episodis

Resum de la conversa Entrevista telefònica entre la Mireia i en Martí Urriols, que fa uns quatre mesos que viu a Santiago de Xile, sobre la gestió de la COVID-19, el confinament, les desigualtats socials i la seva situació personal i administrativa. Cronologia i context En Martí arriba el 24 de febrer, just abans de l’esclat a Espanya. Al principi, a Xile s’observa la pandèmia “de lluny” i sense mesures clares; moltes persones opten per l’autoconfinament. "La gent es va començar a autoconfinar a casa, una mica els que podien." Resposta governamental i gestió Estat de línia neoliberal que retarda mesures per no aturar l’economia. S’implementen quarantenes per barris/comunes, de manera intermitent; tard, arriba quarantena total a Santiago (dues setmanes quan parlen). Percepció d’incompetència del govern de Piñera i del ministre de Sanitat, amb manca d’empatia social. "Qui sap si aquest virus pot mutar i transformar-se en bon virus, no?, en bona persona." Desigualtats i economia Gran pes de l’economia informal (venda al carrer, treballs en negre) fa que molta gent no es pugui confinar. Organització d’olles comunes als barris més vulnerables. No existeixen ERTEs com a Espanya; ajuts públics insuficients; forts contrastos socioeconòmics. "Encara hi ha molta gent que surt al carrer, perquè, si no, no menja." Sanitat i xifres Sanitat pública molt precària i col·lapsada; fins i tot amb copagaments en serveis públics. Dies amb rècord de contagis (prop de 6.500 en 24h); en Martí diu conèixer més casos propers a Xile que a Europa. Desconfiança en les xifres oficials; acusacions de manipulació de dades. Situació personal d’en Martí Va arribar amb una telefeina que s’ha acabat; ara en situació incerta. Tràmits de visat temporal aturats; pròrroga de turista de 3 mesos si es paguen ~100 €. Contrasta la facilitat d’un europeu amb les dificultats de migrants haitians sense recursos. Mascaretes: requisit per entrar a botigues des de ben aviat; control a la seva comuna, però normes variables segons barri. No preveu tornar a curt termini; valora quedar-se i veure l’evolució. Inquietud per l’hivern austral. Moviment social i futur Abans de la pandèmia hi havia protestes per una nova Constitució; la crisi ho frena però persisteix l’esperança de reprendre la mobilització. Elevada desconfiança envers el govern per la repressió prèvia i la gestió actual. Vida a Xile abans del confinament Va visitar l’Araucania (territori maputxe), Parc Conguillío: paisatge natural molt destacat. A Santiago, centre blindat, murals i edificis protegits arran de les protestes.

Resum Entrevista amb l'Adrià Vila, estudiant en Erasmus a Praga, sobre com ha viscut la pandèmia de la COVID-19 a la República Txeca: el confinament més flexible que a Espanya, la vida a la residència d’estudiants, la reobertura de l’oci nocturn, els estudis en mode online i els plans de retorn i pràctiques. "Dues setmanes de por" i un "Erasmus amb mascareta" que ha acabat sent gairebé normal a Praga. Punts clau Confinament flexible a Txèquia: sortides permeses des del primer dia, sempre amb mascareta; només dues setmanes de màxim respecte i incertesa. Impacte limitat en el dia a dia: menys turisme i locals tancats al principi, però rapidesa en la desescalada i retorn a una normalitat molt alta. Universitat en online: classes virtuals molt aviat; avaluació principalment amb treballs (essays de 10 pàgines) i alguns exàmens temporitzats. Vida social: al principi festes internes a la residència; més tard, bars i discoteques reoberts amb aforaments controlats però amb ambient gairebé habitual. Comparativa amb Espanya: percepció que Txèquia va 3 setmanes per davant en reobertura; mascareta obligatòria des de l’inici (ara només en transport públic i espais concrets). Retorn i futur: intenció de tornar el 2 de juliol; pròxim curs amb pràctiques (opcions entre mitjans/uni i clubs de futbol); incertesa sobre Erasmus del curs vinent. Context i experiència Arribada a Praga al febrer; en pocs dies arriba la pandèmia. Tot i això, la gestió txeca permet sortir a parcs i espais oberts amb mascareta des del primer moment. A la residència, aproximadament un terç d’estudiants (sobretot espanyols i italians) van marxar; alguns han tornat després. L’Adrià decideix quedar-se per qualitat de vida i comunitat. "La balança es decanta a favor de quedar-se aquí." Oci i mobilitat Inici amb activitats internes (disfresses, pel·lícules) i, amb la desescalada, retorn a bars i discoteques. A discoteques: entrada amb mascareta, però dins poques diferències percebudes; aforament limitat a 300 persones. "Les diferències a la discoteca… no existeixen." Viatges interns facilitats: al principi en grups petits, després fins a 10 persones i més; turisme rural i ciutats sense aglomeracions. Universitat i avaluació Tancament ràpid i transició primerenca a l’online. Dificultats de concentració (idioma, entorn de residència), però curs superat. Avaluació: sobretot essays de 10 pàgines per assignatura i alguns exàmens en temps limitat. L’Adrià ja està de vacances. Salut i mesures Dades aproximades que cita: uns 9.000 casos i 300 morts a la República Txeca (en el moment de l’entrevista). Tests: no se li ha fet cap test; es van oferir gratuïts al centre de Praga durant el pic, però no hi va anar; es troba bé. Mascareta: obligatòria des del dia 1; ara només en transport públic i alguns espais. Retorn i perspectives Vol tornar el 2 de juliol; rutes aèries reobrint. Curs vinent: pràctiques obligatòries (dues vies: clubs de futbol —ha enviat CV a molts— i opcions de la universitat/mitjans). Inquietud pel tracte als becaris en l’actual context. Dubtes sobre l’Erasmus del proper curs, condicionat per vacunes, antivirals i situació epidemiològica. Comparativa i conclusió Percepció que Txèquia ha anat per davant en desconfinament: terrasses obertes fa un mes, centres comercials i botigues parcialment reoberts aviat; ara gairebé tot obert (cinemes, etc.). Experiència única: un Erasmus amb mascareta, amb menys turistes i espais icònics buits (com el pont de Carles) i una normalitat més ràpida que a Espanya. "Un Erasmus amb mascareta" que es recordarà com una experiència única i irrepetible.

Context i convidada Entrevista a Beatriz Silva, presidenta d’ALCER Barcelona, en el marc del Dia Nacional del Donant d’Òrgans i Teixits. "És un dia d’agraïment" als donants i a les seves famílies. Per què és important aquest dia? Homenatge públic a les persones donants i a les famílies per la seva generositat. La donació ofereix una segona oportunitat de vida a moltes persones malaltes. Aquest any, a causa de la COVID-19, els actes han estat virtuals. Impacte de la COVID-19 en donacions i trasplantaments Caiguda dràstica dels trasplantaments a Catalunya: Gener: 88 Febrer: 99 Març: 18 Causes: UCIs plenes, falta de quiròfans disponibles i requisits estrictes de seguretat. Es preveu una reanudació progressiva dels programes de trasplantament. Lideratge d’Espanya i Catalunya Durant prop de 30 anys, Espanya ha estat líder mundial en donació i trasplantaments. El 2020 (pandèmia) ha alterat les xifres habituals, però es confia a recuperar el ritme. Qui pot donar? Tipus de donació En principi, tothom pot ser donant; la valoració final és mèdica i es fa en UCI. Tipus: Donació en vida: sobretot ronyó (en tenim dos) i fetge (parcial). Donació de cadàver: la més habitual per a la majoria d’òrgans i teixits. Òrgans més necessitats i urgència Per volum, el més sol·licitat és el ronyó (uns 1.200 pacients en llista, xifra aproximada). Òrgans amb urgència 0: cor i pulmons (situacions de vida o mort). La diàlisi és un tractament substitutiu que permet esperar el trasplantament en el cas del ronyó. L’impacte d’un donant "Un donant pot salvar la vida de fins a 8 persones." - Òrgans i teixits que es poden trasplantar: cor, pulmons, ronyons (2 receptors), fetge, intestí, còrnies, ossos i altres teixits. El paper d’ALCER Barcelona ALCER no fa trasplantaments; ofereix acompanyament i assessorament: Psicològic Dietètic Social/assistencial La part mèdica i quirúrgica és exclusiva dels hospitals. Causes de la insuficiència renal crònica (IRC) Hipertensió arterial, diabetis i altres malalties renals (hereditàries o no) poden conduir a IRC. Evolució: pèrdua progressiva de funció renal fins a requerir diàlisi o trasplantament. Viure en diàlisi i l’esperança del trasplantament Diàlisi: 3 dies per setmana (dia sí, dia no), neteja extracorpòria de la sang; és un tractament dur i canvi de vida. "El trasplantament és un regal de vida" i la millor opció terapèutica per al pacient renal. Perfil de pacients Afecta més els homes (estadísticament). Major presència de persones >60–65 anys, però pot afectar totes les edats (incloent nadons). L’edat redueix la funció renal; hi ha pacients en diàlisi fins i tot amb >90 anys. Mites i seguretat de la donació El cos no queda desfigurat després de l’extracció. Donació en vida del ronyó: Avaluació exhaustiva, controls regulars i vida normal (fins i tot més llarga pel seguiment mèdic). Garanties legals: consentiment davant un jutge per assegurar voluntarietat i absència de coacció. Els metges només procedeixen si és segur per al donant. Crida final "Donar és estimar". - Agraïment als donants i families i crida a promoure la donació tot l’any.

Visió general Formiga Film Festival neix com a mostra de cinema de transformació social impulsada per la col·laboració entre Cinema La Gresca i MTK Space, amb el suport de la Sala 7 (virtual) de Cinebaix. Se celebra del 8 al 21 de juny i combina projeccions online amb col·loquis i cinefòrums per fomentar l’aprenentatge mutu i el networking —el seu “formiguer”. "l'audiovisual i el cinema és capaç de generar una transformació en la societat" Participants i organització • Organitzadors: Cinema La Gresca i MTK Space • Plataforma: Sala 7 de Cinebaix (virtual) • Participants a l’episodi: Raül Navarro, Laia Vidal, Albert Marçà i el/la locutor/a de Ràdio Desvern Origen i filosofia D’on sorgeix el projecte i el nom “Formiga” • Confluència de dos projectes molt similars (Gresca + MTK) que Cinebaix va ajudar a connectar. • S’autodefineixen com a mostra més que no pas festival: creixement pas a pas com una formiga, amb col·laboració i perseverança. Què és “cinema de transformació social” • Emmarcat en projectes singulars i l’economia social i solidària (ESS). • Peces amb poc pressupost però molta intencionalitat, que informen, denuncien i obren mirades. • Objectiu: incidir en la realitat i propiciar canvis positius. "exposar una forma de vista que no et planteges habitualment" Format i programació Calendari en dues setmanes • Setmana 1: pujada de tots els continguts perquè el públic els pugui veure en qualsevol moment. • Setmana 2: col·loquis i cinefòrums amb equips creatius i agents socials dels projectes. Col·loquis i metodologia • Es faran via Zoom, gratuïts i oberts amb inscripció prèvia. • Espai per a preguntes del públic i per assessorar projectes emergents. • Volen crear un “formiguer” de networking per impulsar projectes de futur. "crear el formiguer... una xarxa de networking" Projecte destacat ‘My Corona Diary’ • Diari audiovisual impulsat per Berlin Producers, amb relats de col·lectius de risc (especialment personal mèdic). • Contacte a través de la xarxa professional; encaixa amb la línia de proximitat i transformació del festival. • Tots els projectes contactats s’han mostrat entusiasmats i implicats amb la mostra. "era el moment de fer-ho" Aliances i tecnologia • Cinebaix va ser el punt de trobada entre Gresca i MTK i l’impuls per consolidar el projecte. • Adaptació a la Covid-19: el disseny inicial es redefineix per fer-lo 100% online a Sala 7. Públic, abast i xarxes • Expectatives positives malgrat ser primera edició i plataforma nova; difusió entre socis/es de Cinebaix, sectors audiovisual i ESS. • Xarxes socials: - Instagram del festival: @formigafilm (programació i informació clau) - Organitzadors: @cinemalagresca + canals de MTK Space (Instagram, Facebook, LinkedIn) • Filtre d’Instagram temàtic de “formiga” per implicar el públic i reforçar identitat. Dades clau • Dates: 8–21 de juny • Lloc: en línia, Sala 7 de Cinebaix (Sant Feliu) • Activitats: projeccions + cinefòrums (Zoom) amb inscripció gratuïta • Focus: cinema de transformació social, ESS, networking i aprenentatge mutu

Resum de l'entrevista Context i protagonistes Emissió en directe des de Ràdio Desvern, programa «La plaça Mireia». Convidada: Sílvia Granollers, infermera del CAP Sant Just (impulsora d’iniciatives locals com «Sant Just, encara fumes?» i membre del comitè tècnic del CAP). "Desconnecta't de la cigarreta, connecta't a la vida." Setmana Sense Fum i Dia Mundial Sense Tabac Campanya 100% en format telemàtic i via xarxes socials. Objectiu: promoure l’ajuda per deixar de fumar al centre de salut. Novetat: finançament de 2 de 3 fàrmacs per a la cessació, que anima a més gent a intentar-ho. Beneficis reals de deixar de fumar A les 24 h: els nivells de monòxid de carboni es normalitzen → el cos s’oxigena millor. Als 3 mesos: la salut millora notablement. Aplica a totes les formes: cigarretes convencionals, per cargolar, pipes d’aigua, e-cigarretes i productes per escalfar. "Deixar de fumar és el negoci de vida a nivell personal i econòmic." Tractament al CAP Sant Just Des de l’inici d’any: 53 persones en tractament; seguiment telemàtic durant el confinament. Acompanyament mínim d’un any (no s’abandona el pacient). Preparació com una marató: suport psicològic + farmacològic per minimitzar l’ansietat per nicotina. Èxit del 30–40% per intent: es considera un èxit; normalitzar recaigudes i aprofitar-les per aprendre. Distinció: relliscada (consum puntual durant tractament) vs recaiguda. De mitjana, calen 4 intents abans de l’abstinència definitiva. "Si la loteria tingués un 40% de probabilitats, oi que compraries el número?" Mites, indústria i jovent Magnitud del dany: 8 milions de morts/any al món; a Catalunya, 25 morts/dia. El tabac és molt addictiu (com la cocaïna) i accessible; la publicitat encoberta el fa “glamurós”, especialment per a joves. E-cigarretes i productes similars: contenen nicotina, gliserina, nitrosamines, benzopirè, etc. → riscos equiparables. "No hi ha una cigarreta electrònica més segura: parlem dels mateixos riscos." COVID-19 i consum de tabac Enquesta de la Setmana Sense Fum (≈4.000 respostes): Majors de 25 anys: 7% ha deixat de fumar; 18% fuma menys. Joves 15–25: 8,5% ha deixat de fumar; 42% fuma menys. Evidència: els fumadors tenen el doble de risc d’arribar a UCI per COVID-19. Desmentit el fals mite que la nicotina protegeix: metodològicament erroni i perjudicial. "Els fumadors tenen el doble de risc d'arribar a l'UCI per COVID-19." Com demanar ajuda Tant si tens la decisió presa com si només vols informar-te, truca al CAP Sant Just i demana cita. Un professional (Sílvia o equip) et trucarà per valorar opcions i acompanyar-te sense pressa. "Vine al centre: parlarem del tema i t'acompanyarem en el procés."

Visió general • Conversa amb la fisioterapeuta Maria del Mar (Hospital Vall d’Hebron) sobre l’atenció a la Covid-19, l’organització de l’hospital de campanya i la rehabilitació dels pacients. • Punts clau: ampliació de llits i UCIs (fins al 300%), més de 3.000 altes, protocols de PCR preoperatòria i quiròfans Covid, impacte dels EPI en la pràctica clínica, seqüeles multi-sistema i abordatge multidisciplinari, i necessitat de reforçar la sanitat pública. "Aprens a parlar i a somriure amb els ulls." Organització hospitalària i capacitat Hospital de campanya i ampliació de llits • Al pavelló (ex-olímpic) es van habilitar prop de 200 llits per a pacients Covid que no requerien UCI, alleugerint la pressió del complex hospitalari. • L’hospital va preveure l’onada i va multiplicar les UCIs fins a aproximadament el 300% de la capacitat, evitant deixar pacients sense atenció. • Dades d’evolució (aprox.): >3.000 altes de pacients Covid; uns 125 pacients ingressats en el moment de la conversa. Nou ús del Pavelló de Salut • Reconfiguració post-pic: hospital de dia (cures, canvis de sonda), rehabilitació (fisioteràpia i teràpia ocupacional) i circuit de PCR prequirúrgica. Cirurgia segura: PCR i quiròfans Covid • Tota cirurgia programada passa per PCR prèvia. • Si és positiva i la intervenció és imprescindible, s’opera en quiròfans Covid amb protocols específics; si és negativa, es programa amb normalitat. Fisioteràpia i rehabilitació Seqüeles i abordatge multidisciplinari • Primera actuació: fisioteràpia respiratòria, vital a UCI i planta. • Seqüeles observades: - Afectació pulmonar i compromís circulatori (trombos). - Debilitat muscular intensa (miastènia/decondicionament) més enllà de la immobilització. - Complicacions neurològiques: ictus (cas d’una pacient jove) i paràlisi de plexe braquial parcial. - Disfàgia (alteracions en la deglució). • Abordatge integrat: fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia treballen conjuntament. "És un virus que està afectant diferents àrees." EPI i relació terapèutica • La feina de contacte s’adapta a guants, pantalles i mascaretes. Es manté el vincle i la confiança amb comunicació no verbal i el contacte terapèutic “a través del guant”. • Dificultats afegides: calor, més temps de preparació i execució; però els protocols es respecten per seguretat. Continuïtat assistencial i represa • Durant la fase crítica, l’ambulantòria es va pausar i es va mantenir seguiment telemàtic (trucades, videotrucades, correus amb exercicis). • Represa presencial amb aforament reduït i distància de seguretat a CAP d’Horta i Parc Sanitari Pere Virgili, i al Pavelló de Salut. Impacte emocional i suport psicosocial • Pacients aïllats, sense visites; tot l’equip (neteja, auxiliars, infermeria, metges i teràpies) aporta suport psicològic i emocional, a més del dispositiu de psicologia/psiquiatria. • La fisioteràpia, per la seva proximitat i el toc, ajuda a reduir l’ansietat i a restaurar la confiança. "La persona que entra s’ha de vestir completament; únicament li veig els ulls." Dades clau i missatges de seguretat • No és ‘una grip normal’: les seqüeles i el curs clínic poden ser més greus i multisistèmics. • Risc de relaxament social amb la desescalada: cal mantenir mascareta i distància fins que hi hagi vacuna/antiviral o el virus es desactivi. • Aprenentatges positius: - Rentat de mans i ús solidari de mascareta (si tens símptomes, protegeix als altres). - Responsabilitat col·lectiva: potser a tu no et passa res, però al del costat sí. Sanitat pública i recursos • Aplaudiments agraïts, però insuficients: cal invertir i reforçar la sanitat pública. • Impacte de les retallades: menys infraestructures, menys places (p. ex. 10–12 places menys de fisioterapeutes a l’hospital), deutes salarials històrics. Proves diagnòstiques i cribratge del personal • Campanya de PCR voluntària per al personal. • Serologia ràpida amb baixa fiabilitat (30–40%, molts falsos negatius). S’espera serologia “llarga” més fiable en setmanes. Contagis del personal i aprenentatges • La majoria de contagis es van donar al principi amb pacients suposadament “nets” que eren asimptomàtics positius. • En UCIs i plantes clarament Covid, amb EPI adequats, no es van registrar contagis entre fisioterapeutes/TO. • Subministrament de EPI: al començament va caldre reutilitzar material, després normalitzat; les mascaretes defectuoses no van arribar a Vall d’Hebron. Missatge final i recomanacions • El virus és invisible; no abaixem la guàrdia en fases d’obertura. • Mantinguem mascareta, distància social i higiene de mans; si només cal això per protegir-nos, val la pena. "Si només és portar la mascareta i aquesta distància social i ens hi salvem tots, benvinguts."

Context i protagonistes Entrevista amb Marc Massif, director dels centres Desconnecte (Madrid i Barcelona), especialitzats en salut mental adolescent, incloent-hi trastorns alimentaris, consum de substàncies i addiccions a pantalles. Estat del centre durant el confinament El centre va romandre actiu com a centre sanitari. Van mantenir l’atenció a totes les àrees (alimentació, drogues, tecnologies). Van bonificar les quotes del tractament durant el confinament i van prioritzar continuïtat i cura. Entre 80-90% de famílies van continuar; la salut mental adolescent no s’atura pel Covid. Pes de les addiccions tecnològiques i comorbiditats A Barcelona, aproximadament el 60% dels pacients són per addiccions a dispositius/pantalles. Hi ha comorbiditat freqüent (p. ex. anorexia/bulímia + ús nociu d’Instagram; drogues + videojocs/pornografia). Idea clau: l’addicció sol tenir un rerefons; no és “només el mòbil”. Definició i blocs Parlen d’addicció a noves tecnologies o a pantalles. Blocs de treball: Telèfon mòbil i xarxes socials Videojocs Pornografia Programa terapèutic a Desconnecte Base cognitivoconductual i canvi d’hàbits. Hospital de dia amb 6–7 hores/dia i grups reduïts. Centre exigent en límits i normes, però amb vincle i cura. Tutorització i individualització de cada cas. Impuls familiar: els pares/mares poden contactar el terapeuta en qualsevol moment; gran part de la feina és a casa. Confinament: més casos o millor detecció? No creu que hi hagi més casos, sinó millor detecció perquè les famílies han passat més temps amb els fills. Fases inicials del tractament: més síndrome d’abstinència, símptomes i recaigudes (part del procés). Com detectar una addicció a pantalles Síndrome d’abstinència: necessitat/neguit quan no es pot usar el dispositiu. Substitució d’activitats (ítem clau): Deixar d’estudiar, dormir, sortir amb amics o comptes domèstics per consumir pantalla. “Vull i no puc”: desig de reduir però incapacitat de fer-ho. No cal complir tots els ítems per tenir un problema rellevant. Pautes i límits per a famílies Reaccions agressives (no necessàriament violentes) quan es retira el dispositiu són senyal d’alarma. La intervenció (retirar/no retirar) depèn del cas; a vegades sí, a vegades no, o només monitoritzar. Evitar usar el mòbil com a moneda de canvi (“si et portes bé, te’l dono”). Cal educació específica: En sexualitat (p. ex. sexe segur), En substàncies, En tecnologia (ús responsable) Fer prevenció abans d’intervenció: establir normes i criteris abans de donar el mòbil, i argumentar les raons (no només prohibir). Els adults com a exemple: moltes famílies també fan ús abusiu; la millor educació és modelar l’ús. Riscos i reflexió social Crítica a la normalització de l’abús (“ho fan tots”). Riscos destacats: Afirmació que el 72% dels accidents de cotxe venen per mirar el mòbil (paral·lel amb l’alcoholèmia d’altres èpoques). Desconnexió social: parcs i terrasses amb gent que no es parla, només pantalles. Pregunta clau: Què t’aporta el mòbil en comparació amb esport, amistats, descans? Sovint, només likes i una falsa connexió. Futur i esperança Tendència possiblement a l’alça per ampla oferta (apostas en directe, pornografia amb accés ràpid, anònim i gratuït des de ben aviat) i manca de formació de professionals i famílies. Però confiança en el valor del contacte humà: mirades, abraçades, petons són insubstituïbles per cap pantalla. Cita destacada "sense presència o connexió real els valors només són paraules" Els valors (amor, ajuda, empatia, companyonia) s’han de demostrar amb fets al món real, no només dir-los en un xat. Idees clau finals Les addiccions a pantalles existeixen i es tracten; l’OMS ja ha classificat els videojocs com a patologia (entrada en vigor 2022). El nucli del canvi: prendre consciència, canviar hàbits, posar límits, implicar la família i educar amb prevenció i exemple.

Context Entrevista en directe a Ràdio Desverns amb l’Edu, responsable del bar de Can Ginestà, sobre la reobertura de la terrassa després de dos mesos i mig tancats. Estat actual Bona resposta inicial: dilluns de reobertura va ser "de locos"; ara la situació s’ha normalitzat i la terrassa funciona de manera tranquil·la. Clientela majoritàriament habitual (joves i famílies); de moment, sense afluència apreciable de poblacions veïnes. "La gente ya sabemos que tiene muchas ganas de terracita" Operativa i aforament Aforament limitat: aproximadament 50 persones (equivalent a 50 cadires). Distribució: ara unes 12 taules (abans, 20 taules x 4 cadires = 80–100 persones). Distància: entre taules, 2 metres; màxim 10 persones per taula. Control d’accés: perímetre amb cinta; qui espera, ho fa fora de la terrassa. Sense reserves: sistema de llista d’espera per ordre d’arribada. "Es imposible reservar" "Las sillas siempre serán cincuenta" Protocols de seguretat i higiene Obertura amb totes les mesures: mascaretes/pantalles, gel hidroalcohòlic a disposició, i neteja de taules i cadires amb aigua i lleixiu després de cada ús. S’alerta els clients que cal esperar a la desinfecció; la majoria ho respecta. Incidències menors (p. ex., algú mou una cadira), però controlades. "Les pedimos que se esperen... limpiamos mesa y sillas y después hacemos pasar al siguiente" Personal i impacte econòmic Plantilla reduïda: de 6–7 habituals a 5 treballadors (2 al matí, 3 a la tarda). Activitat al 50% implica mitja facturació i servei més contingut. Pèrdues inicials: el gènere del dia del tancament es va recuperar per consum propi durant el confinament; reobertura amb producte totalment nou. Dependència del bon temps per remuntar a l’estiu. Espai i millores de la terrassa Terrassa delimitada: façana de la masia fins abans de les escales i línia d’arbres. Paviment nou: superfície plana, sense bassals, més còmode per al personal i el mobiliari; bona resposta fins i tot amb el temporal Gloria. "Ahora andamos plano... antes era como ir por una pista forestal" Coordinació amb el sector i crida a la responsabilitat Contacte i suport entre bars del municipi, tot i que cada negoci té realitats diferents (no és comparable una gran terrassa amb una de 4–5 taules). Sol·licitada la possibilitat d’augmentar cadires si l’autoritat ho permet. Missatge final: demanar responsabilitat i respecte de la normativa en bars i arreu. "No es comparable" "Tenemos que seguir un poco ese patrón" Dades clau Aforament actual: 50 persones (50 cadires) Taules: 12 actives (abans 20) Distància: 2 metres entre taules Màxim per taula: 10 persones Personal: 5 (abans 6–7) Accés: llista d’espera, sense reserves

Panorama general Entrevista amb Joan González, director del Festival DocsBarcelona, sobre una edició marcada pel pas a l’online, la inauguració a TV3 i els canvis de model que apunten a un futur híbrid entre sales físiques i plataformes digitals. "La televisió té aquesta força" — 264.000 espectadors per a la inauguració a TV3 "Hi ha una pel·lícula per tu" — aposta per una curadoria diversa i amb llenguatge cinematogràfic Orígens i trajectòria • Connexió amb Sant Just Desvern: els orígens de Joan González en el Cineclub Recerca i la missió d’“apropar pel·lícules i espectadors”. • La ciutat i la seva escena cultural han estat un bressol de la mirada documental. Edició 23a en format online: decisions i resultats • La 23a edició no es va plantejar cancel·lar-se: opcions sobre la taula eren ajornar (juliol/tardor) o fer-la online; es tria l’online per prudència sanitària i per protegir laboralment l’equip. • El festival es pren com un “laboratori”: resultats molt positius i més espectadors des de casa. Inauguració a TV3 amb "Carta des de Masanjia" • Aposta estratègica: ser online implica pantalles més petites; s’obre la finestra televisiva amb TV3 per a la inauguració. • "Carta des de Masanjia": impacte alt i contingut dur sobre la dissidència a la Xina; en un festival presencial hauria estat difícil com a pel·lícula inaugural. • Dada clau: 264.000 espectadors a TV3; en sala seria impossible d’igualar. La televisió amplifica. Procés de selecció i valors curatorials Com es tria la programació • Equip de programació mixt (visites a festivals + convocatòria internacional d’uns 500 títols). • Filtratge col·lectiu i decisions finals en reunió intensiva; cada títol el veuen més d’una persona per contrastar criteris. • Edició amb 36 pel·lícules de 22 països. Què es busca en un documental • Diversitat temàtica: “hi ha una pel·lícula per tu”. • Més enllà del testimoni: es demana treball creatiu i cinematogràfic en la forma. Tendències d’audiència i casos destacats • "Hi, A.I." (Intel·ligència Artificial) a Filmin: gairebé 8.000 espectadors; una de les més vistes de l’edició. • L’ofici permet preveure què pot funcionar, però l’espectador té l’última paraula i sempre hi ha sorpreses. Recomanacions del director • "The Hypnotist": relació entre hipnosi i poder polític (primer ministre de Finlàndia); destaca per com està narrada. • "Rising from the Tsunami": retrat d’una comunitat japonesa després del tsunami de 2011; excel·leix en captar una atmosfera i un estat d’ànim col·lectiu. Paritat de gènere • Sense forçar-la: la paritat en documental es dona de manera natural. • Dada clau d’aquesta edició: 55% de films dirigits per dones. El Documental del Mes i l’aprenentatge digital • "El Documental del Mes": extensió anual del festival en xarxa de sales (orígens a Manresa, Barcelona i Sant Just; expansió prevista a Xile amb 12-13 sales). • Pausa fins al setembre per restriccions; prova online a Sant Just amb codis: de 30-50 habituals a 150 espectadors — senyal que l’online amplia accés i flexibilitat. Futur híbrid del DocsBarcelona • Coexistència de sales físiques i plataformes com a segona finestra estable. • L’online permet abast estatal i té efecte multiplicador. • Coordinació amb festivals de Múnic, Copenhaguen, Tessalònica, Amsterdam, etc., per integrar l’online i pactar regles de joc. • Objectiu impertorbable: apropar els documentals als espectadors.

Resum general Episodi especial dedicat al primer aniversari d’Empanada Cultural a Ràdio d’Esvern. El grup —Pol Dígler, Ferran Pujol i Adriano/Adrià Calero— repassa orígens i identitat del programa, explica com s’han adaptat al confinament i a la gravació remota, i comparteix la seva filosofia de barrejar (i filtrar) cultura: cinema, còmics i videojocs. També aborden el que troben a faltar del directe a l’estudi, el seu experiment de “fals directe” i el possible futur com a magazín diari. Punts clau L’equip i la química • Trio actual: Pol (tècnic audiovisual i còmics), Ferran (videojocs), Adriano (cinema i escriptura). • Membre inicial: Carles Martínez (ara en segon terme). • Dinàmica deliberadament bacanal: barreja intensa d’inputs culturals amb to amical i desenfadat. Concepte d’“empanada/embafada” • L’“empanada” és una mescla d’ingredients culturals (cinema, sèries, còmics, videojocs…). • Objectiu central: “desempanar” l’audiència —fer de filtre— davant la sobresaturació informativa i acostar continguts que poden semblar feixucs. • Repartiment d’interessos per equilibrar la mescla i generar descobriments creuats. Pandèmia i format • De l’eufòria inicial del confinament a un to més sostingut i estructurat; els episodis s’allarguen (fins i tot 1 h 50 en format “fals directe”). • Gravació remota amb micros semi-professionals, plataforma online i webcam per mantenir fluïdesa i reaccions. • Prioritat a la qualitat de so; llançar músiques en remot és limitat, es resol en postproducció. El valor del directe i l’estudi • Troben a faltar el botó de mute, el marcador de temps i l’energia de l’estudi. • Orgull de no haver perdut la química malgrat la distància. • Expectativa de retorn al directe amb protocols sanitaris. Futur i abast • Obertura a noves disciplines (dansa, teatre, fins i tot sardanes) si l’audiència ho demana. • Possibilitat de magazín diari: contingut n’hi ha; el repte és curar i filtrar. • Xarxes i plataformes: consolidació a SoundCloud per millorar mètriques; presència a Facebook, Twitter i Instagram. Repartiment de continguts Pol: còmics i tècnica. Ferran: videojocs i criteri de filtre. Adriano: cinema/sèries i trasllat de l’escriptura a la veu. Cites destacades "És més desempanar que empanar." "No se piensen que el tiempo se lo vamos a facilitar, se lo tiene usted que ganar." Conclusions Empanada Cultural celebra 1 any consolidant una identitat coral i transversal. La gravació remota ha mantingut la qualitat i la química, amb el directe com a horitzó desitjat. El programa es defineix per barrejar i filtrar cultura pop i alta cultura, amb voluntat de descobrir i fer proper allò que pot semblar dens. Futur obert: més disciplines, possibles formats més freqüents i focus en mètriques i comunitat.

Coneixem un cantant amb una fusió cultural internacional, ja que degut a la seva infància, ha viscut a Brasil, Veneçuela, Mèxic i el Perú, entre d'altres.

Bloc d’economia: el nou "Pla Marshall" europeu Context i per què ara • Es repassa el Pla Marshall original (1948) impulsat pels EUA per reconstruir Europa després de la Segona Guerra Mundial, anomenat ERP (European Recovery Program). • La conversa pivota cap a un pla de recuperació europeu post-COVID: la força de la UE és conjunta; per separat, els països no poden competir amb EUA o Xina. Es destaca la dependència europea en tres potes: turisme, automoció i construcció. "Si no fem una cosa conjuntament per tots, ho passarem malament; és la pescadilla que es mossega la cua" Magnitud i instruments • Proposta de fons de 500.000 M€ a la UE, que s’afegiria a instruments com el MEDE i altres, fins a aproximadament 1,5 bilions d’euros, en línia amb els 2 bilions de $ activats als EUA. • Objectiu: reactivar sectors clau i evitar efectes en cadena entre països del nord i del sud (fort vincle pel turisme i el consum intern). Finançament i condicions • Es parla d’emissió de deute com els anomenats coronabons (o alternatives de deute mutualitzat). • Part clau: transferències a fons perdut per a sanitat, amb ús limitat a: material sanitari (mascaretes, respiradors), reforç del sistema, i R+D (inclosa la recerca en vacunes). Sobirania sanitària i preparació • Europa vol recuperar capacitat productiva sanitària per no dependre de tercers i estar preparada davant rebrots. Marc institucional • El disseny evita una intervenció directa del BCE, esquivant friccions com les del Tribunal alemany sobre compres de deute. Vacunes, tractaments i escenari • Novetats sobre vacunes (p. ex. Moderna als EUA; recerca del CSIC). S’explica el concepte de vacunes basades en ARN: eficàcia inicial limitada i immunitat temporal. • Priorització de població de risc (especialment en residències) i combinació amb antivirals. • Escenari econòmic: rebot el 2021-2022, amb atur elevat a curt termini, però recuperació progressiva a mesura que s’estengui la protecció sanitària. Bloc de salut: osteopatia i EOB (Escola d’Osteopatia de Barcelona) Què és l’osteopatia • Disciplina de teràpia manual orientada a recuperar moviment i fluïdesa del cos per millorar la funció. • Enfoc global: àrees musculars, esquelètiques/articulars, viscerals i cranials. El fluid (arterial i venós) és clau perquè les cèl·lules es regenerin i disminueixi el dolor. Impacte del confinament i reobertura • Augment de mals d’esquena per teletreball i sedentarisme, afectació en gent gran i càrrega emocional (angoixa, alteració del descans). • Reobertura de consultes sota protocols estrictes. Seguretat a consulta • Ús d’EPI: bata d’un sol ús, guants de nitril, mascareta (també per al pacient) i pantalla facial en casos indicats. • Desinfecció de camilla i superfícies després de cada pacient; control del calçat (desinfecció o paticots). Risc mai zero, però molt minimitzat. Relació amb pacients • Existeix certa por; si no és urgent, s’opta per aconsellament telemàtic i exercicis. A la consulta, els protocols generen confiança. L’Escola d’Osteopatia de Barcelona (EOB) • Història i estructura: 20 anys; des de 2005 a Sant Just Desvern (Fundació d’Osteopatia de Barcelona), amb projecte clínic i solidari. • Formació: Màster de 4 anys (caps de setmana) en col·laboració amb la UPF, adreçat a professionals sanitaris (principalment fisioterapeutes). Inclou pràctiques clíniques. • Docència durant la COVID: continguts teòrics online i reprogramació de la part pràctica per a la tornada a l’aula. Regulació i sortides professionals • Situació heterogènia a Europa: regulació avançada a França, Regne Unit, Suïssa; en procés a Itàlia, Portugal i nòrdics. Treball cap a l’homologació de competències. • EOB ja adapta estudis a l’estàndard europeu; sortides freqüents a sud de França i UK; professorat internacional. Tendències • Creix la consciència de salut (física, emocional i alimentària). L’osteopatia, amb un enfoc vitalista, busca potenciar els recursos propis del cos, més enllà del símptoma puntual. Altres Pausa musical i missatge de servei • Bloc musical i falca ATM: recordatori d’ús de mascareta al transport públic, distància de seguretat i evitar aglomeracions.