Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1213-1224 de 2109

27 de nov. del 2018
15'
Entrevistes de la Justa del 27/11/2018 — Ràdio Desvern | Entrevista a Sergio Herrada (Casal de Joves): Campanya juvenil de prevenció del VIH/SIDA
Resum de l'entrevista Context i objectiu Entrevista al Sergio Herrada del Casal de Joves a Ràdio Desvern (programa "Just a la Fusta") per explicar la campanya informativa i de prevenció amb motiu del Dia Mundial de la Sida. "És una campanya informativa i de prevenció." Accions principals de la campanya Exposició: Mira i informa't durant tota la setmana, centrada en malalties de transmissió sexual (MTS/ETS). Punt informatiu: el divendres anterior al Dia Mundial de la Sida (1 de desembre cau en dissabte), amb: Fulletons i materials divulgatius. Repartiment gratuït de preservatius. Públic objectiu: adolescents i joves. Xerrades i educació Xerrada de sexualitat enfocada a joves a partir de 14 anys: ajornada al desembre (data per confirmar). Historial d'iniciatives del Casal Anys de consciència i prevenció amb activitats com: Concursos (cartells i campanyes). Xerrades, exposicions i cartelleria. Repartiment de llaços vermells i preservatius. Percepcions i mites entre la joventut Els joves tenen informació, però sovint ho perceben com a llunyà i sense por personal. Risc principal: falsa sensació d'immunitat que porta a menys precaucions. "No li tenen por, perquè la veuen com molt llunyana, i pensen que no els afecta." Paper de l'institut L'institut organitza Jornades de Salut (no necessàriament coincidint amb el 1 de desembre) amb xerrades i tallers per cursos (1r d'ESO, 2n, 3r, etc.). Recursos, emergències i proves En cas de dubtes o risc: adreçar-se al CAP o a urgències (p. ex., Hospital Clínic) per accedir a tractament postexposició (PEP) dins de les 72 hores. El PEP s'ha de prendre durant un mes segons comenta el convidat. Les proves de VIH no són immediates després d'una conducta de risc; cal esperar el període finestra. "...et donen unes pastilles retrovirals... te les prens durant un mes... si passes només 72 hores..." Servei continuat del Casal El Casal és punt de repartiment de preservatius durant tot l'any; atenen consultes i urgències relacionades amb sexualitat. "Recordar que la resta de l'any... som un punt més de repartiment de preservatius." Missatge clau Prevenció, informació clara i accés fàcil a preservatius són eixos essencials per reduir riscos entre la joventut. Manteniu una actitud responsable i informada: utilitzeu preservatiu, acudiu al CAP per proves i, en situacions de risc, busqueu PEP dins el termini adequat.
26 de nov. del 2018
30'
Entrevistes de la Justa del 26/11/2018 — 25N a Sant Just: acte de sensibilització, circuit d’atenció, justícia i patriarcat, Espai Lila, dones i ciència, i inclusió trans
Resum general Entrevista amb Gina Pol (regidora de Polítiques de Gènere i Igualtat) sobre el 25N a Sant Just i les polítiques locals d’igualtat. Es detallen l’acte institucional de sensibilització, el funcionament del circuit local d’atenció a víctimes, una crítica al sistema judicial i la importància de l’empoderament i la xarxa comunitària. També s’aborden l’educació i activisme juvenil (Espai Lila), la infrarepresentació femenina en esport i ciència, la necessitat de referents i la corresponsabilitat familiar, i la inclusió del col·lectiu trans en les polítiques d’igualtat. El programa tanca amb una pausa musical i falques de la ràdio. "Hi ha alguna cosa que no va bé i això és cert i ho demostren totes les dades, estadístiques, estudis, informes." Temes principals 25N a Sant Just: Acte amb manifest, lectures, exhibició de taekwondo i debat per visibilitzar mancances del sistema. Circuit local d’atenció a víctimes: Agents implicats, coordinació, dades i grans reptes —especialment la manca d’implicació judicial i l’absència d’un jutjat específic. Violència no física: Control coercitiu, aïllament social, minva de l’autoestima i econòmica; detonants per sortir-ne. Joventut i Espai Lila: Autoconeixement, educació sexual i límits; accions de denúncia de feminicidis. Igualtat estructural: Bretxa salarial, infrarepresentació en esport i ciència; referents femenins i sensibilització des de la infància. Inclusió trans: Formació en centres educatius, reconeixement al manifest i mirada internacional. Detalls clau Actes del 25N a Sant Just Objectiu: sensibilitzar i denunciar que el sistema no respon prou bé a les necessitats de les víctimes. Contingut: lectura d’un manifest, textos de l’alumnat de l’institut i exhibició de taekwondo (empoderament i tècniques de defensa personal). Debat post-acte: posar en evidència què no funciona (especialment a l’àmbit judicial) i quines millores cal implementar. Participació d’una jurista del grup d’investigació Antígona per parlar de millores legals i de la interpretació jurídica en clau no patriarcal. Referència a sentències paradigmàtiques com la de “La Manada”. Circuit local d’atenció a víctimes Agents: serveis socials i psicològics municipals, Mossos d’Esquadra (unitat específica), Policia Local, serveis comarcals (ex. CIE Sant Feliu), i ambulatori. Funcionament: trobades per analitzar dades i millores; cobertura integral (psicològica, laboral, familiar, jurídica), també per a fills i filles. Reptes: poca implicació del món judicial local (jutjat itinerant, personal jove, sense especialització específica), dificultant l’“aterratge” territorial. Dades i dinàmiques de la violència Casos: al voltant d’una vintena a l’any al circuit local; processos llargs i complexos. Moments de risc/detecció: embaràs i primer fill, on sovint emergeixen gelosia i control; paper clau de llevadores i metges d’atenció primària. Violència no física: senyals i sortides Senyals: aïllament social (“no quedis amb les amigues”), control de la feina i l’economia, desqualificacions i minva de l’autoestima. Detonants: una conversa amb una amistat, una llevadora, una manifestació, o la mirada dels fills poden activar la decisió de sortir. "La teva amiga t’ha de dir que no aguantis... i que ja buscareu veïnes per sortir-vos." Joventut i Espai Lila Espai Lila (Casal de Joves): grup de noies joves per a autoconeixement, educació sexual i establiment de límits i consentiment. Accions: xerrades (ex. visita a Ca la Dona), tallers de sexualitat, i visibilització de feminicidis amb casos reals recollits pels mitjans. Consell de Dones del Baix Llobregat i igualtat estructural Temes: violència masclista; infrarepresentació femenina en esport i ciència; bretxa salarial. Metodologia: dades inicials (ex. universitat politècnica) + propostes dels grups de treball. Clau: sensibilització des de la infància i presència de referents femenins pròxims (escoles, mitjans, cultura popular). Relat inspirador: experiència d’Anna Caño Delgado apropant la ciència a escoles i visibilitzant que una científica pot ser també una dona jove i mare. Família i rols: aposta per la corresponsabilitat i models familiars propis; "El model estàndard està caduc i no és equitatiu." Inclusió trans i 25N Formació: tallers de sensibilització (ex. Escola Montseny) per entendre gènere sentit i qüestions quotidianes (com l’ús de lavabos). Manifest 25N: menció explícita a les dones trans, que sovint pateixen més estigma i violència al carrer. Perspectiva global: situacions més greus en països amb menys drets; a la comarca es treballa per integrar els gèneres i ampliar l’abast de les polítiques d’igualtat. Crida a la comunitat Participació: assistir a l’acte, sumar-se al debat i detectar febleses del sistema. Suport de l’entorn: amics/veïnat amb missatges clars i ajuda pràctica faciliten la sortida del cicle de violència. Contingut extra Pausa musical: “La Revolución Sexual”. Falques i promocions: programes de Ràdio d’Esvern (Just a la Fusta, Smooth Jazz Club, Sant Justenques, etc.).
23 de nov. del 2018
31'
Entrevistes de la Justa del 23/11/2018 — Repensar les Festes de Sant Just: enquesta, participació i rols d’entitats + Secció d’alumnes sobre hàbits saludables i teatre escolar
Panorama general Episodi doble a Ràdio d’Esvern: una primera part amb el regidor Sergi Seguí per analitzar l’enquesta i el futur model de les festes populars a Sant Just, i una segona part amb alumnes de 3r d’ESO que fan ràdio sobre hàbits saludables i un breu espai de teatre escolar. "Ahir no és el punt final de res; és un punt de partida per començar a fer coses." • Idea clau 1: No perilla la continuïtat de les festes, però cal repensar el model i els rols de Nucli, entitats i Ajuntament. • Idea clau 2: Enquesta (10 entitats, 92 ciutadans) per valorar activitats i disposició a implicar-se. Participació jove baixa; reptes de difusió i protecció de dades. • Idea clau 3: Resultats: matisos sobre concerts i barraques; activitats a revisar (p. ex. Guerra de Titans, partit de bàsquet a Mas Lluí, Correbares amb opinions contradictòries). • Idea clau 4: Properes passes: Consell de Cultura a finals de gener/principis de febrer, compartir resultats, calendari 2019 i coorganització. • Idea clau 5: Secció alumnes: alimentació equilibrada, exercici i hidratació, evitar excés de sucre/sal i brioixeria, proposta de menú saludable amb flexibilitat. Temes principals Model de festes i participació ciutadana • L’Ajuntament garantirà les festes, però el model vigent està esgotat i cal reflexió serena. • Replantejament del paper de Nucli, de les entitats i del mateix Ajuntament (ex.: tasques com “recepcionar begudes” avaluades de nou). • Context de 10 anys de Nucli: canvi generacional i revisió d’objectius. L’enquesta: objectius, participació i límits • Objectius: 1) Valorar activitats de Sant Just; 2) mesurar la implicació real d’entitats i ciutadania. • Participació: 10 entitats (d’unes ~60 actives), 92 respostes ciutadanes (franja 20–50 anys més activa). • Baixa participació juvenil (15–20); reptes de difusió per canals (xarxes, butlletins). WhatsApp municipal limitat per RGPD i consentiment. • Accions previstes de difusió presencial com pancarta a Sant Just al Carrer es van frustrar per pluja. Resultats destacats de l’enquesta (Festa Major) • Activitats que més gent trauria: - Guerra de Titans (millorar amb inscripció prèvia i acollida de no-grocs/blaues). - Partit de bàsquet a Mas Lluí (conflicte d’horari i ubicació). - Correbares: un ~12% el trauria, però alhora és el 3r que més agrada → contradicció a analitzar. • Activitats ben valorades: - Concerts de Festa Major / barraques (amb matisos: millorar cartell i horaris). - Espectacle i cluenda de foc. - Sopar de Festa Major. • Interpretació: amb 92 respostes, els resultats no són vinculants, però obren el debat i guien reunions one-to-one amb entitats. Properes passes i governança de les festes • Consell de Cultura a finals de gener/principis de febrer: - Enviament dels resultats per correu a participants i entitats. - Recollida del calendari 2019 d’entitats. - Definir espais participatius i coorganització (Festa Major i Festes de Tardor). • Evitar un model top–down: es busca població activa i implicada, també a títol individual. Secció d’alumnes (3r d’ESO): salut i vida sana • Evitar menjar en excés i rutines; variar l’alimentació. • Vigilar proteïnes i sal (tensió). • Fer exercici i hidratació constant. • Evitar brioixeria i excés de sucre a l’esmorzar; cuina a la planxa; sopars més lleugers. • Proposta de menú saludable (exemples): - Esmorzar: suc natural o llet + torrada amb pernil dolç o fruita. - Dinar: llenties amb verdures + iogurt. - Berenar: torradetes amb alvocat. - Sopar: pit de pollastre o lluç + amanida de formatge fresc amb tomàquet + fruita. • Enfoc flexible: “els extrems són dolents”; es poden fer excepcions puntuals. Ràdio escola: teatre i Pastorets • Preguntes sobre com es trien els papers (normalment el professor, amb cert marge). • Preferències del públic i dels participants. • Temàtica nadalenca i uns Pastorets diferents i originals.
22 de nov. del 2018
10'
Entrevistes de la Justa del 22/11/2018 — VOC al Baix Llobregat Est i exposició "Presos Polítics" a l’Ateneu de Sant Just — Entrevista a Xavi Amadó (Òmnium)
Resum de l’entrevista Qui i per què Convidat: Xavi Amadó, coordinador de la gestora d’Òmnium del Baix Llobregat Est i santjustenc. Temes principals: el festival VOC (Versió Original en Català) i l’exposició “Presos Polítics a l’Espanya Contemporània” de Santiago Sierra a l’Ateneu de Sant Just. VOC: la mostra en català (3a edició) Concepció i autor: projecte pensat i creat per Jordi Cuixà (3a edició a Sant Just). Novetat clau: extensió a 5 poblacions de la territorial del Baix Llobregat Est: Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà i Esplugues. Sessió de Sant Just: dissabte, a les 18:00 (correcció d’horari) a l’Ateneu. Formats, selecció i jurat Peces a competició: Curtmetratges (fins a 20') — enguany se’n projecten 5. Documentals de curta durada (fins a 30') — 4 seleccionats (cap arriba als 30'). Criteri i enfoc: aposta per nous creadors i nous formats. Jurat professional 202X: Judit Cullell, Alba Cros, Belén López, Carol López i Marc Recha (majoria de dones). Votacions i premis Doble premi: Jurat professional: premi aproximat ~4.000 €. Premi del públic: ~1.500–1.800 € (xifres aproximades, segons record de l’entrevistat). Vot del públic: al final de cada passi, amb sorteig entre votants d’una subscripció de 1 mes a Filmin.cat. Participació i públic Tendència: assistència en augment edició rere edició. Èxits recents: sales plenes a Cornellà, Esplugues (Can Vidalet) i Sant Joan Despí. Objectiu d’Òmnium: promocionar la llengua allà on el català és menys present, reforçant la cohesió social. Sinergia a Sant Just: dissabte al matí, portes obertes de l’Ateneu; es proposa matí cultural, dinar i tarda de VOC. Exposició “Presos Polítics” de Santiago Sierra On: Sala Piquet de l’Ateneu (al costat de la Sala Cinquantenari, on es fa el VOC). Origen: rèplica itinerant de l’obra censurada a la Fira ARCO de Madrid; còpies cedides a Òmnium pel propietari de l’original per fer-la circular. Itinerància recent: Sant Feliu → Esplugues → Cornellà → Sant Just. Contingut i missatge: textos durs i retrats amb pixelat, que interpel·len el visitant sobre la fragilitat de drets i la possibilitat que “qualsevol” pugui veure’s en situacions semblants; inclou casos d’arreu de l’Estat, no només catalans. Calendari a Sant Just: oberta fins dissabte; diumenge es desmunta. Presentació i dades d’interès Presentació a Sant Just: a càrrec de la periodista Mireia i de Xavi Amadó (o el responsable local). En una edició anterior ho presentà Josep Maria Aragonès. Procedència de les obres: Catalunya i Països Catalans (enguany, curt i documental valencians). Sociat d’Òmnium (estimacions): ~3.000 al Baix Llobregat Est; 460–480 a Sant Just (creixement per tongades). Cita destacada "Si algú es pensa que amb una sentència de 17 anys de presó ens faran renunciar als nostres objectius, drets i llibertats nacionals i socials, és que no ens coneix a la gent d’Òmnium i als socis i a la societat catalana." — Jordi Cuixart
21 de nov. del 2018
21'
Entrevistes de la Justa del 21/11/2018 — Plantes resistents a la sequera i biotecnologia per al canvi climàtic; avís 012 sobre animals de companyia; i inici de tertúlia esportiva
Resum general Idea central Entrevista a Anna Caño-Delgado (CRAG) sobre la seva recerca per crear plantes que resisteixen sequera i continuen creixent mitjançant enginyeria genètica i edició genòmica (CRISPR). Debat sobre transgènics vs edició genòmica, seguretat i regulació a la UE. Visió d’aplicació a cereals com el sorgo i altres cultius (p. ex., tomàquet), i la necessitat d’adaptar-se a la inestabilitat climàtica (sequera i inundacions). Reconeixement al paper de les dones a la ciència i a la conciliació. Espai 012: obligacions amb animals de companyia (microxip i cens). Inici de tertúlia esportiva: prèvia de l’Atlético-Barça, estat de jugadors i comentaris sobre porters. "Hem fet que uns gens... per al transport de nutrients... estiguin com més augmentats... Quan arriba la sequera, aquestes plantes poden continuar creixent perquè tenen més sucre i més nutrients a casa." "El que hem de pensar és en la inestabilitat climàtica." "Els transgènics no haurien de fer por... és una eina segura." "Nosaltres podem ja... borrar com un típex el DNA i escriure el que ens agrada" (sobre CRISPR). Punts clau de la recerca Objectiu científic: desacoblar la resposta a l’estrès hídric del procés de creixement manipulant només unes poques cèl·lules mare vegetals que regulen el flux de sucres i nutrients. Base biològica: estudi d’hormones esteroides vegetals que coordinen el creixement cel·lular. Model: Arabidopsis thaliana per a descobriment bàsic; transferència a conreus (especialment sorgo, cereal ja resistent a sequera) des de 2016 amb finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC). Benefici: plantes que no només sobreviuen a la sequera, sinó que segueixen creixent, acumulant reserves prèvies (metàfora del supermercat: "anar a comprar abans del temporal"). Aplicació i horitzó temporal Cultius prioritaris: sorgo (alimentació animal i potencial humana) i inici en tomàquet. Termini: visió a 20-30 anys per tenir cereals adaptats a canvis climàtics múltiples (sequera, calor/fred, inundacions). Marc ampliat: treballar també en resiliència a inundacions i altres estrès abiòtics i biòtics (plagues). Tecnologia i regulació Transgènics: tecnologia segura segons la investigadora; a la UE encara amb restriccions per a consum humà. Edició genòmica (CRISPR-Cas): permet canvis precisos sense introduir gens externs; debat a la UE per no considerar-la transgènica i facilitar-ne l’arribada al mercat; equip del CRAG ja l’aplica per a resistència a sequera en cereals. Equip i dimensió social Equip de 12-15 persones al CRAG, dividit entre recerca bàsica i aplicada. Dona i ciència: importància de models de referència, conciliació família-recerca i reconeixement. Retorn social: voluntat d’apropar la ciència a la societat i mostrar que la inversió pública genera solucions; el projecte actual és una primera solució tangible en un camí de 20 anys. Recordatori 012 sobre animals de companyia Obligacions: identificar amb microxip i censar a l’Ajuntament del municipi. Abandonament: prohibit; considerat infracció greu o molt greu. Objectiu: evitar pèrdues i abandonaments en un país avançat en protecció animal. Inici de tertúlia esportiva Tema principal: prèvia de l’Atlético-Barça (1r vs 2n) després de seleccions. Jugadors: comentaris sobre Ter Stegen (gran joc de peus), Umtiti i l’estat de Coutinho (recuperació post-virus FIFA). Porters: debat sobre Courtois i resultats recents (p. ex., Suïssa 5-2 Bèlgica). Toc nostàlgic: menció a la sintonia d’Oliver i Benji. Per emportar-se Clau: biotecnologia vegetal per a una agricultura resilient a l’era del canvi climàtic. Punt pràctic: responsabilitat amb els animals de companyia. Actualitat: retorn del futbol de clubs amb partit gran a la Lliga.
19 de nov. del 2018
29'
Entrevistes de la Justa del 19/11/2018 — Primàries del PSC a Sant Just, habitatge jove al Mas Lluí i nou Parc de Can Freixes; carril bici i medi ambient; 25N i reforma de l’Estatut; tertúlia sobre pluja, cultura i tecnologia
Resum general de l’episodi Entrevista política amb Joan Bassaganyes (PSC Sant Just): primàries del partit, dia de la militància, ajuts a l’habitatge de lloguer per a joves, projecte del Parc de Can Freixes, debat sobre carril bici i mobilitat sostenible, agenda del 25N i valoració de la reforma de l’Estatut quinze anys després de la promesa de Zapatero. Tertúlia de les Teresines: la pluja i el seu impacte anímic, contrast amb incendis a Califòrnia, estacions i horaris, plans culturals (teatre i exposicions), i la relació amb la tecnologia. "Els compromisos amb el medi ambient no només es tradueixen en proclames, sinó que s’han de traduir també en fets." "Els catalans haurem de votar aquest acord." Entrevista a Joan Bassaganyes (PSC) Primàries del PSC a Sant Just • El 5 de novembre s’aprova per unanimitat el calendari de primàries per escollir el/la candidat/a a l’alcaldia. • Procés obert a la militància: presentació de candidatures fins a finals de mes; si n’hi ha més d’una, primàries i proclamació. • L’alcalde Josep Perpinyà manifesta la voluntat de tornar-se a presentar. Dia de la militància i reconeixements • Acte a la Vagoneta (9 de novembre): benvinguda a quatre nous militants i homenatge a trajectòries històriques. • Reconeixement a Josep Garriga (fundador del partit a Sant Just, en un moment personal difícil) i a Hans Hens per la seva contribució orgànica i ideològica. Habitatge públic de lloguer (Mas Lluí) • Subvenció d’un conveni tripartit (Govern central, Generalitat, Ajuntament): aprox. 400.000 €. • Objectiu: fer viable la promoció de 20 habitatges de lloguer per a joves al Mas Lluí i reforçar la solidesa financera de l’empresa pública Promunça. • Context: el lloguer és més complex de finançar perquè el retorn s’allarga 15–20 anys. Parc de Can Freixes • Inici previst el 1r trimestre de l’any vinent; durada d’obra 6–7 mesos. Obertura estimada setembre–octubre. • Parc de grans dimensions, concebut com a pulmó verd i resultat d’un procés participatiu municipal. • Tres àmbits: - Arboretum / exposició de plantes - Jocs intergeneracionals (infants i gent gran) - Zona d’estada i actes (concerts, espectacles) • La masia queda fora d’aquesta fase; caldrà una rehabilitació integral i definició d’usos en la propera etapa de govern. Carril bici i mobilitat sostenible • Reconegudes molèsties inicials per passar de quatre a tres carrils, però aposta ferma per reduir el pes del vehicle contaminant. • Doble via d’acció: - Reforç del transport públic (nou conveni amb l’AMB) - Foment d’infraestructures segures i directes per a bici i patinet (eixos principals) • Horitzó urbà: en 4–5 anys, el “planvia” per Laureà Miró/Carretera Reial i la conversió en boulevard faran coherent l’actual carril bici com a pas previ. 25N: Violència de gènere • Setmana d’actes de sensibilització al municipi; acte institucional el 26 de novembre. • Calen mesures concretes a nivell legislatiu, judicial i policial (competències supra-municipals) per reduir maltractaments i feminicidis. Reforma de l’Estatut: 15 anys després • Defensa del compromís de Zapatero amb la singularitat de Catalunya; crítica a l’estratègia de màxims dels partits catalans d’aleshores i al filtre del TC. • Present: societat polaritzada; solucions de cessió i reequilibri de sobiranies. Enquesta (La Vanguardia): 70% veu la reforma de l’Estatut com a via. • Proposta: acord reformista i votació dels catalans sobre el pacte resultant. Falques i serveis • Espais publicitaris i servei 012 sobre cursos de català per a adults (presencials, semipresencials i en línia via parla.cat). Tertúlia de les Teresines Presentació i context • Avui amb Amèlia i Palmira (absents Carme i Jaume), to distès i humor obert. La pluja, l’ànim i els extrems climàtics • La pluja afecta la moral i esguerra festes; contrast amb els incendis a Califòrnia i l’arribada tardana de la pluja. • Debat sobre estacions: s’assumeix millor el fred (més recursos) que la calor forta; la falta de llum a l’hivern pesa, especialment els diumenges a la tarda. Cultura i ciutat • Sortides: obra de teatre “Toc, toc” i exposició a la sala Piquet de l’Ateneu (col·lecció Tatxo Benet i obra de Santiago Sierra que va ser retirada a ARCO Madrid). • Conversa sobre ARCO i aclariment en directe: és ARte COntemporáneo. Tecnologia i adaptació • Record de l’adaptació als ordinadors en l’àmbit laboral: processos inicials costosos però necessaris; reflexió sobre l’aprenentatge si hi ha necessitat professional.
16 de nov. del 2018
29'
Entrevistes de la Justa del 16/11/2018 — Premis culturals del Baix Llobregat a Sant Just, cancel·lació del Sant Just al Carrer i nova inversió esportiva a la Bona Aigua; debat estudiantil sobre masclisme a les aules
Panorama general Programa especial des de Ràdio Desvern amb entrevista a l’alcalde Josep Perpinyà i una segona part conduïda per l’alumnat de l’Institut de Sant Just. Els grans eixos del dia: • Cultura: 10a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, celebrada a l’Ateneu de Sant Just, amb finalistes locals i gran representació institucional. • Agenda municipal: cancel·lació del Sant Just al Carrer per forta probabilitat de pluja. • Esports: inversió de 2,1 M€ per ampliar i modernitzar el complex de la Bona Aigua (nova pista coberta, vestidors i remodelació de la pista exterior), i trobada de l’entitat d’atletisme. • Debat estudiantil: vaga feminista i masclisme a les aules; iniciatives com el grup Empoderament Lila i la importància d’una educació en valors dins i fora del centre. Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (10a edició a Sant Just) Punts clau • Acte itinerant a la sala gran de l’Ateneu, amb el suport dels Centres d’Estudis Comarcals, el Consell Comarcal i els ajuntaments. • Presència institucional destacada: consellera de Presidència i l’expresident José Montilla, a més d’alcaldies de la comarca. • Comarca culturalment rica: patrimoni, entitats centenàries, innovació i creativitat. "És un acte emotiu, de reconeixement [...] però també una mostra del que es fa a Sant Just." Finalistes i referents locals • Finalistes de Sant Just: Ramon Muragas, Soledat Sanz, Ateneu (Creu de Sant Jordi, 100 anys), Museu de Camp Pedrosa, Espai de Lliure Creació – Carme Malaret. • Categories amb noms de figures de referència: Montserrat Roig (Comunicació), Joana Raspall i Joan Ola (Literatura), Antoni Serra i Fiter (Arts Visuals). • Exemple d’èxit comarcal: Rosalía (Baix Llobregat) premiada amb dos Latin Grammys. Jurat i format de l’acte • Jurat divers (10–12 membres) de centres d’estudis, institucions, món associatiu i periodisme; decisions molt disputades. • Format dinàmic amb actuacions culturals entre blocs i pica-pica final per fomentar el networking i obrir nous projectes. Xifres clau del Baix Llobregat • 830.000 habitants, 30 municipis, 13 categories de premis. • Gran diversitat territorial (riu, costa, turisme, muntanya) que es reflecteix en la vida cultural. Sant Just al Carrer: cancel·lació per pluja • L’Ajuntament anul·la l’edició d’enguany per previsió de pluja significativa (10–14 h, fins al 80% de probabilitat) i per la impossibilitat de muntatge previ en condicions. • No es reprograma; es reprendrà el pròxim octubre (edició habitual). • Impacte social: tristor especialment per a la canalla, AMPA i entitats; es reconeix el valor de la trobada com a espai de convivència i comunitat. Esport local: trobada d’Atletisme i gran inversió a la Bona Aigua Trobada d’Atletisme • Reunió al Casal de Joves amb atletes i famílies per compartir situació actual i projectes de futur. Inversió al complex de la Bona Aigua • Més de 2.100.000 € per: Nova pista coberta Nous vestidors Remodelació de la pista exterior • Procés participat: avantprojecte presentat i reunions amb entitats per ajustar necessitats (sòl, grades, tancaments, compatibilitat d’usos). • Calendari: tancament de projecte en setmanes, licitació i obres d’entre 16–18 mesos. Objectiu ideal (a confirmar): inici de temporada. • Resultat esperat: convertir el complex en una de les instal·lacions més modernes i adequades del Baix Llobregat, amb millores també als pavellons antics. "Fomentar l’esport vol dir fomentar la salut, els valors i la convivència." Debat estudiantil: vaga feminista i masclisme a les aules Per què (no) fer vaga • Alguns estudiants trien no fer vaga per no perdre classes; altres hi donen suport i participen a la manifestació. • Respecte mutu entre opcions i valor de aprendre a l’aula i reivindicar al carrer. Accions i col·lectius • Grup Empoderament Lila: elaboració de cartells amb missatges i participació conjunta a la manifestació. Diagnosi: masclisme dins i fora de l’institut • Actituds masclistes detectables tot i la major regulació a l’aula; importància d’una educació integral (centre i família) basada en el respecte i la igualtat. • La universitat i altres centres també s’hi impliquen; cal reivindicar drets i evitar haver de fer més esforços per estar al mateix nivell. "Tots som persones; ens hauríem de respectar." Altres • Indicatius, falques i transicions de programa ("Fins demà!"), i presentació del següent grup (Mar, Gisela i Carla) per a la secció següent.
15 de nov. del 2018
31'
Entrevistes de la Justa del 15/11/2018 — Jazz a Can Ginestà, exigència del swing i homenatge a Stan Lee: Marvel, onomatopeies, manga i futurs hologràfics
Panorama general de l’episodi • Doble bloc temàtic molt clar: jazz i divulgació (amb Pau Fuster) i còmics/Marvel i cultura pop (amb Pere Oliver), amb un breu pas pel futur tecnològic d’hologrames i robots. "El jazz és la música més influent del segle XX" — idea central del primer bloc Bloc 1 – Jazz amb Pau Fuster (cicle a Can Ginestà) Contingut del cicle i eixos principals • Cicle de tres sessions a Can Ginestà: dels orígens del jazz i els precursors al naixement del jazz modern (bebop), fins a Miles Davis i coetanis i, finalment, el jazz contemporani. • El bebop es presenta com a punt d’inflexió: naixement del jazz modern, virtuosisme i noves formes d’improvisació. Metodologia: audicions guiades i mapa sonor • Audicions guiades: mentre sona el tema, el ponent fa anotacions (“ara escoltem el contrabaix… fixeu-vos en les trompetes…”) per construir un “mapa” auditiu-visual que ajuda a no perdre detalls. • Ús de llenguatge sensorial: “colors”, “calidesa”, “textures” per descriure timbres i dinàmiques. A qui va adreçat i què n’aprèn el públic • Públic heterogeni: des de curiosos sense formació musical fins a aficionats que ja coneixen músics; tots hi aprenen (anècdotes, manera d’escoltar, context històric-estètic). Influència i exigència del jazz • Afirmació contundent: el jazz ha modelat la música occidental del segle XX (de Beatles a Elvis i més enllà). • Sobre l’exigència (a propòsit de la pel·lícula Whiplash): la música de jazz demana autoexigència extrema i sensibilitat pel swing (dur, fluix, amb sentit del temps), sovint imperceptible per al gran públic però crucial entre músics. Projectes paral·lels i propers • “Ganes de Jazz”: programa de ràdio a RSK (Nou Barris), fet per amor a l’art; temporalment aturat per l’activitat docent. • Futur cicle: “jazz i dones” — dues sessions d’instrumentistes (trompeta, saxo, piano, arpa…) i una tercera de grans veus (Billie Holiday, Ella Fitzgerald…), per visibilitzar trajectòries sovint oblidades. Bloc 2 – Còmics, tecnologia i homenatge a Stan Lee amb Pere Oliver Obertura tecnològica: hologrames i robots • Conversa inicial sobre videoconferència, hologrames i robots: de l’ús sanitari a especulacions culturals (fins i tot matrimoni amb holograma al Japó), i eventual rebel·lió de les màquines en clau de ficció. In memoriam Stan Lee (95 anys) i presentació de Pere Oliver • Homenatge a Stan Lee: no inventa el superheroi però el reinventa i popularitza amb Marvel. • Pere Oliver (Planeta/Còmics Fòrum; 34 anys a edició, 20+ amb Marvel): experiència de primera mà en el mercat espanyol i català. El procés Marvel: del plot al globus • Treball en equip: plot (idea) → guió → planificació → storyboards → dibuix → rotulació (globus) → logotips, portadetes i onomatopeies. "Stan Lee presenta" — marca de casa que encapçalava els còmics de Marvel Onomatopeies: el “so” del còmic com a llenguatge • Hi ha un veritable diccionari d’onomatopeies (relliscades, pluja, paper, animals…). Algunes són universals a l’Occident; en manga i manhua canvien per la llengua i la cultura. L’aportació creativa de Stan Lee • Combinació clau: superpoders + febleses humanes (mites clàssics reescrits). Ex.: un adolescent tímid esdevé Spider-Man; mil universos i arquetips modernitzats. Personatges, cronologies i mercat • Hitos: Quatre Fantàstics (1961), Spider-Man (1963), Hulk, Daredevil (Dan Defensor)… Alguns creats i d’altres recreats per potenciar conflictes humans i potències “màgiques”. • Estètica: protagonistes sovint “guapos”; supervillans marcadament impactants (Doctor Octopus, Voltor…). • Mercat i llengües: històricament, superherois poc en català per qüestió de demanda; en canvi, el manga ha prosperat multilingüe (català, eusquera, gallec…). Cultura pop ampliada: DC, clàssics i generacions • Recordatori de DC Comics (Superman…) i de clàssics com The Phantom i Flash Gordon (anys 30), amb contrast generacional a la recepció. Ètica i valors en guió • Cas Chris Claremont (Marvel): preferència per arcs de redempció i evitació de la mort; fins i tot en títols com Ghost Rider. Co-creació i indústria • Reivindicació de Jack Kirby i Steve Ditko com a co-creadors essencials. Stan Lee, gran comunicador i empresari, però Marvel continua sense ell (com Disney sense Walt Disney, o Apple sense Jobs) gràcies a l’ecosistema creatiu. • Indústria amb més recreatius (treballant sobre IP aliena) que creatius (creació original); crear personatges propis i perdurables és molt difícil.
14 de nov. del 2018
Entrevistes de la Justa del 14/11/2018 — Panait Istrati entre francès i romanès: traducció, migració i llibertat + avisos locals (residus, Les Bars de Sant Just)
Panorama general Episodi miscel·lani amb dos breus avisos locals i una entrevista central. El plat fort és una conversa amb Anna Casases sobre l’escriptor romanès Panait Istrati, el seu caràcter de migrant perpetu i la seva obra escrita en francès i romanès, amb motiu d’una xerrada a Cal Llibreter. "Istrati escriu absolutament amb el cor" "M’agrada més la paraula migració, en el seu cas" "Fa una escriptura de la veritat, de la vida" Avisos locals (inici del programa) Setmana Europea de Prevenció de Residus: acció centrada en la prevenció de residus elèctrics i electrònics, dins d’una campanya anual d’una organització local. Les Bars de Sant Just: el col·lectiu reprèn activitat i busca finançament per a: Vestuari propi Fer possibles diades amb altres colles Entrevista: Anna Casases sobre Panait Istrati Context i acte a Cal Llibreter Motiu: xerrada/taller del Novembre Literari a Cal Llibreter amb Anna Casases i Xavi Montoliu (tots dos traductors d’Istrati; ella des del francès, ell des del romanès). Particularitat: dos traductors, dos idiomes originals, un mateix autor. Qui era Panait Istrati Autor romanès i viatger incansable, emigrant per necessitat i per curiositat. Escriu en francès i romanès: doble tradició i identitat literària. Cercador de llibertat i justícia; independent de cercles i credos. Reintroducció i traduccions Istrati va ser traduït als anys 1920 i també al català (ed. dels anys 30) i al castellà (molt aviat). Avui, Casases i Montoliu contribueixen a reintroduir l’autor. Obres destacades i camins de traducció Anna Casases: "Els meus començaments" (francès) — caire autobiogràfic i episodis d’intents de fuga cap a França. Xavi Montoliu: "Chira Chiralina" (romanès) — més novel·lesca, però arrelada en experiències reals. Estil i llengua Istrati es defineix per una escriptura de la veritat més que no pas per la “literatura” com a artifici. Veu de rondellaire: històries de vides viscudes, amistats i lluita. Traducció: no és “difícil” tècnicament; el repte és transmetre la passió. Poliglotisme i escriptura no materna Domini del francès après de forma autodidacta; afició apassionada per les llengües. Escriure en una llengua no materna pot evitar tòpics lingüístics i generar imatges noves: • Més llibertat expressiva • Un “plus” d’interès estilístic Exili vs migració Casases prefereix parlar de migració (cerca activa d’alguna cosa més) més que d’exili estrictament. Eixos constants de l’obra: llibertat i justícia. Detalls de l’acte Lloc: Cal Llibreter (Sant Just Desvern) Participants: Anna Casases i Xavi Montoliu Horari: es comenta que podria ser a dos quarts de vuit (19:30) Punts clau Autor bilingüe i migrant: Istrati escriu en francès i romanès, i viu entre llengües i països. Revalorització actual: nova onada de traduccions i interès a Catalunya. Estil directe i vital: narrativa que prioritza la veritat vital i l’energia del relat. Valor de la no-native writing: evitar clixés i enriquir la llengua d’arribada amb imatges “importades”. Comunitat local activa: avisos sobre residus i suport a entitats culturals locals.
12 de nov. del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 12/11/2018 — Sant Just en moviment: festes, premis culturals, carril bici i la transformació de la B-23
Resum general Conversa amb Josep Perpinyà (alcalde de Sant Just Desvern) centrada en la vida associativa i cultural, la mobilitat sostenible i els projectes metropolitans de futur. Es destaca la gran participació ciutadana a les festes recents, l’arribada de Sant Jus al Carrer, l’acollida dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, la posada en marxa del carril bici cap a Barcelona i el debat sobre reducció del trànsit i millora del transport públic. També s’aborden els plans per transformar la B-23 en un eix urbà amable, una reflexió sobre la visita d’alcaldes a Lledoners i la gestió de pintades a l’espai públic. "El futur no és el cotxe" — aposta clara per el transport públic i la mobilitat activa. "La B-23 ha de ser un passeig" — visió d’un accés a Barcelona amb voreres amples, carril bici, bus/tramvia i park&ride. Temes principals Festes i vida associativa • Cap de setmana intens amb actes reprogramats per la pluja i alta participació. • Agraïment a entitats, comerciants i veïnat pel seu compromís. Sant Jus al Carrer (diumenge) • Esdeveniment traslladat per la pluja; retorn amb passeig d’entitats a l’entorn de Campreciós i l’Ajuntament. Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (divendres) • Acte itinerant que enguany acull Sant Just; reconeix el patrimoni i el teixit cultural comarcal. • Diversos nominats locals; expectativa de premis per al municipi. Mobilitat: carril bici i reducció del trànsit • Obert el carril bici que connecta Sant Just–Esplugues–Barcelona (zona universitària): ús creixent, especialment d’estudiants. • Objectiu: reduir vehicles a la Carretera Reial i fer-la més amable per a vianants i bicicletes. Transport públic: freqüències i enquesta ciutadana • Petició de millorar freqüències (tram/metro) i inversions sostingudes de les administracions. • L’enquesta municipal situa mobilitat i habitatge com a preocupacions principals. Transformació de la B-23 i allargament de la Diagonal fins al Llobregat • L’AMB impulsa concursos per a projectes i un pla director: criteris urbanístics i de mobilitat per a un nou accés metropolità. • Possibles peces: carril bici, voreres àmplies, bus/tramvia, park&ride a les connexions viàries. • Coordinació intermunicipal i finançament en marxa. Visita d’alcaldes del PSC a Lledoners • Valoració com a decisió personal i humana, dins la normalitat institucional. Pintades a l’espai públic • Rebuig a la degradació; actuacions de neteja, seguiment i mediació (especialment en privats, on cal permís). • Crida al respecte i a evitar l’“espiral” de vandalismes.
9 de nov. del 2018
5'
Entrevistes de la Justa del 9/11/2018 — Shopping Night i Nit de Tapes a Sant Just: nova data, comerç obert i protagonisme local
Resum de l'entrevista Context i canvi de data Les Festes de Tardor de Sant Just ja no s'entenen sense la combinació de Shopping Night i Nit de Tapes. L’esdeveniment s’ha reprogramat per la meteorologia adversa de fa 15 dies i es fa en una data alternativa. El nou dia coincideix amb la cursa de cars, per generar sinergies i omplir el cap de setmana. "Esperem que l’efecte sigui bo... sembla que farà una bona temperatura, amb la qual cosa estem segurs que la gent de Sant Just tornarà a sortir al carrer." Programació i novetats S’han fet canvis d’última hora en les actuacions per incompatibilitats de calendari. Més protagonisme local: participació de grups i entitats del municipi (p. ex. les Barres de Sant Just, grup del Tamboret, Escola de Teatre de l’Ateneu). Objectiu: donar visibilitat a les entitats i a la cultura popular del poble. Comerç obert i parades Hi haurà 16 parades (inicialment n’eren 19; 3 baixes per motius interns). Gairebé tots els comerços de: carrer Bonavista, Raval i Creu (de Raval fins a la Rambla) obriran. El centre del poble estarà actiu amb botigues obertes i carpes que reforcen el comerç local. Impacte esperat i objectius Es busca com a mínim igualar l’afluència d’edicions anteriors. L’impacte clau és a mig termini: la nit serveix de aparador perquè la gent torni a comprar els dies següents. Missatge central de promoció del comerç de proximitat: "No cal creuar la Diagonal. A Sant Just tenim moltes coses." Nit de Tapes i Mercat Dada destacada: "L’any passat es van sobrepassar les 9.000 tapes dins del mercat." L’oferta s’estén a l’entorn del mercat: pizzeria, grangeta, Bon Rebost, pastisseria, carnisseria del carrer Creu, etc. Es remarca el gran esforç dels comerciants per obrir en horaris especials i treballar plegats. Ambient i invitació final Hi haurà molta animació de carrer: actuacions itinerants, interacció amb el públic i els botiguers. Crida a la participació: "Us esperem tots demà al carrer." — Punts clau en xifres: 16 parades confirmades. >9.000 tapes servides l’any passat. Comerç obert a Bonavista, Raval i Creu fins a Rambla. Idees força: Reprogramació exitosa per la pluja i sinergia amb la cursa de cars. Impuls al comerç local i a la cultura popular amb més participació de grups del poble. L’objectiu és fidelitzar i atraure clients més enllà de la nit.
8 de nov. del 2018
30'
Entrevistes de la Justa del 8/11/2018 — Just a la Fusta: Nou barri al front nord de la Carretera Reial, IBI i cadastre, futur del polígon i convivència; tertúlia sobre bancs, Trump i caravana migrant
Panorama general Entrevista amb Sergi Seguí (ERC Sant Just Desvern) i posterior tertúlia. Es tracten temes clau d’urbanisme i fiscalitat local, convivència a l’espai públic, i actualitat política i judicial, a més d’una tertúlia final sobre banca i hipoteques, Trump i la premsa, i la caravana migrant. "No podem permetre que es vagi assenyalant espais i persones per una ideologia." Urbanisme: modificació del PGM al front nord de la Carretera Reial Què s’aprova i per què és important • Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) al front nord de la Carretera Reial (entre Blasco de Garay i Av. de la Riera). • Objectiu: reubicar el sostre residencial (aprox. 43.000 m² de sostre) que sentències judicials obliguen a situar dins Sant Just Desvern. • Es projecta la creació d’un nou barri i la transformació de la carretera en via urbana integrada. Condicions i planificació necessàries • Planificació rigorosa: capacitat d’habitatges i població prevista; impacte en mobilitat, equipaments i connectivitats. • Coordinació amb desenvolupaments veïns (Torreblanca, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Bellavista). • Transport públic: ja hi passa el tramvia; cal avaluar freqüències i capacitat. • Aprenentatges del barri de Mas Lluí (connexió més complexa), tot i que aquí hi ha millor accessibilitat i oferta de bus/tram. • Reconeixement que l’àmbit és allunyat del centre, però no hi ha solars prou grans al nucli per encabir el sostre obligat. Activitat econòmica: futur del polígon i del teixit productiu Evitar la pèrdua d’activitat • Mantenir i revitalitzar el polígon: no perdre activitat productiva; crear nou sostre d’activitat econòmica on calgui. • Model de serveis i innovació: espais més petits, fibra òptica, adaptació normativa municipal per fer-lo atractiu a noves empreses. Criteri d’ordenació • Habitatge limitat al front de la carretera; la resta ha de mantenir activitat econòmica (exemple: Av. Indústria amb habitatge al front i activitat al darrere). Fiscalitat local: IBI i revisió cadastral Què canvia • El Ministeri aplica una actualització cadastral del 3%. L’Ajuntament manté el diferencial municipal a 0. • Context: no hi havia revisió des de 1996; valors desfasats respecte la realitat. Transparència i calendari • Publicació al BOE (29/30 de setembre) i recepció municipal (4 d’octubre). Debat polític sobre els tempos d’informació a la ciutadania. Política i drets civils: moció sobre llibertat i retorn Moció aprovada • Moció demanant la llibertat dels presos polítics i el retorn de les persones exiliades, en el primer aniversari dels empresonaments dels Jordis i posteriorment de Junqueras i Forn. • Suport a la plataforma d’Òmnium Som el 80%, que demana un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya. Justícia: Europa, hipoteques i causes penals Correctius a l’Estat • El TEDH considera que el judici a Arnaldo Otegi no va complir els estàndards d’imparcialitat. • El Suprem fa marxa enrere amb l’AJD de les hipoteques i el Govern central anuncia canvi legislatiu. • L’Audiència Nacional retira càrrecs greus a Tamara i Adri, però es critica la persecució prèvia i la manca d’objectivitat. Convivència i espai públic: pintades i resposta municipal Diagnosi i actuació • Pintades ofensives a diversos punts del poble (darrer cas, entrada del Cau del Centre Cívic Maragall). • En façanes privades, cal permís del propietari per netejar; l’Ajuntament ofereix suport i demana que els veïns ho sol·licitin. • En edificis públics, neteja ràpida tan bon punt és possible. Línies vermelles • Condemna de l’assenyalament d’espais i persones: prioritat protegir espais amb infants. • Distinció de continguts (no és el mateix una estelada que una esvàstica), tot i que l’acció vandàlica és reprovable en tots els casos. Tertúlia: banca, Trump i caravana migrant (amb to distès i crític) Banca i hipoteques • Valoració positiva del moviment de Pedro Sánchez enfront dels bancs per l’AJD de les hipoteques; importància del suport social. Trump, premsa i immigració • Crítiques a Donald Trump per l’episodi amb el periodista de CNN i la destitució del Fiscal General; to i polítiques contra immigrants (caravana d’Honduras, frontera amb Mèxic). • Referències a Noam Chomsky i al paper històric dels EUA a Centreamèrica (cops d’estat i conseqüències migratòries). Apunt humorístic • Digressió sobre un asteroide/extraterrestres i el llenguatge universal de la música ("Encuentros en la tercera fase") per rebaixar la tensió i reivindicar l’harmonia en política.