episodis

Idea general del programa • Eix temàtic: rescats, segrestos i escapades travessant tres formats culturals: una sèrie (Hierro), una pel·lícula (Escape from New York) i un videojoc (Spec Ops: The Line). • Obertura humorística: el segrest fictici de Pol per terraplanistes serveix de fil conductor per parlar de com “rescatem” companys, obres i idees. • Tò i marcs: debat sobre illes, identitats, accents i ambients aïllats (El Hierro, Manhattan murallat, Dubai sota la sorra) com a metàfores d’aïllament i boira moral. No és només un rescat: el punt de vista converteix el mateix relat en una fuga, una persecució o una crítica. Gag inicial i context • Pol apareix “segrestat” per terraplanistes, llegint unes condicions absurdes per al seu “rescat”. • Crida a la solidaritat via Patreon i recordatori de xarxes. El gag marca el to: entre sàtira i joc metareferencial sobre el tema del dia. Sèries — Hierro (Movistar+, T2) Per què destaca • Thriller policíac i drama amb l’illa d’El Hierro com a personatge central: paisatge, vent i mar integrats a la banda sonora i a la narrativa. • Música: tema d’Elba Fernández (Mordem) i partitura de Xavi Fon i Yair Atá, amb textures naturals que evoquen el rugit del lloc. No és que l’illa sigui un personatge més: és la protagonista real (Candela Peña). Creadors, to i comparatives • Germans Coira (Pepe, guió; Jorge, direcció). Producció de Movistar, factura alta, mirada orgànica i ritme pausat. • S’inscriu en el moment floreixent del thriller espanyol (Sorigoyen, Raúl Arévalo, Alberto Rodríguez) però aposta més pel drama de personatges que no per la violència extrema. Trama (sense spoilers clau) • T1: assassinat en una comunitat tancada; duel entre la jutgessa Candela (Candela Peña) i l’empresari plataner Díaz (Darío Grandinetti) — enemics que acaben generant certa empatia. • T2: custòdia de dues nenes entre una mare canària i un pare godo (Matías Varela), amb la desaparició d’una de les filles com a motor de suspens. Interpretacions i llengua • Protagonistes solvents (Peña i Grandinetti) i aparicions destacades com Antonia San Juan i Kimberly Tell. Secundaris irregulars (Matías Varela i alguns papers locals no sempre al nivell). • Valor en l’ús de l’accent canari i de la diversitat lingüística: coherència idiosincràtica i immersió. Producció i aïllament • El rodatge de la T2 va viure la pandèmia en marxa; El Hierro, com a bombolla, permet reprendre filmació abans. Veredicte • T2 millor que T1: menys capítols (6) i ritme més tens; millor gestió del suspens i del to. Cinema — Escape from New York (John Carpenter, 1981) Sinopsi i univers • Futur distòpic: Manhattan convertida en presó de màxima seguretat murallada. Anarquia hobbesiana a dins; l’exèrcit només perimetra. • Un atemptat fa estavellar l’Air Force One: el president cau a la ciutat-presó. Només Snake Plissken (Kurt Russell) pot entrar… obligat per una bomba al coll i un rellotge a contrarellotge. Clau d’autor • Carpenter dirigeix i compon amb sintetitzadors pulsàtils (amb Alan Howard/Howarth): acció d’autor, minimalista i anarca, amb sàtira política. • Influències: sèrie B (Roger Corman), Bronson (vigilantismo), westerns, i ADN que inspirarà Metal Gear (Kojima) en el disseny de personatge i ethos. Producció i iconografia • Rodada a St. Louis (Missouri) post-incendi per recrear una Nova York decrèpita; James Cameron fa matte paintings per skyline fals. • Imaginari potent: Estàtua de la Llibertat en ruïnes, The Duke (Isaac Hayes) com a senyor de la ciutat, i un Manhattan que és símbol d’un Occident enfonsat. Welcome to the human race. Lectura temàtica • Rescat o escapada? Depèn del punt de vista. La pel·li desmunta mites patriòtics i exposa misèries polítiques i del sistema amb ironia ferotge. Videojocs — Spec Ops: The Line (2012) El parany del gènere • Sembla un shooter militar més (càmera espatlla, cobertures, granades), ambientat a una Dubai sepultada per dunes i tempestes de sorra. • Funció: fer-te sentir còmode dins el tòpic… per estirar-te la catifa de sota els peus. El cor de les tenebres • Missió: rescatar el general John Conrad. Progressivament, el relat deriva cap a una relectura de Heart of Darkness (Joseph Conrad) i l’ombra d’Apocalypse Now. • Boira moral: confusió de civils i soldats, ordres contradictòries i descens paranoic del protagonista que es reflecteix en el seu cos ferit. Crítica al jugador i al complex militar • El joc qüestiona l’obediencia cega i la dissonància ludonarrativa: plaer de la mecànica vs. horror de les conseqüències. • Missatges en pantalla quan mors: recordatoris desmoralitzadors i irònics. Si fossis més bona persona, no estaries aquí. Els Estats Units no valen les morts civils… oi? Per què importa • Subverteix el maniqueisme del shooter i et fa responsable del que fas quan “només segueixes ordres”. • Finals múltiples i un tancament que et deixa pensant — i incòmode — sobre el teu rol com a jugador. Conclusions • Tres visions del “rescat”: la sàtira (gag del segrest de Pol), la tensió humana i territorial (Hierro), la distopia política (Carpenter) i la crítica meta als jocs bèl·lics (Spec Ops). • Fil comú: espais-límit (illa, ciutat-presó, ciutat-sorra) com a miralls de l’aïllament i de la fragilitat moral.

Visió general Punts clau • El programa gira al voltant del suposat nou ordre mundial i la seva traducció en desigualtats, control i violència. • Es connecten política i cultura: de Delacroix i la Revolució Francesa a “Nuevo Orden” (Michel Franco) i l’actualitat de protestes i llibertats. • Es contrasta la crítica social amb l’univers conspiranoic d’un grup terraplanista (Agenda 2030, xips, Illuminati, etc.). Editorial i context Revolta permanent i “nova normalitat” • Denúncia de la confusió entre lluita i violència i de com les elits cooptin la protesta per perpetuar l’statu quo. • Crítiques a les incoherències de restriccions i “nova normalitat”: control i arbitrarietat que erosionen llibertats. Cas Pablo Hasél i monarquia • El cas Hasél s’exposa com a prova que el sistema no tolera la dissidència real. Contrapunt amb la impunitat percebuda de la monarquia i la corrupció política. • Àudio històric del rei Joan Carles elogiant Franco, usat com a peça de context. Arts: pintura — Delacroix i la Revolució “La llibertat guiant el poble” (1830) • Quadre clau del romanticisme: entre reportatge (crònica de barricades, fum, morts) i al·legoria (Marianne com a ideal). • Composició piramidal, Marianne musculada i terrenal (pits nus com a símbol de fertilitat), i el vermell com a color d’impacte. • Context: les “tres glorioses” (27–29 juliol 1830) contra Carles X; compra posterior del quadre per Lluís Felip I (ironia del poder apropiant-se del relat revolucionari). • Influències: de Delacroix a impressionistes i Picasso. Reflexió sobre la caducitat dels himnes (La Marsellesa) i la desmitificació contemporània de la revolució. "La revolució també idealitza, però implica violència; ‘morir pels ideals’ és part del missatge al quadre." Contrapunt cinematogràfic • Referència a “Los profesionales” (Richard Brooks): mirada crepuscular que desmitifica la revolució. "La revolución es como la más bella historia de amor... Al principio ella es una diosa... y con el tiempo ves que no es pura ni perfecta." Arts: cinema — “Nuevo Orden” (Michel Franco) De què parla • Distopia molt propera: casament d’elit vs. ciutat en flames. El nou ordre no és promesa futura sinó present: control, vigilància, judicialització de la política i desigualtat creixent. • Violència seca i incòmoda (no ‘divertida’): l’objectiu és fer pensar, no glorificar-la. Forma i símbols • Arrencada amb un quadre d’Omar Graham: “Només els morts han vist la fi de la guerra” — declaració d’intencions. • Ús del color verd (bandera mexicana, ecologisme, lluites feministes) i del fora de camp sonor: el que no es veu inquieta encara més. • Dinàmica visual: primers plans estàtics per a la cruesa i càmera en mà per al caos, construint un thriller polític. Lectures i debats • Comparacions amb “Parasite” (doble realitat, però aquí sense humor negre) i amb Haneke (incomoditat moral; aquí menys ‘joc’ i més anunci de col·lapse / cop d’estat). • Crítica recurrent: empatia amb una protagonista rica; resposta del director: l’empatia exposa també la seva estupidesa i abús. Final que matisa qualsevol lectura victimitzadora. Conspiracions terraplanistes i “nou ordre mundial” Què diuen • Agenda 2030 com a pla d’elit per destruir la classe mitjana; control amb xips; “globalismo esclavizante”; satànics, Illuminati, NASA com a “farsa”. • Referències culturals llegides com a ‘proves’ simbòliques (anells maçònics, piràmides a pel·lícules, etc.). • Tensió interna: alguna autocrítica a l’exageració i a la desinformació del propi col·lectiu. Què posa en relleu • Hi ha una base de realitat (poder, control, desigualtat), però el marc conspiratiu la desvia cap a un relat totalitzador i religiós (bé vs mal) que simplifica i desinforma. Tancament • Retorn a la llibertat d’expressió i al context de protesta (Hasél), amb to reivindicatiu i musical. Conceptes clau • Nou ordre mundial, revolució permanent, al·legoria, fora de camp, judicialització, distopia, Agenda 2030, Marianne.

Resum de l'episodi Editorial: l’escriptura com a pont cap a l’eternitat • Idea central: l’escriptura aspira a perdurar, a encapsular idees i passions com una mena de “càpsula del temps”. • Contrastos: del port senglar de fa 45.500 anys i els grafitis antics a la fragilitat (ex. Biblioteca d’Alexandria). • El programa es reivindica com a escriptura prèvia a la paraula dita: textos cuinats a foc lent que després volen per les ones. "I aquesta sí que aspira a l’eternitat." Menú del dia (sumari real de temes) • Sèries: la britànica "Los Darrell" (basada en la trilogia de Corfú de Gerald Durrell). • Còmic + recurs literari: ucronía, a partir de "Mi Retiro" d’Abraham Martínez. • Tertúlia/entrevista: guió i escriptura amb Sergio Jiménez (Escribe Mejor, Bloguionistas). Sèries: Los Darrell – escapisme, literatura i Mediterrani De la trilogia a la pantalla • Base literària: "Mi familia y otros animales", "Bichos y demás parientes" i "El jardín de los dioses" de Gerald Durrell (records a Corfú, 1935–39). • Ecos familiars amb Lawrence Durrell i el seu "Quartet d’Alexandria" (ciutat com a personatge). • La sèrie opta per la comèdia familiar i un to lluminós; reparteix protagonisme i posa la mare al centre. Reinterpretació vs fidelitat • Per als lectors puristes: és reinterpretació, no trasllat literal (més romanç i subtrames que ecologisme i veu en primera persona). • Virtuts: disseny de producció, paleta pastel veneciana, vestuari i un Mediterrani idealitzat per a l’"evasió". • On veure-la: Filmin i Movistar (4 temporades, 26 capítols). "La màgia de l’illa s’apoderà de tots nosaltres… un flotar fora del temps que desitjaves que no acabés mai." (Gerald Durrell) Còmic + concepte: Ucronía amb "Mi Retiro" Què és una ucronía? • Reconstrucció lògica de la història a partir d’un punt de divergència: el que hauria pogut passar però no va passar. • Exemples: Tarantino ("Malditos bastardos"), "The Man in the High Castle", "Wolfenstein", fals documental "Los Estados Confederados de América". "Mi Retiro" (Abraham Martínez) • Punt ucrònic: Hitler no es suïcida; fuig, passa per Mallorca i acaba a l’Argentina. • To: reflexiu i documentat, no paròdic; tracta memòria, derrota i el pes del símbol. • Lectura contemporània: avís sobre auge de l’extrema dreta i el poder de la idea per damunt del personatge. "Nunca perdamos la memoria… que siga sent la puta basura que fue y que és." Tertúlia/entrevista: escriure i guionar amb Sergio Jiménez Manuals, mètode i límits • Clàssics com McKee o "Save the Cat" ajuden, però poden encotillar si es prenen com a dogma (no tot és taquilla i minutatge matemàtic). • Consell pràctic: escriu, acaba i passa pàgina; milloraràs per iteració. "Será una mierda… hasta que cada vez sea menos mierda." Autoria, mercat i visibilitat • L’equilibri creatiu no sol viure ni en la misèria ni en el luxe: el mercat condiciona però no ho determina tot. • Guionistes invisibles: fins i tot a les notícies (cas d’"Élite"), la imatge de l’actor passa al davant. • Autoria col·lectiva i crèdits: debat a l’òrbita Ibáñez/Mortadelo i Filemón i l’ombra dels col·laboradors. Llenguatge i ofici: cinema vs còmic • Cinema/audiovisual: batalla contra el temps (durada, muntatge). • Còmic: batalla contra l’espai (pàgina, vinyeta i ritme visual). • Prioritzar i ordenar és clau: pausas, acció en vinyetes i cadència lectora. "Les pel·lícules no s’acaben; s’abandonen (quan s’acaba el temps)." Tancament • Recordatori de xarxes i Dia Mundial de la Ràdio. • Avanç: la setmana vinent, "el nou ordre". — Idees clau • Escriptura = memòria + intenció de transcendència (i vulnerabilitat material). • "Los Darrell": escapisme mediterrani que reinterpreta la trilogia de Corfú amb flair televisiu. • Ucronía: eina per pensar el present revisitant la història ("Mi Retiro" com a mirall de l’ara). • Ofici de guió: menys paràlisi perfecta, més pràctica iterativa; entendre el mitjà i defensar l’autoria.

Fil conductor: la creació com a procés Idea central del programa: la creació com a motor i com a procés, més que com a resultat. Des d’un editorial que juga amb el “dia de la marmota” fins a lectures sobre street art, pintura clàssica, còmic i cinema. "En la creació, l’important és el procés que ens permet dur-la a terme. El durant... Un dia repetit per a una creació infinita." • Repetició i canvi: de Punxsutawney Phil a un Mediterrani que “no entén de marmotes” però sí de cicles, promeses mediàtiques i inèrcies socials. • Creació urbana a la Plaça de la Canadenca: murals que es superposen i es reescriuen; la ciutat com a llenç compartit. • Memòria de la lluita obrera: record de la vaga de La Canadenca i la jornada de 8 hores; les tres xemeneies com a símbol. Còmics — The Auteur: sàtira de Hollywood, gore estilitzat i set de transcendència El còmic i el seu món • Títol: The Auteur (Rick Spears —guió—, James Callahan —dibuix—, Luigi Anderson —color—; Oni Press). • To i gènere: gore/trash satíric amb colors pastel a l’estil Joan Cornellà; humor negre i crítica ferotge a Hollywood. • Disponibilitat: no editat en espanyol; es pot trobar en anglès. Sinopsi (sense spoilers clau) • Nathan T. Rex, productor caigut en desgràcia, vol aixecar un slasher “definitiu”. Per trobar “idees reals”, busca l’ajuda d’un assassí en sèrie jutjat, que acaba convertint-se en “coach” i executor. • Paròdia de la indústria: accionistes que només volen escalades de violència, “directors” de gorra enrere, actors egòlatres i molta droga com a falsa musa. • Estètica: contrast entre temàtica gore i paleta pastel; ecos de Tales from the Crypt i cultura pop. Clau temàtica: la (des)inspiració "Només existim en allò que creem i descobrim sobre nosaltres mateixos a través de la nostra feina... Si estàs bloquejat, és per la teva inhabilitat d’escriure la veritat." • El còmic reflexiona sobre la fal·lera de deixar empremta i la línia fina entre veritat i impostura creativa. Adaptació • Anunciada adaptació en sèrie per Taika Waititi (Showtime): il·lusió i dubte sobre fins on s’atrevirà a mantenir el to extrem del còmic. Pintura — La Creació d’Adam (Miquel Àngel): sublim, cervell amagat i proto-Eva Lectura formal i simbòlica • Ubicació: sostre de la Capella Sixtina (1511). Mirada nadir: l’espectador mira amunt, cap al “cel” de la imatge. • Composició: dues zones simètriques —Adam (terra) i Déu (cel)— amb el moment previ al contacte dels dits; suspens visual i dramatúrgic. • Representació de Déu: més proper a un Zeus renaixentista que al Pantocràtor medieval; vigor anatòmic, túnica porpra, envoltat de querubins. Lectures ocultes i contemporànies • Hipòtesi Meshberger (anys 90): el grup de Déu i querubins sota la túnica dibuixa la forma d’un cervell humà —metàfora del “disseny intel·ligent” i de l’estímul de crear. • Gènere: presència d’una proto-Eva al costat de Déu (mirada crítica i distanciada); debat obert amb la figura de Lilit. • Cultura pop: l’obra ha estat memetitzada i reversionada (de The Simpsons a videoclips), entre meravella i desmitificació. Cinema — La pintora i el lladre (Benjamin Ree): retrat, teràpia i límits de l’observació Punt de partida • Oslo, 2015: roben dues obres de la pintora Barbora Kysilkova (hiperrealisme). El lladre, Karl-Bertil Nordland, és detingut, però els quadres no apareixen. • Gir: Barbora li demana al lladre que posi per a un retrat. Neix un vincle que el film segueix amb mirada d’observació. "It was your masterpiece." —motiu “estètic” del robatori, un elogi desarmant i ambigu. Capes del documental • De thriller a estudi de personatges: la relació artista-model es torna terapèutica per a tots dos. • Direcció: Benjamin Ree (després de “Magnus”), música d’Uno Helmersson. Reconeixement: premi especial del jurat a Sundance 2020, millor documental a Londres, èxit a Atlàntida/Filmin. • Metacine: algunes escenes es recreen; debat sobre el vampirisme en l’art observacional vs. el treball col·lectiu i la cura mútua. Paral·lel amb el documentalista Ulrich Seidl. Agenda i in memoriam • In memoriam: Christopher Plummer; Hal Holbrook. • Estrenes/restrenes: La pintora y el ladrón (cinema); El Chico (Chaplin) i 2046 (Wong Kar-wai) tornan a sales. • Properament: Nuevo Orden (Michel Franco). • Sèries i videojocs: H (T2, Netflix); Little Nightmares II (PC i consoles). • Comunitat: presència a YouTube, Facebook, Twitter, Instagram, i podcast a Anchor/Google Podcasts (amb pas a Spotify).

Resum de l’episodi Eix temàtic: maternitat i paternitat, els seus tabús i paradoxes, mirats a través de videojocs, sèries i literatura. El programa combina anàlisi cultural amb dades demogràfiques recents i un to crític, irònic i molt proper. Editorial d’obertura: paradoxes de ser pare/mare avui • Reggaeton i el llenguatge Papacito/Mamacita vs el rebuig del rol Daddy a la música jamaicana; metàfora per introduir contradiccions de la paternitat/maternitat. • Debat sobre la pressió social per tenir fills i l’opció (legítima) de no tenir-ne. • Dades recents: el suposat baby boom del confinament no s’ha confirmat; creixement vegetatiu negatiu el 1r semestre de 2020, matrimoni en caiguda. Crida a mirar el context social i econòmic abans de jutjar. • Apunts crítics del moment: farmacèutiques i vacunes, censura selectiva a Disney, escàndols polítics… per emmarcar la pregunta central: quin món estem oferint a les noves generacions? Punts clau per secció Videojocs — What Remains of Edith Finch • Walk simulator independent (2017) amb realisme màgic i un relat familiar que explora la protecció, la mentida “per amor” i el pes d’una suposada maledicció. • Mecànica i tema van a l’una: exemple central de ressonància ludonarrativa amb la seqüència de la conservera (repetició mecànica que obre la porta a l’evasió imaginativa i al fatalisme del personatge). • Imatge potent: la casa com a arbre genealògic vertical, habitacions segellades com altars del dol; la neta (Gen Z) torna a la llar per reconstruir la veritat oculta per àvia i mare. • Idees fortes: • Mentides protectores que volen evitar el dolor, però perpetuen el trauma. • Ser pare és difícil; ser fill, també. La transparència familiar és clau. • Reconegut per la crítica: premis a millor narrativa (The Game Awards, GDC) i BAFTA. Durada: curta (3–5 h). Disponible a PlayStation, Xbox, Switch i PC. la mort és una certesa, però la vida és una sorpresa Sèries — Cara a Cara (Forhøret) • Noir danès de capítols breus (8×25’), disponible a Filmin. 24 hores en temps narratiu: un pare policia investiga la mort de la seva filla. • Motor del thriller: el forense apunta a suïcidi; el pare ho rebutja i encadena interrogatoris que obren noves sospites (estructura de lianes, ritme vertiginós de muntatge, diàlegs freds i tensos). • Posada en escena: neonoir nòrdic, enquadraments atípics (reflexos, picats/contrapicats), recorregut per dark web, corrupció, prostitució de luxe i poder. • Repartiment i autoria: • Protagonista: Ulrich Thomsen. • Amb Lars Mikkelsen i Trine Dyrholm, entre d’altres. • Direcció: Christoffer Boe (estil potent i accessible tot i l’arrel vanguardista de la seva filmografia). • Notícia: Temporada 2 plantejada amb efecte Rashomon canviant el punt de vista cap a la mare. Llibres — Las madres no (Katixa Aguirre) • Assaig-novel·la que alterna investigació real (cas d’Alice Espanet, mare que va ofegar els seus bessons) i memòria personal de l’autora (noves maternitats, identitat, pressions i silencis). Amb lectura de fragments per Roser Bundó. • Eixos temàtics: • Tabús de la maternitat: culpa, avorriment, invisibilització, pèrdua de la pròpia identitat (la mare com a tot absorbent). • Mitjans i llenguatge: eufemismes com “els fets” per esquivar la paraula assassinat; girs de relat per “explicar millor” al judici. • Cultura i mites: Medea, tradició d’infanticidis i referències (Víctor Català, La infanticida) per aportar perspectiva històrica. • No justifica, sinó que problematitza i convida a pensar què passa quan el relat social no admet l’ambivalència de l’experiència materna. • Fragments llegits: per a mi l’embaràs era una amenaça latent… disposada a acabar amb la vida tal com m’agradava es fàcil matar nens… perquè són petits, dèbils, incapaços de rebel·lar-se i reclamar drets • Lectures complementàries citades al programa: Dónde está mi tribu (Carolina del Olmo), sobre si la societat contemporània facilita realment la criança. Agenda • The Kid (1921) de Chaplin torna als cinemes restaurada en 4K pel seu centenari. • El padre: ressenya del Carles a Empanada Extra. • Crash (Cronenberg): reestrena en sales. To i dinamisme del programa • Mescla d’ironia i sensibilitat amb debat franc sobre paternitat/maternitat. • Complicitat entre Pol, Adriano i Ferran; menció especial a l’absència de Carles i participació en agenda/extra. • Advertiment útil: el sumari inicial no és l’inici real de cada tema; les seccions comencen quan comença el contingut de ple.

Visió general de l’episodi Episodi temàtic dedicat a l’“amor” en clau cultural. Obre amb un monòleg punyent sobre el sentit de “t’estimo” a la catalana —entre el seny i la rauxa— i deriva en tres peces principals: Cinema d’autor: In the Mood for Love (Wong Kar-wai) Còmic, cinema i videojoc pop: Scott Pilgrim Novel·la gràfica contemporània: Laura Dean me ha vuelto a dejar “T’estimo” com a decisió valorada: una combinació de raó i passió que travessa tot l’episodi, del clàssic romàntic a l’amor pop i el desamor adolescent. Bloc 1 — Cinema: In the Mood for Love (Wong Kar-wai) Idea clau Pel·lícula celebrada pels seus temes de nostàlgia, temps, oportunitats perdudes i memòria; elegància formal i emoció continguda. Música i narració El famós vals “Jumeji’s Theme” de Shigeru Umebayashi (procedent de la cinta de Seijun Suzuki) esdevé motor narratiu: el violí lliure sobre base rítmica obstinada simbolitza un amor caòtic enfront del temps imparable. Boleros en castellà de Nat King Cole reforcen la nostàlgia d’un Hong Kong multicultural dels 60. Personatges i posada en escena Protagonistes: Maggie Cheung i Tony Leung; elegància icònica, qipaos i vestuari de William Chang per marcar el pas del temps i la memòria. Fotografia de Christopher Doyle: marcs dins del marc, espais estrets, plans entre bambolines per fer tangible “el frec” que encén el desig. Context i símbols Retrat de Hong Kong postcolonial i memòria migratòria; el número d’habitació 2046 projecta l’horitzó polític (97 + 50 anys) i dialoga amb la seva pròpia seqüela. La pedra i la natura com a metàfora: he (piedra/contenció) vs. she (florals/natura), culminant amb el ritual final a Angkor Wat (secret sepultat a la pedra). Mètode de rodatge i perfecció formal Procés llarg i improvisacional de Wong (15 mesos), però amb un resultat mil·limetrat i hipnòtic. “Él recuerda esa época pasada como si mirase a través de un cristal cubierto de polvo… El pasado es algo que puede ver, pero no tocar… todo cuanto ve está borroso y confuso.” Bloc 2 — Pop, còmic i videojoc: Scott Pilgrim Per què importa Carta d’amor a la cultura pop: còmic de Bryan Lee O’Malley, pel·li d’Edgar Wright i videojoc retro beat’em up d’Ubisoft. Cinema Muntatge “comiquero”, humor, referències de videojoc (bosses, monedes), repartiment ple de futurs herois de Marvel i DC, i to de realisme màgic pop. Debat sobre el tòpic “conquistar l’amor derrotant els ex” en clau de paròdia/sàtira més que no pas possessió. Videojoc Beat’em up 2D d’esperit arcade (cooperatiu fins a 4), desaparegut de botigues digitals i reeditat als 10 anys per a plataformes actuals (PS4/5, Xbox, Switch, PC, Stadia). Bloc 3 — Novel·la gràfica: Laura Dean me ha vuelto a dejar Llibre i autores De Mariko Tamaki i Rosemary Valero-O’Connell (2019). Premi Harvey a Best Young Adult Book. Temes Relació tòxica, obsessió, afectes i amistat, i sororitat en clau Gen Z (xarxes, missatgeria, intimitats digitals). Blanc i negre amb accents rosa que “contaminen” espais i objectes: el color com a metàfora de l’obsessió i el pes emocional. Per què funciona Honestedat i proximitat: més “tros de vida” que no pas panflet; lectura àgil però profunda, ideal per a públic jove i adult. Agenda i reestrenes Reestrenes en cinema: In the Mood for Love i Crash (4K) de Cronenberg. Lupin (base literària i adaptacions a sèries/animació) com a tema a explorar. Properes estrenes: Nuevo Orden (Michel Franco), La chica del brazalete. TV: segon especial d’Euphoria (HBO) amb tema musical de Rosalía i Billie Eilish. Punts destacats Paraula clau: “t’estimo” = aestimare (valorar). Amor com a decisió raonada i emotiva. WKW en estat de gràcia: música, vestuari i temps per construir la nostàlgia. Scott Pilgrim: el crossover perfecte entre còmic, cine i videojoc amb ADN arcade. Laura Dean: delicada dissecció del desamor adolescent i la cura entre amistats.

Visió general de l’episodi Episodi temàtic al voltant del fil conductor “tornar al passat / tornar a començar” en clau cultural: - Còmics: la nova adaptació gràfica de Matadero 5 (Kurt Vonnegut) per Ryan North i Albert Monteys. - Cinema: “I’m Thinking of Ending Things” (“Estic pensant a deixar-ho”) de Charlie Kaufman a Netflix. - Videojocs: relectura crítica i nostàlgica de GTA San Andreas (Rockstar, 2004). - Agenda: restrena de Crash (Cronenberg), Lupin III: The First, Hitman 3 i Desencanto T3. “A vegades les idees s’acosten més a la veritat i a la realitat que les accions… no pots fingir el que penses.” Introducció i to Primera quinzena de 2021 amb sensació de “continuïtat” de 2020: incertesa, pandèmia i política (Trump) com a teló de fons. Motiu de l’episodi: la idea de tornar a començar i el viatge en el temps (literal i metafòric) que travessa les tres seccions. Xarxes i plataformes (housekeeping) Anunci de migració: es manté SoundCloud, però s’obre Anchor per distribuir el podcast. Recordatori de canals: YouTube, Facebook, Twitter (Empanada Cultura), Instagram. Còmics — Matadero 5 (Kurt Vonnegut) per Ryan North i Albert Monteys Què és i per què ara Adaptació en novel·la gràfica (2020) del clàssic Matadero 5 (1969), obra antibel·lista amb ciència-ficció i salt temporal com a mecanisme narratiu. Equip creatiu: Ryan North (guió, “Hora d’Aventures”) i Albert Monteys (dibuix i color). Edició d’Astiberri; edició cuidada i recomanada. Tema i sinopsi (sense espòilers durs) Protagonista: Billy Pilgrim, que “es desenganxa del temps” (viu episodis de la seva vida en ordre no lineal) i és abduït pels extraterrestres de Tralfamadore. Doble eix: • Guerra (bombardeig de Dresde, rereguarda, absurditat bèl·lica) • Ciència-ficció existencial: el temps com a quatridimensional (referència a Doctor Manhattan a Watchmen). Per què el còmic funciona tan bé Color i disseny de Monteys com a codi temporal: • Blaus per a passat; • Taronges per a abducció; • Transicions que indiquen salts sense recórrer a recursos “setters” del cinema dels 70. El mitjà “vinyeta–el·lipsi” potencia el muntatge mental del lector i fa natural la fragmentació temporal. Adaptacions i comparatives Film de George Roy Hill (1972): fidel d’esperit però limitada en recursos per representar els salts temporals. Rumor de remake que hauria interessat a Guillermo del Toro. On veure el film clàssic: disponible a Filmin. Valoració Adaptació gràfica considerada per molts com la millor traslació de l’obra: respecta idea i to, i guanya en claredat visual. Dificultat: lectura exigent, però molt recompensadora. Cinema — I’m Thinking of Ending Things (Charlie Kaufman, Netflix) Context i autoria Tercera pel·lícula com a director de Charlie Kaufman (guionista de “Being John Malkovich”, “Adaptation”, “Eternal Sunshine…”, director de “Synecdoche, New York” i “Anomalisa”). Adaptació de la novel·la d’Iain Reid: fidel d’esperit, amb canvis (especialment el final) que la fan molt Kaufman. De què va (sense espòilers) Pareja jove viatja en cotxe sota la neu per visitar els pares d’ell. Off continu de pensaments d’ella. Tò “dramedy” que deriva en inquietud, nostàlgia i terror psicològic; format quadràtic que reforça l’opressió mental. Pistes, capes i referències Diàleg meta entre pensament i realitat (moment “Fleabag” quan ell sembla sentir el pensament d’ella). Cites pictòriques i literàries, ecos de cinema clàssic i postmodern (de Cassavetes a American Gothic; Kaufman defineix el film com a cruïlla entre “Psicosi” i “El club de la lluita”). Frases clau sobre el temps i l’estatisme humà: “No ens movem a través del temps: és el temps que passa a través nostre, com un vent gèlid.” Interpretació i recepció Film que “demana” un espectador hermenèuta: múltiples capes, lectura del jo, el record i el desig d’acabar. Actuacions: Jessie Buckley, Jesse Plemons, Toni Collette, David Thewlis — tots destacats. Valoració Una de les millors pel·lícules de 2020 per l’equip. Hipnòtica i rica en pistes visuals; convida al revisionat. Disponible a Netflix. Videojocs — GTA San Andreas (Rockstar, 2004) Marc i ambientació Món obert gegant (Los Santos/LA, San Fierro/SF, Las Venturas/Las Vegas + comtats rurals). Protagonista: Carl “CJ” Johnson (1992), retorn al barri i espiral de crim, corrupció i supervivència. Referències a cinema gangsta (p. ex. “Boyz n the Hood”). Mecàniques clau i disseny Personalització (roba, pentinat, dieta, forma física) per empatitzar i “fer créixer” el personatge. Introducció de Respect points (a més de diners) — dinàmica de classe i mobilitat: per escapar del barri cal “treballar” per altres amb objectius menys nobles. Lectura social i crítica Racisme estructural i opressió policial (policia corrupte; comunitat que participa de l’opressió). Comentari sobre obesitat i pobresa: l’accés a menjar barat i poc saludable engrandeix el problema. Paisatge cultural: ràdios, hip hop i iconografia (p. ex. inspiració d’Eazy‑E per al personatge Ryder). Dissonància ludonarrativa El plaer de conduir/matar pot “diluïr” el missatge dur de la història. S’accepta com a tensió pròpia del mitjà, tot i que el to satíric del joc ho integra. Llegat Ha marcat el patró de món obert modern i sistemes de progressió. Pot haver envellit en gràfics i control, però manté valor històric i emocional. Agenda i novetats Crash (David Cronenberg) — restrena 25è aniversari als cinemes (p. ex. Balmes). Lupin III: The First — pel·lícula d’animació 3D, estrena local el 29 de gener. Hitman 3 — llançament 20 de gener; tanca la trilogia moderna d’IO Interactive. Desencanto (T3) — ja disponible (Netflix); la sèrie de Matt Groening millora temporada a temporada. Destacats finals Fil conductor comú: temps i recomençaments — des de la memòria fragmentada de Billy Pilgrim, passant pel laberint mental de Kaufman, fins al retorn de CJ a Los Santos. Recomanació: • Còmic “Matadero 5” d’Astiberri (adaptació exemplar) • Film de Kaufman a Netflix (visió i revisió) • Revisitar GTA San Andreas per entendre l’evolució del món obert.

Resum general Episodi especial de cloenda del 2020 amb un to d’editorial molt marcat: comiat contundent a un any nefast, mirant el 2021 amb esperança i una bateria de recomanacions culturals. El programa recull quatre grans blocs: Cinema: “Martin Eden” de Pietro Marcello, la gran aposta europea recent. Videojocs: el terratremol mediàtic de Cyberpunk 2077 i el seu llançament fallit. Llibres: “A propósito de nada”, les memòries de Woody Allen entre anècdotes i polèmiques. Sèries: “The Midnight Gospel”, filosofia lisèrgica i introspecció animada a Netflix. "Fuck you, 2020. Que te joda, 2020." Una obertura amb sàtira i ganes de passar pàgina. Temes principals Cinema — Martin Eden (Pietro Marcello) Adaptació de la novel·la homònima de Jack London, traslladada a una Nàpols atemporal que expandeix el relat a tot el segle XX (derives polítiques, socials i econòmiques). Protagonista magnètic: Luca Marinelli (premi a Venècia), interpretació vitalista i histriònica que encarna l’alter ego de London com a heroi “negatiu”, arrogant i atormentat. Estil i llenguatge: barreja lliure de neorealisme en color, vanguardes, Nouvelle Vague i peces documentals que el director intercala per donar textura històrica i poètica. Ecos i referents: connexions amb “Transit” (Christian Petzold), “Lazzaro felice”, Pasolini i Visconti. Missatge clau: experiència estètica del cinema com a vehicle humanista. "És millor ser un soberg meteoro que no pas un planeta adormit i permanent." —Jack London Un credo que defineix l’ímpetu de Martin Eden. Videojocs — Cyberpunk 2077 (CD Projekt Red): crònica d’un llançament trencat 8 anys de desenvolupament i un hype creixent (E3, Keanu Reeves, promesa de “quan estigui llest”), amb múltiples retards fins al desembre de 2020. Llançament a consola (PS4/Xbox One) i PC amb bugs massius, IA pobra, textures i glitches greus i fins i tot bloquejos de partida i pantalles blaves a consola. Parxes incessants (gigues i gigues en pocs dies) sense solucionar el fons en old-gen; retirada del joc de la PlayStation Store i política de reemborsaments en cadena. Tensió interna i “crunch”: pressions, programadors en desacord, i accionistes emprenyats (esment de pèrdues milionàries i possibles demandes). Debat de fons: joc pensat per next-gen/PCs molt potents que no hauria d’haver sortit en consoles de generació anterior; comparacions amb No Man’s Sky i incògnita sobre premis (Game Awards) i “joc arreglat” a posteriori. “El hype ha estès xecs que els programadors no han pogut pagar.” Diagnòstic tan agut com dolorós. Llibres — Woody Allen, “A propósito de nada” (memòries) Memòries als 85 anys, plenes d’anècdotes d’infantesa (Brooklyn 40-50), autoretrats irònics i retrats parentals amb el seu humor marca de la casa. El llibre toca el cas Dylan Farrow i la polèmica (sense novetats substancials), amb to que alguns veuen de justificació; també mencions a rebuigs d’actors i problemes amb Amazon. A faltar: anàlisi cinematogràfica profunda de títols cabdals (Hannah i les seves germanes, Delitos y faltas, etc.). Valor essencial: la ironia inesgotable i la veu inconfusible de l’autor, que convida a revisitar la seva filmografia (de “Annie Hall” a “Blue Jasmine” i “Match Point”). “Algunes persones veuen el got mig buit; altres, mig ple. Jo sempre veia el taüt mig ple.” —Woody Allen Sèries — The Midnight Gospel (Netflix) Creators: Pendleton Ward (Hora d’Aventures) i Duncan Trussell. Format: sèrie d’animació a partir del podcast real “Duncan Trussell Family Hour” (àudios d’entrevistes originals). Premissa: Clancy, un “spacecaster”, viatja per mons simulats en fase apocalíptica per entrevistar personatges sobre drogues, meditació, mort, existència i espiritualitat. Dues capes simultànies: imatge hipnòtica i discurs filosòfic; experiència lisèrgica que demana atenció visual i auditiva (no sempre “fàcil”, però molt estimulant). Moments destacats: aparició de Damien Echols (West Memphis Three) i un final colpidor on la ficció es fon amb l’autobiografia (la mare l’anomena “Duncan”). Agenda i recomanacions exprés Cinema/Streaming: Soul (Pixar, Pete Docter) a Disney+. Reestrena 4K: In the Mood for Love (Wong Kar-wai) i cicle a Cines Boliche (BCN). Còmic: Matadero 5 (Vonnegut) adaptat per Albert Monteys i Ryan North. Sèries: Cobra Kai T3 (Netflix, 1/1), American Gods T3 (Prime Video, 11/1), WandaVision (Disney+, 15/1). Videojocs: Scott Pilgrim vs. The World: The Game – Complete Edition (14/1, multi). Guia d’escolta (marcatge ràpid) 00:01–03:08 • Editorial: 2020 a la picota i xarxes del programa 03:10–03:47 • Xerrada de festes i menús 04:02–06:13 • Menú del dia i sumari 06:38–19:08 • Cinema: “Martin Eden” 19:08–34:29 • Videojocs: “Cyberpunk 2077” 34:31–45:31 • Llibres: “A propósito de nada” (Woody Allen) 45:54–56:17 • Sèries: “The Midnight Gospel” 56:34–59:17 • Agenda i recomanacions 59:17–59:36 • Cloenda i comiat

Resum general de l’episodi Capítol de comiat del 2020 a Empanada Cultural, amb un to entre satíric i combatiu contra l’any que s’acaba. El programa es construeix com unes "últimes recomanacions" en quatre grans blocs —cinema, videojocs, llibre i sèrie— i tanca amb una agenda d’estrenes i reestrenes per a les festes i l’inici del 2021. • El to d’obertura és d’editorial humorística i corrosiva sobre el 2020, les restriccions i l’esperança a les vacunes. • Estructura del programa: cinema (Martín Eden), videojocs (Cyberpunk 2077), llibre (A propósito de nada, Woody Allen) i sèrie (The Midnight Gospel). • Cloenda amb agenda cultural: cinema (Soul, In the Mood for Love 4K), còmic (Matadero 5), sèries (Cobra Kai T3, American Gods T3, WandaVision) i videojocs (Scott Pilgrim Complete Edition). "Fuck you, 2020" —editorial d’obertura, pur catarsi col·lectiva. Temes principals Cinema: Martín Eden (Pietro Marcello) • Adaptació poderosa de la novel·la de Jack London, traslladada a un Nàpols atemporal. • Protagonista magnètic: Luca Marinelli (premiat a Venècia) com a heroi individualista, vital i contradictori. • L’univers fílmic barreja neorrealisme, material d’arxiu i vanguàrdies amb una precisió lírica i política. Ecos de Transit (Petzold) i Lazzaro felice. • Missatge clau: la lluita de classe i el xoc entre l’individualisme nietzscheà i el proletariat al llarg del s. XX. Videojocs: Cyberpunk 2077 (CD Projekt Red) • 8 anys de desenvolupament i un hype desbocat (Keanu Reeves, E3, retards constants) culminen en un llançament fallit a PS4/Xbox One: bugs greus, IA pobra, crashejos. • Parches massius i retirada temporal de la PlayStation Store, onada de reemborsaments, denúncia d’inversors i debat sobre el “crunch”. • Contrast fort entre PC d’alta gamma i consoles de generació anterior; comparatives amb GTA V i el precedent de No Man’s Sky. • Malgrat tot, la història i l’univers del joc són destacables; recomanació condicionada a millores futures o a maquinari potent. Llibre: A propósito de nada (Woody Allen) • Memòries plenes d’anècdotes de la infància a Brooklyn i la seva trajectòria, amb l’humor i la ironia marca de la casa. • Tracta la controvèrsia familiar (Mia/Dylan/Ronan Farrow) des de la seva perspectiva; no aporta gran cosa de nou i evita fer un anàlisi cinematogràfic profund de la pròpia obra. • Llibre "imprescindible" per entendre el to i l’autoimatge d’Allen i com a excusa per revisitar films com Annie Hall, Manhattan, Match Point o Blue Jasmine. Sèrie: The Midnight Gospel (Netflix) • Creada per Pendleton Ward (Hora d’Aventures) i Duncan Trussell: adaptació animada del podcast de Trussell amb àudios reals d’entrevistes filosòfiques. • Clancy, un “spacecaster”, viatja per simuladors de mons apocalíptics entrevistant figures sobre drogues, mort, meditació, existencialisme i espiritualitat. • Estil psicodèlic i hipnòtic que demana atenció visual i auditiva; l’últim episodi, íntim (conversa amb la mare), opera com a catarsi emocional. Moments destacats i cites • Obertura incendiària al 2020: "Que te joda, 2020". • Trailer de Martín Eden en italià per subratllar la vitalitat “animal” de Marinelli. • Sobre Cyberpunk 2077 i el testing: "Llega un momento en el que corregir un bug sale más caro... que lanzar" —crítica a la pressa i la gestió del producte. • The Midnight Gospel: definició encertada com "Aristòtil i Plató en puestos de peyote". Referències i recomanacions extra • Cinema de desembre destacat: La vampira de Barcelona, Josep (animació), Beginning (Geòrgia), Saint Maud (A24), The Father. • Agenda: Soul (Pixar, Pete Docter) a Disney+, In the Mood for Love 4K (Wong Kar-wai) als Boliche (BCN), còmic Matadero 5 (Albert Monteys, Ryan North), Cobra Kai T3 (Netflix, 1/1), American Gods T3 (Prime Video, 11/1), WandaVision (Disney+, 15/1), videojoc Scott Pilgrim vs The World – Complete Edition (14/1). Conclusions • Un tancament d’any que combina celebració cultural i mirada crítica a la indústria (videojocs) i a l’autor (memòries d’Allen). • Recomanacions sòlides: veure a sales si es pot (Martín Eden), prudència amb Cyberpunk a consoles antigues, lectura d’Allen amb esperit crític i submergir-se al viatge filosòfic de The Midnight Gospel.

Panorama general del programa "El 2020 está a punto de decir adiós… y el 2021 debe traer una vida nueva." Programa especial dedicat a l’animació que alterna reflexió cultural sobre el 2020/2021 amb tres blocs centrals: Akira (reestrena 4K), Big Mouth (Netflix) i Josep (Aurel, sobre Josep Bartolí). Es comenta l’impacte de la pandèmia en la cultura (auge del videojoc i del streaming) i la resiliència de l’animació, capaç de continuar la producció en remot. • Context: videojocs en màxims (vendes +9,3%; fins a 3.000M de gamers el 2023) i consum audiovisual domèstic en ascens. • Tesi clau: l’animació no s’atura — del dibuix clàssic a la tecnologia actual, amb Espanya com a indústria destacada (de "Garbancito de la Mancha" a "Klaus"). • Tres peces centrals: Akira (manga/anime i el seu llegat), Big Mouth (educació sexual en format d’animació per adults) i Josep (memòria de l’exili republicà i l’art de Bartolí). Editorial: 2020/2021, pandèmia i cultura Idees principals • L’any de les xifres i la incertesa: contagis, morts, restriccions i un 2021 tan esperat com carregat d’expectatives. • Videojocs en auge: ingressos rècord i seguiment massiu (82M als The Game Awards); broma recurrent amb Cyberpunk 2077 i els seus "bugs". • Streaming vs sales: Warner/HBO porten estrenes a plataforma; més consum a casa, però no menys producció — la clau és l’animació. • Reivindicació del valor de l’animació: continuïtat de producció durant la pandèmia i paper d’Espanya en el mapa global. Còmics/Anime: Akira (Katsuhiro Otomo) — reestrena 4K Per què és important • Clàssic fundacional del cyberpunk que va canviar la indústria de l’animació japonesa i va obrir l’anime a Occident. • Doble obra complementària: manga (1982–1990, >2.000 pàgines, sis volums) i film (1988), amb Otomo al capdavant de totes dues. Producció i tècnica • Pressupost sense precedents: ~700M de iens per al film, fins a 160.000 dibuixos únics i 327 colors (fins i tot es parla d’un vermell Akira). • Innovació d’animació en dos i uns (fins a 24 fps en seqüències clau), diàlegs enregistrats prèviament per animar labials. Trama i temes • Neo-Tòquio (2019) post-explosió; Kaneda i Tetsuo entre bandes, repressió i experiments psíquics; Akira com a origen del cataclisme. • Temes: tecnofòbia i crítica al miratge modernista, encobriment d’estat, por atòmica, transhumanisme i "nova carn" (aires Cronenberg), fanatisme religiós i sacrifici. • Lectura històrica: anticipació d’uns Jocs Olímpics a Tòquio i de la bombolla econòmica japonesa; influències de Blade Runner, Easy Rider i el context de protesta. Impacte • Porta d’entrada de l’anime a Europa i EUA (via SelectaVisión i circuits com Sitges); comparacions amb el cinema experimental de Tsukamoto (Tetsuo). • Disponible en reestrena 4K i en plataformes com Netflix i Filmin. Sèries: Big Mouth (Netflix) — educació sexual amb humor salvatge La premissa • Animació per adults (2017–): adolescents afronten la pubertat guiats pels monstres de les hormones (Maurice, Connie, etc.). • Creators i alter egos: Nick Kroll i Andrew Goldberg (guionista de Family Guy), amb veus multipersonatge (Maya Rudolph, premi Emmy). Per què funciona • Tracta amb claredat i humor temes com primer petó, menstruació, masturbació, orientació i identitat sexual, consentiment i abusos, ansietat, depressió i vergonya. • Ús brillant de la personificació (culpa, ansietat, òrgans, tampons, condons) i del meta-humor (trencament de la quarta paret i acudits sobre el propi format Netflix). • Musicals memorables (p. ex. aparicions de "Freddie Mercury" o el fantasma de Duke Ellington) i un opening soulful: "I’m Going Through Changes" (Charles Bradley, versió de Black Sabbath). Notes de visionat • Recomanable en versió original per preservar jocs de paraules i referències culturals. • To optimista: normalitza angoixes compartides, fa humor negre sense perdre l’empatia pedagògica. Cinema: Josep (Aurel) — art, exili i memòria de Josep Bartolí De què parla • Pel·lícula "dibuxada" d’Aurel (il·lustrador de premsa, Le Monde) sobre el dibuixant català Josep Bartolí: del camp de concentració d’Argelers (1939) a l’exili a Mèxic i EUA. • Doblada per Sergi López (català/francès) i amb Silvia Pérez Cruz (cançons sobre Miguel Hernández i "Gallo rojo, gallo negro"; veu de personatges i Frida Kahlo). Forma i estil • Aurel reivindica la vinyeta de premsa: imatges molt expressives, gest mínima, moviment reservat a moments de memòria; blancs, negres i ocres que esclaten en color amb l’entrada de Mèxic/Frida. • Diàleg amb els dibuixos de Bartolí (publicats el 1943) com a testimoni de camps que el film anomena pel seu nom: camps de concentració. Temes i context • Memòria històrica i vergonya francesa per l’internament de republicans; llibertat a través del traç i l’art; llaços amb Frida Kahlo i el cercle artístic de Mèxic. • Durada continguda (77’): es troba a faltar més recorregut vital, però la síntesi és colpidora i evocadora. Agenda i tancament Estrenes i recomanacions • Cinema: The Father (Florian Zeller), Martin Eden (Pietro Marcello), i títols vistos a Sitges. • Videojocs: seguiment dels parches de Cyberpunk 2077. Xarxes i on escoltar • YouTube, Facebook i Instagram: Empanada Cultural; Twitter: Empanada Cultura (sense L); podcasts a SoundCloud. Conclusions clau • L’animació ha estat el gran salvavides creatiu del 2020: pot produir-se en remot, permet riscos estètics i abasta del cyberpunk d’"Akira" a la pedagogia descarada de "Big Mouth" i la memòria històrica de "Josep". • Cultura en transformació: auge del videojoc i del streaming, però també necessitat de sales; l’any ens deixa reestrenes, noves mirades i la certesa que les històries dibuixades també expliquen el món.

Panorama general Episodi especial dedicat als videojocs que combina cinema d’autor, festivals i la gran gala anual de la indústria. L’equip obre amb humor i presentacions, i entra en matèria amb un bloc de cinema: homenatge a Kim Ki-duk, recomanació de la guanyadora de l’Asian Film Fest, Balloon (Pema Tseden), i un dossier central sobre Level Five (1997) de Chris Marker —una peça d’assaig fílmic sobre videojocs, memòria i la Batalla d’Okinawa. El tram final és una crònica crítica i àgil dels Game Awards: format fred per la pandèmia, celebritats convidades, un triomf apoteòsic de The Last of Us Part II (7 premis), reconeixement a l’escena indie amb Hades, fenòmens com Among Us, la sorprenent redempció de No Man’s Sky, i un reguitzell d’absències sonades (sense rastre d’Elden Ring ni nou God of War). Es tanca amb anuncis destacats (retorn de Mass Effect i el terror espacial de The Callisto Protocol) i una petita agenda de cinema i videojocs. Cinema In memoriam Kim Ki-duk • Recordatori de la figura del director sud-coreà, mort recentment per complicacions de la COVID-19, als 59 anys. • Obra destacada: La isla (Seom, 2000), que va obrir-li portes a Europa; Primavera, verano, otoño, invierno… y primavera, Samaritan Girl, i especialment Hierro 3. • Clau estilística: combinació de lirisme i violència; oscil·lació entre el poètic i el desgarrador. • Nota crítica: últims anys menys inspirats i polèmica pública; es proposa revisitar l’obra amb perspectiva. "Quedémonos con su cine, que jamás morirá." Asian Film Fest: Balloon (Pema Tseden) • Guanyadora del Festival de Cinema Asiàtic: Balloon (Globo) del tibetà Pema Tseden. • Valor cultural: finestra a la quotidianitat tibetana (llengua, pensament, espiritualitat) més enllà del relat de l’ocupació. • Context: Pema Tseden, primer cineasta tibetà format a Beijing, líder de la “nova onada” del cinema tibetà; anterior èxit amb Jinpa (produïda per Wong Kar-wai, premi a Venècia). • Temes: família pastoral a Qinghai, política de fill únic, reencarnació, budisme, amor i pèrdua. • Recomanació: imprescindible per conèixer una realitat poc representada i plena de matisos. Dossier: Chris Marker — Level Five (1997) De què parla realment Level Five • Un documental subjectiu sobre la Batalla d’Okinawa encabit dins l’excusa d’un videojoc en construcció. La protagonista, Laura, reprèn el joc del seu company absent per entendre i finalitzar la simulació. • Eix temàtic: videojocs, memòria i història. El joc permet repetir, provar i canviar comandes, però no pot alterar el destí del que va succeir. "Request U.S. Command. Request Japanese Command." "I don’t know how to harakiri." • Tesi clau: la història es pot revisitar però no reescriure. El videojoc, com a sistema tancat, evidencia els límits de la interactivitat davant la realitat històrica. Capes i referències • Marcs estètics i intel·lectuals: tradició de la Rive Gauche (Agnès Varda, Alain Resnais), assaig fílmic i lectura crítica d’arxiu. • Vincles: La Jetée (1962) —fotomuntatge seminal que inspirà 12 Monkeys— com a precedent del pensament sobre temps i memòria. • Música: ecos de Vértigo i peces com Ojos negros, que s’entrellacen amb les reflexions històriques. Okinawa, Japó i la impossibilitat del cinema bèl·lic • Línia argumental: el suïcidi ritual (harakiri/sepukku) com a codi d’honor (bushidō) i instrument polític; el govern empeny una població a la derrota sense vergonya. • Idea poderosa: sense la resistència d’Okinawa, potser no hi hauria hagut Hiroshima; i el nostre present seria un altre. • Sobre la representació de la guerra: el cinema no pot reproduir elements com l’olor; tota imatge de la guerra conté ficció. El videojoc és el dispositiu que Marker usa per parlar d’aquesta paradoxa. "El cinema de guerra no existeix tal com va ser; la seva representació és sempre parcial." • Paralllels: comparació cultural Espanya–Japó sobre el gest davant la mort i la guerra; connexions amb Hiroshima mon amour. Game Awards — Crònica crítica Format i to de la gala (any pandèmic) • Gala freda i deslocalitzada: connexions online, reaccions gravades i poca espontaneïtat. • Presència creixent de celebritats del cinema: Keanu Reeves, Tom Holland, Brie Larson, Gal Gadot i Christopher Nolan (ironia: promoció de projeccions a Fortnite mentre critica els estrenes streaming). • L’equip fa un directe de 4h37 a YouTube com a “prova de foc”: comunitat activa i humor noctàmbul. Els grans premis • The Last of Us Part II — guanya 7 premis: Joc de l’Any, Direcció, Acció/Aventura, Narrativa, Disseny de So, Interpretació (Laura Bailey) i Innovació en Accessibilitat. - Accessibilitat: referent en modes per daltonisme, opcions auditives i d’accessibilitat àmplia. - Interpretació: personatges amb matís moral, captura de moviment i veu al servei d’una experiència cinematogràfica jugable. • Ghost of Tsushima — el gran perdedor: només Direcció Artística i Premi del Públic. Fenòmens i sorpreses • Hades — Millor Joc Independent i Millor Joc d’Acció: consolidació de l’escena indie com a motor creatiu. • Among Us — Millor Mòbil i Millor Multijugador: el joc social de la temporada, simple i ubiqüe. • No Man’s Sky — Millor Joc en Curs: redempció d’un projecte que va néixer fracturat i que avui es reconeix com a servei sostingut. Altres reconeixements destacats • Doom Eternal: menció a la banda sonora dinàmica per capes (ajustada a l’acció i armes). • Final Fantasy VII Remake — Millor Banda Sonora i Millor RPG: celebrat però amb debat pel caràcter de remake. • Half-Life: Alyx — Millor VR/AR: referent tècnic i d’immersió; defineix estàndards de la realitat virtual. • Fall Guys — Millor Suport de la Comunitat; Animal Crossing — Millor Joc Familiar (bàlsam del confinament). • Tony Hawk’s Pro Skater 1+2 — Millor Esports; Microsoft Flight Simulator — Millor Simulador/Estratègia. • Phasmophobia — Millor Debut: terror immersiu de primera persona. Absències i anuncis • Absències sonades: sense tràiler d’Elden Ring (FromSoftware + G.R.R. Martin), ni novetats de God of War: Ragnarok, ni Uncharted (malgrat Tom Holland), ni remake de Metal Gear o revifada de Silent Hill (rumors amb Kojima i Konami). • Anuncis que sí arriben: - Mass Effect — “will continue”: retorn a la línia de Shepard, intenció de deixar enrere Andromeda. - The Callisto Protocol — terror espacial dels creadors de Dead Space. Valoració final • Premis poc repartits però en bona mesura justos segons el criteri del jurat; • Decepció en l’apartat d’anuncis després d’un any de hype i micro-conferències contínues. Agenda i tancament Estrenes i llançaments • Cinema: Martin Eden i Baby (premi a la BSO a Sitges), i es recorda Josep i Kira de l’animació. • Videojocs: Cyberpunk 2077 ja disponible. "Els premis són polítics; quan hi ha una gran obra, tendeix a aixafar la resta." Idees clau en 5 punts • Level Five articula una tesi poderosa: el videojoc pot repetir i simular, però no pot reescriure la història. • The Last of Us Part II es consolida com a dominador de l’any i referent en accessibilitat. • Hades i Half-Life: Alyx confirmen la maduresa de l’indie i de la VR. • Among Us i No Man’s Sky exemplifiquen, respectivament, el joc social massiu i la redempció a llarg termini. • La gala acusa el format pandèmic: menys sorpresa i un hype que juga en contra.

Visió general de l’episodi Un episodi temàtic sobre el costat fosc de Hollywood que connecta passat i present: Mank de David Fincher (Netflix), el còmic The Fade Out (Brubaker & Phillips) i el llibre Hollywood Babilònia (Kenneth Anger). El fil conductor: com el glamur fabrica mites mentre amaga misèries, poder i manipulació. "No es pot retratar una vida en dues hores; només pots deixar-ne la impressió." Cinema: Mank (David Fincher) Eixos principals • Modernitat vs classicisme: la pel·lícula juga a recuperar formes clàssiques (blanc i negre, foses a negre fetes amb llum física, contrapicats a l’estil Welles) amb un pols contemporani de muntatge i ritme verbal. • Capes i referències: ecos de Capra, Ford (La diligència), Citizen Kane i fins i tot moviments de càmera que recorden a Blue Velvet. Quan apareix Welles, el llenguatge visual cita explícitament Kane (angles baixos, veu amb eco quasi "semidiós"). • Temes: el guionista com a loser audaz dins la faràndula; poder mediàtic de Hearst; fake news i propaganda als anys 30-40 (resonància amb el present); política (eleccions a Califòrnia), i la creació d’un mite a partir de memòries fragmentàries. • Interpretacions: Gary Oldman descomunal com Mank (malgrat el desajust d’edat); Welles (Tom Burke) poc present però magnètic i amb presència sonora i moral. • Recepció del grup: - Alguns l’eleven com a pel·liculó dens i exigent que tracta l’espectador com a adult. - Altres la troben massa derivativa i, per moments, avorrida per la seva devoció cinèfila. "La narrativa és un cercle concèntric, com un bollo de canyella, no una línia recta cap a la sortida més propera." Apunts tècnics que brillen • Blanc i negre amb textura i grain calculat. • Muntatge àgil i diàlegs a metrònom alt. • Recursos clàssics reaprofitats amb intenció moderna. Còmics: The Fade Out (Ed Brubaker & Sean Phillips) Context i trama • Finals dels 40, llista negra i clima de caça de bruixes a Hollywood. • Assassinat de Valeria Somers enmig d’una superproducció. El guionista Charlie Parrish (bloquejat i amb memòria esfilagarsada) sospita de la versió oficial i inicia una recerca entre corrupció, màfia i misògina d’època. Temes i to • Noir pur: alcohol com a anestèsic, sexe com a instrument de submissió, violència com a reglament i hipocresia com a ideologia. • Connexions amb el present: ecos clars del #MeToo i del control d’imatge de les relacions públiques. • Estructura que juga amb memòria i reconstrucció (Memento, Chinatown vibes) però sense trampes ni farciment. Equip i edició • Brubaker (guió), Phillips (dibuix) i Elizabeth Breitweiser (color): el color aporta atmosfera densa i olfactiva (perfums, whisky, fum) que potencia el noir. • Publicat per Image Comics; edició recopilada (Panini) amb ~400 pàgines i extras jugosos. Llibres: Hollywood Babilònia (Kenneth Anger) D’on venim: l’escorpí de Drive • La jaqueta de Drive (Winding Refn) amb l’escorpí remet a Scorpio Rising (1964) de Kenneth Anger: underground iconogràfic (moteros, símbols religiosos i nazis, rock’n’roll) que obre la porta al costat més transgressor. Què explica el llibre • Crònica d’escàndols del Hollywood clàssic (publicat a França el 1959): contrast frontal entre decorats faraònics i vides desenfrenades. • Casos paradigmàtics: - Fatty Arbuckle i la mort de Virginia Rappé (culebrot judicial i reacció pública furibunda). - William Randolph Hearst, Marion Davies i l’episodi del iot amb Chaplin i el director Thomas Ince (lenda negra tapada). - Hays Code: moralització industrial contractada pels propis estudis; poder i diners per maquillar la imatge. Tesi • Darrere el happy end del codi Hays hi ha control, censura i doble moral. El llibre encaixa amb l’episodi mostrant que la sordidesa no és una excepció, sinó una estructura. Recomanacions i agenda • Veure Mank a Netflix (ideal si abans/revés es mira Citizen Kane). • Còmic: The Fade Out, top noir contemporani. • Llibre: Hollywood Babilònia, peça clau per entendre l’altra cara del mite. • Estrenes/bonus: La Vampira de Barcelona, nou muntatge de El Padrí III, Josep (animació), i a la setmana següent The Game Awards i Cyberpunk 2077.