Entrevistes de la Justa
Entrevistes de la Justa
Programa

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis
RSS

episodis

1237-1248 de 2109
  • Entrevistes de la Justa del 18/10/2018 — Entrevista a Maria José Molina (Sant Just Solidari) sobre el campionat de pàdel solidari per a Camoapa - episode art
    3'

    Entrevistes de la Justa del 18/10/2018 — Entrevista a Maria José Molina (Sant Just Solidari) sobre el campionat de pàdel solidari per a Camoapa

    Resum de l'entrevista Context Programa: Just a la Fusta, a Ràdio Desvern Convidada: Maria José Molina, membre de Sant Just Solidari Acte: Campionat solidari de pàdel al Club de Pàdel Sant Just (Mas Lluí) Data i hora: diumenge 21 d'octubre, de 17:00 a 19:00 Què es farà? Torneig amistós per passar-s'ho bé i fomentar la participació. Format flexible: Partits d’un set (curts). Possibilitat de canviar de parella i entrar/sortir amb facilitat. Es pot venir individualment; l'organització fa les parelles. "És un campionat per passar-s'ho bé." Objectiu solidari La recaptació es destina al projecte d’infància i famílies a Camoapa (Nicaragua). Projecte recent, que s’obre com a reconfiguració d’un altre tancat pel context del país. Context: situació molt greu a Nicaragua, amb atacs als drets humans. "El que es recapti anirà destinat a aquest projecte que estem engegant." Inscripcions Al web del club: fins dissabte (per organització i quadrar el quadre). Sant Just Solidari accepta inscripcions fins a última hora (fins i tot diumenge al matí). S’han detectat dificultats tècniques a la web; també s’accepten trucades. Nombre d’inscrits: encara per confirmar. En el marc de les Festes de Tardor Activitat inclosa a les Festes de Tardor de Sant Just Desvern. Voluntat de fer sinergies amb entitats locals (esportives, lúdiques, solidàries). Presència també al carrer el diumenge 28 amb jocs cedits per una entitat col·laboradora. Meteorologia i antecedents L’acte és a l’aire lliure i depèn del temps: "si no plou". Al juny es va anul·lar el mateix campionat per diluvi. Previsió: possible millora per dissabte i diumenge. Missatge final Crida a la participació: com més gent, més divertit i més impacte solidari. Objectiu doble: gaudir de l’esport i ajudar directament un projecte concret. "És passar-ho bé, és passar-ho bé."

  • Entrevistes de la Justa del 16/10/2018 — Jornades Internacionals Ciutats Creatives a Sant Just: programa, ponents i visió del projecte Rutes Singulars - episode art
    8'

    Entrevistes de la Justa del 16/10/2018 — Jornades Internacionals Ciutats Creatives a Sant Just: programa, ponents i visió del projecte Rutes Singulars

    Resum de l’entrevista Context i objectiu de les jornades Les Jornades Internacionals Ciutats Creatives del projecte europeu Rutes Singulars se celebren a Sant Just del 17 al 19 d’octubre. Són obertes al públic i combinen inauguració, sessions professionals i cloenda. Dates clau: Dimecres 17 (inauguració, 19 h) — Dijous 18 (dia intensiu, matí i tarda) — Divendres 19 (cloenda al migdia) Objectiu: Impulsar l’economia creativa, el turisme cultural i la sostenibilitat en ciutats petites i mitjanes properes a grans metròpolis. Programa destacat Dimecres (inauguració, 19 h) Lloc: Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill (espai privat obert excepcionalment). Taula de creadors vinculats a Sant Just amb projecció internacional: Joan Albert Amargós (compositor), Ricard Bofill (arquitecte), Joan Margarit (poeta), Jaume Plensa (escultor), Soledat Sants (escultora), Susana Solano (escultora). Moderació: Pepa Fernández (periodista, santjustenca). Dijous (sessions professionals) Matí: Ponències d’enquadrament sobre els 3 eixos: Ciutat, cultura, turisme i sostenibilitat Turisme cultural, àrees metropolitanes i xarxes Economia creativa en ciutats metropolitanes mitjanes Tarda: Innovació i bones pràctiques en els tres eixos, amb casos de referència internacional. Ponents i conducció destacats: Oriol Estela (Pla Estratègic Metropolità de Barcelona), Fèlix Manito (Fundació CREANTA), Hèctor Sankorski (AMB), Francesc Vila (Turisme, Diputació de Barcelona), Edgar García (ICEC). Divendres (cloenda) Tancament de les jornades al migdia. Marc europeu i aliances Jornades emmarcades al projecte europeu Rutes Singulars amb ciutats sòcies: Tornefell (líder), Foix, Irún, Barakaldo i Sant Just. Fundació CREANTA: coorganització amb l’Ajuntament de Sant Just. Comitè de pilotatge: reunió prèvia dimecres al matí amb representació política i tècnica de les ciutats sòcies. Activitats relacionades a Sant Just Exposicions: nova exposició fotogràfica als Jardins de Can Ginestà sobre les quatre rutes dissenyades (havent-ne hagut una prèvia a l’interior de Can Ginestà). Festival Singular (ja celebrat): espectacles de carrer, networking professional i trobades sectorials en economia creativa i turisme cultural. Impacte i visió de ciutat Obertura al públic general (aforament limitat a l’espai d’inauguració). Valor estratègic: posicionar ciutats petites/mitjanes properes a grans metròpolis (p. ex. Barcelona, Bilbao, Sant Sebastià, Tolosa, París) en economia creativa, turisme cultural i sostenibilitat. Talent local amb projecció internacional com a palanca de marca de ciutat i desenvolupament. "Sant Just té molt potencial" Agraïments i lloc emblemàtic Reconeixement a Ricard Bofill per obrir el seu taller d’arquitectura (espai privat) per a l’acte inaugural, fet considerat excepcional per l’organització.

  • Entrevistes de la Justa del 15/10/2018 — Vall de Sant Just protegida i reubicació a la Carretera Reial; 250 habitatges públics i nova deixalleria; Jornades de Ciutats Creatives; tertúlia sobre aiguats, ràdio i memòria - episode art
    24'

    Entrevistes de la Justa del 15/10/2018 — Vall de Sant Just protegida i reubicació a la Carretera Reial; 250 habitatges públics i nova deixalleria; Jornades de Ciutats Creatives; tertúlia sobre aiguats, ràdio i memòria

    Punts clau del programa Protecció definitiva de la Vall de Sant Just/Collserola i rebuig a construir-hi els 1.200 habitatges previstos des dels anys 90. Reubicació del sostre edificable a la Carretera Reial i entorns, amb barreja d’habitatge i activitat econòmica. Acord per 250 habitatges públics de lloguer (per sobre del mínim legal) per ampliar l’oferta d’habitatge assequible. Model urbà compacte: debat sobre alçades vs. espai verd i confirmació del límit demogràfic de Sant Just (22–23 mil habitants) sense crear nou planejament. Inversió de 3,8 M€ en equipaments i nova deixalleria intel·ligent orientada a l’economia circular. Jornades de Ciutats Creatives (Rutes Singulars): creativitat, innovació i turisme cultural com a motors econòmics. Tertúlia: aiguats i meteorologia local, records de la ràdio, i memòria i política catalana (Companys, “els Jordis”, cartes emotives). "Mai més algú pot tenir aquella temptació de construir dintre de la Vall" "Això s’ha acabat" Bloc 1 — Entrevista a l’alcalde Josep Perpinyà Protecció de la Vall de Sant Just i Collserola • S’explica el llarg procés (des del 1996) per aturar la urbanització de la Vall (1.200 habitatges previstos). • L’Ajuntament, amb complicitat ciutadana, ha resistit pressions econòmiques i legals fins a blindar la no construcció a la Vall. • El darrer ple concreta un acord definitiu que evita per sempre l’edificació en aquest espai natural. Reubicació del sostre i habitatge públic • El sostre admissible es reubica a la Carretera Reial i zones properes (Torrelanca, antics àmbits industrials, entorn entrada/sortida autopista). • Barreja d’usos: no tot serà habitatge; es reserva activitat econòmica per equilibrar el teixit urbà. • Acord per 250 habitatges de protecció oficial de lloguer gestionats per l’Ajuntament, per sobre del que marca la llei, per combatre la manca d’habitatge assequible. Densitat, alçades i límit de creixement • Debat urbanístic clau: - Edificis més alts → més espai lliure, zones verdes i equipaments. - Edificis més baixos → més ocupació de sòl. • Confirmació que Sant Just no crearà nou planejament: simplement es trasllada el que fa 20 anys s’havia previst a la muntanya. • Límit demogràfic sostingut: entre 22–23 mil habitants, amb creixement progressiu i sense pèrdua de qualitat de serveis públics. Inversions municipals i nova deixalleria • 3.800.000 € en equipaments (xifra molt rellevant): - Nova pista exterior a la Bona Aigua, nou pavelló i vestidors. - Remodelació de la pista exterior. - Nou centre cívic multifuncional (al Magui). - Nova deixalleria davant dels terrenys de l’ITB. • Deixalleria del segle XXI: - Interactiva i proactiva, amb aula mediambiental i apps. - Objectiu de reciclatge quasi total i impuls de l’economia circular. - Substitueix el model obsolet de fa 20–25 anys. Jornades de Ciutats Creatives (Rutes Singulars) • Dies 17–19 d’octubre: debat sobre economia creativa, innovació, turisme creatiu i cultural. • Xarxa de ciutats transfrontereres; sinergies aprofitant la proximitat a Barcelona. • Continuïtat d’accions exitoses (p. ex. visites al refugi); el programa global s’acosta al tram final, però amb opcions de noves activitats. Bloc 2 — Tertúlia (Palmira Vadell, Carme Amador, Amèlia Nogués) Veus i ràdio local • Presentació distesa de les tertulianes i bromes sobre veus inconfusibles a la ràdio. • Records de diferents etapes de l’emissora i de la comunitat radiofònica local. Aiguats i meteorologia • Comentari dels estralls dels aiguats recents i la fi de l’episodi. • Reconeixement a en Carles (home del temps) per una predicció encertada durant la inauguració del refugi. • Referència a la estació meteorològica instal·lada a Can Ginestar i a la importància de tenir bones dades i eines. Records de la ràdio i comunitat • Anècdotes sobre antics estudis, tertúlies de divendres, i l’ambient de ràdio de proximitat (incloent moments lúdics com el ganxet al programa). Memòria i política catalana • 78 anys de l’afusellament de Lluís Companys i Santa Teresa (onomàstica). • 1 any de l’empresonament dels Jordis i menció de mobilitzacions setmanals. • Lectura i comentari de cartes emotives: - Filla de Jordi Sànchez: > "He après a gaudir de les petites coses" - Pare de Raül Romeva, amb dignitat i crítica als partits: > Recorda que "aquesta gent està tancada mentre vosaltres us baralleu"

  • Entrevistes de la Justa del 11/10/2018 — Inauguració de l’exposició menorquina de Miracle Serra al Cuina Miracle i tertúlia sobre salut, temps i inundacions - episode art
    22'

    Entrevistes de la Justa del 11/10/2018 — Inauguració de l’exposició menorquina de Miracle Serra al Cuina Miracle i tertúlia sobre salut, temps i inundacions

    Resum general Exposició de Miracle Serra al Cuina Miracle El restaurant es transforma en galeria d’art durant dos dies (no funcionarà com a restaurant). Inauguració avui al vespre: dos quarts de vuit – vuit a l’Avinguda Indústria. Obres inspirades en Menorca: mar, peixos, llum, postes de sol. Treball de camp en paper a Menorca i, més endavant, adaptació a tela i formats grans a l’estudi. Nou projecte: estampar les pintures sobre seda per convertir-les en teixit/roba. Il·lusió per una línia totalment nova. Estil: pintura majoritàriament abstracta, amb tocs realistes quan “el cos ho demana”. Complement gastronòmic: petit tast de cuina menorquina durant la inauguració. Vinculació amb l’associació Fra Roger (estudi i actualització de receptes històriques menorquines del s. XVII–XVIII). La setmana vinent: curs de cuina menorquina amb una amiga cuinera bloguera i col·leccionista, Anna Mollos. Cites destacades "He convertit el restaurant en galeria d'art per dos dies." "Presento una cosa nova: estampar les meves pintures sobre seda." "Us oferiré un petit tast de cuina menorquina." Detalls pràctics de la inauguració Lloc: Restaurant Cuina Miracle (Avinguda Indústria). Dates: avui i demà passat (2 dies com a galeria). Hora: inauguració a dos quarts de vuit – vuit del vespre. Funcionament: no hi haurà servei de restaurant; espai dedicat a exhibició d’art. Tertúlia: temes tractats Meteorologia canviant: el temps està boig; calor i inestabilitat que propicien constipats i afonies. Salut pública: passa vírica de gastroenteritis lleu (vòmit 1–2 dies i resolució espontània). Tranquil·litat i hidratació. Diabetis tipus 2: importància de caminar i fer exercici; alguns casos controlats amb pastilles sense insulina; component hereditari. Anècdota científica: referència a Lucy i l’evolució, en to distès. Inundacions a Mallorca: episodi excepcional però agreujat per l’urbanisme en zones inundables; record d’estudis dels anys 80 i paral·lels amb Canàries. Necessitat de planificació territorial i respecte per les àrees de risc.

  • Entrevistes de la Justa del 10/10/2018 — Sant Just: Compensació de la Vall, habitatge públic i eleccions; i tertúlia Barça (Valverde i Suárez) - episode art
    24'

    Entrevistes de la Justa del 10/10/2018 — Sant Just: Compensació de la Vall, habitatge públic i eleccions; i tertúlia Barça (Valverde i Suárez)

    Resum general Episodi amb dues parts clares: una entrevista política-local amb Lluís Montfort (Movem Sant Just) i, posteriorment, una tertúlia esportiva centrada en el Barça. Política i urbanisme a Sant Just: Movem Sant Just confirma primàries i descarta sumar-se a una candidatura unitària republicana; balanç de l’Escola d’Estiu (cooperació i refugiats; polítiques d’habitatge); explicació a fons de la compensació de la Vall i el seu encaix urbà, amb especial èmfasi en lloguer protegit i límit de creixement del municipi. Tertúlia Barça: anàlisi de la ratxa de resultats (empat a Mestalla i punts perduts), decisons de Valverde (canvis tardans) i debat sobre Suárez (manca de recanvi, estat de forma, rol a l’equip). Política local i eleccions a Sant Just Movem Sant Just: primàries i aliances • Primàries en marxa per escollir candidat/da. • No s’hi sumen a la «candidatura unitària republicana»: defensen projecte propi i diferències d’estratègia i maneres de fer. Relació amb Catalunya en Comú • Movem Sant Just és el grup municipal; s’integra en la dinàmica del Comú de Sant Just (Assemblea local): coordinació política local i referència a Catalunya en Comú Podem (Parlament) i Unidos Podemos (Congrés). Escola d’Estiu del Comú: cooperació i habitatge Dia 1: cooperació i refugiats • Presentació del Comú de Sant Just i debat sobre crisi de refugiats i acollida amb experiències municipals (Sant Boi, Fons Català de Cooperació). Dia 2: polítiques d’habitatge • Referents com Ricard Fernández i Vanessa Balinho exposen estratègies d’habitatge a Barcelona i aplicacions a Sant Just: objectiu, facilitar l’accés a l’habitatge a joves i rendes mitjanes. Compensació de la Vall i model urbà Context històric i jurídic • Antecedent: Ley de Liberalización del Suelo (finals 90) va accelerar la pressió urbanística sobre la Vall. • Mobilització ciutadana (2000–2003) i acord (2006) per preservar la Vall: reconeixement d’edificabilitat als propietaris però fora de la Vall (trasllat de sostre). • Dificultats jurídiques per traslladar sostre fora del municipi (jurisprudència restrictiva). La Generalitat recomana reubicar 46.000 m² a Sant Just de forma coherent amb el model de municipi i la mobilitat. Nova ubicació: Carretera Reial (Frigicoll – Aceros Vergara) • Possibles alçades de 10–11 plantes en un tram amb carrer ample i entorn ja de certa alçada. • Estratègia: més alçada per alliberar espai públic a nivell de carrer (guanyar esponjament, assolellament i recorreguts). Connexions: bus, tram, rodalies (Sant Feliu, Sant Joan Despí) i carril bici. • Objectiu: no alterar el model del centre ni el contacte amb Collserola, i cosir la zona de Torreblanca amb el corredor verd. Model de municipi i límit de creixement • Model: baixa densitat en contacte amb Collserola, trama mixta al centre (2+1 plantes), alçades més grans a Walden/Barri Sud/Nord, i una nova peça més densa a Esclat–Miralls–Bòmer. • Límit de creixement assolit amb els planejaments vigents (Gòmer/Frigicoll, Pont Reixat —habitatge, oficines, terciari/hoteler— i Bonaigua). «Tot té un límit» i cal fixar-lo. Impacte social: habitatge i serveis • L’aprofitament municipal es destinarà a parc de lloguer protegit: es podrien superar els 100 pisos en poc temps; patrimoni no venal (parc públic estable). • Demografia estimada: unes 1.700 persones entre les dues bandes de Torreblanca. Caldrà garantir equipaments, espai públic, baixos comercials i noves centralitats. Gènere i formats de debat • Reflexió arran d’una tertúlia amb «sis homes»: hi ha dones que eviten formats radiofònics massa agressius. «Volem uns espais amb menys pressa, menys agressivitat i més reflexió.» • Accions: convidar dones referents (Ajuntament de Barcelona, Senat, Parlament) per polítiques públiques contra la violència de gènere (25-N) i adaptar formats més amables. Tertúlia esportiva: Barça Resultats i calendari • Empat a Mestalla enmig d’una mala seqüència (Leganés, Girona, Athletic) compensada parcialment pels mals resultats del Madrid. • Calendari exigent a la vista (Sevilla, Madrid, Inter). Punts perduts a priori «assequibles» no es recuperen. Valverde i la gestió de canvis • Crítica als canvis tardans (p. ex. Dembélé al 80’). Símptomes de cansament de titulars (Suárez, Messi, Rakitic). El cas Suárez • Dependència de Suárez per manca de recanvi natural a la banqueta. • Debat sobre estat de forma i perfil físic; valoració del seu treball solidari quan el gol no arriba. Fitxatges i cicles de forma • Conversa sobre la percepció inicial d’alguns fitxatges i l’evolució del seu rendiment amb el temps.

  • Entrevistes de la Justa del 9/10/2018 — Experiència VR en 360º al refugi antiaeri de Sant Just: ficció basada en testimonis, museïtzació i web complementària - episode art
    21'

    Entrevistes de la Justa del 9/10/2018 — Experiència VR en 360º al refugi antiaeri de Sant Just: ficció basada en testimonis, museïtzació i web complementària

    Resum L’Arnau Macià (COCO360) explica la creació d’una experiència immersiva en realitat virtual per al refugi antiaeri de Sant Just, oberta al públic el dilluns 8 d’octubre. El projecte combina ficció basada en testimonis reals, vídeo en 360º, museïtzació amb escultures, i una web amb continguts històrics per oferir una visita completa, didàctica i impactant. "És tota una experiència completa." "Apropar-ho a les noves tecnologies per poder arribar a encara més gent, sobretot a la gent jove." Què s’ha fet Cinc capítols i personatges: ficció inspirada en testimonis reals del refugi, interpretada per actors locals (p. ex., Jordi Domènech, Marta Domingo, Laia Grufau, Clara Segura, Jusufo Salva-Para). Experiència immersiva amb ulleres VR: 5 ulleres, una per personatge; cada visitant viu una història diferent dins el mateix espai. Component documental: al tram final, explicació de la construcció del refugi amb fotografies d’època. Com s’ha produït Mesos de treball amb COCO360 i l’Arxiu de Sant Just (Jordi i Patrícia) per documentar i guionitzar. Rodatge dins del refugi per potenciar la sensació d’angoixa i versemblança, amb so de trets i bombes de fons. Impuls municipal: proposta tecnològica de COCO360 que l’Ajuntament adopta i impulsa. Experiència de visita Museïtzació amb escultures: una escultura per cada personatge. Itinerari: asseure’s al costat de l’escultura, posar-se les ulleres, viure la història, i visitar el refugi tot seguit. Dimensió col·lectiva: 5 persones poden veure simultàniament històries diferents i després compartir impressions en un petit debat. Valor educatiu i històric Eina per a escoles: és una petita pel·lícula d’uns 15 minuts amb moltes dades reals, útil per treballar la memòria històrica de la Guerra Civil. Objectiu: fer la història més accessible i atractiva, especialment per al públic jove. Tecnologia 360º Càmera específica de 360º: converteix l’usuari en “realitzador”; pot triar on mirar i revisitar el vídeo des de angles diferents per descobrir nous detalls. Recursos addicionals Web de COCO360: complements del projecte amb entrevistes a testimonis, recorregut complet del refugi en vídeo i materials històrics que arrodoneixen la museïtzació. Context radiofònic i música Després de l’entrevista, el programa anuncia continuitat musical fins al butlletí de notícies i la connexió amb Catalunya Ràdio. S’inclouen peces musicals i indicatius, com la cançó en català («Sembra nit… Fins demà!») i “Tell It Like It Is” d’Aaron Neville.

  • Entrevistes de la Justa del 8/10/2018 — 80 anys del bombardeig de Sant Just: del castell de Sant Pere Màrtir al refugi antiaeri — descoberta, memòria i vídeos 360° - episode art
    29'

    Entrevistes de la Justa del 8/10/2018 — 80 anys del bombardeig de Sant Just: del castell de Sant Pere Màrtir al refugi antiaeri — descoberta, memòria i vídeos 360°

    Context i propòsit de l’episodi • Avui és el 80è aniversari del bombardeig de Sant Just (8-9 d’octubre de 1938). L’episodi entrevista en Juli Ochoa (Centre d’Estudis Santjustencs) i en Sergi Seguí (regidor de Patrimoni i Cultura) per explicar el bombardeig, el refugi antiaeri i la seva recuperació i obertura al públic. "Va ser un bombardeig accidental, el que ara se’n dirien efectes col·laterals." El bombardeig de 1938: causes i conseqüències Per què van caure bombes a Sant Just? • Objectiu inicial de l’aviació italiana: l’observatori de Sant Pere Màrtir (focus i observació que detectaven avions). • Una peça antiaèria va tocar l’avió “7 negre”, que, malmès, va tornar cap a Balears pel mateix camí i va alliberar les bombes per poder aterrar amb seguretat. • Les bombes van caure a Sant Just com a efecte col·lateral, no com a objectiu. "Despegar amb les bombes és molt fàcil, però aterrar amb les bombes és extremadament perillós." Danys i víctimes • No hi va haver víctimes mortals, però sí ferits i destrosses a la Carretera Reial i entorns. • Cas impactant al carrer Bonavista: el rebrot (buf i contrabuf) va ensorrar part d’una casa; el pare va caure cap endins i fou traslladat a l’hospital. • En el mateix operatiu, els avions també van fer mal a Les Corts i al Port de Barcelona; una bomba va enfonsar el submarí C-1. El refugi antiaeri de Sant Just Ús durant el bombardeig i testimonis • El refugi es va utilitzar el mateix dia del bombardeig, malgrat estar encara inacabat (instal·lació elèctrica prevista però no col·locada). • Testimonis descriuen vidres trencats a l’Ateneu i roba recargolada pels efectes del buf i contrabuf. • Relat de Vicenç Riera: obligats a entrar al refugi amb el carro de menjar; en sortir, el menjar havia desaparegut. Construcció i dificultats • Construït l’estiu del 1938 per la Cooperativa de Paletes; van esperar acabar el curs escolar per iniciar obres. • Gran migradesa de recursos de la República i la Generalitat; pràcticament sense ajudes, el poble se’l va fer “ell sol”. • Existien refugis “públics” de la comunitat i també refugis privats (entrades per patis particulars). De la recerca a la descoberta (2008–2009) La pista i la troballa • 2008: Passejada intergeneracional i memòria oral apunten una entrada al pati de les escoles (Montserrat). • Agost de 2009: excavació amb Bobcat, brigada municipal i supervisió arqueològica; troben una llosa antiga i una escala colgada. • Primer descens “Indiana Jones” amb Juli Ochoa, Francesc Riera i l’arqueòleg Pablo del Fresno. Galeria d’uns 160 metres. • Precaucions per possibles gasos i “guilla” per restes de cultiu de xampinyons; finalment aire “saníssim”. Base documental i projecte de difusió Recerca i publicacions • Articles sobre el bombardeig i la història del refugi (miscel·lànies locals i plataforma acadèmica) que aporten la base històrica. • L’Arxiu Municipal (Jordi Amigó i Patricia) i el Centre d’Estudis han estat clau per documentar, preservar i fonamentar el projecte. Memòria viva: vídeos 360°, mur i educació • Projecte de difusió amb vídeos en 360° i ulleres de realitat virtual, basats en fets i testimonis reals interpretats per actors locals. • “Mur de la Memòria” i peces artístiques simbòliques (llibreta, cavall de joguina, cistell amb menjar, bomba, sabates buides) per treballar conceptes de por, gana, solidaritat, impacte en família, escola i societat. • Finalitat educativa: que infants i joves “visquin” l’experiència i comprenguin que la guerra és un drama, no un divertiment. "La guerra és un drama… si no baixaves, podies morir." Singularitat comarcal • El refugi de Sant Just és un dels pocs visitables al Baix Llobregat, amb un projecte complet i innovador. Comparació amb Gavà i Sant Feliu. Visites, conservació i inauguració Conservació i règim de visites • El subsòl és d’argila: necessita humitat; si s’asseca, es pot esfondrar. • Per això les visites seran un cop al mes i en grups petits (màx. 10 persones), per evitar l’augment de temperatura i assecat del medi. Obertura i recomanacions • Inauguració amb alta afluència prevista; recomanen experiència completa durant les Jornades Europees de Patrimoni (cap de setmana) amb guiatge, suport a ulleres VR i explicacions del mur i les peces. • Reconeixement a tots els col·laboradors i a l’equip que hi ha treballat 10 anys. La dimensió humana • Recordatori de l’angoixa: en temps de guerra, el refugi s’omplia amb centenars de persones, plors d’infants i por generalitzada; tothom volia quedar-se a prop de la sortida. • Objectiu del projecte: remoure consciències i explicar amb rigor i empatia què significa una guerra per a la població civil.

  • Entrevistes de la Justa del 5/10/2018 — 40 anys de l’Institut de Sant Just a “Just a la Fusta”: dinar popular, música i portes obertes + debut radiofònic d’alumnes - episode art
    20'

    Entrevistes de la Justa del 5/10/2018 — 40 anys de l’Institut de Sant Just a “Just a la Fusta”: dinar popular, música i portes obertes + debut radiofònic d’alumnes

    Resum general Entrevista i magazín a Ràdio d’Esvern centrats en la celebració del 40è aniversari de l’Institut de Sant Just amb un acte comunitari al pati del centre: dinar popular, portes obertes i tarda de concerts amb exalumnes, professorat i comunitat. Es prepara també la recollida de material gràfic per a una exposició de final de curs. El programa inclou la presentació de la 3a temporada de “Plaça Mireia” i l’estrena de la secció radiofònica “Posem-li Beu” feta per alumnes de 3r d’ESO, que comparteixen agenda local i notícies de l’institut. "La intenció era això, fer un dia de portes obertes en el qual la nostàlgia podria jugar un rol important" Dades clau de l’acte de dissabte (40è aniversari) Format: esdeveniment lúdic, musical i poc oficial amb un breu espai de parlaments (hi assistirà l’alcalde). Dinar: al pati de l’institut, a les 14.00 (quarts de dues arribada). Calia inscripció; quedaven algunes places. Portes obertes (tarda): des de les 16.00 amb servei de barra i concerts fins cap a les 20.00–20.30. Aforament: aproximadament 130 persones al dinar; s’espera força més gent a la tarda. Artistes i conjunts: majoritàriament exalumnes i professorat. «La superestrella» és l’Emma Sánchez, cantautora i exalumna. Duo de flautes travesseres i un parell de coraletes (una amb locutores de ràdio). Bigotis, amb Quim Carballo (exprofessor de francès) com a baixista i veu, serà el gruix de l’actuació. "El dinar és a les dues" "A les quatre... comencen actuacions" Organització i col·laboracions Comissió de celebració amb l’Ajuntament, direcció, professorat i AMPA. Càtering del dinar a càrrec de la PEI a Viatgera (empresa local). Recollida de documents (sobretot fotografies) per a una exposició de final de curs. Contactes amb l’Arxiu Municipal i el Centre d’Estudis Sant Justens (amb el suport d’en Juli, exsecretari del centre). Mirada al centre i resultats acadèmics Institut percebut com a còmode i amb bon clima de treball; certa exigència de les famílies. Nivell alt respecte d’altres instituts de la zona; possibilitat de “tirar un pèl més”. Resultats: 100% d’aprovats a la darrera selectivitat. "Acostuma a ser així" (sobre bons resultats a la PAU) Ràdio i comunitat: Plaça Mireia i “Posem-li Beu” Ràdio d’Esvern arrenca la 3a temporada de “Plaça Mireia” (dilluns a divendres, 17–19 h). Debut de la secció “Posem-li Beu” amb alumnes de 3r d’ESO: primeres intervencions de Gisela Puig i Carla amb l’agenda local; i després Estela Portes, Deici Murillo i Anna Durant amb notícies de l’institut. Motivacions de l’alumnat: provar la ràdio, interès pel periodisme i vèncer la timidesa. "És una manera també d’obrir-se" Agenda i notícies locals (aportades pels alumnes) Ball de saló: dissabte, 22.00, Sala Municipal de l’Ateneu. Preu: 5 €. Excursió matinal a la cova de l’Arcada (Montserrat): diumenge, sortida 7.30 des del Parc del Parador. Cal portar esmorzar, cantimplora i càmera. Cicloturisme: cada diumenge, 8.00, sortida des de la Fonda del Ciclista. Mercat de fruites i verdures: cada diumenge, 10.30, a Torreblanca. Circ al costat de l’institut: va estar-hi els dies 13–16; preus 6 € (presentació) i 10 € (resta), promoció adult + nen per 5 €. Properament a Castelldefels fins al 14 d’octubre. Valoració positiva de la Deici; va destacar el número de patinatge de l’Emily i la Nitzela. Crida final Invitació a tota la comunitat a passar-se a la tarda per concerts i ambient al pati, o apuntar-se al dinar si queden places. "Que s’animi, que es passi per la tarda... o que s’apunti al dinar"

  • Entrevistes de la Justa del 4/10/2018 — Exposició "Tu pots ser casteller" amb Ton Gasull i tertúlia: resiliència independentista, democràcia i justícia (Catalunya i EUA) - episode art
    29'

    Entrevistes de la Justa del 4/10/2018 — Exposició "Tu pots ser casteller" amb Ton Gasull i tertúlia: resiliència independentista, democràcia i justícia (Catalunya i EUA)

    Panorama general Episodi amb dues parts clares: una entrevista al fotògraf Ton Gasull sobre l’exposició “Tu pots ser casteller” —un retrat profund de la vida interna de la Colla Castellera d’Esplugues— i una tertúlia on es debat l’actualitat política catalana amb èmfasi en la resiliència, la necessitat d’ampliar majories i la crítica a la democràcia mutilada i a la politització de la justícia. També s’hi aporta un paral·lelisme amb el Tribunal Suprem dels EUA. Entrevista a Ton Gasull: fotografia i castells El projecte i la colla • Treball de 5 anys seguint la Colla Castellera d’Esplugues, fins a integrar-s’hi com a membre per captar-ne l’autenticitat. • Objectiu: mostrar el que sovint no es veu —no només les actuacions a plaça, sinó els assajos, les persones, la seva vida laboral i familiar, i les emocions quan s’assoleix un castell complicat. "Quan la càmera desapareix és quan el fotògraf pot captar l'espontaneïtat; les fotos respiren veritat." Metodologia documental • Enfocament de fotografia documental: constància, proximitat i milers de fotografies per obtenir imatges espontànies i significatives. • Procés d’immersió fins que la càmera ‘desapareix’ i la gent deixa de posar. • Recepció de la colla: emoció i identificació en veure el treball complet per primer cop. L’exposició: relats i temàtiques • Format variat (mides i tècniques) i quatre relats principals: - Assaig: sèries en gran format (20×80 cm) centrades en la preparació. - Tots hi participen: 18 retrats, de l’enxaneta de 3 anys i mig al casteller de 74; la colla com a cultura popular inclusiva. - Gent com tu: castellers en l’àmbit familiar, al lloc de treball i en altres activitats (p. ex., esport de la canalla). - Ens emocionem: imatges directes de les emocions compartides quan s’aconsegueix un castell difícil. • Recorregut històric: imatge que resumeix 23 anys de vida de la colla. On i quan veure-la • Primera versió: Festa Major de Santa Magdalena (Sala Robert Brillas, Esplugues). • Nova mostra: Celler de Can Ginestar, inauguració a les 19:30; oberta fins a la primera setmana de novembre. "Que la gent hi vagi: podran gaudir i entrar dins d’una colla castellera." Tertúlia: Catalunya, democràcia i estratègies Clau d’estratègia: resiliència i paciència • Idea central: resiliència i paciència per sostenir la pressió i construir majories sòlides. • Crítica a la precipitació i a la ingenuïtat sobre la transformació ràpida de l’Estat. Diagnosi institucional: democràcia amb límits • Lectura històrica: arrels autoritàries (Inquisició, franquisme) i continuïtats en l’Estat del 78. • Denúncia d’una “democràcia mutilada”: monarquia no votada, judicialització i bloquejos institucionals. "Ningú ha votat el rei; jo vull votar el cap d’estat." Majories i full de ruta • Objectiu: superar el 50% i arribar al 60% de suport a la independència per a canvis de fons. • Construir república des de ajuntaments i Generalitat, abordant problemes quotidians per sumar. Violència vs no-violència i el 1-O • Rebuig de la violència vingui d’on vingui. • Defensa de la desobediència civil no-violenta sostinguda i preparada; crítica a la manca de persistència quan es van detenir líders. "Si és una actitud no violenta, no pot ser que en el moment clau —quan tanquen el líder— tots es tirin enrere." Lideratges i partits • Percepció de manca de líders ponderats i amb visió de país; excés de dinàmiques partidistes. Mirada internacional: EUA • Paral·lelisme amb els nomenaments al Tribunal Suprem dels EUA i els seus càrrecs vitalicis: debat sobre politització judicial i impacte estructural. Idees clau • Autenticitat fotogràfica: la proximitat sostinguda permet captar la veritat dels castells més enllà de la plaça. • Cultura inclusiva: a la colla, tothom hi té un paper, de 3 a 74 anys. • Resiliència política: ampliar la base fins al 60% i evitar la precipitació. • Democràcia i institucions: alerta sobre limits democràtics i politització judicial (Espanya i EUA). • No-violència estratègica: coherència i persistència com a eina de transformació.

  • Entrevistes de la Justa del 3/10/2018 — 50 anys del Cau de Sant Just: exposició, actes i valors + Tertúlia esportiva (Madrid-CSKA i examen del Barça a Wembley) - episode art

    Entrevistes de la Justa del 3/10/2018 — 50 anys del Cau de Sant Just: exposició, actes i valors + Tertúlia esportiva (Madrid-CSKA i examen del Barça a Wembley)

    Panorama general del programa Dues parts principals • Celebració del 50è aniversari de l’agrupament escolta Martin Luther King (el cau de Sant Just): exposició, calendari d’actes i valors de l’escoltisme. • Tertúlia esportiva: anàlisi de la derrota del Madrid al camp del CSKA i prèvia del Barça contra el Tottenham a Wembley (Champions League). 50 anys del Cau de Sant Just Inici de la celebració i exposició • Tret de sortida: dissabte 6 d’octubre, 19:00, al CEM de Can Ginestar. • Exposició: repàs temàtic dels moments més representatius de l’escoltisme al cau al llarg de 50 anys. • Durada: tot el mes d’octubre. "Inaugurem una exposició que representa, més o menys, tots aquests cinquanta anys." Què hi trobarem a l’exposició • Principalment fotografies de totes les èpoques (dels primers nens, avui avis, als anys recents). • Materials i suport de l’Arxiu municipal. • Les imatges van acompanyades de frases escrites pels mateixos nens (reflexions profundes i també amb humor) sobre què és el cau per a ells. Valors i comunitat • Les famílies destaquen valors que només es troben al cau: responsabilitat, cooperació, solidaritat, compromís comunitari. • Identitat perdurable: "Quan s’és del cau, és per tota la vida." Implicació de nens i branques • Els infants i joves són conscients del 50è i hi participen activament. • Cada branca “apadrina” un acte (en prepara i executa alguna part). • Testimoni del cap Oriol (porta Llops, 3r-5è de Primària): el rol de cap fa prendre consciència dels valors i aplicar-los en el dia a dia. "Quan ets cap, ets més conscient dels valors que et deien de petit i els apliques sense adonar-te’n." Calendari d’actes del 50è (resum) • Octubre: inauguració de l’exposició a Can Ginestar. • Tardor/inici d’hivern: tertúlia a l’Ateneu (Tertúlia Fabré). • Activitat mensual durant el curs (excepte novembre i desembre, més carregats). • Estimem l’entorn – Cuidem Collserola: plantada d’arbres amb les branques. • Setmana Santa: campament conjunt amb pares i nens. • 5 de maig: caminada dels 50 anys (50 km). • 29-30 de juny: ascensió al Pedraforca. • 26 de juliol: sopar de cloenda al Casal de Joves. Anècdota i aprenentatges • Record als Rangers: un grup talava arbres per fer una cabana i els caps els van aturar i els van fer veure la responsabilitat ambiental i l’impacte dels actes: exemple de valors en acció. Nou local i arrelament al poble • Trasllat al nou local de la plaça Maragall: molt bona valoració. • La plaça s’omple de nens i famílies; el poble percep la presència i activitat del cau: més visibilitat i comunitat. Memòria i documental • S’està produint un documental del 50è amb testimonis de diverses generacions. • Agraïments a l’Arxiu municipal (Jordi i Patrícia) per facilitar el fons gràfic i documental. Lema del cau "Sempre a punt, mai a mitges i tant com puc." Tertúlia esportiva Real Madrid: derrota a Moscou i el factor Florentino • Derrota 1-0 contra el CSKA: partit marcat per mala sort i falta d’encert (xuts, pals), resultat enganyós. • Debat sobre la paraula "crisi": encara prematur; cal veure la reacció als pròxims partits. • Risc extrafutbolístic: la impaciència de Florentino Pérez podria precipitar decisions (Lopetegui a la corda fluixa). • Proper examen a LaLiga: visita a un Alabès sòlid i en bona dinàmica. FC Barcelona: examen abans d’hora a Wembley (Tottenham) • El Barça arriba amb bones sensacions ofensives però problemes defensius: - Umtiti més descentrat (targetes, discussions innecessàries). - Piqué exposat per un sistema amb laterals molt avançats, sovint quedant 1v1 en transicions. • Ter Stegen, l’any passat molt decisiu, enguany més exposat per la fragilitat col·lectiva. • Tottenham: bloc cohesionat i competitiu, base estable des de fa temps; partit complicat a Wembley. "Un examen abans d’hora a Wembley" per mesurar el nivell real del Barça a la Champions. Idees clau • El 50è aniversari del cau posa en valor la memòria, la comunitat i els valors de l’escoltisme aplicats avui. • La implicació transversal (nens, branques, caps, ex-caps, famílies) és l’eix de la celebració. • A la Champions, ni Madrid ni Barça estan en crisi estructural, però tots dos afronten exàmens exigents immediats: el Madrid, de resultats; el Barça, de solidesa defensiva a Wembley.

  • Entrevistes de la Justa del 1/10/2018 — 1-O a Sant Just: balanç i commemoració; ordenances i conveni de la Vall; mobilitat i “monstre del Raval”; tertúlia sobre la manifestació de policies a Barcelona - episode art
    25'

    Entrevistes de la Justa del 1/10/2018 — 1-O a Sant Just: balanç i commemoració; ordenances i conveni de la Vall; mobilitat i “monstre del Raval”; tertúlia sobre la manifestació de policies a Barcelona

    Context i participants • Programa: "Just a la Fusta" (Ràdio d’Esvern). Convidada principal: Laia Flotats (portaveu del grup municipal del PDeCAT). Segona part amb tertúlia (Amèlia Noguers, Carme Amador i Palmira Abadell). "A Catalunya hem canviat de mentalitat" — Laia Flotats 1-O: balanç i vivència local • Un any després de l’1 d’octubre, Flotats destaca un canvi consolidat de mentalitat i d’expectatives polítiques a Catalunya, amb veu ciutadana més empoderada i nous moviments. • A Sant Just no hi va haver càrregues, però la jornada es va viure amb molta tensió per l’arribada constant d’avisos i vídeos d’agressions a altres punts. Commemoració a Sant Just i polèmica de les plaques • Acte coordinat per la Taula pel Sí (PDeCAT, ERC, Súmate, ANC, Òmnium, CDR i simpatitzants de la CUP): retorn simbòlic als col·legis, urnes, votació i col·locació de plaques commemoratives. • Les plaques municipals aprovades en ple (juliol) no estaven a temps; es van usar plaques de l’ANC. Es preveu acte institucional quan hi hagi plaques definitives. Ple municipal: fiscalitat i urbanisme Ordenances i taxes (abstenció del PDeCAT) • IBI congelat per 2020, alineat amb la petició del PDeCAT quan hi ha romanents elevats. • La resta de taxes i preus públics pugen un 2%, fet que impedeix el vot favorable del grup. Conveni de la Vall: reubicació d’edificabilitat i model de ciutat • Acord 2004 ja preservava la vall; ara, per sentències, els 46.000 m² edificables que havien de sortir del municipi s’han de reubicar dins de Sant Just. • Ubicacions proposades: façana de la Carretera Reial i Pont Reixamp (zones de transformació metropolitana). • Crítiques del PDeCAT: - Concentració en poques parcel·les que porta a alçades PB+8/+9/+11 i a densificació poc coherent amb el teixit de Sant Just. - Risc de repetir l’error de Mas Lluí: barri allunyat, mal connectat i amb equipaments insuficients. • Vot del PDeCAT: abstenció per reconèixer l’esforç negociador però rebutjar l’oportunisme i la massificació. Mocions del PDeCAT 1) Mobilitat i aparcament durant obres • Reclama millor gestió de permisos d’ocupació (càrrega/descàrrega) i control horari real; aparcaments provisionals en solars; informació contínua al veïnat. • Cas il·lustratiu: vestides que no es retiraven a la nit al c. Bonavista, reduint l’oferta d’aparcament. 2) Gestió transparent de queixes veïnals • Proposta d’un seguiment públic en línia de reclamacions i incidències, visible a la web municipal, per veure estat, respostes i queixes similars. • Resultat: PSOE, ERC i Movem voten en contra, al·legant que ja es fa. Flotats ho considera inexplicable: si ja es fa, votar-hi a favor seria un reforç. Mobilitat i espai públic Obertura de Salvador Espriu cap a Carretera i autopista • El pla (amb romanents de tresoreria) per obrir connexió i permetre gir a l’esquerra cap a la carretera i accés a l’autopista queda aturat per oposició veïnal. El PDeCAT demana reprendre el debat en el marc del Pla de Mobilitat. El “monstre del Raval”: plaça pública tancada • Plaça pública vinculada a l’edifici (molt alt) acabada fa >2 anys i encara no oberta. El govern anuncia requeriment a la promotora. El PDeCAT reclama obrir-la ja si l’edifici ja genera els impactes acceptats. Participació ciutadana i properes cites • Per a grans transformacions urbanes, Flotats defensa un procés participatiu/consulta per decidir la materialització del canvi del conveni 2004. • Agenda: crida a participar a les Festes de Tardor (Shopping Night, Sant Just al Carrer, actes culturals). Tertúlia: manifestació de policies a Barcelona (1-O) • Les tertulianes critiquen el conseller Buch per permetre un recorregut al centre en una data molt sensible; proposen Montjuïc com a alternativa. • Es qualifica la marxa de provocadora; es menciona la possible presència d’infiltrats en incidents i es debat el paper dels Mossos (contenció vs. càrregues). • Estratègia cívica: alguns defensen ignorar la protesta per evitar tensió; altres destaquen el paper dels col·lectius (Arran, CDR) que van ocupar Sant Jaume per impedir l’accés de la mobilització policial. "Només que hi hagi un poca-solta... ja està" — alerta sobre el risc d’incidents amb marxes confrontades

  • Entrevistes de la Justa del 28/9/2018 — Mobilitat sostenible a Sant Just Desvern (2018): pedalada urbana, carril bici a la Carretera Reial i futur del tramvia - episode art
    18'

    Entrevistes de la Justa del 28/9/2018 — Mobilitat sostenible a Sant Just Desvern (2018): pedalada urbana, carril bici a la Carretera Reial i futur del tramvia

    Resum de l’entrevista Context i protagonistes Entrevista a Jordi Porta, regidor de Transports, Mobilitat i Seguretat Viària de Sant Just Desvern, al programa “Just a la Fusta”. Temes centrals: Pedalada urbana (XV edició), nou carril bici a la Carretera Reial, connexions metropolitanes i futur del tramvia. "Ja és una alternativa" (sobre la bicicleta com a mitjà de transport cap a Barcelona) Setmana Europea de la Mobilitat 2018: activitats clau Pedalada urbana (diumenge, 10:30): Ruta 1: L’Hospitalet → Esplugues → Sant Just (entrada per la Rambla, punt d’afegir-se al Parador) → Parc de Torreblanca. Ruta 2: Sant Boi → Sant Joan Despí → Parc de Torreblanca. Al Parc: festa amb carpes, espònsors, sortejos, regals i música. Cursa de transports metropolitana (PTP + Generalitat): Sortides des de diversos orígens amb diferents modes (cotxe, transport públic, bici, patinet, combinacions). Comparativa de temps porta a porta i contaminació. Sant Just hi col·labora “des de fa molts anys”; participen veïns i personal municipal. Carril bici a la Carretera Reial: traçat, fases i objectius Nou carril bici bidireccional entre l’Ajuntament d’Esplugues i el carrer Sagrat Cor (Sant Just), previst d’estrenar-se a finals d’octubre. El carrer Sagrat Cor serà l’alternativa per a bicis i patinets a la Rambla (més tranquil, sense semàfors), amb intenció de fer-lo bidireccional per a bicicletes. Connexió clau amb la passarel·la cap a la Diagonal, que des de fa mig any ofereix una entrada segura, directa i planera cap a Barcelona. "Això obre un món" (sobre la passarel·la i la nova continuïtat ciclable) Dades clau i gestió del trànsit Abans de la passarel·la, ja es van comptar unes 700 bicis/dia a la Carretera Reial (entre Ateneu i Rambla). Comparativa: un carril molt intensiu de Barcelona (Passeig Sant Joan) té 2.000–3.000 bicis/dia. Estudis amb càmeres i gomes al terra: la IMD (intensitat mitjana diària) indica que un carril pot absorbir el trànsit (especialment en sentit Sant Feliu; en sentit Barcelona, excepte hores punta). Impacte obres i mesures de mitigació: Les obres generen molèsties temporals. Es preveu sincronització semafòrica per prioritzar busos i millorar flux en sentit Sant Feliu. No hi ha espai per a apartadors de bus; s’ampliaran zones de càrrega i descàrrega. "No serà una via tan còmoda com abans pel cotxe" (però viable amb la intensitat actual i millor per al transport públic i modes nets) Connexions i itineraris complementaris Cap a Sant Feliu: Baixada: carril dret de 30 km/h compartit amb bicis. Pujada: per vorera (menor velocitat de les bicis, alta intensitat de vehicles; objectiu futur: calçada en ambdós sentits quan sigui viable). Possibles rutes alternatives de cotxes: Coll-Element i la Miranda, autopista fins a sortida Sant Just, Walden; s’espera una lleugera disminució de la intensitat a la Carretera. Marc metropolità: Bicivia 4 i finançament El projecte s’insereix a la xarxa Bicivia (eix Bicivia 4 a l’Aurea Miró–Carretera Reial). Finançament: 50% per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); prioritari per connectar municipis i donar continuïtat a la passarel·la. Patinets i ordenança municipal Els patinets elèctrics han d’anar pel carril bici. L’Ajuntament prepara una ordenança específica per regular-los (més detalls a la inauguració del carril). Aparcament i seguretat de bicicletes A Sant Just hi ha pocs bici-box (2); s’han demanat més. Nou servei e-bici-box (AMB) a principis d’any: Xarxa inicial ~50 estacions al Baix Llobregat. Subscripció: 30 €/any; primers 30’ gratuïts per ús; bicicletes elèctriques compartides via app. A Barcelona: opcions d’anelles tipus U amb sistema de registre i candaus propis. Recomanació clau: assegurança a tot risc amb robatori per a bicicletes (≈50 €/any): Cobreix responsabilitat civil, danys propis i robatori (substitució per valor assegurat). Especialment útil per a bicis elèctriques de gamma mitjana. Futur del tramvia per la Carretera Reial El tramvia segueix endavant (consens polític ampli), però amb terminis llargs: Ara: estudi informatiu (final d’any/principis del següent). Després: estudi ambiental, selecció d’opció urbana (boulevard, aparcament, traçat preferent), projecte executiu (~1 any) i exposicions públiques. Per això s’ha executat el carril bici tot i que pugui conviure amb el projecte del tram uns anys. Conclusió Sant Just aposta per una xarxa ciclable segura i continua cap a Barcelona, per prioritzar el transport públic i oferir alternatives netes i saludables. Les dades de demanda i els projectes metropolitans apunten a un augment significatiu de l’ús de la bicicleta i micromobilitat en els propers mesos.