
Resum executiu Entrevista amb Juli Ochoa sobre el seu article a academia.edu, "La terrible Pesta Negra de 1651 a Sant Just", que analitza l'epidèmia del segle XVII a la zona. Va ser una de les més mortíferes documentades, amb el pic entre 1651 i 1652, i una durada aproximada de 1648 a 1654. Va arribar per via marítima (embarcació magrebina cap a València) i es va estendre per Tortosa fins al Baix Llobregat. Tot plegat en ple final de la Guerra dels Segadors, fet que va agreujar la crisi: "va ploure sobremullat". Lluitaven amb confinaments, quarantenes i, sobretot, amb enterraments fora de sagrat per evitar contagis. L’impacte social i patrimonial va ser profund: nissagues extingides, canvis de titularitat de masies i interrupció de línies hereditàries. Cites destacades "Va ser la més mortífera que es recorda." "Va ploure sobremullat." "Inclús diria que... igual o més terrible que la grip espanyola de 1918." Punts clau Cronologia: 1648-1654; pic el 1651-1652. Context: arribada via València → Tortosa; coincidència amb la Guerra dels Segadors. Mesures: confinament, quarantena i prohibició d’enterrar a sagrat; fosses en camps i masies. Impacte: mortandat elevada, nissagues trencades i canvi de propietaris de masies emblemàtiques. Fonts: registre en llibres d’òbits; consultables a l’Arxiu del Bisbat de Sant Feliu. Dades: no es donen xifres totals; s’exposen casos il·lustratius per proximitat i memòria local. Masies afectades i casos rellevants Can Vilà: mor l’hereu Josep Sant Feliu i Miró i una germana; passa la titularitat a una altra germana casada amb un Vilà; canvi de nissaga. Enterraments en feixes de la propietat. Torre Blanca: els Massana (masovers) perden tres fills; la família desapareix del mapa local. Can Freixes: propietat de Lluc Cabeça (doctor en medicina i dret, ciutadà honrat de Barcelona). Mor ell i la seva dona; la casa passa al gendre, que la ven als carmelites com a casa de repòs. Canvi de titularitat i continuïtat religiosa al segle XVIII. Can Cortés: moren el cap de casa (Pau Cortés i Solà) i fins a cinc persones de la família. Enterrats provisionalment a la bassa del molí fariner (ruïna propera, de Can Puig de les Bases). El marmesó Cardona en recupera les restes i les porta a sagrat un cop passada l’epidèmia. Mesures i pràctiques sanitàries de l’època Aïllament: confinament i quarantena com a mitjans principals. Sepultura: prohibició d’enterrar a les parròquies; ús de camps, feixes i infraestructures en desús. Riscos i conservació: enterraments condicionats per humitat, acidesa i alteració del sòl; excavacions modernes (p. ex. Sagrera) han trobat esquelets en bon estat. Fonts i arxius Registre sistemàtic als llibres d’òbits des del Concili de Trento. Consulta actual a l’Arxiu del Bisbat de Sant Feliu (els llibres parroquials ja no són a l’arxiu parroquial). L’article prioritza casos amb noms i masies per evitar fredor estadística i reforçar la memòria local. Connexions territorials Esplugues: baixes a Can Carbonell (Esplugues), branca d’un fadristern de Can Carbonell (Sant Just); mostra l’abast comarcal de la pesta. Sant Feliu: recerques recents (Marilú Retuerta) apunten també a impacte notable a la vila veïna. Paral·lels contemporanis i referència cultural Paral·lelismes amb la COVID-19: restriccions, mobilitat reduïda, tensions entre autoritat i solidaritat. Albert Camus, "La pesta" (1947): utilitza l’epidèmia a Oran com a vehicle per reflexionar sobre autoritarismes, religió i la solidaritat. Un mirall útil per pensar l’experiència col·lectiva actual. On trobar l’article Disponible a academia.edu: cerca "La terrible Pesta Negra de 1651 a Sant Just" de Juli Ochoa.










