Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

1225-1236 de 2109

7 de nov. del 2018
19'
Entrevistes de la Justa del 7/11/2018 — En veu baixa: cinc veus punyents — entrevista amb Dolors Puigdemont sobre l’exposició col·lectiva al Palau de l’Abadia (Sant Joan de les Abadesses)
Context Entrevista a Dolors Puigdemont, artista de Sant Just amb una llarga trajectòria, sobre l’exposició col·lectiva En veu baixa, inaugurada el 13 d’octubre al Palau de l’Abadia (Sala del Colomar) de Sant Joan de les Abadesses i oberta fins a l’11 de novembre. "cinc veus punyents" "som dones que reivindiquem aquesta manera de fer de les dones, com una cosa a tenir en compte en aquesta societat, que el masclisme ho ha despreciat" Per què Sant Joan de les Abadesses? Arrel personal: Dolors és nascuda prop de la zona (comarques de Girona) i hi té un vincle emocional amb el paisatge. Connexió local: relació amb Rosa Freixenet i la seva filla, implicades en la gestió dels espais expositius del municipi. L’espai: Sala del Colomar (golfes amb llum i vidres als dos costats), ideal per a escultura i instal·lació; menys adequada per a pintura plana. Concepte de l’exposició: En veu baixa Celebració del femení des d’una delicadesa persistent que esdevé força i perseverança. Voluntat reivindicativa: posar en valor pràctiques i sensibilitats tradicionalment menystingudes pel masclisme. Diàleg entre obres que combina suavitat i moments punyents. Les cinc artistes i les seves aportacions Dolors Puigdemont Treball amb roba, paper, malla metàl·lica i ocasionalment fusta. Per diferenciar-se d’una mostra recent de "30 anys de paper", presenta obra nova en tèxtil i combinacions de malla i paper. Carme Malaret Ceràmica: sèrie “Enxovar i oblit”. Homenatge a la seva mare i a les dones d’una generació: llençols, peces ceràmiques finíssimes que semblen roba i llibretes personals amagades entre la roba. Lectura sobre la memòria privada i la invisibilització del món femení. Laura Baringo Papers penjats amb fils, amb transferències de lletres i gravat vinculats a moments vitals. Sobre taula: composicions de paper i guix amb relleus com de mapa topogràfic, treballats per capes (metàfora d’arqueologia del passat). Pilar Montserrat Treball amb guix i malla. Peces que ella anomena “màters”, de formes que evoquen mamelles, símbol explícit de feminitat i nutriment. Montse Vaqués Dibuixos sobre llocs i no-llocs (espais de trànsit sense identitat definida), amb mirada poètica i conceptual. L’ecosistema creatiu: Espai de Lliure Creació (Carme Malaret) Exposició de Nadal anual amb formats petits (repte de mida per a artistes acostumades a gran format). Projecte de la Custòdia: 11 famílies acullen 11 peces (una per mes) durant un any; trobades inicial i final amb artistes; feedback a la web. Conferències i debats que creuen art i ciència (biologia, física, medicina), amb participació d’acadèmics i comunitat local. Recepció i impacte Inauguració amb bona assistència; cobertura de TV del Ripollès i Ràdio La Veu. Diari de Girona (dominical): pàgina sencera, destacant les artistes com a “cinc veus punyents”. Valoracions molt positives del públic local i de visitants de Sant Just. Continuïtat i futur Voluntat de portar l’exposició a més espais; dificultats habituals de programació (cal 1 any d’antelació) i gestió. Contactes per projectes futurs (p. ex., Clara Vidal i altres pintores) i ús d’una altra sala més apta per a pintura al mateix equipament. Dades clau Lloc: Palau de l’Abadia — Sala del Colomar, Sant Joan de les Abadesses. Dates: 13 d’octubre – 11 de novembre. Artistes: Dolors Puigdemont, Carme Malaret, Laura Baringo, Pilar Montserrat, Montse Vaqués. Temes: feminitat, memòria, no-llocs, materialitat (paper, roba, guix, ceràmica, malla), perseverança i força en veu baixa.
6 de nov. del 2018
22'
Entrevistes de la Justa del 6/11/2018 — Voluntariat de l’ONCE: formació, tasques i crida a la participació al Barcelonès i Baix Llobregat
Resum Entrevista a Ràdio d’Esvern amb Naike, voluntària de l’ONCE, que explica en què consisteix el voluntariat amb persones amb discapacitat visual. Comença amb una dinàmica d’empatía (amb els ulls tapats) per fer sentir com és el dia a dia d’una persona invident i destaca la importància de la memòria, l’ordre i els altres sentits. Punts clau Dinàmica d’orientació amb antifaç: simulació amb el “rellotge” (12-3-6-9) per entendre com una persona cega es guia en l’espai. Posa en relleu la memòria, l’ordre i els sentits (olfacte, oïda, tacte). Formació del voluntariat (obligatòria i pràctica): com pujar/baixar escales, obrir portes i ascensors, ús del bastó, com indicar i com seure. Sense exàmens, molt amena i útil per perdre prejudicis. Tasques i programes: acompanyaments al metge, compres, cafès, museus, esports; es pot fer pràcticament de tot, adaptat als interessos de voluntari i afiliat/afiliada. Temps i flexibilitat: compromís mínim de 3 hores per servei. Periodicitat flexible: mensual, quinzenal o puntual. Funcionament: coordinació per WhatsApp, email i telèfon. Es demana puntualitat i serietat perquè la persona invident espera el voluntari. Perfil i compromís: majors de 18 anys, capacitat per acompanyar; responsabilitat i complir el compromís adquirit. Tracte adequat amb persones cegues: presentar-se i demanar permís abans d’ajudar. Evitar la sobreprotecció; actuar amb naturalitat. Hi ha diversos graus de visió (no tothom és cec total). El bastó aporta referències del carrer. Gossos guia: estan entrenats i el gos “està treballant”; no s’ha de tocar ni distreure. També es forma l’usuari que el porta. Impacte humà: el més valorat és la companyia, el caliu social i mantenir rutines. Es generen vincles i sentit de l’humor compartit. Seu de referència: Plaça Espanya (Fundación ONCE). Necessitats actuals: dèficit de voluntariat al Barcelonès i Baix Llobregat; crida a sumar-se. Cites destacades "No podem sobreprotegir. Són persones com tu i com jo." "El gos està treballant." "Només són 3 hores." "El més important és la companyia." "Sobretot, puntualitat i serietat." Termes clau afiliat/afiliada: persona usuària vinculada a l’ONCE antifaç: venda per tapar-se els ulls a la dinàmica bastó: eina de mobilitat per obtenir referències i seguretat gossos guia: gossos d’assistència entrenats per a la mobilitat rastre visual: restes de visió parcial en alguns casos Contacte i com fer-se voluntari Telèfons d’informació del voluntariat: 93 238 10 25 i 93 238 10 24 Web de l’ONCE: apartat de voluntariat al lloc oficial de l’entitat Si vols col·laborar, truca, informa’t i apunta’t al programa que millor s’ajusti al teu temps i interessos. La teva companyia pot marcar una gran diferència.
5 de nov. del 2018
17'
Entrevistes de la Justa del 5/11/2018 — Car sharing a Sant Just, carril bici a la Carretera Reial i transformació de la B23: entrevista a Jordi Porta
Resum executiu Entrevista amb Jordi Porta, regidor de Seguretat Viària i Mobilitat de Sant Just Desvern, sobre la regulació del car sharing al municipi, l’estat del nou carril bici a la Carretera Reial i el projecte de transformació de la B23 amb l’AMB i la Generalitat. "Sant Just vam ser el primer municipi espanyol a regular el car sharing en superfície." Context i motiu de l’entrevista Sant Just va ser convidat a la 6a conferència espanyola de car sharing per explicar la seva experiència regulant el servei en superfície. L’empresa operadora és Bancar, guanyadora d’un concurs públic. Punts clau sobre el car sharing a Sant Just Model regulat, no pilot: es va optar per canviar l’ordenança de circulació i l’ordenança fiscal i fer un concurs obert (procés d’implantació d’aprox. un any). Concessió flexible: 1 any prorrogable anualment fins a 4; l’empresa pot no continuar si no li és viable. Cost i retorn municipal: "per l'Ajuntament no té cap cost, al revés, té un cert ingrés" L’operador paga per ocupar places a la via pública. Demanda inesperada en un municipi molt motoritzat: Sant Just té gairebé 700 vehicles/1.000 habitants, però el servei “funciona” i l’empresa en fa una valoració positiva. Places disponibles: 8 punts de car sharing repartits pel municipi (amb incidències temporals per accidents i tràmits). Es valora reubicar una plaça cap a Mas Lluí si cal. Transformació de la B23 (Diagonal – Baix Llobregat) Projecte conjunt amb AMB, Generalitat, Esplugues, Sant Joan d’Espí i Sant Feliu per convertir l’autopista en una via tipus ronda: Carrils més estrets i vials laterals de serveis per millorar la permeabilitat i nous accessos (més enllà de l’actual TV3). Objectiu: descongestionar la Carretera Reial, que avui es carrega per accessos limitats i el creixement urbanístic previst. Impactes positius esperats: ampliar voreres i prolongar el carril bici fins a Sant Feliu. Procés i terminis: Concurs d’idees de l’AMB en marxa; 3-4 equips faran propostes integrals. Fase de participació i selecció posterior; termini llarg (no és a curt termini). Actuacions prèvies prioritàries: Creuament segur per a vianants i bicicletes cap a l’Hospital Moisès Broggi (l’actual és perillós i s’ha d’arreglar abans). Carril bus d’entrada a Barcelona a la B23, previst a curt termini (pendent del traspàs de la via del Ministeri a la Generalitat). Això farà el bus més competitiu en hora punta. Carril bici a la Carretera Reial (obertura imminent) Estat: obra civil acabada; ultimant semàfors i ajustos; pluges recents van endarrerir; obertura en dies. L’acte inaugural, si es fa, seria posterior. Canvis clau: En sentit Sant Feliu, queda un sol carril per a cotxes; no es poden avançar autobusos ni fer aturades irregulars. Ampliació de càrrega i descàrrega als carrers paral·lels (p. ex. Bonavista, Ateneu) i a la banda oposada al carril bici. Sincronització semafòrica amb priorització bus: onada verda a 30 km/h per mantenir els temps de recorregut similars als d’abans tot i tenir un carril menys. "el temps real de punta a punta de la carretera serà pràcticament igual que el que teníem abans" Impacte per a la ciutadania Més opcions de mobilitat: car sharing per a qui no vol tenir cotxe en propietat o evitar un segon vehicle. Transport públic més eficient: priorització semafòrica i futur carril bus a la B23. Espai públic més amable: millores per a vianants i bicicletes, i una Carretera Reial més urbana i menys congestionada a mig-llarg termini.
31 d’oct. del 2018
29'
Entrevistes de la Justa del 31/10/2018 — Novembre Literari 2018 a Sant Just: Exili com a fil conductor — Pàmies, Camp d’Argelès, Fabra, Bartra, PEN Català, Istrati i Pedrolo
Context i convidats • Programa: Just a la Fusta (31/10/2018) • Convidat: Arnau Cònsol (Cal Llibreter) • Tema central: Vuitena edició del Novembre Literari de Sant Just amb un gir cap a un format temàtic. El 2018 s’articula al voltant de l’exili (80 anys del 1939), amb una mirada que també inclou exilis actuals. "l’exili és el tema triat, aquest primer novembre literari temàtic" Origen i evolució del Novembre Literari • Naixement casual (2011): Va arrencar arran de poder portar Jaume Cabré a presentar "Jo confesso" i coordinar actes amb la biblioteca per evitar solapaments. • De la casualitat a la consolidació: Novembre era un mes amb menys activitats; la prova pilot (5-6 actes) va funcionar molt bé (Cabré, 200 assistents) i va animar a fer-ne un cicle anual. • Identitat visual: S’ha consolidat una imatge i cartell reconeixible. "És novembre perquè va ser casualitat novembre; si no hauria sigut el març literari" Criteri de programació 2018: focus i coherència • Deixar de fer del novembre un calaix de sastre: no sumar-hi activitats que ja es fan cada mes (p. ex. clubs de lectura habituals), i prioritzar el que sigui específic del cicle. • Es manté, com a específic de novembre, el Club de Lectura de Novel·la Negra (amb José Luis Ibáñez), i es proposa un club dedicat a Teresa Pàmies. Tema 2018: l’exili (1938-39 i avui) • Motivació: 80 anys de l’exili del 39; oportunitat per revisar Rodoreda, Sales, Bartra, i altres, però amb una mirada ampliada a l’exili contemporani. • Plantejament: literatura i exili com a fenomen transversal (històric i present), amb actes que combinen debats, documental, exposicions, teatre i clubs de lectura. Programació destacada (dates i formats) Exili històric • 10/11 — Tertúlia amb Sam Abrams sobre Agustí Bartra i l’“autobús d’escriptors” del 39 (amb anecdotari de Rodoreda i Joan Obiols/Ubiols). L’itinerari d’exili i les relacions creatives que en van sorgir. • 30/11 — Documental “Camp d’Argelès” (Ateneu): pas dels exiliats catalans a França i els camps de refugiats a la platja d’Argelers. • 21/11 — Monòleg teatral d’Òscar Intente sobre Pompeu Fabra (Sala del Cinquantenari, en renovació). Any Fabra + exili del Mestre. • 29/11 — Exposició Any Fabra (CNL): figura, obra i context d’exili de Pompeu Fabra. • 15/11 — Panait Istrati amb Anna Casasses i Xavier Montoliu: exili i canvi de llengua; focus en la novel·la “Kyra Kyralina” i l’obra d’un autor que va escriure en francès per sobreviure literàriament. • 5/12 — Cloenda: Manuel de Pedrolo i l’“exili interior” (amb la “Belfavalla”, autora d’una biografia). Pedrolo decideix tancar-se i escriure en català com a opció de resistència. "es pot parlar clarament d’un exili interior" Exili present • 06/11 — Inauguració: Hora del conte “Amic meu”: històries i dibuixos de nens refugiats sirians als camps de Grècia i l’est del Mediterrani. Llibre solidari per recaptar fons. • 28/11 — PEN Català a Cal Llibreter: diàleg amb Milton Robles (periodista d’Hondures) i Bassem Annebris (poeta palestí, amb llibres traduïts al català) sobre escriptura en exili i llibertat d’expressió. Espais, complicitats i logística • Biblioteca, Ateneu, Ajuntament, CNL i Cal Llibreter com a nodes principals del cicle. • Sala del Cinquantenari: reobertura parcial prevista per al 21/11 per acollir el monòleg de Fabra. Idees clau • Exili com a eix literari: del 1939 al present, entre l’exili físic i l’exili interior. • Curadoria: prioritzar el que és específic de novembre i donar coherència temàtica. • Memòria i actualitat: recordar el passat i amplificar veus refugiades d’avui (via PEN Català). Coda final del programa • Després de la secció cultural, cortinetes i comiats (“Fins demà!”) i un breu apunt esportiu: el 4-1 que “fa desaparèixer el Madrid” i valoració de la sortida de l’entrenador del Madrid com a encertada des d’una òptica analítica.
30 d’oct. del 2018
14'
Entrevistes de la Justa del 30/10/2018 — 50 anys de l'Esplai de Sant Just Desvern: preparatius, organització i activitats de curs
Resum de l’entrevista Context i protagonistes Entrevista telefònica amb Berners Mainés (Berné), monitor de l’Esplai de Sant Just Desvern, sobre els preparatius del 50è aniversari i el funcionament actual de l’esplai. Preparatius del 50è aniversari (2019) Focalització en tres activitats grosses per garantir qualitat i evitar dispersió. Organització interna per comissions i treball en marxa. Activitats encara en definició, però enfocades al poble i a l’esplai. Implicació central dels infants, juntament amb monitors i famílies. "Preferim fer com tres activitats grosses, ben fetes, que no pas moltes de petites, així mal organitzades." "Els infants són un dels pilars fonamentals de l’esplai." Estructura i evolució de l’esplai Berné porta 6 anys com a monitor; destaca que cada equip de monitors aporta idees noves i maneres de fer. Aprenentatge continu: dels errors del passat sorgeixen canvis (comissions que canvien, noves dinàmiques). Diferència de vivència infant vs. monitor: com a infant no es percep la feina interna; ara hi ha més transparència en alguns aspectes. Participants i organització per edats Al voltant de 100 infants actualment. Majoritàriament de Sant Just Desvern, amb alguns de fora per amistats. Grups per franges d’edat: Petits: 6–8 Mitjans: 9–12 Grans: 13–14 Joves: 15–16 Premonitors: 17–18 Calendari i activitats del curs Trobades setmanals els dissabtes de 17:00 a 19:30. Cada trimestre, una sortida gran: Desembre: sortida a la neu (La Molina) amb trineus i casa de colònies. 2n trimestre: campaments de 3 dies (amb tendes). Estiu (per grup): Grans, Joves i Premonitors: ruta. Mitjans: campament. Petits: casa de colònies (opció més còmoda). Premonitors: possible camp de treball (com l’any anterior). Relació amb el CAU El CAU també fa 50 anys aquest curs; no hi ha sinergies previstes ara per ara, però s’obre la porta a valorar-ho. Comunicació Quan el programa del 50è estigui tancat, hi haurà màxima difusió. Idees clau Qualitat per sobre de quantitat: tres actes principals ben treballats. Participació infantil com a eix metodològic. Flexibilitat i millora contínua a través de les comissions i l’aprenentatge de l’experiència. Oferta de lleure educatiu completa: setmanal, trimestral i d’estiu, adaptada per edats.
29 d’oct. del 2018
29'
Entrevistes de la Justa del 29/10/2018 — Sant Just: Modificació del PGM al Front Nord, mobilitat i polígon; participació i transparència; IBI i Bona Aigua; tertúlia sobre “Les Tresines” i memòria de TV3
Entrevista a Laia Frutats (PDeCAT) Context i vot al ple d’octubre • Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) al front nord de la Carretera Reial. • El PDeCAT s’absté per incerteses i manca de concreció reflectides als informes jurídics i tècnics. Mobilitat, serveis i trama comercial • Es preveuen fins a 2.500 nous veïns (unes 900 habitatges), però no hi ha pla de mobilitat definit. • Dubtes sobre la capacitat de la xarxa d’equipaments educatius i sanitaris per absorbir el creixement. • Efecte sobre el polígon industrial: risc d’expectatives de requalificació de la resta de naus si es canvien algunes parcel·les. • Canvi en la trama urbana comercial i possible entrada de grans superfícies sense definició prèvia. Model urbà i identitat de poble • El planejament contempla PB+8/9 i fins a PB+11: per Frutats, no s’ajusta al model de Sant Just (tradicionalment baixa densitat i blocs PB+4/5). • Es reivindica el caràcter singular del Walden però com a excepció, no com a model replicable. • Advertiment sobre barri allunyat del nucli i el precedent de Maslluí: dèficit d’equipaments i problemes de mobilitat (pont previst que va caure, manca de transport públic). Participació ciutadana i transparència • Reclamació d’un procés participatiu (Llei d’urbanisme 2015) i una comissió de treball oberta a tots els partits i entitats. • Denúncia d’opacitat i de presses preelectorals en una transformació de gran impacte. • Esment d’una reclamació patrimonial de 128 M€ coneguda per vies externes, no per l’equip de govern. "Crear un barri nou ha de ser una cosa que estigui oberta a la ciutadania i que ho puguem fer entre totes les persones que ho vulguin fer." Model econòmic i el futur del polígon • Objectiu: no perdre llocs de treball, sinó crear-ne més; cal debat serè sobre industrial vs serveis/comerç i productivitat. • El regidor d’Urbanisme apunta transformar només la primera línia de façana del polígon a la Carretera Reial, però Frutats denuncia manca de documents i criteris publicats. Instal·lacions esportives: Bona Aigua • Crítica per manca d’informació sobre el projecte d’ampliació del poliesportiu de la Bona Aigua: - Reunions i documents mostrats a entitats, però no compartits amb els regidors. - Sol·licituds formals d’expedient sense resposta i sessions informatives a entitats sense avisar l’oposició. Comunicació municipal i obres • El PDeCAT va demanar fer públic el Pla d’Inversions; es va publicar més tard. • Retards en obres de carrers (ex. Josep Anselm Claver i carrer de la Sala), i comunicació millorable sobre talls i planificació. IBI: valors cadastrals i efectes • Al ple de setembre es va dir que no pujaria l’IBI, però pocs dies després el BOE publica l’actualització de valors cadastrals per a Sant Just. • Frutats afirma que l’Ajuntament ho va demanar abans del 31 de maig; no és aleatori. • Amb 8,9 M€ de romanent, no era per falta de liquiditat. • Si pugen els valors cadastrals, encara que el tipus municipal no variï, pujarà el rebut de l’IBI. "Si la base puja, et puja el resultat." • L’efecte queda condicionat a l’aprovació dels PGE, però l’augment serà efectiu si s’aproven. Altres segments del programa Promos i agenda • Espai promocional d’Informatiucomarcal.com i del programa de sardanes L’Audició (dilluns 20–21 h). Tertúlia pop-cultural: “Les Tresines” i TV3 • Conversa distesa sobre “Les Tresines”, Santi Millán, José Corbacho i altres actors, amb nostàlgia televisiva i frases fetes memorables. • Repàs a la memòria de TV3: inauguració el 1983 (veu de Joan Pera), Mari Pau Huguet, programes com La Granja, i la polèmica de Mikimoto a "Per a persones humanes". • Reflexions sobre l’evolució de la TV: d’oferta limitada i innovació inicial a la sobresaturació actual, amb exigència d’audiència més alta.
26 d’oct. del 2018
27'
Entrevistes de la Justa del 26/10/2018 — PGM a la Carretera Reial, IBI i cadastre, nou model de residus i obres a Anselm Clavé; segona hora amb l’Agenda, Música i Notícies de TACDESO
Resum executiu • Ple d’octubre llarg i participat amb temes urbanístics i fiscals rellevants. • Modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) per traslladar el sostre edificable de la Vall a la Carretera Reial i impulsar un nou barri mixt (habitatge + activitat econòmica). • IBI: impost municipal congelat, però pujada efectiva (~3%) per l’actualització del cadastre dictada per l’Estat. • Residus i neteja viària: adjudicat a Valoriza el servei amb contenidors intel·ligents amb xip; debat sobre camions en carrers estrets. • Obres a Anselm Clavé (carrer de la Sala): inici imminent, millores d’accessibilitat i senyalització. • Segona hora amb TACDESO – Posem-li Veu: agenda local, secció de música i notícies curioses. Urbanisme i model de poble Modificació puntual del PGM a la Carretera Reial i nou barri • Objectiu central: preservar la Vall de Sant Just traslladant el seu sostre edificable cap a zones urbanes més adequades, principalment la Carretera Reial com a espai de transformació cap a via cívica (habitatge, comerç, activitat econòmica i equipaments). • Tramitació en tres fases: aprovació inicial (ja passada al ple), provisional i definitiva, amb múltiples filtres de la Generalitat: medi ambient, mobilitat i afeccions de riera. • Dades clau del desenvolupament: 63.000 m² totals (aprox. 57.000 m² d’habitatge i 6.000 m² d’activitat econòmica), amb una previsió de ~1.200 residents. • Concepció de nou barri ja en marxa (zona “Els Miralls” al costat del Consell Comarcal), amb voluntat de planificació integral perquè tingui vida de barri i serveis de proximitat. "Crec que el límit de creixement de Sant Just toca sostre." • Opinió personal del tinent d’alcalde: un cop aterrat el sostre pendent de la Vall, Sant Just no hauria de créixer més. Fiscalitat i cadastre IBI: impost congelat vs. actualització cadastral • Missatge clau: l’Ajuntament no apuja el tipus de l’IBI; el que s’aplica és una actualització del cadastre demanada per l’Estat, que repercuteix en el rebut final. "L’impost de l’IBI no puja a Sant Just." • Efecte estimat: increment mitjà d’entorn del 3% (en alguns casos, pocs cèntims; d’altres, una mica més). • Context: pressió estatal per fer una ponència cadastral (revisió global). Sant Just té un cadastre de 1996, amb desigualtats territorials. • Calendari: petició municipal a la primavera; resposta afirmativa el 4 d’octubre, posterior al ple d’ordenances fiscals, d’aquí la comunicació esglaonada. • Reconegut com a debat complex: l’IBI és l’impost més rellevant per a la ciutadania i per al finançament municipal. Residus i espai públic Nou contracte i model de recollida • Adjudicació a Valoriza d’un dels plecs més importants de l’Ajuntament: recollida de residus i neteja viària. • Implantació progressiva de contenidors intel·ligents amb xip, amb l’objectiu de millorar la separació i els resultats de reciclatge. • Logística i carrers estrets: demanda veïnal de camions més estrets; limitacions tècniques perquè la càrrega és posterior i els contenidors són grans. Alternatives com el porta a porta permetrien vehicles més petits i càrrega lateral, però no és el sistema escollit. Obres i mobilitat local Carrer Anselm Clavé (carrer de la Sala) • Inici d’obres dilluns, posposades per compatibilitzar amb Sant Just al Carrer i la situació meteorològica. • Millores previstes: ampliació i adequació de voreres, asfalt i accessibilitat en una via d’accés clau al centre. • Compromís municipal de senyalització adequada i pas segur per a gent gran durant les obres; revisió d’obres privades per garantir el compliment normatiu. Segona hora: TACDESO – “Posem-li Veu” Agenda de Sant Just • Dissabte 27/10: 5è Campionat de Frontó (Frontó Salvador Espriu), de 9:00 a 21:00; modalitats individual i dobles, categoria màsters. • Dissabte 27/10 (17:30): Ball i discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual (Centre Cívic Salvador Espriu). • Diumenge 28/10 (10:00–14:00): Sant Just al Carrer (Plaça Verdaguer): paradetes d’escoles i entitats, gegants i capgrossos, tallers del Carrer Blau, castellers, i altres activitats. Possibles afectacions per pluja. • Diumenge 28/10 (17:00): Bingo (Centre Cívic Salvador Espriu). • Nota: Shopping Night de dissabte, cancel·lat per previsió meteorològica. Música • Maluma rep el Premi d’Evolució als Latin AMAs i reivindica: “que viva la igualtat de gènere”. • Katy Perry anuncia una pausa per prioritzar la salut mental i la vida personal (amb Orlando Bloom) i els seus projectes (marca de sabates). • Temes més escoltats 2018 (opinió del grup): - Maroon 5 – Girls Like You - Clean Bandit – Solo - Luis Fonsi – Imposible (preferida pel grup) Notícies curioses • Sud-àfrica: polèmica pel casament d’un nen de 8 anys amb una dona de 61, complint la darrera voluntat de l’avi. • Pontevedra: un camioner s’atura i agredeix amb un martell dos ciclistes per circular en doble fila; vídeo viral i forta indignació. • Alerta sobre begudes energètiques (tipus Monster) i riscos per a menors; esment de casos greus i crida a la prudència.
25 d’oct. del 2018
24'
Entrevistes de la Justa del 25/10/2018 — Canvi de marxa per a joves, debat sobre sanitat i pensions, polèmica per la donació de sang i cap de setmana de pluja a Sant Just
Entrevista: Conscienciació viària "Canvi de marxa" per a joves Tema central: activitat teatralitzada per a alumnes de 15 a 18 anys per prendre consciència del risc en els accidents de trànsit. Què és i a qui s’adreça • Activitat organitzada per la Fundació Mutual de Conductors, amb la Policia Local de Sant Just i l’Ajuntament. • Públic: 15–18 anys (de ciclomotor fins al carnet B). Participen l’Institut de Sant Just (1r i 2n de batxillerat), el Madre Sacramento (4t d’ESO) i el Centre Pilot. Format i participants • Obra teatralitzada amb dos actors que introdueixen els professionals que intervenen en un sinistre: bombers, Mossos d’Esquadra (trànsit), metge del SEM i policia local. • Punt culminant: testimoni real d’un pare o mare que ha perdut un fill en accident de trànsit. "Aquest és l’objectiu: que surtin tocats" — per generar impacte emocional i canviar conductes de risc. Missatges clau • Risc real per a tothom: "Mai passa res fins que passa"; pot tocar-te a tu. • Drogues i alcohol: factors freqüents que influeixen en sinistres. Convidar a dir no a pujar amb algú que no estigui en condicions: - "No, jo agafo un taxi; vull arribar a casa". • Humanitzar els cossos d’emergència: darrere l’uniforme hi ha persones que també s’enduen a casa la càrrega emocional. • Periodicitat: es fa aproximadament cada tres anys per cobrir cohorts (4t ESO, 1r i 2n de batxillerat). • Acte obert: avui, 12:00–13:15 aproximadament, al Teatre Ateneu; obert a tota la ciutadania. Interludi musical • Peça destacada: Frank Sinatra – "My Way" ("Mr. Francis Albert"). Anunci públic (061 CatSalut Respon) • Recordatori: si no et trobes bé i creus que has d’anar a urgències, truca abans al 061. El personal sanitari t’orienta 24/7 i t’indica el centre adequat. Tertúlia dels dijous Esports • El Barça va jugar i guanyar molt bé: l’única "bona notícia" del dia segons la taula, en to distès. Ciència i salut • Notícia positiva: l’Hospital Clínic aconsegueix que una dona de 32 anys amb menopausa precoç es quedi embarassada. • Missatge: la recerca biomèdica al país funciona molt bé. Sistema sanitari: personal i precarietat • Manca d’infermeres i metges: moltes professionals han emigrat (p.ex. al Regne Unit) per millors condicions. • Problemes del MIR i d’estabilitat de places després d’anys de formació. Pensions, longevitat i productes financers • La longevitat s’ha duplicat, i els sistemes públics (pensions) es van dissenyar per una esperança de vida menor. • Debat sobre vitalicis/hipoteques inverses: riscos i casos polèmics; referència a novel·la negra i a casos reals on el càlcul sortia malament per a qui pagava el vitalici. Política i donació de sang • Polèmica: Pedro Sánchez publica una foto donant sang i rep crítiques (incompliment del període d’inaptesa després de viatjar a zones tropicals, segons adversaris). • Contrarelat: recordatori que el Banc de Sang i Teixits fa cribatge exhaustiu (serologies, separació per components) que detectaria infeccions/paràsits. "La sang aquesta... es fan els anàlisis excessius de la sang rebuda; ho he vist. És fantàstic." • Reflexió: crispació política i tendència a criticar per norma. El temps • Canvi brusc el cap de setmana: pluja, neu i fins a −15 °C respecte avui. Cal abrigar-se. Agenda local (Sant Just) • Per pluja: s’anul·len la "Nit de tapes" i el Shopping Night; es traslladen al 10 de novembre (coincidint amb esdeveniments al carrer). • Diumenge: Sant Just al carrer i les "perretes" (paradetes) es mantenen, tot i el fred i vent. • Comentaris veïnals: logística de parades al portal, ambient de "mercadillo" en l’actualitat, i bona neteja municipal post-esdeveniments (també a actes amb cavalls com Sant Antoni).
24 d’oct. del 2018
30'
Entrevistes de la Justa del 24/10/2018 — Davant la repressió: protesta i no-violència + Tertúlia esportiva: setmana gran del Barça, assemblea i debat sobre l’escut
Tema 1 — Davant la repressió: protesta i no-violència Context: Entrevista amb la Sònia (membre del CDR) sobre la xerrada d’aquesta tarda al Casal de Joves, amb l’advocat d’Alerta Solidària i exmembre del Secretariat Nacional de la CUP, Eduardo Càlid, titulada: «Davant la repressió: què és la protesta i què és la no-violència». Què s’entén per “repressió” avui • Repressió transversal: es manifesta a les institucions, jutjats i cossos policials, però també al carrer entre individus. • Retallada de la llibertat d’expressió: la Llei mordassa ha rebaixat el llistó del que es pot dir/fer en públic. "Cada vegada en tenim menys de dret a llibertat d'expressió." Límits entre protesta i violència • Dret a protestar: la protesta no és sinònim de violència; criminalitzar-la és una deriva perillosa. • Exemple 12 d’octubre: es denuncia que els Mossos d’Esquadra haurien protegit els grups violents i carregat contra manifestants no violents. • Debat sobre caputxes i identificacions: portar la cara tapada, la vestimenta i la identificació policial generen dubtes pràctics i notificacions a casa. • Analogies de culpabilització: es rebutja la idea que “protestar” sigui “provocar”. "És molt diferent protestar que ser violent." Casos concrets i organització • Cas Adri (CDR d’Esplugues): identificat com a suposat portaveu per “alçar la veu”, tot i que els CDR no tenen portaveus. • D’on venim: del 15M i, abans, del moviment obrer; s’assenyala l’acomodament i l’ús de la unitat d’Espanya com a “excusa” per a noves normes restrictives. "Per la unitat d'Espanya tot valdrà." La xerrada: format i objectiu • Organització: CDR Sant Just, en coordinació amb el grup de suport de la CUP (en procés de validació interna). • Format: participatiu, en rotllana, amb casos pràctics (“què fer si…”), per aclarir criteris d’actuació. • No-violència: no només absència d’agressió física; també s’inclou el debat sobre danys a béns materials. Tema 2 — Tertúlia esportiva: setmana gran del Barça, assemblea i escut Setmana esportiva • “Setmana gran”: partits contra Inter i Real Madrid sense Messi; expectatives i vertigen d’afrontar-la sense el líder. Assemblea i debat sobre l’escut del Barça • Canvi d’escut: debat crític sobre la necessitat i oportunitat del canvi; es considera tema complex i no prioritari. • Adaptació digital: es comenta que, en icones i pantalles petites, els detalls (lletres) es perden; es podrien fer solucions gràfiques sense canviar l’escut de base. • Tendències de marca: es cita que moltes marques (p. ex. esportives) simplifiquen logos per entorns digitals, però es posa en dubte que calgui alterar un símbol històric del club. "Quan veus l'escut en una aplicació digital, les lletres es veuen com una taqueta… i què?" Punts clau • Repressió: transversal i vinculada a una pèrdua de drets (especialment d’expressió) i a una criminalització de la protesta. • Protesta vs. violència: la protesta és legítima; cal distingir clarament entre expressió col·lectiva i actes violents. • Pràctica: la xerrada aposta per criteris operatius i suport jurídic per a activistes. • Barça: focus esportiu en una setmana exigent i debat simbòlic sobre l’escut, posant el context digital vs. el pes històric de la identitat del club.
23 d’oct. del 2018
25'
Entrevistes de la Justa del 23/10/2018 — Shopping Night del Mercat de Sant Just: origen de la Nit de Tapes, èxit massiu, novetats de flux i nova parada unificada
Resum general Conversa amb Just Fosalba (coordinador del mercat) sobre la Shopping Night/Nit de Tapes: el seu origen al mercat, la consolidació després d’un primer any desbordat, la dependència de la meteorologia, i les novetats logístiques per millorar el flux i la seguretat. També es tracta la participació de totes les parades, la planificació de tapes (amb la famosa “crisi de les croquetes”), i la nova parada unificada de llagums i cansaladeria del Just. Punts clau • Consolidació de l’esdeveniment: quarta edició, bona resposta del públic malgrat anys amb pluja. • Seguretat i aforament: protocol de control d’entrada/sortida i nova mesura de posar la beguda a fora per facilitar el flux de gent. • Participació: pràcticament totes les 16 parades del mercat hi prenen part amb tapes variades (sense repeticions rellevants). • Meteorologia: l’edició depèn de la previsió de pluja; “pinta en bastos”. • Logística: reorganització total dels taulells la tarda del mateix dia per convertir-los en espais de tapes. • Nova parada: fusió de les històriques parades familiars (llagums i porc/cansaladeria) en una parada nova i més funcional. "Fins que no surten 10, no entren 10" — mesura d’aforament per seguretat. "Va venir un tren... i ens va passar per sobre" — metàfora del primer any per l’allau de públic. Temes principals 1) Origen i evolució de la Nit de Tapes • Inici impulsat des del mercat (proposta de la Miri, del forn). • El regidor Ferran Tost obre l’acte al comerç del carrer amb carpes, ampliant l’abast i atraient més gent. 2) Èxit massiu del primer any i aprenentatges • Desbordament de públic dins el mercat (es parla de 400–500 persones dins) i consciència de risc. • A partir d’aquí, millores de seguretat, aforament i flux. 3) Meteorologia i consolidació • Anys amb plovisqueig, però l’esdeveniment es consolida i arriba a la quarta edició. • Aquesta edició depèn del temps: pluja com a factor crític. 4) Novetats i activitats • Begudes a l’exterior per generar moviment i evitar que el públic s’hi quedi encallat dins. • Taules a l’esplanada davant del mercat (coordinació amb l’Ajuntament). • Animació al carrer: música i propostes a la plaça Antoni Malaret, cantonada Bonavista, i davant del mercat (mags, pallassos en edicions anteriors). 5) Relació amb “Sant Just al Carrer” • Voluntat que la Nit de Tapes sigui la vigília de Sant Just al Carrer per aprofitar l’embranzida i l’afluència de públic. • Bon enteniment amb l’Ajuntament per fer-ho possible. 6) Participació i tapes • 16 parades (amb una possible excepció per salut); tothom ofereix tapes. • A casa del Just: 8–9 tapes diferents; control de no repetir propostes any rere any. • Volum estimat d’“emplatades” al voltant de 600, però amb un imponderable: les croquetes (fluxe continu segons demanda, fregides al moment). 7) Logística de preparació • Dissabte: tancament a les 15 h, dinar i retorn per buidar taulells, amagar gènere i muntar l’oferta de tapes amb nova decoració. 8) Nova parada unificada del Just • Història familiar: llagums (mare) i porc/cansaladeria (pare) estaven en parades separades per qüestions comptables i fiscals. • Amb el relleu generacional, el Just decideix enderrocar la separació i crear una sola parada: espai nou, redistribuït i més coherent.
22 d’oct. del 2018
25'
Entrevistes de la Justa del 22/10/2018 — De les jornades creatives als contenidors intel·ligents: nous equipaments a Sant Just i lectura política estatal
Resum general Episodi centrat en quatre eixos principals: • Jornades Internacionals Creatives i projecte europeu de ciutats mitjanes veïnes de grans urbs (Bilbao, Barcelona, Toulouse) per posar en valor la creació local i generar turisme cultural. • Explicació de l’economia creativa: cultura com a motor econòmic i posicionament de Sant Just en l’art i la creació. • Nou model de residus: adjudicació a Valoriza, desplegament de contenidors intel·ligents amb xip, objectiu 70% de recollida selectiva, i forta aposta per dades i sensibilització. • Nous equipaments: Centre Cívic a Mas Lluí, ampliació del complex esportiu La Bonaigua (tres pistes i nou pavelló) i nova deixalleria al polígon sud-oest. A la part final, anàlisi del context polític espanyol: enquestes, pes del “tema català” i la visita de Pablo Iglesias a Oriol Junqueras, amb crida a la discreció estratègica. Jornades creatives i projecte europeu Ciutats mitjanes al costat de grans urbs • Sant Just participa en un projecte europeu amb ciutats del País Basc i França, totes mitjanes i adjacents a grans capitals (Bilbao, Barcelona, Toulouse). • Objectiu: visibilitzar dinàmiques culturals que sovint queden tapades pel “braç protector” de les grans ciutats. "…convé no només posar en valor, sinó dedicar-hi recursos per fer-les visibles." Impacte local • Sant Just ha gaudit d’espectacles culturals i els creadors locals han explorat noves vies de difusió. • Voluntat de continuïtat i de crear productes amb marca Sant Just per posicionar la ciutat al mapa europeu de l’efectiu cultural i creatiu. Economia creativa i turisme cultural Què és l’economia creativa? • L’economia creativa deriva de la creació i la cultura, generant riquesa i activitat econòmica quan hi ha productes de qualitat. "…darrere la creació i darrere la cultura també es pot generar molta riquesa." Posicionament de Sant Just • Tot i no competir amb Barcelona o municipis amb alt valor monumental, Sant Just vol atraure visitants amb productes i activitats creatives. • Fort potencial en art i creació amb grans artistes locals; cal coordinar-los i impulsar productes exportables de turisme creatiu cultural. Residus: nou model amb contenidors intel·ligents Desplegament i objectius • Nova concessionària: Valoriza. Un any per implementar el nou sistema. • Peça clau: contenidors intel·ligents amb xip i sistemes d’anàlisi de dades àgils. • Objectiu: arribar al 70% de recollida selectiva. Claus d’implementació • Canvis rellevants en residus comercials i vegetals. • Gran esforç de comunicació i sensibilització ciutadana per assolir els objectius. Nous equipaments municipals Centre Cívic de Mas Lluí • Barri en expansió; l’espai actual a l’associació veïnal és insuficient. • Nou centre cívic similar al del Joan Maragall (Barri Nord). Projecte tancat i licitació imminent; obres a finals d’any / inici del següent. Complex esportiu La Bonaigua • Equipament “morint d’èxit”: falta d’espai sobretot caps de setmana. • Reforma: la pista exterior es reconverteix en tres pistes; construcció d’un nou pavelló (12 m d’alçada) apte per voleibol i altres. • Millora per permetre que les entitats desenvolupin l’activitat en millors condicions. Nova deixalleria • La ubicació actual és deficient (accessibilitat dolenta i terrenys llogats antics). • Trasllat al polígon sud-oest, amb millor accés i equipament modern adaptat al nou sistema de recollida. Política espanyola: enquestes i tema català Correlació de forces • La no resolució del “tema català” manté mobilitzat l’electorat conservador. • Risc que el centre-dreta sumi més que el centre-esquerra si PSOE i Sumar/Podem no ho fan molt bé. "…està impedint que les majories progressistes a nivell espanyol es consolidin com ens agradaria." Visita d’Iglesias a Junqueras • Visita legítima, però massa visible i ostentosa. • En l’actual context caldria definir l’estratègia en secret, amb màxima discreció, per sortir del laberint. "…aquesta estratègia s’hauria d’estar definint en secret… i no d’una forma tan visible i, en certa manera, infantil." Tancament • Agraïments i transició a la tertúlia (Palmira, Amèlia, Jaume, Carme Amador).
19 d’oct. del 2018
28'
Entrevistes de la Justa del 19/10/2018 — Correllengua de Sant Just: homenatge a la nova cançó, Sardamut a la Plaça Malaret, sopar i concerts (Marcel Marimón) i canvis d’enguany
Resum general L’entrevista del programa se centra en el Correllengua de Sant Just, organitzat per la CAL de Sant Just (Coordinadora d’Associacions per la Llengua). Enguany, el fil conductor és l’homenatge a la nova cançó, amb activitats matí i tarda-vespre, i un pla B per pluja. Es confirma també la cancel·lació excepcional del concurs Calvern per manca de mans, amb l’objectiu de recuperar-lo l’any vinent. Punts clau • Temàtica 2024: la nova cançó — moviment sorgit durant el franquisme amb cançó en català i fort component cultural i cívic. • Matí (12:00–14:00) a la Plaça Malaret: Sardamut (ballada de sardanes + vermut) amb la Cobla Lluïssos de Taradell. • Tarda-vespre (des de les 20:00): lectura del manifest dedicat a la temàtica, sopar i concerts amb Marcel Marimón i un grup jove per fer cantar i ballar. • Exposició itinerant sobre la nova cançó (cartells explicatius) que recorre els municipis on es fa el Correllengua. • Meteorologia i ubicació alternativa: si plou, les activitats es traslladen a la Vagoneta. La previsió apunta que “pinta bé” per al cap de setmana. • Canvis d’enguany: cancel·lat el concurs Calvern per acumulació d’activitats i manca de personal. Es reajusten horaris: es comença a les 20:00 (altres anys hi havia dinar i concurs a la tarda). • Crida final: tothom convidat a participar i a prioritzar el Correllengua davant altres plans. Temes principals 1) Homenatge a la nova cançó • Context i significat de la nova cançó com a moviment cultural en català nascut sota el franquisme. • El manifest del Correllengua d’enguany es dedica a artistes, activistes i entitats vinculades a aquest llegat. 2) Programa d’activitats • Matí: Sardamut (sardanes + vermut) amb la Cobla Lluïssos de Taradell, de 12:00 a 14:00 a la Plaça Malaret. • Tarda-vespre: lectura del manifest, sopar popular i concerts amb Marcel Marimón i un grup jove amb repertori per ballar i cantar. • Exposició: cartells divulgatius de la nova cançó en format itinerant. 3) Logística i previsió • Pla B si plou: trasllat a la Vagoneta. • Horaris: inici del bloc de tarda-vespre a les 20:00. 4) Canvis respecte d’altres edicions • Cancel·lació del concurs Calvern per falta de personal i coincidència d’actes. • Voluntat de “tornar als orígens” l’any vinent. Moments destacats • La insistència en la participació comunitària i el caràcter festiu, cultural i lingüístic del Correllengua. • L’èmfasi que el Correllengua és anual, mentre que altres esdeveniments són recurrents. Cites clau "Que la gent es deixi estar de Barça. Que el Barça juga cada setmana. Que el Correllengua es fa un cop a l’any." Informació pràctica • Lloc: Plaça Malaret (matí); La Vagoneta en cas de pluja. • Horaris: 12:00–14:00 (Sardamut) i des de les 20:00 (manifest, sopar i concerts). • Artistes: Marcel Marimón + grup jove. • Organitza: CAL de Sant Just (Coordinadora d’Associacions per la Llengua).