episodis

Resum general Episodi centrat en la trajectòria, impacte i futur del punt d’informació mensual de la Penya del Moro (Sant Just Desvern). Es revisen 10 anys d’activitat (2011–2019), amb 8.140 persones ateses, el perfil i l’origen dels visitants, el paper educatiu i els esforços de manteniment i preservació davant el vandalisme. L’Ajuntament exposa la situació contractual actual i el pla per al futur: millorar l’accessibilitat, potenciar la difusió i incorporar tecnologia immersiva (ulleres 3D), a més d’un debat obert sobre tancar parcialment el jaciment per protegir-lo. "La voluntat de l’Ajuntament és que aquest servei segueixi prestant-se... i ampliar la difusió de la Penya del Moro." Context i història del servei • Origen del punt d’informació: impulsat al final del mandat de Palmira Bedell (regidora de Cultura), continuat vuit anys per Sergi Seguí i actualment sota Joan Basaganyes. • Funcionament: un dissabte o diumenge al mes, de 10 a 14 h, al cim de la Penya del Moro, amb explicacions breus sobre el jaciment íber i la Torre de Guaita medieval. • Equip impulsor: Manel i la seva mare, Montserrat (Montse), que han combinat divulgació i vigilància cívica de l’espai. Xifres clau i perfils de visitants • Total comptabilitzat (2011–2019): 8.140 persones (aprox. ~1.000/any). • Procedència principal: - Sant Feliu de Llobregat: quasi 2.000 (1.973) visitants. - Sant Just Desvern: 1.165. - Altres: Sant Joan Despí, Cornellà, Molins de Rei i Esplugues (al voltant d’un centenar cadascun, molt per sota dels dos municipis principals). • Idea clau: molta gent creia que el jaciment era de Sant Feliu; s’ha corregit sovint que és patrimoni i gestió de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. • Perfils: famílies, grups excursionistes, esplais, ciclistes, i creixement del trail running en els últims anys (visitants més de pas i menys predisposats a aturar-se). Educar i difondre: escoles, visites i materials • Escoles: manca de consciència a primària de Sant Just sobre la possibilitat de visites educatives; es recomana gestionar-les via Arxiu Municipal o Centre d’Estudis. L’institut ja hi fa sortides. • Visites adaptades per a infants i grups, atenent nivells d’edat i interès. • Difusió: agenda municipal, ràdio, web i visites virtuals des de la plaça Mireia per anunciar caps de setmana d’activitat. • Materials: fins ara, fotografies plastificades; es planteja evolucionar a tablets i, a curt termini, ulleres 3D amb continguts immersius. Manteniment i preservació del jaciment • Tasques extra assumides pel punt d’informació: neteja, detecció i avís de desperfectes, avisos per desbrossar, i incidències com pintades, cops a la torre, runes caigudes o fins i tot foc dins de la torre. • Millora clau: instal·lació de la passera per minimitzar el trepig a les unitats habitacionals del jaciment íber. • Restauracions: intervencions repetides a la Torre de Guaita (pavimentació superficial i consolidació) per evitar el desgast de la pedra original per part dels visitants. • Problemes persistents: pujades a la torre i a la rosa dels vents, puntes de cigarret, vidres trencats i estades prolongades que afavoreixen l’ús indegut de l’espai. Veu en primera persona: la Montse • Montse (guia turística) destaca que és la seva visita preferida per l’entorn natural i el vincle amb el poble. • Anècdota remarcable: visita de refugiats allotjats a l’hotel CD Park (2017–2018), amb explicacions adaptades en francès i enfocades al paisatge i la història local. • Altres moments singulars: castellers d’Esplugues (pilar dins la torre), cavalls passant, i grups d’esplai de diversos municipis. Situació actual i futur del servei • Aturada temporal per una qüestió contractual indicada per Intervenció: cal trobar un nou proveïdor mitjançant concurs (mínim 3 mesos d’aturada). • Voluntat municipal: que Manel i Montserrat puguin concórrer i, si és possible, seguir prestant el servei, tot reconeixent la seva dedicació i estima pel patrimoni. • Millores prioritàries: - Accessibilitat del camí (danys per temporals i ús intensiu, especialment per bicis; objectiu: arribar al màxim de públic possible, dins les limitacions de l’entorn de muntanya). - Difusió i enriquiment de continguts: aprofitar l’experiència del refugi antiaeri i incorporar ulleres 3D per veure reconstruccions de les unitats habitacionals i la torre a escala original. "Potser haurem de parlar de tancar el jaciment" (debat obert per protegir-lo, considerant que la passera ja ha reduït destrosses al jaciment però la torre segueix molt exposada). • Full de ruta proposat (curt/mitjà termini): - Mantenir el servei d’informació. - Complementar-lo amb tecnologia (ulleres 3D/AR, tablets, vídeos). - Millorar l’accés. - Valorar el tancament parcial de les zones més sensibles. Tendències i tecnologia • Museografia en transició cap al virtual i la interpretació narrativa més que a “veure pedres”. • Pressupost 2020: encàrrec de continguts i vídeos per tenir ulleres disponibles a final d’any. Tancament del programa i apunts finals • Agradiments a Manel i Montserrat per la feina feta; desig que l’aturada sigui només un parèntesi i que puguin reprendre el servei. • Cloenda amb música (Fat Freddy’s Drop) i agenda radiofònica. La part final incorpora cues repetides de comiat i un bloc publicitari esportiu aliè al tema principal. Idees clau • 8.140 visites en una dècada, amb pes fort de Sant Feliu i desconeixement de la titularitat (Sant Just). • El punt ha combinat divulgació, educació i vigilància cívica. • El futur passa per millor accessibilitat, tecnologia immersiva i mesures de preservació (inclòs eventual tancament parcial). • Voluntat municipal de continuar el servei dins la legalitat i, si és possible, amb els mateixos referents locals que l’han consolidat.

Panorama general de l’episodi Entrevista al jove arquitecte Adrià Uriols (H3O) sobre el primer premi a l’Europan 15 i la seva visió de l’arquitectura: ciutat inclusiva i productiva, narrativa de projectes, sostenibilitat i el futur de la mobilitat. Es comenten també projectes en marxa com la Biblioteca Pública d’Arenys de Mar, la dificultat de consolidar-se aquí i l’estratègia d’obrir-se a l’estranger. Al tram final, entra el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio amb el context de protestes pel Barça–Madrid. Premi Europan 15 i el projecte a Rotterdam Europan 15: plataforma europea de concursos bianuals per a arquitectes menors de 40 anys que connecta ciutats i equips emergents. Tema: Productive and Inclusive City — • Inclusió: espais segurs, perspectiva de gènere, relació intergeneracional, etc. • Productivitat: retorn a ciutat de noves formes de producció (coneixement i tecnologia). Projecte guanyador a Marconi Plain (perifèria de Rotterdam): • Un sol edifici que integra espai públic, habitatge i espais de treball, actuant com a pol d’atracció urbà. • Concurs molt competitiu: centenars de propostes a escala europea i ~40 en el seu emplaçament. “Pensar com un sol edifici té la capacitat d’unir ciutat (espai públic), habitatge i espais de treball.” L’estudi H3O i la seva filosofia Equip: Adrià Uriols, Joan Janer i Miquel Ruiz. Tres perfils diferents que es complementen. Origen: complicitats de carrera i trobada clau a Berlín. “Tot a casa” pel vincle amb la galeria del pare d’un dels socis. Filosofia: narrar històries a través de l’arquitectura. • Els projectes parteixen de problemàtiques i programes, però admeten solucions múltiples. • La imaginació i la lectura del lloc i de la societat teixeixen el relat projectual. “Fer un projecte també és inventar-se una història.” De la idea a l’obra: Biblioteca d’Arenys de Mar Primer projecte important que es veurà construït per l’equip (en col·laboració amb M. Domingo i E. Ferrer). Repte: del paper a l’obra es poden perdre matisos; la complexitat invisible (instal·lacions, estructura) és crítica. Contractació pública: sovint projecte i direcció d’obra es liciten/atorguen per separat; caldrà guanyar-se la continuïtat. Fer carrera aquí i a fora: postcrisi, concursos i habitatge social Des de la crisi del 2008, el sector local mostra estancament i una estètica “pòvera” (industrial i aparentment econòmica). Habitatge social: repunts via AMB i INCASÒL; s’hi detecta activitat i voluntat de canvi. Estratègia H3O: concursos a l’estranger (Suïssa, etc.) per millors condicions i oportunitats. Europan és també experimental: més per obrir relacions amb ciutats i inversors que no pas per garantia d’obra immediata. Sostenibilitat i normatives (cap a edificis de consum zero) Vocabulari quotidià d’estudi: eficiència energètica, recursos, cicle de vida, recerca espacial de l’espai, etc. Crítica a l’“arquitectura hivernacle” com a única imatge de sostenibilitat; la vernàcula ja era sostenible. Treball amb especialistes des de l’inici del projecte. Directiva europea: objectiu de “edificis de consum zero” en l’àmbit públic, generant la seva pròpia energia. Futur 2050: ciutat lenta, mobilitat ràpida L’arquitectura canvia lentament (Cerdà encara es consolida), però la mobilitat evoluciona ràpid. Cotxes autònoms: menys aparcament en via pública, circulació coordinada i menys congestió. “La introducció dels cotxes autònoms és el que canviarà més la ciutat.” Cultura, regulació i models urbans La cultura i les lleis condicionen la innovació. Exemples de plans decidits (p. ex., Singapur) per imaginar com es vol viure i construir. On trobar H3O i comiat Xarxes: Instagram (canal natural per la imatge) i web h3o.es. Tancament de temporada amb bons desitjos i invitació a futures visites si hi ha nous premis. Butlletí informatiu (Catalunya Ràdio) Context del Barça–Madrid amb crida de Tsunami Democràtic i milers de persones a l’entorn del Camp Nou. Afectacions de trànsit a la Diagonal (Pius XII), desviaments i talls d’entrades/sortides; flux de gent cap a l’estadi.

Visió general • Els Pastorets de Sant Just 2019 viuen un relleu de direcció: el primer any amb Nico Bassó al capdavant, després d’una dècada amb Roger Cònsul. • Es manté l’ADN de l’adaptació de Pep Albanell (Esteve), amb canvis i sorpreses cada any, però respectant els personatges recurrents i el to festiu. • Muntatge coral amb 50–60 participants de totes les edats (des de 6–7 fins a més de 70), reforçant l’esperit de comunitat i família teatral. • L’obra incorpora música en directe i un cabaret a mitja funció; durada prevista: 1 h 30 – 1 h 45. • El teatre s’utilitza com a eina de denúncia i crítica social des de la ficció, sense caure en espòilers. • Funcions: 20, 21, 22 i 26 de desembre (Estrena: 20/12, 21:00). Entrades: a l’Escrivà i a Entràpolis (amb prioritat per a socis de l’Ateneu). Temes principals Direcció i adaptació (nou cicle) • Nico Bassó assumeix la direcció per primer cop, amb assessorament puntual de Roger Cònsul. • Reforç del ritme escènic, amb canvis en entrades, sortides i mals entesos per donar fluïdesa sense trair el text base d’Albanell. • Convida el públic de Sant Just i el Baix Llobregat a gaudir d’una versió propera i fresca. Història i tradició • Els primers Pastorets de Sant Just van ser radiofònics (cap a 2009), per manca de temps per escenificar-los. • A partir d’aquí, el projecte teatral ha crescut fins a consolidar-se com a cita anual nadalenca. El muntatge 2019: repartiment, assajos i logística • Doble repartiment parcial: alguns papers es desdoblen per cobrir 4 funcions; altres (p. ex. el Josep) es mantenen per continuïtat. • Assajos des de l’1 d’octubre, 4–5 h setmanals + reforç en caps de setmana i generals la darrera setmana. • Reptes: coordinar la disponibilitat d’un elenc ampli i intergeneracional; s’imposa un treball escena a escena. L’escena com a espai de crítica social • El teatre es reivindica com a altaveu per tractar injustícies socials i actualitat mitjançant la ficció. • Es preserva la sorpresa: s’eviten detalls argumentals, però es confirma el leitmotiv de denúncia recurrent. Música, cabaret i personatges • Música i cançons en directe; un cabaret al centre de la funció aporta ritme i varietat. • Es confirmen figures clàssiques com els Crotals i el Majordom, dins la dinàmica habitual de Pastorets. L’experiència de Rosa Barber • Després de 10 anys, la Rosa subratlla que “Pastorets és com una droga”: canviar de paper, veu, cant i ball manté el repte viu. • El vestuari i la caracterització ajuden a “entrar” en el personatge; ha interpretat figures icòniques (com Rita Barberá) amb treball de veu i presència. • Els nervis són positius: una dosi d’adrenalina millora l’atenció i l’energia en escena. Calendari i entrades • Funcions: 20, 21, 22 i 26 de desembre (el 26/12 és l’última i tradicionalment més desinhibida). • Entrades: a l’Escrivà i a Entràpolis; prioritat de compra per a socis de l’Ateneu. Equip i cartell • Reconeixement a l’equip tècnic i de producció (so, llums, moviments d’escena, disseny i comunicació). • Cartell 2019: il·lustració cedida per la Carme i “transformada” per un dissenyador; composició amb clau visual i figures suggerides (àngel, dimoni/reina, soldat) deixades a interpretació del públic. Cites destacades "Pastorets és com una droga." — Rosa Barber "El teatre és una eina [...] per poder reivindicar [...] les injustícies socials." — Nico Bassó "Plena confiança amb els meus actors i actrius." — Nico Bassó Dades clau • Durada prevista de l’obra: 90–105 minuts (amb cabaret i música en directe) • Participants: ~50–60 (edats 6–7 fins a 70+) • Assajos: inici 1 d’octubre; 4–5 h/setmana + caps de setmana i generals finals • Repartiment: doble en part; papers troncals mantinguts per estabilitat (p. ex. el Josep) • Vendes: Escrivà i Entràpolis; prioritat per a socis de l’Ateneu • Públic: Sant Just i Baix Llobregat; esperit de família i comunitat

Temes principals • Doplet verista al Liceu: Cavalleria Rusticana (Mascagni) i Pagliacci (Leoncavallo), dues òperes d’un acte que sovint es programen juntes. • Estrella convidada: el tenor Roberto Alagna interpreta els dos protagonistes en una funció especial (18 de desembre). • Posada en escena: muntatge realista de Damiano Michieletto, amb giratori i ambientació a la Itàlia dels anys 50 (cotxes reals a escena). • Verisme: del corrent literari a l’òpera; música i històries d’“autenticitat” i passions primàries (gelosia, amor, tragèdia). • Accessibilitat: títols ideals per iniciar-se a l’òpera; melodies molt conegudes al cinema (p. ex. l’“Intermezzo” de Cavalleria a El Padrí III). • Experiència completa: dues òperes d’uns 70’ cadascuna, amb pausa al mig; gran producció d’alt nivell internacional (coproducció i guardons del Covent Garden). • Context històric: després del regnat de Verdi, el verisme obre camí fins a l’arribada de Puccini (p. ex. Manon Lescaut, 1893), eclipsant altres compositors. • Activitat al territori: xerrada gratuïta a la Biblioteca Joan Margarit/Can Ginestar amb claus d’audició, entrades amb descompte i autocar porta a porta. “És la representació de la vida en si mateixa”: el verisme porta la realitat a l’escenari, amb emocions a flor de pell i màxima expressivitat. Resum de la conversa El doblet verista: què veurem i per què junts • Es presenta el programa “Cavalleria Rusticana + Pagliacci”, dues obres d’1 acte i ~70’ cadascuna que, per tradició i paral·lelismes argumentals (gelosia, amor i tragèdia en poblets italians), s’ofereixen juntes. • El públic sovint reconeix les melodies sense saber-ho: l’“Intermezzo” de Cavalleria tanca El Padrí III; fragments de totes dues apareixen també a Toro Salvaje i anuncis. • Malgrat que Mascagni i Leoncavallo, en vida, no volien comparacions i evitaven el “doblet”, a partir dels anys 40 del s. XX s’estabilitza el format de programar-les plegades. Posada en escena i tècnica: realisme i giratori al Liceu • Direcció escènica de Damiano Michieletto: relat que enllaça les dues òperes (a Cavalleria ja s’anuncia l’arribada dels “pallassos” de Pagliacci), amb estètica realista i ambientació anys 50. • Giratori central (plataforma de grans dimensions) que revela exteriors i interiors d’una casa en moviment, amb canvis de decorat precisos “a la suïssa”. • Logística de gran format: ~60 professionals cada nit, 12 funcions, i fins a 15 tràilers de material. Producció guardonada del Covent Garden; “Champions” dels grans teatres europeus. Per què és ideal per iniciar-se • Trames mediterrànies i directes, sense simbolismes complexos: el que passa a l’escena és el que és, amb emocions immediates i verisme musical. • Experiència equilibrada: dues obres fortes separades per mitja hora de pausa (temps per “païr” Cavalleria abans de Pagliacci). Durada total aproximada: 2h45. • Moments culminants: l’“Intermezzo” i la processó a Cavalleria; “Ridi, Pagliaccio” i els últims 10’ de Pagliacci (clímax d’intensitat dramàtica). Figures i context històric • En el tombant de segle, Verdi havia eclipsat l’escena italiana; el verisme irromp amb Mascagni (1890) i Leoncavallo (1892). • Pocs anys després, Puccini (p. ex. Manon Lescaut, 1893) esdevé el gran referent i torna a “eclipsar” altres autors destacats del període. La cita de proximitat i avantatges • Xerrada de Pol Avinyó (divulgador musical del Liceu) a la Biblioteca Joan Margarit/Can Ginestar: introducció al verisme, claus d’audició i fragments il·lustratius. • Sortida al Liceu amb entrades de gran visibilitat a preu reduït (p. ex. 90 € vs 150 €) i autocar de porta a porta. • Funció del 18 de desembre amb Roberto Alagna (una de les grans veus llegendàries actuals) cantant els dos protagonistes.

Panorama general Entrevista a Roger i Rubén Córdova arran de l’exposició Weekend Song al Celler de Can Ginestà (Sant Just Desvern). L’obra articula el concepte de viatge en múltiples capes: físic, astral, espai-temps i interior, combinant videoart, fotografia i instal·lació amb un comissariat poètic. "Tirant els murs dimensionals" i viatjant "sense mapa" per fer de la fugacitat una melodia. Concepte de viatge i origen de Weekend Song Viatge com a canvi d’ubicació en sentit ampli: • físic • etèric/astral • creatiu • interior. Origen del projecte: cap de setmanes d’excursions on gravaven i Roger muntava vídeos sense planificació prèvia. Weekend Song és evasió i flux creatiu: • muntatge rítmic guiat per la música • exploració oberta del material. Idees clau Sense planificació: la peça comença sabent l’inici però no el final. La música marca el pols emocional i el sentit del muntatge. El recorregut de l’exposició Peça central i arquitectura conceptual Rosa dels vents-mirall: convida al visitant a escollir rumb i mirar-se (viatge interior). Poema-ànima escrit pels dos germans: L’exposició és una deconstrucció del poema; cada espai porta una runa i una frase del text com a guia curatorial. Espais destacats Astra (viatges astrals): retrats locals (p. ex., Edu i Guai) amb el seu viatge astral projectat al damunt (rius, carreteres, plans zenitals). Espai-temps: el viatge de la memòria amb fotografies antigues i el vídeo de l’Escola Núria (centre desaparegut) que activa records col·lectius. Mons imaginaris: paret col·laborativa amb 15 artistes (il·lustració, fotografia, tècniques mixtes), incloent l’Helena Córdova, Carme Malaret i Janira (contenidors de silenci), entre d’altres. Viatges astrals i paràlisi del son Els germans comparteixen episodis de paràlisi del son; alguns experts els ho presenten com a porta d’entrada a l’astral. Ambigüitat entre vigília i somni: ulls oberts, percepció de l’habitació. "Deixar-hi vol dir morir" — lliurar-se a l’experiència espanta, però és central al relat del viatge etèric. Procés creatiu i llenguatge audiovisual Captura itinerant: recull d’imatges durant 10 anys en viatges (Islàndia, Costa Rica, Indonèsia, EUA, Catalunya…). Muntatge rítmic de Roger: sensibilitat musical per fer viure el viatge a qui no hi va ser. Clau de comissariat: el menys és més per donar significativitat i respectar l’espai (el celler). "El menys és més" per potenciar l’arquitectura quasi sacra de la sala. Kotok: ofici, ritme i resiliència Estudi fundat el 2006; actualment centrat en sèries d’animació. Vuit anys de ritme intens de producció, superant una crisi econòmica mentre altres estudis tancaven. Direcció de Frederic Córdova; família implicada en l’art de diverses formes. ADN familiar i memòria Pare viatger (el "Capità Barbes"): inspira la idea que amb l’art també es viatja. Peça "1+1=8" (super-8 familiar digitalitzat + imatges actuals) celebra la família nombrosa. La Mari (musa i companya de Roger) i el seu ull blau icònic apareixen en diverses imatges. Muntatge i recepció Exposició multimèdia: múltiples monitors, projecció i sincronització. Muntatge contrarellotge amb el suport clau de Janira. Inauguració amb fort impacte emocional: visitants plorant, reconeixement institucional i comunitari. Futur i com seguir el projecte Voluntat de repetir l’expo d’aquí a 10, 20 i 30 anys, ampliant el diari de viatges. Xarxes: Instagram/Facebook (Weekend Song), dissenyando (Rubén) i web dissenyando.com. Post-programa Bloc musical amb M83 — Midnight City i informació de servei (podcast disponible al web de Ràdio Desvern). Tanca amb falques de graella i butlletí informatiu: discrepàncies Torra–Aragonès sobre la taula de diàleg per la investidura de Pedro Sánchez.

Context i convidada Gemma Ruiz Palà, periodista cultural de llarga trajectòria a TVC, conversa sobre la seva òpera prima, "Argelagas" (2016, Proa), ja amb múltiples edicions, i comparteix la gènesi, la recerca, el llenguatge i l’impacte del llibre, així com el seu segon projecte literari. "Les nostres heroïnes amb esperdenyes es mereixen més homenatges que tots els herois de pedra." Argelagas: origen i protagonistes Gènesi inesperada: a partir d’una cinta amb una entrevista universitària a la besàvia, guardada des dels 18 anys, que esdevé el germen narratiu. Protagonistes familiars (besàvia, àvia i tieta-àvia) que, en parlar de la seva vida, expliquen la història de moltes dones del país. Ruiz Palà es defineix com una mèdium que transcriu i dona forma a una oralitat poderosa. Idees clau De la crònica periodística a la ficció: pas valent i sense encàrrec, amb un rigor documental que impregna la novel·la. Les històries particulars esdevenen memòria col·lectiva de les classes populars catalanes. Revisió feminista de l’epopeia i la veu de les dones Heroïnes quotidianes: defensa d’un canvi de cànon —del culte als "grans homes" a l’homenatge a les dones que han sostingut família, llengua i cultura. Lideratges cooperatius: crítica als lideratges de "testosterona" i aposta per comunitats guiades per cooperació i cura. Veu silenciada: de la Ilíada (referència a Mary Beard) a la postguerra, la veu pública de les dones ha estat negada; cal restituir-ne el valor. Ascensor social i educació: l’accés a educació i cultura ha permès a noves generacions posar en valor aquestes vides. Recerca i rigor Treball de camp i arxius: viatges (Roma, Cartagena-Múrcia, Sabadell, Castellterçol), arxius i biblioteques, i valoració dels cronistes locals per entendre les lògiques de guerra i postguerra. Rigor periodístic: verificació de detalls (fins a la marca d’una beguda en una taula) i prudència amb dades econòmiques per no caure en inexactituds. El llenguatge: oralitat popular elevada a literatura Tria deliberada d’un registre col·loquial-popular com a català literari del llibre. Presència de castellanismes i lèxic genuí (ex.: fatu, atxura) i frases fetes de pagès, per reflectir fidelment l’oralitat de les classes populars. Condicions materials d’escriptura Set anys de feina compaginada amb la professió periodística. Reflexió sobre la fragilitat del sistema cultural i la manca d’ajuts que dificulta la creació sostinguda. Recepció i impacte Èxit editorial: múltiples edicions en pocs anys. Lectura en veu alta de Clara Segura: el text guanya volada escènica i inspira la possibilitat d’una adaptació teatral. Efecte en lectors: revalorització de les històries de les pròpies àvies; penediment de no haver-les recollit a temps; impuls a la memòria intergeneracional. "El silenci protegia" — però avui, preguntar i escriure repara. Títol, metàfora i coberta Argelaga: arbust modest, de flor breu, que rebrota després del foc i té punxes per defensar-se — metàfora de les dones resistents. Coberta: imatge de sororitat — dones juntes, rient, amb força alegre i imparable. El germen narratiu: la cinta de la besàvia Exercici universitari de "història de vida" (qüestionari) a la besàvia; anys després, por a perdre la cinta, rescat, reproducció i transcripció. Descoberta d’una gran narradora; el projecte creix amb entrevistes a familiars i investigació fins a esdevenir novel·la. El futur literari Segona novel·la (febrer 2020): contemporània, ambientada a la Barcelona d’avui, centrada en heroïnes invisibles. Punts destacats • Heroïnes quotidianes vs. "herois de pedra" • Veu i memòria de les dones, de la guerra a la postguerra • Rigor periodístic i recerca en arxius/cronistes • Llenguatge popular com a opció literària • Sororitat i resiliència (metàfora de l’argelaga) • Impacte en clubs de lectura i reparació intergeneracional • Noves veus: projecte contemporani a Barcelona

Context i idea central En aquest episodi s’explora la implantació d’“En Bici Sense Edat” a Sant Just Desvern: un projecte de voluntariat que, amb tricicles elèctrics adaptats, permet a persones grans o amb discapacitat tornar a gaudir de passejades per la ciutat. El diàleg combina visió social, logística municipal, finançament, crida de voluntariat i experiències emocionals reals. "Les ferides són lletges; les cicatrius són maques" — Lluís Casals, sobre transformar la soledat de la gent gran en vincles socials positius. Què és “En Bici Sense Edat” i per què importa Iniciativa global (Cycling Without Age, 2012, Dinamarca) que promou passejades en tricicles (passatgers davant, pilot al darrere) amb converses i connexió amb l’entorn. Vehicles adaptats i segurs: tricicles amb accés fàcil, cinturó, capota, manteta i assistència elèctrica. Beneficis clau: • Recupera la sensació de llibertat i ciutat per a la gent gran. • Fomenta l’intercanvi intergeneracional i combat la soledat. • Impacte emocional positiu i cohesió comunitària. "Acabes rebent molt més del que dones" — Carles Sánchez, sobre el retorn del voluntariat. Sant Just: com s’està implementant Paper de Sant Just Solidari (SJS) Acollida del projecte per part de SJS, entitat amb llarga trajectòria en cooperació. Mirada social: en societats amb pocs recursos, els avis sovint són més integrats i respectats; cal reforçar aquest respecte també aquí. Ajuntament i mobilitat Suport municipal per visibilitzar la bicicleta com a eina de mobilitat i cohesió social. Acompanyament en normativa, disseny de rutes i facilitació de relació administrativa (conveni amb SJS). Voluntariat: motivació, crida i prova pilot Per què enganxa • Sentit de comunitat: "no tot pot recaure en l’administració"; la societat que s’ajuda és més cohesionada. • Component lúdic i saludable: activitat amable, ritme tranquil (5–10 km/h), conversa i aire lliure. Crida de voluntaris i prova pilot Tricicle cedit temporalment per fer una prova pilot, visualitzar les rutes i sumar complicitats. Obert a tothom: no cal ser ciclista expert; l’assistència elèctrica ajuda i les rutes s’adapten al terreny. Col·lectius beneficiaris: persones grans i també infants/joves amb discapacitat. Captació: contacte amb CAU, esplai, Casal de Joves, Club Ciclista, clubs locals i xarxes socials. "Busquem jovent — els que s’han de menjar el món" — crida final per ampliar la base de pilots. Finançament i logística Cost per tricicle: entre 6.500 i 9.000 € (equips robustos, segurs i fiables). Territori amb pendents: cal assistència elèctrica potent i rutes dissenyades amb criteri. Sostenibilitat econòmica: un cop feta la inversió inicial, el manteniment (frens, cadenes, bateries) és assumible amb petites subvencions i voluntariat. Aliances i expansió Model en xarxa: Barcelona com a nucli d’acollida i suport a municipis (Saragossa, Sant Sebastià, Corella, etc.). Sant Joan Despí, Esplugues i entitats locals: bona recepció, clubs amb vessant solidària, i sinergies administratives i associatives. Conveni amb SJS: facilita gestió, facturació, visibilitat i continuïtat. Impacte social i cultural Efecte multiplicador del voluntariat: el suport públic es potencia quan s’activa la comunitat; l’administració no pot cobrir-ho tot. Reconeixement de la gent gran com a referents de memòria i saviesa; el projecte retorna dignitat, veu i presència a l’espai públic. Anècdotes i moments • Passejades que revisiten barris, mercats i llocs estimats; la ciutadania aplaudeix i s’atura per saludar. • Usuària revela haver estat arpa solista del Liceu durant 40 anys: la bicicleta com a porta a la memòria viva de la ciutat. • Filosofia slow: conversa i escolta al centre de l’experiència. Properes passes i com col·laborar Veure les bicis al carrer per fer créixer la comunitat i el nombre de passatgers/entitats participants. Voluntaris: sumar-se a les graelles de passejades (gestió senzilla via mòbil) i a la formació de conducció. Contactes: webs i xarxes d’En Bici Sense Edat i de Sant Just Solidari (fitxa del projecte, correu i formularis de contacte). Extra: servei informatiu d’última hora (Girona) ADIF aplica una mesura preventiva a l’estació de Girona per possibles mobilitzacions a la via en direcció nord; filtratge d’accessos i afectacions lleus puntuals als AVE cap a Figueres; situació en vies de normalització.

Episodi centrat en el cas de CineBaix (Sant Feliu de Llobregat) com a referent de cinema local autogestionat, la seva història de resistència, el projecte de mostres per preservar la diversitat cinematogràfica, la lluita per les estrenes (premieres) i una visió optimista del futur del cinema de pantalla gran malgrat l’auge de les plataformes. Context i perfil • Entrevista a Xavier Bax, programador, president i membre de la Junta de l’Associació CineBaix (antic Cinema Guinart), un dels pocs cinemes locals actius al Baix Llobregat (amb sis sales). "Vam néixer per la voluntat d’una ciutadania de reivindicar el paper del cinema a la seva ciutat." Els orígens i el model CineBaix De crisi a reobertura • El Cinema Guinart entra en fallida el 2003 per la competència del multiplex i la inversió per ampliar-se de 3 a 6 sales. • Neix la Plataforma Ciutadana pro Cinema; l’Ajuntament adquireix l’edifici i l’associació compra l’equipament a baix cost. Reobertura el 2005 sota el model d’autogestió. • Segona gran crisi: la digitalització (projectors a ~70.000 € cadascun). Finançament ètic via COP57 permet superar-la. • Avui, prop de 700 socis de la comarca, sostenibilitat i creixement continu. Programació i diferenciació • Membre d’Europa Cinemas: mínim 60% de cinema europeu a la cartellera. • Programació diferent dels centres comercials: autor, diversitat geogràfica, òperes i ballets, cicles educatius i documentals. "El 60% de les càrregues de treball del cinema és a través de voluntariat." Teixit associatiu i voluntariat • El teixit associatiu local és clau en el naixement i consolidació del projecte. • Voluntariat sosté ~60% de les tasques; equips contractats cobreixen la resta. Model cívic i comunitari. Les Mostres de CineBaix: diversitat que no arriba als circuits • Quatre festivals anuals sota el paraigua “Mostres de CineBaix”: - Mediterrània i Llevant (novembre; mostra originària nascuda el 2007) - Àsia (gener) - Llatinoamèrica (març) - Àfrica (maig) • Objectiu: protegir i promocionar la diversitat cultural i donar pantalla a cinematografies invisibles als circuits comercials (Àfrica, part d’Àsia i Llatinoamèrica). • Països i territoris representats a la mostra Mediterrània i del Llevant: Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Líban, Kurdistan, Síria, Iran, Aràbia Saudita. Selecció de films i guerra de premieres D’on s’alimenten les mostres • Curadoria a festivals clau: Tarifa (referent africà), Màlaga i San Sebastián (Horizontes Latinos) per a Llatinoamèrica; seguiment de Cannes, Venècia, Berlín, Londres. • Creix l’accés a visionats online (amb rigor) quan no és possible veure-ho en sala. La competència per les estrenes • Altra cara del sector: competència per les ‘premieres’ (estatals i catalanes), amb jerarquies i prioritats de festivals (p. ex. Sevilla pot tenir prioritat sobre altres). • A la secció oficial de la mostra Mediterrània i Llevant s’aconsegueixen 16 pel·lícules totes en estrena catalana i 4 en estrena estatal. "Qui fa una estrena a Espanya està al top 10." Convidats, focus i context • Atractiu afegit: presència de directors/es i experts per contextualitzar. • Focus país: Iran (4 films). Quan no és viable portar autores/autors, s’incorpora una veu experta per explicar context social, polític i cinematogràfic. • Temàtica destacada: immigració (presència de periodistes especialistes per ampliar mirada). • Exemples citats: - Documental “Barados” (immigració) - Aràbia Saudita: de la directora de “La bicicleta verda” (arriba “El candidat perfecte”) - Líbia: història d’un equip de futbol femení enmig de la guerra (cruïlla entre conflicte i gènere) • Obstacles reals: guerres com la del Iemen impedeixen, de vegades, assegurar còpies; la mostra ho supleix amb articles de context (suplement de 16 pàgines amb La Directa). Plataformes i cooperació: el valor diferencial • Cooperació entre festivals per sumar (i no competir): aliances amb Tarifa, Asian Film Festival Barcelona (aportació de 4 films d’Iran) i Festival de Cinema del Kurdistan (film + director). • El “camp de batalla” actual és el contingut (no tant la tecnologia): cas Disney compra Fox com a resposta a Netflix. • Valor de CineBaix: oferir continguts únics i recents que no són als centres comercials ni, de moment, a les plataformes de streaming. "Fem allò que no fan els altres... aquesta invisibilitat també ens empobreix." Públic, educació i impacte • Malgrat multisales com Esplau (28 sales) i l’auge de plataformes, CineBaix no perd públic: creix el nombre d’espectadors i de socis. • Programació plural: - Estrenes de cinema europeu i d’autor - Òperes i ballets en directe - Cinema infantil en català - “Mostra Educa” i “Cinema i educació”: més de 8.000 alumnes l’any en continguts vinculats als drets humans - “Cinema Documenta”: una pel·lícula + un llibre • Sostenibilitat: combinació de voluntariat, autogestió, ajuts d’Europa Cinemas, Ajuntament de Sant Feliu i finançament ètic (COP57) per a grans inversions. "Ni les grans multisales ni les plataformes ens han tret públic." Futur del cinema local: una visió optimista • Reconducció del sector: distribuïdores i productores admeten l’error d’haver menystingut els cinemes de proximitat. • Públic de barri i de proximitat (persones sense vehicle, no amants dels centres comercials) troba a CineBaix la seva “sala de casa”. • Convergència entre plataformes i exhibició: Netflix ja compra o acorda amb sales per a estrenes en pantalla gran. • Referent de política cultural: model francès (quotes i xarxa de sales a tot el territori) com a camí per enfortir el cinema local i l’ecosistema professional. "El futur del cinema de pantalla gran és gran i viu." Extres del programa • Anunci solidari: recapta d’aliments de Càritas Sant Just (llista de productes i punts de recollida). • Peça musical: “Ain’t No Mountain High Enough” (Marvin Gaye & Tammi Terrell). • Butlletí informatiu: Clara Ponsatí i l’euroordre (la policia britànica la considera desproporcionada i demana més informació).

Resum Entrevista a la cantant i intèrpret Sagar-ho (Sabrina García Rodríguez) sobre el seu debut amb la cançó «Mentires», el seu recorregut vital entre Uruguai i Catalunya, les influències musicals, el procés creatiu amb productors, l’impacte a plataformes digitals i els seus plans imminents (videoclip i noves cançons). "Al son de tus mentiras voy bailando..." "Em sento catalan-uruguai" Punts clau Identitat i trajectòria: Nascuda a Montevideo (Uruguai), criada a Florida fins als 12 anys i posterior arrelament a Sant Just (Barcelona). Es defineix com catalan-uruguai. Nom artístic: Sagar-ho (joc amb inicials dels cognoms) per a la música; com a actriu també fa servir Sabrina Garo. Estil musical: Electrolatino cumbiero, amb arrels de cúmbia i influències de folklore uruguaià, reggaeton, hip-hop, flamenc i rumba. No és reggaeton pur. Procés creatiu de «Mentires»: Desenvolupada amb Red Star Music (Estela i Marcos) a partir d’un “esquelet” de tema; Sagar-ho hi aporta la seva interpretació com a punt fort. Producció cuidada amb guitarres i capes instrumentals. Impacte digital: Aproximadament 600.000+ reproduccions a Spotify i prop de 8.000 a YouTube en dos mesos. Sonant a ràdios d’Uruguai i a Ràdio d’Esvern. La cançó ha inspirat coreografies fins i tot a Rússia. Videoclip: En fase final amb teaser de 20 segons i estrena imminent. Direcció/producció amb Antonio Olmos. Xarxes i presència: Perfil dedicat a Instagram: Sagaro. També a YouTube i altres plataformes. Futur: Reunions amb productors per a nous llançaments i col·laboració amb compositor/pianista amic. Explora escriptura pròpia i possibles fusions d’estil. Perfil de l’artista Formació i escenari: Animació turística i art dramàtic; experiència en shows, improvisació i interpretació (match d’impro). La interpretació és el seu distintiu. Herència familiar: Tradició artística per part de la mare: tieta amb grup de cúmbia, oncle cantant de folklore, familiars a la ràdio. Referents: Admira Rosalía pel seu recorregut i producció. La cançó «Mentires» Gènesi: Red Star Music li presenta la base; Sagar-ho connecta amb l’estil i hi suma matís interpretatiu a l’estudi. So i influències: Electrolatino cumbiero amb aire uruguaià. L’enganxosa fa que entri a llistes i funcioni a classe de ball. Disponibilitat: iTunes, Google Play, Deezer, Spotify, Apple Music, Amazon, Tidal, YouTube, entre d’altres. Videoclip i promoció Teaser de 20'' a Instagram i estrena del videoclip oficial en breu. Equip: Direcció i producció amb Antonio Olmos. Enfoc creatiu en plans, vestuari i maquillatge dissenyats per l’artista i l’equip. Futur i procés creatiu Nous temes: Tornada a l’estudi amb productors; sessions de composició amb pianista/compositor. Exploració d’estil: Obertura a fusions i a trobar el camí propi entre les seves múltiples influències. Visió interpretativa: Fer seva cada cançó per mantenir la credibilitat i la connexió emocional amb el públic. On seguir-la Instagram: Sagaro YouTube i streaming: «Mentires» disponible a les principals plataformes.

Panorama general Entrevista a Viviana Zappa sobre l’obra de teatre "El millor per als nostres fills" (Tantarantana, Àtic 22), inspirada en la secta australiana The Family liderada per Anne Hamilton-Byrne, i conversa sobre els temes ètics i psicològics que travessen l’obra: el condicionament psicològic en l’educació, els límits de l’amor com a pretext de control i els paral·lelismes amb la criança quotidiana. La segona part incorpora la faceta musical de Zappa, amb el tema "Coração Vagabundo" i el projecte V&B, i un apunt sobre la seva participació en una sèrie local. Tanca amb una crida a assistir a l’obra i un butlletí informatiu. L’obra i la seva base real Fitxa i origen del projecte • Escrita per Elisenda Coll i dirigida per Simona Quartucci. • La idea neix quan Montse Folgado veu un documental sobre The Family i proposa portar-ne la història a escena; inicialment es plantegen improvisacions, però finalment Coll escriu un text complex i parcialment ficcionat basat en fets reals. La secta “The Family” (Austràlia, anys 60–90) • Liderada per Anne Hamilton-Byrne amb el suport del metge Raynor; disciplina extrema, especialment amb nens. • Pràctiques d’“iniciació” amb LSD i experiències psicotròpiques; fins i tot un hospital sota control de la secta. • La Sara (inspirada en la real Sara Moore) s’escapa i denuncia els maltractaments; posteriorment n’escriu les memòries. • Actualització: Hamilton-Byrne va morir el juny d’aquest any; havia estat anys en una residència per demència. "Només era amor, només amor" — l’argument recurrent d’Anne per negar qualsevol maltracte. Temes i preguntes clau de l’obra • L’obra explora amb crueltat i tendresa el condicionament psicològic en l’educació, i posa sota sospita la família i la societat com a formes que poden deformar la identitat, sovint "en nom de l’amor". • Preguntes centrals: on és el límit entre educar i dominar? Què justifiquem sota el paraigua de l’“amor”? • Paral·lelisme entre un model extrem (una secta) i microcomportaments quotidians en la criança que també poden condicionar. Repartiment i estructura • Viviana Zappa és l’Anne, la gurú; paper complex al qual l’equip dona capes d’humanitat. • Montse Folgado és la Sara; Javi Príncep és Roland (de nens i d’adults, es retroben i discuteixen el passat). Marta Genís fa de Margaret (tieta/educadora) i també de mare en un marc més arquetípic. • Raül Tortosa encarna tres papers: marit de la Sara (cameo), doctor de la secta (braç dret d’Anne en el subministrament d’LSD) i pare arquetípic. • Dramaturgia amb flashbacks i flash-forwards; dinamisme i desdoblaments d’actors. Recepció i impacte • La majoria de l’audiència surt remoguda tant per la història com per la reflexió final. • Algunes persones reaccionen a la defensiva ("no em diguis com he d’educar els meus fills"), però molts reconeixen petites coses que es poden canviar. Procés interpretatiu i metodologia • Per construir l’Anne, Zappa suspèn judicis i treballa des de la comprensió del personatge; procés llarg que inclou documentació i una hipòtesi escènica sobre el seu origen. • Referent tècnic: tècnica Meisner (formació amb Javier Galito-Cava). "Viure de veritat sota circumstàncies imaginàries" — principi clau de la tècnica Meisner. • Viviana, mare de tres fills, comparteix com l’obra li ha servit de mirall per evitar, en la mesura del possible, patrons de control disfressats d’“amor”. Faceta musical de Viviana Zappa • Escolta d’un fragment de "Coração Vagabundo" (presentació a Tallers de Música; YouTube). • Projecte V&B (abans, "Vivi and the Bobos"): banda de Sant Just d’uns 10 membres; versions de pop/rock en anglès (Amy Winehouse, U2, Suede, Oasis, Cranberries, Radiohead...). • Actuacions a festes de Sant Just i participació com a banda en un capítol d’una sèrie local ("Sant Just Fiber"); enregistren "Malagueña Salerosa" per a la B.S.O. de la sèrie. Informació pràctica • L’obra és a la Sala Àtic 22 del Tantarantana fins al 3 de novembre; algunes funcions ja exhaurides.

Context i idea central Conversa amb dos testimonis clau de les Festes de Tardor de Sant Just (Gaspar Oriolz i Jaume Campreciós) per repassar 50 edicions: dels orígens comunitaris a l’Ateneu i la SEAS/CEES, passant pel punt d’inflexió del 1974 amb la sortida al carrer i la participació massiva, fins a l’actualitat, marcada per canvis cíclics, institucionalització i nous reptes (burocràcia, costos, seguretat). "I per què no els organitzeu vosaltres?" — detonant de l’autogestió juvenil el 1974 Orígens (1970–1973): Ateneu, jovent i context Any 1970: 1a edició; avui se’n compten 50 edicions (no exactament 50 anys). Ecos de la modernització social i del Maig del 68 en un país encara sota dictadura: creix la iniciativa juvenil. El motor local: Ateneu i grups joves de la SEAS/CEES, amb la remodelació de l’equipament (Sala Cinquantenari) i una nova junta. Primer cicle (70–73): programació sobretot a dins de l’Ateneu (gimcanes, cançó), poca cultura al carrer. "No hi havia activitat al carrer"; la festa major d’agost decaia i molta gent marxava. 1974: el gir cap al carrer i la inclusió Conflicte i assemblea: la Junta va vetar una conferència (G. García Márquez/V. Vargas Llosa) per por; l’assemblea va acabar cedint l’organització als joves. Neix un model obert i popular: sortir al carrer, incloure castellanoparlants (programa 1974 bilingüe: “Fiestes de Otoño”). Aparició d’icones participatives: Sant Just al carrer, Tàpies al carrer, concurs de pintura ràpida, gimcanes i primer gran ball popular. Ponts culturals: recitals que barregen cançó catalana i flamenc (p. ex. amb Manuel Gerena), obrint públics. Boom i creativitat (mitjans 70–85) Expansió fins a 10–12 anys d’efervescència: més carrers, més entitats i animació itinerant. Arriben els Comediants: viuen amb famílies locals, cultura viva a peu de carrer. Surt la segona fornada: el grup de teatre Xiveques (cabaret al Pati del Roure, paròdies de la vida local), jovent de 18–20 anys al capdavant. Censura, por i transició En ple final del franquisme, censura prèvia a l’“Estaca” de Lluís Llach (no la va poder cantar, però la va tocar i la gent la va cantar). Cinefòrum: es projecta “Viridiana” (Buñuel), pel·lícula prohibida, enmig de temor i estat d’excepció esporàdic. "No la va poder cantar, però la va tocar… i la gent la va cantar." Institucionalització i tendències recents Des de mitjans 80: comissions i Ajuntament assumeixen pes organitzatiu; alhora, la Festa Major es revifa (nucli, grocs vs blaus), especialment arran de Barcelona 92 (la gent es queda i participa més). Les Festes de Tardor es concentren més en Sant Just al carrer i la Nit al carrer; creix el públic però baixa la participació organitzativa. Fenomen cíclic: pujades i baixades d’implicació generacional. Logística, costos i números (abans vs ara) Abans: preus assequibles, percentatges de taquilla, auto-muntatge (tarimes) i mezenatge local. Ara: burocràcia, assegurances, normatives de seguretat i cachés més elevats compliquen l’autogestió juvenil. Exemple 1974: pressupost 178.600 pessetes; Ajuntament (35.000 al fons + 21.000 en suports específics); resta via aportacions d’empreses i particulars. Lluís Llach (1970): 30.000 pessetes (la Junta ho veia car). Records i llegat Sensació de joventut i certa inconsciència creativa que va permetre fer coses avui més complicades. Orgull per un fenomen comunitari que encara dura i es reinventa. Idees clau • Ateneu + SEAS/CEES: bressol del moviment festiu i cultural • 1974: any clau d’autogestió juvenil, obertura al carrer i inclusió lingüística • Censura i por convivint amb audàcia i creativitat • De la participació massiva a la institucionalització, amb cicles generacionals • Reptes actuals: costos, burocràcia i seguretat vs mantenir esperit comunitari

Resum general Entrevista amb la Gala Peiré i en Diego Ingol, de la companyia Germanes Pico Hueso, sobre l’espectacle “Excalibur i altres històries d’animals morts”. La peça, nascuda de diverses residències artístiques, és un format híbrid que barreja programa de televisió en directe, titelles, teatre documental i humor negre per abordar com la por es fa servir com a eina de control de masses. Les figures de la Dolly (l’ovella clonada) i la Laika (la gossa enviada a l’espai) donen veu —amb sàtira i irreverència— a qüestions de manipulació mediàtica, responsabilitat col·lectiva i contradiccions quotidianes. L’obra destaca per la seva estètica handmade (escenografia i titelles amb materials reciclats) en contrast amb una tecnologia de realització audiovisual en directe molt treballada. Va adreçada principalment a públic adult/jove a partir de 14 anys (llenguatge cru i contingut dens). A Sant Just, s’emmarca dins les Festes de Tardor i inclou un col·loqui amb veus del sector per debatre sobre creació escènica. En un context convuls, defensen la cultura com a espai de resistència i mantenen les funcions. Temes principals • Residències artístiques com a mètode de treball i creació distribuïda en el temps • Origen en el joc de cartes “Expolio”: por i poder com a eixos dramatúrgics • Animals com a bufons: sàtira per dir l’indicible i activar l’empatia • Híbrid escènic: TV en directe + titelles + teatre documental + comèdia • Handmade i reciclatge en titelles/escenografia vs. alta tecnologia de realització • Públic i edats: recomanat 14+; llenguatge directe i contingut informatiu dens • Recepció crítica i contradiccions: evitar l’adoctrinament i obrir interpretacions • Arrelament local: públic de Sant Just, cultura contemporània i teixit comunitari • Col·loqui postfunció: debat sobre teatre de creació i ecosistema • Cultura com a resistència: decisió de no cancel·lar i reivindicació del pensament crític Moments i idees destacades “La por com a eina de control de masses i el poder: com es mou la gent a través d’aquesta por.” “Parlar en boca d’animals ens permet ser més agressius, absurds i satírics, i dir coses que ens costaria dir com a persones.” “No volem adoctrinar: oferim possibilitats i contradiccions perquè cadascú hi pensi.” “La cultura és un espai de resistència; fem més fent-la que cancel·lant-la.” Formats i procés creatiu • De l’embrionari joc “Expolio” (mig any de desenvolupament i mostres amb públic) a una realització televisiva en directe que articula escenes i ritmes. • Procés dilatat per residències (Nau Ivanov, entitats de Mallorca i Menorca): capes successives de contingut i forma. • Titelles i escenografia fabricades amb materials reciclats (la Dolly, feta amb una mopa), il·lustracions en escena i maquetes; equilibri entre manualitat i dispositiu tecnològic complex. Informació pràctica (Sant Just) • Passis: dissabte 19/10 a les 19:30 (dos quarts de vuit) i diumenge 20/10 a les 19:00, a la planta superior del mercat. • Entrades: gratuïtes via Entràpolis (reserva prèvia). • En el marc de les Festes de Tardor (50 anys). Organitza: col·lectiu Persona. • Col·loqui dissabte després del passi: amb Clara Nervión (Time Out), Clara Aguilar (col·lectiu Va) i Lali Álvarez. • Durada: ~65–75 minuts. • Recomanat: 14+ (llenguatge cru i temàtica densa).