • Competí a l’Òscar amb “Nader y Simin (A Separation)”; per alguns, menys potent però “del millor” de la cartellera recent. “Els nens salvatges” i el mirall educatiu • Interpretacions excel·lents (Álex Monner; l’actriu de “Pa Negre”); retrets a un final forçat. • Lectura de Gregorio Morán: concentració de la fallida de l’ensenyament, migració, fanatisme religiós i crueltat adolescent. • Crítica a transformacions superficials de l’escola (gramàtica com a “sintagmes” vs aprenentatge profund). Tema central: Godard vs Woody Allen Context • Es parteix d’un article de Jordi Costa que imagina un cara a cara Godard–Allen: xoc d’egos, estètiques i llenguatges (cinema vs televisiu), amb Godard “manipulant” el material a la sala de muntatge. Diferències clau • Godard: iconoclasta de la Nouvelle Vague, trenca normes de muntatge i narració; períodes d’adscripció marxista; films com “À bout de souffle”, “Alphaville”, “Pierrot le fou”, “Le Mépris”. • Allen: sofistica el relat psicològic i la comèdia dramàtica amb ecos de Bergman i Fellini; títols citats: “Delictes i faltes”, “Desmuntant Harry”, “Si la cosa funciona”. Debats del grup • Accés vs profunditat: per alguns, Godard és més profund i fundacional; per d’altres, oportunista i irregular, amb etapes ideològiques que l’ofeguen. • Allen és més accessible i coherent, però amb “sostre” de profunditat temàtica per a alguns. • Comparacions polèmiques: muntatge de Godard vs narrativa fragmentada de Pulp Fiction (Tarantino); es discuteix legitimitat i abast d’aquest paral·lel. Posicions finals • Es tanquen files entre qui veu Godard com a creador absolut capaç de reinventar forma i qui el considera sobrevalorat; Allen es manté com a valor sòlid i llegible. Frases destacades "Si hi ha una pel·lícula que s’ha de veure en pantalla gran..." (sobre “L’arbre de la vida”) "Com pots fer quatre hores dins d’un submarí i que no cansi?" (sobre “Das Boot”) "Una mala baba meravellosa" (sobre Kristin Scott Thomas a “La pesca del salmón del Yemen”) Conclusió Episodi ric en desacords saludables: del plaer de revisitar clàssics i descobrir joies com “Chronicle”, a l’experiència sensorial i espiritual de Malick, per rematar amb un debate-tribuna sobre formes, ideologies i límits del cinema en la contraposició Godard–Allen.

Cinema sense condicions del 29/5/2012

Cinema sense condicions del 22/5/2012

Cinema sense condicions del 8/5/2012 — Sectes, Alps, Take Shelter i la mort al cinema

Panorama del programa Un nou “Cinema sense condicions” amb crítiques, comparacions i debat temàtic. Conversa viva i plural entre tertulians sobre films recents i clàssics, amb especial atenció a la identitat i la manipulació, el cinema que incomoda i la representació de la mort. "El cinema interpel·lador et vol fer mal" — Sobre Haneke i els autors que sacsegen l’espectador Crítiques i converses de pel·lícules “Quatre noms de dona” (Martha Marcy May Marlene) Debut de l’autor (al programa l’anomenen Sam/Sean Durkin) i to de cinema independent premiat a Sundance. Trama: fuga d’una secta a l’Upstate de Nova York i reconstrucció del present d’una jove que arrossega traumes i una fractura d’identitats (Martha/Marcy May/Marlene). Recursos: • Estructura en present amb records intrusius i somnis. • Mostra la violència i l’abús sense morbositat, amb realisme sobri. • Final obert que deixa interrogants sobre el futur de la protagonista. Idees clau: • La secta supleix la família absent; la sortida implica reaprendre límits socials. • Joc amb la percepció: allò recordat vs allò realment present. Comparacions que surten al debat: • El sin nombre (Balagueró) — sectes. • Palíndroms (Todd Solondz) — identitat multiplicada. • Respiro — llibertat del cos i control social subtil. Alps (Yorgos Lanthimos) Punt de partida: grup que, per diners, suplanta persones mortes per consolar famílies; cada membre duu el nom d’un pic alpí (Montblanc, etc.). To i estil: sòrdid, incòmode, críptic però captivador; gran posada en escena que et fa entrar en un món estrany. Interpretacions: actrius femenines especialment sòlides; fotografia i enquadraments opressius. Lectura: cinema que no busca complicitat sinó interpel·lar i incomodar. Debat: cinema que interpel·la vs. cinema còmplice Referents: Michael Haneke (La pianista, Funny Games). Punts tractats: • El cinema “interpel·lador” et manté “fora” i et fa pensar; el “còmplice” facilita la identificació. • Discussió sobre si aquest tipus de cinema demana “masoquisme” a l’espectador (conclusió: no; busca sacsejar, no castigar). • Credibilitat vs. estilització: comparacions amb Carancho (Trapero) i fins on es pot carregar les tintes sense perdre versemblança. Take Shelter (Jeff Nichols) Plantejament: un pare de família comença a tema una gran tempesta. Dilema central: "Està boig o percep el que els altres no poden veure?" Virtuts: intriga sostinguda, ambició psicològica i posada en escena que converteix l’angoixa en experiència. Lectures en debat: • Treball sobre l’esquizofrènia (antecedent matern, teràpia, estigma). • Metàfora de la crisi econòmica: atur, manca de cobertura social, sobreendeutament; la tempesta com a imatge de la precarietat. • Les vacances com a símbol de “viure per sobre de les possibilitats” abans del cop de realitat. Punts de fricció: • Final obert discutit; alguns el veuen desalineat amb el retrat clínic. • Valoració d’actors (esment a Jessica Chastain) amb opinions dispars. Parèntesi Marvel: The Avengers Elogi a l’eficiència del model industrial: repartiment coral (Samuel L. Jackson, Scarlett Johansson, Mark Ruffalo, Robert Downey Jr.) i capacitat de revaloritzar la marca (impuls a còmics i personatges). Wilaya (Pedro Pérez Rosado) Context: retorn d’una dona als camps de refugiats sahrauís i retrobament amb la germana. Toni i forma: bellesa visual i aire quasi documental per mostrar la dificultat de la vida quotidiana i el paper de la dona i la migració. Matís crític: alguns poden trobar a faltar un enfoc més polític explícit; la pel·lícula aposta per la microhistòria íntima. Tema central: la mort al cinema (mapa de mirades) 1) Mite i star system Morts icòniques que transcendeixen l’obra: James Dean, Marilyn Monroe, River Phoenix, Bruce Lee. Efecte: mitificació que altera la recepció històrica. 2) La mort d’autors i llegats Caso Nicolás Ray (i documental de Wim Wenders): creació des del llindar i lectura testamentària de l’obra. 3) Morts tecnològiques i de formats Del mut al sonor, del blanc i negre al color, de l’analògic al digital: “necrològiques” industrials que reconfiguren el llenguatge i l’exhibició. 4) Morts d’estils i moviments Neorealisme italià, Nouvelle Vague: productes d’una època que no es poden repetir tal qual; perviuen en influències, no en continuació literal. 5) La mort com a suggeriment Exemples: Los otros — la mort com a joc percebut i atmosfera. Importa el no dit, el punt de vista i la revelació. 6) La mort com a tema explícit Exemples: Las invasiones bárbaras (afrontar el final), Mar adentro (vida, autonomia i límit). Biografia vs. ficció i les seves ètic-estètiques. 7) La mort com a objecte de desig/imatge O estranho caso de Angélica (Oliveira): enamorar-se d’una imatge de la mort; lectura psicoanalítica i poètica. Apunts i agenda Projecció: “Nader i Simin, una separació” (divendres 11, Casal de Joves d’Utopia). Proper programa: Mites del món actual al cinema.

Cinema sense condicions del 24/4/2012

Cinema sense condicions del 17/4/2012